diumenge, 6 de març de 2011

Carlos de Borbón-Dos Sicílias al.lega "malaltia mental" per no ser embargat

L'advocat del cosí del monarca, Carlos de Borbón-Dos Sicílias, ha assegurat que aquest pateix una malaltia mental degenerativa que li impedeix assumir les responsabilitats com a membre del consell d'administració de Viatges Marsans. El catedràtic de Dret Mercantil Ángel Rojo va oferir aquesta explicació durant la vista celebrada al Jutjat del Mercantil número 12 de Madrid per decidir si és procedent embargar béns a part dels exconsellers de Marsans per la seva responsabilitat en la insolvència de l'empresa de turisme.

Per donar suport a la situació de Carles de Borbó-Dues Sicílies, cosí del rei Joan Carles, va comparèixer com a testimoni un dels seus gendres, Pedro López Quesada, que va afirmar que des de fa quatre anys pateix "llacunes en la seva memòria" i dificultats per parlar i per moure's que l'han obligat a rebre tractament especialitzat.

A més, davant la negativa de l'infant a deixar les seves responsabilitats en consells d'administració de grans empreses, com Reyal Urbis o Cepsa, la família ha hagut de remetre cartes a aquestes societats avisant-los del seu estat.

"Donada la dignitat de la seva altesa, ens preocupava que seguís atenent unes responsabilitats que no tenia la necessitat ni obligació d'atendre", va assegurar el seu gendre.

L'estat de salut de l'infant va impedir que declarés avui davant la jutge Ana María Gallego, que sí que va interrogar dos exconsellers de Marsans: Emilio Novel i José Félix de Rivera.
"Fàbrica de diners"

Novel.la, que va ser vicepresident primer de Banif i conseller d'importants companyies, va defensar la seva obligació de signar els comptes de Marsans abans de dimitir com a membre del consell d'administració de la companyia.

L'administració concursal va insistir en demanar l'embargament contra els consellers "La signatura era obligada. En qualsevol cas havia de signar", va declarar Novel, que va afegir que sí que es va sorprendre per l'existència de crèdits per valor de 221 milions a Teinver, encara que es va quedar "tranquil" després de les explicacions rebudes de Gerardo Díaz Ferrán.

Novel va defensar que "l'empresa estava en una situació absolutament normal" quan va dimitir l'octubre de 2009 a petició de Díaz Ferrán i Gonzalo Pascual, que volien facilitar així la compra de la companyia per part d'un competidor.

L'administració concursal de Marsans ha insistit avui a demanar l'embargament contra els consellers que van signar els comptes del grup turístic corresponents a l'exercici transcorregut entre març de 2008 i febrer 2009, ja que llavors ja reflectien una "monstruosa desaparició de diners de Marsans", que era una "fàbrica de diners per a altres empreses del grup".

E10: El biocombustible, un miratge ecològic

A Alemanya, país promotor de la protecció del clima, els consumidors han rebutjat el nou biocombustible E10. El cas posa en dubte la viabilitat dels biocombustibles en general, opinen especialistes. En teoria, la idea semblava irresistible: consolidar en les gasolinerías alemanyes l'ús del nou E10, amb el qual es duplicava la proporció d'etanol al biocombustible en relació amb el seu antecedent directe, el E5, del cinc al deu per cent. Així, el Govern alemany esperava presentar una mesura massiva i concreta en la lluita per reduir les emissions contaminants i assolir les metes climàtiques. S'apel.lava sobretot a la consciència ecològica del consumidor alemany. Peter Meyer, de l'ADAC, havia advertit el 2008 sobre la poca viabilitat del E10

Però aquesta, com van demostrar els baixíssims nivells de demanda, va resultar més ambiciosa del que es pensava. Els conductors alemanys no van trobar suficient informació que els permetés estar convençuts d'utilitzar el nou biocombustible.

