dimecres, 20 de juny de 2012

El Constitucional legalitza Sortu per 6 vots a 5

El Tribunal Constitucional ha legalitzat Sortu per un sol vot de diferència. El debat del recurs presentat per la formació de l'esquerra abertzale contra la seva il·legalització per part del Tribunal Suprem ha partit en dos al Constitucional i la votació ha estat favorable al recurs per sis vots a favor de la legalització (dels magistrats progressistes), i cinc en contra (de quatre dels conservadors més un dels progressistes), segons han informat fonts de l'alt tribunal.

Tres dels cinc magistrats que s'han "oposat frontalment" a canviar la decisió del Tribunal Suprem emetran vots particulars.

L'alt tribunal havia iniciat aquest dilluns la seva setmana de ple jurisdiccional, en l'ordre del dia se situava en un lloc destacat la sentència sobre la legalització de la formació abertzale Sortu, que va començar a ser debatuda en el ple celebrat fa dues setmanes. La votació d'avui s'ha efectuat ja amb un nou esborrany de la ponència elaborada per la magistrada Elisa Pérez Vera, amb les modificacions introduïdes en els debats anteriors. Aquesta ponència era partidària de la legalització.

L'alt tribunal ha revisat la constitucionalitat de la sentència del Tribunal Suprem, que el març de 2011 va denegar la inscripció de Sortu al Registre de partits polítics per considerar a la formació un disseny d'ETA per succeir Batasuna amb l'objectiu de concórrer a les eleccions de municipals del 22 de maig de 2011, l'aniversari coincideix amb l'inici de les deliberacions.

Sortu va presentar recurs d'empara al Constitucional fa ara més d'un any. Els seus advocats van argumentar que la negativa a que s'inscrivís en el Registre de Partits va ser una "il·legalització preventiva que posa en risc el propi Estat constitucional".

El ple per revisar el recurs de Sortu va ser assenyalat per al ple del passat 22 de maig, però durant els tres dies del sessions els magistrats no el van abordar. En canvi, el primer dia de sessions van fer públic un duríssim comunicat en què amenaçaven amb prendre "mesures dràstiques" si no es procedia a la renovació dels tres jutges constitucionals el mandat va concloure el novembre de 2010, és a dir, fa ara any i mig. La repercussió de les crítiques al Congrés per part del Constitucional va deixar automàticament en un segon pla el recurs de Sortu, que sembla haver quedat aparcat, almenys temporalment.

L'antecedent més proper al recurs del partit polític Sortu va ser la legalització de la coalició electoral Bildu, en què el tribunal es va dividir en dos, amb un resultat favorable de 6 vots a 5, igual que avui.

La qüestió de Sortu també va fracturar en dos a la Sala 61 del Tribunal Suprem: mentre la majoria el va considerar un partit dissenyat per ETA per succeir batasuna, set dels magistrats, entre ells tres presidents de Sala del Suprem, el van veure com " un nou partit polític creat per un important sector de l'esquerra abertzale d'acord amb les exigències i paràmetres constitucionals ". I pel que fa a la fase anterior a la seva gestació, aquests mateixos magistrats van apreciar "un intens debat en el si de l'esquerra abertzale sobre l'abandonament de la violència" en què "la línia violenta d'ETA va quedar apartada" i es va imposar "la línia política".

Poc abans que es conegués la decisió del Constitucional, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, havia indicat avui que la posició del Ministeri Públic pel que fa a Sortu és "claríssima", ja que entén que tant en aquest cas com en el de Bildu, les decisions de la Sala del 61 del Tribunal Suprem (TS) són correctes i que "no procedeix la legalització d'aquesta entitat electoral".

En l'escrit de 197 folis presentat per la Fiscalia, aquesta s'oposava al recurs d'empara de Sortu perquè es crearia una situació "de la qual s'aprofitarien ETA i Batasuna per mitjà de la pantalla de Sortu". I tolerar la seva constitució constituiria un "risc objectiu, greu i imminent que atemptaria directament contra els pilars bàsics de la nostra democràcia", paraules que ara el TC ha deixat en evidència.

París reconeix un forat de 10.000 milions i anuncia mesures fiscals

El ministre de Relacions amb el Parlament, Alain Vidalies, ha reconegut aquest dimecres que el Govern de França necessita 10.000 milions d'euros per quadrar els pressupostos generals del país per a aquest 2012 i ha anunciat que s'aplicaran "mesures d'urgència" en matèria fiscal. Entre altres, es remodelarà l'impost sobre el patrimoni i s'incrementarà la cotització de donacions i herències.

En declaracions durant l'emissió del programa Questions d'Info, retransmès conjuntament per diversos mitjans de comunicació francesos, Vidalies ha admès que l'Executiu francès vol trobar una fórmula per disposar d'aquests ingressos abans que el pressupost es presenti al vot dels diputats el proper mes de juliol.

"És així. És una xifra que circula actualment i esperarem a l'informe del Tribunal de Comptes, però l'objectiu és aquest", ha assenyalat el ministre.

Aquest informe, sol·licitat pel president François Hollande per conèixer l'estat de les finances franceses, hauria d'estar disponible durant la primera setmana del pròxim juliol i en ell es basarà el Govern per al disseny del pròxim pressupost durant l'estiu, en què s'han de concretar les pujades d'impostos i les retallades.

