dilluns, 20 de maig de 2013

La comunitat científica denuncia que el PP deixa la R+D a la vora del col·lapse

"El Govern ha de prendre amb urgència decisions que evitin el col·lapse del nostre sistema de R+D+I", adverteixen els membres de la Carta per la Ciència en resposta a les retallades en R+D del PP, i que subscriuen la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), els sindicats CCOO i UGT, la Federació de Joves Investigadors i la Plataforma Investigació Digna.

Un any després de la primera mobilització en defensa de la ciència, el col·lectiu denuncia que la situació ha empitjorat: "Assistim al desmantellament d'un sistema que ha costat dècades crear i a l'amenaça de l'abandonament de línies de recerca i de desenvolupament tecnològic que són punteres".

La inversió pública en R+D s'ha reduït en un 13,7% (en subvencions) en l'últim any, acumulant ja una retallada del 40% respecte al 2009, assenyala ara la Carta per la Ciència. A més, els grups de recerca que desenvolupen la seva tasca en comunitats autònomes que no compleixen l'objectiu de dèficit estan abocats a la "mort per inanició", assenyala el col·lectiu, ja que el Ministeri d'Hisenda ha negat el finançament que s'havia aprovat, per el que els científics pateixen així els efectes de la "mala gestió dels presidents de les seves respectives CCAA".

L'última convocatòria per a projectes d'investigació del Pla Nacional d'I+D+I, al desembre de 2012, va ser resolta, amb notable retard, a finals de gener de 2013. La llista definitiva de grups de recerca que rebrien els fons es va publicar al BOE, però encara no han rebut diners algun, malgrat que els seus projectes de recerca va haver arrencar el passat 1 de gener. Els equips o investigadors menys consolidats, que no disposen d'altres fonts de finançament o les institucions no puguin avançar els fons compromesos pel ministeri d'Economia i Competitivitat, no han pogut començar a treballar.

A més, el col·lectiu denuncia la "paralització de totes les convocatòries del Pla Nacional (ara Estatal) 2013 per una mala coordinació entre ministeris". La convocatòria va haver de sortir al desembre de l'any passat. Atès que els projectes són triennals, cada any es presenta aproximadament un terç dels investigadors a Espanya que opten a aquest finançament competitiu. "Si no es resol de manera immediata, un terç dels investigadors es quedarà sense recursos durant 2014", afirma el col·lectiu.

La Carta per la Ciència denúncia així mateix la "pèrdua accelerada de capital humà, tant en el sistema productiu com en l'acadèmic". El nombre de noves places estables en els organismes públics d'investigació (OPI) ha passat de 681 el 2007 a 15 en 2013, per a tota Estaña, i els investigadors que es jubilen no són reemplaçats. "Els programes de contractació de joves investigadors pateixen reduccions del 30% o superiors. Podem destacar els contractes Ramón i Cajal, investigadors de destacada experiència internacional i prestigi en el seu camp, que es van recuperar de l'èxode amb promeses incomplertes d'estabilització per ara tornar-los a expatriar".

En l'examen del declivi del sistema d'R+D espanyol en l'últim any, el col·lectiu recorda que "les empreses innovadores no troben l'accés al crèdit i els pressupostos destinats al suport i col·laboració publico-privada, després de ser retallats any a any, s'executen per sota del 50% davant la falta de cofinançament de l'aportació pública".

"Davant d'aquesta situació", assenyala la Carta per la Ciència, "el Govern insisteix en la seva política de 'fer més amb menys' que ha estat durament criticada a nivell internacional i que demostra una irresponsable manera d'eludir els seus compromisos i responsabilitats".

Les demandes del col·lectiu per evitar "el col·lapse del sistema de R+D+I" apunten a remeiar les grans mancances que s'estan aguditzant. La primera és que arrenqui el pla estatal de R+D+I 2013, amb un compliment estricte dels terminis en les convocatòries. Cal tenir en compte que la tasca d'investigació, atesos els seus terminis prolongats per obtenir resultats, exigeix ​​un marc estable i previsible de finançament i que aquesta convocatòria va haver de sortir fa cinc mesos.

La segona demanda fa als recursos humans, reclamant "coherència" política "per atreure i retenir el talent a Espanya, mantenint el talent actual i, especialment, els contractes Ramón i Cajal". És necessària, assenyala la Carta per la Ciència, "una planificació consensuada d'una carrera investigadora coherent capaç d'evitar la pèrdua irreparable de generacions futures de científics, tecnòlegs i personal d'investigació". També en l'àmbit dels recursos humans, els signants demanen que s'elimini la restricció del 10% en la taxa de reposició d'ocupació pública per al conjunt de les activitats de R+D+i.

