Els tuareg lliuren a Saif l'Islam Gaddafi a canvi de menjar que bloquejava l'OTAN

La captura de Saif l'Islam Gaddafi per part de les forces del Comitè Nacional de Transició de Líbia no hauria sigut posible, si no hagués estat lliurat pels tuareg al CNT a canvi que aquests desbloquegessin el pas d'una caravana d'aliments per a la seva gent. Saif l'Islam feia temps que era protegit pels tuareg, que habiten la zona fronterera entre Líbia, Algèria i Níger. La sequera que afecta a aquesta regió ha generat una fam que s'ha acabat convertint en element clau de l'estratègia de l'OTAN. Per tal de pressionar els protectors de Gaddafi, dos brigades dels mercenaris libis mantenien retingut un comboi humanitari enviat des Zuara, per tal d'obligar els tuareg per la via de la necessitat més elemental d'aliments pel seu poble.

Finalment, així ha estat: els líders tribals han acabat anteposant la supervivència dels seus a l'hospitalitat amb Saif l'Islam i han lliurat al fill de Gaddafi als botxins a canvi de l'alliberament de l'ajuda.

Participació francesa

Dins de la negociació, França ha tingut un paper protagonista. Segons les fonts consultades per La Vanguardia, dos membres dels serveis secrets francesos van intervenir en el lliurament de Saif l'Islam, recomanant el seu silenci al voltant de les relacions entre Líbia i els diferents governs de França. Cal recordar que Saif l'Islam presideix la Fundació Gaddafi, una entitat no governamental que es defineix com dedicada a l'ajuda humanitària i el desenvolupament que està registrada a França i ha intervingut en l'alliberament de nombrosos ostatges presos per grups radicals des de Filipines fins a Mauritània.

Els imperialistes ajuden al govern de Mali a combatre als tuaregs partidaris de Gaddafi

Ahir la resistència líbia informava: "L'exèrcit nord-americà ha transmès al govern de Mali la informació de l'entrada al país d'una columna de guerrers tuaregs partidaris de Gaddafi que tornaven de combatre a Líbia contra l'agressió imperialista. La columna havia estat prèviament detectada per un dels satèl · lits que observen la regió del Sahel per prevenir una rebel·lió generalitzada a Algèria, Marroc, Níger, Mali, Txad i Líbia que destrueixi l'ordre neocolonial i s'estableixi un nou ordre revolucionari i antiimperialista. L'informe parla d'una emboscada covarda de l'exèrcit de Mali realitzada a Assamaka. Els tuaregs atacats segueixen als líders Akaji Albachar i Sidilama Ag Imi Kal. Els imperialistes estenen el radi de les seves operacions per tot el nord d'Àfrica per oposar-se a la rebel·lió dels pobles".

Nuet i Coscubiela demanen el vot per ICV-EUiA perquè és “l'única esperança” per l’esquerra

El cap de llista d’ICV-EUiA per les properes eleccions, Joan Coscubiela, assegura que votar la coalició és la “única esperança” que té la gent d’esquerres en les eleccions del 20-N: “Hem de ser capaços d’explicar a la gent en aquestes últimes hores que el que cal no és un canvi de govern, sinó un canvi de polítiques”, ha dit Coscubiela que ha remarcat que cal “canviar per millorar” i això, ha dit, no vindrà de la mà de “més dreta” sinó de “més esquerra, democràcia i progrés”. Per això, ha assegurat, cal més vot a ICV-EUiA.

“Som l'única esperança de la gent amb menys vots, i amb menys parlamentaris però amb més credibilitat i autoritat i amb la capacitat de relacionar l’oposició al carrer i a les institucions”, ha sentenciat.

Des de l’auditori de La Farga de l’Hospitalet, ple a vessar per més de 600 persones de la coalició, Coscubiela ha insistit en dirigir el missatge als que alguna vegada han votat als socialistes i a l’esquerra en general: han de votar amb “més llibertat que mai” perquè el vot “més útil per frenar la dreta és ICV-EUiA”. “El 20-N es vota “per construir un projecte de l’esquerra nacional que sigui capaç de lligar la lluita al carrer i a les institucions i això només ho farà ICV-EUiA”.

