dissabte, 2 de febrer de 2013

Milers de persones protesten contra les preferents a Madrid i Santiago

Milers d'afectats per la venda de participacions preferents, convocades per l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), s'han manifestat avui a Madrid i Santiago de Compostel·la per recordar que el problema "segueix viu" perquè l'arbitratge pactat per PP i PSOE només beneficia una minoria. També hi ha hagut concentracions, convocades per Adicae, a València, Santander, Càceres, Bilbao, Valladolid, Logronyo o Múrcia.

A Santiago de Compostel·la, milers de persones afectades pels diferents productes tòxics comercialitzats per les entitats bancàries s'han manifestat per reclamar la devolució dels seus estalvis i exigir transparència en el procés d'arbitratge. La manifestació ha estat convocada per la Coordinadora Gallega de Plataformes d'Afectats i va tenir el seu punt d'inici en l'Albereda de Santiago de Compostel·la per dirigir finalment, després d'un recorregut pels carrers de la capital gallega, cap a la residència oficial del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo.

Xesús Domínguez, portaveu de la plataforma d'afectats de Compostel·la, va considerar que la solució al problema ha de ser política. Sobre l'acord a què han arribat els grups parlamentaris del PP i el PSOE per donar sortida a milers d'afectats, Domínguez va considerar que es tracta d '"una cortina de fum per tranquil·litzar els afectats de Bankia, perquè aquí no es va resoldre el gruix del problema".

Per la seva banda, el portaveu nacional del BNG, Guillerme Vázquez, va sol·licitar també "la devolució íntegra dels diners als estafats" i una "via raonable per donar sortida a aquest problema". "Una solució política", ha declarat Vázquez va denunciar "la connivència dels interessos comuns de l'elit econòmica i política. L'estafa a les preferents és una demostració pràctica d'aquesta connivència d'interessos", va dir.

La manifestació de Madrid ha partit del Banc d'Espanya per arribar fins a la seu de Bankia i reunit, segons els organitzadors, a diversos milers de persones. Fonts d'Adicae han explicat que l'objectiu d'aquestes convocatòries és "trencar amb la falsa idea" que el problema de la comercialització inadequada de les participacions preferents s'ha solucionat amb l'acord d'arbitratge.

El Búnquer franquista, blindat per les forces repressives de la dictadura

Centenars de persones es manifesten aquest dissabte a la plaça d'Alonso Martínez de Madrid -on el blindatge policial prop el búnquer franquista del PP- en protesta pels últims casos de corrupció que impliquen a tota la cúpula del PP, que se sumen a centenars més repartits per tot l'Estat i les reiterades mentides del incompetent i mentider registrador de la propietat Rajoy. El mentider virtual Rajoy dels 'hilillos' diu que tot "és fals", tres vegades.

L'evident herència d'una dictadura requalificada com monarquia per la propaganda oligàrquica i amb tot el seu aparell intacte, es repeteix també en el seu enroc, arrossegant Espanya al desastre, la misèria i la decadència de nou per dècades.

Les Unitats d'Intervenció Policial -els grisos de blau al servei del règim- mantenen des de divendres per torns als manifestants a l'inici del carrer Gènova, a la plaça d'Alonso Martínez, amb tanques i desenes de furgons policials per evitar que arribin a la seu de la camorra franquista, situada al número 13 del carrer Gènova.

Entre d'altres lemes, els concentrats cridaven 'Hi ha la cova d'Alí Babà', 'No és un partit, és una màfia', 'Venim a pel sobre', 'No és una crisi, és una estafa', 'Dimissió contra la corrupció', entre d'altres proclames similars a les escoltades en els dos últims dies de protestes i manifestacions prop de la seu del PP.