El Programa de Reformes remès pel Govern d'Espanya a la UE anuncia la congelació de la inversió en R+D fins 2020 i redueix l'objectiu a un 2% del PIB, "enfront del 3% inicialment previst". A més, per aconseguir-ho, el Govern compta amb que es dupliqui la inversió privada en R+D, cosa que la Carta per la Ciència considera "il·lusori" ja que aquesta inversió privada no ha fet sinó decréixer per efecte de la crisi. Davant d'aquest conservador objectiu, els signants consideren que s'han de posar les mesures pertinents per assolir el 2% del PIB en el període 2013-2016. Espanya inverteix ara en R+D el 1,3% del seu PIB, molt per sota de la mitjana de la UE del 2%.

La Carta per la Ciència reclama el manteniment de la inversió en ciència bàsica i que s'utilitzi el 100% dels diners pressupostat, ja que en els últims anys no només s'han retallat dràsticament els pressupostos de R+D+I, sinó que s'ha gastat molt menys del que aprovat. Així mateix recorda que no s'ha creat encara l'anhelada Agència de Estatal d'Investigació, recollida en la Llei de la Ciència de 2011 i diverses vegades anunciada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Escorcolls a les cases de Maria Antònia Munar i l'ex-conseller Miquel Nadal

La policia judicial escorcolla per ordre del fiscal Pedro Horrach la casa a Costitx de Maria Antònia Munar, ex-presidenta del parlament balear i cap de la desapareguda Unió Mallorquina, i el pis a Palma de Miquel Nadal, ex-conseller de Turisme del govern. Els agents busquen diners en efectiu provinents de cobraments de comissions.

L'escorcoll té lloc després de saber-se que l'Audiència de Palma començarà el 5 de juny el judici del 'cas Can Domenge', que farà seure al banc dels acusats per segona vegada Munar per la venda presumptament corrupta del solar que dóna nom al procediment.

També s'acusa en el mateix cas l'ex-vicepresident del govern balear Miquel Nadal.

Cal recordar que la secció segona de l'Audiència va condemnar el 16 de juliol passat Maria Antònia Munar a cinc anys i mig de presó pels delictes de malversació contínua, prevaricació, frau a l'administració i falsetat en documents oficials, en el marc del 'cas Maquillatge', que investigava un desviament de 240.000 euros públics.

A més, la va condemnar a una multa de 54.000 euros pel delicte de negociacions prohibides a funcionaris, com també a la inhabilitació especial per a la feina o càrrec públic per un període de dos anys i mig.

Per la seva banda, Miquel Nadal va ésser condemnat a dos anys i set mesos de presó.

La Llei local del PP amenaça 6.000 municipis a l'Estat

El projecte de Llei de règim local que el Ministeri d'Hisenda presentarà aquest dimarts als municipis amenaça 5.930 ajuntaments a tot l'Estat i establirà un cost estàndard per als serveis obligatoris que presten que, si se supera, implicarà la pèrdua de les competències d'aquests serveis per un període de cinc anys. Per calcular aquest cost estàndard, el govern espanyol ha fet un càlcul de la mitjana a tot l'Estat espanyol que, segons admeten fonts del Ministeri, no té en compte les diferències del cost de la vida a comunitats més cares, com és el cas de Catalunya.

Les taxes i els impostos municipals seguiran el camí dels serveis i passaran a mans de les diputacions o consells comarcals.

El govern espanyol vol que la Llei entri en vigor sense dilacions l'1 de gener del 2014. Abans haurà fet una prova pilot a la Diputació d'Orense, que ja té un pla en marxa en aquesta direcció. A tot l'Estat hi ha 5.930 dels 8.117 municipis de menys de 20.000 habitants que ara mateix no complirien. Als de més de més de 20.000 habitants se'ls aplica directament la llei d'estabilitat.

Segons les dades del Ministeri., el 92,1% dels municipis de menys de 5.000 habitants de tot l'Estat i el 40% dels d'entre 5.000 i 30.000 (344 de 840) estarien ara en situació d'intervenció, malgrat que el Ministeri espera que corregeixin els seus desequilibris en vuit mesos. Un cop entri en vigor la Llei, disposaran de tres mesos addicionals per avaluar i corregir la seva situació i la pèrdua efectiva de les competències es produiria l'1 d'abril.

Els ajuntaments que perdin les competències no podran prestar serveis no obligatoris i algunes taxes que acompanyaven els serveis, així com el personal, passaran a estar gestionats per les diputacions o, en el cas de Catalunya, els consells comarcals. La pèrdua és un per període mínim de cinc anys que, segons el Ministeri, s'estableix per allunyar la gestió dels cicles electorals.

Durant aquest termini el municipi podrà presentar un pla de sostenibilitat on hauran de constar despeses i ingressos que s'ajustin als costos estàndard per recuperar les competències. En tot cas, els ajuntaments només perdran les competències dels serveis on no hagin estat capaços d'ajustar-se al cost estàndard, i no la resta.

Els serveis obligatoris per als municipis de menys de 5.000 habitants són: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja, abastiment domiciliari, aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d'aliments i begudes. Als de més de 5.000 habitants s'hi afegeix el parc públic, biblioteques, mercats i tractament de residus.

