divendres, 30 de setembre de 2011

Imatges de les protestes contra Boi Ruiz, aquest divendres a Vic


El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha estat rebut amb protestes a l'Ajuntament de Vic, on presideix l'entrega dels premis Sanitat Osona.

CiU s'absté en la votació al Parlament pel reconeixement de Palestina

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució perquè es reconegui Palestina com un estat de ple dret de l'ONU i en altres organismes internacionals, malgrat l'abstenció de CiU i l'oposició del PP. En la resolució que van proposar PSC i ICV, s'estableix que "els pobles palestí i israelià tenen el dret a viure en pau en estats lliures, viables i sobirans, i que tinguin com a fronteres internacionalment reconegudes les que estableixen les resolucions 242 i 338 del Consell de Seguretat".

La mateixa resolució insta al Govern català a que doni suport al reconeixement de Palestina, tot i que el partit que governa s'hagi abstingut. La votació al Parlament català, realitzada en la darrera jornada del Debat de Política General, ha tingut un resultat de 46 vots a favor, 21 en contra i 64 abstencions. Cal recordar que el reconeixement de Palestina va centrar la 66à assemblea de l'ONU que es va celebrar recentment a Nova York.

Laia Ortiz anirà de número dos a les llistes d´ICV el 20-N

L'actual portaveu i diputada d'ICV, Laia Ortiz, serà al segon lloc i farà tàndem amb el candidat Joan Coscubiela a les llistes d'ICV per Barcelona a les eleccions del 20-N, segons han confirmat fonts d'ICV. Ortiz ocuparà el segon lloc en substitució de Núria Buenaventura que aquesta mateixa setmana ha renunciat a la reelecció davant de la investigació del Tribunal Suprem sobre una actuació que va fer el 2009 com a directora General de Medi Natural. Ortiz és actualment vicepresidenta i portaveu d'ICV a més de diputada al Parlament des del 2006, escó que hauria de deixar si surt escollida al Congrés dels Diputats. Aquesta decisió suposaria un trencament de la coalició amb EUiA, segons l'última resolució del Consell Nacional del moviment ecocomunista, i referent català d'IU.

Grècia: Militars retirats prenen per assalt el Ministeri de Defensa per protestar per retallada de pensions

Militars retirats van irrompre avui al Ministeri de Defensa de Grècia per protestar per la reducció de les pensions autoritzades pel govern per frenar el dèficit pressupostari. D'acord amb imatges mostrades per la televisió local, la irrupció al Ministeri va ser encapçalada per diverses dotzenes de militars retirats que no van passar més enllà del pati principal de la institució. Mentre diversos centenars de manifestants es trobaven fora de l'edifici.

Els ex militars van abandonar el Ministeri, després que el ministre de Defensa Beglitis Panos, des del Parlament, va amenaçar amb usar la força si no desallotjaven el lloc.

Altres ministeris a Atenes també van ser bloquejats aquest divendres per empleats en vaga. En particular, representants dels prestadors internacionals a Grècia van haver de posposar una reunió amb el ministre d'Hisenda i el ministre de Transport, perquè no van aconseguir entrar en els edificis dels ministeris.

Els representants dels prestadors de l'FMI estan auditant el pressupost grec per determinar si el país va complir amb les condicions requerides per rebre 8 mil milions de dòlars més, com a part del préstec demanat per Atenes per octubre.

Sis anys d'inhabilitació per al cap d'una trama de concessió irregular de llicències a Barcelona

L'Audiència de Barcelona ha condemnat el funcionari municipal Eduard Cabestany, inspector del districte de l'Eixample, i principal acusat d'una trama de corrupció en la concessió de llicències per a establiments d'hostaleria, a una multa de 8.750 euros i sis anys d'inhabilitació en càrrecs públics per un delicte de negociacions prohibides. La sentència ha estat sorprenent, car tant la fiscalia com l'ajuntament demanaven cinc i set anys de presó per a Cabestany, que ha estat absolt dels altres delictes pels quals estava encausat: falsedat documental i tràfic d'influències.

L'ajuntament ha refusat, de moment, de fer-ne cap valoració.

Hi havia set encausats més, dels quals quatre han estat absolts. Els altres encausats han rebut condemnes similars a la de Cabestany: dos anys i sis mesos d'inhabilitació per a càrrec públic i multa de 8.750 euros de multa. Els fets van ocórrer entre els ansy 2000 i 2004 en relació amb la concessió de llicències a diferents punts de la ciutat. El juny de 2005 Cabestany va abandonar el seu càrrec de funcionari al districte de l'Eixample.

Aquesta trama és independent de la trama corruptiva de Ciutat Vella, però s'ha especulat sobre la seva relació car hi ha un encausat comú en totes dues, l'enginyer Joaquim Quílez, que també està vinculat amb el cas de la xarxa de corrupció policíaca descoberta arran del tancament dels prostíbuls de Castelldefels, Saratoga i Riviera. Quílez és un dels encausats condemnats avui per haver participat en negociacions prohibides i haver-se fet passar per funcionari municipal.

El tribunal considera que Cabestany coneixia la incompatibilitat com a funcionari a l'hora d'intervenir repetidament en l'assessorament a particulars i en l'elaboració de la documentació per a la tramitació de llicències.

Reforma urgent de la Renda Mínima d´Inserció

Amb l'únic vot en contra de CiU, el Parlament ha acceptat la proposta de resolució del grup socialista per instar el Govern a "reformar urgentment la Renda Mínima d'Inserció". Una reforma que ha d'arribar des de "l'acord i el consens amb el conjunt d'administracions, institucions, entitats i agents socials i econòmics implicats en la lluita contra l'exclusió social".

A més, la mateixa proposta socialista reclama que el Govern compensi a tots aquells ajuntaments i entitats socials que hagin hagut d'intervenir davant de situacions d'emergència provocades pels canvis en la forma de pagament de la RMI. El Parlament també demana a l'executiu que resolgui "urgentment" l'acumulació d'expedients.

ICV-EUiA i ERC també havien presentat diferents propostes de resolució sobre la RMI però finalment han estat rebutjades. En el cas dels ecosocialistes, sol·licitaven suspendre el desplegament de la llei fins que no s'hagués assolit un ampli acord amb entitats socials i grups parlamentaris. Una opció que no ha convençut a la majoria dels diputats, com tampoc ho ha fet la proposta d'ERC, que instava el Govern a modificar el decret de desplegament de la llei en un termini màxim de tres mesos.

Així mateix, lL'oposició en bloc ha aprovat una proposta de resolució en el Debat de Política General que reprova els canvis que ha introduït el Govern en la Renda Mínima d'Inserció (RMI).

La resolució, que ha sortit endavant amb els únics vots en contra de CiU, constata "el sofriment i el greuge que han patit desenes de milers de famílies catalanes a partir de la decisió del Govern de canviar la forma de pagament durant l'estiu".

L'oposició, en canvi, s'ha mostrat desunida a l'hora de reprovar el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, una resolució que ha estat rebutjada gràcies al 'no' de CiU i PP, i l'abstenció d'ERC.

CiU vota contra el CAT a les matrícules, inclosos els bocamolls Homs i Puig

El Parlament de Catalunya ha rebutjat aquest divendres una proposta de resolució d'ERC que instava el Govern a elaborar un reglament pel qual portar el distintiu CAT en les matrícules dels cotxes no pugui ser sancionable. El grup parlamentari de CiU hi ha votat en contra, igual que PSC, PP i Ciutadans. Això després que el 'portaveu' del Govern, Francesc Homs, va animar als ciutadans a enganxar el CAT a les matrícules dels seus vehicles, i el conseller d’Interior, Felip Puig, va presumir de portar-lo al cotxe i a la moto i de la multa que deia li havien posat -els seus mossos- per dur el CAT com si es tractés d’un trofeu de caça i dient que la apel.laria.

"L'adhesiu ‘CAT’ sobre la lletra 'E' d'Espanya de la matrícula no pot ser objecte de sanció, perquè no impedeix la identificació del vehicle, ni fa il.legible la matrícula", resava la proposta republicana, que només ha obtingut el suport d'ICV-EUiA i de SI.

La negativa de CiU a votar a favor d’aquesta resolució (que hauria prosperat en aquest cas) és especialment sorprenent, ja que destacats dirigents nacionalistes han defensat moltes vegades l’ús d’aquest distintiu.

El conseller d'Interior català anima a incomplir la llei: "Jo portaré CAT a la matrícula"

Felip Puig considera que portar l'adhesiu CAT a la matrícula no interfereix en la seva interpretació i identificació però admet que si "hi ha algun Guàrdia Civil fora de Catalunya que vol fer complir la llei estarà en el seu dret".

En una entrevista de Rac 1, Puig, que porta el CAT al seu cotxe i moto particulars, ha reconegut que hi ha un reglament que diu que ha d'haver una 'E' a la matrícula i res que dificulti la identificació de la matrícula, però per a ell el CAT no dificulta aquesta lectura.

Recorrerà qualsevol multa que li arribi

Assegura que si li multen per portar el CAT presentarà un recurs i ha justificat la seva decisió de portar aquest distintiu: "Sóc conseller però conduint el meu vehicle sóc un ciutadà més".

En el seu vehicle oficial, Puig ha explicat que no es posa l'adhesiu perquè considera perquè és una opció personal de cadascú: "Utilitzar un vehicle que és de tot el poble per alguna cosa que és opcional em semblaria un ús impropi".

Ha indicat que els Mossos d'Esquadra i la Divisió de Trànsit "no té cap instrucció ni forma part de les seves prioritats perseguir el CAT".

L'SGAE pagava les despeses del supermercat, calçotets, pernils, joies i una medalla d'or per Rajoy

Els de la SGAE passaven a l'entitat les seves despeses del supermercat, calçotets, pernils, joies, el gimnàs, cotxes, electrodomèstics o viatges de luxe a Rio de Janeiro, Nova York, Venècia o l'Havana. Així fins a 30 milions d'euros que eren pagats per la Societat General d'Autors i Editors a través d'un entramat de societats i empreses que es servien com a eina o tapadora per al desviament de fons. Teddy Bautista comentar fa molt poc que Rajoy va ser un Ministre de Cultura fantàstic al qual la SGAE li va concedir la Medalla d'Or.

Els investigadors la Guàrdia Civil i de l'Agència Tributària han aportat al jutge Ruz centenars de factures que van ser pagades a través d'aquestes empreses intermediàries i que proven "despeses (personals o domèstics) que no són propis d'una activitat de serveis".

