divendres, 5 de novembre de 2010

Myanmar: Eleccions sota la pressió dels imperis

Xina respecta el camí de desenvolupament seleccionat pel poble de Myanmar i espera que les eleccions generals d'aquest país del sud-est asiàtic es duguin a terme amb èxit, ha dit avui el portaveu de la cancelleria xinesa, Hong Llei: "Esperem que els comicis es desenvolupin sense problemes i Myanmar promogui constantment la democràcia i el desenvolupament", va afegir el portaveu. Occident aprofita, com sempre, per fer publicitat de la feixista Aung San Su -filla del tirà Aung San (foto) que va vendre Myanmar als japonesos-, sense explicar, però, la biografia de la serva de Washington, que Sírius exposa aquí.

El manteniment de l'estabilitat social i la celebració reeixida d'unes eleccions generals corresponen als interessos fonamentals del poble birmà i la pau i prosperitat regionals, ha indicat Hong. Myanmar celebrarà el proper diumenge les seves primeres eleccions en dues dècades.

Aung San, el traidor i feixista pronipó

Envaïda pels japonesos el 1941, es va organitzar un govern titella (sic UNESCO) al qual es va concedir una "independència" d'aparador, abans de la imminent derrota, el 1944.

Un any abans, el govern britànic de Attlee va concedir l'autonomia a Birmània, ¡en mans japoneses!

Havien organitzat els japonesos un exèrcit de fidels birmans, condecorats alguns amb l'Ordre del Sol Naixent, com el menyspreat general Aung San, pare de l'actual feixista catapultada als altars per Wall Street, que van enfrontar als britànics i que s'uniria més tard, en part, a l'exèrcit popular que es va revoltar contra la tirania nipona.

Recuperada pels aliats entre 1944-45, Burma va tornar a ser anglesa fins que l'imperi li va concedir l'autodeterminació el 1947, com a les altres colònies i de la mateixa manera: Els recursos del país i les millors terres van passar a ser propietat privada dels anglesos i els seus titelles, la resta havia de nodrir les arques de l'estat i el desenvolupament d'un país arrasat i massacrat pel genocidi japonès i la cobdícia imperial anglojueva.

La Lliga antifeixista per a l'alliberament dels pobles (AFPEL), fundada el 1944 pels anglesos per enfrontar-se a Japó, va assumir el poder unilateralment el 1947, sent executats certs dirigents per traïdors i botiflers, entre ells Aung San, i renovats els seus dirigents.

L'AFPEL va guanyar llavors les eleccions, el 1948, i es va instituir la República, per disgust d'Anglaterra que hagués preferit una monarquia, sempre més manejable. Birmània, a més, va ser la primera excolònia britànica que va sortir de la Commonwealth.

El 1948 es va crear així la República Socialista de Birmània, per fusió de Birmània (Burma) i els estats Shan i Karen, més els Shin (o Chin) de l'oest, al costat de la frontera de l'Índia i Bangla Desh, sota el govern de la Lliga antifeixista per la llibertat dels pobles (AFPEL), presidida per O Nu.

Aquests Karen són tema d'estudi apart ja que, segons uns estudiosos, són els mateixos poderosíssims Karen que, amb el clan dels Suren, es van repartir les terres de l'imperi medopersa durant mil.lennis. Per a altres, els sionistes, són una de les "tribus perdudes" d'Israel, el que excusa la ingerència anglojueva a la zona, amb arguments tan raonables com els d'Israel per assassinar palestins... La lògica cartesiana occidental i civilitzadament judeocristiana dels criminals!

L'imperi japonès mai precisar excuses per ser criminal, és la seva expressió natural

L'enorme pèrdua de població després de l'ocupació japonesa va començar la seva recuperació després de la independència, passant de 17 milions el 1950 a 24 en 1965.

No obstant això, la influència del conflicte xinès, entre nacionalistes i comunistes, s'estén a Birmània fins 1954, paral.lelament a l'ofensiva angloianqui a Corea i la guerra antifrancesa a Indoxina, en forma d'una guerra entre nacionalistes birmans contra xinesos del nazi Chiang Kai Chek fugits de la Xina i contra els comunistes de les guerrilles birmanes. Tots contra tots i campi qui pugui, en nom del diví anticomunisme!

Entre 1958 i 1960, Ne Win, anticomunista despietat, governà en salvatge dictadura amb els militars, seguit d'un segon mandat, per victòria electoral i democràtica, d'O Nu i la AFPEL, el 1960, que és de nou desplaçat, per un altre cop militar anticomunista i antidemocràtic, per Ne Win el 1962. Proclamada la dictadura, nacionalitza la banca i s'erigeix al capdavant del partit Lanzin, amb un discurs socialista moderat i partidari d'una neutralitat aïllacionista, al estil de Tito a Iugoslàvia, al marge de les grans potències i els seus interessos.