El mentider virtual Rajoy dels 'hilillos' diu que tot "és fals", tres vegades


Un president virtual del PP i del Govern semblant a Mariano Rajoy, ha assegurat des del monitor que "és fals" que hagi rebut o repartit mai diner negre, i ho ha repetit tres vegades per si algú no ho hagués oïdi. Ha defensat la seva "honestedat" i la d'Ana Mato i ha tornat a anunciar que la setmana que farà públiques-d'una vegada-les seves declaracions de la renda i de patrimoni en la pàgina web de la Moncloa -per si es creu algú la seva comptabilitat made in Bankia&Rato-.;

Ha descartat dimitir doncs per això cal tenir un mínim d'ètica i així control.la -com el seu soci CiU- l'aparell de l'estat al seu favor i arbitrarietat, ni per l'escàndol dels supòsits sobresous, ni per la seva incompetència demostrada i la de tot el seu equip de nazionalcatòlics, ni per les seves mentides reiterades front les promeses electorals, ni les seves estafes demostrades i lleis il·legals, qüestionades per tot l'aparell judicial, inclòs el robatori de les pagues extres als treballadors en benefici de la seva organització criminal.

L'auditoria del PP reconeix 8,4 milions de donacions anònimes entre 1995 i 2007

L'auditoria interna realitzada per l'actual tresorera del PP, Carmen Navarro, arran de la polèmica pels sobresous en diner negre, reconeix que la formació va rebre un total de 8,4 milions d'euros en donatius anònims entre 1995 i 2007, però sempre d'acord amb la Llei de Finançament de Partits Polítics, que fins a la seva reforma en aquest any els permetia.

Així consta en l'informe que Navarro va presentar aquest dissabte davant el Comitè Executiu Nacional del PP, reunit aquest dissabte a Madrid amb caràcter extraordinari després de la publicació al diari El País dels papers de l'extresorer Luis Bárcenas sobre les suposades comptes opacs dels populars, informa Servimedia.

Aquesta auditoria ha llançat com a conclusió provisional que la situació financera aquesta "sanejada" i que les retribucions dels seus dirigents han estat objecte de retenció fiscal i degudament "consignades en els comptes", informa Efe.

Durant el període analitzat, segons l'informe, no pot deduir l'existència d'ingressos o despeses realitzades pel PP "que no hagin estat degudament assentats en els seus seients i registres comptables", indica.
11,8 milions d'donacions, incloses les anònimes

L'auditoria, que només ha pogut analitzar les finances des de 1995 en no disposar de dades anteriors, xifra en 11,8 milions d'euros els donatius que el Partit Popular ha rebut d'acord a la Llei de Finançament de Partits Polítics.

Navarro ha explicat que, d'aquesta quantitat de diners, hi ha 8,4 milions d'euros que "corresponen a donatius anònims ingressats" sense especificar l'origen, tal com permetia la legislació fins a 2007.

Des de llavors, hi ha registrats altres 3,4 milions d'euros que el partit ha ingressat mitjançant donatius nominals, ja que la nova normativa aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero no permet les anònimes.

La CIA fa servir contra el president Rafael Correa els diners del narcotràfic

WikiLeaks filtra l'entrevista exclusiva amb el periodista xilè Patricio Mery, qui afirma que la CIA conspira activament per desestabilitzar el Govern equatorià i fins i tot assassinar el president Rafael Correa. Després de les fermes decisions del mandatari equatorià, sobre la concessió d'asil polític a Julian Assange i el cessament de l'activitat de la base militar nord-americana a Manta, EUA no ha escatimat esforços per causar perjudicis al Govern equatorià, segons Mery.

El periodista xilè subratlla que la CIA encobreix i finança activitats il · lícites amb recursos del narcotràfic realitzades per la Policia d'Investigacions de Xile. Des Bolívia cada mes entraven a Xile "uns 200 quilos de cocaïna" amb la finalitat d'obtenir fons per després finançar les operacions anti-Correa.

"Les drogues arriben a Xile, a més van a Europa, als EUA, això genera diners", va dir el passat mes Mery en un comunicat. "Una part d'aquests diners es queda a Xile i els meus fonts em diuen que s'utilitza per desestabilitzar el Govern del president Correa", ha subratllat.

A més a principis de l'any passat, la Policia italiana va descobrir 40 quilos de cocaïna al correu diplomàtic arribat d'Equador. En aquest llavors cinc persones van ser detingudes, entre elles un ciutadà nord-americà. Mery lega que en aquest fet també estaven involucrats alts funcionaris xilens, i que té proves d'això.

