dimecres, 11 de gener de 2012

Imputada la cúpula política de Mossos i GU per les càrregues de Pl Catalunya

El jutge que investiga les càrregues policials contra l'acampada de 'indignats' de la plaça Catalunya de Barcelona ha citat a declarar com a imputats a l'ex tinent d'alcalde de Seguretat Assumpta Escarp (PSC) i el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i dos comandaments del dispositiu policial.

En una providència el jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona fixa quatre dies de les pròximes setmanes per a prendre declaració als imputats Escarp i Prat, així com al responsable aquell dia del dispositiu d'ordre públic de Barcelona de la policia catalana, Antoni Antolín, i el cap dels antiavalots, David Bordas.

Aquestes quatre imputacions deriven de la querella que mig centenar de 'indignats' van presentar als jutjats per l'operació policial del passat 27 de maig, que es va iniciar com una "operació de neteja" de la plaça i va acabar derivant en càrregues policials que es van saldar amb més d'un centenar de ferits.

El jutge Josep Maria Miquel Porres, després de prendre declaració a 51 denunciants i visualitzar nombrosos reportatges gràfics de les càrregues, va decidir admetre a tràmit la querella interposada pels indignats i obrir una investigació contra els responsables de l'operació, per possibles delictes contra els drets fonamentals , com el de reunió.

La querella es dirigia també contra el conseller d'Interior, Felip Puig, però el jutge instructor no té competència per investigar-per tractar-se d'un aforat, de manera que el cas correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Abans de citar a declarar els imputats, el jutge instructor ha encarregat informes forenses per comprovar si els informes mèdics aportats pels querellants són compatibles amb les imatges de les càrregues policials, han informat a Efe fonts judicials.

També ha pres declaració als denunciants amb la intenció d'esbrinar si poden identificar els mossos d'esquadra que van participar en les càrregues policials, que no portaven visible el seu número d'identificació (TIP) i, a més, tenien la cara coberta amb cascos i passamuntanyes.
Només un antidisturbi identificat

Només s'ha pogut identificar un dels antiavalots actuants, que no ha estat reconegut per la manifestant suposadament colpejada pels agents sinó per una amiga d'aquesta, segons les mateixes fonts.

La intervenció policial a la plaça de Catalunya, que els indignats interpreten com un intent de desallotjament encobert, va mobilitzar a un ampli dispositiu d'antiavalots dels Mossos i agents de la Guàrdia Urbana per facilitar les tasques de neteja de l'espai de l'acampada per les brigades municipals.

Els prop de 200 'indignats' que dormien a la plaça es van negar a abandonar-la i, al cap d'unes hores, eren prop d'un miler les persones que es concentraven en el lloc en suport dels acampats, per impedir que els equips de neteja poguessin accedir al lloc.

Els Mossos d'Esquadra van carregar contra els concentrats, en una operació que es va saldar amb més de 120 ferits, i els "indignats" recuperar la plaça després que les brigades de neteja es duran de l'acampada des matalassos, tendals o sofàs, fins els elements rígids que servien de suport a les pancartes i als altaveus, a més d'ordinadors i efectes personals.

L'anomenada "operació de neteja", que Interior va dir que havia pactat amb l'Ajuntament de Barcelona, ​​va donar imatges de manifestants ferits que van donar la volta al món i va desencadenar una pluja de crítiques contra el conseller, Felip Puig, que va defensar el dispositiu i va atribuir els incidents a la violència d'alguns concentrats.

Quan a principis de desembre passat va transcendir que el jutge havia admès a tràmit la querella, el director de la Policia, Manel Prat, va afirmar que estava tranquil i disposat a declarar davant del jutge perquè "segurament" tornaria a prendre les mateixes decisions per retirar elements potencialment perillosos de la plaça en vista a una possible celebració esportiva.

Senadors dels EUA ordenen a l'UE embargar les importacions de cru de l'Iran

Un grup de senadors dels EUA ha enviat un missatge a la cap de la diplomàcia de la Unió Europea, la baronessa Catherine Ashton (a la foto amb Netanyahu), en què la insten a 'no donar llargues a la decisió' -llegeixi's acatament i obediència a l'ordre del Pentàgon- d'imposar un embargament a les importacions del petroli provinent de l'Iran. Els senadors afirmen també que l'Unió Europea ha de seguir l'exemple dels EUA, Canadà i Gran Bretanya que van introduir sancions contra el Banc Central de l'Iran.

Els països de la Unió Europea han avançat del 30 al 23 de gener la reunió de cancellers en què s'estudiarà el pla de prohibir les importacions del cru iranià.

Segons el discurs de l'Unió Europea, l'Iran no vol cooperar amb la comunitat mundial en el problema de desenvolupament del seu programa nuclear, de manera que s'ha de imposar noves sancions.

L'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) va confirmar oficialment dilluns passat que l'Iran va procedir a enriquir urani fins al 20% en la seva nova planta de Ford, però al mateix temps va assenyalar que controla de ple aquesta activitat.

A l'Iran li correspon el 5,8% del volum de les importacions de petroli de la Unió Europea. Entre els principals consumidors del cru iranià hi ha Grècia, Itàlia i Espanya.

Des de 2003, sis països mediadors (Rússia, EUA, Xina, Gran Bretanya, França i Alemanya) negociaven amb Teheran la suspensió del seu programa d'enriquiment d'urani que presenta amenaça per al règim de no proliferació nuclear. No obstant això, Israel està dotada d'armament nuclear sense haver signat cap tractat ni sotmetre a cap control però per a la OTAN i l'ONU dels EUA això no és una amenaça.

El diàleg va quedar suspès el 2009 després que l'OIEA condemnés la construcció d'una segona planta iraniana d'enriquiment d'urani, encara que l'Iran i Xina s'han mostrat favorables a un retorn a les negociacions a sis bandes aquesta mateixa setmana, davant la reticència d'una OTAN que, com en el cas libi, només busca excuses per aplicar els seus interessos unilaterals.

Un guàrdia civil: "Estem al servei del poder i no del poble"

Fastiguejat, fart i avergonyit. Així se sent un guàrdia civil de Trànsit que ha decidit abandonar fent públiques les seves raons en una carta enviada a la web El antiradar. L'agent enumera les penúries d'un col·lectiu en què cada vegada més membres estan optant per passar-se al Servei Rural, tot i saber que cobraran menys i treballaran amb pitjors mitjans, a més de denunciar les raons de la coneguda mala relació entre la Guàrdia Civil i la DGT. Afany recaptatori, repressió, descontrol, manca de moralitat... la llista de denúncies no té desperdici.

En el text s'exposa de forma recurrent la percepció que la DGT ha utilitzat a la Guàrdia Civil com a instrument repressiu contra el ciutadà, en lloc de dedicar-se a prevenir accidents o afavorir la relació amb els conductors. Com a conseqüència, afirma, "la gent condueix literalment acollonida, engarrotada". Segons la seva opinió, aquest tipus d'actituds han provocat que entre els ciutadans s'estengui la percepció que els guàrdies civils són "uns impresentables que només es dediquen a atracar als conductors".

L'acusació arriba al punt d'assenyalar que l'important ja no són les vides que es salven sinó l'impacte econòmic, i denuncia que el director general de la DGT, Pere Navarro, està immers en "una carrera per complir criteris estadístics" en què s'apliquen "creatius jocs de comptabilitat" per reduir les xifres oficials de víctimes.

L'agent sosté que entre els membres de l'Agrupació no es comparteix la "criminalització" dels conductors, i lamenta que en els reportatges promocionals només es destaquin radars i controls en lloc d'accions habituals com l'auxili en carretera, la col·laboració amb ambulàncies o les visites als ferits als hospitals per tornar efectes personals perduts. Una sèrie de serveis que "sembla que al senyor director general no li interessen".

Cada dia amb menys honor

Un aspecte que resulta especialment dolorós per a l'autor de la carta és el fet que la Guàrdia Civil hagi de amagar-se, fent "veritables malabars per ocultar el cotxe o els trípodes", arribant fins i tot a "disfressar-d'arbustos".

Amagats en les cunetes de "carreteres tercermundistes", l'agent sent que els membres del Cos han perdut l'honor inherent a vestir l'uniforme de la Guàrdia Civil i li dol haver de veure els seus companys "saltant com conills a la carrera" per no ser atropellats en controls d'alcoholèmia situats a traïció en trams sense llum ni visibilitat.

Sense complements per no sancionar

Un altre aspecte denunciat a la carta són els "pegats" i "nyaps" després de les retallades en les retribucions, que provoquen que en un mateix destacament de quinze guàrdies hagi notables diferències de sous i de serveis. Particularment sagnant és el cas dels complements de productivitat que reben uns agents i altres no, en funció que hagin tingut la 'sort' de creuar-se amb un conductor borratxo a qui aturar.