El 1964 Ne Win suprimeix tots els partits polítics. El 1974 es promulga una nova constitució. El 1981 Sant Yu va succeir a Ne Win, seguint la mateixa línia política.

El jove Aung San

Aung San, també conegut com Bogyoke (generalíssim!) Aung San, (Natmauk, Magwe-Division, Birmània, 13 de febrer de 1915 - Yangon, 19 de juliol de 1947) militar, polític i dirigent nacionalista (de nazi) birmà.

Durant la seva joventut, va cursar estudis a la Universitat de Rangun graduant-se en Història, Ciències Polítiques i Literatura anglesa, resultant elegit president dels sindicats d'estudiants.

Des de 1938, activista del moviment nacionalista, va participar en diverses vagues contra l'ocupació britànica, quan ja l'Índia era autònoma i amb ella Birmània. Al març de 1940, va assistir al Congrés Nacional de l'Índia però, quan tornà, fou acusat d'incitar a la revolta dels nacionalistes terratinents, i es va veure forçat a refugiar-se a la Xina dominada per Japó. Conduït a Japó va ser rebut pel govern de Fumimaro Konoe.

Amb el suport imperial japonès, Aung San va aconseguir formar la unitat dels Trenta Camarades, embrió del que seria l'Exèrcit Independent de Birmània constituït el desembre de 1941 a la Tailàndia dels Bumibol, des d'on va ajudar a la conquesta japonesa de Birmània.

Al març de 1942, després de la presa de Rangun per l'exèrcit nipó, Aung San seria premiat i promogut al grau de coronel, fins que el març de 1943 aconsegueix l'ascens a Major General, amb el qual es va presentar davant l'Emperador, i la Ordre del Sol Naixent, una de les més altes condecoracions concedides per l'imperi nipó dels Hito.

L'1 d'agost de 1943, els japonesos van declarar la "independència" de Birmània i Aung San, el feixista traïdor, va ocupar la cartera de ministre de la guerra al primer govern, des d'on va exercir la repressió i assassinat dels comunistes i nacionalistes antijaponesos. No obstant això, l'escepticisme creixent cap a la victòria de la sobirania "racial" nipona i l'evidència de la seva imminent derrota, amb la conseqüent pèrdua d'influència, el van portar en secret a un acostament amb la causa aliada i fins i tot amb alguns moviments comunistes, sense gens d'èxit, fins que el 27 de març de 1945, amb la poltrona assegurada per Anglaterra, va declarar la insurrecció armada contra els japonesos.

Després de la Segona Guerra Mundial, Aung San es va retirar a la vida civil com a polític i president del partit de la Lliga Antifeixista per la llibertat dels pobles, mentre els britànics van reprendre el control del país i amb ell van negociar el tractat d'independència, signat a Londres el 27 gener 1947, que estipulava el canvi de sobirania per a l'any següent i el repartiment de prebendes pels fidels.

Les eleccions d'abril van suposar la victòria per majoria absoluta de la lliga i la presidència del govern per O Nu, la qual cosa va suposar una bufetada a les expectatives d'Aung San i els anglesos, que van intentar moure a l'exèrcit contra la Lliga comunista, però van ser executats el 19 de juliol, mentre es trobava reunit amb 6 membres del seu gabinet organitzant el cop.

Daw Aung San Suu Kyi, la regna de diamants de sang

Daw Aung San Suu Kyi, la nena, va néixer a Rangun, el 19 de juny de 1945. El seu pare, el general Aung San, executat per traïció i col.laborador fecund de la invasió japonesa. La seva mare, Daw Khin Kyi, la feina de casa.

Ella va romandre en Burma fins que la seva mare va rebre el nomenament d'Ambaixadora de Myanmar a l'Índia i el Nepal en l'any de 1960. El nomenament es va donar a Delhi. ¿¡!?

Aung San Suu Kyi va estudiar a Delhi i més tard a l'Universitat d'Oxford (R.U.), on es va graduar en Política, Filosofia i Economia. Com qualsevol birmà.

Després de diplomar-se a Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides, per dedignació britànica, i va ser professora a l'Índia. Tornà a Birmània el 1988 i va participar en el "segon combat en pro de la independència nacional", eslògan de la CIA i el MI6 anglès per al finançament de la contractació a Birmània de col.laboradors subversius i espies.

Aquest combat, en una regió on les guerrilles eren comunistes, es va inspirar en la seva "fe budista", que propugna la resignació davant la desgràcia com a conseqüència del karma d'actes i vides anteriors, excel.lent vacuna contra la revolta a la injustícia i l'opressió que va recollir l'imperi romà en la seva doctrina de la resignació catòlica ("universal").

En els anys següents, Aung San Suu Kyi va treballar com a secretària Assistent del Comitè Assessor de les Nacions Unides en matèria d'administració i consultes de pressupost i com Investigadora Executiva per al Ministeri d'Afers Exteriors, a Bhutan. Allà es va casar amb el Dr Michael Aris i va retornar a Oxford, Anglaterra, on va criar dos nens. Segons la biografia a mida plasmada per la CIA a la Vagospedia, perdó Wikipedia.

