dijous, 27 de juny de 2013

Denuncien Alberto Fabra per presumpta prevaricació, malversació i falsedat documental

L'associació contra la corrupció ha presentat una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció contra el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra (PP), i contra l'actual batlle de Castelló de la Plana, Alfonso Bataller, pels presumptes delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental, segons que ha confirmat a l'ACN el president d'aquest associació, Enrique Soriano.

La denúncia demana investigar la contractació l'any 2011 de dos treballadors per a l'Ajuntament de Castelló que haurien exercit funcions a la seu municipal del PP i no al consistori. L'associació també ha denunciat el conseller de Governació, Serafín Castellano, per irregularitats en l'adjudicació de contractes públic.

La Fiscalia demana presó incondicional per a Luis Bárcenas

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat presó incondicional per a Luis Bárcenas i una fiança per responsabilitat civil de 28 milions a l'apreciar, d'acord amb dues acusacions partticulares del cas Gürtel, un augment del risc de fuga de l'extresorer del PP, després del recent descobriment de diversos desviaments de fons des dels comptes suïsses que Bárcenas encara no tenia bloquejades cap a altres que tenia ocultes als Estats Units i Uruguai.

L'ingrés a la presó va ser sol·licitat en primer lloc per l'acusació popular exercida per l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (Adade), que tot i això va proposar al jutge que fiés una fiança "proporcional als delictes" perquè l'extresorer pogués eludir la presó. El PSOE, personat en la causa en la mateixa condició acusadora, es va adherir a la petició. I, el més important, el fiscal anticorrupció no només no es va oposar a la mesura sinó que va anar més lluny que les acusacions populars en rebutjar la fiança.

El jutge va prendre declaració a Bárcenas durant dues hores. Tant l'extresorer com la seva dona, Rosalía Iglesias, que va quedar elibertad, van ser interrogats sota imputació d'estafa processal, delictes fiscals i blanqueig de diners. Les noves acusacions es derivaven de la simulació d'una compravenda de quatre quadres antics per tal de justificar i rentar la procedència de mig milió d'euros que Rosalía Iglesias va ingressar en efectiu en el seu compte.

Abans de començar les declaracions, que en total es van allargar unes tres hores i mitja, la Fiscalia Anticorrupció havia sol·licitat la imposició Bárcenas d'una fiança civil de de 28 milions d'euros per assegurar les seves responsabilitats econòmiques en el conjunt del cas Gürtel.

L'ajuntament d'Agramunt penja totes les banderes de la UE per complir la llei espanyola

L'Ajuntament d'Agramunt (Urgell) ha decidit penjar totes les banderes dels estats membres de la UE per complir la llei de banderes franquista del PP. D'aquesta manera, el govern municipal d'Agramunt compleix l'obligació que tenen tots els consistoris de tenir a la façana la bandera espanyola segons la legislació vigent. La delegada del PP a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra, ha amenaçat amb sancions tots aquells ajuntaments que no tinguin la bandera espanyola en edificis oficials.

Fa uns quants mesos, uns quants ajuntaments del País Basc van tenir una idea semblant per a fer complir la llei. En el cas de Bergara, l'ajuntament va col·locar cinquanta-cinc banderes a la façana de l'ajuntament, per representar totes les nacionalitats del municipi, inclosa la carpetovetònica.

El PP impedeix visitar Otegi als eurodiputats de l'ALE

Dos eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE), el diputat flamenc Mark Demesmaeker i l'eurodiputat de Còrsega, François Alfonsi, han acudit a la presó de Logronyo per visitar el polític independentista Arnaldo Otegi. No obstant això, segons informa Sortu, la visita els ha estat denegada. Foto: La Guàrdia Civil ha identificat a diversos representants polítics.L'Audiència Nacional jutjarà altres 40 joves independentistes a partir del 14 d'octubre.

Representants de Sortu, la secretària de Política Exterior d'EA, Lorena López de Lacalle, i el membre d'Aralar i eurodiputat, Inaki Irazabalbeitia, han acudit aquest dijous amb una delegació de parlamentaris de l'Aliança Lliure Europea (ALE) a la presó de Logronyo amb la intenció de visitar Arnaldo Otegi.