Finalment, a la carta s'acusa a Pere Navarro de ser el pitjor director general que ha passat per Trànsit, només preocupat per "sortir a la tele cada dia" presumint de complir uns objectius que s'han obtingut "disfressant la realitat" i pagant el cost de deteriorar greument l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil.

Causa de la seva experiència, l'agent conclou que la DGT ha creat una Agrupació "al servei del poder i mai del poble", obligada a "donar la cara davant uns ciutadans rebentats i farts de sostenir amb la seva butxaca els excessos de governants ineptes".

ICV-EUiA, PSC, SI i C's demanen un debat monogràfic sobre les retallades

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha situat avui el ple monogràfic sobre les conseqüències de les retallades en els serveis públics que celebrarà el Parlament com "el tret de sortida" perquè Catalunya pugui decidir si vol retallades o si vol una política fiscal redistributiva: "Per nosaltres aquest ple és el tret de sortida perquè aquest país pugui decidir si vol el camí que ha escollit el president Mas de retallar l'Estat del Benestar i alterar el contracte social o si prefereix una política fiscal redistributiva que garanteixi el manteniment de l'Estat del Benestar i de la cohesió social".

"Aquest ple és l'inici perquè en aquest parlament es comenci a debatre amb ordre i no amb desconcert sobre l'estat del benestar i sobre allò que es pot i no es pot tocar", ha afegit Herrera al mateix temps que ha assegurat alegrar-se de "coincidir amb solidaritat i ciutadans però especialment amb el PSC perquè aquesta és la tasca que s'ha de fer des del Parlament", ha indicat Herrera en declaracions als periodistes després d'entrar avui a registre, juntament amb socialistes, ciutadans i solidaritat la petició oficial de la celebració d'aquest debat.

Herrera ha desvinculat la celebració d'aquest debat al debat de pressupostos que arrencarà la setmana que ve al Parlament perquè les retallades "s'ubiquen amb el pressupostos del 2011 i del 2012 i amb les Lleis Òmnibus". Amb tot Herrera ha admès que li hauria agradat que es fes abans del debat de pressupostos tot i que ha indicat que aquest debat "va més enllà" dels pressupostos.

Herrera ha recordat que el seu grup parlamentari ja va demanar en sessió de control al president de la Generalitat primer i després en una moció discutida i votada en un ple del Parlament, un debat sobre aquesta qüestió. Debat que el grup que dóna suport al Govern, CiU, va rebutjar.

El PP purga tota la cúpula policial per renovar-la per complet

El nou director de la Policia, Ignacio Cosidó, del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz (PP), ha destituït a la pràctica totalitat de la cúpula policial per nomenar en breu un nou director adjunt operatiu i tots els comissaris generals. Els comissaris han rebut al llarg del dia d'avui la comunicació que queden rellevats dels seus llocs. Els primers que han rebut la notícia són l'actual director adjunt, Miguel Ángel Fernández Chico, i el responsable de la lluita antiterrorista o comissari general d'Informació, Miguel Valverde, segons han informat fonts policials.

El director general els ha anat citant avui personalment un a un i Cosidó en persona els ha comunicat el seu relleu, segons fonts policials. Els nomenaments dels nous comissaris, segons aquestes fonts, estan pendents de la signatura del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

El relleu de la cúpula policial era esperat des del mateix moment de la victòria del PP i, sobretot, després de l'arribada a la direcció general d'Ignacio Cossos. Durant els últims anys, el PP s'ha mostrat especialment crític amb la tasca de Juan Antonio González, responsable de la Policia Judicial i màxim cap de les unitats que han investigat els casos Gürtel o Palma Arena, pels quals en l'actualitat se sentin en la banqueta els expresidents autonòmics del PP Jaume Matas i Francisco Camps.

El PP també va censurar durant el judici de l'11-M al comissari general de Policia Científica, Miguel Ángel Santano, molt criticat per l'assumpte conegut com l'àcid bòric o per les proves pericials sobre els explosius utilitzats durant els atemptats. En el cas del titular d'Informació, l'anomenat cas Faisà i la investigació d'aquest assumpte ha deteriorat la seva imatge als ulls del PP, tot i haver-se produït el supòsit delació amb anterioritat a l'arribar al càrrec.

El PP aprova el decret de retallades amb el suport de CiU

El congrés espanyol ha aprovat, amb els vots del PP i de CiU, el decret de retallades del govern de Mariano Rajoy, que preveu un augment de l'IRPF i de l'IBI i una retallada de la despesa de 8.900 milions. CiU hi ha donat suport per 'coherència' davant d'una situació d'extrema gravetat', segons que ha dit el diputat Josep Sánchez-Llibre, que tot i així ha criticat l'augment de l'IRPF i de l'IBI. El diputat català ha dit que l'augment de l'IRPF marca nivells 'confiscatoris i injustos' i que CiU vigilaria que es tractés d'una mesura temporal, com ha assegurat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

Montoro ha defensat en la sessió del congrés (en directe) aquestes mesures, i les justifica per 'un forat negre' de 20.000 milions, i ha acusat els socialistes de no haver estat capaços d'explicar la desviació sobre l'objectiu de dèficit.

Montoro ha acusat l'anterior govern socialista d'haver falsejat els comptes. També l'ha acusat de 'no haver informat els ciutadans' del desviament malgrat que sabia que es produiria, i ha advertit que la situació econòmica de l'Estat no es reconduirà només amb aquest decret, sinó que caldrà acompanyar les iniciatives de reformes estructurals com el nou marc laboral. Per aquest motiu ha demanat un "compromís" de la cambra contra la crisi que segons ha apuntat passa per donar suport al govern que "té el mandat" dels ciutadans per "prendre decisions i trobar solucions" a la situació actual.

Amb tot, Montoro ha afirmat que l'augment de l'IRPF i de l'IBI és temporal i el govern espanyol 'rebaixarà la càrrega tributària dels contribuents un cop s'hagi posat en marxa el creixement econòmic'. També ha assegurat que pràcticament la meitat de la recaptació de l'IRPF 'va a les comunitats autònomes', fet que, ha dit, 'demostra la voluntat de finançar' aquestes administracions, i que l'augment de l'IBI també repercutirà positivament en els comptes dels ajuntaments.

Josep Prat abandona INNOVA

El president de l’ICS renúncia al seu càrrec com a director general d’INNOVA pel que cobrava, segons diversos càlculs, uns 300.000 euros anuals. El controvertit president de l’Institut Català de la Salut, Josep Prat Domènech, ha anunciat dimecres que havia presentat la dimissió del seu càrrec com a director general d’INNOVA, el hòlding sanitari de Reus, després que dilluns fos denunciat a la Fiscalia de l’Audiència Nacional de Tarragona per la CUP de Reus per la incompatibilitat de càrrecs.

A més a més de la direcció d’INNOVA, Prat ha renunciat a la direcció general de Serveis de l’Ajuntament de Reus però encara és president de l’Institut català de la Salut (ICS), membre del consell assessor en sanitat del president Artur Mas i també membre d’United Surgical Partners Hospital (USPH), una empresa privada de sanitat. La denúncia de 254 pàgines de la CUP pretenia que es dilucidés la funció de Prat a INNOVA, hòlding del qual la Generalitat s’havia negat constantment a donar informació a la CUP, a més a més del seu salari i la seva declaració de renda.

David Vidal, regidor de la CUP a Reus que va presentar la denúncia, juntament amb dos vocals més, ha assegurat dimecres en roda de premsa que “el jutge haurà d’interpretar ara la dimissió de Prat després de la denúncia presentada per la CUP de Reus”, denúncia que creu que ha motivat la renúncia de Prat.

Dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs va ser preguntat per la denúncia de la CUP i va assegurar no saber-ne res, alhora que el ratificava assegurant que s’havia complert “escrupolosament” la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de l’ICS. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer ha assegurat en roda de premsa que se sentia “més alleugerit” després de la renúncia de Prat, i del seu salari desconegut ha afirmat que “quedarà en el record”.

CiU avala a Prat al capdavant de l'ICS després de la denúncia de la CUP davant de l'AN

El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegurà ahir dimarts que s'ha complert "escrupolosament" la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de la presidència de l'Institut Català de la Salut (ICS), denunciat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) davant de la Fiscalia de l'Audiència Nacional per suposada "prevaricació" i incompatibilitat de càrrecs del President de l'ICS, director general d'Innova -grup d'empreses municipals públiques- i conseller del Grup Sanitari USP d'Hospitals privats, Josep Prat. Els fets avui tornen a deixar com a mentider el govern.