Al març de 1988, Aung San Suu Kyi va retornar a Burma "per tenir cura de la seva mare, amb la salut decaient", al mateix temps que els neocon finançaven als estudiants de la burgesia universitària contra el Programa del règim del Partit Socialista de Myanmar (BSPP per les sigles en anglès). Aquestes protestes, aprofitades per l'oligarquia militar, van acabar amb l'abdicació del president del Partit Socialista.

El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun per activitats contra la seguretat de l'estat, és a dir, conspiració i espionatge. Londres va finançar la direcció de la seva Lliga Nacional per la Democràcia, que va proclamar, pel morro, la seva victòria en les eleccions el 1990 per majoria aclaparadora, la qual cosa encara causa riure a Rangun.

Com les autoritats es van negar a tenir en compte aquest il.lusori resultat, el seu partit no va poder formar part d'un govern civil per la seva cara bonica. I aquí està, esperant que la facin reina, com al tampó anglès, per poder vestir-se com el seu veí tai Bumibol, tan amic de Joan Carles, d'or.

Aung San Suu Kyi va aconseguir el Premi Nobel de la Pau el 1991, com Kissinger i tants altres serfs de l'imperi, a destacar Obama, els coneguts sionistes i el xinés xiíta duodecimà d'enguany, junt amb el portaveu del feixisme Vargas Llosa i també cap del mateix club PEN ("Portaveus Especials del Nazisme").

"El 2007, gran nombre de birmans es revelen contra l'alça en els preus del combustible d'ús domèstic. Les manifestacions es fan violentes. Els monjos budistes (!¡) Es posen al capdavant de les protestes. Es produeix la «revolució safrà», que acabarà, malgrat els esforços de "occident", en paella passada.

En realitat, a Washington no li interessa el règim de Rangun. El que vol és manipular al poble birmà per pressionar la Xina, que té interessos estratègics a Birmània (oleoductes i una base militar d'intel.ligència electrònica). A partir d'aquí, l'important és crear una aparença de realitat i vendre la foto de la pobre senyora -multimilionària-, tancada a casa seva.

Imatges provinents de telèfons mòbils comencen a inundar YouTube. Són anònimes, inverificables i fora de context. És precisament aquest caràcter aparentment espontani el que els confereix autoritat. La Casa Blanca pot imposar així la seva pròpia interpretació de les imatges". (Veure Obama finança les contres, i Thierry Meyssan: Las contrarevoluciones fascistas.

El vell guió que ja va predir amb pèls i senyals >Negrín el gener de 1939: contrarevolucions feixistes finançades des de l'exterior, imposant per la força governs plutocràtics hereditaris...

Herrera reclama a Artur Mas una actitud “més digna”

El candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Joan Herrera, ha instat avui el candidat de CiU, Artur Mas, a rectificar respecte al suposat finançament irregular de CDC que la Fiscalia està investigant i li ha reclamat una actitud “més digna”, després que Mas hagi afirmat que tots els partits “trepitgen la frontera de la legalitat” pel que fa a la despesa de les campanyes electorals. Herrera qualifica de “gravíssim” que Mas engegui “l’estratègia del ventilador”

“És gravíssim que Mas posi en marxa l’estratègia del ventilador en comptes de donar explicacions”, ha dit Herrera durant un esmorzar-conferència aquest matí a la seu de PIMEC.

“És una actitud indigna d’algú que aspira a presidir la Generalitat”, ha assenyalat el candidat ecosocialista, que ha afegit que CiU “s’assembla cada vegada més al PP” perquè, amb casos de corrupció com els casos Gürtel o el Brugal, no assumeix responsabilitats i acusa la resta de formacions d’ordir conspiracions.

“Amb les declaracions de Mas el que està fent és assumir que el seu partit sí que està fregant la frontera de la il.legalitat”, ha subratllat Herrera.

PP i PSOE mantenen els privilegis de la CEU privada

La diputada d'EUPV Marina Albiol criticà durament, a la comissió de Sanitat de Les Corts Valencianes, la votació en contra del PP i l’abstenció del PSOE a una proposició no de llei presentada pel grup d’EU per a derogar el conveni entre el CEU i el Consell, el qual permet que els alumnes d’aquesta universitat privada facen pràctiques en hospitals públics.

“Ens esperàvem aquest vot contrari del PP. Ens ha donat la raó en que aquest Consell segueix sense separar Església i Estat i no té cap rubor en seguir potenciant a la universitat privada i si és ultraconservadora, millor”.

Esquerra Unida ha arremès durament contra aquest conveni que possibilita que els alumnes del CEU facen pràctiques en centres sanitaris públics. “No es pot tolerar que una universitat privada es finance amb els diners de tots i totes i utilitze els centres públics per a l’ensenyament dels seus alumnes. Si aquestos han de formar-se que busquen altres centres privats”.

