divendres, 4 de gener de 2013

L'economista cap del FMI reconeix "l'error" d'exigir retallades a Europa

L'economista cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, ha reconegut "l'error" comès per l'organisme internacional a l'hora de recomanar retallades als governs europeus ja que no van saber entendre -malgrat que tots els economistes i l'història recent del crack del 29 ho clamaven a crits- que "el compromís de les autoritats amb l'austeritat acabaria amb el creixement". I no dimiteix ningú, després de la enèsima ineptitud i desencert del club de neoliberals i imputats anomenat FMI, que ha enfonsat en la desesperació a milions de ciutadans honrats.

Segons ha assenyalat avui The Wall Street Journal, constatar l'efecte d'aquests errors hauria portat l'entitat a recomanar mesures d'austeritat menys severes en el cas d'Espanya i Portugal per evitar així un deteriorament massiu de les economies d'aquests països com en el cas de Grècia.

L'FMI ​​va publicar aquest dijous un informe amb el títol d'errors al Previsió de Creixement i Multiplicadors fiscal s-l'impacte que té la despesa del Govern o l'augment dels impostos en els resultats econòmics d'un país- signat per Blanchard.

L'informe no està signat per la direcció del Fons, ja que l'organisme publica desenes de documents amb crítiques dels seus investigadors sobre les mesures adoptades per països. No obstant això, en aquest cas és l'economista cap el que signa el document en què reconeix que l'FMI es va equivocar a l'hora de valorar l'impacte de l'austeritat en els països europeus. "Els pronòstics subestimaren significativament l'augment de la desocupació i la caiguda de la demanda interior amb la consolidació fiscal", reconeixen Blanchard, i el coautor de l'informe, Daniel Leigh.

L'economista en cap admet que els experts del Fons es van equivocar en els estudis que van portar a recomanar les mesures d'austeritat, ja que segons assenyala el document, en el cas de Grècia, el desviament en l'augment del deute, tot i les retallades de despesa, va ser major del que s'esperava segons els estudis realitzats al principi de la crisi que tampoc lel FMI va veure venir i a més va propiciar, amb Rato a la cadira.

Blanchard i Leigh assenyalen que els pronòstics del FMI van utilitzar multiplicadors fiscals de 0,5, quan en realitat la xifra seria de 1,5, el que significa que per un dòlar que retalla l'Executiu del seu pressupost costa a l'economia del país 1,5 dòlars. No obstant això, Blanchard i Leigh indiquen que "els resultats no volen dir que la consolidació fiscal sigui indesitjable", ja que les economies avançades han d'ajustar els seus pressupostos davant l'augment dels seus deutes i que els resultats a curt termini són un dels factors que s'han d'estudiar en cas de recomanar noves retallades. I tan amples, malgrat les consequències socials terribles dels seus errors.

Encara que no es tracta de la postura oficial de l'FMI, el document signat per un dels directius de l'organisme deuria provocar un canvi en els estudis dels economistes del Fons a l'hora de recomanar mantenir les retallades en alguns països europeus.

Rato a Telefònica

I això el mateix dia que el club de col·locats de PP-PSOE a Telefónica endolla Rodrigo Rato com a "assessor" (?), mentre es troba imputat pels seus lladronicis a Bankia i després d'haver estat el factòtum -al mateix FMI- del 'pelotazo' que amb Aznar va iniciar tota la corrupció immobiliària. El mateix dia que la cadena dels EUA Bloomberg el qualifica com el 5 directiu pitjor del món. S'espera la ràpida fallida de Telefónica...

Teories econòmiques sobre la crisi

Vicenç Navarro: Les dues grans teories existents per explicar el perquè de la crisi actual són, una, la que l'atribueix a una gran expansió del crèdit bancari que ha causat un gran endeutament de les poblacions als dos costats de l'Atlàntic Nord. Aquesta teoria està àmpliament estesa en els cercles conservadors i neoliberals europeus (encara que també es presenta entre opcions polítiques de centreesquerra) i domina el pensament econòmic que governa la Unió Europea. L'altra teoria és la que considera que tal endeutament es deu a la disminució de la capacitat adquisitiva de la població. Aquesta teoria és la que preval entre les esquerres i entre els moviments socials com els sindicats, tant europeus com nord-americans.

La primera interpretació es basa primordialment en les teories de Friedrich von Hayek i l'escola austríaca d'economia. Assumeix que la causa de la crisi radica en els baixos interessos bancaris, d'una banda, i la suposadament excessiva impressió de moneda per part dels Bancs Centrals, de l'altra. Segons aquesta teoria, aquestes mesures van facilitar l'expansió del sector financer i la seva implicació en activitats noves, fins i tot de tipus especulatiu.

A Espanya, es calcula que la seva entrada en l'euro, i la fàcil accessibilitat al crèdit que això va comportar, va crear la bombolla immobiliària que, en posteriorment explotar, va crear l'enorme crisi del crèdit que ara estem vivint. Que la bombolla immobiliària explotés es va deure al col·lapse de crèdit internacional acordada l'EUA, quan l'any 2007 el Banc Central Nord-americà (el Federal Reserve Board) va augmentar bruscament els interessos bancaris a un 5,25%, per tal de reduir l'excessiu crèdit que s'havia permès expandir més del que es considerava aconsellable.

D'aquesta interpretació dels fets sorgeixen totes les sèries d'intervencions públiques encaminades a "rescatar" als bancs que estaven a punt de col·lapsar a causa de la seva excessiva oferta de crèdit. Totes les reformes bancàries, tant a Espanya com a la Unió Europea, s'estan realitzant en resposta a aquesta interpretació de la crisi actual. D'aquesta manera, la funció dels bancs centrals (com ara el Federal Reserve Board o el Banc Central Europeu) es va expandir per incloure, a més d'estabilitzar els preus (controlar la inflació), estabilitzar el sistema financer.

El problema amb aquesta teoria és que l'enorme ajuda a la banca i al sistema financer per part dels Estats, ajuda que s'està fent a costa d'imposar una enorme austeritat a la població, no està recuperant a les economies deprimides que no acaben de sortir de la seva profunda recessió. El cas espanyol és un clar exemple.

LA TEORIA ALTERNATIVA A LA DOMINANT

I és aquí on apareix l'altra teoria. Aquesta atribueix la crisi a l'enorme concentració de les rendes, resultat de la desigual distribució de la riquesa que s'ha anat creant durant els últims trenta anys, resultat de l'anomenada "revolució neoliberal" iniciada pel president Reagan als EUA i la Sra Margaret Thatcher a Gran Bretanya. En el conflicte capital-treball, el primer va guanyar a costa del segon.