NOTA DE PREMSA de la CUP de Reus sobre el cas Josep Prat:
http://www.box.com/s/kmafjbxtd69osgcozbc0

Denuncien la privatització de l'aigua davant la Torre Agbar

El físic Pedro Arrojo, premi Goldman -considerat el Nobel del Medi Ambient-, ha alertat davant el "símbol fàl·lic" de la Torre Agbar, seu filial de la multinacional francesa GDF Suez, sobre el fenomen mundial de la privatització de l'aigua, que ha qualificat de "estratègia de sabotatge social" (foto). També Jaume Solà Campmany, qui fou director de l'Agència Catalana de l'Aigua, ha denunciat avui: "L'ATLL té un valor patrimonial de 1.800 milions d'€, pagats pels ciutadans, els ajuntaments i la Unió Europea. El pressupost de la Generalitat no hi ha aportat mai res, malgrat haver estat obligada a inversions alienes a les seves competències".

Acompanyat de membres de diverses organitzacions nacionals i internacionals que defensen la gestió pública de l'aigua, Arrojo, el passat dia 9 de gener, va carregar, en un acte a la via pública, contra els plans de privatitzar la gestió d'aquest recurs que s'està produint a gran escala en molts països, exemplificats a Espanya pels casos del Canal Isabel II a Madrid o la societat Aigües Ter-Llobregat de la Generalitat de Catalunya, ha indicat.

"Amb el pretext de lluitar contra la crisi que vivim i usant arguments d'austeritat assistim a una estratègia de sabotatge social que soscava les conquestes aconseguides per les societats democràtiques en moltes dècades i de les pròpies democràcies", ha manifestat.

Entitats ambientalistes de diversos països es reuneixen aquests dies a Barcelona per preparar el "fòrum alternatiu" al VI Fòrum Mundial de l'Aigua que se celebrarà al març a Marsella promogut pel Consell Mundial de l'Aigua, òrgan que agrupa les principals firmes transnacionals privades del sector i que, segons Arrojo, estan imposant polítiques fallides basades en beneficis empresarials.

Aquest professor del Departament d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa i impulsor de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA), ha assenyalat que el moviment en contra de les privatitzacions s'està estenent a poc a poc, des d'Itàlia-on la privatització es va rebutjar en referèndum-fins comunitats de països llatinoamericans, asiàtics o la recent "Iniciativa 136" promoguda per ciutadans de la ciutat grega de Tessalònica.

Els activistes han triat la Torre Agbar, "símbol lluminós del poder dels negocis", per iniciar "aquesta rebel·lió de la gent enfront de la dictadura dels mercats" ja, que ha dit Arrojo, "no es tracta només de la lluita per els drets humans o ciutadans, que no han de ser motiu de negoci, sinó que és la lluita per defensar la democràcia ".

L'impulsor de la FNCA, que va ser un dels grans opositors al PHN que incloïa el transvasament de l'Ebre, ha exigit als partits que no utilitzin els seus resultats electorals per iniciar processos privatitzadors ocults.

"Que jo sàpiga en els seus programes no s'incloïen el pla de privatitzar el que quedava de l'aigua a Barcelona, ​​que és Aigües Ter-Llobregat; ningú ha donat permís per privatitzar per dècades un patrimoni i uns drets que són de tot el món", ha asseverat.

Representants d'altres entitats han criticat els processos de privatització de part del cicle de l'aigua que s'estan duent a terme a Madrid i Catalunya, que comportaran, han advertit, un augment de les tarifes i una pèrdua de la transparència en la gestió d'aquestes empreses.

Theodoros Karyotos, portaveu de la "Iniciativa 136" de Tessalònica, ha assenyalat que al seu país l'excusa del deute sobirà "s'està utilitzant per privatitzar tot el públic amb l'auspici de l'FMI i la UE" i ha posat a Suez Environnement de exemple de signatura transnacional que està "competint" pel mercat de l'aigua global.

"Persegueixen privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues", ha assenyalat Karyotos, una idea a la qual s'ha sumat la mexicana Claudia Campero, que ha assegurat que des que Agbar va entrar a formar part de l'empresa que gestiona l'aigua a la ciutat de Saltillo, els ciutadans han vist com augmentaven les "tarifes i els cobraments injustificats".

Jaume Solà Campmany, qui fou director de l'Agència Catalana de l'Aigua, ha denunciat avui:

"L'ATLL té un valor patrimonial de 1.800M€, pagats pels ciutadans, els ajuntaments i la Unió Europea. El pressupost de la Generalitat no hi ha aportat mai res, malgrat haver estat obligada a inversions alienes a les seves competències. Per exemple pagar la planta d’Osmosi Inversa d'AGBAR a Sant Joan Despí, per tal que aquesta empresa privada acomplís amb la legislació en matèria de salut (i amb l'agreujant de permetre-li apropiar-se de l'amortització de la inversió!, gràcies a la 'magnanimitat' dels senyors Montilla i Baltasar)".

"Es parla de vendre-la per menys de 400 M€, en una concessió a 50 anys i amb la llibertat de decidir la tarifa!!! Un regal de 50 milions d'€ cada any ja quasi llest per obsequiar-lo als seus amics i benefactors".

Jaume Solà, clar i demolidor, explica amb coneixement de causa les causes de la situació actual de l'aigua de Catalunya:

Desgraciadament aquesta voluntat d’entregar els serveis de l’aigua a la SGAB ja ve de lluny. Les primeres passes ja es van donar, per part dels socialistes, a l’ajuntament de Barcelona i a la CMB, a partir de contracte-programa que va salvar l'SGAB de la ruïna.

La generosa aprovació de tarifes durant els mandats de Serra i Maragall no solament van portar a la puixant economia i expansió mundial de la SGAB, si no al seu projecte d’arribar a monopolitzar el sector de l’aigua a Catalunya devorant el servei públic de l’ACA i l’ATLL. (Aleshores els ciutadans de l’Àrea Metropolitana ja havien fet possible l’edifici de la Pl. de les Glòries).

Ho van intentar abans del Tripartit (en Felip Puig ho tenia apunt). Amb el Tripartit-1 ho van insinuar (“Vent-te l'ATLL”, li va dir en Castells a en Milà) i al mateix Tripartit-1 van anar preparant-ho, però no volent sentir parlar de tarifes que s’acostessin més al cost (“Això és terrorisme” em va dir en Cuervo) i vetant qualsevol intent d’explicació adulta i pedagògica als ciutadans sobre els costos i el valor de l’aigua; el pressupost de la GTAT tampoc va transferir diners a l’ACA, ni per les enormes despeses de la sequera; i el deute el van anar deixant créixer i créixer.

Mentrestant els conservadors de CiU dimonitzaven, al Parlament i a La Vanguardia, qualsevol intent de tímida adequació del cànon de l’aigua al cost dels serveis: “La nova factura de l’aigua és el que ens volen imposar quan parlen de la Nova Política de l’Aigua”, deia, amb gran intel·ligència i patriotisme, l’Espadaler.

Amb el Tripartit-2, ja sense veus discordants, van preparar el terreny per a la privatització definitiva: No transferències de la GTAT, no increments de cànon, no ajudes en la sequera il ’ACA i l'ATLL posades a la deriva.

El govern conservador de CiU, finalment, ho tenia molt clar ja des del començament. Per això va posar al davant de l’ACA en Carcolé, un fidel empleat de la SGAB.

Algun dia, però, s’hauria de parlar del règim de tarifes de la SGAB a l’Àrea Metropolitana de BCN, de com està establert, de la manera que ha estat interpretat al llarg dels anys, de qui ho aprova i com ho aprova… És un tema que promet.

PREPAREM-NOS PER A UN BON FONS DE RESISTÈNCIA: SERÀ UN LLARG I BONIC COMBAT ALS TRIBUNALS. I HO PODEM GUANYAR.

IU critica l'ajust "dur" del Govern i diu que és un "cop de mercat"

El coordinador i portaveu d'IU, Cayo Lara, ha criticat que les retallades que avui aprovarà la dreta al ple del Congrés suposen un ajust dur que carrega contra l'ocupació i ataca els serveis públics, i acusa el PP de fer un "cop de mercat", com a Itàlia, Portugal i Grècia. Lara ha lamentat que no es modifiqui el tractament legal de les SICAV i el nou pla de frau fiscal, i ha proposat que es limiti a 1.000 euros tots els pagaments en efectiu. IU també sol·licita al PP que suprimeixi el fons privat de pensions als diputats. Per Amaiur les mesures d'ajust del PP són una "agressió de jutjat de guàrdia".