Carmen Alborch, exministra de Cultura del PSOE, deia en aquell temps: "tenim un deute amb la SGAE" (els espanyols) i Teddy Bautista comentar fa molt poc que Rajoy va ser un Ministre de Cultura fantàstic al qual la SGAE li va concedir la Medalla d'Or Una despesa més de la SGAE i el que ens queda per veure. El jutge acaba de decretar de nou el secret del sumari per la gravetat dels nous fets investigats. Hi ha noves diligències i noves proves.

UGT assegura que la Fundació de l'hospital de Sant Pau té un patrimoni de 1.200 immobles

Part de la plantilla del centre sanitari ha acampat aquest dijous al vestíbul de l'edifici, amb el suport de treballadors del Dos de Maig i l'hospital de Terrassa. El comitè d'empresa de l'hospital Sant Pau reclama a la Fundació de Patrimoni del centre sanitari que es faci càrrec dels deu milions d'euros de dèficit que vol eixugar la gerència. Segons asseguren des d'UGT, la Fundació és propietària d'uns 1.200 immobles, que té llogats. "L'any 2006, quan només posseïa 700 habitatges, la mateixa Fundació valorava el seu patrimoni en 261 milions d'euros", afegeixen.

El sindicat recorda que el patronat de l'ens està format per tres representants de la Generalitat, un de l'Ajuntament de Barcelona i un de l'Arquebisbat de Barcelona.

La direcció de l'Hospital de Sant Pau, però, ha pensat en altres maneres per eixugar el dèficit. Ha presentat un ERO temporal de quinze dies que afectarà 1.428 treballadors i quinze mesos a 63 treballadors. A més, segons UGT es tancarà una planta de 36 llits (sumats als 44 anteriors), se suprimiran tres sessions diàries de quiròfans i s'eliminarà un dia a la setmana l'activitat de la majoria de consultes externes i hospitals de dia (amb excepció d'onco-hematologia). Els divendres, es reduirà en un 66% l'activitat de radioteràpia i medicina nuclear, entre altres, segons informen des de l'organització sindical.

Els treballadors de l'hospital de Sant Pau han acampat aquest dijous a la nit al vestíbul del centre sanitari per celebrar una "jornada de reflexió nocturna". La mobilització ha rebut el suport d'altres metges de l'hospital Dos de Maig i del de Terrassa, així com de veïns de la zona i usuaris, que s'han sumat a la protesta.

L'ocupació sionista costa més de 5.000 milions a l'economia palestina

Un estudi revela que l'ocupació israeliana va costar el 2010 més de 5.000 milions d'euros als territoris palestins. Aquestes pèrdues suposen el 85% del PIB nominal de Palestina: "Sense el control dels recursos i els accessos als Territoris Ocupats Palestins per part d'Israel, l'economia tindria un superàvit fiscal sanejat i s'acabaria amb la dependència de l'ajuda internacional" , assenyala l'estudi realitzat conjuntament pel Ministeri d'Economia de l'Autoritat Palestina i l'Institut de Recerca Aplicada de Jerusalem.

L'informe ha quantificat les pèrdues provocades per algunes de les mesures de l'Estat sionista. Així, el bloqueig al riu Jordà, el mar Mort i els aqüífers subterranis a Cisjordània ha costat als palestins 1.398 milions d'euros al sector de l'agricultura, 1.200 milions en recursos minerals i 143 milions en turisme al mar Mort.

D'altra banda, el bloqueig israelià contra la franja de Gaza costa a l'economia palestina altres 1.398 milions d'euros, mentre que les restriccions en l'accés a l'aigua suposen altres 1.398.000.

Així mateix, Israel guanya 662 milions d'euros anualment a través del control del sector miner a Cisjordània, així com altres 110 milions a través de la comercialització de productes del mar Mort.

Pel que fa a les xifres, tant el Ministeri d'Economia de l'ANP com l'Institut de Recerca Aplicada de Jerusalem han assenyalat que són xifres a la baixa a causa de la manca de documentació en alguns casos, el que ha impedit la quantificació del total.

Sobre els assumptes d'accés al comerç i els recursos, els autors de l'estudi han recalcat que "la majoria d'aquests costos no tenen cap relació amb assumptes de seguretat i estan motivats pel desig d'Israel de restringir el desenvolupament d'una economia competitiva a Palestina".

El ministre d'Economia de l'ANP, Hassan Abu Libdeh, ha subratllat que aquest informe redunda en les afirmacions del Banc Mundial (BM) i del Fons Monetari Internacional (FMI) i dóna suport a la decisió del president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, de acudir a les Nacions Unides per demanar que Palestina sigui reconeguda com a Estat sobirà.

"No importa el que el poble palestí aconsegueixi a través dels seus esforços, l'ocupació els impedeix assolir el seu potencial com a gent lliure al seu propi país", ha dit. "Hauria d'estar clar per a la comunitat internacional que l'única raó a la negativa d'Israel a actuar de bona fe com un company per a la pau són els beneficis que aconsegueix com a potència ocupant", ha afegit Libdeh.

Els indignats exigeixen càstig penal per als especuladors

La responsabilitat de les entitats financeres en l'escenari de la crisi econòmica ha estat, des de la seva eclosió, una de les principals demandes del 15-M. Posen l'accent en el fet que el sistema financer "surti reforçat" en l'actual context gràcies a emportar-, "a preu de saldo", una bona part de les caixes d'estalvis i aposten per nacionalitzar les caixes a les quals s'ha injectat diners públics.

Segons explica Manuel Nolla, integrant del grup i un dels impulsors del text, l'objectiu primordial passa ara per "intentar aturar l'espoli de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM)", que, segons asseguren els indignats, podria vendre a algun banc "per menys de 2.000 milions d'euros i amb garanties davant futures pèrdues". "El Banc d'Espanya prefereix regalar les caixes d'estalvis i els nostres diners posat en elles abans que siguin nacionalitzades!", asseveren en el text.

"Que les caixes siguin semirregaladas a grans bancs, que és el que està fent aquest Govern, és per plorar. És el suïcidi de la socialdemocràcia", opina Nolla.

Proposen una banca pública democràtica, transparent i sense especulació

Els indignats afirmen que els bancs privats "no ho han fet millor que les caixes" en els últims anys i els acusen d'haver "enfonsat" el sistema financer a nivell mundial. "Salvar els bancs dels EUA i Europa ha costat ja dos bilions d'euros en ajudes directes i tres bilions en garanties", adverteixen.

Nolla insisteix en la mateixa idea: "Les caixes d'estalvis han actuat de manera similar als bancs, és a dir, han estat gestionades amb criteris de màxim benefici, per això és possible que ara puguin necessitar ser sanejades".

El grup d'economia no censura la injecció de diners públics en els processos de reestructuració d'aquestes entitats, però el que sí que exigeix ​​és que, en el cas de fer-se, el resultat sigui una caixa pública, "mai la seva venda en subhasta i en el pitjor moment".

Nolla denuncia que, amb cada crisi, es dóna "un altre enorme mos" al patrimoni públic en el que qualifica com una "estratègia política dels grans poders financers per desmantellar l'Estat".

Amb aquesta perspectiva, el grup de treball d'economia aposta per la "nacionalització" de les caixes d'estalvis, una pràctica a la qual auguren més altres beneficis com la possibilitat de disposar d'un parc de pisos i locals de lloguer que, asseguren, solucionaria en gran part el problema de l'habitatge i la supervivència de moltes petites empreses.

Treballen en una demanda als bancs pels seus "il.legalitats"

Els indignats posen en valor la necessitat de crear una banca pública gestionada de manera "democràtica" i "transparent", "allunyada de l'especulació" en què les empreses puguin "obtenir el finançament que necessiten" i que doni "confiança als ciutadans "per invertir els seus diners en una entitat que va a destinar-lo a la" realització d'activitats ètiques i sostenibles".

"Tenim dret a decidir democràticament cap a on dirigir la inversió per reactivar l'economia i per lluitar contra l'atur", manifesten.

En el mateix text, els indignats tornen a exigir accions judicials per aclarir les possibles "responsabilitats civils i penals" dels gestors dels bancs, els taxadors, els auditors i els càrrecs polítics en la gestió de la crisi.

De fet, el grup d'economia treballa també en la redacció d'una demanda a les entitats financeres per les "il.legalitats" en què han incorregut. "Els bancs han falsejat l'alt valor de taxació dels habitatges i han tret cèdules hipotecàries d'un valor superior al permès", asseguren.

Així mateix, el 15-M denuncia la "irresponsabilitat" de l'Executiu i els òrgans de govern de les caixes en l'actual conjuntura i denuncia també la "desistiment de funcions" de supervisió del Banc d'Espanya.

PP i CiU voten el contrari en el primer ple de la Diputació de Barcelona

L'aliança a la Diputació de Barcelona i al Parlament entre PP i CiU portarà cua sinó caos en una bicefàlia contradictòria. De moment ja no s'han posat d'acord en el primer ple ordinari, on els dos grups han votat el contrari. Les dues primeres mocions, en defensa de la immersió lingüística i en contra de la reforma de la Constitució, han dividit als dos partits que formen el govern, el que tot just a principis de la legislatura fa, amb l'imatge de caos d'avui al Parlament, preveure un govern a la deriva i a cop de pacte puntual.

Les mocions que s'han votat en aquest ple eren precisament sobre dos temes on convergents i populars no s'hi troben, la immersió lingüística i la reforma de la Constitució per limitar el dèficit de les administracions públiques. Les discrepàncies entre els dos grups que formen govern han acabat, en aquest cas, perjudicant al PP, que ha vist com les dues mocions tiraven endavant malgrat la seva oposició.

En la votació sobre la immersió lingüística, el PP s'ha quedat sol. Concretament, el text de la moció assegura que la immersió "és un model d'èxit i cohesió social reconegut internacionalment" alhora que es defensa el sistema d'ensenyament actual a Catalunya. El PP, però, ha considerat que la moció és "un atac a la separació de poders", en paraules d'Alberto Vilagrasa que es referia així a les ja conegudes sentències judicials contra el model d'immersió. En canvi, CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, hi han votat a favor.

En el cas dels convergents, Joan Carles García Cañizares s'ha referit a les postures que s'hi oposen com el PP quan ha dit que "els idiomes son per entendre'ns, no per discutir". Josep Mayoral, per part del PSC, ha recordat que la immersió és un "factor essencial en la qualitat del país".