No obstant això, segons informa Sortu al seu compte de Twitter, a les portes de la presó els han comunicat que la visita amb el líder independentista els ha estat denegada. La gestió per a la visita es va realitzar el passat 5 de juny però la direcció de la presó ha argumentat que no hi ha constància de cap petició.

Després d'una hora fent gestions, un comandament de la Guàrdia Civil ha sortit per comunicar-los que no podien efectuar la visita. Durant aquest període els representants bascos han estat identificats.

El diputat flamenc Mark Demesmaeker i l'eurodiputat de Còrsega, François Alfonsi, desitjaven expressar el seu «suport i solidaritat» amb els dirigents empresonats de Sortu, «perquè resulta un despropòsit que en el si de la UE s'empresoni dirigents polítics que amb els seus fets i paraules han apostat per vies polítiques per a la solució del conflicte basc». Al costat d'ells també ha acudit l'eurodiputada Tatjana Zdanoka.

A través d'una nota, Aralar ha denunciat «el rebuig que suposa una obstrucció als drets democràtics ia l'existència que cada estat membre de la UE ha de prestar a tot eurodiputat en l'exercici del seu mandat».

Els eurodiputats del grup ALE han exigit l'alliberament immediat d'Arnaldo Otegi. «Aquest alliberament és indispensable perquè Euskal Herria construeixi, 15 anys després d'Irlanda, el seu propi procés de pau. És indispensable per a Euskal Herria, per a Espanya, per França i per Europa», han subratllat.

L'Audiència Nacional jutjarà altres 40 joves independentistes a partir del 14 d'octubre


El judici contra 40 joves independentistes acusats de pertinença a Segi començarà el proper 14 d'octubre. La majoria d'ells van ser detinguts en una macrobatuda al novembre de 2009 i s'enfronten a una petició fiscal de sis anys de presó. El tribunal excepcional només ha fixat 9 citacions per al judici, sense especificar com continuarà el procés fins al final.

L'Audiència Nacional espanyola ha notificat als advocats defensors de 40 joves independentistes, la majoria d'ells detinguts en una macrobatuda al novembre de 2009, que el judici contra aquests joves acusats de pertinença a Segi començarà el proper 14 d'octubre. El tribunal excepcional ha fixat nou cites per al judici (14, 15 i 16 d'octubre, 25, 26 i 27 de novembre i 9, 10 i 11 de desembre) sense especificar com donaran continuïtat al procés fins al seu punt final.

Els 40 joves processats són naturals de les quatre províncies de Hego Euskal Herria i estan tots en llibertat després d'haver passat a la presó provisional entre un i dos anys. Molts dels 34 detinguts en la batuda van denunciar haver patit tortures.

Alicia Sánchez: "toda la operación de Pretoria... yo sabía a quién iban a detener antes que nadie, yo informaba a Rajoy"

Algunes de les informacions que apareixen a la gravació de la conversa entre Alicia Sánchez Camacho (PP) i la amiga de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez al restaurant La Camarga podrien ser molt comprometedores i constitutives dels delictes de tràfic d'influències i difamació. Cal recordar que la llei obliga a tothom a comunicar –quan se'n tingui coneixement– aquells fets que puguin ser delictius. Álvarez: "Pujol fa els seus negocis amb Felip Puig i tot plegat es coordina amb una reunió setmanal que fan en un reservat del restaurant Via Veneto situat al carrer Ganduxer de Barcelona".

A més, l'advocat d'Àlex Borreguero –treballador de Método 3 que va gravar la conversa– ha defensat que el treball realitzat per l'agència de detectius va ser "legal" i, per tant, la denúncia presentada per la líder del PPC és "falsa". "És bastant estrany que (Sánchez-Camacho) vagi a dinar a un restaurant i li diguin: 'Ja ha vingut un assistent seu i ja li ha pagat el dinar'. Jo em posaria una mica nerviós, pensaria 'quina persona és aquesta, quin assistent'", ha afegit. Método 3 va emetre aquest dijous un comunicat en què va negar que la gravació fos il·legal.