En aquest sentit, Coscubiela s’ha dirigit a la militància per demanar-los que acabin de convèncer a les persones “decebudes” amb les polítiques de retallades de Zapatero però també amb les persones “indignades” i “escèptiques” amb la política que canalitzin la seva indignació votant en contra de les retallades. “Hem de rematar la bona feina per demanar als nostres conciutadans que no callin i parlin amb el seu vot, per les idees, per les propostes, per les polítiques que hem representat la coalició”, ha afegit Coscubiela que ha demanat a la gent que el 20-N sigui un “referèndum” en contra de les retallades.

El número 3 per Barcelona, Joan Josep Nuet, que algunes enquestes ja han previst com a nou diputat de la coalició al Congrés, ha considerat que una sala tan plena és un bon senyal i ha previst que els vots per a ICV-EUiA creixeran en aquests comicis generals. Precisament, Nuet ha volgut adreçar “un doble missatge als qui no ens va votar el 2008” i ha utilitzat una reflexió d’Albert Einstein: “Si a la ciència la teva línia de treball et porta a error dues o tres vegades, has de canviar-la. Els mercats i els qui s’hi dobleguen estan experimentant amb les nostres vides i les polítiques de CiU i PP no funcionen”.

Per això, el candidat d’EUiA ha conclòs “ara ens podeu votar amb el cap i amb el cor, el vot i les idees no seran per vosaltres coses diferents, podeu estar tranquils que no us defraudarem”.

Per acabar, la número 2, Laia Ortiz, que ha acompanyat Nuet a l’escenari, com a l’acte central a Les Cotxeres de Sants, ha agraït la feina feta a tota la gent de la coalició que ha col·laborat en la campanya i ha assegurat que com a candidata això li ha proporcionat energia i li ha fet més fàcil explicar les propostes d’ICV-EUiA. Ortiz ha acabat expressant el compromís polític de la coalició de continuar treballant al costat de la ciutadania que es mobilitza en defensa dels CAPs, de la Universitat pública... I a no callar després del 20-N.

A l’acte de final de campanya també han pres la paraula el coordinador general d’EUiA i el secretari general d’ICV, Jordi Miralles i Joan Herrera, el candidat que tanca la llista per Barcelona, l’ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo, i la companya d’EUiA de L’Hospitalet, Ana González.

IU exigeix ​​la llibertat de 6 persones detingudes, en una altra gran mobilització per l'escola pública

Vuitena jornada de vaga en l'educació pública madrilenya i vuitè èxit de la batalla contra les retallades educatius imposats pel tàndem Aguirre-Figar a la Comunitat de Madrid. A la jornada, que va concloure amb una gran manifestació en la qual van tornar a marxar junts docents, estudiants i mares i pares d'alumnes, la policia va voler tenir el seu paper protagonista dissolent amb una violenta càrrega una concentració pacífica d'estudiants davant del Congrés dels Diputats i detenint a 6 persones, entre les quals hi ha un militant d'IU.

Malgrat el notable esforç de mantenir una nova mobilització, que li costa a cada docent entre 100 i 120 € per cada jornada de vaga, tant aquesta com la manifestació convocada ahir pels sindicats CCOO, UGT i STEM van tornar a comptar amb un gran seguiment i va treure al carrer al voltant de 100.000 persones en contra dels dràstics retalls en l'educació pública que s'aplica a la Comunitat de Madrid el govern del Partit Popular en els dos últims cursos. A aquesta nova jornada de lluita es van sumar també els estudiants universitaris, que havien convocat un dia de vaga a tot l'Estat, per protestar contra la pujada de taxes universitàries i contra l'anomenada Estratègia Universitat 2015, que pretén aprofundir la mercantilització de l'educació universitària iniciada amb el Pla Bolonya.