Els beneficis empresarials de les grans empreses es van incrementar exponencialment a costa que les rendes del treball es mantinguessin constants o fins i tot disminuïssin, i això com a conseqüència de les polítiques neoliberals encaminades a debilitar el món del treball. Les successives reformes laborals a la Unió Europea i el desmantellament de la protecció social i de l'Estat del benestar tenien i continuen tenint com a objectiu l'afebliment del món del treball.

Aquest debilitament va ser el que va forçar la gran majoria de la població (que obté les seves rendes del treball) a què s'haguessin de endeutar en dimensions no conegudes anteriorment. Va ser aquest endeutament el que explica el gran creixement del sistema bancari. No és el sistema bancari el que origina l'endeutament sinó és a l'inrevés, és a dir, és la necessitat d'endeutament la que origina el gran creixement del sistema bancari.

No cal dir, que la disminució dels interessos bancaris (que va ocórrer en els països del Sud de l'eurozona en establir l'euro) va afavorir aquest endeutament. Però la causa major de tal endeutament va ser la necessitat d'endeutar-se, resultat de la limitada capacitat adquisitiva, fet encara més accentuat per la inflació dels preus de l'habitatge, resultat de l'activitat especulativa del complex bancari-indústria immobiliària.

És més, l'escassetat de demanda és la que frena el creixement econòmic, creant-se la necessitat d'obrir-se noves vies per a l'acumulació de capital. La manca d'oportunitats al sector productiu de l'economia, resultat de l'escassetat de la demanda, porta al creixement de les activitats especulatives com ara les esmentades inversions immobiliàries.

L'escassa capacitat adquisitiva de la majoria de la població és la que determina una baixa demanda que origina la necessitat que la inversió financera adquirís dimensions especulatives, origen de la crisi financera. Tot això explica que, tret que s'estimuli el creixement mitjançant l'augment de la demanda, avui paralitzada, no hi haurà recuperació. En realitat, el sector privat està ja paralitzat des de fa temps.

I les retallades del sector públic, que és l'únic que podria ara estimular, estan empitjorant encara més la situació econòmica. Tret que això es canviï no hi haurà recuperació possible, per moltes reformes bancàries que tinguin lloc. En realitat, seria millor per aconseguir la recuperació econòmica gastar els diners invertits en aquestes reformes en ajudar, no als bancs, sinó a les persones afectades per la crisi.

ESTIMULAR LA DEMANDA, PERÒ, NO ÉS SUFICIENT PER CREAR OCUPACIÓ

Una darrera observació. L'augment de la demanda és un pas necessari però no suficient per resoldre el problema econòmic i social avui existent als dos costats de l'Atlàntic Nord, que és l'elevat atur. I això és el que molts keynesians obliden. Va ser el mateix Keynes el que va subratllar la necessitat de tenir com a màxim objectiu en la política econòmica aconseguir la plena ocupació i que això hauria de aconseguir-segons ell-mitjançant "treball públic" ("public works").

Keynes va aclarir que la plena ocupació no s'aconseguiria exclusivament per la via de l'estímul de la demanda en l'economia privada. Ha indicat que la intervenció pública era necessària, entenent com a treball públic, no només obres públiques, sinó també serveis públics, àrea aquesta última d'especial importància a Espanya a causa del escàs desenvolupament dels serveis públics de l'Estat del Benestar (només una persona adulta de cada 10 treballa en els serveis públics de l'Estat del Benestar, com ara sanitat, educació, serveis socials, escoles d'infància i serveis domiciliaris, entre d'altres), sent un dels percentatges més baixos de la UE-15. A Suècia, és un de cada quatre.

Aquesta observació adquireix especial importància arran del posicionament neoliberal que considera com mesures eficaces per estimular l'economia la reducció dels impostos (per tal d'estimular la demanda, incrementant la capacitat adquisitiva de la població) i la reducció dels interessos bancaris, argument aquest últim que s'utilitza per justificar les polítiques d'austeritat i rectitud fiscal).

Tals mesures són dramàticament insuficients, com bé van mostrar els "estímuls" del govern Zapatero que va donar gran èmfasi a les retallades d'impostos. La imatge àmpliament estesa que la creació d'ocupació la liderarà el sector privat és profundament errònia. I l'evidència d'això és aclaparadora. La recuperació econòmica, així com l'assolir plena ocupació, es pot obtenir només a base d'un compromís públic de creació d'ocupació. Keynes ho va indicar quan va accentuar que per molts incentius que el món empresarial tingui, el seu objectiu no és crear ocupació, encara que l'ocupació pugui o hagi de crear-se en l'economia privada.

Els beneficis que l'empresariat obtingui no garanteixen que aquest els utilitzi per crear ocupació, ja que té moltes altres alternatives al seu abast. Per això és responsabilitat pública, no només facilitar la creació d'ocupació en el sector privat, sinó també crear llocs de treball a través d'inversió pública en obres o serveis públics. Així ho ha indicat Keynes quan, analitzant l'elevat atur creat per la Gran Depressió, va escriure que "l'única manera de... prevenir l'elevat atur del període 1892-5... era que el sector públic... financés treball en serveis públics", precisament el oposat al que s'està fent ara (la cita de Keynes procedeix de l'article d'Alan Nasser "What Keynes really prescribed", a Counter novembre 1-15,2012, Vol 19 No 19, PP1-3).

En realitat, encara que Keynes va presentar la solució, va ser Kalecki qui va emfatitzar més en el caràcter polític de la desocupació i de la plena ocupació. Va ser Kalecki el que, com Marx havia fet abans, va indicar que la desocupació és una variable política més que econòmica. I la realitat també mostra aquest fet. En general, en els països on el món del treball és fort, la desocupació és baix. On el món del treball és feble, la desocupació és molt alt. Espanya és un cas clar d'això. El percentatge de la població ocupada és baix, la desocupació és alt, els salaris són baixos, la despesa pública social és també baix, i la protecció social és molt baixa. Així de clar.

L'OTAN desplega els seus mercenaris a la frontera turc-siriana

Un grup d'efectius de l'OTAN ha arribat a la ciutat turca de Gaziantep per manejar les bateries de míssils antiaeris Patriot, desplegats per la petició del seu soci Erdogan a la frontera turc-siriana. De moment es tracta de 27 efectius nord-americans, tot i que està planejat que en total siguin 1.200, entre ells del Reich alemany i la casa d'Orange holandesa, la cap dels plutòcrates que dominen el PP europeu. Foto: Els turcs contra el desplegament de l'OTAN i el govern lacai d'Erdogan.