Objectiu de dèficit del 4,5%

L'Executiu que dirigeix ​​el socialista Jean-Marc Ayrault s'ha compromès a limitar el dèficit públic al 4,5% per cent del producte interior brut (PIB) el 2012 i al 3% el 2013. La desviació de 10.000 milions d'euros suposa el 0,05% del PIB francès.

Vidalies ha detallat el gruix de les mesures fiscals a aplicar per recaptar aquesta quantitat, com la revisió de la fiscalitat de les hores suplementàries, la remodelació de l'impost sobre el patrimoni, la destrucció de nínxols fiscals o l'increment de la cotització de les donacions i herències.

El ministre socialista ha subratllat que "el fet que faltin 10.000 milions a finals del mes de juny no és la responsabilitat d'un Govern o d'una majoria en funcions des del 16 de maig" sinó de l'anterior Govern, sota la presidència de Nicolas Sarkozy.

Descobreixen al Pakistan una llengua que es remunta a l'antiga Frígia

La troballa ha estat revelada per un investigador de lingüística de l'Universitat de Macquarie (Austràlia). La llengua, coneguda com burushaski, és parlada per prop de 90.000 persones que resideixen en una àrea remota del Pakistan, és del tronc comú indoeuropeu. Segons Casule, la llengua origen més probable sigui l'antiga de Frígia. Els frigis van emigrar des de la Macedònia hel.lènica fins Anatòlia (avui part de Turquia) en diverses onades i a través de Tràcia i el Bòsfor, a la fi del segon mil·lenni ane., i es van fer famosos pels seus reis Gordio i Mides (c.s.IX a VIII ane.).

El descobriment de Illija Casule, que ha estat verificat per un gran nombre d'experts, ha entusiasmat a la comunitat ja que durant molts anys s'ha intentat determinar la relació genètica existent al burushaski.

Pel que sembla, Casule va dur a terme una minuciosa investigació basada en la gramàtica, l'anàlisi fonològic, el lèxic i la semàntica, establint que la llengua burushaski és en realitat una llengua indoeuropea, el més probable que descendent d'una de les antigues llengües balcàniques.

Segons Casule, la llengua origen més probable sigui l'antiga de Frígia. Els frigis van emigrar des de Macedònia fins Anatòlia (avui part de Turquia) en diverses onades ia través de Tràcia, a la fi del segon mil·lenni ane., i es van fer famosos pels seus reis Gordio i Mides (c.s.IX a VIII ane.), els quals van ocupar un lloc destacat en la mitologia grega. Més tard emigrarien, possiblement durant l'imperi aquemènida de Cir i Darío, cap a l'est arribant a la Índia. De fet, expliquen les antigues llegendes que els "burushaski" són descendents d'Alexandre el Gran.

I és que segons explica el professor, el seguiment de la trajectòria històrica d'una llengua és una tasca molt complicada. El seu estudi és el resultat de més de 20 anys de treball:

La gent sabia de la seva existència, però la seva afiliació indoeuropea va ser passada per alt i no es va analitzar correctament. Es considerava una llengua aïllada, no relacionada amb cap altre idioma del món de la mateixa manera que la llengua basca es classifica com una llengua aïllada.

Finalment la comunitat de lingüistes conclou que el treball del professor Casule és innovador, no només perquè té implicacions per a tots els grups lingüístics indoeuropeus, sinó que també proporciona un nou model per esbrinar els orígens de qualsevol idioma aïllat.

L'Esquerra Plural: "Rajoy ha tornat a fer el ridícul"


El diputat de L'Esquerra Plural, Joan Coscubiela, considera que Rajoy "ha tornat a fer el ridícul" amb les seves contradiccions, i ha afirmat que el president "està sent el principal adversari d'Espanya" amb les "quatre versions" de si mateix que ofereix cada vegada que compareix de manera pública. "No sabem si és més perillós el Rajoy que calla, el que menteix, el que rectifica o el que fuig de donar explicacions", ha dit. Nuet pregunta sobre la repressió marroquina a Gdeim Izik. Nuet i Herrera es reuneixen al Parlament amb els secretaris generals de CCOO i UGT per explicar la posició d'ICV-EUiA sobre el pacte fiscal i social.


El diputat d'Esquerra Unida Joan Josep Nuet pregunta al Govern sobre la situació del Sàhara i la repressió exercida pel Govern del Marroc: "Quina posició té el Govern respecte a la situació dels presos polítics del campament sahrauí dignitat" Gdeim Izik?. Al congrés hi eren presents joves sahrauís que han patit la repressió, com Lafkir Kaziza, que ha passat més de 15 dies en vaga de fam.

Nuet i Herrera es reuneixen al Parlament amb els secretaris generals de CCOO i UGT per explicar la posició d'ICV-EUiA sobre el pacte fiscal i social

Els màxims representants de la coalició ICV-EUiA, Joan Herrera i Joan Josep Nuet, s’han reunit aquesta tarda al Parlament de Catalunya amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, per parlar del pacte fiscal i que aquest vagi acompanyat d’un pacte social i també per tractar la necessitat de celebrar una consulta sobre les retallades del Govern de la Generalitat i l’entrada a registre d’aquesta petició que han fet els dos sindicats. A la trobada també hi ha participat Josep Maria Romero, membre de l’Executiva de la CONC, i Laura Pelai, adjunta a la secretaria general de la UGT.

Posteriorment, els dirigents polítics i sindicals han ofert una roda de premsa al faristol del Parlament, on Nuet ha constatat que la coalició roig i verda i els sindicats majoritaris “parlem un mateix llenguatge i tenim les mateixes preocupacions” i per tant cerquen “alternatives” conjuntes perquè “si es canvia de polítiques ens en podem sortir”, ha dit el nou coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés.