El canceller de l'Equador, Ricardo Patiño, va dir que el correu diplomàtic va ser inspeccionat per gossos policia abans de sortir del territori equatorià i va viatjar a Itàlia a través d'un "tercer país". El periodista afirma que les drogues van ser col · locades a l'interior de la correspondència diplomàtica equatoriana per persones properes a l'ambaixada de Xile a Quito. La bossa que contenia la droga tenia un segell del Govern xilè que és molt difícil d'obtenir.

"Vaig veure aquests segells diplomàtics i eren xilens. Equador no podia tornar a examinar el correu, ja que era d'un tercer país. El pla era que el correu havia de sortir amb un segell xilè, però arribar a Itàlia amb segells equatorians". "Aquest va ser un escenari creat per danyar la imatge de l'Equador", ha destacat Mery.

A finals d'octubre l'ex ambaixador britànic a Uzbekistan, Craig Murray, va revelar que la CIA destinarà més de 85 milions de dòlars a evitar que aquest febrer Correa sigui reelegit. Aquests diners s'invertirien en organitzar campanyes mediàtiques per tal de difamar a l'actual president i el seu Govern. El mandatari del país llatinoamericà, alhora, ha reiterat en repetides ocasions que el poble equatorià ha d'estar molt atent davant una eventual intervenció de la CIA en les eleccions presidencials.

La coalició PSM-IV-ExM passa a dir-se Més per Mallorca

La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa fa un avui un pas endavant. Una assemblea de militants i simpatitzants dels tres partits ha votat avui el nom de la coalició, Més per Mallorca, que també a partir d'avui acceptarà adhesions de ciutadans que no siguin militants de cap dels partits. El secretari general del PSM, Biel Barceló, ha explicat que avui s'aprovarà un document polític de crida que representarà el començament d’un procés per repensar, obrir i enfortir la coalició.

'Fem ara el pas que va fer fa temps la coalició Compromís al País Valencià, per a consolidar la coalició i donar-li fermesa i longevitat', explica Barceló. El nom de 'Compromís', de fet, era un dels finalistes per a dotar d'una única nomenclatura la coalició. Amb tot, s'ha imposat amb un 60,2% dels vots Més per Mallorca.

El nom és només un dels detalls més visibles en l'exercici d'integració que ara comença el PSM. 'A partir d'ara volem funcionar d'una manera molt més oberta, transparent i participativa, convidant a tothom que se senti atret pel projecte a participar-hi directament, sense necessitat de ser militant de cap dels partits', explica Barceló. A més, en aquest procés són cridades a participar-hi totes les candidatures municipals independents que s’hi vulguin sumar 'per tal de contribuir al canvi polític en aquest país, des d’una perspectiva d’esquerres, sobiranista i ecologista'.

El procés que comença avui culminarà amb una nova assemblea el mes d’abril, en la qual s’aprovaran les línies generals de la proposta política, els fonaments organitzatius d’aquest nou subjecte polític, que funcionarà de manera assembleària, i una amb una executiva de la coalició.

Tant Barceló com David Abril, coordinador d'Iniciativa Verds, van explicar fa dies en una compareixença conjunta que 'davant la involució democràtica i el desastre econòmic i social al qual porta l’actual govern del PP cal oferir una alternativa de govern que tengui com a prioritats el benestar de les persones, l’increment de l’autogovern de les nostres illes i la protecció del nostre territori i el nostre paisatge'.

La fiscalia usa l'agenda de Millet per qüestionar el finançament de CDC

L'agenda de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet registra diverses reunions i trobades amb l'exdiputat de CiU, Jaume Camps, el qui va ser tresorer de CDC, Carles Torrent, i Pedro Buenaventura, alt càrrec de la constructora Ferrovial a Catalunya. Les anotacions incloses en l'escrit que el fiscal va enviar al jutge del cas per demanar la imputació de Camps, mostren que aquestes trobades s'haurien produït entre els anys 1999 i 2008. Les anotacions reforçarien la tesi de la fiscalia que sosté que Convergència Democràtica s'hauria finançat a través de comissions per adjudicacions d'obra pública a aquesta constructora fent servir el Palau de la Música com a intermediari.