De fet, mitjans de comunicació com El Mundo i El Periódico ja han publicat al llarg dels últims mesos fragments de la conversa, però no els relacionats amb les trames de corrupció investigades a Catalunya.

Fonts de la investigació han confirmat que al llarg de les dues hores i vint minuts de gravació –que s'ha incorporat a l'expedient del jutjat d'instrucció 14 de Barcelona– hi ha episodis molt delicats on la líder del Partit Popular de Catalunya explica aspectes fins ara desconeguts dels casos de corrupció Pretòria i Palau de la Música.

En relació amb l'operació ordenada per l'Audiència Nacional i executada per la Guàrdia Civil l'octubre de 2009 a Santa Coloma de Gramenet i al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, Sánchez Camacho manifesta: "yo tengo uno que me pasa información, toda la operación de Pretoria, yo iba sabiendo a quién iban a detener antes que nadie, yo informaba a Rajoy". En aquest sentit, afegeix: "fueron al domicilio de Jordi Pujol hijo, lo iban a detener pero se paró".

En un altre moment de la conversa Camacho confessa a Álvarez que Jordi Pujol pare va trucar a Alfredo Pérez Rubalcaba (qui era ministre d'Interior aleshores) per impedir la detenció del seu fill. Álvarez li respon que ja ho sabia i que Pujol, quan va esclatar el cas, va viatjar a Mèxic i va desaparèixer de Catalunya durant quatre mesos. En relació amb el cas Palau de la Música la líder popular confessa: "Yo tengo un fiscal de confianza que es el que esta llevando todo este tema del Palau. Lo bien que nos iría, pero tiene que ser la fiscalía, meterle caña a CiU. Pero la mala suerte que tenemos es que el Solaz este –en referència al jutge instructor 30 de Barcelona–, que es el que lleva el caso Millet, el tío este no va a meter a nadie en la cárcel por el caso este, y no se va a meter porque este es de Esquerra".

Blanqueig de diners a Argentina, Andorra, Mèxic i l'illa de Jersey


Sánchez-Camacho i Álvarez durant el dinar intercanvien molta informació sobre les suposades trames de blanqueig de diners on estarien involucrats polítics de CiU. En concret, es parla de negocis a l'Argentina, Andorra, Mèxic i l'illa de Jersey al Regne Unit on s'hauria fet compra-venda d'edificis i s'haurien fet transaccions financeres, en gran part amb fons provinents d'institucions públiques, assenyalant-ne en concret l'Ajuntament de Tarragona.

Durant l'àpat a La Camarga Sánchez-Camacho pren nota de totes les informacions que li aporta la qui fins aleshores havia estat companya sentimental del fill del Molt Honorable i, fins i tot, anota tres números de telèfon mòbil personals a través dels quals Jordi Pujol fill hauria parlat regularment amb 'Luigi', el principal cap de la trama corrupta del cas Pretòria.

A la pregunta de qui és la persona més propera amb qui Pujol fa els seus negocis, Álvarez li contesta que és Felip Puig i que tot plegat es coordina amb una reunió setmanal que fan en un reservat del restaurant Via Veneto situat al carrer Ganduxer de Barcelona.

Álvarez puntualitza que tot plegat és molt difícil de demostrar perquè tenen un gran entramat d'empreses i testaferros que dificulta estirar del fil de les seves actuacions.

Fer RT de la conversa de Camacho a La Camarga podria ser considerat delicte

Les últimes hores ha començat a circular per twitter una adreça on es poden trobar fragments d'àudio de la conversa entre Alicia Sánchez Camacho (veure les notes: només "bona" en religió) i l'ex-parella sentimental de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Àlvarez.

Bildu denúncia sobresous, regals i despeses personals del PNB amb fons de Bidegi

La diputada de Mobilitat i Infraestructures Viàries de Guipúscoa, Larraitz Ugarte, ha denunciat que els anteriors gestors de la societat pública Bidegi, del PNB, van utilitzar fons públics per abonar sobresous, regals i despeses personals. Foto: El director de Bidegi, Borja Jauregi, el conseller de Transports i Infraestructures, Iñaki Arriola, el diputat general de Guipúscoa, Markel Olano, entre d'altres, en l'acte inaugural del Segon Cinturó.