Respecte al pacte fiscal i social, Nuet ha senyalat que “a Catalunya no s’entendria que el nostre grup i els sindicats no dialoguéssim perquè aquest possible acord es pugui fer tenint en compte les persones”, tenint en compte “la dimensió nacional i la social”. Aquesta última és per a Nuet “element imprescindible per a l’acord final”, segons ha declarat.

Herrera per la seva part ha anunciat que ell i Nuet endeguen amb aquesta reunió amb els sindicats una ronda de trobades per explicar el posicionament d’ICV-EUiA sobre el pacte fiscal i social, que divendres vinent tindrà continuïtat al mateix Parlament amb una reunió amb entitats socials catalanes. Per al president del grup parlamentari roig i verd estem vivint “una fractura social, econòmica i democràtica” que requereix “d’una proposta de regeneració democràtica per redistribuir esforços”.

Herrera ha destacat que la coalició i els sindicats coincideixen en la diagnosi, i ha inclòs al moviment veïnal -FAVB i CONFAVC- i al Moviment Laic i Progressista: “Sense cohesió social no hi ha projecte nacional”. És per això que ICV-EUiA dóna suport a la petició de consulta sobre les retalles que han demanat els sindicats, que hauran de recollir 225.000 signatures ciutadanes, més del 5% del conjunt del cens de Catalunya. Perquè en definitiva, per al secretari general d’ICV el pacte fiscal ha de servir “per a millorar la vida i els drets socials de la gent”.

A més, Herrera ha defensat la creació d’un marc unitari per exigir responsabilitats polítiques i al sector financer, doncs en les seves paraules “la crisi també és ètica, moral i democràtica” i per això hem de demanar explicacions a aquells que ens han portat a la crisi.”

El Defensor del Pacient crida a la insubmissió en la taxa de l'euro per recepta

El client que es negui a pagar la taxa de l'euro per recepta que entra en vigor aquest dissabte a Catalunya rebrà el medicament però serà sancionat per la Generalitat. El Defensor del Pacient ha emès aquest matí un comunicat en què crida a la insubmissió en la taxa de l'euro per recepta. "Animem als ciutadans catalans a no pagar ni un cèntim d'euro", sosté la presidenta d'aquesta associació independent, Carmen Flores.

El farmacèutic, que estarà obligat per llei a dispensar el fàrmac, omplirà un formulari amb les dades del insubmís per enviar-lo a la Generalitat, que tramitarà una sanció administrativa que comportarà un recàrrec en el preu de la recepta.

Aquest procediment està marcat per la Llei General de Tributs. "Com el medicament és un bé que no es pot negar, se li lliurarà a l'usuari encara que no vulgui pagar la taxa, però a partir d'aquest moment es convertirà en deutor", ha explicat avui el gerent d'Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries del Servei Català de la Salut (CatSalut), Antoni Gilabert.

A partir de dissabte, totes les receptes emeses pel CatSalut els medicaments tinguin un import superior a 1,67 euros, IVA inclòs, estaran gravades amb un euro en el seu dispensació a les farmàcies catalanes. Estaran exempts del pagament de la taxa els perceptors de la renda mínima d'inserció (RMI) i els perceptors d'una pensió no contributiva (127.000 persones a Catalunya). La Generalitat, en previsió que la impopularitat de la mesura encoratgi 1 insubmissió ciutadana similar a l'ocorreguda amb el pagament dels peatges de maig, ha assegurat que reclamarà "el cobrament de la taxa pendent i el consegüent recàrrec per la via voluntària o per execució forçosa ", segons ha informat Gilabert.

"Cal una coresponsabilització en la millora de la qualitat del sistema i no pagar les taxes és negar-se a aquesta millora", ha dit el responsable de Farmàcia del CatSalut. Gilabert espera que siguin pocs els ciutadans que es neguin a pagar l'impost. La Generalitat, que encara no està en disposició d'oferir més dades sobre el funcionament d'aquest mecanisme sancionador, aclareix que "només es busca que es compleixi la llei".

L'Associació El Defensor del Pacient, que ja s'havia mostrat contrària a qualsevol forma de copagament en la sanitat pública, ha emès aquest matí un comunicat a la seva web en què s'anima els ciutadans a negar-se a pagar una taxa que consideren "injusta , arbitrària i contrària a la Constitució ia la llei general de sanitat ". "Tots els ciutadans han de negar-se a pagar aquesta taxa en un acte de rebel · lia", pot llegir-se en el comunicat, signat per la president de l'associació, Carmen Flores.

La Generalitat calcula que la taxa generarà uns 100 milions d'euros a l'any que aniran destinats a l'avançament dels pagaments de la Seguretat Social de la liquidació dels medicaments comprats per cada farmàcia. Per tant, el client que es negui a abonar l'euro estarà perjudicant directament al farmacèutic. "L'euro m'ho van a llevar a mi perquè a la factura ia la xarxa del CatSalut constarà que se m'ha abonat", diu el farmacèutic Carles Bàssora.

Lluís Barenys, president de Fedefarma, la primera cooperativa de distribució de medicaments de Catalunya, ha alertat avui del "perill que els farmacèutics siguin, a més d'agents de salut, instruments per a la recaptació i que rebin les queixes dels que no estan d'acord amb les mesures de copagament, sense que el col · lectiu farmacèutic sigui el responsable".