Pel que fa als especialistes de Països Baixos i Alemanya -els altres dos membres de l'Aliança que van acordar posar els seus Patriot a disposició d'Ankara-, una delegació conjunta de 30 holandesos i 20 alemanys arribarà a Turquia el 8 de gener per fer els preparatius necessaris per instal·lar els complexos míssils. 270 efectius més de l'Exèrcit dels Països Baixos -Holanda- arribaran el 21 de gener. Es calcula que en total seran uns 1.200 els militars de l'OTAN que es dedicaran a gestionar aquests sistemes.

Quant als míssils, partiran d'Holanda cap a Turquia el 7 de gener. S'espera que per al 22 de gener les sis bateries promeses per l'OTAN ja estaran desplegades a la frontera turc-siriana (concretament a les rodalies de les ciutats del sud d'Adana, Gaziantep i Kahramanmaraş) i totes elles estaran operatives a finals d'aquest mateix mes.

Turquia va fer al novembre una crida a l'OTAN -seguint el guió fixat pel Pentàgon i Brussel·les- perquè col·loqués en el seu territori sistemes antiaeris de míssils Patriot sota el pretext de garantir la seguretat de la zona fronterera amb Síria, país sumit en un conflicte armat finançat i organitzat per la mateixa OTAN contra el govern sirià. L'OTAN va acordar llavors enviar a Turquia 6 bateries d'aquest tipus subministrades per EUA, Alemanya i Països Baixos, assegurant -com sempre- que es destinaran només a la defensa de la frontera.

Tot i això, la Xina, Rússia, Síria, Iran i els països no alineats critiquen el desplegament qualificant de provocació imperialista. La població turca tampoc està d'acord amb la decisió del seu Govern islamista i al país tenen lloc massives manifestacions de protesta en contra dels Patriot i l'actitud del govern contra el poble sirià.

Chávez en estricte tractament mèdic per insuficiència respiratòria

El ministre de Comunicacions de Veneçuela, Ernesto Villegas, va anunciar en un comunicat que el president de la República, Hugo Chávez, presenta insuficiència respiratòria, després de patir una infecció, quadre que està sent atès pels més destacats especialistes del centre mèdic de l'Havana. El ministre de comunicació i informació, Ernesto Villegas, va informar sobre l'estat de salut del mandatari i va alertar el poble sobre la "guerra psicològica" que busca desestabilitzar el Govern amb rumors sobre el seu estat de salut.

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, compleix a l'Havana un estricte tractament mèdic després de presentar una insuficiència respiratòria derivada de la infecció pulmonar que es va reportar després de l'operació a què va ser sotmès el desembre per noves cèl·lules cancerígenes detectades, ha informat el Govern del país.

"Després de la delicada cirurgia del passat 11 de desembre, el Comandant Chávez ha enfrontat complicacions com a conseqüència d'una severa infecció pulmonar. Aquesta infecció ha derivat en una insuficiència respiratòria que requereix del Comandant Chávez un estricte compliment del tractament mèdic", va informar el ministre de Comunicació i informació, Ernesto Villegas, a través d'un comunicat llegit al país.

Arran de la complicació, el Govern va manifestar novament la seva confiança en l'equip mèdic que atén el president, que "ha actuat amb la més absoluta rigorositat davant cadascuna de les dificultats presentades".

El Govern també va alertar el poble veneçolà sobre la "guerra psicològica" per desinformar entorn del quadre clínic del mandatari veneçolà i va assegurar que la campanya té "la finalitat última" de desestabilitzar el país i "acabar amb la Revolució bolivariana" liderada per Chávez.

"L'entramat mediàtic transnacional ha desencadenat (una guerra psicològica) al voltant de la salut del Cap de l'Estat, amb la finalitat última de desestabilitzar la República Bolivariana de Veneçuela, desconèixer la voluntat popular expressada en les eleccions presidencials del passat 7 d'octubre", diu el comunicat.

Va denunciar que el propòsit xoca amb la "fèrria unitat del govern el poble organitzat i la Força Armada Nacional Bolivariana al voltant del lideratge i ideari polític del Comandant Hugo Chávez".

Més d'hora, el vicepresident veneçolà, Nicolás Maduro, després d'arribar de l'Havana, va denunciar una campanya de desinformació entorn del veritable estat de salut de Chávez. Responsabilitzar el secretari executiu de la Taula d'Unitat Democràtica, Ramon Aveledo, dels rumors que estan circulant a través de mitjans de comunicació capitalistes del país sud-americà.

"Aquesta batalla el comandant Hugo Chávez l'ha afrontat amb enteresa (...) ell està conscient de totes les circumstàncies que està vivint i de l'esperança que està donant. Amb la seva energia de sempre, amb la seva confiança i seguretat", ha recalcat Maduro.

Al-Fatah celebra el seu naixement a Gaza per primera vegada amb Hamàs

Milers de seguidors del partit nacionalista palestí Al-Fatah celebraven avui el 48 aniversari de la creació d'aquesta formació a Gaza, per primera vegada des que el moviment islamista Hamàs va prendre el poder a la franja el 2007. "Les masses han vingut per dir a Hamàs que estem ansiosos per la reconciliació i la unitat i per dir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que l'Estat palestí s'establirà aviat tant si l'accepta com si no", ha dit Amal Hamad del CC d'Al Fatah.

En camions, cotxes, motocicletes ia peu milers de seguidors d'Al Fatah han arribat a la plaça Al Saraya de Gaza capital per participar en l'acte central de la commemoració, que començà en concloure l'oració musulmana del divendres.

La palestina Amal Hamad, membre del Comitè Central d'aquest partit nacionalista a Gaza, ha destacat que "aquesta gran manifestació és un missatge a Israel, al moviment Hamàs i al poble palestí". "Les masses han vingut per dir a Hamàs que estem ansiosos per la reconciliació i la unitat i per dir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que l'Estat palestí s'establirà aviat tant si l'accepta com si no", ha dit Hamad.

Per la seva banda, Faisal Abu Shahla, un diputat d'Al Fatah al Parlament palestí, ha dit que el seu partit està "per acabar la divisió interna i per la unitat". "Centenars de milers han sortit als carrers per renovar el compromís de fidelitat amb el president Mahmud Abbàs i per dir-li a Hamàs que Al Fatah és dur i mai podrà ser eliminat", ha asseverat.

Un escenari disputat

Una delegació de dirigents del partit nacionalista va arribar aquest dijous a Gaza per participar en la celebració del 48 aniversari de la creació de la formació. Entre ells hi ha Abdul Aziz Shahen, conegut com Abu Ali, un dels fundadors d'Al Fatah, que va entrar a Gaza a través del pas de Rafah, fronterer amb Egipte, per primera vegada en més de cinc anys.