L'altra votació de la polèmica entre el PP i CiU, i del ple, ha estat en una moció contra la reforma constitucional que els populars i el PSOE van aprovar al Congrés dels Diputats per tal de limitar el dèficit de les administracions públiques. Aquí el PP ha votat en contra acompanyat pel PSC, CiU però ha discrepat dels seus socis de govern a la Diputació i s'ha aliat amb ERC i ICV-EUiA. A la moció es considera que la reforma "condiciona unilateralment i per imposició les finances i la prestació de serveis públics dels ajuntaments, interferint greument en l'autonomia local i en l'autogovern de Catalunya".

A això, el grup convergent ha afegit que "l'exclusió dels partits catalans és un menyspreu als catalans", mentre que ERC i ICV-EUiA han insistit en la idea que la reforma limita les funcions dels ajuntaments. Els arguments de PP i PSC han sigut que "és una mesura necessària per limitar l'atur", segons el conservador Vilagrasa i que la Diputació "és un espai de debat del món local, no és un lloc per un tema substanciat al Congrés", segons Mayoral, del grup socialista.

Siguin quins siguin els arguments polítics d'uns i altres, àmpliament exposats en altres institucions i debats, el que ha evidenciat aquestes votacions és la distància que existeix entre el PP i CiU en els primers temes que vota la Diputació de Barcelona, una distància, però, que tots dos van oblidar per fer-se amb el poder.

Els sindicats atribueixen la protesta de sanitaris a la ´crispació´

Els sindicats han atribuït a la "gran crispació" del sector sanitari la irrupció de 200 sanitaris a la seu de l'Institut Català de la Salut (ICS) i d'una cinquantena d'ells a la reunió de la Taula Sectorial, el que ha obligat a suspendre la negociació, que es reprendrà la tarda de dilluns. Els representants de Metges de Catalunya (MC), Satse, CCOO, UGT i Catac-IAC han constatat el malestar que acumula el sector per les retallades sanitàries de 1.000 milions d'euros, que ja van començar l'any passat amb una rebaixa del 5% del sou.

El secretari adjunt de MC, Jaume Giménez-Palau, la secretària general de Satse a Catalunya, Montse Peña, i el portaveu d'UGT, Juan Cobacho, han remarcat que la irrupció ha estat el fruit que les coses no s'han fet bé fins ara.

"La força no ens agrada a ningú, però els treballadors estan molt nerviosos i molt crispats", ha explicat Peña, que ha assenyalat que la proposta que va posar dilluns sobre la taula l'ICS és del tot inacceptable per al seu col·lectiu, que d'efectuar-se deixaria de percebre 710 euros per la paga de Nadal.

Però el problema és la sobrecàrrega laboral i la falta de personal de que peca el sistema, ha remarcat Peña.

El representant de MC ha deplorat que la negociació amb l'ICS és fictícia, perquè per tal que hi hagi autèntica voluntat negociadora les dues parts han de poder aproximar-se i la proposta de l'Institut és el més semblant a una imposició, ja que si els sindicats no l'aproven auguren que s'aprovi de tota manera en forma de decret a través del Consell Executiu.

Mala gestió de les negociacions

"Les negociacions s'han portat malament, i la tensió viscuda aquest dijous és conseqüència del que ha anat succeint fins ara", i això només pot perjudicar més el sistema, ha assenyalat Giménez-Palau.

La irrupció de 50 dels 200 treballadors que més tard han pres la seu de l'ICS s'ha produït poc després que donés començament la reunió, i just quan el gerent Joaquim Casanovas estava a punt d'aportar xifres per justificar la retallada fins a final d'any. El gerent ha lamentat que la irrupció a l'edifici de l'ICS és "poc útil" per a la negociació.

Protesta dels MIR al centre de Barcelona

Un grup d'entre 700 i 800 metges residents s'han concentrat contra les retallades davant la seu de l'ICS, a la cantonada de la Gran Via amb Balmes, i han tallat el trànsit a tots dos carrers.

Estiu boig també al Regne Unit i, dilluns, als abrics

Temperatures molt altes per a aquesta temporada es registren al Regne Unit, després d'un estiu bastant fresc, va informar ahir el seu Servei Meteorològic. La calor va arribar a la majoria de les regions del Regne Unit i aquest dijous va ser registrada la plusmarca de 29 º Celsius a l'est d'Anglaterra. El rècord anterior data de 1895. Aquell 29 de setembre, la temperatura va pujar fins 27,8º a York, al nord d'Anglaterra.

Les actuals temperatures excedeixen en 10 º com de mitjana les normals per al mes de setembre però la calor durarà fins dilluns que ve. La policia viària adverteix sobre possibles embussos de carreteres, perquè la majoria dels britànics es dirigiran a la costa o als parcs el cap de setmana.

Les autoritats ja es preparen per a un dur hivern, tenint en compte l'experiència dels últims que van ser bastant rigorosos a Gran Bretanya.

El Servei Meteorològic va informar que serà l'últim cap de setmana càlid. Dilluns ja arribarà la tardor a Londres, que és com l'hivern a Madrid.

dijous, 29 de setembre de 2011

Mor el poeta valencià Salvador Iborra apunyalat en una baralla a Barcelona

El jove poeta valencià Salvador Iborra Mallol ha mort apunyalat en una baralla al districte de Ciutat Vella de Barcelona a les 6.20 hores d'aquest dijous, han confirmat fonts coneixedores de la investigació. Iborra (València, 1978) es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València (UV) i estudiava un màster en Humanitats a la Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís d'una baralla al mig del carrer, i en arribar al lloc dels fets van trobar en Salvador, que va ser atès pels sanitaris sense poder reanimar-lo.

Havia publicat els poemaris 'Un llençol per embrutar' i 'Les entranyes del foc', encara que el major reconeixement el va obtenir amb 'Els Cossos oblidats', que li va valer el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de la ciutat de Sagunt el 2009. L'Àrea Territorial d'Investigació de la Regió Metropolitana de Barcelona ha obert una investigació per aclarir els fets.

La resistència líbia assalta la seu de la CIA a Trípoli

Les unitats de combat de la resistència sota el comandament del general Jamis Gaddafi han pres per assalt a les 5 hores de la tarda l'antic edifici residencial situat a la zona d'ambaixades de Trípoli que des de fa 3 setmanes servia de seu als serveis d'informació dels EUA, la CIA i d'altres serveis d'intel.ligència de l'OTAN. Els combatents han eliminat prèviament els llocs de control instal.lats a les rodalies de l'hotel.

Cap agent d'intel.ligència nord-americà ha estat afectat personalment ja que han dormit en una zona de màxima seguretat prop de l'aeroport. Els combatents han requisat abundant documentació i han plantat la bandera verda a les instal.lacions.

Aquesta no és l'única acció patriota a Trípoli. Altres unitats han assaltat emprant diferent tipus d'armament l'antiga escola militar femenina situada al carrer Mukhtar.

S'han escoltat trets als carrers Mansura, Bengchir i Tajura.

"Trípoli és escenari d'accions cada vegada més enèrgiques i audaces de les forces de la resistència nacional líbia".

Les forces lleials neguen la captura del portaveu del govern legítim Musa Ibrahim.

Desmentit d'una altra nova notícia falsa d'avui de les que acostumen els servs monàrquics del CNT i amplifiquen els mitjans de l'imperi, com la de la fossa amb restes d'animals de la qual ara no en parlen.

Un nou comandant pro OTAN eliminat

L'Exèrcit libi està procedint a liquidar sistemàticament als caps operatius de les bandes de mercenaris que empra l'OTAN per conquerir el territori libi. Diversos caps importants han estat eliminats a Beni Walid i Sirte.

Avui es coneix la notícia que un obús ha impactat en el vehicle del cap dels rebels de Misratah, de nom Nuredín El Gene, acabant amb la seva vida. Aquest individu ordenava el bombardeig amb míssils i coets sobre escoles, habitatges i residències de Sirte.

La manca de comandaments augmenta la desorganització i ineficàcia de les bandes d'agents i traïdors mentre que les forces patriotes mantenen intacta la seva línia de comandament.

La victòria tuareg no va ser a Ubari sinó a Atamsan

Detalls sobre la informació de la victòria obtinguda per les tribus tuaregs sobre una columna de mercenaris pro OTAN: Aquesta columna es dirigia des de l'oasi de Ubari a la ciutat de Ghat a l'extrem sud libi quan va ser emboscada a la petita vila de Atamsan, abans d'Adri Achati. 150 vehicles enemics van ser destruïts.

S'enlaira el primer mòdul del laboratori espacial de la Xina

El primer mòdul del laboratori espacial de la Xina, el Tiangong-1, s'ha enlairat avui del Centre de Llançament de Satèl·lits Jiuquan a l'àrea desèrtica del nord-oest del país a les 21:16, hora de Beijing (13:16 GMT). El mòdul no tripulat, transportat pel coet Gran Marxa-2FT1, provarà l'acoblament espacial amb una nau espacial aquest mateix any, el que prepararà el camí perquè la Xina es converteixi en el tercer país del món en operar una estació espacial permanent al voltant l'any 2020.

El fet s'ha d'emmarcar davant el col.lapse de l'aposta dels EUA per les llançadores, ja jubilades, i la dependència del laboratori espacial internacional de les naus russes Soiuz per al seu proveïment. La tripulació de l'ISS ja s'ha reduït en tres tripulants, per ampliar el marge de supervivència de la resta, i un motor Progress de la Soiuz va explotar en un enviament recent disparant totes les alarmes.

Xina, per la seva banda, ha establert una xarxa de satèl.lits de comunicacions i gps propi, paral.lelament a la Glosnaz dels russos per la seva banda, i desenvolupa la seva expansió espacial, amb un projecte d'allunatge cap al 2020, en què possiblement l'estació actuï com a base d'enlairament per evitar els greus inconvenients de l'enlairament terrestre.

El reconeixement de Palestina, a un vot de la majoria en el Consell de Seguretat

Rússia, Xina, Índia, Sud-àfrica, Brasil, Líban, Nigèria i Gabon són els vuit països membres del Consell de Seguretat que, segons el ministre d'Afers Exteriors palestí, Riad al Malki, recolzen l'admissió de Palestina com a membre ple. La xifra, per tant, és insuficient per guanyar l'aprovació en aquest organisme. Tots els esforços de la delegació palestina es centren en el novè i clau vot a favor que podria procedir de Bòsnia-Hercegovina. D'obtenir la xifra, EUA es veuria obligat a exercir el seu veto per impedir l'admissió palestina, amb el llast diplomàtic i el deteriorament de la seva imatge, per al món àrab i pels seus aliats sunnís del Golf, que això suposarà.