Ugarte ha comparegut davant les Juntes Generals, acompanyada per Katy Nevado, actual directora de Bidegi -la societat pública que gestiona les carreteres de Gipuzkoa- per informar sobre el contingut de la caixa de factures de «despeses diverses» corresponent al període 2007-2011 que aparèixer en un magatzem dies després que el Govern foral es la reclamés al PNB.

En aquesta caixa hi havia factures per 117.000 euros, dels quals 28.000 euros, que no estan recolzats en justificants, corresponen a «despeses diverses» cobrats mensualment i en una quantitat fixa per un empleat de Bidegi ja desplaçaments sense comprovants abonats l'exdirector de la societat, Borja Jauregi, qui també percebia muntants fixos en aquest concepte.

Entre les factures s'han trobat així mateix regals com robes de nadó dirigits a un exdiputat foral i mocadors de luxe, així com justificants de la compra de quatre iPads que no estan actualment a Bidegi.

La Diputació va anunciar el passat mes de març la contractació d'una consultora per revisar «tota la comptabilitat» i que, a més, està «analitzant i comparant» les factures aparegudes en una caixa en un magatzem de l'agència guipuscoana d'infraestructures.

Un jurat popular jutjarà Oriol Pujol pel 'cas ITV'

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Enric Alsina ha dictaminat deixar en mans d'un jurat popular el judici pel 'cas ITV', en què està imputat per tràfic d'influències el diputat de CiU Oriol Pujol. En un acte, el jutge arxiva, a més, l'acusació contra el subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Masalles, al considerar que "no queden degudament acreditats els fets delictius que se li atribueixen".

El magistrat manté la imputació de la resta d'acusats, entre ells el fill de l'expresident català Jordi Pujol, i acorda transformar les diligències del cas en un procediment de Tribunal del Jurat, perquè el delicte investigat és el de tràfic d'influències. Segons el jutge, encara que la majoria d'imputats, especialment Josep Tous, designat per la Generalitat com a intermediari en el sector de les ITV, van qualificar Masalles com a persona "obedient", no ha quedat prou acreditat "que hagi realitzat cap acte, ni dictat cap resolució que es pugui considerar rellevant penalment", ni tampoc que tingués coneixement del pla suposadament il·lícit.

"Vèrtex" entre les dues branques de la trama

Alsina, que a mitjans de juny va finalitzar l'interrogatori a tots els imputats, considera que Oriol Pujol hauria pogut exercir com a "vèrtex" entre les dues branques de la suposada trama corrupta d'empresaris i càrrecs públics que pretenia manipular l'adjudicació d'estacions de la inspecció tècnica de vehicles a Catalunya.

La CIA llança l'operació de subministrament d'armes als mercenaris sirians

La CIA ha començat una operació secreta d'enviament a Jordània d'armes destinades per als insurgents sirians, ha comunicat avui The Wall Street Journal (WSJ). L'operació es porta a terme segons el pla per augmentar l'ajuda militar i econòmica als grups de mercenaris de l'OTAN a Síria, anunciat pels genocides feixistes Obama i Cameron aquest mes de juny.

Fusells i sistemes antitanc arribaran a Jordània en el transcurs d'unes tres setmanes. Durant dues, oficials de la CIA instruiran als primers destacaments de terroristes que seran traslladats després a Síria.

Se suposa que aquests destacaments, de diversos centenars d'efectius cadascun, comencin a infiltrar a Síria mensualment, a partir d'agost pròxim, la qual cosa permetrà igualar el potencial de combat dels mercenaris i de les tropes governamentals.

Segons WSJ, dirigents d'EUA estan sostenint converses amb diversos països, incloent-hi França, sobre el transport d'armes des arsenals europeus a Jordània. També Aràbia Saudita realitzarà subministraments d'armes a laos terroristes mercenaris a Síria. L'Administració dels EUA s'ha negat a comentar aquesta informació al WSJ.