Al seu costat també van accedir a la franja el membre del Comitè Central d'Al-Fatah i excap de seguretat de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) Yibril En Rajub, a més del portaveu de la facció a Cisjordània, Ossama Al Kauasmi.

El president de l'ANP i líder d'Al Fatah, Mahmud Abbàs, ha gravat un missatge de vídeo. En els últims dies els dirigents i militants del partit a Gaza han treballat intensament per preparar per a la celebració la plaça d'Al Saraya, on es trobava l'antiga caserna general de la seguretat de l'ANP quan governava la franja, actualment en ruïnes després de ser bombardejat en diverses ocasions per Israel.

Les excavadores han remogut la runa i anivellat el terra de sorra del gran descampat i desenes de treballadors han aixecat un gran podi i decorat l'espai amb desenes de banderes grogues d'Al Fatah.

El lema de la festa és "estatalitat i victòria", en referència al recent reconeixement de Palestina com a Estat observador per l'Assemblea General de l'ONU.

Els comptes de la cortesana Cospedal i marit: la gran martingala

El PSOE es preguntava iniciat l'any en boca de la seva portaveu, Cristina Maestre: "Qui ha donat o regalat a Cospedal el Cigarral que posseeix a Toledo, i en quines condicions s'ha produït aquest fet, perquè en la seva declaració de béns no ho explica?". Doncs perquè li va ser donat per l'empresa "Hilo de Inversiones SL", de la que l'administrador únic és el seu marit, Ignacio López del Hierro. El PSOE denuncia que Cospedal oculta part dels seus ingressos i desapareixen 500.000 euros dels comptes de la "bien pagá".

El cas és que María Dolores Cospedal reconeix en la seva declaració de béns tenir en propietat per donació el 50% d'una casa a Toledo de 280 m2, la casa búnquer de Cospedal com l'anomenen a Toledo. En el formulari, la secretària general del PP no diu qui li ha regalat la casa, però ELPLURAL.COM demostra que l'immoble que declara li va ser donat per l'empresa "Hilo de Inversiones SL", de la que l'administrador únic és el seu marit, Ignacio López del Hierro, que al setembre del 2011 adquiria el 'Cigarral l'Ermita' per una quantitat no donada a conèixer, però que les immobiliàries xifren en 2,5 milions d'euros.

La mansió té 584m2, no 280 com declara Cospedal


La documentació de la compra/venda demostra, entre altres coses, que la mansió que reconeix la secretària general del PP en la seva declaració de béns i rendes no té 280 metres quadrats, sinó 584, just el doble del que reconeix Cospedal, per es pot pensar (i és pensar bé) que en el document de béns i patrimoni recull només el 50% de la propietat. Si fos així, estaria obligada a concretar la seva participació en la superfície.

Tampoc declara 12.100 metres de parcel·la

Però davant l'opacitat de la declaració de la presidenta de Castella-La Manxa, que sol erigir-se en defensora de la transparència en aquells mitjans que no la coneixen, ELPLURAL.COM pot demostrar també que Maria Dolores Cospedal no ha declarat ser propietària del 50% de 12.100 metres quadrats (6050), superfície que ocupa la parcel·la on està radicat l'habitatge de 584 m2, no de 280 com assegura la lideressa franquista en la seva declaració.

El diari ha pogut comprovar que la presidenta de Castella-La Manxa tampoc paga de la seva butxaca els impostos municipals, com l'Impost de Béns Immobles (IBI), fems, clavegueram... sinó que és "Hilo de Inversiones" l'empresa encarregada de respondre a les factures que l'Ajuntament de Toledo emet periòdicament.

L'empresa del marit

En aquest sentit, Cospedal haurà de donar moltes explicacions sobre la seva declaració de béns. Nosaltres sí posem en dubte la molt dubtosa honorabilitat de la secretària general del PP -doncs és la norma ser un lladre i feixista per pujar llocs al seu partit-, i a més l'empresa del seu maridet que li ha regalat el 50% d'una mansió valorada en 2,5 milions d'euros té interessos en tot el territori espanyol, inclosa Castella-La Manxa, perquè no podem oblidar que "Hilo de Inversiones" té com a objecte social "inversions i explotacions agrícoles i la comercialització dels seus productes, la tinença, adquisició, urbanització, promoció, explotació, venda i arrendament de tot tipus de finca rústiques i urbanes".

Pisos que apareixen i desapareixen


Sigui com sigui, el cas és que any rere any l'obligada declaració de béns de María Dolores Cospedal no passa desapercebuda per gairebé ningú. Sobretot pel seu milionari sou, però també pel patrimoni que apareix i desapareix per art de màgia, com el pis de 265 m2 que fa uns mesos tenia a Madrid i que en la seva última declaració no consta. Si analitzem els seus comptes corrents ens podem trobar que en la declaració del 2010 tenia mig milió d'euros i ara tot just supera els 18.000. On són la resta dels diners? A un paradís fiscal de la trama hebrea amb la resta de l'oligarquia criminal madrilenya?

El PSOE denuncia que Cospedal oculta part dels seus ingressos

Els socialistes castellà manxecs adverteixen que en la seva declaració de 2011, la número dos del PP obvia les dietes i indemnitzacions que va percebre com a diputada regional. Afirmen que va cobrar 230.000 euros bruts aquest any.

Només amb les dades que inclou en la seva declaració de béns, la presidenta de Castella-La Manxa i número dos del PP, María Dolores de Cospedal, ja és una de les polítiques més ben pagades del país. Els 158.388 euros que va assegurar ingressar el 2011 la situen al capdavant dels servidors públics que més cobren a Espanya. Però el principal partit de l'oposició afirma que Cospedal percep encara més.

El PSOE de Castella-La Manxa denuncia que la secretària general dels conservadors oculta dades en la declaració que va fer pública el passat dia 31 de desembre el Diari Oficial de la regió. En aquest document, Cospedal afirma rebre ingressos per quatre vies. En concret, assegura que va percebre 88.897 euros nets com a secretària general del PP, 31.775 euros del Senat, 36.082 com a presidenta de la Junta de Castella-la Manxa i 1.634 per triennis com a advocada de l'Estat.

Doncs bé, els socialistes castellà manxecs asseguren que, a més, la presidenta regional va percebre ingressos -més dietes i indemnitzacions- en la seva condició de diputada regional, durant els sis mesos abans de prendre possessió com a cap de l'Executiu autonòmic. Cristina Maestre, portaveu del PSOE de Castella-La Manxa, ha denunciat a Público que Cospedal "omet" aquest sou com a parlamentària a les Corts.
Desapareixen 500.000 euros dels seus comptes

Critica, a més, que les dades que ofereix la presidenta castellà manxega en la seva declaració de béns són xifres netes, quan "el normal" és donar quanties brutes. Així, els socialistes quantifiquen que els ingressos bruts de Cospedal pujaren el 2011 a uns 230.000 euros. "La política més ben pagada és la mateixa que està exigint sense parar sacrificis als ciutadans", denúncia Maestre, abans de recordar que va ser la pròpia número dos del PP la que va impulsar la reforma de la llei que ha acabat amb els sous dels diputats de les Corts.