Uruguai proposarà avui legalitzar la marihuana

El Govern d'Uruguai proposarà avui legalitzar la venda de marihuana per evitar que els adolescents consumeixin pasta base de cocaïna, considerada com a causant de la virulència de la delinqüència juvenil. Aquesta és una de les mesures contra la inseguretat ciutadana de l'Executiu de José Mujica, de l'esquerrà Front Ampli (FA).

Fonts del Ministeri de l'Interior van explicar, però, que la iniciativa "requereix un projecte de llei que encara ha de ser redactat".

Segons versions de la premsa uruguaiana, el Govern pretén "establir registres de consumidors" per atorgar "fins a quaranta cigarrets de marihuana per mes" i la comercialització d'aquesta droga inclourà "un impost per a destinar a la rehabilitació de les persones addictes" a altres estupefaents pitjors.

La lluita contra el narcotràfic és un d'aquells problemes que semblen no tenir solució a Amèrica Llatina. Fins ara, la principal manera de lluitar contra ell ha estat l'actuació policial i l'enduriment de les lleis, que no han donat cap resultat positiu, ans al contrari. Aquesta nova tendència de legalitzar parcialment les drogues per acabar amb el tràfic és també recolzada per molts especialistes i d'altres caps de govern com el president de l'Equador, Rafael Correa o els de Mèxic i Colòmbia, que advoquen per una legalització "parcial" per acabar amb el que s'anomena 'Llei seca', que fomenten els càrtels del crim organitzat.

Nou intent dels EUA d'implicar l'Havana en un frau de la màfia "gusana" de Miami


Un jutge federal de Florida ha ordenat la detenció d'un ciutadà nord-americà oriünd de Cuba acusat de participar en el rentat d'uns 31 milions de dòlars suposadament robats del programa de salut pública 'Medicare'. Segons l'acusació, Óscar Sánchez, de 46 anys, estaria involucrat en un frau perpetrat a través d'una trama de 70 companyies del sud de Florida que van transferir milions de dòlars abonats per Medicare dels EUA a comptes oberts al Canadà, el Carib i Cuba "a un lloc desconegut", ha explicat la Fiscalia.

Alicia Valle, consellera especial de la Fiscalia, va assegurar posteriorment a la premsa que "no existeixen al·legacions" ni tenen "cap evidència que el Govern cubà estigués implicat en aquest cas".

No obstant això, diversos mitjans nord-americans han publicat articles en què s'afirma que el govern cubà possiblement tenia informació sobre el frau financer i podria estar implicat en ell. Per la seva banda, els analistes polítics de l'illa consideren que aquestes acusacions no tenen fonament i són tan sols una provocació de la guerra mediàtica d'EUA contra Cuba.

"L'estratègia és convertir la víctima en victimari, en aquest cas Cuba", va comentar a RT l'analista polític Iroel Sánchez. El passat mes de febrer es van complir 50 anys de l'entrada en vigor de l'embargament comercial, econòmic i financer contra Cuba. El bloqueig, segons el que diuen a l'illa, va entrar en els annals de la història com el més prolongat que es coneix. En 20 ocasions ha estat condemnat per diferents organismes de les Nacions Unides, però només s'ha anat endurint amb el temps.

58 ciutats marxen avui contra les retallades

58 ciutats espanyoles estan cridades avui a la manifestació contra la reforma laboral i les retallades socials del PP i CiU. Totes les mobilitzacions començaran entre les 19:00 i les 20:30 depenent de les ciutats, sota el lema "No callis, defensa els teus drets!". Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, encapçalaran la manifestació de Madrid, que començarà a les 19:30 a la Plaça de Neptú i discorrerà pel carrer d'Alcalá fins a acabar a la Puerta del Sol.

En el seu manifest, ambdós sindicats critiquen al Govern perquè es nega a negociar un acord per la reactivació econòmica, l'ocupació i la cohesió social que hauria d'implicar a totes les forces polítiques parlamentàries ia les institucions de l'Estat. Segons el parer de CCOO i UGT, aquest seria el millor camí per recuperar la confiança i establir una sortida "més justa i equilibrada de la crisi".

No obstant això, diuen que el Govern prefereix "entendre" amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i amb la dreta europea per intentar satisfer a mercats i institucions financeres, "sense aconseguir-ho".

Els sindicats avisen que les mobilitzacions seguiran després de l'estiu Afirmen que l'Executiu, després de cinc mesos i mig en el Govern "no para de retallar drets" i ha posat en marxa un "descarnat" programa de reformes "amb l'única obsessió de contenir el dèficit i acabar amb els drets laborals, socials i democràtics".

Les manifestacions es produeixen un dia abans que el Ple del Senat voti les esmenes a la reforma laboral, com a pas previ a la seva aprovació definitiva en el Congrés. En aquest sentit, CCOO i UGT recorden que aquesta reforma es va aprovar sense negociació ni consulta amb els interlocutors socials i que suposa "el major cop al dret del treball de la democràcia" ja que abarateix i facilita l'acomiadament, reforça el poder de l'empresari i consolida la precarietat en l'ocupació.

A més, consideren que els pressupostos per al 2012 van a aprofundir en la situació de recessió, en un any en què el Govern ha estimat una caiguda del 1,7% del PIB associada a la destrucció de 650.000 ocupacions, en un àmbit de "forts "retallades en les televisions públiques, Sanitat, Educació i polítiques socials, entre d'altres.