El govern espanyol encara no ha fet el càlcul de quin serà el cost estàndard de tots els serveis. Per calcular-lo tindrà en compte les dades del 2012. De mitjana tots els serveis per als municipis de menys de 5.000 habitants costen actualment 1.219,98 euros per persona, mentre que els de més de 100.000 habitant costen 445,44 euros.

870 milions d'estalvi limitant sous


Pel que fa als sous, s'aprovaran per llei les forquilles salarials i els complements específics de cada lloc de treball, i això afectarà ajuntaments, diputacions i tots els organismes autònoms que depenguin d'aquestes administracions. El govern espanyol poreveu estalviar 870 milions d'euros a tot l'Estat afectant els sous dels càrrecs públics.

El govern espanyol admet que la implantació "no serà fàcil ni senzilla" i que hi haurà "tot tipus de complicacions". Amb tot, defensa la necessitat i urgència de la mesura perquè, segons fonts del Ministeri, cal "avançar en l'eficiència dels serveis públics". A més, asseguren que el cobrament de taxes per part de la diputació o consell comarcal permetrà una major eficència perquè pot actuar en un àmbit territorial superior. Les diputacions, per la seva bandam estaran sotmeses a la Llei d'estabilitat.

Juan Torres López: Una altra farsa: la reforma local

La crisi s'ha convertit en l'excusa perquè els governs portin a terme reformes que ni tenen a veure amb les causes ni ajuden a sortir-ne. El deute del PP a Madrid és el 21% de tots els ajuntaments. Així passa amb la financera. Diuen que busca aflorar el crèdit però només aconseguirà que quatre o cinc bancs controlin el mercat. O amb la laboral, de la qual es va assegurar que crearia ocupació i que només ha aconseguit abaratir encara més la mà d'obra i donar nou poder al gran empresariat. Per no parlar de les que s'han realitzat en sanitat, educació o en pensions, al capdavall per donar entrada a l'interès privat, fins i tot a costa de més despesa en el conjunt de l'economia.

I una cosa semblant és el que amaga la reforma local que pretén dur a terme el ministre Montoro, encara que en aquest cas el seu doble joc va resultar tan escandalós que la va haver de posposar. Potser per poc temps si la immediata visita dels inspectors de la troica obliga a treure-la de nou del calaix.

La reforma, com les d'altres serveis públics, es justifica assegurant que els ajuntaments costen molts diners, que gasten en excés realitzant activitats que no li són pròpies i que generen massa deute, el que porta el Govern a imposar un procediment contundent i directe per treure competències, privatitzar serveis i fins i tot per fer que molts desapareguin.

Abordar la reforma d'un àmbit tan important i determinant del benestar i l'eficiència econòmica perseguint només que els ajuntaments gastin menys ja és una cosa irracional. Sobretot, si no es posen prèviament sobre la taula la seva inveterada manca de recursos, l'absència d'un plantejament de fons sobre el seu marc competencial i la debilitat del nostre Estat de benestar, que són les veritables causes que en els últims anys, i això sí que és cert, la funció local s'hagi desnaturalitzat considerablement, almenys en molts casos.

L'aparent solució es basa en un supòsit fals: que a major centralització i grandària en els proveïdors de serveis, major economia d'escala


Però ni tan sols així es justifiquen els plans del Govern. El cert és que el pes de la despesa municipal en el PIB espanyol segueix sent més o menys el mateix que el 1981 i que el deute dels ajuntaments és una part molt petita (al voltant del 3%) de tot el deute públic, i això tenint en compte que la generada pel PP a Madrid (7.429,6 milions d'euros a finals de 2012) representa el 21% de la de tots els ajuntaments espanyols, més elevada fins i tot que la que tenen tots els d'Andalusia junts.

Sobre l'existència de duplicitats en la prestació de serveis no es tenen dades rigoroses per a tot Espanya, però allà on s'han estudiat seriosament resulta que els ajuntaments són els menys responsables. I, en tot cas, el procediment ideat pel Govern per resoldre-les, establir des de Madrid un cost estàndard per a tots els ajuntaments i serveis municipals i impedir que els que no els ofereixin per sota els cedeixin a les diputacions o privatitzin la gestió, és segur que crearà altres deficiències i costos encara més grans, que potser ni tan sols permeten que al final s'estalviï.

Entre altres coses, perquè l'aparent solució es basa en un supòsit fals: que a major centralització i grandària en els proveïdors de serveis, major economia d'escala, quelcom que només es dóna en serveis (com els de recollida d'escombraries) que tenen grans costos fixos i que en la majoria dels casos ja estan mancomunats.

La reforma del Govern és una altra farsa. No reforça l'autonomia local, ni procura que els ajuntaments disposin (amb l'austeritat autèntica a què obliga el maneig de diners públics) dels recursos necessaris, ni garanteix que s'utilitzin amb honradesa i eficàcia. El que es fa de nou és obrir pas a les grans empreses amb un dany gran, particularment a Andalusia, a les pimes ia les d'economia social. I tractant així a l'Administració local, com una simple unitat de despesa, es destrueix un espai bàsic de la convivència i identitat col·lectives i una instància essencial per a la participació ciutadana i la democràcia.