En la seva intervenció en el debat de convalidació del Reial Decret Llei de Mesures urgents per corregir el dèficit públic que contempla la pujada d'impostos, la congelació salarial dels funcionaris i la reducció de la despesa en 8.900 milions d'euros, Lara ha dit que "no solucionen la crisi "i ha lamentat que d'aquí a sis mesos el Govern torni a demanar nous sacrificis.

Lara ha asseverat que l'ajust no resol el dèficit públic i ha dit que la crisi no pot ser excusa per atacar el públic, que és "atacar la democràcia", i ha assegurat que no ajudarà a crear ocupació ni estimular l'economia.

Ha afegit que les mesures fiscals fan recaure el cost en les rendes del treball i ha dit que la recuperació de la desgravació per compra d'habitatge habitual amb prou feines afectarà el "estoc" immobiliari mentre no flueixi el crèdit.

"La banca sempre guanya i els alts directius més", ha tallat, després de criticar la modificació de l'IBI que en la seva opinió s'hauria d'haver realitzat en col · laboració amb la Federació de Municipis i Províncies.

Així mateix, ha lamentat que no es modifiqui el tractament legal de les SICAV i el nou pla de frau fiscal, i ha proposat que es limiti a 1.000 euros tots els pagaments en efectiu.

Lara ha argumentat el vot en contra del seu partit al decret perquè no protegeix els més febles i més congela els salaris dels empleats públics.

No obstant, ha valorat la prolongació de l'ajuda de 400 euros als aturats, alhora que ha demanat un ple monogràfic per parlar sobre ocupació i debatre sobre un nou model productiu.

Amaiur: Les mesures d'ajust del PP: "Agressió de jutjat de guàrdia"

Amaiur ha intervingut aquest dimecres al Ple del Congrés en el debat de política nacional, la convalidació del primer decret llei d'ajust del Govern de Mariano Rajoy, i ho ha fet per cridar a les forces polítiques d'Euskadi i Navarra, i en general de tota l'esquerra espanyola, a "fer front" al que considera una "agressió" pròpia "de jutjat guàrdia".

La coalició que uneix a l'esquerra abertzale amb Eusko Alkartasuna i Aralar no va utilitzar aquesta vegada al seu portaveu parlamentari, l'exjugador d'handbol Xabier Mikel Errekondo, sinó que va delegar en el seu parlamentari per Navarra, Sabino Cuadra.

Després de denunciar que les mesures del Govern engrandeixen la bretxa entre rics i pobres a l'Estat, va fer una crida a les forces polítiques per oposar-se a la política econòmica del PP i buscar un "model diferent a l'actual" que inclogui "respecte i agermanament a la naturalesa".

Aquest crida es dirigeix ​​en primer lloc a totes les forces polítiques d'Euskadi i Navarra (Euskal Herria), especialment a les d'esquerra (Geroa Bai, Ezkerra, Ezker Batua), però també al PNB, perquè els anuncis fets pel govern no afecti a la seva "mermadísimas autonomies".

I també va dir "estendre una mà, sense cap condició", a les forces polítiques de l'esquerra del conjunt de l'Estat per fer front al que considera "un gran frau social" i, dirigint-se al ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, una "agressió realment de jutjat de guàrdia".

Marina Albiol: “El PP retalla als funcionaris de Castelló 33 milions d’euros mentre malbarata 30 milions en propaganda de l’aeroport”.

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, assegura que aquests retalls no són imperatius producte d’una situació econòmica molt dolenta com volen fer-nos creure els dirigents del Partit Popular, sinó d’un deute absolutament desbocat degut a les polítiques de grans esdeveniments i infraestructures del Consell. Foto: Escultura 'inspirada' en Carlos Fabra a l'aeroport sense avions de Castelló que costarà als valencians 300.000 euros.

La diputada d’EUPV lamenta que aquesta política de retalls no s’aplicara en el seu moment a les despeses milionàries en propaganda de l’Aeroport de Castelló perquè segurament no hauria fet falta furtar als funcionaris una part del seu sou: “El Consell té previst estalviar amb els 16541 treballadors públics de Castelló amb les reduccions de salaris i jornada laboral 33 milions d’euros. Per contra des del 2005 Carlos Fabra va gastar 30 milions d’euros en promocionar una infraestructura aeroportuària que a 2012 encara no ha vist un sol avió aterrar en les seues pistes, 30 milions gastats sense cap tipus d’utilitat ni rendibilitat social, diners que s’han anat al clavegueram”.

Albiol recorda que els treballadors públics són elements fonamentals i imprescindibles en un estat de benestar, “funcionari és el professor i mestre que ensenya als nostres fills, o el metge que ens cura quan estem malalts, i no són els que han de pagar les megalomanies dels dirigents del Partit Popular. Per contra, milions d’euros han sigut utilitzats irresponsablement per a promocionar de forma exagerada una infraestructura inútil com l’Aeroport de Castelló, queda clar quina despesa és la més prioritària i a on hauria d’anar les estisores”.

La diputada assegura que els excessos econòmics que el Partit Popular ha vingut practicant en el passat són els pares de les actuals polítiques de retalls, “ells són els culpables, i els funcionaris i la societat en els seu conjunt els pagans de la situació”. I afegeix, “és una vergonya que el PP carregue el pes del seu absolut fracàs en gestionar les administracions públiques damunt l’esquena dels treballadors públics, i intente convèncer a la societat que no només és necessari si no a més just”.

“El principal problema de les nostres comarques no és la crisi econòmica i els seus efectes, sinó la irresponsabilitat dels nostres governants, que són capaços d’alçar una estàtua de 24 metres i d’una despesa de 300.000 euros a Carlos Fabra, acusat per diversos delictes, mentre exigeixen esforços i sacrificis a la resta de la societat mitjançant retalls draconians”, critica.

A més afirma, la parlamentària d’esquerres, els 33 milions d’euros que el Consell espera estalviar a costa dels funcionaris, “són diners que poden anar destinats a la Ciudad de las Lenguas, a l’Aeroport de Castelló, o a altres projectes faraònics de les nostres comarques, recordem que a dia d’avui, continuen defensant la utilitat d’aquesta política suïcida, i buscant desesperadament finançament per a dur a terme aquests projectes”.

Aleas IU exigeix ​​la ruptura immediata del Concordat amb el Vaticà

Amb motiu de la nova mostra de LGTBIfobia de Benet XVI, l'Àrea de llibertats sexuals d'IU defensa un Estat veritablement laic i exigeix ​​la ruptura del Concordat entre Espanya i el Vaticà. Dilluns passat Benet XVI va tornar a carregar en un dels seus discursos contra el matrimoni entre persones del mateix sexe i la diversitat familiar. El màxim representant de l'Església catòlica va declarar sense embuts que polítiques com el matrimoni igualitari suposen "un atac a la família" i "una amenaça per a la dignitat humana i el futur mateix de la humanitat".

Davant aquestes noves declaracions d'odi i discriminació cap a la diversitat, l'Àrea de Llibertat d'Expressió Afectiu-Sexual (Aleas) d'Esquerra Unida exigeix ​​una "rectificació pública i urgent" per part dels representants eclesiàstics, així com una condemna "ferma i unànime "per part de les institucions democràtiques del nostre país.

Per Aleas IU "els repetits atacs de la jerarquia catòlica contra els drets de la diversitat sexual i familiar exemplifiquen les posicions d'una institució retrògrada, caduca, intolerant i antidemocràtica, en perfecta connexió amb les postures discriminatòries del Partit Popular". Des d'aquest àrea d'IU reafirmen el seu sòlid compromís amb lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i asseguren que "seguiran treballant, al costat del moviment LGTBI, per defensar els drets conquerits i fer front a les envestides contra la igualtat i la diversitat".

Aleas IU opina que "l'anhelada igualtat social i real per al col · lectiu LGTBI no serà possible sense una societat i un Estat veritablement lliures d'imposicions religioses". Per això, reclama la necessària construcció d'un Estat laic, "que no financi amb diners públics institucions declaradament LGTBfobas i masclistes, com l'Església catòlica", i la derogació immediata del Concordat (1953) i els acords (1979) que Espanya manté amb el Vaticà.

Els jesuïtes d'ESADE decreten un mur de silenci

La transparència en una escola de negocis de prestigi hauria de ratllar l'excel·lència, en termes que acostuma a fer servir el col·lectiu del món dels negocis. Però quan el prestigi és sols publicitat, com és el cas d'aquests centres plens de corruptes i incompetents -a banda de propiciar fer amiguets pels negocis futurs- són capaços de tancar files com el seus partits mafiosos. Així s'entén que la directora general de l'escola de negocis dels jesuïtes ESADE, Eugènia Bieto, hagi fet arribar a professors i alumnes una misiva en la que els demana que no facin declaracions als mitjans en relació al cas Urdangarín.