Davant d'això, aquests sindicats insisteixen que hi ha una altra política per sortir de la crisi que aposta pel creixement i la inversió pública, l'ocupació de qualitat i la sostenibilitat del model social, a més d'una reforma fiscal "més coordinada i eficaç" i avisen que les mobilitzacions seguiran després de l'estiu.

També Hollande insisteix en l'embargament a les importacions del cru iranià

El nou govern socialista francès creu necessari intensificar la pressió sobre l'Iran i complir en plena mesura l'embargament imposat per la UE sobre la importació del cru iranià, fins que Teheran comenci a sostenir negociacions "serioses", ha declarat avui el ministre francès d'Afers Exteriors, Laurent Fabius, persistint en la política dels EUA i l'OTAN contra l'estat persa.

"Cal intensificar la pressió sobre l'Iran i començar a complir en plena mesura l'embargament petrolier imposat per la Unió Europea el gener passat. Cal anar empitjorant les sancions mentre que Teheran es negui a negociar seriosament", va dir.

Les negociacions sobre el programa nuclear de l'Iran es van desenvolupar a Moscou el dilluns i el dimarts d'aquesta setmana. De part dels mediadors internacionals va assistir la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton; Iran va estar representat pel secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Said Jalili, i Rússia, pel vicecanceller Serguei Riabkov.

Segons el canceller francès, les respostes de Teheran a les iniciatives del "sextet" de mediadors internacionals (Rússia, EUA, el Regne Unit, França, Xina i Alemanya) van confirmar la substancial disparitat en les posicions de les parts i l'aspiració de l'Iran a reservar-se el dret a realitzar l'enriquiment de l'urani i aconseguir la derogació de les sancions.

Fabius va afirmar que l'Iran encara no va donar cap pas concret cap al compliment de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU i de la junta de governadors de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).

EUA i altres països occidentals sospiten que l'Iran desenvolupa armes nuclears sota la cobertura d'un programa civil d'energia atòmica. Teheran ho nega rotundament i afirma que el seu programa està destinat a cobrir la demanda energètica al país.

Actualment sobre Teheran pesen quatre sancions del Consell de Seguretat de l'ONU, així com sancions imposades unilateralment pels EUA i la Unió Europea.

El CEDHUS demana que Equador concedeixi l'asil a Julian Assange

El Comitè Equatorià de Drets Humans i sindicals equatorià CEDHUS, per mitjà del seu president Francisco Zambrano Campuzano, ha fet pública la demanda d'Asil Polític a favor del fundador de Wikileaks, el ciutadà australià Julian Assange, refugiat en aquests moments en l'Ambaixada de l'Equador a Londres (foto), qui es troba amenaçat amb l'extradició a Suècia "per fer públics milers de correus electrònics, on es reporten informacions polítiques i econòmiques d'interès mundial".

Diu l'activista pels Drets Humans el Govern de l'Equador, ha de ser conseqüent amb les normes i principis del Dret Internacional Humanitari, ja que és públic i notori que és un perseguit polític, a qui es tracta de silenciar per tots els mitjans possibles inclosa la mort.

Pel que s'han donat instruccions precises a la representació del CEDHUS a la Comunitat Europea al poeta i escriptor Ricardo Pic Mora, perquè prengui contacte amb Julian Assange, i l'hi assisteixi i recolzi en tot el que sigui necessari, fins aconseguir el seu trasllat sa i estalvi a l'Equador, i "si és necessari que una delegació del CEDHUS viatge a Londres i l'acompanyi en el seu viatge a Equador, a fi d'evitar que el segrestin durant el viatge".

Els que van falsejar els comptes a Grècia i provocaren la crisi, al govern

'Grècia tè govern', ha declarat avui el dirigent del PASOK, Evènguelos Venizelos, després de la conversa que ha tingut amb el guanyador de les eleccions de diumenge al parlament grec, Antonis Samaràs, del conservador Nova Democràcia. Fonts d'aquest partit que va falsejar els comptes per entrar a l'UE amb la complicitat d'Alemanya i el ara cap del BCE i llavors executiu de Goldman Sachs, Mario Draghi, han anunciat que Samaràs es reunirà aquest migdia amb el president de la república, Karolos Papoulias, per anunciar-li que és en disposició de fer govern amb el Pasok i Dimar.

L'executiu l'integrarien Nova Democràcia, el PASOK i la formació de centre-esquerra Dimar, que també ha donat suport a aquest govern.

El dirigent de la coalició de l'esquerra radical Syriza, Alexis Tsipras, va anunciar de bon principi que faria una 'oposició honesta', amb la idea que s'han de renegociar els pactes amb la Unió Europea; que hi hauria mobilitzacions al carrer i que al parlament serien 'implacables' a denunciar el memoràndum del rescat.

EUA i Israel van crear Flame i Stuxnet com a arma cibernètica contra Iran

Estats Units i Israel van desenvolupar conjuntament el virus informàtic Flame per recollir informació clau sobre les instal·lacions nuclears iranianes, segons fonts oficials occidentals coneixedores de l'operació, informa el diari The Washington Post. El virus va ser dissenyat per rastrejar de forma secreta xarxes informàtiques de l'Iran i controlar els ordinadors dels funcionaris iranians, enviant un flux constant d'informació utilitzada en la campanya de guerra cibernètica en marxa, segons els funcionaris consultats pel diari.

Aquesta campanya, en què han participat l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americà, la CIA i representants militars d'Israel, ha inclòs l'ús d'un programari similar al destructiu virus Stuxnet que va causar fallades en les centrifugadores de la planta secreta d'enriquiment d'urani de Natanz (Iran) el 2010.