@ Juantorreslopez

"La confiscació d'un vehicle militar israelià a Qusser indica la participació militar i de la intel·ligència israeliana a Síria"

Una font informativa oficial del govern de Síria afirma que "la confiscació d'un vehicle militar israeliana a Qusser refuta les al·legacions de l'enemic israelià per justificar la seva ofensiva contra Síria i subratlla la mida de la seva participació militar i d'intel·ligència a Síria". La font va dir que "el suport militar israeliana als grups terroristes armats evidència la implicació de Qatar, Turquia i Israel en l'agressió contra Síria a través d'un centre únic d'operacions".

Així mateix va assenyalar que "el suport militar d'Israel al terrorisme a Síria corrobora novament que l'entitat sionista va ser i segueix portant a terme una política sistemàtica de terrorisme d'Estat i el món ha d'actuar per fer front a aquest terrorisme", publica l'agència SANA.

La font afegeix: "la confiscació en Qusseir d'un vehicle militar israelià proveït d'equips d'escolta i d'interferència planteja preguntes de gran envergadura que confirmen que els grups terroristes armats sota totes les seves altres denominacions, constitueixen mers títols per a una sola estructura liderada per Israel, Qatar i Turquia".

"És de destacar que les nostres forces armades van decomissar avui un vehicle militar israelià que utilitzaven els grups terroristes a la ciutat de Qusseir, al camp d'Homs".

La secta vaticana vol imposar l'adoctrinament sobre un enfilall de mentides

La secta vaticana catòlica no vol classes d'Història de la Religió sinó d'adoctrinament en la seva ideologia sectària, falsa i acientífica, basada en un personatge que la ciència ha demostrat inexistent i inventat i en una mil·lenària història de robatoris, tiranies, crims, genocidis i espoliacions "catòliques" (universals). Europa Laica ha criticat la LOMCE per situar el Sistema Educatiu Espanyol en el "neo-nacionalcatolicisme", ja que segrega l'alumnat per qüestions de "creences, consciència, sexe, economia i classe social".

La reforma educativa o 'llei Wert', el projecte va aprovar el Consell de Ministres divendres, estableix que siguin els bisbes els que dissenyen els continguts de l'assignatura de Religió que s'impartirà a Primària i Secundària. Una assignatura que tornarà a comptar per nota mitjana a l'efecte de demanar una beca, per exemple.

Segons el projecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) a què ha tingut accés Europa Press, l'agència de l'Opus Dei, els bisbes també decidiran els criteris que hauran d'aplicar per avaluar-la.

Aquests detalls s'han conegut aquest dilluns, quan la Conferència Episcopal ha fet públic el document Orientacions Pastorals per a la coordinació de la família, la parròquia i l'escola en la transmissió de la fe en què els bisbes asseguren que la religió "no pot reduir-se "a un tractat de ciències de la religió, sinó que" ha de conservar la seva autèntica dimensió evangelitzadora de transmissió i de testimoniatge de la fe", és a dir, la creença dogmàtica en una colecció de bajanades sense sentit, coherència ni veracitat històrica ni científica de cap mena que els estudiants hauran d'aprendre de memòria per a no repetir curs.

Per la seva banda, Europa Laica, que defensa el laïcisme real a l'escola pública i la retirada de l'assignatura de religió de les aules, considera que la nova reforma educativa suposa un retorn al passat que vulnera el "dret a la llibertat de consciència" pel que demanen que es retiri la reforma educativa.

Els bisbes dissenyaran els continguts de Religió segons criteris doctrinals i acientífics


El projecte de la LOMCE estableix, exactament, que "la determinació del currículum i dels estàndards d'aprenentatge avaluables que permetin la comprovació de l'assoliment dels objectius i adquisició de les competències corresponents a l'assignatura Religió serà competència de les respectives autoritats religioses".

Així mateix, estableix que "les decisions sobre utilització de llibres de text i materials didàctics i, si s'escau, la supervisió i aprovació dels mateixos corresponen a les autoritats religioses respectives, de conformitat amb el que estableixen els acords subscrits amb l'Estat Espanyol".

Aquestes previsions s'introdueixen afegint un tercer article a la disposició addicional segona de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), actualment en vigor, que no concretava aquests aspectes.

Tanmateix, en el seu primer precepte diu que "l'ensenyament de la religió catòlica s'ajustarà al que estableix l'Acord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol", article que es manté intacte en la nova norma.

Pel que fa al segon article, que tampoc pateix modificacions, es refereix a l'ensenyament d'altres religions i imposa que "s'ajustarà al que disposen els acords de cooperació de l'Estat espanyol amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya, la Comissió Islàmica d'Espanya i, si escau, als que en el futur es puguin subscriure amb altres confessions religioses".