El Consell va reenviar el passat dijous la peticón palestina al comitè de noves adhesions, que la començarà a analitzar aquest divendres i podria contestar en les pròximes setmanes. Després de l'informe del comitè, la sol.licitud es sotmetria a votació en el Consell, un tràmit que no té termini determinat i que podria demorar setmanes i fins mesos.

Suport de l'Eurocambra

Precisament aquest dijous, el ple del Parlament Europeu ha aprovat per àmplia majoria una resolució que demana als governs dels països de la Unió Europea (UE) donar suport a la sol.licitud palestina d'ingrés.

"L'Eurocambra demana a l'alta representant de la Unió (Catherine Ashton) i als Governs dels Estats membres de la UE que continuïn els seus esforços per assolir una posició comuna comunitària sobre la sol.licitud de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) d'ingrés com a membre de ple dret a les Nacions Unides", assenyala el text.

La resolució -pactada conjuntament per tots els grans grups de l'Eurocambra (els populars del PPE, els socialistes del S&D, els liberals de ALDE, els Verds, i els de l'esquerra unitària comunista del GUE (Grup de l'Esquerra Europea)- demana així mateix "evitar divisió entre els Estats membres" sobre aquest suport perquè els palestins tingui un seient a l'ONU.

L'Eurocambra subratlla que les negociacions directes entre israelians i palestins "s'haurien de reprendre sense demora" i "d'acord amb els terminis demanats pel Quartet" (EUA, UE, ONU i Rússia).

Els eurodiputats consideren que la situació actual és "inacceptable" i que per això "s'han d'evitar totes les accions que puguin empitjorar les perspectives d'un acord negociat", com l'anunci de 1.100 nous assentaments il.legals per Israel a Jerusalem est o Cisjordània.

El Parlament Europeu demana també que cessin els atacs amb coets contra Israel des de la franja de Gaza i insisteix en la necessitat d'una treva permanent.

L'Eurocambra ha reiterat que dóna suport a una solució de dos Estats: Israel i "un estat palestí independent, democràtic, contigu i viable convivint en una situació de pau i seguretat", basat en les fronteres de 1967 i Jerusalem com a capital per a ambdós estats.

34 congressistes ianquis amenacen Repsol si treballa amb Cuba

Un grup de 34 congressistes ianquis han demanat a la petroliera espanyola Repsol YPF que cancel.li els seus plans d'explorar a la recerca de petroli en aigües de Cuba, amenaçant a la companyia d'enfrontar-se a 'riscos comercials i legals als Estats Units'. Els plans de Repsol d'usar unes instal.lacions de construcció xinesa per explorar jaciments petrolífers aquest any en aigües profundes de Cuba al golf de Mèxic s'han topat amb l'oposició de l'estat de Florida, bastió de la màfia cubana i del feixisme ianqui.

En una carta datada el 27 de setembre i enviada al president de Repsol, Antonio Brufau, congressistes republicans i demòcrates, encapçalats per la coneguda finançadora de terroristes, la congressista per Florida Ileana Ros-Lehtinen, van amenaçar a l'empresa espanyola que corre el risc de danyar els seus interessos comercials als Estats Units si segueix endavant amb els seus plans a Cuba.

"Demanem respectuosament que Repsol abandoni totes les activitats de perforació petroliera que ha proposat en aigües de Cuba", dicta la missiva signada pels 34 congressistes, entre els quals figura també Debbie Wasserman Schultz, presidenta del Comitè Nacional Demòcrata.

Ros-Lehtinen, cubana de naixement, presideix el Comitè d'Afers Exteriors de la Cambra i ha donat suport públicament la violència de tot tipus, així com el seu finançament de milions de dòlars anuals, contra el govern de Cuba, sent els principals opositors a la fi del això que té l'economia de la illa ofegada des de fa més de 50 anys.

Garanties de Repsol

El passat mes de juny, en resposta a la preocupació de Washington sobre els seus plans a Cuba, Repsol havia assegurat que compliria els requisits ambientals dels Estats Units i que permetria que funcionaris inspeccionin les instal.lacions, segons ha informat el secretari d'Interior nord-americà, Ken Salazar.

En la seva carta, els congressistes afirmen que atès que qualsevol inversió estrangera a Cuba requereix una propietat conjunta i pagaments fiscals al Govern cubà del president Raúl Castro "qualsevol operació de perforació que Repsol dugui a terme en aigües cubanes aportarà un benefici financer directe a la dictadura de Castro ".

La missiva amenaça a Repsol que els seus plans de perforació a Cuba podrien violar les lleis dels Estats Units-entre elles una complexa xarxa de sancions que constitueixen l'embargament comercial contra l'illa-pel que l'empresa espanyola i les seves filials s'exposen a " responsabilitats penals i civils en tribunals dels Estats Units ".

Repsol, en un consorci amb la noruega Statoil i una unitat de la índia ONGC, té previst fer servir la instal lació petroliera Scarabeo 9, de construcció xinesa, per perforar un o dos pous.

La plataforma, propietat de Saipem, unitat del gegant petrolier italià Eni, va camí de Cuba.

Està previst que Repsol després passi les instal.lacions a la companyia estatal malàisia Petronas i després a ONGC Videsh, unitat de ONGC, que també ha arrendat blocs en aigües cubanes.

Experts petroliers consideren que Cuba podria tenir 20.000 milions de barrils de petroli al golf de Mèxic, encara que el Servei Geològic dels Estats Units estima que les reserves són d'uns 5.000 milions de barrils.

Repsol va perforar un pou en aigües cubanes el 2004 i va trobar petroli, però per diverses raons, entre elles precisament l'embargament il.legal dels Estats Units sobre l'illa, no ha pogut perforar.

Dues hores i mitja d'acarament entre DSK i Tristane Banon

Tristane Banon -filla d'uns rics coneguts de DSK que el volia entrevistar i ho va aconseguir, per l'amistat dels pares, el 2003- volia confrontar-se amb Dominique Strauss-Kahn, a qui acusa d'intent de violació, i tots dos s'han trobat avui durant més de dues hores i mitja en els locals de la Brigada de Repressió de la Delinqüència contra les Persones (BRDP). Sense advocats, tots dos han defensat la seva versió del que va passar el febrer de 2003, quan mantenien una entrevista en un apartament de París per al llibre de Banon 'Errors confessats'.

Després de l'acarament, l'exdirector del Fons Monetari Internacional ha abandonat la seu policial somrient als mitjans però sense fer declaracions, ha pujat al seu cotxe i se n'ha anat. DSK ha arribat a la comissaria des de Marràqueix, on ha passat uns dies de 'vacances'. Banon ha arribat mitja hora abans al centre policial, i tampoc ha fet declaracions a la sortida.

L'acarament havia estat ordenat per la Fiscalia de París, que investiga des del juliol la denúncia de Banon per intent de violació. Ara, després d'escoltar les dues parts, els fiscals han de decidir si segueixen endavant amb un cas judicial, si consideren que es tracta d'una simple agressió sexual (delicte que ja hauria prescrit), o si tanquen l'assumpte sense més. Banon ja ha fet saber que vol que Strauss-Kahn sigui jutjat per un tribunal, i havia anunciat que presentarà una altra denúncia constituint-se en part civil, el que suposa la designació automàtica d'un jutge d'instrucció.

DSK, de 62 anys, que s'ha querellat per la seva part contra Banon per "denúncia calumniosa", va negar fa uns dies a la televisió haver exercit "violència o coacció" contra la dona, encara que, segons alguns mitjans locals, hauria admès davant la policia haver realitzat "alguns intents" (avenços). Banon, de 32 anys, desmenteix aquesta versió i fa uns anys va descriure els fets com "una lluita contra un ximpanzé en zel".

Banon va decidir denunciar a DSK quan a Nova York van començar a sorgir dubtes sobre la veracitat de la declaració de Nafissatou Diallo, una cambrera de l'hotel Sofitel que va acusar de violació a l'ex ministre de Finances francès. Quan la fiscalia va decidir l'agost no procedir penalment contra Strauss-Kahn i aquest al seu torn va denunciar Banon, l'escriptora no es va fer enrere, i va declarar que estava desitjant trobar cara a cara amb DSK perquè aquest li digués, mirant-li "als ulls", que la seva acusació era" imaginària".

La 'periodista' ha dit també, durant la manifestació de suport que es va celebrar dissabte a París, que "evidentment" sentia "por del cara a cara" amb Strauss-Kahn.

PSC, PP, ICV-EUiA i ERC forçaran CiU a presentar els pressupostos abans de campanya electoral

Els principals grups de l'oposició-PSC, PPC, ERC i ICV-EUiA- s'han aliat per obligar el Govern a presentar i debatre el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2012 abans de l'inici de la campanya electoral de les generals del 20 de novembre, cosa que el Govern volia evitar. L'oposició vol que el Govern compleixi l'obligació legal que té d'aprovar el projecte de llei de pressupostos abans del 10 d'octubre.

Segons fonts parlamentàries, aquesta proposta de resolució conjunta es votarà aquest migdia al Parlament i, si no hi ha sorpreses d'última hora, és una de les poques propostes en les que CiU corre el risc de quedar en minoria, llevat que al final la doni suport.

Sí a les consultes populars amb vista al pacte fiscal


El Parlament aprovarà una resolució impulsada per CiU i ERC en què es comprometen a impulsar en el termini de tres mesos un projecte de llei que reguli les consultes populars sense caràcter de referèndum. L'objectiu és donar "suport legislatiu a un procés de ratificació ciutadana de la proposta de pacte fiscal", que també es contempla en la resolució i que s'especifica que passa per un model equiparable al basc i navarrès.

El text subscrit per ambdós partits clarifica que per pacte fiscal la Generalitat entén que hauria de tenir les competències en "exacció, recaptació, gestió, liquidació, inspecció i revisió" de tots els tributs generats a Catalunya. Així mateix, insta la Generalitat a crear un grup de treball abans del 30 de novembre per "avaluar i proposar" la base de càlcul per establir la quota que Catalunya pagarà a l'Estat.

Aquest acord es produirà després de la bona sintonia que CiU i ERC han escenificat en el debat de política general, que es celebra poc després que els republicans hagin triat a una nova direcció, que en comptes d'apostar per l'aliança amb PSC i ICV -EUiA advoca per tendir ponts amb la resta de formacions que s'autodefineixen com a independentistes.

Segons el document, és imprescindible un nou model de finançament singular per a Catalunya, per tant possibilitar que igual que passa amb el País Basc i Navarra, aquesta comunitat surti del règim comú i de la negociació multilateral.