En canvi, evidències molt sòlides el van portar a rebutjar les promeses del E10. La demanda va ser tan ínfima, que la indústria va decidir suspendre el subministrament del biocombustible a Alemanya.

Danys a motors i selves

"Aquest biocombustible no només pot arruïnar automòbils, sinó també el medi ambient", assenyalava el desembre passat un article de l'organització ecologista Greenpeace. Pel que fa al primer factor, s'havia advertit als automobilistes que l'E10 no era adequat per a qualsevol motor.

"En especial sota pressions i temperatures altes, el E10 pot tenir efectes corrosius sobre les peces d'alumini", advertia al seu torn la poderosa Associació Alemanya d'Automobilistes (ADAC). "Un sol omplert de tanc pot ser suficient per desencadenar processos de corrosió" en els motors, es afegia.

Per si això fos poc, l'organització ecologista Greenpeace i altres especialistes posen en qüestió els efectes del E10 i altres biocombustibles. "La contribució positiva dels anomenats 'combustibles agrícoles' a la protecció del clima és molt reduïda", diu Martin Hofstetter, especialista de l'organització ecologista en temes relacionats amb l'agricultura.

En l'article esmentat, Hofstetter assenyala que "sota determinades circumstàncies, aquest tipus de combustible pot fins i tot resultar perjudicial i pot accelerar el canvi climàtic, sobretot perquè per a produir la matèria primera d'aquests combustibles són destruïdes grans àrees de selves".

Si es vol substituir per complet combustibles com la gasolina (benzina) o el dièsel a Alemanya, no aconseguirien totes les superfícies cultivables del país, diu Greenpeace.

Avui, la Unió Europea i necessita importar la producció de 35 milions d'hectàrees d'àrees cultivables no europees per cobrir la seva demanda de matèries primeres, tant per a l'alimentació com per a la fabricació de biocombustibles.

La clau: reduir el consum


"Augmentar les proporcions d'etanol en els combustibles no constitueix una mesura sostenible per protegir l'ecologia", diu Hofstetter. "Més adequat seria reduir el consum de combustibles, fabricar actuacions més lleugers, fer més estrictes les normes per a permetre la circulació dels vehicles, i desenvolupar nous conceptes de mobilitat.

Els biocombustibles no són la solució per al clima, diu Greenpeace.

El fracàs del E10, i potser d'altres biocombustibles, pot ser integral. "En realitat ningú volia l'E10", comenta el tema Werner Eckert, redactor de l'emissora Südwestrundfunk.

"Els consumidors van arribar a les gasolinerías tan acovardits, que van preferir prendre el camí més curt: moure la mà uns centímetres fins al sortidor de combustible tipus Super Plus".

Un fracàs lucratiu

Paradoxalment, diu Eckert, l'abandonament de la E10 podria resultar beneficiós per a totes les parts involucrades, almenys en el curt termini. "Els consorcis petroliers seguiran venent la vella benzina Super i preferiran pagar una multa prevista per no complir la norma d'oferir suficient biocombustibles. Sense pietat alguna passaran els dos centaus per litre al compte del consumidor i amb això s'oblidaran de la història. Pagarem per necessitat, i els ministres de Finances s'alegraran d'obtenir inesperats ingressos".

La moralitat també la proporciona l'analista Werner Eckert: "Qui vulgui protegir el clima, haurà rebaixar el consum de combustible, ja sigui fent servir menys el cotxe o amb l'ajuda de motors més estalviadors. Qualsevol altre intent està condemnat al fracàs".

La revolta de Wisconsin s'estén

Han passat prop de tres setmanes des que el passat dia 15 de febrer, milers de manifestants sortissin al carrer de la capital de Wisconsin (1) a protestar contra un dels plans de retallada públic més agressius emparats en el dogma de la reducció del dèficit. El dia 16, milers de persones van ocupar el Capitoli de la ciutat de Madison, un fet insòlit sense precedents històrics propers tant als EUA com a Europa.