A més de l'apartat dels sous, el PSOE de Castella-La Manxa denuncia irregularitats en el del patrimoni. Maestre alerta que, respecte al 2010, desapareixen 500.000 euros dels comptes de Cospedal "sense que es detalli cap operació de compravenda". Insinua, fins i tot, que darrere podria estar la comissió d'un delicte de "evasió fiscal". També considera "sospitosa" la donació del "Cigarral" a Toledo que va rebre el setembre de 2011.

"Tot fa olor de podrit"

"Tot fa olor de podrit a la declaració", sosté Maestre. Per això, ha anunciat que el seu grup demanarà explicacions a les Corts regionals, perquè "amb llum i taquígrafs", Cospedal doni comptes de "tota aquesta" indecència i immoralitat". Els socialistes també reclamaran l'aprovació d'una nova normativa sobre transparència que impliqui als alts càrrecs de la comunitat però també als seus cònjuges.

França censura la cadena palestina Al-Aqsa

Seguint les directrius del lobby sionista i nord-americà, el Govern francès "socialista" ha prohibit les transmissions de la cadena de televisió Al-Aqsa, del Moviment de Resistència Islàmica Palestina (Hamas). També les empreses Hispasat (espanyola) i Eutelsat, participada per l'anterior, han censurat les retransmissions de les cadenes iranianes PressTV i HispanTv, dins de la campanya feixista de manipulació informativa i control dels mitjans per l'oligarquia financera neoliberal.

Segons ha informat l'agència iraquiana de notícies Nakhel, a partir d'aquesta data, els programes del canal Al-Aqsa no estaran en accés a través del proveïdor europeu de satèl·lits Eutelsat.

El Comitè Jueu Americà (AJC, per les seves sigles en anglès) ha donat la benvinguda a la submisió del govern oligarquic francès, ja que aquesta mesura obstaculitzarà l'accés dels Estats europeus a la cobertura de notícies d'aquesta cadena palestina.

El AJC ha precisat que el cessament de les transmissions de la cadena palestina, és una resposta del Govern francès a les demandes del lobby israelià, i que l'oficina del AJC a França havia mantingut reunions d'alt nivell amb les autoritats del ministeri de Cultura i comunicació del país europeu sobre la prohibició de les emissions d'aquest canal.

Aquesta és la segona vegada que França prohibeix canals sota la pressió de l'entitat sionista i les seves organitzacions aliades a Europa. Amb anterioritat havia tret de l'aire a la cadena televisiva "Al-Manar" del Moviment de Resistència Islàmica del Líban, Hezbol·là.

També les empreses Hispasat (espanyoles) i Eutelsat, participada per l'anterior, han censurat les retransmissions de les cadenes iranianes PressTV i HispanTv, dins de la campanya feixista de manipulació informativa i control dels mitjans per l'oligarquia financera neoliberal que domina Europa i els EUA, i seguint les directrius de la banca global sionista.

Joan Rosell, president de la CEOE, amb problemes a l’empresa familiar

Des de Gerardo Díaz Ferrán se sap que per ser president de la CEOE no és condició sine qua non tenir en ordre els negocis personals o familiars. Sense arribar als extrems del seu antecessor, Joan Rosell tampoc no s’escapa de la malastrugança que sembla perseguir els presidents de la patronal espanyola. L’empresa del seu pare, Tecnitoys Juguetes, és a punt de la liquidació amb un deute descomunal.

Tecnitoys Juguetes té entre els seus principals accionistes la família Rosell, el grup Planeta i el grup Arnau. Es va declarar en concurs voluntari de creditors fa alguns mesos, i ara va cap a la liquidació, segons informa el portal fomentodigital, que precisa que en quatre anys les vendes han passat de 26 milions a menys de la meitat.

El moment definitiu ha estat la sortida del consell d’administració, fa algunes setmanes, de Joan Rosell Codinachs, pare del president de la CEOE, juntament amb altres consellers (Ramon Mas Sumalla, Lluís Maria Arnau, David Centeno Villamor i Anton Víctor de la Cambra. Aquest últim ha estat designat com a liquidador.

Segons altres fonts, el passiu de Tecnitoys supera els 14 milions d’euros, mentre que un dels principals actius, el popular Scalextric, va ser traspassat fa uns quants mesos al grup Educa Borràs. En conseqüència, amb una cua de creditors quilomètrica, la defunció de Tecnitoys no es presenta plàcida, i de retruc en pot sortir escaldat el president dels empresaris espanyols.

Rosell fill coneix bé el sector de la jogueteria. Es va foguejar a Juguetes Congost, l’empresa que el seu pare es va vendre el 1988 a una multinacional del sector. Anys després el grup familiar va decidir tornar-hi, acompanyat per José Manuel Lara Bosch, amb la compra de Tecnitoys.

Un meteorit marcià ric en aigua i oxígen

Estudis realitzats durant un any per Investigadors de la Universitat de Nou Mèxic i l'Institut Carnegie a Washington van revelar que el meteorit va ser format a principis de l'anomenat "període Amazònic", període més recent durant la formació de la superfície de Mart però el que més va sorprendre als científics és que té gairebé deu vegades més aigua que qualsevol dels altres meteorits marcians. L'aigua podria haver-se originat en una font volcànica o un mantell aqüífer proper a la superfície.

El meteorit també té una composició d'oxigen única, la qual ofereix evidència de l'existència de múltiples reserves d'oxigen dins de l'escorça de Mart. Les troballes podrien desafiar diverses nocions llargament sostingudes sobre la geologia del planeta vermell encara que els científics no s'arrisquen a consideracions sobre les possibilitats que alberg vida.

Aquest meteorit únic, trobat al Marroc el 2011, va ser anomenat Nord-oest d'Àfrica (NWA) 7034 i pesa poc més de 300 grams. La seva denominació intenta distingir-lo d'altres meteorits marcians ja estudiats, denominats SNC, la composició no coincideix exactament amb la de l'escorça marciana, segons les recents dades dels vehicles exploradors i els orbitadores de la NASA al planeta vermell.