La reforma educativa impulsada pel ministre del ram, José Ignacio Wert, preveu que els resultats que s'obtinguin en Religió i la seva assignatura 'mirall' (Valors Culturals i Socials a Primària i Valors Ètics en Secundària) comptin per calcular la nota mitjana del curs "a tots els efectes", i, per tant, siguin rellevants tant a l'hora d'optar a una beca com per obtenir el títol d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).

Els bisbes demanen "igualtat acadèmica" com la de la LOMCE


El document de la Conferència Episcopal Orientacions Pastorals per a la coordinació de la família, la parròquia i l'escola en la transmissió de la fe demana "igualtat acadèmica" per a l'assignatura de Religió com la que recull la LOMCE.

"Els professors han de ser conscients que l'ensenyament religiós escolar ha de fer present a l'escola el saber científic, orgànic i estructurat de la fe, en igualtat acadèmica amb la resta dels altres sabers", han assenyalat els bisbes.

El tercer capítol d'aquest treball al·ludeix a l'ensenyament religiós a l'escola com "un dret i un deure dels pares i alumnes catòlics", i subratlla que l'ensenyament d'aquesta matèria "té també una evident dimensió evangelitzadora", segons recull Efe.

A més, els bisbes demanen una formació en principis i valors ètics o morals no només dins sinó també "fora de l'assignatura de Religió" de manera que la cultura religiosa catòlica s'integri "al conjunt de les ciències humanes" sense que arribi a confondre amb la catequesi, segons informa Europa Press.

"Igualtat de tots davant la llei"


Per la seva banda, l'associació Europa Laica ha criticat la LOMCE a situar al Sistema Educatiu Espanyol en l'atmosfera del "neo-nacionalcatolicisme", ja que segrega l'alumnat per qüestions de "creences, consciència, sexe, economia o classe social", han difós a través d'un comunicat.

A més, denuncien que el PP ha tramitat la nova llei d'Educació sense tenir en compte les recomanacions del Consell d'Estat i enfrontant-se a la comunitat educativa ia totes "les forces polítiques i socials".

A més, vulnera la seva opinió drets fonamentals inclosos en la Declaració Universal de Drets Humans ja que atempta greument contra la "llibertat de consciència" o "la igualtat davant la llei".

Per totes aquestes raons Europa Laica demana la religió fora de l'escola, la retirada de la LOMCE "ja" i una "escola pública i laica".

El deute públic d'Espanya marca un nou rècord amb Rajoy

El deute públic espanyol segueix creixent i marcant rècords, davant la necessitat de finançar el dèficit i pagar als creditors: al març va arribar al 87,8% del PIB, segons les dades actualitzades pel Banc d'Espanya, molt per sobre del límit de deute del 60% del PIB que estableix el Pacte d'Estabilitat de la Unió Europea, el que demostra el fracàs del neoliberalisme feixista imposat pel PP europeu i els nazicatòlics espanyols.

En total, el deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles es va situar al març en 923.311.000 d'euros, gairebé 10.100 milions més que al febrer. En tot el primer trimestre d'aquest any, l'increment va ser d'una mica més de 39.400 milions d'euros.

En el conjunt de 2012, el deute públic d'Espanya va batre un rècord històric anual al situar-se al 84,1 per cent del PIB -14,8 punts percentuals més que el 2011-, amb un acumulat de més de 884.000 milions d'euros . La previsió oficial del govern de Mariano Rajoy és que el deute públic tancament 2013 en un 91,4 per cent del PIB. El deute públic espanyol no ha deixat de créixer des de 2007 amb les polítiques neoliberals de PP i PSOE i l'estafa de la crisis. Espanya supera amb escreix el límit de deute del 60% del PIB que estableix el Pacte d'Estabilitat de la Unió Europea (UE) (dpa).

Iran produeix en massa un nou sistema de defensa antiaèria

Una línia de producció "massiva" d'un nou sistema de defensa antiaèria iranià, l'anomenat "Protector Novè" (Herz novè), s'ha inaugurat amb la presència del ministre de Defensa de la República Islàmica de l'Iran, el general de brigada, Ahmad Vahidi.

Durant la inauguració de la línia de producció de l'anomenat "Protector Novè" (Herz novè), Vahidi va anunciar que aquest sistema defensiu aeri gaudeixen d'alta mobilitat, facilitat de maneig, i poden ser usats en la nit, tenen la capacitat de detectar i perseguir al blanc en altituds baixes, i disparar contra ell de forma automàtica i intel·ligent, publica HispanTv.

Segons el ministre, el "Protector Novè" té la capacitat de connectar-se a la xarxa de la defensa del país, i de preparar-se i activar-se en tan sols uns segons per contrarestar les amenaces.

D'acord amb el general de brigada, Iran gaudeix de gran poder defensiu, gràcies a les experiències obtingudes al llarg de vuit anys de la defensa sagrada durant la guerra imposada per l'Iraq contra la nació persa. Vahidi va sostenir que les Forces Armades estan disposades a contrarestar qualsevol atac de part dels enemics.