Segons el diari, els detalls que estan sorgint sobre Flame donen noves pistes sobre el que es creu que és la primera campanya sostinguda de 'cibersabotaje' contra un adversari d'Estats Units.

"Es tracta de preparar el camp de batalla per a altres tipus d'accions encobertes", va indicar al rotatiu un antic funcionari dels serveis d'intel·ligència dels EUA, que va afegir que Flame i Stuxnet són elements d'un atac més ampli que encara continua avui en un intent per aturar el programa nuclear iranià.

Un programa sofisticat i subversiu

Flame va ser descobert el maig passat després que l'Iran detectés una sèrie d'atacs cibernètics en la seva indústria petroliera. Aquesta incursió va ser dirigida per Israel en una operació unilateral que pel que sembla va prendre per sorpresa al seu aliat, Estats Units, segons diversos funcionaris occidentals i nord-americans que van parlar a condició d'anonimat.

L'esforç per retardar el programa nuclear de l'Iran utilitzant els ciberatacs va començar a mitjans de la dècada de 2000, quan el llavors president dels EUA, George W. Bush, estava en el seu segon mandat, recorda el diari.

En un primer moment va consistir en la recopilació de dades secrets per identificar blancs potencials i desenvolupar eines per a destruir-los, segons exfuncionarios nord-americans.

El 2008, el programa operatiu va ser desplaçat de l'àmbit militar al de la CIA. Els portaveus de la CIA, el NSA i l'Oficina del Director d'Intel · ligència Nacional, així com l'Ambaixada d'Israel a Washington, van declinar fer comentaris.

Flame és un dels programes "més sofisticats i subversius" realitzats fins al moment, dissenyat segons els experts per replicar informació de xarxes, fins i tot d'alta seguretat, i controlar les funcions quotidianes d'un ordinador enviant la informació als seus creadors.

El virus va ser ideat per exportar la informació mentre es fa passar per una rutina d'actualització de programari de Microsoft i és capaç d'evitar ser detectat durant diversos anys mitjançant l'ús d'un sofisticat programa per trencar un algorisme encriptat.

Flame va ser desenvolupat fa almenys cinc anys com a part d'un programa anomenat en codi "Jocs Olímpics", segons fonts oficials familiars amb la ciberoperación.

Mor Mubarak


Hosni Mubarak, qui va governar Egipte per 30 anys fins a ser enderrocat per la recent "Primavera Àrab" l'any passat, va ser declarat clínicament mort el dimarts pels seus doctors, ha informat l'agència de notícies estatal MENA en un informe confirmat per una font de l'hospital.

Mubarak tenia 84 anys i havia estat sentenciat a cadena perpètua prèviament aquest mes.

"L'ex president Hosni Mubarak ha mort clínicament després d'arribar a l'hospital militar Maadi la tarda de dimarts", va dir MENA citant fonts mèdiques.

"El cor de Mubàrak va deixar de bategar i va ser sotmès a diverses càrregues de desfibril·lador però no va respondre", ha afegit.

Mubàrak va ser víctima aquest dimarts d'un atac cerebral després d'una ràpida degradació del seu estat de salut, en un moment de tensions polítiques a Egipte i quan diversos milers de persones es manifesten al Caire contra l'exèrcit.

L'ONU exigeix ​​que els EUA aclareixin com decideixen a qui maten

Un investigador de l'ONU va exigir a la Casa Blanca que expliqui com pren la decisió d'assassinar als presumptes membres d'Al-Qaida o talibans en lloc de capturar-los. L'exigència es deu a un creixent nombre de les morts de civils a l'Afganistan, Pakistan, Iraq, Somàlia i Iemen causades pels "drones" dels EUA.

El relator de l'ONU sobre execucions arbitràries, Christof Heyns, va instar Washington a aclarir de quina manera pren la decisió de "matar en lloc de capturar" als que considera delinqüents i si el Govern del país on s'efectua aquest atac ha donat el seu consentiment.

"El Govern (dels EUA) ha d'aclarir quins procediments utilitza per garantir que aquests assassinats selectius estan d'acord amb el dret humanitari internacional i els drets humans, així com les mesures que permeten una investigació pública, independent i efectiva en casos de violació", va declarar l'expert de la ONU en el seu informe.

Citant les dades de la Comissió de Drets Humans del Pakistan, l'alt càrrec va revelar que els Estats Units van matar almenys a 957 persones al país només el 2010. Milers de persones van morir en aquest país en 300 atacs amb "drones" des de 2004, es creu que un 20% d'ells eren civils.

L'exigència de Heyns és la reiteració de les recomanacions realitzades per l'anterior relator, que va efectuar una visita als Estats Units el 2008. Així mateix, Christof Heyns va declarar la seva preocupació pel precedent que pot crear aquesta pràctica, que permetria a qualsevol govern, amb el pretext de la lluita contra el terrorisme, assassinar un individu en un altre país si considera que constitueix una amenaça per a la seva seguretat.

Els drones juguen un paper clau en moltes operacions contraterroristes dels EUA. A principis d'aquest mes com a resultat d'un atac aeri al Pakistan va ser abatut un dels líders d'Al-Qaida, Abu Yahya al-Libi. L'ambaixador nord-americà a Islamabad va ser convidat al Ministeri d'Exteriors del Pakistan, on li van expressar una dura protesta contra les operacions aèries. Al Pakistan, a diferència de l'Afganistan, no hi ha un conflicte internacional reconegut, però els militars dels EUA segueixen atacant els presumptes refugis d'Al-Qaida en territori pakistanès.