Scott Walker, governador republicà d'aquest Estat, llançava una llei que empitjora els ja precaris assegurances mèdiques dels treballadors públics, retalla les seves pensions i limita els drets de negociació col.lectiva a l'estrictament salarial, minvant la capacitat de negociació dels sindicats.

Igualment, liquida el dret d'organització gremial i de paritàries per als empleats públics. Finalment, el governador anunciava l'acomiadament immediat de 1.500 treballadors del sector públic i altres 12.000 en el sector educatiu durant els dos pròxims anys. Els mestres estan en vaga.

Des de llavors, se succeeixen manifestacions cada dia als EUA, tant a Wisconsin com en altres catorze estats on es intenten emular les mateixes mesures neoliberals. A Ohio, la votació d'una llei similar és imminent. Allà, milers de manifestants protesten davant del Capitoli de la capital. A Indiana, també es va ocupar la seu governamental.

Després de l'aprovació de la llei, el 26 de febrer, més de cent mil persones es van concentrar a Madison, el major nombre en 11 dies de manifestacions. La policia va desobeir aquest mateix dia l'ordre del governador Scott Walker de desallotjar a centenars d'activistes sindicals, treballadors públics i estudiants que ocupen l'interior de la seu del govern de Madison. Mentrestant, continuen les concentracions pacífiques a Nova York, Chicago, Columbus, Los Angeles i Denver, entre altres ciutats. Desenes de milers de persones segueixen protestant al carrer en solidaritat per tot el país.

I.U. demana saber qui compra i especula amb el Deute Públic

L'equip econòmic d'IU, dirigit per José Antonio García Rubio, ultima una iniciativa que presentarà el més aviat possible en el Congrés: Vol que es fixi una compareixença periòdica en la Cambra baixa de la directora general del Tresor, Soledad Núñez, i que s'auditi el deute públic, "perquè es coneguin amb detall qui són els seus compradors i quines operacions hi ha en els mercats primari i secundari". L'objectiu és llançar "transparència" i saber "qui especula contra Espanya". "Tindria un valor dissuasori, ajudaria a combatre l'especulació", sentencia García Rubio.

Avui, el Tresor Públic difon el repartiment dels tenidors de deute per països i per tipus d'inversor (bancs centrals, bancs i caixes, assegurances, fons d'inversió i altres), però no desglossa les dades. Per exemple, segons l'última estadística publicada (febrer), els bancs centrals van comprar el 31,55% del deute a gener de 2011. El segueixen famílies, empreses no financeres i altres (29,26%), entitats financeres (18,17%), fons d'inversió i pensions (15,91%) i assegurances (5,11%). Es desconeix públicament què fan, un cop han comprat el deute, bancs com Deutsche Bank, el Santander o el BBVA en els mercats secundaris. També s'ignora quant volum de deute ha comprat la Xina o Líbia.

Un altre concepte important són els anomenats creadors de mercat de lletres o bons de l'Estat, que són les entitats que col.laboren amb el Tresor en la compravenda de valors de deute i les que la difonen i posen als mercats internacionals. Entre els creadors del mercat de lletres, segons indica la web del Tresor, hi ha el Santander, el BBVA, el Barclays, Caja Madrid, la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis), Société Générale o el Royal Bank of Scotland. I entre els creadors del mercat de bons i obligacions, figuren a més dels esmentats, BNP Paribas, Goldman Sachs, HSBC France o JP Morgan.

Mercat primari i secundari

Què és el mercat primari i secundari? Una adquisició de valors en el primari és la que es fa en el moment en què aquests s'emeten. El Tresor emet tots aquests títols (lletres, bons i obligacions) mitjançant subhasta. Després, aquests títols de deute es compren i es venen entre tots els actors del mercat (fons d'inversió, inversors particulars, hedge funds, bancs ...). En molts casos són operacions bilaterals que només coneixen comprador i venedor o de vegades ni això, només les controlen els intermediaris.