La resolució també inclou la realització d'una campanya ciutadana sobre la importància de comptar amb un nou model per reduir el dèficit fiscal i obrir una ronda de contactes amb agents econòmics i socials per informar-los de primera mà sobre els canvis.

La resta de resolucions presentades per CiU aborden temes candents com la immersió, el corredor mediterrani i els incompliments de l'Estat, així com alguns dels eixos d'actuació del Govern de CiU per al 2012, com la llei de governs locals, el projecte de llei de estabilitat pressupostària i l'impost "temporal" a les grans fortunes.

Corredor mediterrani

Els principals partits amb representació al Parlament han presentat propostes de resolució en defensa del corredor mediterrani. Els diferents partits es refereixen a aquesta infraestructura com essencial per al desenvolupament econòmic de Catalunya i demanen al Govern espanyol que defensi la seva necessitat davant la Unió Europea. El Parlament aprovarà la resolució en defensa del corredor mediterrani després que aquest dimecres el Ministeri de Foment fes pública una polèmica nota en què el Govern espanyol i francès apostaven per incloure el passadís central en les xarxes transeuropees.

Centenars de sanitaris obliguen a suspendre la negociació de les retallades

Les negociacions entre sindicats i Govern de CiU no han pogut ni fer el primer pas. Mig centenar de manifestants, principalment metges i infermeres, ha irromput amb força en la reunió de la Generalitat amb els sindicats planificada per pactar les retallades sobre el personal de la sanitat pública, el que els treballadors no entenen doncs el que cal es plantar-se cara al neofeixisme de la dreta nazicatòlica. Alguns manifestants s'han pujat damunt de les taules i han llençat per terra tota la documentació que hi havia a sobre.

La protesta ha provocat que es suspengués la cita i s'ajornarà la negociació per uns retallades que haurien de fer-se efectius dilluns que ve. Després d'uns minuts de protestes i pancartes a la sala de reunicones i el vestíbul de l'edifici, els manifestants han sortit de nou al carrer.

El gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Joaquim Casanovas, ha assegurat que aquestes manifestacions són "poc útils" encara que ha mostrat la seva voluntat de reprendre les negociacions de forma immediata. Casanovas, acorralat pels manfiestantes, ha estat custodiat pels Mossos d'Esquadra.

Per la seva banda, la representant de CCOO, Carme Navarro, ha lamentat que "no es tracta del millor comportament" però ha demanat comprensió perquè "els metges sempre acaben pagant les retallades". Aquesta voluntat conciliadora contrasta amb l'ambient de crispació dels treballadors de l'ICS, que han tornat a sortir al carrer amb crits de "lladres" o "mans enlaire, això és un atracament".

L'ICS ha enviat un comunicat lamentant els fets i assegurant que estan fent els contactes necessaris per reprendre les negociacions TNA aviat com sigui possible ". En concret, a les 12.30 hores, l'ens públic es reunirà amb un representant de cada sindicat per comunicar-com i quan afronten la negociació.
La paga extra de Nadal, el darrer 'tisorada'

Des que van arrencar les retallades sanitaris fa ja diversos mesos, els metges han vist com la seva nòmina anava minvant mes a mes. La reducció del 6,5% del pressupost en sanitat inclou, a més del tancament de plantes, quiròfans i serveis d'urgències d'ambulatoris, la retallada d'hores extra, guàrdies i pagaments per complements, que suportaven en molts casos la meitat del salari de metges o infermeres.

La negociació-i les protestes-neixen després de l'última volta de la Generalitat, que pretén eliminar mitja paga de Nadal als més de 40.000 professionals de la salut pública catalana. No és la primera vegada que els metges pateixen retallades en els seus sous: el govern tripartit ja els va rebaixar el muntant un 5%.

La UE ensenya les dents a Rússia en disputa pel gas del Caspi

La Unió Europea ha decidit mostrar les dents a Rússia perquè no posi traves al transport del gas del mar Caspi a Europa a través de l'anomenat Corredor Sud, escriu avui el diari rus Moskovskie Novosti. La Comissió Europea va iniciar aquesta setmana inspeccions inesperades a 20 empreses de deu països de l'Europa Central i de l'Est, totes elles, vinculades al gegant gasista rus Gazprom que haurà de pagar multes de més de 10.000 milions de dòlars si es comprova que infringeix les lleis antimonopoli d'Europa.

La recerca es porta a terme en països on Gazprom és el principal, quan no l'únic, proveïdor del gas natural. El grup rus ja va manifestar la disposició de cooperar amb els inspectors i ha afirmat que ignora les seves reclamacions. No obstant això, Moskovskie Novosti dóna per acabada l'època del desglaç en el diàleg que la UE i Rússia mantenia en matèria d'energia: Brussel vol recordar-li a Moscou qui va a dictar les condicions en el mercat europeu de cara a la batalla decisiva pel gas del Caspi, segons el diari.

Les inspeccions es van iniciar en empreses d'Alemanya (Gazprom Germania, E. ON, RWE), Àustria (OMV), República Txeca (RWE i Vemex), Polònia (PGNiG i Gaz System), Hongria (EON), Bulgària (Bulgargaz i Overgas), Lituània, Letònia, Estònia (sucursals d'EON i Gazprom), així com Romania o Eslovàquia. Fonts consultades per MN assenyalen que en l'operació participen uns 300 funcionaris. La portaveu de la Comissió Europea, Amelia Torres, va precisar que la investigació està "en la fase inicial" i que, de moment, només es tracta de "sospites".

La infracció de les lleis antimonopoli podria implicar multes equivalents a un 10% de les vendes. Les hipotètiques sancions contra Gazprom superarien 10.000 milions de dòlars en el pitjor dels casos encara que no existeixen precedents en el mercat del gas: altres gegants europeus com E. ON, RWE, Eni i GDFSuez preferir en el seu dia plegar-se a les demandes de Brussel.les, vendre les seves divisions de transport i/o reduir la seva quota en el mercat majorista del gas.

El passat 12 de setembre, el Consell d'Europa va donar llum verda a la signatura d'un acord vinculant amb Azerbaidjan i Turkmenia per a la construcció d'un gasoducte a través del mar Caspi. Aquesta canonada és la baula que falta per garantir el tràfec del gas caspio a Europa a través del Corredor Sud, en particular, pel gasoducte Nabucco, i així reduir el grau de dependència respecte al gas rus. Moscou, mentrestant, exigeix ​​que el gasoducte transcaspi compti amb l'aprovació de tres Estats riberencs: Iran, Kazakhstan i Rússia.

El comissari europeu d'Energia, Günther Oettinger, va prevenir aquest mes a Rússia dels intents de frustrar el Corredor Sud a través de pressions sobre Ashjabad i Bakú o mitjançant la construcció d'una canonada alternativa, South Stream, en el fons del mar Negre. Pocs dies després d'aquesta advertència, Gazprom va subscriure amb la italiana Eni, l'alemanya Wintershall i la francesa EDF un nou acord sobre el repartiment de participacions en el marc d'aquest projecte. Segons Moskovskie Novosti, va ser la gota de més que va empènyer a la Comissió Europea a ordenar les inspeccions.

Telefònica: els dividends repartits dupliquen el cost dels acomiadaments

Els dividends que César Alierta reparteix entre els accionistes de Telefònica, 6.755 milions d'euros, dupliquen el cost total de l'ERO aprovat, xifrat en 2.700 milions d'euros, que destruirà 6.500 ocupacions. El que César Alierta escalfi la butaca del consell d'administració li costa a Telefònica gairebé el mateix que l'acomiadament de cadascun dels 6.500 treballadors que s'acullin a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) plantejat per l'operadora: uns 400.000 euros. En concret, 415.000 euros és el preu que pagarà l'operadora per enviar a l'atur a 6.500 persones amb més de 53 anys i amb un futur més que incert.

“El propi president de Telefònica podria haver-se acollit a un d'aquests ERO, ja que té 66 anys”, ironitza Álex López, secretari de la Federació de Transports i Comunicacions (FETYC) de CGT, a qui li sembla indecent que una empresa amb beneficis (10.167 milions d'euros el 2010) anunciï alhora la destrucció de 6.500 ocupacions (el 20% de la plantilla a Espanya) i un bonus per a directius de 450 milions d'euros. “Sembla que s'estan rient d'un país amb un 20% d'atur”, protesta López.

En la mateixa línia de contrastos, mentre l'ERO de Telefònica rebaixa al 66% del salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser superior als 42 milions d'euros el 2010. De fet, l'operadora –privatitzada l'any 1999– és la tercera companyia de l'Ibex 35 amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d'euros) i de ACS de Florentino Pérez (47,8 milions d'euros). Encara més, Alierta és l'executiu del seu sector millor pagat d'Europa, amb 8,6 milions d'euros en efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d'altres 6,6 milions d'euros, segons El País, que cita fonts coneixedores de l'empresa. Telefònica no fa pública la retribució del seu president.

“Els treballadors de Telefònica estan molt indignats”, afirma Álex López. “Aquests 6.500 llocs de treball dignes no tornaran. Però és que els que es queden haurien de suportar un conveni col·lectiu regressiu, si no el pitjor, que empobreix la garantia de l'ocupació, les externalitzacions, la mobilitat geogràfica forçosa o el manteniment del poder adquisitiu. “La gent té por al trasllat forçós o al canvi d'activitat”, confirma López. A més, l'ERO afecta molt negativament a nivell organitzatiu, perquè “hi ha zones on podria anar-se'n un 50% de la plantilla, com Burgos, o un 35%, com Extremadura”. López es tem que una petita part d'aquests llocs se substituiran per subcontractats, que és “treball més barat, més precari, amb més risc, amb pitjor formació i menys seguretat”.

CGT ja ha anunciat que presentarà un recurs d'alçada contra l'ERO. “No només perquè falten les dades econòmiques del primer semestre d'aquest any i perquè s'aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més, explica el sindicat en la seva web, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties dels compromisos de creació i garantia d'ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d'ocupació massiva a Telefònica”.

Malgrat tot, l'operadora informa als seus accionistes com compensarà la pèrdua de 2.700 milions d'euros, atur inclòs, que suposaran els 6.500 treballadors acomiadats: “Els resultats de la Companyia en els pròxims exercicis es veuran afavorits per la major eficiència en costos de personal”. Per si no quedés clar, en els seus resultats semestrals de 2011, Telefònica reitera que no perillen “tots els seus compromisos de remuneració a l'accionista”.