Recordem que Iñaki Urdangarín i el seu soci a Nóos, Diego Torres, son exalumnes de l'escola jesuïta ESADE, i Torres, a més a més, professor associat fins el 2001. Bieto commina a "canalitzar tota relació amb els mitjans de counicació a través del nostre director de comunicació".

Però no només és la relació d'Urdangarín i Torres amb ESADE el que preocupa a Bieto. La vinculació de la trama Nóos amb la prestigiosa escola de negocis barcelonina va més enllà ja que segons va publicar El País, el secretari general d'ESADE, Marcel Planellas, va cobrar 90.000 euros en un any i mig per tasques d'"assessorament empresarial" a Nóos. Bieto hi fa una velada referència en la seva carta, afirmant que és "conscient que les referències a la participació de professors d'ESADE en les ponències de congressos i estudis promoguts per aquest institut -Nóos- poden despertar preocupació pel que poguessin suposar de lesió per al prestigi de la nostra institució".

CiU seguirà robant a 44.000 dependents catalans que no cobraran fins al 2014

La moratòria aprovada pel Govern neofeixista de Mas per endarrerir fins a 2014 els pagaments als dependents lleus -grau 1, nivell 1- afectarà 44.000 catalans que ja tenen valorada la seva situació però estan pendents de pagament, segons que van confirmar fonts de la Conselleria contra el Benestar Social i la Família del govern de lladres d'Artur Mas. Es tracta de dependents que ja han estat valorats i havien de començar a cobrar el dia 1 de gener de 2013, data que el Consell de Ministres va decidir posposar un any més davant els "problemes de liquiditat".

A més, l'Executiu central va anunciar el passat 30 de desembre que ajornava fins a l'1 de gener de 2013 la incorporació de nous dependents moderats -grau 1, nivell 2- al Sistema d'Atenció a la Dependència (SAAD), el que també exclourà milers de dependents del cobrament.

Greuge comparatiu

La Conselleria lamenta el "greuge comparatiu" que suposa aquesta mesura, ja que les persones que no han estat valorades abans del dia 31 de desembre de 2011 no podran cobrar, mentre altres dependents moderats en la mateixes situació sí ho faran.

A més de no poder atorgar noves ajudes després de la moratòria aprovada pel Govern, la Generalitat té dificultats per poder pagar els retards de les ajudes a la dependència, per la qual cosa els cuidadors no professionals no han percebut aquesta petita part el gener, encara que sí que han cobrat la mensualitat corresponent, van precisar fonts de la Conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat, que van assegurar que aquests retards, de caràcter retroactiu, es pagaran "com més aviat millor".

El deute públic dels Estats Units supera el seu PIB

El deute públic dels Estats Units ha assolit un nivell perillós, en sobrepassar el seu PIB per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial. Actualment el deute del govern federal als creditors externs als seus propis fons crediticis, en gran part al de la Seguretat Social, suma 15,23 bilions de dòlars mentre que el valor monetari dels béns i serveis que produeix l'economia nord-americana (PIB) s'estima en 15,17 bilions de dòlars anuals.

Segons previsions a llarg termini, el deute públic dels EUA seguirà creixent més ràpid que la seva economia en almenys 6 punts percentuals anuals.

El deute públic dels EUA va igualar el PIB per tres anys durant i després de la Segona Guerra Mundial, mentre que per a 1981 va disminuir fins al 30% del PIB i després va tornar a pujar durant la presidència de Ronald Reagan, en duplicar-se en els posteriors 12 anys.

La recessió i les mesures d'estimulació econòmica van fer el deute públic disparar-se durant la presidència de Barack Obama.

Entre les economies avançades només els deutes públiques de Grècia, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Japó i Portugal sobrepassen els PIB nacionals. D'ells, Grècia, Irlanda i Portugal van necessitar enormes paquets de rescat per evitar la fallida.

El passat estiu la Casa Blanca i el Congrés dels EUA van acordar reduir en un bilió de dòlars les despeses federals en una dècada. EUA planeja obtenir altres 1,2 bilions en retallades de programes nacionals i finançament de la Defensa a partir de l'any, si els legisladors no acorden un millor pla de retallades.

Fa poc Obama va anunciar nova estratègia militar dels EUA que preveu reduir el pressupost de les Forces Armades en 500 mil milions de dòlars.

"El nostre Exèrcit serà més reduït, però el món ha de saber que els Estats Units mantindrà la seva superioritat militar amb Forces Armades àgils, flexibles i llistes per ampli ventall de contingències i amenaces", ha destacat el mandatari nord-americà en una roda de premsa al Pentàgon.

Israel assassina un altre científic nuclear iranià

El científic nuclear iranià i professor universitari Mustafà Ahmadi Roshan ha mort aquest dimecres a l'explotar una bomba adossada al seu cotxe al nord de Teheran, prop de la Universitat i un funcionari del Govern ha culpat de l'incident a Israel: "La bomba era magnètica, del mateix tipus que altres utilitzades anteriorment en atemptats contra científics, i és obra dels sionistes", ha afirmat el governador adjunt Safarali Baratloo.

La bomba, la explosió va ferir a dues persones al barri de Seyed Khanda, proper a la Universitat, va ser col·locada en el vehicle per un individu que viatjava en una motocicleta, segons diversos testimonis citats per la cadena Press TV.

Roshan, professor de la Universitat Tecnològica Teheran de 32 anys, supervisava la planta d'enriquiment d'urani de Natanz, a la província de Isfahan.

Atemptats similars en els últims anys

Diversos testimonis citats per l'agència Reuters han assegurat que van veure a dues persones col · locant un artefacte en el vehicle que ha explotat i que, a més del científic, un vianant ha mort.

Després de l'atemptat, el Govern iranià ha advertit que el programa nuclear és "irreversible" tot i la pressió internacional i d'accions com aquesta, que no és la primera. Altres científics iranians suposadament vinculats amb el controvertit programa nuclear de Teheran han estat objecte d'atemptats en els últims dos anys.

La mort de Roshan es produeix exactament dos anys després de la mort, l'11 de gener de 2010, de Majad Shahriari, un conegut científic nuclear iranià, en un altre atemptat, i un any més tard de l'assassinat del també investigador i professor Massud Ali Mohamadi.
2012, un any "crític" per a l'Iran

Teheran va acusar llavors a Israel, Regne Unit i EUA de voler atacar a investigadors clau per desenvolupar el controvertit programa nuclear iranià que, segons la República Islàmica, té finalitats pacífiques mentre que els països occidentals sospiten que vol fabricar armes nuclears.

En un altre atac va resultar ferit Fereydum Abasi Davani, investigador adscrit a la poderosa Guàrdia Revolucionària iraniana, que després de l'atac va ser nomenat cap de l'Organisme iranià per a l'Energia Atòmica.

El cap del personal militar israelià, el tinent general Benny Gantz, ha assenyalat en un comitè parlamentari a porta tancada que l'Iran hauria d'esperar més actes d'aquest tipus.

"Per l'Iran, 2012 és un any crític per la continuació del seu nuclearització, els canvis interns de lideratge i la contínua i creixent pressió de la comunitat internacional", ha assenyalat Gantz.

Inspectors de la AEIA visitaran l'Iran

L'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) ha anunciat que té previst enviar molt aviat als seus inspectors per visitar les instal·lacions nuclears de l'Iran. La AEIA ha donat a conèixer la seva decisió, mitjançant un comunicat difós el dimarts, un mes després que les autoritats de l'Iran renovessin la invitació a la AEIA perquè un grup d'inspectors viatgin al país, segons informa Press TV.

D'altra banda, Occident s'ha mostrat crític respecte a l'obertura de les noves instal·lacions nuclears de "Ford" i ha acusat l'Iran de que el seu programa nuclear oculta fins bèl · lics, acusació desestimada pel representant permanent de l'Iran davant l'AIEA, Ali Akbar Soltanieh, que ha assenyalat que aquesta acusació "no té fonaments convincents" i que té "motivació política".

El portaveu de la AEIA, Gil Tudor, ha confirmat el dilluns que "l'Iran ha començat la producció d'urani enriquit fins a un 20%" en les instal·lacions de Ford "ha afegit també que" tot el material nuclear utilitzat en aquestes instal·lacions romanen sota la vigilància directa i estricta de la AEIA".

CiU puja el bitllet del metro i es reparteix 800.000 euros en dietes

Els 90 responsables polítics de la cúpula de l'organisme Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'han embutxacat 800.779 euros en dietes per acudir a les reunions en les que, entre altres mesures, han decidit pujar el bitllet de metro de 1,45 a 2 euros o acomiadar, com a mesura d'austeritat, a 36 treballadors eventuals que havien de passar a fixos. Com a mostra, un botó: l'alcalde barceloní Xavier Trias (CiU) encapçala el rànquing: 36.800 euros per assistir a 29 reunions (1269 euros per cita).