El "Protector Novè" va ser dissenyat i creat pels especialistes i experts del Departament d'Indústries Aeroespacials del Ministeri de Defensa.

En els últims anys, l'Iran ha obtingut grans èxits en el sector de Defensa i ha aconseguit l'autosuficiència en la producció d'equips i sistemes militars essencials. No obstant això, la doctrina defensiva de l'Iran es basa en la dissuasió i no representa cap amenaça per a altres països.

Una líder de CCOO amb Fidalgo també era al iot amb Feijóo i Dorado

Maria Xosé Alende Maceira era responsable de Sanitat en la federació gallega del sindicat i va passar, temps després, a liderar la secció sanitària de l'organització a nivell estatal, com secretària general de la Federació Estatal de Sanitat de CCOO. Aquest últim, un ascens promogut pel feixista José María Fidalgo, secretari general del sindicat entre 2000 i 2008 i de qui les rèmores i els col.locats encara llasten CCOO. En aquesta època, a més, era companya d'Alberto Núñez Feijóo, que presidia l'Insalud.

No tot eren vacances al vaixell de Marcial Daurat. A l'embarcació del narcotraficant gallec també es parlava de treball. En dues de les fotos publicades recentment pel diari El País, al costat de l'actual president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, apareix una dona -amb un bikini groc en una i vestint abric blanc en una altra- que aleshores era la responsable de Sanitat de CCOO a Galícia. Maria Xosé Alende Maceira tenia una relació sentimental amb el llavors número dos de la Conselleria de Sanidade de Galícia i ara president. Així ho confirmen fonts del sindicat, que asseguren: "El que es parlava en Comissions al matí, Feijóo ho sabia a la nit".

Un exemple d'això es va manifestar a mitjans dels noranta, durant les mobilitzacions sindicals dels treballadors del Sergas (Servei Galego de Saúde) per reclamar que se'ls equiparés el sou amb els funcionaris de la Xunta quan les competències sanitàries van ser transferides a les comunitats autònomes. "Durant la manifestació central de la protesta va córrer el rumor que CCOO i CESM [el sindicat mèdic] havien signat el dia anterior un acord amb unes condicions inferiors a les que estàvem estudiant", expliquen fonts de la Confederació Intersindical Galega (CIG). El rumor es va confirmar l'endemà i es van desconvocar les protestes.

Aquest mateix paral·lelisme entre Comissions i l'Administració, asseguren fonts pròximes al cas, es va reproduir anys després a Madrid, quan ell ja era president de l'Insalud i ella, secretària general de la Federació Estatal de Sanitat de CCOO. Aquest últim, un ascens promogut per José María Fidalgo, secretari general del sindicat entre 2000 i 2008, molt a pesar dels companys gallecs de Alende, segons les mateixes fonts.

Les dates de promoció d'ambdós membres de la parella coincideixen amb l'aprovació de la Llei 15/97 de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut, la ranura per la qual s'ha colat la privatització sanitària que ha posat en peu de guerra la marea blanca. La normativa va ser aprovada amb els vots de PP, PSOE, CiU, CC i PNB. Durant la seva tramitació, CCOO va ser l'única organització sindical que va aplaudir les iniciatives del llavors ministre José Manuel Romay Beccaría, mentre IU i BNG advertien del perill que comportaven les "noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut". El PSOE també es va relaxar, indiquen les esmentades fonts a Públic, quan van garantir, simplement, que la titularitat dels centres de salut seguiria sent pública.

Després de la votació unànime al Parlament, CCOO valorava "positivament" l'acord assolit, segons una nota de premsa enviada als mitjans el 21 de febrer de 1997. En aquest document, Maria Xosé Alende afirmava que aquest consens anava a "millorar" i "consolidar" el Sistema Sanitari Públic. Alende va deixar el càrrec el 2009 i ara treballa a la consulta de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari de Santiago de Compostel·la. Público ha aconseguit contactar amb ella, si bé un cop plantejat l'assumpte que ocupa aquest article, la comunicació s'ha tallat. Després ha estat impossible tornar a parlar amb Alende perquè el telèfon de la sala on treballa estava despenjat, segons ha informat la telefonista de la centraleta.

"El que es parlava en Comissions al matí, Feijóo ho sabia a la nit", diuen fonts de CCOO


Sobre aquesta valoració de la llei, la direcció actual del sindicat, segons ha afirmat a Públic mitjançant un comunicat, recorda que "ha estat l'única organització que ha impugnat jurídicament tots els plecs de condicions que han suposat privatització parcial o total de la gestió de nostre Sistema Sanitari".

El sindicat assenyala a més que en el passat 10è Congrés de la FSS-CCOO, celebrat a Toledo el gener d'aquest any, es va aprovar una resolució única que diu: "Reivindiquem la modificació del punt dos de l'article únic de la Llei 15/97, de 25 d'abril, sobre l'habilitació de noves formules de gestió del Sistema Nacional de Salut, per garantir que la prestació dels serveis sanitaris i sociosanitaris públics, a més de amb mitjans propis, només es podrà fer mitjançant acords, convenis o contractes amb persones o entitats exclusivament públiques en els termes que preveu la Llei general de sanitat. Així com el manteniment del caràcter públic en tot el referent a la titularitat, finançament, gestió i provisió dels serveis".