"La textura del meteorit NWA no s'assembla a cap dels meteorits SNC", explica a Science Andrew Steele, qui va liderar l'anàlisi de carboni de la roca a la Institució Carnegie. "Es compon de fragments de basalt, roca que es forma a partir de lava refredada ràpidament, molt probablement provinent d'activitat volcànica", explica Steele. Aquesta química inusual del meteorit "suggereix que va venir de l'escorça marciana".

"La roca és consistent amb l'escorça o el mantell superior de Mart", insisteix Carl Agee, autor d'aquest estudi. "L'abundància d'aigua, en una relació de 6.000 parts per milió, suggereix que el meteorit va interactuar amb la superfície marciana fa uns 2.100 milions d'anys".

Stell va assegurar que es tracta del meteorit marcià més ric des del punt de vista geoquímic i ha afegit que "les anàlisis addicionals poden revelar més sorpreses", encara que no s'arriscà a dir de quin tipus serien.

Més oligarques franquistes a la trama de blanqueig 'jueva' Emperador

Les investigacions sobre la xarxa de blanqueig jueva del cas Emperador i Gao Ping han tornat a desvetllar la seva estretíssima connexió amb els cercles de l'aristocràcia i l'oligarquia franquista espanyola. Els seguiments i punxades telefòniques ordenats pel jutge han caçat l'apoderat d'una empresa que, segons la informació que hi ha en el Registre Mercantil, presideix des d'octubre de 2005 Fernando Sarasola, de qui el nom no figura en el sumari: Grup Salermar 98, dedicada l'adquisició i gestió de valors mobiliaris.

Escoltes i seguiments han caçat l'apoderat en el que la transcripció de les converses i la interpretació que la Policia fa d'elles indiquen que eren tractes per portar a Espanya diners en metàl·lic procedent de paradisos fiscals i previ pagament de la preceptiva comissió marcada per l'entramat jueu.

De qui era aquest diners i a quant va ascendir? Els documents consultats no ho exposen. Però sí que en "l'entramat empresarial" al qual pertany Salermar 98 s'els coneixia a la xarxa de blanqueig com "els de Gènova", el carrer madrileny en el número 15 es situen Salermar i una altra societat que, segons el Registre Mercantil, està igualment presidida per Fernando Sarasola i en la qual consta com a soci únic, la immobiliària Fersamar SL. Quan la Policia es refereix a "els de Gènova" ho fa així: "Un dels grups d'empresaris més prolífics" en les seves relacions amb la trama.

El nom de Fernando Sarasola, famós com a home de negocis però, sobretot, com a membre de la jet set madrilenya, no apareix esmentat en els documents del sumari a què ha tingut accés aquest diari. Només es repeteix el de l'apoderat de Salermar, José Antonio Gil González, a qui la Policia cita com "principal representant" de l'empresa. Salermar 98 (esmentada erròniament com Salemar al sumari) i Fersamar no presenten comptes al Registre Mercantil des de 2010. En aquestes últimes, referides al 2009, ambdues societats van declarar pèrdues en dos balanços validats per Fernando Sarasola com a president. El nom de les dues apunta que són un acrònim dels cognoms familiars: Sarasola Lerchundi Marulanda la primera (Salermar) i Fernando Sarasola Marulanda (Fersamar), la segona.

Segons del sumari, el contacte amb el grup hispanoisraelí que suposadament treballava amb Gao Ping i s'encarregava de la repatriació il·legal de fons per a clients rics en dificultats es va produir a través de Fermín Lecanda Artiach. Considerat un dels principals intermediaris de l'anomenada "trama hebrea", Lecanda Artiach coneix des de fa almenys dues dècades a la família Sarasola. Lecanda i Enrique Sarasola fill, per exemple, van ser testimonis en un casament celebrat el 1990. Era Lecanda amic també l'apoderat José Antonio Gil? Res suggereix que així sigui o deixi de ser-ho. És, per tant, una incògnita a qui es refereixen Lecanda i el seu contacte en la trama de blanqueig, Malka Mamman, quan, en una conversa telefònica intervinguda, la prominent membre de la trama hebrea diu al seu interlocutor el següent: "Enrique" [Lasarte, exconseller delegat de Banesto amb Mario Conde] no és com el teu altre amic de Gènova, que és com un rellotge suís".

Al llarg d'una setmana, aquest diari ha intentat sense èxit demanar la versió de l'apoderat de Salermar les converses van ser intervingudes per ordre judicial, José Antonio Gil González. El apoderat va atendre la primera trucada i va penjar el telèfon quan va saber el motiu que la originava: mai més el va despenjar. Tampoc ha estat possible localitzar Fernando Sarasola, durant lustres rebatejat per la premsa del cor com "Gigi" i que segons els seus més recents declaracions públiques tracta ara de "solucionar problemes immobiliaris". Ahir, la persona que va atendre el telèfon al domicili familiar va assegurar que l'empresari es troba de viatge però va facilitar un número de contacte amb el seu equip. En aquest cas, la dona que va aixecar el telèfon el va tornar a penjar quan la periodista va informar sobre les abundants referències que el sumari de l'Operació Emperador conté sobre Salermar 98 i li va demanar parlar amb Fernando Sarasola per incloure les seves opinions sobre l'assumpte.

Sí va ser possible conèixer la versió del germà més reeixit de la família, Enrique Sarasola, propietari de la cadena d'hotels Room Mate. Segons els seus portaveus, Enrique Sarasola va trencar del tot el 2005 amb Salermar 98 i "les altres empreses" lligades al seu cognom i domiciliades al número 15 del carrer Gènova de Madrid. "No té cap relació amb els negocis del seu germà", van recalcar els portaveus i alhora es declaraven incapaços de facilitar un mòbil de contacte amb Fernando Sarasola. Fins 2002, Salermar 98 va tenir com a president al fundador de la saga familiar, el cèlebre i ja mort empresari Enrique Sarasola Lerchundi.

El sumari del cas Gao Ping ja havia destapat la relació de la policialment anomenada trama hebrea, centrada en el blanqueig de capitals, amb empresaris d'alt nivell i aristòcrates. Fonts del cas van subratllar a aquest diari que els noms de tots ells només van quedar plasmats en els informes policials una vegada que els investigadors van constatar la seva veritable identitat i van obtenir indicis sòlids de la seva implicació en el cas. Així va ocórrer, per exemple, amb les germanes Margarida i Inmaculada Borbó Dues Sicílies Lubomirska, parents del rei però no membres del seu cercle familiar directe. El jutge començarà en breu a citar als clients que portaven diners opac a Espanya, molt probablement en qualitat d'imputats segons qui coneixen el cas.