Al respecte de l’abstenció del PSOE, qui l’ha justificada al·ludint a la legalitat del conveni, Albiol precisa: “No diem que no siga legal el conveni, però no és ètic. Recordem que el PP també privatitza la sanitat i l’educació perquè les lleis estatals ho permeten i algunes d’aquestes han estat impulsades i recolzades pel PSOE”.

La diputada d’esquerra ha recordat també durant la seua intervenció que el CEU va fer explícita la seua voluntat evangelitzadora en la inauguració de l’any acadèmic. Per tant, si volen evangelitzar, que ho facen als hospitals privats de l’Església, però no el sistema públic de sanitat, que evidentment ha de ser no confessional.

Miralles reclama al Govern espanyol crear ocupació

El tercer candidat d’ICV-EUiA al Parlament situa l’atur com el primer problema del país i diu que la creació de llocs de treball: “Serà la prioritat de la nostra coalició durant la campanya i durant la pròxima legislatura”. Davant les darreres dades de creixement de l’atur referents al mes octubre (més de 68.000 persones al conjunt de l’Estat espanyol i 9.200 a Catalunya), el coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha declarat que “l’atur és el primer problema del país” i ha reclamat al Govern espanyol “un canvi de polítiques econòmiques per a crear ocupació”.

Miralles ha afegit que “la reforma laboral no només no era la solució, com es va explicitar a la vaga general del 29-S, sinó que ara es confirma que per l’únic que serveix és per abaratir l’acomiadament”.

El dirigent d’EUiA i candidat número 3 d’ICV-EUiA a les eleccions catalanes ha dit que “la creació d’ocupació serà la prioritat de la nostra coalició durant la campanya i durant la pròxima legislatura”. Així, Miralles ha posat èmfasi en la proposta de crear 300.000 llocs de treball, inclosa en el programa d’ICV-EUiA, i la necessitat d’impulsar l’ocupació juvenil.

ICV-EUiA exposa a Rubí el programa electoral

Iniciativa per Catalunya els Verds-Esquerra Unida i Alternativa ha presentat a Rubí el seu programa de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. Els eixos bàsics del full de ruta d’ICV-EUiA són els canvis en el model econòmic, l’impuls de l’ecologia i una major transparència en l’administració.

La coalició d’esquerres ha presentat a Rubí el seu projecte per a Catalunya per als propers quatre anys. Davant de més d’una vintena de persones, la coalició roig i verda ha exposat quins són els punts importants del programa electoral de la seva candidatura al Parlament de Catalunya.

Xavier Boix, president d’ICV al Vallès Occidental i número 14 a la llista de la coalició per Barcelona, i Iván Hernáez, regidor d’EUiA a Rubí i membre també de la candidatura, han estat els encarregats de fer balanç dels darrers quatre anys i explicar quines són les noves propostes del partit.

Xina acusa EUA de manipular el dòlar i demana explicacions

El viceministre de Relacions Exteriors de la Xina, Cui Tiankai, ha afirmat, avui divendres a Beijing, que els Estats Units hauran d'explicar "apropiadament" la recent adopció d'una política monetària laxa, i va instar Obama a donar mostres d'una actitud responsable com important emissor de divises de reserva. La Reserva Federal (FED) anuncià el dimecres una segona ronda d'impressió de billets. La FED comprarà bons governamentals de deute valorats en 600.000 milions de dòlars per revifar l'economia, el que suposa una nova devaluació d'un dòlar que cada dia val menys.

El banc central nord-americà espera que aquesta mesura ajudi a reduir les altes taxes de desocupació que segueixen registrant al país des que va començar la crisi fa dos anys.

Aquesta és la segona vegada que la FED aplica aquest tipus de mesures d'estímul. Entre desembre de 2008 i març de 2010, el banc va adquirir 1,7 bilions de dòlars en títols lligats a préstecs hipotecaris i notes del Tresor per a evitar que l'economia tornés a entrar en una fase de recessió. La decisió ha generat fortes crítiques i una àmplia preocupació.

"Molts països han expressat la seva preocupació per l'impacte que aquesta nova política monetària laxa podria tenir sobre l'estabilitat financera", va destacar Cui en una roda de premsa.

"La nova política no només afecta les economies emergents sinó també als països desenvolupats", va advertir el vicecanceller xinès.

Cui s'ha referit a la idea plantejada per experts en finances que l'emissió "imprudent" de bitllets amaga un tipus de manipulació de moneda.

El viceministre va opinar que és probable que la nova política monetària dels Estats Units tingui "efectes desbordants" que podrien arribar a provocar una "inundació" si no es prenen mesures al respecte.

"La comunitat internacional té raons per estar preocupada, de manera que la part nord-americana ha de donar una explicació apropiada sobre la seva decisió", va declarar Cui.