La veritat és que els dividends de Telefònica, operadora que havia estat pública, són escandalosos: 6.755 milions d'euros el 2010, entorn de 1,40 euros per acció. I la política per als pròxims anys és seguir augmentant-lo, fins a 1,6 euros per acció el 2011 i un mínim de 1,75 per acció en 2012. Tan alts són aquests dividends, que fins i tot l'agència de rating Standard & Poor's li va rebaixar la nota en un graó a l'agost, des de A- a BBB+, al considerar que la reducció del deute de Telefònica serà inferior a la que es preveia per una política de dividends agressiva.

Per cert, el deute financer net de Telefònica, a desembre de 2010, ascendia a 55.593 milions d'euros. Una altra de les vies per a aconseguir fer caixa, de moment frustrada, és la sortida a borsa d'Atento, la filial d'atenció telefònica de Telefònica. La sortida a borsa va ser avortada al juny, quan, enmig de les turbulències dels mercats, Telefònica es va veure obligada a rebaixar el preu mínim en el qual podia quedar situada cada acció fins a 17,25 euros, enfront dels 19,25 euros previstos, des d'un màxim de 25 euros. Aquesta banda de preus suposava valorar la companyia entre 1.155 i 1.500 milions d'euros. A finals de juliol, el seu responsable financer explicava a analistes que la sortida a borsa d'Atento es reprendrà quan les condicions del mercat millorin.

Telefònica justifica que “l'única via” per a assegurar la rendibilitat és la reducció de costos de personal. L'actual Direcció argumenta que en un entorn competitiu amb preus a la baixa i avanços tecnològics, cal reduir costos de personal (via ERO o convenis col·lectius més precaris). Segons César Alierta, Telefònica s'hauria trencat si no hagués aplicat els ERO anteriors. Referent a això, Álex López xifra en 50.000 llocs de treball, si no més, els que s'han destruït des de la privatització de Telefònica. Des d'aquest sindicat sostenen que “mai hauria d'haver-se privatitzat”.

Més sobre els negocis de Telefònica

Cada vegada més internacionalitzada Telefònica ha anunciat una remodelació, la més agressiva des que César Alierta es va endollar a l'operadora el 2000. La divisió espanyola s'integra a Europa, amb el que només quedaran dues unitats geogràfiques: Europa i Llatinoamèrica. Una altra de les novetats és la creació de Telefònica Digital, una divisió amb seu a Londres i 2.500 treballadors que s'encarregarà dels serveis d'Internet.

El ADSL més car

Segons la comparativa anual que realitza l'Associació d'Internautes, l'ADSL d'Espanya és el sisè més car i el novè més lent de la Unió Europea. Espanya és el país més car de la UE en telefonia i serveis de comunicacions, amb preus gairebé un 30% superiors a la mitjana europea, segons un informe d'agost de 2011 realitzat per l'oficina estadística comunitària Eurostat.

Com oferir el ADSL més car d'Europa com una ganga: www.diagonalperiodico.net/Como-ofrecer-el-ADSL-mas-caro-de.html

Alierta sempre cau dempeus

Mentre era president del exmonopoli públic Tabacalera, el president de Telefònica, César Alierta, va comprar accions de la companyia en borsa, conjuntament amb la seva dona i el seu nebot, en una operació provada per la justícia com “delicte d'informació privilegiada” que els va reportar un benefici de 1,86 milions d'euros. Tota aquesta informació està recollida com “fets provats” en la sentència de l'Audiència Provincial del 17 de juliol de 2009, que va absoldre a Alierta i el seu nebot “per haver prescrit el delicte d'ús d'informació privilegiada de l'article 285 i 286 tercer del Codi Penal”. Finalment, el Tribunal Suprem va confirmar l'absolució del president de Telefònica en el cas Tabacalera, al considerar prescrit el delicte.

* Article extret del núm. 157 de la revista Diagonal


Trobada la major fossa comuna del franquisme a Cadis

La Federació Estatal de Fòrums per la Memòria del Camp de Gibraltar ha informat de la troballa de la major fossa comuna del Franquisme a Cadis i una de les més importants d'Espanya a camp obert. Els investigadors i arqueòlegs encarregats de les excavacions han informat de la ubicació del que va ser un camp de concentració, execució i tortura franquista en el Mas de Marrufo, localitzat a la vall de Sauceda, província de Cadis (foto).

Les evidències trobades-han relatat els investigadors-són unes 70, sobretot casquets i beines d'armes, així com quatre cadàvers trobats, dos d'ells amb possibles ferides per impacte de projectil.

Segons els seus càlculs, podrien ser entre 300 i 600 les persones executades per part dels franquistes a la zona des de novembre de 1936 fins a abril de 1937, que estarien enterrades en fosses comunes a la zona.

El president del Fòrum per la Memòria del Camp de Gibraltar, Andrés Rebolledo, nét d'una de les persones que segurament es troba enterrada a la zona, ha explicat que els treballs s'han realitzat amb la subvenció del Ministeri de Presidència.

Rebolledo ha assegurat que, en vista de les dades obtingudes, exigiran al Govern ia la Junta d'Andalusia que assumeixin les responsabilitats que tenen amb les víctimes, perquè l'exhumació dels executats sigui un fet ia més es declari la Vall de Sauceda com " Lloc de Memòria".

El coordinador de la investigació, Fernando Sigler, ha assegurat que l'objectiu principal dels treballs ha estat el de cercar evidències per constatar que hi va haver efectivament un camp de concentració i l'existència de fosses comunes.

Sigler ha explicat que la zona del Mas del Marrujo constituir el refugi final dels republicans que fugien de l'exèrcit Franquista i que va ser l'última zona de la regió a resistir l'avanç de les tropes nacionals.

El president de la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, José María Pedreño, ha volgut denunciar, al fil del que s'ha exposat, que els poders de l'Estat no seran veritablement democràtics fins que reparin la memòria de les víctimes de la repressió franquista.

"Ara és el moment de demostrar que vivim en un Estat democràtic-ha assegurat-que assumeixi que el Govern de Franco tenia un pla d'extermini de l'oposició política i que això encara no ha prescrit".

Pedreño ha denunciat també que la democràcia espanyola no és una "democràcia homologable" a les altres d'Europa, que sí que han fet aquests processos de reconeixement de les víctimes, com en el cas d'Alemanya amb les víctimes dels nazis.

El BOE revela el patrimoni dels nous ministres

El BOE publica avui el patrimoni, incloent-hi béns i drets provinents d'herència familiar, dels ministres i secretaris d'Estat que han accedit o han abandonat els seus càrrecs al llarg de l'últim any, en l'últim dia de termini previst per la norma. Entre els exministres, l'exvicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, és la que compta amb un major patrimoni, 744.450 euros. L'actual titular de Treball, Valeriano Gómez, acumula béns per valor de 504.699 euros.

Dels 744.450 euros que sumen el patrimoni de Fernández de la Vega, 323.607 corresponen a béns immobles, segons el seu valor cadastral, mentre que altres 420.843 són d'altres béns. L'exvicepresidenta té a més deutes per valor de 153.493 euros. En dos anys De la Vega ha incrementat el seu patrimoni en gairebé 13.000 euros, si ens atenim a la publicació del patrimoni dels ministres que es va fer l'octubre de 2009.

Després de la exvicepresidenta, la secretària d'Estat d'Habitatge i exministra, Beatriz Corredor, és la segona amb un major patrimoni.

Compta amb immobles amb un valor cadastral de 259.624 euros, altres béns que sumen 273.316 el que suposa un total de 532.940 euros, encara que deu 232.433 euros.

Valeriano Gómez suma un total de 504.639 euros, 344.478 en immobles i 160.221 en altres béns. Té a més un passiu de 18.211 euros.

De tots els alts càrrecs i exmembres de l'Executiu els béns publica avui el BOE, destaca per la seva quantia el patrimoni l'exsecretari d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació Francisco Ros: 1.536.243 euros.

Valeriano Gómez suma un total de 504.639 euros; Rosa Aguilar, 422.780 euros, però tots dos tenen deutes

Els últims a arribar al Govern són, a més de Valeriano Gómez, la ministra d'Afers Exteriors i de Cooperació, Trinidad Jiménez, que té béns per valor de 109.796 euros, la titular de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Rosa Aguilar (422.780 euros) el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui (330.680 euros) i la de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín (267.992 euros).

Trinidad Jiménez té immobles amb un valor cadastral de 89.796 euros i altres béns per valor de 20.000 euros. A més, acumula un passiu de 183.854 euros.

Rosa Aguilar ha declarat 135.110 euros en immobles i 287.670 euros en altres béns i afirma que deu 41.231 euros.

Jáuregui té 215.858 euros en béns immobles i 114.821 en altres béns. No té deutes.

Pajín declara un patrimoni immobiliari amb un valor cadastral de 54.663 i altres béns que sumen 213.329 euros. Ha 78.017 euros.

L'exministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos acumula un total de 380.467 euros en patrimoni, dels quals 266.880 són d'immobles segons el seu valor cadastral i 113.587 d'altres béns. No té deutes.

Celestino Corbacho, exministre de Treball, compta amb un total de 225.110 euros: 121.058 en immobles i 104.052 altres béns. Corbacho deu més 180.409 euros.

L'exministra de Medi Ambient Elena Espinosa té un patrimoni de 449.649 euros, dels quals 94.409 pertanyen a béns immobles i 355.240 a un altre tipus de béns. No consten crèdits, préstecs ni deutes.

Aído, la que menys

Finalment, l'exministra d'Igualtat i actual secretària d'Estat, Bibiana Aído, és la que menys patrimoni té: 48.107 euros, dels quals 21.415 són immobles i 26.692 altres béns. Aído deu 104.971 euros.

Entre els secretaris i exsecretaris d'Estat, destaca el patrimoni de Silvia Iranzo (exsecretària d'Estat de Comerç), que suma un total 955.258 euros, i el d'Alfredo Bonet, que la va substituir en el càrrec: 783.689 euros.

També per sobre del mig milió d'euros en patrimoni figura Francisco Fabricio, secretari d'Estat d'Energia, que acumula béns per un total de 546.202 euros.

El Govern va aprovar el 2009 el reial decret que desenvolupa la Llei de regulació dels conflictes d'interessos dels alts càrrecs, que obliga a la publicació anual abans del 30 de setembre de la declaració de tots els membres del Govern i secretaris d'Estat el nomenament o cessament de produeixi entre l'1 de juliol de l'any anterior i el 30 de juny de l'any en curs.