En el mercat de derivats també entren els anomenats CDS (credit default swaps), que són contractes d'assegurances en els que el que s'assegura el risc d'impagament dels Estats o empreses. En funció de si es compren més o menys CDS, puja o baixa el preu del bo. El bo espanyol a 10 anys, comparat amb l'alemany, és el que s'anomena risc país. Com més es dispari la prima de risc, significarà per al mercat que més risc de fallida hi ha, i més interès haurà de pagar Espanya (o l'Estat que sigui) en la següent emissió de títols de deute en el mercat primari.

Segons comenta García Rubio, hi ha encara assumptes que polir en la iniciativa, com definir quina autoritat seria la que auditar el deute públic. IU baralla que sigui la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). També és conscient que fitxar tots els moviments en el mercat secundari no és fàcil, i escapa a més al control del Tresor. "Però seria la seva tasca saber-ho", al.lega el responsable d'IU.

ONU: Les drogues de disseny, un nou desafiament

En el seu informe anual presentat a Viena, la JIFE diu que aquestes drogues solen fabricar modificant lleugerament l'estructura molecular de substàncies fiscalitzades, el que dóna lloc a una nova substància d'efectes anàlegs que pot quedar al marge de les mesures de control nacional i internacional, assenyala l'informe. L'informe subratlla que les enormes guanys generats per les drogues il.lícites sovint sobrepassen els recursos financers de les institucions públiques, la qual cosa planteja una greu amenaça per l'ordre públic i la seguretat internacional. En alguns casos les organitzacions delictives fins i tot passen a ser forces polítiques amb el poder i l'autoritat de les institucions legítimes.

A Internet se solen trobar instruccions detallades per fabricar drogues de disseny. "Tenint en compte els riscos sanitaris que comporta l'abús de drogues de disseny, instem els governs a que adoptin mesures de fiscalització nacional per prevenir la fabricació, el tràfic i l'abús d'aquestes substàncies", va assenyalar el president de la JIFE, Hamid Ghodse.

L'organisme expressa la seva preocupació sobretot per la droga de disseny coneguda com "mefedrona", que té efectes anàlegs als de la cocaïna, l'anfetamina i la MDMA (èxtasi) i que ha estat causa de nombroses morts. Ha passat a ser una droga d'abús problemàtica a Amèrica del Nord, l'Àsia sud-oriental, Europa i Oceania (a Austràlia i Nova Zelanda).

Pressions de la delinqüència organitzada


A Europa hi ha a més altres 15 substàncies sotmeses a vigilància actualment per l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, i al Japó 51 substàncies.

La JIFE exhorta la cooperació bilateral i internacional per intercanviar informació sobre aquest fenomen transfronterer.

D'altra banda, l'organisme subratlla la necessitat de lluitar contra la corrupció relacionada amb les drogues. "No hi ha res més perjudicial per als esforços per frenar el trànsit que els intents fructífers de les organitzacions delictives d'intimidar i subornar els funcionaris públics", declara Ghodse.

"Els funcionaris policials i judicials solen fer front a immenses pressions de la delinqüència organitzada quan intenten aturar el narcotràfic. Sense una protecció adequada, es veuen confrontats a la difícil disjuntiva de triar entre ser víctimes de la violència, i possiblement fins a perdre la vida, o sacrificar la seva integritat i fer-se còmplices dels delinqüents", afegeix.

Droga, política i poder


El que els criminals no poden aconseguir mitjançant el suborn ho aconsegueixen mitjançant la violència i la intimidació, segons s'observa en l'informe. Per aquesta raó, les zones d'intens narcotràfic solen presentar una incidència molt elevada d'actes de violència i corrupció.