Ferrovial, CDC i Altraforma imputats pel cas Palau

La Fiscalia ha demanat al jutge que instrueix el saqueig del Palau de la Música que citi a declarar com a imputats l'exdirectiu de la constructora Ferrovial, Pedro Buenaventura (foto), pel pagament de comissions per l'adjudicació d'obra pública, i Elisabet Barberà, exsecretària de Fèlix Millet. El ministeri públic demana també a Juli Solaz que cridi a declarar com a imputat el responsable d'Altraforma, empresa de la qual és accionista el senador de CDC Jordi Vilajoana i que, segons l'Agència Tributària, va facturar 51.724 euros al Palau de la Música.

Aquestes noves diligències consten en l'escrit que la Fiscalia va presentar davant del jutge instructor, per demanar-li que obri una peça separada per investigar el pagament de comissions de Ferrovial a CDC a través del Palau de la Música.

La llista d'imputacions plantejades per la Fiscalia inclou al tresorer de CDC Daniel Osàcar perquè "pogués ser el receptor de fons del Palau relacionats amb Ferrovial", empresa que segons l'informe de l'Agència Tributària hauria pagat comissions del 4% per l'adjudicació de grans obres públiques, dels quals 2,5% eren per al partit i la resta per a Fèlix Millet i Jordi Montull.

A més, la Fiscalia demana imputar l'exdirectiu de la constructora Pedro Buenaventura, atès que "apareix com a persona de contacte de Millet en Ferrovial" en nombrosos documents confiscats al Palau de la Música, i sol·licita també que declari com a testimoni el director de Relacions Institucionals de la constructora madrilenya, Juan Elizaga.

També reclama al jutge que requereixi a Ferrovial els convenis de patrocini publicitari que hagi signat amb qualsevol entitat cultural entre els anys 2001 i 2008, inclosa la quantia de les aportacions dineràries, i la còpia de les actes del consell d'administració en què es van autoritzar els acords de col·laboració amb la Fundació Palau de la Música i l'Orfeó Català.

Altres imputacions

Altres de les imputacions que demana la Fiscalia són les dels representants de les empreses de bustiada New Letter i Letter Graphic, així com la de muntatge audiovisuals Hispart, que van facturar més d'un milió d'euros al Palau per treballs que l'actual direcció considera no justificats.

L'informe de l'Agència Tributària conclou que part de les aportacions de Ferrovial eren desviades a CDC a través de serveis prestats per les esmentades empreses, que han treballat per a campanyes electorals de la formació nacionalista.

Detingut l'empresari Rafael Gregory, encausat al cas Brugal

L'empresari Rafael Gregory va ser detingut ahir en el marc del cas Brugal, acusat d'alçament de béns. La policia també ha detingut el seu germà, Jose Gregory, i dos treballadors del grup Autisa, per suposada col·laboració amb el fet. Segons el sumari, tots ells haurien comès un delicte d'alçament de béns, és a dir, que haurien causat una situació d'insolvència econòmica per tal de perjudicar els seus creditors.

El sumari diu que el grup Autisa patia els 'efectes devastadors' de la crisi i les repercussions de les 'irregularitats que haurien dut a terme el seu equip gestor'. Davant d'aquesta situació, afegeix, el detingut 'hauria ideat un pla' per intentar que no li embarguessin els béns i ho hauria fet amb l'ajut de l'empresari d'Oriola Àngel Fenoll.

Segons que precisa el sumari, Rafael Gregory pretenia 'traspassar totes les propietats a nom de les mercantils com a pas previ a una suspensió de pagaments', amb l'objectiu final 'd'eludir l'embargament dels béns'.

Ex-president de la fundació de l'Hèrcules CF, Gregory apareix com a suposat intermediari en el cas Brugal entre l'empresari Àngel Fenoll, el president de la Diputació dd'Alacant, José Joaquín Ripoll, i el constructor Enrique Ortiz. Gregory ja havia estat detingut dues vegades: una, per suposat frau; i la segona, en aquesta mateixa operació. En aquell cas, Gregory va haver de pagar una fiança de 100.000 euros i Enrique Ortiz va sortir en llibertat sense fiança.

Torró: El PP desterra el valencià dels Teatres

El diputat d’EUPV, Lluís Torró, ha demanat la compareixença de la consellera de Cultura, Trini Miró, en Les Corts Valencianes sobre la desaparició de la nostra llengua durant aquest trimestre en els teatres públics de la ciutat de València, tal i com hui també denuncia un mitjà de comunicació: “Exigim explicacions i un compromís preceptiu de la conselleria per a que sempre hi haja una de les sales que oferisca teatre en valencià. D’altra manera, el PP condemna a la nostra llengua a l’ostracisme en les arts escèniques”.

Torró ha explicat que la situació d’exhauriment de Teatres de la Generalitat “provoca una llarga llista de despropòsits. Com a conseqüència de la nul·la política d’ajudes de Teatres, moltes companyies sobreviuen del que trauen en la taquilla i això fa que tenint les seues obres en les dos llengües, aposten pel castellà. És una situació que tristament es repeteix”, explica.