En l'escrit de quatre pàgines que el fiscal va enviar al jutge del cas per demanar la imputació de Jaume Camps, hi surten fotocopiats fragments de l'agenda de Millet, on anotava aquestes reunions. Aquestes agendes van ser lliurades pel director executiu del Palau, Joan Llinares, al jutjat el 2010. Camps haurà de declarar davant del jutge com a imputat el proper 19 de febrer.

En concret, entre el 1999 i el 2008 hi ha anotades una vintena de reunions on participaven Millet i alguns dels altres tres personatges citats. Però en diverses d'elles, almenys sis, hi eren tant Millet, com Buenaventura i un representant de CDC, Camps o Torrent.

Camps ha reiterat aquesta setmana, coincidint amb la seva imputació, que la seva relació amb Millet era per temes estrictament professionals, en la seva condició d'advocat. La presència d'un alt directiu de Ferrovial en algunes trobades fa sospitar al fiscal, però, que les trobades eren per acordar els pagaments de Ferrovial al Palau i d'aquest a CDC, a canvi d'adjudicacions públiques a la constructora.

Es dóna la circumstància que del 1999 al 2003 es van realitzar bona part de les reunions, 18 en concret, i després ja se'n van fer moltes menys. Aquestes dates concorden amb l'última legislatura de CiU al Govern abans que entrés el tripartit a finals del 2003.

El mes de març del 2005, Carles Torrent va morir i poc després, a l'abril, va haver-hi una altra reunió entre Millet, Jordi Montull, la seva filla Gemma i Germà Gordó, aleshores gerent de CDC i actual conseller de Justícia. Gordó, però, va desmentir que hagués mantingut aquesta reunió. Daniel Osàcar, imputat en el cas, va substituir Torrent com a tresorer, però ja no es reunia tant sovint amb Millet, sinó que més aviat ho feia amb el 'número 2' del Palau, Jordi Montull.

A l'agenda i en documents trobats a l'ordinador d'Elisabet Barberà, secretària de Millet, també hi consten altres anotacions, com un calendari d'adjudicacions d'obra pública del 2003 i una distribució d'uns 60.000 euros a parts gairebé iguals entre Camps i Torrent. Aquesta setmana, Camps ha insistit que el que va cobrar de Millet eren honoraris professionals desvinculats de CDC i Ferrovial.

Per tot això, el fiscal considera "cridanera" la "coincidència de reunions" entre Camps, Buenaventura, Torrent i Millet. A Torrent el qualifica com un "receptor de fons en efectiu indiciàriament relacionats amb adjudicacions d'obra pública a Ferrovial". I de Jaume Camps destaca els seus contactes amb imputats com Millet i Buenaventura "en relació a adjudicacions d'obra pública i comissions".

Imputat Jaume Camps, de CiU, en el cas Palau

El titular del Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, que instrueix el cas del saqueig del Palau de la Música per part del seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta Jordi Montull i el finançament il·legal de CDC, ha citat a declarar el 19 de febrer, com a imputat, a l'exdiputat de CiU Jaume Camps.

Antoni Fernández Teixidó, l’altre diputat de CDC vinculat a una màfia de l’Europa de l’Est

Conseller del 2002 al 2003 i diputat des de fa set anys de CDC (abans de UCD), el 2005 va signar un contracte de 100.000 euros més incentius per assessorar un cap de la màfia georgiana amb qui tenia contactes des de temps enrere.

El feixisme imperial britànic en suport incondicional al genocidi sionista

El canceller britànic i còmplice criminal en l'agressió imperial a l'Afganistan, Líbia i Síria, William Hague, defensa el règim genocida de Tel Aviv qualificant l'atac dels avions de combat del règim contra un centre de recerca en Jamraya, ubicat a les rodalies de Damasc, capital siriana, "d'una reacció" a la crisi del país àrab: "no faré cap condemna contra (el règim de) Israel ni faré cap crítica", respecte a la seva ofensiva contra el territori sirià. Foto: Forces sirianes descobreixen armes de fabricació turca.