"Hem donat a entendre clarament que ens defensarem", ha declarat el 6 de juny el cap del Pentàgon, Leon Panetta. Segons l'alt càrrec, al Pakistan s'amaguen els terroristes que van organitzar els atemptats de l'11-S. Islamabad qualifica la realització d'aquestes operacions d'una violació de la legislació internacional i de la sobirania del Pakistan.

El KKE es solidaritza amb els miners en vaga

"El KKE expressa la seva plena solidaritat amb la dura lluita que duen a terme de manera combatent els miners del carbó espanyols que protesten per les retallades en els fons públics per al carbó, la qual cosa conduirà al tancament gradual de moltes mines i la pèrdua de llocs de treball en un període en què s'aprofundeix en la crisi capitalista al país i la desocupació s'expandeix".

L'aprofundiment de la crisi, els últims esdeveniments i l'entrada d'Espanya en el mecanisme de suport demostra que els treballadors d'Espanya, sense un Memoràndum però amb mesures antilaborals permanents que s'imposen des de fa anys, han pagant la brutalitat de la crisi molt car .

Els treballadors a Grècia han experimentat una barbaritat respectiva, com és ben sabut. La dura lluita dels miners a Espanya com la vaga dels treballadors en l'acereria a Grècia, que continua després de 228 dies, destaquen la necessitat que la riquesa mineral es converteixi en propietat popular, que la riquesa que produeixen els treballadors se la s'apropiïn ells mateixos.

Desitgem que tinguin força en la seva lluita que dóna un impuls a la nostra lluita comuna per les causes justes de la nostra classe que seran jutjades en els centres de treball, per posar fi a l'explotació capitalista.

Ahmadinejad: "El progrés ha de ser en base al respecte als éssers humans"

El president de la República Islàmica de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va dir que "s'esforçarà" perquè les decisions adoptades a Rio +20 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible) siguin a favor dels pobles del món. El president de l'Iran es troba a l'inici d'una intensa ronda de visites a l'Amèrica Llatina.

El mandatari iranià ha destacat alhora els esforços dels dirigents del capitalisme per garantir els seus interessos durant l'esdevenidora cimera que s'inaugurarà dimecres que ve a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro.

El president iranià, de la mateixa manera, ha explicat la seva agenda de viatge a Amèrica Llatina, la qual abasta viatges a Bolívia, Brasil i Veneçuela.

Ahmadinejad ha informat que en la primera etapa de la seva gira viatjarà a Bolívia país que "avui en dia té relacions amistoses i en via de veloç expansió" amb l'Iran.

El mandatari ha assenyalat que després de Bolívia, prendrà rumb cap al Brasil per tal de participar en la cimera de Rio +20.

"La reunió dels caps d'Estat al Brasil ha tingut com a tema el medi ambient i el desenvolupament, el qual és molt important i coordina el moviment dels pobles en els camps del progrés, la construcció i el medi ambient", ha opinat Ahmadinejad , a qui l'acompanyarà el director de l'Organització de Medi Ambient de l'Iran, Mohammad Yavad Mohamadizadeh tant com 20 experts de medi ambient iranians a l'esdevenidora cimera.

"El progrés ha de ser en base de respecte als éssers humans i la dignitat i els valors divins i humans", ha insistit el president de l'Iran.

Ahmadinejad ha indicat també que a la tercera estació del seu viatge, anirà a Veneçuela per reunir-se allà amb el president veneçolà, Hugo Chávez.

"Actualment, Teheran i Caracas tenen unes relacions profundes i de germanor", va expressar el cap de l'Executiu iranià.

El mandatari iranià va realitzar el gener passat una gira per Amèrica Llatina que va incloure viatges a Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Equador. Amb la gira actual pretén completar la seva aliança estratègica anti-imperialista.

L'Equador avalua la sol·licitud d'asil de Julian Assange


Després que Julian Assange demanés avui asil polític a l'Ambaixada d'Equador a Londres, el canceller del país sud-americà, Ricardo Partiño, ha afirmat que la sol·licitud està sent avaluada pel Govern d'aquesta nació i que la decisió adoptada respectarà el dret internacional.

El Govern d'Equador va anunciar que està avaluant la possibilitat de brindar asil polític al fundador de Wikileaks, l'australià Julian Assange; qui va sol·licitar el benefici després d'afirmar que se sent perseguit per diversos països i que la seva nació no li brinda les garanties mínimes de seguretat.

El Canceller equatorià, Ricardo Patiño, ha explicat aquest dimarts des de Quito (capital) que el fundador de l'organització WikiLeaks, reconeguda per donar a conèixer documents privats del Departament d'Estat dels Estats Units, està refugiat a la seu diplomàtica equatoriana a Londres i ha demanat asil polític.

"Equador es troba avaluant, analitzant, la comanda del senyor Julian Assange (...) qualsevol decisió que adopti prendrà en consideració el respecte a les normes i principis del dret internacional", ha destacat el diplomàtic.

La setmana passada, Assange va esgotar la seva batalla legal al Regne Unit per evitar la seva extradició a Suècia, on està acusat de delictes sexuals. La seva sol·licitud de reobrir el cas va ser rebutjada pel Tribunal Suprem d'aquest país.