La llei que CCOO va aplaudir el 1997 obria, però, la porta a que es pogués gestionar la sanitat mitjançant "acords, convenis o contractes amb persones o entitats públiques o privades".

El sindicat afegeix que "no entra a valorar les afirmacions sobre les relacions personals [entre Feijóo i Alende] perquè aquesta qüestió pertany a l'esfera personal de les seves vides".

Feijóo va explicar les fotos que demostren la seva amistat amb el narco Daurat al Parlament gallec el passat mes d'abril i fins i tot va reconèixer que empreses de Dorado van tenir contractes amb la Xunta. Just ahir, el president gallec va al·legar que l'Executiu ja no guarda aquests contractes.

Alemanya rebutja les taxes del PP europeu als panells solars xinesos

El ministre d'Economia alemany, Phillip Roesler, ha acusat la Comissió Europea de cometre "un greu error" a l'imposar mesures punitives contra la importació de panells solars de la Xina i va instar l'organisme a que corregeixi immediatament el seu comportament per impedir un conflicte comercial. La indústria i els empresaris a Espanya -la segona més cara d'Europa- paguen 11,6 euros per cada 100 quilowatts/hora -la meitat que els particulars-, mentre que a Alemanya paguen 12,4 euros per cada 100 quilowatts/hora.

"És greu", ha indicat en declaracions al diari Welt am Sonntagnewspaper, on ha recordat que el Govern xinès ja ha advertit que aquestes mesures seran contraproduents per a les relacions bilaterals entre la Xina i la Unió Europea. "Això demostra que les tarifes punitives en la importació són un instrument erroni", va destacar el ministre.

Amb l'argument d'acabar amb la competència deslleial dels panells importats des de la Xina, que s'ofereixen en el mercat a preu de cost de producció gràcies a ajuts públics -el mateix que fa la UE amb les subvencions als grans terratinents, pagesos i ramaders-, la Comissió Europea va aprovar la setmana passada una taxa del 47% a les importacions d'aquests productes, el que sumat a la retirada dels acords sobre les renovables, deixa les energies alternatives en la fallida més absoluta, al mateix temps que l'ecofeixisme es centra a perseguir als ciutadans que no reciclen per a benefici de les empreses privades que s'estalvien contractar treballadors.

La mesura s'espera que entri en vigor a partir del mes de juny, tot i que és de caràcter provisional perquè l'executiu comunitari ha d'esperar que s'acabin les dues investigacions que manté obertes sobre aquests panells d'origen asiàtic.

Alemanya, preocupada

Alemanya, com un dels països més exportadors del món, "està molt preocupada i amb raó, en particular la seva indústria", segons Roesler. "Espero que la Comissió faci el possible per evitar un conflicte comercial i busqui el diàleg en lloc de les amenaces", ha afegit.

Les declaracions del Govern germànic arriben només una setmana abans que el país aculli la visita del primer ministre xinès, Li Keqiang, que es reunirà amb Angela Merkel a Berlín diumenge que ve. Alemanya és l'únic país de la UE que visitarà el mandatari en la seva primera gira per l'estranger.

Els particular paguen el doble que l'industria


La indústria i els empresaris a Espanya paguen 11,6 euros per cada 100 quilowatts / hora, mentre que a Alemanya paguen 12,4 euros per cada 100 quilowatts/hora. Així, els dos països paguen per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

Cal destacar la forta diferència entre el que paga un consumidor industrial i el que paga un domèstic (vegeu el gràfic adjunt). Així, a Espanya la indústria paga pràcticament la meitat que el que paguen les llars, 11,6 euros davant els 20,9 euros per cada 100 quilowatts que paguen els clients domèstics. El mateix passa a Alemanya, on les llars també paguen l'electricitat més cara que a Espanya.

Mafiosos com Arias Cañete, Villar Mir o Matutes es beneficien directament amb la feixista Llei de costes

Un informe de l'organització ecologista Greenpeace apunta, de manera clara i explícita, als beneficis que polítics i empresaris pròxims al PP, començant pel propi Miguel Arias Cañete o el vell mafiós eivissenc Abel Matutes, tindran gràcies a la reforma de la Llei de Costes. Segons Greenpeace, «darrere del projecte hi ha molts noms i cognoms que han demanat o col·laborat per convertir aquesta normativa en un text allunyat de la protecció ambiental».

Per aclarir l'autoria d'un crim sense sospitosos aparents, el primer que cal fer és buscar els que es beneficien amb aquest crim. És un clàssic de la novel·la policíaca que, en aquesta ocasió, Greenpeace ha portat a l'arena política per analitzar la Llei de Costes i alguns dels seus principals beneficiaris. El resultat és 'Amnistia a la destrucció, una investigació sobre els interessos privats darrere de la reforma de la Llei de Costes'. Un informe que ha aixecat polseguera en les files del PP i que va portar a la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, a demanar a l'organització ecologista.