El president de Rússia, Vladímir Putin, va declarar anteriorment que l'oposició siriana des de fa molt rep armes i ajuda financera des de l'exterior i que precisament aquests enviaments determinen el desenvolupament de la situació al país, on el conflicte entre les autoritats i l'oposició continua des de març de 2011 i ja es va cobrar més de 93.000 vides segons l'ONU.

Els terroristes decapiten a 2 sirians, per donar suport al Govern

Els terroristes decapiten dos civils sirians amb ganivet perquè creien que ells estaven col·laborant amb el Govern del president de Síria, Baixar al-Assad, segons un vídeo publicat dimecres. L'enregistrament va ser divulgat pel otanista 'Observatori Sirià de Drets Humans' (OSDH) amb seu a Londres, sense poder oferir detalls sobre el dia i el lloc d'aquest fet. "Els responsables (del crim) parlaven àrab clàssic amb accent txetxè", assegura l'OSDH.

"L'Observatori no ha pogut confirmar on es van cometre les decapitacions tot i que al vídeo s'indica que les víctimes van ser capturades prop de la localitat de Khan al-Assal, a la província d'Alep (nord-oest)", escriu aquest organisme, en publicar el vídeo.

En la gravació es mostra com la gent es va congregar per observar l'execució d'aquests dos homes que van ser decapitats amb ganivet. "Els responsables (del crim) parlaven àrab clàssic i accent txetxè", va assegurar l'OSDH.

"Considerem que aquests actes i posicions són una forma de complicitat amb els assassinats que fomenta que aquestes accions continuïn tenint lloc a Síria", ha subratllat l'esmentat ens.

No es tracta del primer acte inhumà dels homes armats a Síria, ja que el passat 12 de maig, un vídeo circulava a la xarxa, en el qual es veu un integrant de les bandes terroristes a Síria traient i mossegant el cor d'un soldat sirià.

Aquest enregistrament ha aixecat dures crítiques de la comunitat internacional, i des de llavors s'ha incrementat la preocupació de les nacions del món per ignorar els atacs als drets humans al país àrab per part dels mercenaris de l'imperialisme.

La crisi iniciada a Síria al març de 2011 per elements estrangers segueix empitjorant, ja que els grups armats, finançats per països occidentals de l'OTAN i tiranies regionals com Qatar, Aràbia Saudita i Turquia, carreguen contra la població civil i forces de seguretat per tal d'enderrocar el president Al-Assad.

Terroristes sirians assassinen un monjo catòlic davant dels seus parroquians

Terroristes sirians del Front al Nusra han assassinat al frare franciscà François Mourad, que intentava protegir de la violència dels islamistes de l'OTAN i de les monarquies sunnites del Golf a les monges i d'altres cristians que havien buscat refugi al monestir de Sant Antoni de la província d'Idlib. El religiós va ser assassinat a trets davant els ulls de les persones a qui tractava de defensar.

El 'comptable de la Gürtel' pagava el jet privat de Corinna per als seus viatges

La princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga de Juan Carlos i broker del Govern espanyol, es movia per Europa en els seus viatges d'oci i negocis a bord d'un avió privat contractat des de Ginebra per Arturo Fasana. El comptable suís de la trama Gürtel tenia subscrit un contracte amb la companyia aèria NetJets amb càrrec a un compte secret vinculada a la ja coneguda Assolellat. Aquesta compte, controlada per Fasana, complia la funció de dida, a través de la qual es van desviar desenes de milions d'euros de Francisco Correa i d'altres empresaris espanyols.

L'acord amb NetJets Europe, filial del grup nord-americà NetJets Inc, estava a nom de la societat suïssa de Fasana, Rhone Gestion, però els usufructuaris dels serveis eren exclusivament la princesa Corinna i les persones que l'acompanyaven. En més d'una ocasió, els empleats de l'aeroport de Torrejón, des d'on partien els vols de Madrid, van poder comprovar que un d'aquests acompanyants era Juan Carlos.