Esquerra Unida reclama a Miró un compromís “seriós i ferm amb la nostra llengua en les arts escèniques. Teatres de la Generalitat no pot seguir donant l’esquena a la producció en valencià i per això exigirem que es comprometa a que sempre, en una de les sales públiques de València, hi haja una companyia representant en valencià”, sol·licita.

Torró a més recorda que la Generalitat Valenciana “està també incomplint la Llei d‘Ús i Ensenyament i impedint que es normalitze la nostra llengua també al teatre”.

EU denuncia a Fabra per utilitzar l’aeroport com propaganda

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, acusa a Fabra d'utilitzar l'aeroport per fer campanya electoral en favor del PP i promocionar la seua persona abans de deixar el càrrec, i anuncia que denunciarà davant de la Junta Electoral Central si el Consell inaugura la infraestructura abans de les eleccions.

Albiol considera inaudit que el President de la Diputació anuncie que la inauguració de l'aeroport tindrà lloc abans de les eleccions, però que no entrarà en funcionament, en el millor dels casos, fins l'estiu. “Estem davant d'un cas flagrant d'utilització per part del Partit Popular d'una infraestructura pagada amb diners públics, o siga per tots i totes, per obtindre redit electoral i personal, i damunt el senyor Fabra té la desvergonyia d'anunciar-lo sense embuts”, i continua, “si finalment inauguren l'aeroport abans de les eleccions, portarem l'assumpte a la Junta Electoral”.

La portaveu d'EUPV a les comarques del nord considera, “no fa ni un mes que Fabra ha retornat a la palestra política i ja tornem a veure com utilitza les institucions públiques per als seus interessos particulars sense cap pudor”.

La representant d'esquerres li recorda al President de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, que l'aeroport de Castelló, no és propietat seva ni del Partit Popular, és de tots els castellonencs i castellonenques: “Per desgràcia són els diners de tots els que ha compromès i malbaratat en aquesta iniciativa ruïnosa, evidentment si hagués d'haver invertit el seus calés o els de la seua formació política, no haguera jugat al monopoli com ho ha fet amb els recursos públics”.

Per últim, considera l'aeroport l'últim gran fracàs de Fabra, abans de retirar-se de la Diputació, i recrimina que ha muntat un negoci inviable en el que fins i tot, haurem de pagar a les companyies àrees, via subvenció, per a què porten vols al Costa d'Azahar.

L'ONU resalta el Programa contra la violència masclista català

ICV-EUiA celebra que l'ONU convidi el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament d'Interior a exportar la seva tasca a altres països del món. L'objectiu de l'ONU és identificar i donar suport a aquells programes innovadors dirigits específicament a prevenir i eliminar la violència contra la dona.

La formació ecosocialista ha celebrat avui que el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides (UNIFEM) hagi convidat el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista del Departament que lidera Joan Saura a exportar la seva tasca a altres països del món i l'ha animat a compartir-la i difondre-la a través de la plataforma web Say No - UNiTE to End Violence against Women, una web que treballa per promoure i protegir els drets de les dones i per eradicar la violència i la discriminació contra les dones.

L'organització internacional, que treballa des del 1976 per la igualtat entre homes i dones, ha reconegut la feina feta pel Programa del Departament d'Interior, dirigit per Alba Garcia, i el convida a compartir-la, com a soci/partner, amb altres interessats per mitjà de la plataforma web (www.saynotoviolence.org). Així, la directora del Programa, ha confirmat que s'adheriran a aquesta campanya de les Nacions Unides perquè "és una forma d'abordar un problema global amb una estratègia global".

ICV-EUiA, doncs, ha remarcat que el reconeixement de la ONU "significa el reconeixement a la tasca d'un programa, d'un departament, d'un govern autonòmic com el català, i que és un granet de sorra quant a política pública per anar avançant contra la violència masclista".

L'objectiu prioritari d'aquest Fons de les Nacions Unides és identificar i donar suport a aquells programes innovadors dirigits específicament a prevenir i eliminar la violència contra la dona, posant-los en contacte amb els diferents governs i les organitzacions que treballen per la dona i els drets humans.

El Programa de Seguretat contra la Violència Masclista va ser creat pel Departament d'Interior l'any 2007 i porta a terme diverses actuacions (esdeveniments, formació, tallers de treball, sessions formatives, campanyes de sensibilització, iniciatives, normatives, participació en l'elaboració de la legislació, voluntariats, subvencions, participació en programes, etc.) per posar fi a aquesta xacra social.

IU, ICV-EUiA i ERC presenten 22 esmenes al retall de pensions

El grup parlamentari que componen IU, ICV-EUiA i ERC ha presentat un recurs davant la Mesa del Congrés pel veto del Govern a la tramitació de 22 esmenes parcials al projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2011, entre elles les presentades per tota l'oposició, excepte PNB i CC, per derogar la congelació de les pensions en el pròxim exercici.