La política expansionista d'Israel irrita Occident i és il.legal

L'anunci israelià que permetrà construir nous habitatges en territori palestí ocupat arriba en mal moment. La comunitat internacional està indignada, la pau estancada i els drets humans són violats. El barri de Gilo, a l'est de Jerusalem, forma part dels territoris que Israel va ocupar el 1967 durant la Guerra dels Sis Dies i que posteriorment es va annexionar. Foto: El lloc on es vol construir amb dos lladres al mig.

Construir sobre ell, segons el dret internacional, està prohibit. Però Tel Aviv no reconeix aquestes restriccions, com les altres resolucions de l'ONU, amb la protecció dels EUA, la UE i les monarquies medievals del Golf, des de Aràbia Saudita fins Qatar. El seu Ministeri de l'Interior donava aquest dimarts a conèixer la concessió de llicències que permetran erigir fins a 1.100 nous habitatges en Gilo, per indignació no només dels palestins sinó també de la comunitat internacional.

"La notícia que acabem de conèixer no està d'acord amb l'esperit de la declaració del Quartet per al Pròxim Orient", criticava el ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, puntualitzant que "precisament en la situació en què ens trobem no s'hauria de fer res que pogués obstaculitzar una volta a les negociacions ". També Estats Units ha criticat el pas. I Nacions Unides parla de violacions dels drets humans. Al voltant de 500.000 israelians viuen avui en zones ocupades.

A man works on a construction site in the Jewish Neighborhood of Gilo in east Jerusalem, dimarts, Set. 27, 2011. Israel 's government on Tuesday granted the final go-ahead for the construction of 1,100 new housing units in occupied east Jerusalem, raising already Heightened tensions Fueled by last week' s Palestinian move to seek UN membership. (Foto: Tara Todras-Whitehill/AP/dapd) Diversos assentaments jueus han estat erigits ja al barri de Gilo.

"Una bufetada per al Quartet"

Si els assentaments no deixen de créixer, els palestins no reprendran les converses de pau. Fins a la sacietat ha repetit Mahmud Abbas, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, aquesta condició, i mentrestant la majoria la reconeix com una demanda justa. Per aquest motiu la Secretaria d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, qualifiqués els últims plans immobiliaris de "contraproduents", més encara tenint en compte que es tracta de la sensible Jerusalem, la ciutat que Israel considera la seva legítima capital i en la part oriental somien els palestins amb aixecar algun dia la seva.

Tel Aviv hauria de reconsiderar la decisió, va recomanar l'encarregada dels Afers Exteriors de la Unió Europea, Catherine Ashton. Aquest tipus de mesures, va advertir la diplomàtica, són les que posen en perill la realització de la solució dels dos Estats. Més contundent va ser el cap de l'equip negociador palestí, Saeb Erakat, que va parlar 'd'una bufetada per als esforços internacionals per tirar endavant el procés de pau". "A la proposta del Quartet per al Pròxim Orient, Israel ha contestat amb 1.100 nos".

Violacions dels drets humans

I mentre les altes esferes polítiques manifesten en declaracions més o menys dures seu desacord amb la política d'assentaments israeliana, Nacions Unides la considera responsable de "inacceptables violacions dels drets humans". Almenys 387 edificis palestins, entre ells uns 140 llars, han estat destruïts a Cisjordània i Jerusalem de l'est des de començaments d'enguany, el que ha portat al desplaçament de 755 persones. L'enfrontament ha generat més refugiats al llarg dels sis primers mesos de 2011 que en tot 2010.

El Comitè Internacional de la Creu Roja va recordar que els moviments forçats de població civil van en contra de l'article 49 de la quarta Convenció de Ginebra, de la mateixa manera que l'annexió de la zona est de Jerusalem i en conseqüència els immobles allà construïts són, des del punt de vista del dret internacional, il.legals. L'ONU no reconeix, per tant, aquests assentaments.

"Un bell regal"

"És un bell regal per al Rosh Hashaná", va declarar Yair Gabay, portaveu de l'autoritat urbanística israeliana, referint-se a les noves llicències aprovades. Aquest dimecres (2011.09.28) comença per les comunitats hebrees de tot el planeta la celebració de l'any nou, que dura dos dies -fins al divendres (2011.09.30)- i dóna la benvinguda al Tishrei, el primer mes del calendari. La concessió de les recents llicències li permet a Israel guanyar terreny, va afegir Gabay: "Hem de demostrar-li al món que Jerusalem no està disponible".

Rússia i Xina en contra

Els governs de Rússia i la Xina van manifestar aquest dimecres el seu rebuig al projecte israelià, anunciat la vigília, de construir mil 100 nous habitatges en un barri de colonització a Jerusalem Est, localitat que reclama Palestina com a futura capital.

La Cancelleria russa ha destacat, a través d'un comunicat, la seva "gran inquietud" pel futur del procés de pau.

"Estem particularment inquiets perquè decisions sobre una qüestió tan sensible siguin adoptades en un moment d'importància extrema per al futur del procés de pau", va expressar el Ministeri rus d'Exteriors.

Rússia 'preocupada' per escalada de tensió a Kosovo

Rússia va expressar ahir dimecres la seva preocupació per l'escalada de tensió a l'antiga província sèrbia de Kosovo on han ocorregut nous enfrontaments entre serbokosovars i militars de la força internacional de pau sota comandament de l'OTAN (KFOR) que van causar la vigília una vintena de ferits: "Estem especialment preocupats per la violència contra la població sèrbia per part d'unitats de la KFOR. Són alarmants les informacions sobre l'atac contra una ambulància que traslladava a ferits serbis a un hospital", ha manifestat.

"El nou brot de tensió a Kosovo confirma les reiterades advertències, expressades per Rússia, sobre les conseqüències negatives de les pretensions de Pristina de controlar la línia de demarcació administrativa entre la província i la resta de Sèrbia", va dir en un comunicat, el portaveu del Ministeri rus d'Exteriors, Aleksandr Lukashévich

Va afegir que l'actitud de consentiment cap a la part albanokosovar afavoreix l'augment de la seva agressivitat, estimula la manca de desig de buscar solucions consensuades i de respectar els interessos legítims de tots els grups ètnics de Kosovo.

Lukashévich va recordar que els últims esdeveniments van provocar la suspensió del diàleg entre Belgrad i Pristina.

La cancelleria russa ha reiterat a les missions internacionals, en primer lloc la KFOR i la Missió de la Unió Europea per a l'Imperi de la Llei (EULEX), la petició de "mantenir estrictament l'estatus de neutralitat".

"Les decisions que afectin l'estabilitat i la seguretat de la província s'han de basar en la resolució 1.244 del Consell de l'ONU, fonamental per a la solució del conflicte de Kosovo", va ressaltar el diplomàtic rus.

Quatre efectius de la KFOR i una quinzena de serbis van resultar ferits el dimarts en enfrontaments ocorreguts a la zona del lloc de Jarinje, a la frontera amb Sèrbia.

La tensió a la part nord de Kosovo, poblada majoritàriament per serbis, es va disparar a mitjans de setembre, després que les autoritats albanokosovars despleguessin de forma unilateral als seus policies i agents de duanes en Jarinje i un altre pas fronterer, Brnjak.

El passat 25 de juliol les autoritats albanokosovars van intentar prendre el control d'ambdós llocs, controlats fins ara per efectius de la KFOR i la EULEX.

Kosovo va proclamar la seva independència de manera unilateral el febrer de 2008, recolzat per Estats Units i diversos països europeus. Fins ara, ha estat reconegut com a Estat sobirà per 76 dels 193 països membres de l'ONU, curiosament molts d'ells són els 50 que no han votat per la independència de Palestina, a submissió a l'imperialisme ianqui-sionista, que compta amb el suport de 143 països membres.

Espanya i França pacten contra el corredor mediterrani

Els govern espanyol i francès han pactat avui a París recomanar el corredor entre Pau i Saragossa en detriment del corredor Mediterrani per tal que sigui inclòs com a projecte prioritari que ha de ser integrat dins les xarxes transeuropees.

L'acord ha estat explicitat en aquesta nota oficial del govern espanyol. La nota remarca de forma contundent que els dos governs demanen la inclusió de la ruta Canfranc-Pau dins les xarxes transeuropees de transport.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Cara a cara: Arcadi Oliveres i Santiago Niño Becerra (vídeo)


Cap a on va tot plegat? Això és el que pregunten als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanen, amb la seva capacitat d'anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos.

Bufetades a l'ONU entre agents de seguretat i guardaespatlles d'Erdogan












En els passadissos de l'ONU es va produir una encesa baralla entre agents de seguretat de l'ONU i els guardaespatlles del primer ministre turc, Tayyip Erdogan, que no van dubtar a enfrontar-se en una acalorada lluita (vídeo). El portaveu de l'ONU, Martin Nesirky, va qualificar el fet de "desafortunat malentès resolt satisfactòriament".

L'empenta

Erdogan estava tenint un "cara a cara" amb el president iraquià, Jalal Talabani, en una petita sala separada de la multitud.

A l'assabentar-se que el president palestí, Mahmud Abbas, estava fent el seu discurs exigint la plena integració a l'ONU d'un Estat de Palestina, Erdogan es va afanyar a l'entrada més propera a la sala de l'Assemblea per presenciar el discurs però aquella entrada pertanyia als visitants, que no tenen accés a la planta principal, ia més estava plena.

Això va fer que un guàrdia de seguretat de les Nacions Unides es negués a deixar passar el líder turc. Tot i això, sembla que Erdogan va seguir endavant i va ser llavors quan, segons la principal versió, el guarda el va empènyer i va ser quan es va desencadenar la baralla.

Un guàrdia de les Nacions Unides va haver de ser desplaçat fins a l'hospital amb una lesió a les costelles, i diversos testimonis asseguren que van quedar restes de sang a terra, cosa que no s'ha pogut confirmar.

Al final, després que alts funcionaris de Nacions Unides s'afanyaren a calmar la situació, Erdogan es va dirigir a l'entrada correcta.

Iran incorpora a les seves Forces Navals un nou míssil de 200 kms d'abast

Iran ha incorporat als seus Forces Navals un nou míssil contra vaixells de 200 quilòmetres d'abast anomenat "Ghada" (Capaç). El míssil pot ser emprat contra blancs tant marítims com terrestres, segons va destacar el ministre de Defensa de l'Iran, Ahmad Wahidi, en la cerimònia de lliurament de la nova arma a les tropes. El cap de la Marina iraniana, contraalmirall Habibollah Sayari, va manifestar ahir que l'Iran planeja assegurar la seva presència militar a prop de les fronteres marítimes dels EUA.