L'AMB és un organisme supramunicipal format pels principals ajuntaments propers a la capital catalana que conformen el consell metropolità i que va néixer de la fusió de diversos ens sectorials que regulaven el transport, els residus, els serveis hidràulics i la Mancomunitat de Municipis, a més de assumir algunes competències urbanístiques.

La cúpula directiva de l'AMB està formada per 11 polítics que s'han embutxacat 300.000 euros per assistir a les seves reunions: l'alcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias (CiU), va sumar 36.800 euros en dietes als seus 110.000 euros de sou, li segueix Sònia Recasens ( CiU), tinent d'alcalde de la capital catalana, que a més del salari de 98.200 euros rep 31.600 euros en dietes de l'AMB per assistir a 38 reunions, el regidor Jordi Portabella (ERC) cobra també 98.200 euros de sou oficial però té a més un altre complement per dietes de 27.000 euros per 29 reunions.

La regidora de Barcelona Assumpta Escarp (PSC) va cobrar 31.500 euros per 38 reunions per 'complementar' el seu sou de 84.500 euros, el regidor també de Barcelona Antoni Vives, salari de 84.500 euros i 27.000 euros en dietes per 29 reunions; Núria Marín (PSC), alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, amb un sou de 77.000 euros i dietes de 27.000 euros per 29 reunions, Antoni Balmón (PSC), alcalde de Cornellà, amb un salari de 71.600 euros i 38.800 euros per 40 reunions; Lluís Tejedor (ICV), alcalde del Prat, amb salari de 70.300 euros i 27.000 euros per 29 reunions, Antoni Poveda (PSC), alcalde de Sant Joan Despí, amb salari de 66.200 euros i 31.600 euros en dietes per 38 reunions, i Manuel Reyes (PP), alcalde de Castelldefels, amb un sou de 66.400 euros i dietes de 23.300 euros per 18 reunions.

Aquestes dades han estat airejats per tres sindicats de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): la Confederació General de Treball (CGT), la Plataforma Sindical d'Autobusos (PSA) i l'Associació de Conductors de Transports Urbans de Barcelona. Tots els transports col·lectius, públics o privats, depenen ara de l'AMB. I TMB, la major empresa pública de l'àrea, negocia ara una retallada salarial als seus treballadors: vol estalviar 56 milions d'euros, dels quals 14 milions correspondran a salaris.

No obstant això, els sindicats no estan disposats a quedar amb els braços creuats. "A TMB hi ha gairebé tres centenars de càrrecs polítics amb salaris negociats individualment i fora de conveni. Però l'empresa es nega a donar-nos les dades. Sempre que li hem demanat alguna xifra ens ha respost que no ens la donava", diu a El Confidencial Josep Garganté, representant de la CGT. El que sí saben és que "els alts directius de transports són el 7% de la plantilla i que el pes de les seves nòmines arriba al 14% de la massa salarial". És a dir, cobren de mitjana, el doble que la resta de treballadors.

Augments de sou del 56%

Garganté subratlla també que "les dietes de l'AMB permeten a alguns polítics augmentar el sou en un 56% per assistir a reunions que, majoritàriament són breus, rutinàries i no exigeixen massa desplaçaments. I aquests polítics són els que ara acaben d'augmentar les tarifes del transport públic, retallant serveis de busos i metro i volen imposar retallades salarials i un expedient de regulació d'ocupació ".

L'empresa no està disposada a fer marxa enrere, perquè considera que les retallades són imprescindibles. Per això, va lliurar la liquidació a 36 treballadors que portaven dos anys d'eventuals i que ara, segons el conveni, havien de passar a fixos.

Núria de Gispert, fada madrina de la familia col.locadeta a dit

Si Artur Mas, Duran Lleida i Felip Puig, entre d'altres, han posat les senyores, amics, amigues i familia des de consellers a funcionaris sense oposició, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha col.locat, que se sàpiga, pel cap baix, dos xupòpters propis: El seu fill Xavier (a l'Ajuntament de Barcelona) i la cunyada d'aquest, Chantal (al Parlament de Catalunya). Fa uns mesos, el diputat de SI Alfons López Tena va denunciar que la presidenta del Parlament havia fitxat Chantal Framis, cunyada del seu fill, com a "tècnica assessora del Gabinet de Presidència del Parlament".

Això va passar a l'octubre i el que no se sabia és que també el seu fill s'incorporava aleshores a un càrrec públic, com a nou conseller de CiU pel districte de l'Eixample de Barcelona, pel morro de mamà. No sols Espanya ens roba: Els pitjors lladres els tenim a casa.

Aquest nomenament també era difícil de relacionar amb Núria de Gispert, tota vegada que el seu fill ha invertit l'ordre dels seus cognoms: Ara es diu Xavier De Gispert Díaz, quan Díaz li ve del pare i De Gispert de la mare.

Exclusiva: Les dues esposes de Felip Puig també 'fan carrera' amb diners públics

http://noticies.sirius.cat/2011/10/exclusiva-les-dues-esposes-de-felip.html

CiU avala a Prat al capdavant de l'ICS després de la denúncia de la CUP davant de l'AN

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimarts que s'ha complert "escrupolosament" la llei en el nomenament de Josep Prat al capdavant de la presidència de l'Institut Català de la Salut (ICS), denunciat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) davant de la Fiscalia de l'Audiència Nacional per suposada "prevaricació" i incompatibilitat de càrrecs. Foto: El Conseller Boi Ruiz i el President de l'ICS, director general d'Innova -grup d'empreses municipals públiques- i conseller del Grup Sanitari USP d'Hospitals privats, Josep Prat.

En roda de premsa després del Consell Executiu, Homs ha mostrat el seu "convenciment que s'ha respectat escrupolosament el principi de legalitat i s'ha complert la llei" en el nomenament de Prat.

El portaveu s'ha mostrat en espera de les actuacions que pugui fer la Fiscalia, i ha assegurat que l'executiu atendrà les seves conseqüències, tot i que ha mostrat el convenciment del Govern sobre que "s'ha complert tota la llei" de compatibilitat de càrrecs públics.

La Conselleria de Salut ha explicitat la seva prioritat de promoure una gestió més eficient dels recursos disponibles, entre els quals es compten l'eliminació del càrrec remunerat del conseller delegat de les empreses públiques quan ja existeix direcció general.

Ha significat que Prat "té un reconegut prestigi i una dilatada trajectòria professional dins del sector sanitari públic, que l'avalen per liderar el desenvolupament de la Llei de l'ICS, aprovada el 2007 i en desenvolupament des d'aleshores".

Els serveis jurídics de la Conselleria de Salut avalen la compatibilitat dels càrrecs que actualment ocupa Josep Prat, com avalen la resta de presidents d'empreses públiques i consorcis, segons Homs.

Alhora, ha afirmat que 'Prat és president del consell d'administració de l'ICS per encàrrec del Govern de la Generalitat, i aquesta tasca per la qual no rep cap remuneració la compatibilitza amb els càrrecs de director general d'Innova -grup d'empreses municipals públiques, entre les quals es troba Sagessa- i conseller del Grup Sanitari USP Hospitals' privat.

El portaveu Francesc Homs i el cap de turc


La Generalitat tenia diners per abonar la paga extra dels funcionaris a temps pèrò
Francesc Homs va frenar-ho per fer un "avís a navegants".

La Generalitat hauria pogut evitar si hagués volgut la polèmica pel pagament de la paga extra de Nadal perquè tenia diners per haver-ho fet en els terminis habituals. Segons ha pogut saber EL TRIANGLE va ser el secretari general de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, qui va ordenar frenar el pagament mentre des del departament d’Economia se li informava que es podia fer l’abonament de la paga sencera. Homs va optar per mantenir la tensió amb els sindicats de la funció pública i fer un avís a navegants per tal que els funcionaris tinguessin present que això podria tornar a passar més endavant i que per tant convindria que fossin més dòcils davant les retallades que el Govern els vol imposar.

No obstant això, aquesta decisió ha estat qüestionada per alguns experts que consideren que quan la Generalitat al pròxim del mes de maig haurà de tornar a col·locar bons públics tindrà dificultats per vendre’ls. Una administració que no és capaç de pagar les nòmines dels seus empleats difícilment pot generar la confiança financera suficient en els potencials inversors. Per això l’aposta per la crispació que ha fet Homs en aquest cas, podria girar-se-li en contra si el Govern no aconsegueix vendre tota l’emissió de deute públic.