En roda de premsa després de la Junta de Portaveus del Congrés, el diputat d'IU, Gaspar Llamazares, ha assegurat que la decisió de l'Executiu revela la "fragilitat" dels seus acords amb PNB i Coalició Canària, que s'estenen al que resta de legislatura.

També el portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha mostrat la seva "indignació" davant els vetos, que suposen fer ús d'una "facultat discrecional, anacrònica i absurda" que es retrotreu al parlamentarisme de mitjans del segle XX i ha assegurat que "vistos els antecedents "les queixes dels grups arribaran al Tribunal Constitucional.

La diputada d'ICV i portaveu de pressupostos del grup ERC-IU-ICV-EUIA, Núria Buenaventura ha qualificat de "inacceptable en forma i fons" la decisió de l'Executiu, i ha criticat el retard a l'hora de comunicar la seva decisió, que es va conèixer diverses hores després de reiniciar el debat en la Comissió de Pressupostos.

Trobada fossa amb 17 asassinats i torturats pels franquistes

L'equip d'arqueologia i bioantropologia Grup Paleolab ha conclòs l'estudi de les restes de 17 represaliats del franquisme trobats en fosses "il.legals" de les localitats d'Albalat i Benagéber, que foren assassinats "amb diversos tirs en les cames i els braços perquè moriren lentament, alguns d'ells, amb fins a 30 tirs al cos", ha precisat. Amb aquests treballs, les primeres famílies valencianes tenen per fi constància d'on estan els seus difunts desapareguts de forma "forçosa" i, "per primera vegada, poden tancar la ferida".

Després d'una llarga tasca de recerca impulsada per l'associació La Gavilla Verda i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Fundació Societat i Progrés, al costat del Grup Paleolab, els resultats de les anàlisis de laboratori s'exposaran en un "demolidor" informe científic que es donarà a conèixer el dilluns 8, "en termes estrictament forenses i judicials" que traurà a la llum "sadisme" amb el que aquestes víctimes van ser assassinades, com "prova d'un delicte" davant d'un jutge, que no podrà "inhibir-se ".

Així ho va anunciar ahir el coordinador de Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Fundació Societat i Progrés, Matías Alonso, en una roda de premsa amb el president de l'associació de familiars de Benagéber, Miguel Garrido, fill d'un dels represaliats localitzats en aquest estudi.

Hi pot haver més fosses de les 83 "oficials"

Un treball que no ha fet més que començar, i que amb la subvenció de caràcter anual de 56.400 euros que el Ministeri de la Presidència acaba de concedir al Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, aquest pretén realitzar, per primera vegada, un llistat de fosses de la Comunitat Valenciana. Una "àrdua tasca" en una regió "esquitxada per enterraments il.legals" que començarà aquest any per València, on hi ha "oficialment" 83 fosses, i vol estendre més tard a Castelló i Alacant.
"Bastants més"

A més de les fosses conegudes, pot haver "bastants més" ha augurat Alonso, ja que quan en els primers anys de postguerra es van comptabilitzar 35 camps de concentració i 113 llocs utilitzats com a centres de detenció a la Comunitat, de manera que la xifra real estaria entre les 100 i 150 fosses, que ara es volen localitzar, així com "retornar el nom" els que jeuen en elles.

"DISCRIMINATS" FRONT A LES VÍCTIMES D'ETA

"Només demanem justícia", ha manifestat Garrido, qui ha lamentat que persones com el seu pare, --segons les conclusions que revela l'informe que es presentarà este dilluns a la Universitat de València--, foren assassinades "amb diversos tirs en les cames i els braços perquè moriren lentament, alguns d'ells, amb fins a 30 tirs al cos, ha precisat.

Davant d'esta situació, Miguel Garrido ha dit sentir-se "molt malament" perquè les associacions de víctimes de terrorisme, com les víctimes d'ETA, "insulten i amenacen" a un jutge com el de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, suspés després d'obrir-se una causa contra ell per presumpta prevaricació a l'investigar les desaparicions del franquisme.

Segons Garrido, les víctimes d'estos delictes de terrorisme des del primer moment han tingut "reconeixement econòmic i moral", mentre els "fills, néts i viudes" dels assassinats durant el franquisme "hem patit la discriminació, i hem estat tractats com si fórem desfets", ha lamentat.

Per esta raó, este tipus d'associacions "haurien de callar la boca i respectar el nostre dolor i el dolor de les nostres víctimes, que no hem tingut cap ajuda". "Malament han mort els seus familiars, però els nostres també" i "només demanem justícia", ha conclòs.

Comença el Fòrum Espai de Llibertat

Avui divendres comença a Barcelona el Fòrum Espai de Llibertat, a la Facultat d'Economia i Empresa (UB) Avinguda Diagonal, 696, organitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia i el Moviment Laic i Progressista. El Fòrum aplegarà fins diumenge desenes d'entitats i personalitats de l'àmbit català, estatal, europeu i llatinoamericà per tal de debatre i exposar experiències a l'entorn de la laïcitat, la llibertat de consciència, de pensament i de religió.