Entre les mesures proposades per la JIFE per combatre el problema es compta la crida als governs a establir sistemes eficients, transparents i objectius de contractació i promoció de funcionaris i un sistema d'avaluació del rendiment i de rotació del personal. Augmentar la transparència és essencial per prevenir la corrupció en l'àmbit judicial. Les actuacions judicials haurien de ser públiques i els jutges haurien de fonamentar les seves decisions, assenyala la Junta.

L'OTAN mata al menys 65 civils a l'Afganistan

Bombardejos de les forces de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) a l'Afganistan han deixat almenys 65 civils morts, entre ells nombrosos nens, segons han admès les autoritats del país asiàtic. Segons fonts oficials afganeses, els bombardejos es van produir en remotes regions del nord-est del país i van ser l'antecedent d'operacions de les tropes estrangeres contra presumptes insurgents.

El comandament de l'OTAN no ha esmentat aquests fets i només va reconèixer la mort de quatre soldats, entre ells un d'origen italià però sense identificar la resta.

En un breu part, comandaments de l'aliança atlàntica han assenyalat que altres quatre van resultar ferits després atemptats i atacs a zones de l'est, oest i sud de l'Afganistan.

Al seu torn, mitjans de la insurgència afganesa en el lloc de l'Agència Kali Yuga reiterar les seves denúncies sobre els indiscriminats atacs aeris de les tropes d'ocupació.

Van afegir que davant la impossibilitat de recuperar el terreny perdut, les tropes invasores llancen operacions contra zones rurals, sobretot en horari nocturn sense mesurar les conseqüències i destruint tot al seu pas.

Així mateix, han subratllat que la lluita contra l'anomenada coalició estrangera liderada per Estats Units, continuarà fins a la derrota final dels ocupants, els quals desinformen i manipulen la realitat.

Fins a la data de començament de 2011 el total de baixes de militars estrangers arriba a 65, dels quals 37 nord-americans, una mitjana de més d'una diària.

EUPV demana autobusos nocturns que unisquen el Grau amb Castelló

La candidata d'EUPV a l'alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, demana a l'Ajuntament major sensibilitat i implicació en la defensa de la seguretat dels joves del Grau, “perquè fins ara, si volen traslladar-se a Castelló per divertir-se els caps de setmana, han d'utilitzar les seus vehicles privats, amb el perill que comporta pel consum d'alcohol”.

La portaveu d'esquerres reclama al consistori municipal que habilite autobusos nocturns que connecten el centre de Castelló amb el districte marítim del Grau. “És el seu deure posar a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Castelló mesures alternatives de transport, que garanteixen la seua seguretat”. "Els veïns del Grau no poden eixir per Castelló a sopar, a passejar o simplement tornar a casa després d'una llarga jornada laboral amb autobús", critica l'alcaldable d'EU.

La representant d'EUPV, considera que, és prioritari implantar aquests servei, almenys els caps de setmana, quan el flux nocturn de viatges en cotxe entre el Grau i Castelló és més elevat, degut als joves que eixen de marxa al centre. “La joventut del Grau es veu obligada a utilitzar el seu propi transport privat, per falta d'alternatives, amb el perill que comporta conduir sota els efectes de l'alcohol”.

Carreras exigeix al PP que pose els recursos humans i materials necessaris perquè Castelló i el Grau estiguen units tots els caps de setmana per autobusos nocturns, almenys un cada hora, a partir de les 11.00 de la nit. Carreras considera "una irresponsabilitat de l'Ajuntament no donar una alternativa als joves que ixen de festa i han de tornar a casa amb moto o amb cotxe perquè no hi ha transport públic i tampoc hi ha taxis suficients".

La candidata considera que el Partit Popular tracta als habitants del Grau com a ciutadans de segona, ignorant les seues necessitats, "l'actual Tinent d'Alcalde, Gallen, pareix que no treballa per a aconseguir millores per al districte marítim" i finalitza preguntant-se "de què servix que dels nostres impostos s'estiga pagant el seu sou".