En un clar intent de justificar l'agressió israeliana -com porta fent des de fa 150 anys el feixisme anglès amb el sionisme que es va organitzar amb tot el suport de l'imperi britànic-, Hague va afirmar, a més, que el règim sionista ha reaccionat 'raonablement' davant la situació a Síria, fruit precissament de la ingerència criminal de les monarco-oligarquies corruptes occidentals de l'OTAN i els seus aliats teocràtics i tirànics del Golf.

El criminal britànic va afegir que el tema principal és la crisi Síria, i és en el que cal fixar-se, així mateix, va criticar la comunitat internacional per l'actitud que ha adoptat respecte a la crisi siriana, i va assegurar que en cas que això afecti als països veïns, ells reaccionarien de diferents maneres, així que "hem d'arribar a l'arrel d'això i la causa de l'arrel de la crisi de Síria no és (el règim de) Israel", menteix el criminal.

Aquestes declaracions es fan just quan, en un principi, el Regne Unit intentava evitar reaccionar davant l'atac aeri del règim d'Israel, en què van morir dues persones i cinc van resultar ferides, segons han informat fonts oficials sirianes.

Aquest succés va ser condemnat per diferents països opositors a una intervenció militar a Síria, és a dir, Iran, Xina i Rússia.

El ministeri d'Afers Exteriors rus va considerar l'ofensiva israeliana de "inacceptable" i una violació "flagrant de la Carta de les Nacions Unides".

Actualment, el règim criminal d'Israel ha declarat l'estat d'alerta màxima a les àrees del nord dels territoris ocupats palestins per por de les possibles represàlies després de la esmentada ofensiva contra Síria.

Forces sirianes descobreixen armes de fabricació turca

Les forces de l'exèrcit sirià van descobrir divendres un arsenal d'armes de fabricació turca a la ciutat de Latakia, situada al nord-oest de Síria. Les tropes sirianes van atacar l'amagatall dels terroristes de l'OTAN en aquesta regió, on van descobrir un magatzem d'armes, en el qual es trobava equips i municions de fabricació turca. A més han descobert en el lloc, un hospital de campanya, medicines i banderes de grups terroristes.

Turquia constitueix una de les principals rutes per la infiltració de terroristes, equips i municions militars a Síria per tal de lluitar contra les forces governamentals.

Els informes del Govern també van anunciar que com a conseqüència de les operacions de neteja, les forces sirianes van destruir el divendres diversos llocs i amagatalls dels homes armats en les zones limítrofes a Damasc, capital siriana.

D'acord amb aquest informe, grups armats estaven planejant atacar les instal·lacions d'institucions públiques a la capital.

Això es produeix mentre que el passat 30 de gener el règim d'Israel va llançar una ofensiva aèria contra un centre d'investigació científica en Jamraya, prop de Damasc, deixant dos morts i cinc ferits.

Síria, basant-se en proves irrefutables, afirma que alguns països occidentals de l'OTAN i diversos regionals, com Aràbia Saudita, Qatar i Turquia estan fomentant la violència, iniciada des de fa 22 mesos, a través del suport que brinden als grups armats sirians que, amb accions terroristes, busquen enderrocar el Govern de Bashar al-Assad.

Bárcenas va reflectir en la seva comptabilitat el finançament il·legal del PP gallec

Els comptes del PP que portava en un quadern Luis Bárcenas, exgerent i extresorer nacional entre 1990 i 2009, inclouen un ingrés de 21 milions de pessetes datat el maig de 1999 procedent del PP gallec. Qui va lliurar aquesta quantitat de diners, segons els papers manuscrits de Bárcenas, va ser Pablo Crespo, llavors secretari d'Organització del PP a Galícia.