Mas fulmina el director general de Pressupostos poc després de la polèmica retenció de l'IRPF dels funcionaris


Després de més de set anys al càrrec, Salvador Maluquer ha deixat aquest dimarts de ser el director general de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. El seu cessament arriba poques setmanes després de la polèmica retenció de l'IRPF de la paga extra dels treballadors públics, quan aquest ingrés encara no havia estat cobrat. El portaveu del Govern, Francesc Homs, però, ha negat que tingui a veure amb aquest assumpte i ha assegurat que la marxa de Maluquer es produeix 'a petició pròpia' i que l'havia pactat amb el titular d'Economia, Andreu Mas-Colell.

La realitat, però, és que és el primer canvi important que es produeix a l'àrea econòmica de l'Executiu autonòmic després del retard en el pagament de les nòmines i de l'estranya retenció de l'IRPF de la paga extra, estranys moviments en els quals estaria implicat el propi Homs, segons ha informat aquest digital en exclusiva.

Maluquer era un veterà alt càrrec de la Generalitat. Des del 2004 era el director general de Pressupostos -va ser nomenat- per Pasqual Maragall, però prèviament havia estat cap de programació del departament d'Economia i des de juny del 2000 fins al 2004 va ser cap del gabinet tècnic del departament d'Universitat, on va coincidir amb Mas-Colell, que aleshores era el conseller del departament. El seu recanvi serà Josep Miralpeix, fins ara subidrector general d'Estudis i Projectes de la Direcció General d'Assumptes Econòmics de la conselleria d'Economia i Coneixement.


El 80% de treballadors per compte propi a Cuba, sindicats

Prop del 80% de la massa de treballadors no estatals del país s'ha incorporat de manera gradual al moviment sindical, xifra que reflecteix la disposició de la majoria d'aquests a organitzar-se i ser representats pels sectors afins a les especialitats i oficis que exerceixen. En oferir la informació, Salvador Valdés Mesa, secretari general de la Central de Treballadors de Cuba, es va referir a la positiva tasca realitzada durant l'any passat per les estructures de l'organització a tots els nivells, per integrar els que van optar per aquesta modalitat de ocupació.

Els sectors que concentren avui el major nombre de treballadors no estatals sindicalitzats són el de Comerç i Gastronomia (més de 100.000) i el de Transport (al voltant de 60.000), que s'agrupen per a la seva atenció a través de delegats, comitès o seccions sindicals.

"Representem en igualtat de condicions a tots els treballadors del país, estatals o no estatals, amb la missió d'organitzar, ajudar al seu ensinistrament i formació laboral, i elevar la seva cultura política i econòmica", va emfatitzar el també membre del Buró Polític.

"El més important per a un treballador no estatal, va assegurar Valdés Mesa, és ser disciplinat i competent, complir amb els impostos i altres obligacions fiscals, i observar estrictament les normes establertes per a cada tipus d'activitat productiva o comercial".

Segons fonts del Ministeri de Treball i Seguretat Social, fins a desembre últim més de 357.000 cubans exercien el treball per compte propi com a ocupació laboral, tendència al creixement que s'ha de mantenir durant tot el 2012.

Els ERO autoritzats el 2011 augmentaren un 16,9% respecte al 2012

Segons la Secretaria confederal d'Acció Sindical de CCOO, els ERO autoritzats en els deu primers mesos de 2011 van ser 15.833, que van afectar a 246.394 persones, fet que suposa un augment del 16,9% pel que fa al nombre de processos i del 5,9 %, sobre el volum d'afectats, dels quals el 20,9% del total (3310) van ser d'extinció de contractes, el 47,8% (7576) de suspensió temporal de contractes i el 31,2% (4947) de reducció de jornada.

Dels ERO autoritzats, 14.470 van ser pactats amb les organitzacions sindicals o la RLT, el que suposa el 91% del total, mentre que els no pactats van ser 1134, que equivalen al 9% del total. Entre els ERO pactats van ser majoria els que van comportar suspensió temporal de contractes, 7576 enfront dels 4.947 de reducció de jornada i, als 3.310 d'extinció de contractes. Igualment en els ERO autoritzats no pactats, que totalitzen 1363, la suspensió temporal de contractes va ser la modalitat més utilitzada, amb 721 expedients, enfront dels 328 de reducció de jornada i 314 d'extinció de contractes.

Si comparem les dades totals amb les del mateix període del 2010, els ERO autoritzats es van incrementar en un 16,9%; augmentant un 17,3% els expedients d'extinció de contractes, un 139,3% els processos que contemplen mesures de reducció de jornada, mentre que els expedients de suspensió temporal, es redueixen en un 12,4%.

Els ERO Van afectar a un total de 246.394 persones, enfront dels 232.720 del mateix període de 2010, fet que suposa un augment del 5,9% sobre el volum d'afectats. Del total d'afectats, el 20,6% (50.715) van veure extingida la seva relació laboral; el 60,2% (148.379) van tenir una suspensió temporal del contracte, i el 19,1% (47.300) van tenir com efecte la reducció del seu jornada laboral. El 91% de les persones van estar afectades per un ERO pactat i el 9% restant per un ERO no pactat.

Segons les característiques del procediment, el nombre d'afectats augmenta en un 18,8% quan es tracta de processos que comporten extincions de contracte, en un 77,3% les reduccions de jornada, mentre que quan es tracta de processos que comporten suspensions temporals de contractes, el nombre d'afectats es redueix en un 9,1%.

Dels 15.833 ERO autoritzats, 513 van ser en empreses del sector Agrari; 5220 en empreses de la Indústria; 2637 en empreses de Construcció i 7463 en empreses de serveis. De les 246.394 persones afectades per ERO en els deu primers mesos de 2011, la majoria, el 55% (135.522), pertanyen a empreses de la Indústria; el 32,1% (79.192) a empreses de Serveis; el 11,7% (28.987) a empreses de Construcció i el 1,5% (3693) a empreses del sector Agrari. De les 246.394 persones afectades per ERO en els deu primers mesos de 2011, el 76,8% (189.367) van ser homes, i el 23,2% (57.027) dones.

De les 50.715 persones afectades per expedients d'extinció de contractes, el 71,3% (36.197) van ser homes i el 28,7% (14.518) dones; De les 148.379 persones afectades per expedients de suspensió temporal, el 81,8% ( 121.435) van ser homes i el 18,2% (26.944) dones, i de les 47.300 persones afectades per expedients de reducció de jornades el 67% (31.735) van ser homes i el 33% (15.565) dones.

Atenent al nombre de persones, la Comunitat Autònoma de Catalunya és la més afectada, seguida de Madrid, Comunitat Valenciana, Aragó, País Basc, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Astúries amb 210.176 afectats, el que suposa el 85,3% sobre el total. Les Comunitats que han tingut un major nombre d'expedients han estat Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, País Basc, Galícia, Madrid, Castella i Lleó, Aragó i Astúries amb un total de 12.982 processos, la qual cosa suposa el 81,9% del total .

Els funcionaris de presons protesten tancant-se de nit als centres

Les converses entre els sindicats i el departament de Justícia per negociar les condicions laborals dels funcionaris de presons ja fa dies que estan en un punt mort. Però avui han viscut un nou episodi que ha deixat la negociació pràcticament trencada. Com a protesta, els funcionaris de presons han anunciat que pensaven passar la nit dins de les presons. El punt més calent a hores d'ara és la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès on uns 200 funcionaris bloquejen l'accés al centre penitenciari i el canvi de torn des de les sis del matí. També s'ha bloquejat puntualment els accessos a Brians1 i Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires i s'està duent a terme una vaga de zel a la Model de Barcelona i a la presó de Ponent a Lleida, on s'han tancat durant la nit.

La reunió d'aquest migdia, considerada una de les últimes oportunitats per a l'acord, entre sindicats i el govern de CiU, ha acabat sense acord i els representants sindicals han decidit no abandonar les dependències de la seu d'Institucions Penitenciàries, al carrer Aragó de Barcelona, com a protesta. Aquest fet ha motivat que un centenar de funcionaris s'hagin concentrat davant de la seu, al carrer Aragó, tallant el trànsit en més d'una ocasió. Hi ha hagut aldarulls lleus quan dues motos i un cotxe han sortit de la seu governamental i s'han vist blocats pels funcionaris que es manifestaven. Aleshores la policia ha actuat per protegir els vehicles i ha carregat contra els treballadors.

El més passat ja hi hagué aldarulls a la porta de la presó Model entre funcionaris i policia i el dia 29 els funcionaris de presons es van manifestar al centre de Barcelona juntament amb els altres cossos de seguretat de la Generalitat.