La conjuntura social que està vivint aquests dies la ciutat de Barcelona fa, sens dubte, més transcendent el conjunt de debats que es duguin a terme aquests dies.

Ernest Maragall (Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya), Jean Michel Ducomte (Ligue per l'Enseignement de França), Joan – Francesc Pont (President de la Fundació Ferrer i Guàrdia), Alfredo Molano (escriptor i peridodista colombià), Beatriu Guarro (SOS Racisme), Ana Blanco – Magadan (Instituto de la Mujer), Albert Royes (Observatori de Bioètica de Barcelona), Mohamed Mouaqit (Universitat de Casablanca) o Slavoj Zizek (filòsof i escriptor eslovè), participaran de forma activa en aquest esdeveniment.

D'altra banda, i també en el marc del Fòrum, els partits polítics catalans exposaran les seves propostes en matèria de laïcitat en un debat moderat per l'escriptora Gemma Lienas, i en el qual hi participaran Carles Campuzano (CiU), Eva Granados (PSC), Ernest Benach (ERC), Pedro Chumillas (PP), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Jordi Cañas (C's). Serà dissabte a les 11h del matí.

Marga Sanz critica la nova retallada en educació del PP

La diputada autonòmica d’EUPV, Marga Sanz, ha assenyalat aquesta vesprada durant la comissió d’Economia de Les Corts que debatia sobre els pressupostos destinats a Educació, que aquestos disminueixen en quasi tots els capítols: “Són uns pressupostos absolutament restrictius que mantenen en un nivell de total subsistència els diferents serveis i programes educatius. Són uns comptes continuistes, desequilibrats i irreals”.

Sanz ha criticat que els comptes per a Educació no donen solució a problemes com les retribucions del professorat, els plans d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives, la formació de les persones adultes o la finalització de les construccions escolars necessàries: “Recordem que hi ha 18.000 alumnes en barracons, i que Ciegsa de nou rebrà una nova injecció amb la compra d’accions del Consell estimada en 57 milions d’euros. Però ahi estan les xifres de barracons”.

Esquerra Unida ha destacat que el govern del PP “no ha aprofitat els recursos de l’Estat per a construir escoles de 0 a 3 anys o per al Programa Escola 2.0, “però, tanmateix si ha possibilitat diners per als concerts de centres privats, els quals pugen 6 punts més que en 2010. Ens preocupa eixe procés privatitzador i elitista que ha emprès el PP, l’anunci de la cessió de sòl per a la construcció i posterior gestió de centres per part d’empreses privades i ens preguntem si el govern valencià també aplicarà al professorat dels centres privats els retalls del 5% que ha aplicat als de l’ensenyament públic”, ha ironitzat Sanz.

La parlamentària d’esquerres ha incidit també en altres retalls d’aquest pressupost, com és el cas de la promoció i ús del valencià, el qual baixa un 15%: “Pel contrari assistim a la duplicació del pressupost destinat a l’Associació HANBAN –de 30.000 a 50.000 euros- per al finançament de la seua activitat en el programa de recolzament a l’aprenentatge del xinès.

Sanz ha lamentat que en una època de crisi “tan dura com la que estem vivint, aquest govern no tinga ni tan sols la sensibilitat de rebaixar els retalls tan greus que ja aplicà l’any passat, és el cas del 35% menys per als menjadors escolars, el 30% menys a les beques universitàries i el 40% menys al transport a l’alumnat universitari”.

Contraris al cementiri nuclear a Zarra acampen davant la Generalitat

La plataforma ciutadana contrària a la instal·lació del cementiri nuclear a Zarra ha acampat tota la nit davant el palau de la Generalitat de València, per demanar-li un compromís ferm i determinat de no donar-hi suport. I fa saber que, si és necessari, arribaran a Brussel·les per impedir-ho. El vice-president primer de la Generalitat, Vicente Rambla, va reiterar ahir l'oposició del govern a la instal·lació.

Ahir els activistes havien de ser rebuts pel vice-president tercer del Consell, Juan Cotino, per demanar-li que retirés el recurs contra la sentència que anul·lava la requalificació d'uns terrenys, on es podria instal·lar el cementiri nuclear. Però Cotino els va plantar al·legant compromisos d'agenda. La plataforma vol que es retiri el recurs perquè és la manera d'assegurar que els terrenys no es destinaran a usos industrials.

La CANC es torna a manifestar a Ascó

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va anunciar dimecres mobilitzacions contra el possible emplaçament del cementiri a la Ribera d'Ebre. Es faran diumenge a Ascó. La CANC torna a demanar al govern espanyol que descarti definitivament la candidatura d'Ascó. Hi ha previst que, a la manifestació de diumenge, hi assisteixin alguns dirigents polítics del país, tot i que encara no n'hi ha de confirmats.