Les fonts consultades per El Confidencial mantenen que en els plans de vol i en les reserves, al costat del nom de la princesa Corinna, figuraven, indistintament, les anotacions: "Marquès de...", "Duc de...", " Comte de... ". Era una fórmula per eludir la identitat real dels seus acompanyants.

Rhone Gestion, la societat utilitzada per Correa i altres empresaris espanyols per ocultar els seus béns al fisc, contractava amb NetJets unes targetes prepagament per una validesa de 25 hores, que cobria el servei d'un avió de cabina mitjana. El seu preu era de 150.000 euros i havia d'abonar per avançat. Aquest tipus de contracte en l'argot del sector del transport privat es coneix com private jet card (PJC). Les targetes tenien una validesa de dotze mesos i els serveis havien de ser sol·licitats amb 24 hores d'antelació, a través de l'oficina a Portugal.

El tipus d'avió utilitzat per Corinna i els seus acompanyants en els seus desplaçaments era un jet Citacion Excel XLS amb capacitat per a sis persones. Per la seva grandària i la capacitat dels dipòsits de combustible, el seu abast de vol era limitat. Però complia les necessitats de la princesa Corinna, que es limitaven a moviments per Europa.

La majoria dels vols eren contractats per viatjar a Suïssa, al sud de França i Palma. A la capital balear, principalment, durant els mesos estivals. També realitzava algun desplaçament a Moscou. Aquell contracte, aparentment, no reunia cap excepcionalitat, però estava protegit per un gran secretisme.

Els contractes i l'abonament de les targetes prepagament eren gestionats i abonats directament per Arturo Fasana, encara que ell mai va pujar en cap dels avions. En alguna ocasió el seu soci Bertrand Hagger també va participar en les negociacions. Com Corinna solia consumir l'any dues targetes prepagament per valor de 50 hores, Fasana transferia 300.000 euros anuals al compte de la societat NetJets.

La remitent era sempre Rhone Gestion, però els diners sortia d'un altre compte controlada per la fiduciària suïssa a nom de terceres persones, però connectada amb Assolellat. Aquesta compte podria estar bloquejada en l'actualitat arran de les comissions rogatòries enviades per la justícia espanyola a Suïssa pel sumari de la trama Gürtel. Fasana tenia fama entre els treballadors de l'empresa aèria de pagar sempre amb estricta puntualitat i ser un intermediari rigorós.

Quan el broker suís contactava amb la central de NetJets per renovar les targetes de vol, sempre comentava: "Madrid està molt satisfet del servei". Quan sorgia algun dubte sobre els vols observava el següent: "He de consultar abans amb Madrid".

Corinna era l'única client que gaudia del privilegi d'utilitzar els serveis a Espanya i fer els pagaments des de Suïssa. Les seves activitats i els seus acompanyants passaven desapercebuts perquè Rhone Gestió era la societat titular del contracte.

Una nit de pel·lícula


A la responsable de la companyia NetJets a Espanya li va tocar viure una escena de pel·lícula d'espies. Mai oblidarà aquella nit freda de l'hivern de 2006 quan dos individus vestits de negre es van presentar en un restaurant preguntant per ella. Ella es trobava en un sopar de negocis amb un futur client en un establiment de luxe de la zona del Retiro de Madrid, però no va poder eludir el requeriment d'aquells fornits homes. Li van dir que treballaven per a l'Estat i que hi eren per demanar-li màxima confidencialitat sobre les relacions de Fasana i els nous clients de la companyia.

La parella de desconeguts -l'executiva va poder esbrinar després que es tractava de funcionaris dels serveis secrets espanyols- li va insistir que anaven a tancar el contracte amb la seva companyia però, a canvi, exigien la més absoluta discreció per la importància dels passatgers. En cap moment van desvetllar els noms reals dels nous usuaris. Però els treballadors de l'aeroport de Torrejón i els empleats de la companyia aèria aviat van començar a fer comentaris sobre aquella passatgera amb un "cognom tan impronunciable".

Per als treballadors de NetJets, aquelles instruccions de total discreció no suposaven una excepció. Estaven acostumats a complir amb la més estricta confidencialitat pel nivell de la cartera de clients, que incloïa poderosos homes de negocis, els membres de la família reial britànica i altres corones europees. I durant anys la companyia i els seus treballadors van complir fil per randa aquest compromís.