Davant la situació, el ministre equatorià va assenyalar que Assange es troba a l'Ambaixada d'Equador a Londres i que va enviar una carta al president equatorià, Rafael Correa, en la qual afirma que existeix una "persecució" contra ell.

Assange va dir a més que és "impossible" el retorn al seu país d'origen, pel fet que recentment Austràlia va declarar que "no defensarà les meves garanties mínimes davant de cap govern".

A la carta enviada a Correa, Assange diu que "fins al dia d'avui no hi ha una acusació formal ni càrrecs contra ell per cap delicte en cap país del món".

No obstant això, afegeix que "la persecució" de la qual es considera "objecte en diversos països" deriva no només de les seves idees i les seves accions sinó del seu "treball en publicar informació que compromet als poderosos, de publicar la veritat i amb això desemmascarar corrupció i greus abusos als drets humans arreu del món ".

Són "amenaces de mort, boicot econòmic i la possibilitat de ser lliurat a les autoritats dels Estats Units d'Amèrica per autoritats britàniques, sueques o australianes, fan que busqui en territori equatorià l'asil polític i la protecció per permetre continuar amb la meva missió en un territori de pau ", va relatar la missiva.

Actualment, Assange s'enfronta una sol · licitud d'extradició a Suècia per suposats delictes de violació i assalt sexual.

El 2010, Equador va convidar a Assange per exposar sobre els documents classificats dels Estats Units que involucraven a Amèrica Llatina, després que es coneguessin cables que denunciaven suposats actes de corrupció en les forces policials del país sud-americà.

La direcció d'IULV-CA recolza el pla d'ajust "per responsabilitat"

La direcció de IULV-CA ha difós un butlletí informatiu en què justifica el seu suport al pla d'ajust que aprovà aquest dimarts el Consell de Govern de la Junta d'Andalusia "per responsabilitat", encara que admet que té la "temptació" de declarar-se "insubmís", i destaca que el seu "esforç"ha permès introduir "algunes millores" com que la reducció salarial no afecti els empleats públics amb salaris inferiors a 1.000 euros nets o que la reducció de jornada i salari als interins sigui del 10 i no del 15 per cent previst inicialment.

En aquest butlletí, IULV-CA assenyala en primer lloc que "no és responsable" dels ajustos que recull aquest pla, "que corresponen al Pressupost de 2012, prèviament rebutjat per IU", i responsabilitza el Govern de Mariano Rajoy de la necessitat de aplicar aquestes mesures després de la "brutal retallada que han suposat les seves polítiques per a Andalusia en el seu finançament, especialment en els fons destinats a polítiques socials (sanitat, educació i dependència) ia la inversió pública".

"Andalusia pateix una doble intervenció: la que correspon al conjunt de l'Estat i la intervenció que rep de manera específica del Govern Rajoy, que ha aprofundit en unes receptes econòmiques que no serveixen per a res", afegeix la federació d'esquerres, que apunta que, "davant aquesta situació, a IU tenim la temptació de declarar-nos insubmisos, i ho faríem si això resolgués el problema, un problema que cal descriure gràficament com a situació de caixes buides en una Andalusia doblement intervinguda".

En aquest sentit, IULV-CA assenyala que "podríem lliurar la clau i anar-nos-en, però per responsabilitat seguim, almenys de moment, perquè anar-nos-en vol dir que vingui la dreta, per una via o per una altra, i això condueix a el mateix", ja que es mostra convençuda que "la dreta a Andalusia portaria acomiadaments massius dels empleats públics, avui molt fàcils de realitzar gràcies a la reforma laboral del senyor Rajoy, i privatitzacions a tots els nivells", cosa que, segons subratlla, "supera per IU els límits admissibles que no deixarem traspassar sota cap concepte ".

Google bloqueja a Cuba el servei estadístic Analytics per ordre del tresor

El servei d'anàlisi web Google Analytics està des d'avui bloquejat per als usuaris de l'illa, segons ha denunciat aquest matí Cubadebate i va ser comprovat per Juventud Rebelde. Quan des d'una màquina a Cuba s'intenta accedir al servei, que utilitze la majoria dels mitjans digitals i blocaires del país, apareix un missatge que remet a la pàgina del Departament del Tresor que vigila el compliment de les sancions que estableix el bloqueig dels Estats Units.

«We're unable to grant you access to Google Analytics at this time. A connection ha rebut una established between your current IP address and acountry sanctioned by the US government. For more information, see http://www.ustreas.gov/offices/enforcement/ofac/.» (No podem oferir l'accés a Google Analytics en aquest moment. La connexió establerta des de la seva adreça d'IP actual pertany a un país sancionat pel govern dels EUA Per obtenir més informació, vegeu: ...


Google Analytics ofereix un servei potent d'estadístiques de llocs web i blocs, independentment de la grandària d'aquests. Com diu l'anunci de l'aplicació, «es tracta d'una de les solucions d'anàlisi web més completes del mercat i, a més, és gratuïta». Però no per l'Illa.

Aquest no és l'únic servei que Google censura als cubans per la desraó del bloqueig. No estan a l'abast dels internautes que es connecten a l'illa utilitats com Google Earth, Google Destktop Search i Google Toolbar. Tampoc accedim Google Code Search, que suposadament promou les bondats del programari lliure.

La prohibició funciona extraterritorialment. Per exemple, qui desitgi descarregar el Google Desktop en aplicacions ubicades en qualsevol país que no sigui Estats Units, tampoc podrà fer-ho si els robots detecten que la direcció des d'on es connecta l'usuari és cubana.