L'informe comença analitzant la figura del propi ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, un dels ministres amb més patrimoni i de qui es repassen els seus forts llaços amb empreses petrolieres com Ducar -de la qual va ser president fins 2011- i promotores immobiliàries com Bami Newco, propietat de Joaquín Rivero. També s'examinen els llaços de familiars del ministre en sectors relacionats amb la construcció, com el de la seva pròpia esposa -participa també en Ducar- i el seu cunyat José Ramón Bujanda Sáenz, president de l'Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat i de la Associació Europea de Fabricants de Formigó.

Es tracta de sectors i empreses concretes que es beneficien àmpliament de la nova Llei de Costes. Especialment clar és el cas de Bami Newco, implicat en un macroprojecte de Jerez de la Frontera abans il·legal i ara perfectament viable. Al costat d'Arias Cañete i Rivero -empresari proper al PP-, en aquesta empresa apareix també el nom del seu vicepresident: Ignacio López del Hierro, que a més d'home de negocis, és marit de De Cospedal. D'aquí, cal imaginar, el seu enuig.

Per tot això, Greenpeace presenta a Arias Cañete com «un ministre amb una peculiar sensibilitat ambiental i on podria haver possibles conflictes d'interessos». «D'aquí la seva peculiar visió del que ha de ser la costa i la Llei de Costes, una eina més semblant a la regularització del sòl urbà i de béns immobiliaris», afegeix l'informe. Una cosa que porta a l'organització ecologista a afirmar que «darrere del projecte de reforma de la Llei de Costes hi ha, sens dubte, molts noms i cognoms que han demanat o col·laborat directament per convertir aquesta normativa en un text allunyat de la protecció ambiental».

Altres noms i cognoms


L'informe no s'acaba en Arias Cañete, sinó que repassa a altres polítics del PP i empresaris relacionats amb el partit. Entre ells destaca l'exministre d'Exteriors en temps d'Aznar Abel Matutes, que no fa gaire va declarar, orgullós: «És una llei en la qual jo mateix he treballat molt». Un treball del qual ara es beneficiarà enormement el seu conglomerat Grup Matutes, amb interessos hotelers i projectes de golf, sobretot a les salines d'Eivissa ia la badia de Cadis, segons denuncia Greenpeace. Molt lligat a Matutes trobem l'expresident popular de les Balears, Gabriel Cañellas, president de Salinera Espanyola, amb interessos costaners a Eivissa i Múrcia.

Un altre dels grans beneficiaris és Juan Miguel Villar Mir, marquès de Villar Mir i exministre d'Hisenda entre 1975 i 1976, molt lligat també al PP. Com a simple exemple, el Grup Villar Mir és propietari d'Ferroatlántica, una indústria situada a la ria de Boo (Cantàbria) i que ocupa terrenys de domini públic marítim-terrestre. La concessió se li acabava el 2018, però amb la nova llei no haurà de preocupar en absolut, ja que aquests terrenys deixaran de ser de domini públic.

Com a últim exemple, l'informe de l'organització ecologista aborda el cas de Bautista Soler Crespo, empresari lligat al PP valencià que durant el boom del totxo va arribar a aparèixer en la llista Forbes dels més rics del planeta. Ara podrà dormir més tranquil encara, ja que edificacions de la seva immobiliària Lasho com la de La Patacona, a València, han passat de la nit al dia de ser il·legals -diverses sentències judicials així ho havien assenyalat- a ser perfectament legals.

90 quilos d'haixix en motxilles de militars a Melilla

Un total de 90 quilos de pol·len d'haixix han estat localitzats a la Base Alfons XIII de Melilla ocults a l'interior de sis motxilles d'uns militars que anaven a fer unes maniobres a la província de Granada, segons ha informat la Comandància General de Melilla.

Durant la inspecció prèvia a la partida dels militars, els equips cinológicos militars van marcar 6 motxilles sospitoses de contenir alguna substància estupefaent, de manera que les motxilles van ser aïllades de la resta de l'equipatge del personal. Fa uns anys es van trobar 600 quilos en un camió de maniobres sense que fins a la data ningú hagi tornat a dir res, i és que el principal traficant de drogues a Espanya és l'exèrcit.

Un cop alertats els serveis judicials de la Guàrdia Civil, es va procedir a l'obertura de les motxilles, a l'interior es van localitzar 90 quilos de pol·len d'haixix.

La Guàrdia Civil ha obert una investigació per intentar determinar la procedència de la droga i als propietaris de la mateixa. Des de la Comandància General de Melilla s'ha reiterat la seva actitud de "tolerància zero amb les drogues" i ha recordat les accions de conscienciació i actuacions dutes a terme de manera conjunta amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat perquè no es produeixin aquest tipus d'incidents.