El sistema de repatriació il·legal de fons funcionava de manera senzilla: el client, sempre amb algun dipòsit bancari en algun paradís fiscal, comunicava a la trama quants diners volia en metàl·lic. La xarxa li facilitava a continuació un número de compte, generalment localitzada a la Xina, a la qual el client transferia des del paradís fiscal els fons que desitjava rebre més la comissió estipulada. Un cop quedava constància que els diners havien arribat al seu compte de destinació, els membres de la trama hebrea li feien el lliurament a Espanya: a domicili moltes vegades i, com en d'altres casos de corrupció, utilitzant bosses de plàstic per amagar els bitllets.

Família real, aristòcrates i franquistes, clients de la "trama hebrea" de frau fiscal


L'amplitud i l'abast de les diferents trames de blanqueig de capitals descobertes en l'operació Emperador contra la màfia xinesa de Gao Ping han sobrepassat les sospites inicials dels especialistes de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO), que en un dels nombrosos informes remesos al magistrat Fernando Andreu (instrueix també el cas Bankia), l'informen de la notorietat pública i empresarial dels "clients", molts d'ells residents a l'elitista urbanització de la Moraleja, com Maria Ilia García de Sáez Borbón Dos Sicílias, la seva mare, Maria Immaculada Borbón Dos Sicílias Lubomirska, i la seva tia, Maria Margarita Borbón Dos Sicílias Lubomirska, familiars del Rei.

DRY es querella contra 63 diputats que cobren dietes i tenen casa a Madrid

L'Associació Democràcia Reial Ja presenta aquest divendres una querella al Tribunal Suprem contra 63 diputats -del PP, PSOE, CC i CiU-, que segons denuncien, perceben dietes de desplaçament i manutenció tot i disposar d'un o diversos habitatges a Madrid, com el pocavergonya Montoro, el opusitori Fernández Díaz o el mateix saquejador en cap Rajoy. 63 tenen habitatge a Madrid: 34 del PP, 25 del PSOE, un de CiU, un Coalició Canària i Toni Cantó, d'UPyD, que va renunciar a la dieta i va denunciar als altres estafadors.

Cristóbal Montoro, que es va presentar per la circumscripció de Sevilla, però resideix des de fa anys a Madrid: El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques declara dos habitatges a Madrid -un procedent d'una herència-, un adossat a la serra d'aquesta comunitat i el 50% d'un altre habitatge a Alacant.

D'altra banda, Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior de l'Opus Dei, és diputat per Barcelona i té dret als 1.800 euros de la dieta per allotjament tot i que declara ser amo del 50% d'un habitatge unifamiliar a Barcelona i d'un altre en Madrid.

La responsable de la cartera de Treball, Fátima Báñez, és diputada per Huelva però té en guanys una casa a Madrid i una altra a la província a la qual representa.

La ministra de Foment, Ana Pastor, es va presentar per la circumscripció de Pontevedra, on té dues cases a més d'un pis a Madrid de 63 metres quadrats. I fins i tot Rajoy, que viu a la Moncloa, cobra també la rapinya amb la immoralitat feixista que el caracteritza.

L'associació DRY és el resultat de l'escissió que va patir el col·lectiu impulsor de la manifestació que va desembocar en les acampades de Sol i l'eclosió del moviment 15-M. Segons ha explicat un dels lletrats integrants del seu equip jurídic, Miguel Ángel Jiménez, aquests 63 diputats perceben dietes per valor de 1823,86 euros "en concepte de pernoctació", tot i tenir un habitatge a la capital.

"Aquesta quantitat li correspondria a diputats que realment ho necessitessin, però segons el Registre de Propietat i les declaracions de béns que van presentar al Congrés, tots tenen un o més pisos a Madrid, i molts d'ells viuen a Madrid", ha denunciat, per afegir que el mateix president del Govern també estaria percebent dietes "de manera il·legítima".

El PSOE tampoc es lliura

El govern socialista tampoc es lliura. L'exministre de Foment, José Blanco també té casa a Madrid, ciutat on resideix. Però té dret a aquest ajut perquè és diputat per Lugo.

José María Barreda, expresident de Castella-la Manxa i diputat per Ciudad Real, posseeix un pis de 260 metres quadrats a Madrid i un apartament a Mallorca. Ambdós al 50% amb la seva dona.

El portaveu del grup socialista al Congrés, José Antonio Alonso, té un pis a Madrid però percep els 1.800 euros de despeses per allotjament i manutenció ja que es presenta per Lleó.

La llista dels que es presenten per una ciutat diferent de la Capital però amb residència en aquesta pot fer-se molt llarga: Jesús Caldera, el que va ser ministre de Treball en la primera legislatura de Zapatero, Camacho, exministre d'Interior, l'exministra de Exteriors, Trinidad Jiménez...

"Aquesta querella pretén ser un pas més per tornar la justícia a la societat"

Per tot això, l'Associació DRY els acusa en la seva querella dels delictes de malversació de fons públics i apropiació indeguda. Així mateix, volen que "tornin els diners que no els correspon", sobretot tenint en compte que "les retallades estan portant pel carrer de l'amargor a la majoria dels espanyols".

"Aquesta querella pretén ser un pas més en el camí a recórrer per tornar la justícia a la societat, per posar fre a la decadència d'uns polítics que, comprats per les grans oligarquies, estan dessagnant als ciutadans als que diuen representar", asseguren en un comunicat, en què també informen que oferiran més detalls aquest divendres a les 11.30 davant del Tribunal Suprem.

L'escut antimíssils a Rota costarà 1.900.000 €

L'adequació de la base de Rota (Cadis) per albergar el component naval de l'escut antimíssils de l'OTAN costarà 1.934.258 euros i serà sufragada íntegrament per EUA. Un escut que paradoxalment ens converteix en aliats dels EUA i possible objectiu dels seus enemics en qualsevol dels conflictes organitzats pel feixisme internacional, com ja ha avisat Rússia.

Les obres previstes es refereixen al condicionament dels vials d'accés als molls i aparcaments, ja que no està prevista la construcció de noves instal · lacions o molls.

La modificació del conveni es limita a un preàmbul, tres articles i una disposició final. En el preàmbul es diu que el seu fi és "contribuir significativament al sistema de defensa contra míssils balístics de l'Aliança Atlàntica", en l'article primer s'afegeix a la llista d'instal · lacions a Rota les "que permetin l'estacionament permanent de quatre vaixells AEGIS de la Marina dels Estats Units d'Amèrica i les seves tripulacions ".

En el segon, s'autoritza el desplegament a la base de quatre destructors AEGIS la "activitat principal" serà "contribuir a la defensa contra míssils balístics", així com un "destacament d'una unitat de manteniment de segon esglaó" per aquests destructors, i en el tercer, es preveu la celebració de "acords acministrativos" per al desenvolupament d'aquest protocol "sempre que siguin conformes amb el conveni i amb les respectives legislacions nacionals".