El Confidencial ha pogut obtenir les dades sobre el contracte aeri de Corinna en fonts del cercle d'amistats de la princesa, després que transcendís la seva relació d'amistat amb el Rei. La mateixa Corinna va admetre en una entrevista periodística que havia treballat per al Govern espanyol en diverses operacions internacionals. Molts dels seus negocis en la seva etapa de comissionista d'èxit van ser gestionats des dels avions contractats per Fasana.

Vaticà: acusen clergues de 'comprar' menors per 150 a 500 euros

Un nou escàndol de pedofília sacseja la cúria romana després d'obrir-se una investigació contra un ex carabiner que suposadament va organitzar una xarxa d'explotació sexual infantil per oferir-la a clergues. El denunciant, l'ex sacerdot Patrizio Poggi, afirma que com a mínim nou prelats catòlics, entre ells el secretari d'un bisbe, "compraven els serveis" de menors per 150 a 500 euros cada visita. Les trobades es realitzaven a les esglésies del nord de Roma.

Segons el diari italià 'Corriere della Sera', la Fiscalia de Roma ha obert la investigació, però els prelats acusats encara no han estat interrogats i només han parlat tres persones que oficialment no tenen vincles amb l'Església catòlica.

El mateix Poggi assegura que va decidir denunciar els fets per "ser conscient dels incidents greus que posen en perill la integritat i les normes canòniques". Segons les declaracions de Poggi, els organitzadors de la xarxa reclutaven nens i joves "amb els ulls bells" als carrers, piscines públiques i agències de models.

A més de la xarxa d'explotació sexual, l'ex carrabiner acusat també estava "involucrat en el comerç il·legal d'hòsties consagrades, adquirides per membres de sectes satàniques", assegura Poggi.

Mentrestant, els mitjans italians no confien molt en les seves paraules, ja que el 1999 va ser condemnat per violar dos adolescents de 14 i 15 anys a la seva església de Sant Felip Neri al nord de Roma. Després de complir la seva condemna, el sacerdot va intentar tornar al Vaticà, però li va ser denegat el reingrés.

Qui influencia a la Comissió Europea i al President de la UE?

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala les influències que les grans empreses europees tenen sobre el President de la UE i sobre la Comissió, influències que tenen lloc de manera gairebé conspirativa.
He d'admetre que no sóc adepte de l'escola historiogràfica que explica el que passa al món com a resultat de conspiracions. Em trobo més còmode amb aquelles teories que veuen el que passa en el nostre entorn com a resultat de conflictes d'interessos que s'expressen a través d'institucions, cadascuna amb la seva pròpia lògica, i dins d'aquests conflictes, l'existent entre els interessos del capital versus els del món del treball són d'especial importància per explicar la situació de crisi actual. Dit això, no vull negar l'existència de conspiracions o quasi conspiracions en el desenvolupament d'aquests conflictes.

I una d'elles és la relació privilegiada que interessos empresarials molt potents a Europa tenen, en condicions gairebé de clandestinitat, amb l'equip dirigent de la Comissió Europea i molt en particular amb el President del Consell Europeu Van Rompuy.

La revista més coneguda del món intel·lectual progressista als Estats Units, Counter, acaba de publicar l'article "Wrecking the Welfare State in Secret" June 25, 2013, que explica les reunions periòdiques que aquest President té amb dirigents de les majors empreses europees -fins a un total de cinquanta- en el club més exclusiu existent a Brussel·les- en una mansió per llavors propietat del banquer François Empain (que havia ajudat al rei Leopold II a saquejar el Congo Belga). En aquestes reunions es parla amb gran franquesa doncs se suposa que són off the record, sense premsa a les sales.