Encara que la direcció nacional del PP ha desacreditat la comptabilitat secreta de Bárcenas que ha publicat El País, indicant que es tracta de falsedats que no responen a la realitat, aquest apunt de 21 milions de pessetes el maig de 1999 coincideix mil·limètricament amb què va aparèixer, i està incorporat al sumari del cas Gürtel, en la comptabilitat del PP gallec trobada per la policia en una caixa de seguretat que Pablo Crespo tenia en un banc de Pontevedra. El registre policial es va produir el 2009, quan Crespo va ser detingut per ordre del jutge Garzón com a cap de la trama Gürtel.

En aquesta documentació confiscada per la policia a Crespo figurava un apunt, datat al maig de 1999, que deia així: "21.000.000. Seu Nacional. Pagament deutes pendents". Aquesta mateixa quantitat, aquest mateix mes de maig de 1999, va ser registrada per Bárcenas en la seva comptabilitat particular d'entrades de diners al PP amb la següent anotació: "P. Crespo. 21.000.000".

Coincidència entre documents

Aquesta comptabilitat del PP gallec que figura en el sumari del cas Gürtel valida la realitat d'aquest apunt en els papers de Bárcenas. Altres dirigents del PP, com Pío García Escudero, president del Senat, Jaume Matas o Jaime Ignacio del Burgo, també han confirmat altres anotacions de l'extresorer.

La comptabilitat de Bárcenas registra entrades de diners de donacions empresarials -la majoria per quantitats que no permet la llei- i la sortida de quantitats destinades a despeses de funcionament i al pagament de complements salarials a membres de la cúpula del PP des de 1997 a 2008, entre ells l'actual president del Govern, Mariano Rajoy.

El PP celebra avui una reunió crucial convocada per Rajoy per intentar donar resposta a totes les sospites que ha generat conèixer el contingut dels papers de Bárcenas, on s'apunten des mètodes de finançament il·legal del partit fins suposats pagaments irregulars als membres de la cúpula. L'apunt dels 21 milions de pessetes que va ingressar Crespo el maig de 1999 en els comptes que controlava Bárcenas augmenta aquestes sospites.

El 2009, durant la seva estada a la presó, Crespo va parlar amb el seu advocat sobre l'escàndol que suposaria conèixer els comptes del PP gallec de 1999 i li va preguntar quan prescrivien els delictes de finançament il·legal dels partits. L'advocat li va contestar que als deu anys.

La policia va analitzar la documentació confiscada a Crespo en la caixa de seguretat del Banc de Pontevedra i va fer un informe per al jutge en què suggeria que el PP de Galícia s'havia finançat il·legalment: "Els fons destinats al pagament generat per aquesta formació política procedeixen de recursos aliens als circuits financers, que poden ser de tercers que financen els actes del partit amb diners aliens als circuits econòmics".

Al costat de la comptabilitat on es va registrar el pagament de 21 milions de pessetes a la seu nacional del PP, Crespo va guardar altres documents, entre ells alguns pertanyents a les empreses de Francisco Correa, amb el que després va treballar, i que tenien relació amb serveis prestats el PP entre 1996 i 1999. En aquest període, la xarxa de Correa va facturar més de sis milions d'euros (1.027.000 de pessetes) el PP.

- "Full número 3: rebuts".

- "Full número 4: relació de lliuraments sense rebut".

La policia va concloure que el PP gallec tenia un sistema de finançament opac al fisc amb les següents característiques.

- "La forma de facturar les despeses generades pel PP és un sistema de doble facturació, una part es factura (en quantitats lliurades al representant legal) i altres en b (sense factura i sense reflex en comptabilitat formal), aliena als circuits financers reals amb el que s'intenta impedir l'accés a la mateixa".

-Pagaments en b. "El 47,68% dels actes del PP es van finançar amb fons de la mateixa formació, i una altra part, 52% de les despeses es va pagar en efectiu, amb notes de vaig rebre sense factura i altres sense nota. No hi ha factures formals d'aquestes despeses i en el millor dels casos hi ha notes de vaig rebre. Es desconeix el conjunt dels recursos amb els que la formació política ha fet front a aquest conjunt de despeses".

En la comptabilitat de Bárcenas figuren altres apunts d'ingressos de suposades donacions sense identificar d'origen territorial ("Màlaga, Palència, La Rioja") que podrien obeir a un model similar al gallec.