La disposició final prorroga la vigència del conveni per vuit anys a partir de la seva entrada en vigor, "quan les parts s'hagin comunicat que han complert els respectius requisits constitucionals", el que suposa que estarà en vigor fins l'any 2021.

El conveni no especifica quants militars arribaran a Rota amb els dos destructors, però el ministre de Defensa, Pedro Morenés, el va xifrar el passat 11 d'octubre entre 1.300 i 1.400. En tot cas no es superarà el límit de 4.250 militars i 1.000 civils fixat actualment. Els quatre destructors, de la classe Arleighburke, seran el Ross, el Donald Cook, el Porter i el Carney. Els dos primers arribaran al març de 2014 i els altres el 2015. El protocol va ser signat el 10 d'octubre a Brussel · les per Morenés i el seu homòleg nord-americà, Leon Panetta.

Mor l'home que es va cremar davant un hospital de Màlaga

L'home de 57 anys que va ser trobat dimecres passat envoltat de flames a l'avinguda Carlos Haya de Màlaga (foto) ha mort finalment després de ser ingressat a l'Hospital Verge del Rocío de Sevilla, fins on va ser traslladat procedent de l'Hospital Carlos Haya, segons han informat fonts sanitàries.

En aquest sentit, les mateixes fonts consultades han assenyalat que, després d'ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de Traumatologia de l'Hospital Verge del Rocío amb el 80% de la superfície corporal cremada, aquest home va morir finalment al voltant de les 21.30 hores d'aquest dijous.

Quant a les causes i circumstàncies en què es van produir els fets, que van tenir lloc sobre les 18:00 de dimecres a l'altura de l'Hospital Carlos Haya, el Cos Nacional de Policia s'ha fet càrrec de la corresponent investigació.

CiU contra CiU a la Generalitat pel negoci de l'aigua

La Generalitat recorrerà per la via contenciosa administrativa la decisió del seu propi Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals, adscrit al departament de Presidència, que dóna la raó a Agbar davant Acciona en la pugna per la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat.

En roda de premsa després de la reunió del govern català, el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, ha subratllat així que el Govern de CiU "deixa en mans de la justícia" la resolució d'aquesta polèmica privatització, que ja ha suposat un increment del 26 al 30% en el rebut de l'aigua metropolitana i altres poblacions. Homs ha defensat que tant els funcionaris presents a la mesa de contractació, com els propis departaments de Territori i Sostenibilitat i Economia, impulsors d'aquest procés, han actuat "bé" en aquest cas.

Ha argumentat que com les decisions d'aquest organisme són "executives", el Govern no pot ara desautoritzar aquest organisme i es veu obligat a acudir als tribunals. "Hi ha una contradicció en termes jurídics i això l'ha de resoldre el contenciós", ha assegurat Homs, qui davant la petició de responsabilitats per part de l'oposició ha garantit que els consellers implicats donaran "totes les explicacions que calguin" al Parlament .

"Des Territori i Sostenibilitat i des Economia les coses es van fer bé", ha afirmat Homs en al·lusió a l'adjudicació a Acciona, que va portar personalment l'exconseller Lluís Recoder -un dels pocs íntims d'Artur Mas que ha deixat el govern-, i ha afegit que l'executiu sempre s'ha guiat en aquest procés per "criteris tècnics".

L'última paraula, la justícia


Així doncs, la gestió d'ATLL, adjudicada al principi a la companyia Acciona, que segueix defensant la validesa del contracte, queda ara en entredit, ja que l'última paraula la tindrà la justícia. Preguntat per la possibilitat que Acciona vagi també a la justícia en defensa dels seus interessos, ha assegurat que les empreses implicades tenen legitimitat per actuar "com creguin convenient".

D'aquesta manera, el portaveu del Govern, Francesc Homs, s'ha referit a la resolució que dóna la raó en part a Agbar en la pugna legal que manté amb Acciona per la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat per un període de 50 anys, la major privatització posada en marxa per la Generalitat.

Ahir, l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat de Catalunya, un ens adscrit al Departament de Presidència de la Generalitat, va estimar parcialment un recurs plantejat per Aigües de Barcelona (Agbar), tot i que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, llavors amb Lluís Recoder com a conseller, va resoldre la privatització a favor d'Acciona.

ATLL és l'empresa que presta el servei d'abastament d'aigua "en alta" (des de les conques dels rius fins als dipòsits municipals) a Barcelona i la seva àrea metropolitana, pel que compta amb quatre grans plantes potabilitzadores, dessalinitzadores, dipòsits i 900 quilòmetres de canonades.

Agbar, liderada per Ángel Simón, considerava que l'oferta de la seva competidora hauria d'haver exclòs a Acciona del concurs, perquè en dilatar l'execució de les obres va poder donar una oferta més barata.

En aquest punt, l'òrgan administratiu de recursos contractuals de Catalunya dóna la raó a Agbar en argumentar que "si els altres licitadors haguessin sabut que podrien programar l'execució de les obres més enllà del calendari establert en el plec de condicions, això hagués comportat la possibilitat de modificar les ofertes, no només tècniques sinó econòmiques".

La decisió de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat pot ser recorreguda en un termini de dos mesos, davant el Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Acciona ha recordat avui, igual que va fer ahir a la nit, que estudia les "eventuals accions legals que resultin procedents en defensa" dels seus interessos.

La forma com la Generalitat ha portat aquesta privatització ha generat un profund malestar en ambdues companyies, segons fonts del sector, que conclouen que el conflicte s'acabarà dirimint als tribunals.

Més enllà de les formes, el conflicte pot tenir repercussions sobre el dèficit, ja que la Generalitat comptava amb poder apuntar comptablement els 1.000 milions d'euros previstos per aquesta privatització (300 ja ingressats i altres 700 a pagar durant els pròxims 50 anys) per reduir el dèficit de 2012.

Acciona contra la Generalitat per la 'falsa' venda d'ATLL


Acciona ha anunciat una batalla legal per retenir la concessió d'Aigües del Ter Llobregat (ATLL). Així ho ha comunicat en un fet rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) després que ahir es fes públic que la Generalitat revocava l'adjudicació al consorci liderat pels Entrecanales sis dies després d'haver cobrat 298 milions d'euros, corresponents al primer pagament.

El passat 27 de desembre, el consorci guanyador, liderat per Acciona Aigua (39%) i pel banc brasiler BTG Pactual (39%), va desemborsar els 298.600.000 d'euros que suposen el primer pagament del cànon concessional, i avui la empresa madrilenya ja ha avisat que, si el contracte s'anul·lés, reclamarà la devolució d'aquest import, així com danys i perjudicis.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.