Dies abans, Sayari comentar que la presència de les forces armades d'Occident al golf Pèrsic només perjudicava l'estabilitat regional i que els països de la regió podien protegir ells mateixos la seguretat al Golf Pèrsic.

"La presència de forasters només porta a la inestabilitat", va dir el contraalmirall.

Des de fa més de 30 anys, l'Iran i els Estats Units mantenen una política d'actitud negativa recíproca. Les relacions diplomàtiques entre les dues nacions van ser interrompudes el 1979 després que un grup de partidaris radicals de l'aiatol Khomeini assaltés l'Ambaixada dels EUA a Teheran i prengués com a ostatges a 52 dels seus empleats.

Les relacions van empitjorar encara més durant el govern de George Bush fill (2001-2009) i sobretot després de l'elecció d'Ahmadinejad com a president de l'Iran (2005).

EUA i altres països d'Occident acusen l'Iran de desenvolupar armament nuclear sota la cobertura del seu programa civil d'energia atòmica. El Consell de Seguretat de l'ONU va imposar diverses sancions a l'Iran exigint-li renunciar a l'enriquiment d'urani. Teheran rebutja les acusacions i assegura que el seu programa nuclear està orientat a satisfer la demanda interna d'energia.

Willy Meyer: "Les amenaces de Turquia sobre Xipre són amenaces al conjunt de la UE"

L'augment de les tensions entre Turquia i Xipre va donar lloc ahir en el ple del Parlament Europeu a una acalorada discussió. La República de Xipre va començar el passat mes d'octubre a les exploracions de diversos jaciments submarins trobats en aigües territorials xipriotes. No obstant això, Turquia no reconeix la titularitat xipriota d'aquestes aigües, contravenint la Convenció de Nacions Unides del Dret del Mar-convenció no ratificada per Turquia. Complint les seves amenaces, Turquia va enviar la passada setmana un equip d'exploració escortat per vaixells guerra.

L'eurodiputat d'Izquierda Unida Willy Meyer ha aclarit que, "no es tracta només de tensions entre dos països, sinó de clares amenaces de Turquia sobre Xipre, que s'han materialitzat en el desplaçament de vaixells de la marina turca, i que suposen un augment innecessari de la tensió a la regió".

"Són amenaces de Turquia, un país candidat, a Xipre, un Estat membre de l'UE, i per tant, són amenaces al conjunt de l'UE" va puntualitzar Meyer.

"Resulta intolerable l'actuació de Turquia en contraposició amb l'actitud de la República de Xipre, que fa tots els esforços per aconseguir una solució viable, pacífica i duradora al problema xipriota".

"I així ho reflecteix la intervenció davant l'Assemblea General de les Nacions Unides del president xipriota, Dimitris Christofias, que va afirmar que la potencial exploració de gas natural i hidrocarburs a la Zona Econòmica Exclusiva de la República de Xipre beneficiarà tant a la comunitat grecoxipriota com a la comunitat turcoxipriota", va afirmar Meyer.

Així mateix, el responsable de Política Internacional d'Izquierda Unida va recordar el comissari d'Ampliació i Política de Veïnatge de l'UE, Stefan Füle, que Turquia no accepta cap arbitratge internacional perquè no reconeix el Tribunal de la Haia.

Per finalitzar, Meyer va assenyalar que "el Consell Europeu, entre les condicions prèvies de l'accés de Turquia a l'UE, va establir el compliment i la signatura de la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar, cosa que a dia d'avui Turquia no ha fet".

L'Executiva Federal afirma que els 'madracistes' d'EB se situen "al marge d'IU"

El coordinador general d'EB, Mikel Arana (foto), ha distribuït avui l'acord aprovat per l'Executiva Federal d'IU el 19 de setembre, per 13 vots a favor i 3 en contra, en el qual es demana la "desconvocatòria expressa" de l'Assemblea Extraordinària que el sector afí a Javier Madrazo ha convocat per dissabte que ve, en ser "contrària al protocol signat entre IU i EB". L'Executiva Federal d'IU ha demanat al sector "madracista" d'EB que desconvoqui l'Assemblea Extraordinària i ha assenyalat que es situa "al marge de la política d'IU".

El document afirma que "havent tingut coneixement de la convocatòria d'una assemblea realitzada per un grup de militants d'EB per a l'1 d'octubre", ha decidit desaconsellar "qualsevol convocatòria que, en clau interna, com aquesta, xoca i és antagònica amb les prioritats polítiques" actuals del partit.

Per l'Executiva Federal, en organitzar aquesta assemblea "es posa de manifest la voluntat dels participants de dedicar-se al marge de la política d'IU".

Després de deixar clar que "l'assemblea ha estat convocada per un suposat òrgan que contravé el criteri de la Comissió Federal de Garanties sobre la composició del Consell Polític d'EB i el de la Comissió Executiva Federal el juliol d'aquest mateix any", la direcció federal faculta el responsable d'Organització d'IU per "prendre les mesures jurídiques oportunes" que garanteixin els acords de la formació "i impedir l'ús il·legítim de les sigles EB-Berdeak".

A més, demana "al conjunt de la direcció d'IU" que actuï "en conseqüència amb aquesta resolució".

Gaspar Llamazares: "Si continuen les retallades hi haurà conflicte social com a Grècia"

El portaveu d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares, ha criticat aquest dimecres les retallades en la sanitat per la crisi. Ha assegurat que la situació pot derivar en "conflicte social" igual que a Grècia. A més, s'ha mostrat partidari de canviar el sistema impositiu espanyol "de dalt a baix". Un sistema "injust" on les retallades no són innocents i "volen convertir drets en negoci".

Gaspar Llamazares ha advocat per canviar l'impost de societats i el de plusvàlues, i ha anunciat que a Espanya hi ha "60.000 milions d'euros en frau fiscal". "Per comparar-nos a Europa tindriem d'invertir 70.000 milions d'euros més, en relació al nostre deute".

"Si cal retallar en sanitat començaria per la despesa farmacèutic", ha afirmat, per defensar el sistema sanitari públic espanyol a qui ha qualificat com "un dels més eficients d'Europa".

Llamazares ha explicat que "les sanitats que es basen en sistemes privats gasten molt més. Una cosa és millorar el sistema sanitari però no podem retallar prestacions i no pagar als professionals perquè anirà en detriment de la qualitat".

A més, s'ha mostrat partidari de canviar el sistema impositiu espanyol "de dalt a baix". Un sistema "injust" on les retallades no són innocents i "volen convertir drets en negoci".

Gaspar Llamazares ha advocat per canviar l'impost de societats i el de plusvàlues, i ha anunciat que a Espanya hi ha "60.000 milions d'euros en frau fiscal".

Suport polític a l'euro

També ha carregat contra el sistema polític imperant a Europa. "La UE s'ha convertit en un sistema d'engany pel que fa al dèficit. Tancar una planta d'un hospital és fam per avui i pa per demà", ha insistit.

El portaveu d'IU ha qualificat la política europea de "neoliberal, conservadora i suïcida", i ha afegit que ha d'haver "un suport polític a la moneda".

Finalment, ha assegurat que la Comunitat de Madrid ha "aconseguit privatitzar l'educació". Qüestionat per Ana Pastor sobre la seva opinió de com seria el paper del PSOE si ocupés l'oposició ha afirmat: "Rubalcaba té qualitats per estar a l'oposició".

Per veure el vídeo:

http://www.rtve.es/rss/videos/television/TE_SNOTI24.xml

El Banc d'Espanya acomiada la directora general de la CAM sense indemnització

El Banc d'Espanya ha acomiadat María Dolores Amorós, directora general de la intervinguda Caja Mediterráneo (CAM), segons han confirmat fonts oficials de l'entitat. Les mateixes fonts asseguren que es tracta d'un acomiadament disciplinari i, per tant, sense dret a indemnització. La ara acomiadada i investigada pretenia cobrar una renda vitalícia anual de 370.000 euros.

La sortida d'Amorós es produeix un mes i mig després que els nous administradors de la CAM, els interventors del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROP), retiressin a l'executiva les seves competències en el càrrec.

L'acomiadament fulminant, que té efecte a partir d'avui, no eximeix Amorós de les possibles responsabilitats de tot tipus que li puguin correspondre pels problemes de gestió de la CAM. El Banc d'Espanya acusa l'exdirectora de realitzar una presentació enganyosa dels resultats.

Segons el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'executiva va presentar el març passat uns beneficis de 40 milions d'euros en els comptes del primer trimestre perquè va ocultar fortes les provisions que necessitava l'entitat. Al juny, l'organisme dependent del Banc d'Espanya recalcular els comptes i anunciar pèrdues per 1.136.000 i una mora del 19%.

La institució que dirigeix ​​Miguel Fernández Ordóñez va justificar aquest salt en els resultats perquè la CAM va presentar els comptes de març després de trencar l'acord de fusió amb Cajastur. És a dir, que va poder carregar les pèrdues contra el seu patrimoni i presentar beneficis. En quedar com a entitat independent, no va poder fer aquesta operació i els números vermells (reformulats pel FROB) es van carregar contra el compte de resultats llançant pèrdues multimilionàries. No obstant això, en el mercat ha causat estranyesa que a una entitat que portava molts mesos sota un sever control del supervisor se li permetria presentar un balanç positiu al tancament del primer trimestre quan era públic la mala situació dels seus actius immobiliaris.

La destitució d'Amorós en el càrrec de directora general es va produir el passat 10 d'agost. En aquesta data el Banc d'Espanya va assegurar que es tractava d'una "suspensió temporal d'ocupació". Amorós es mantenia de manera oficial en el càrrec, però de fet tenia congelades les seves competències des del 22 de juliol, quan la CAM va ser intervinguda. En aquest mes i mig de suspensió temporal d'ocupació, Amorós no ha percebut els plusos inherents al càrrec.

Amorós, diplomada en empresarials per la Universitat d'Alacant i llicenciada en Economia per la UNED, ocupa llocs directes en la CAM des de 1998. Al novembre de 2010, va coronar la seva carrera amb l'ascens a la direcció general en substitució de Roberto López Abad.

Els interventors del Banc d'Espanya van acordar la destitució de Dolores Amorós, el acomiadament ha estat avançat avui per Expansión, amb prou feines uns dies després que un col.lectiu de fiscals anunciés una demanda per prevaricació si l'alta executiva de la caixa seguia en l'exercici de les seves funcions.