Els funcionaris de presons bloquejen els centres penitenciaris


En solidaritat amb els setze reprentants sindicals tancats a la Direcció General de Serveis Penitenciaris degut al trencament de la negociació amb la Genralitat per les retallades, els treballadors de les presons catalanes han començat diverses protestes als centres penitenciaris. A molts d'ells s'han fet assamblees durant el torn de nit i també aquest matí per veure quines accions de suport es podien dur a terme.

El punt més calent a hores d'ara és la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès on uns 200 funcionaris bloquejen l'accés al centre penitenciari i el canvi de torn des de les sis del matí. També s'ha bloquejat puntualment els accessos a Brians1 i Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires i s'està duent a terme una vaga de zel a la Model de Barcelona i a la presó de Ponent a Lleida, on s'han tancat durant la nit. Davant la Direccció General de Serveis Penitenciaris també hi ha una concentració en suport dels tancats, que rebutgen les retallades que la Generalitat vol aplicar als treballadors penitenciaris, que suposen l'acomiadament de 500 treballadors interins, una rebaixa del 25% del sou i el congelament de les noves incorporacions, el que segons els sindicats duria a una falta de seguretat als centres.

Alemanya debat sobre la taxa a les transaccions financeres: una solució real?

No pot ser que no es procedeixi contra els que han provocat aquesta crisi, i que no es prenguin mesures perquè mai més tornin els seus especulatius negocis a posar en perill l'estabilitat econòmica d'Europa. Si cal, França implantarà la taxa a les transaccions financeres (o taxa Tobin) en solitari. Així de contundent es manifestava el president gal, Nicolas Sarkozy, dilluns després de la trobada amb la cancellera alemanya a Berlín.

Angela Merkel va assumir el rol de la part 'prudent' del "duo Merkozy", encara que la seva postura segueix sense agradar a molts. Està d'acord amb el mandatari francès en la importància que es gravin les transaccions financeres i "continuarà lluitant" perquè això es produeixi, va dir. Si cal, Alemanya acceptarà introduir l'impost només en els 17 països de l'eurozona, deixant fora als Estats comunitaris que no utilitzen la moneda única.

Llevat que cap dels dos passa per un bon moment polític i que tots dos necessiten urgentment recaptar èxits, la situació de Merkel i Sarkozy és molt diferent. A França, el president ha de puntuar de cara a les eleccions d'aquest 2012, i la taxa troba ampli suport entre la ciutadania. A Alemanya, la cancellera ha de mantenir fusionat al seu Executiu i evitar uns comicis abans de 2013, i la taxa es topa amb el rebuig dels seus socis de coalició i el dels experts que es pronuncien.

Els arguments bàsics


"Taxa a les transaccions, ja!", Exhibeix en aquest cartell una manifestant en Berlín.Por paradoxal que sembli, Angela Merkel, cap d'un partit conservador, apareix de sobte alineada amb sindicats i manifestants anti-sistema financer i enfrontada als banquers i els polítics liberals que tradicionalment han estat els seus aliats. La cancellera vol la càrrega impositiva sobre les transaccions financeres en tots els parquets del món, però si ni Barack Obama ni David Cameron es deixen convèncer, almenys en les borses de la zona euro.

Els Verds (Die Grünnen) i L'Esquerra (Die Linke, Membre europeu del PIE-l'AMB IU i EUiA) alemanya estan a favor de la taxa. La idea és obligar els mercats a respondre d'alguna manera pels errors comesos i la desmesura que han fet, i continuen fent, trontollar el continent. Es tracta de demostrar que la política no és presa dels poders econòmics, encara que així ho sembli.

"No estem d'acord", li va recordar Rainer Brüderle, cap del grup parlamentari del Partit Liberal i ultraconservador, el segon a bord de la coalició que governa Alemanya i dirigeix ​​Merkel però que en les últimes eleccions a Landers ha perdut gran part del seu suport . Segons Brüderle, i aquesta és una opinió estesa en el seu bancada neoliberal, la mesura "només grava al client": "No volem distorsions de la competència a Europa", va afegir.

Aquests dos, a més de la seva inutilitat, són els arguments que esgrimeix la majoria dels detractors de la taxa. "El sistema financer ha de pagar", li deia Guntram Wolff, co-director del grup de pressió belga Bruegel -al qual pertany Mario Monti i lligat al Club Bilderberg-. No obstant això, la pregunta que es planteja és si el camí escollit per Merkel i Sarkozy per aconseguir tal cosa és el correcte, "si al final aquest impost ho a desemborsar realment la indústria financera o els seus clients", continuava Wolff.

Qui vulgui evitar el gravamen farà les seves transaccions a Londres en lloc de a Frankfurt, en cas que la taxa es cobri exclusivament a l'eurozona. No tots podran traslladar els seus negocis tan fàcilment, indica l'economista Thomas Straubhaar, un altre dels experts consultats, però "mòbils seran en primer lloc els grans, abans que els petits inversors privats".

Com a alternativa, Wolff proposa que es gravin els guanys o els beneficis i no cada transacció. Straubhaar va més lluny: "si les arques públiques necessiten diners, cal pujar els impostos generals. Si es vol controlar els mercats financers, s'han de regular aquests ", va declarar en l'entrevista. Això vol dir evitar que els instituts puguin dur a terme operacions excessivament arriscades, i que els bancs arribin a ser "too big to fail" -massa grans per fer fallida-. També amb això podria Merkel guanyar-se les simpaties de sindicats, manifestants, verds i L'Esquerra.

Vicenç Navarro: Què és el que s'hauria de fer?

La resposta és bastant fàcil. A nivell teòric, l'experiència del segle XX és alliçonadora. Una, és la correcció de l'obscena concentració de les rendes i de la propietat. Mai abans (des dels anys vint en el segle XX) s'havia aconseguit tal concentració. Cal eliminar les reformes profundament regressives que van prendre lloc durant aquests últims cinquanta anys. Aquests canvis generarien enormes recursos a l'estat, que haurien de invertir-se en àrees socials i físiques, creadores d'ocupació, així com en noves àrees productives (com, per exemple, noves formes d'energia i transport), totes elles activitats que estimularien el creixement econòmic que disminuiria el dèficit públic i el deute públic.

Aquestes mesures haurien de complementar-se amb canvis molt substancials del sistema financer, amb redefinició dels objectius d'aquest sistema, prioritzant aquells que serveixen a l'economia i no només als banquers i accionistes. Caldria recuperar el concepte de serveis financers, amb creació de banques públiques, redefinint les funcions del BCE per convertir-lo en un Banc Central (que avui no ho és), en lloc de ser un lobby de la Banca. Com a tal, el BCE hauria de respondre al govern europeu i al Parlament Europeu (tal com passa amb altres banques centrals, com el Federal Reserve Board als EUA i el Banc Central del Japó), amb la responsabilitat d'ajudar els estats i la UE a desenvolupar les seves polítiques econòmiques (incloent la compra de deute públic, revertint els interessos als països deutors).

Una mesura immediata seria la impressió d'euros en dosis molt més accentuades del que fa ara. El BCE no ha tingut cap dubte en imprimir milions i milions d'euros per salvar els bancs europeus. Doncs bé, el BCE hauria de fer el mateix per salvar els estats de l'Eurozona. El perill d'inflació no és immediat. D'aquí la urgència d'aquest tipus d'intervenció, ja que el major risc és el de la deflació, no el d'inflació. Per cert, hi ha el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (EBRD) que sembla adormit i que hauria de revifar per facilitar les inversions en nous sectors productius i de serveis.

Però a més d'aquestes mesures, és important i urgent fer canvis importants en la regulació del capital financer i dels seus mercats. Convindria que es desincentivessin les activitats financeres especulatives, gravant les transaccions a curt termini (la Taxa Tobin). George Irvin ha calculat que un impost d'un euro per cada mil de transacció generaria 220.000 milions d'euros a l'any, més del doble del pressupost actual de la UE.

S'han de prendre aquestes mesures?


La resposta depèn del canvi de mentalitat de les esquerres governants a la UE, fins ara estancades en el territori neoliberal. La seva falta de visió, la seva actitud acomodatícia i la seva manca de coratge polític els ha convertit en part del problema, en lloc de en part de la solució. Per això sense una transformació molt important d'aquestes esquerres o el seu substicición per altres, aquestes alternatives no tindran lloc. No cal dir que el poder econòmic i polític i mediàtic de les dretes és enorme. Però, per molt fort que sigui (i ho és) es pot vèncer si hi ha voluntat política, encara que Espanya no és un exemple. No hi ha hagut voluntat política del govern PSOE d'aliar-se amb les esquerres, ni el 1993, ni el 2008. I això és perquè el marc conceptual que va dirigir les seves polítiques econòmiques era neoliberal. I aquí està l'arrel del problema.

Article publicat per Vicenç Navarro a la revista EL VIEJO TOPO, novembre de 2010.