Segons l'article de l'autor David Cronin (autor també d'un treball que serà publicat aviat per Pluto Press sobre la influència de les empreses en el món) i que diu tenir informació verídica del que passa en aquestes reunions a Brussel·les, els empresaris han accentuat en aquestes reunions la necessitat que la UE estableixi les bases per aconseguir una major competitivitat, incloent-hi entre les més importants l'eliminació de l'estat del benestar existent avui a la majoria de països de la Unió Europea, la reducció de les pensions públiques i la seva privatització, i la desaparició dels serveis públics com sanitat i educació i la seva substitució per serveis privats.

Aquestes reunions, patrocinades per l'European Round Table of Industrialists (ERT), no tenen actes i no publica cap informació sota el seu auspici. Un tema que ha donat molt que parlar en aquestes reunions és la "reforma de les pensions", que està creant gran frustració a la ERT, doncs veuen molt clar què és el que s'hauria de fer (és a dir, la seva desaparició) però es queixen que els polítics no tenen agalles i no s'atreveixen a prendre les decisions que s'haurien de prendre. David Cronin també assenyala que els grans empresaris no tenen molta confiança tampoc en canvis en l'educació (el que anomenen capital humà), llevat que es posés directament sota el seu comandament.

Totes aquestes propostes, fetes repetidament al president de la UE, de desmantellar l'estat del benestar (incloses les pensions públiques), es fan sota l'argument que cal augmentar la competitivitat de les grans empreses europees, cosa que entra en clara contradicció amb seva insistència al president ia la Comissió que haurien relaxar les regles que impedeixen l'aparició de monopolis a la UE, i que garanteixen la competitivitat entre empreses. L'enteniment del que és "competitivitat" està clarament esbiaixat en aquestes reunions.

Que el president de la UE es reuneixi amb els dirigents de les grans empreses europees no té res criticable. El que sí és criticable és que una autoritat pública es reuneixi en condicions opaques, sense cap transparència i sense cap nota o acta que descrigui el contingut d'aquestes reunions. Això és el que hauria de considerar inacceptable.

Té totes les característiques d'una conspiració que adquireix un nivell altament alarmant quan-segons testimonis de la reunió-el president de la UE, receptor d'aquestes propostes, va concloure que ell personalment estava "bastant d'acord amb les seves recomanacions", observació que tampoc s'ha fet pública.

Miri com es miri, això és una conspiració, a la qual s'han d'afegir, com a subjectes de denúncia, els majors mitjans d'informació que no han informat sobre això.

Texas assassina a una presa, la 500 des de 1982

L'estat de Texas ha executat Kimberly McCarthy mitjançant una injecció letal, el que constitueix la número cinc-cents des que restaurés la pena de mort en 1982 i la primera d'una dona a EUA des de 2010, van informar les autoritats estatals. McCarthy, de 52 anys, va ser executada a la penitenciaria de Huntsville, al sud de Dallas, a les 18.37 pm hora local (23.37 hora GMT).

La presa, drogodependent en el moment del crim i de raça negra, va ser condemnada a mort pel suposat assassinat el 1997 a punyalades de la seva veïna, la professora universitària Dorothy Booth, de 71 anys, per robar-la. L'apel·lació, presentada ahir davant el Tribunal Criminal de Texas va ser rebutjada, ha indicat Maurie Levin, advocada de McCarthy.

Levin va assenyalar al diari Dallas Morning News que "els vergonyosos errors que infesten el cas de McCarthy, com el prejudici racial, l'assessoria legal ineficaç i els tribunals sense voluntat per a exercitar una veritable supervisió del sistema, reflecteixen els problemes centrals en l'administració de la pena de mort".

Texas es troba al capdavant de les execucions als EUA, i el 2012 va acabar amb la vida de disset persones. En 2013 ha executat a vuit persones i té prevista la de set reus més. En l'actualitat, l'estat feixista bsureño compta amb tres-centes persones al corredor de la mort.

Encara que en els últims sis anys sis estats (Connecticut, Illinois, Nou Mèxic, Nova York, Nova Jersey i Maryland) l'han suprimit, la pena de mort es manté en 32 dels 50 estats del país.

En l'última dècada s'ha vist un canvi de tendència amb una reducció de les execucions als Estats Units, on el 2012 van ser executats amb la injecció letal 43 persones davant del pic de 98 morts el 1999.