A través de tancaments, aturades i marxes, els estudiants de més de 20 universitats van voler fer visible el seu descontentament amb la deriva neoliberal que pretén sotmetre la Universitat pública als interessos de les empreses privades. En el cas de Madrid, les i els estudiants van voler mostrar a més la seva solidaritat amb el professorat de l'ensenyament públic unint-se a la marxa en defensa de l'escola pública.

La marxa, que va ser tot un èxit, va comptar amb una àmplia presència d'estudiants universitaris i de docents d'infantil, primària i secundària de la Comunitat de Madrid, i es va veure novament recolzada per les mares i pares de l'alumnat. El seu moment més àlgid va ser en passar per la Conselleria d'Educació, on es va demanar la dimissió de la consellera Lucía Figar i d'Esperanza Aguirre.

Un cop finalitzada la marxa, la protesta estudiantil va continuar amb una asseguda davant de l'edifici Telefónica i una concentració pacífica a l'escalinata del Congrés dels Diputats. Va ser llavors quan de forma arbitrària i sense cap tipus d'avís, la policia va començar a carregar contra els manifestants que abandonaven pacíficament al Congrés, practicant la detenció completament arbitrària de 6 persones, entre les quals hi ha un militant d'Esquerra Unida del barri de Villaverde i de les Joventuts Comunistes (UJCE). Els detinguts, que han estat acusats de "resistència al'autoritat", van ser traslladats a la comissaria de Moratalaz i romandran privats de llibertat com a mínim fins dissabte, quan passin a disposició judicial i se'ls prengui declaració.

Des d'Esquerra Unida manifestem el nostre rotund rebuig a l'ús de la violència policial contra els que es manifesten pacíficament i igualment rebutgem unes detencions arbitràries, sense un altre propòsit que el d'acovardir i desmobilitzar a la ciutadania que es ve enfrontant de manera pacífica a les retallades en els serveis públics fonamentals. Per això, mostrem la nostra total solidaritat amb totes les persones detingudes i exigim la seva immediata posada en llibertat.

Grècia comença a arrestar 'grans personalitats' per evasió d'impostos

Grècia s'ha posat mans a l'obra per acabar amb el frau fiscal, tal com ha promès als seus socis a Brussel·les. Segons publica el portal WikiGreeks, el govern ha començat a arrestar aquelles persones sospitoses d'evadir impostos en gran. El govern s'està dirigint als peixos grossos: de moment, aquesta setmana ha arrestat a George A. Petzetakis (foto), president del consell de la companyia de plàstic AG Petzetakis, a Panagiotis Panousis, conseller delegat de la constructora ATTI-KAT ja Nicolas Papaconstantinou Tzivanakis, un famós perruquer.

A més d'aquests grans homes de negocis, les fonts de WikiGreeks (pàgina inspirada en WikiLeaks) asseguren que ja hi ha preparats documents per al voltant de 50 casos més contra individus i empreses que provocaran dotzenes de nous arrestos.

Entre els objectius hi haurà també artistes, esportistes, advocats, comptables, empreses exportadores i importadors i membres del sector de l'automòbil. A més, podrien produir detencions també en negocis que manegen molta liquiditat, com bars, restaurants i discoteques. Els grecs que hagin realitzat transaccions en paradisos fiscals també seran objectiu de les investigacions i els arrestos.

Una altra línia d'investigació i sobre la qual es preparen per actuar les autoriades és la d'aquells sospitosos d'enriquiment il·lícit, basant-se en la combinació de baixos ingressos declarats i grans actius (habitatges, iots, cotxes de luxe).

El web grega assegura que si realment es confirmen aquestes actuacions, la societat grega podria quedar en estat de xoc, donat el estès que està al país l'evasió fiscal, l'esport nacional de Grècia.

Deixa d'ingressar 60.000 milions (a Espanya són uns 87.000 milions anuals)

Grècia ha perdut un total de 60.000 milions d'euros en impostos impagats i d'aquesta quantitat només entre 6.000 i 8.000 milions d'euros són recuperables, segons el primer informe del grup d'experts creat per la UE per assistir al Govern d'Atenes en les reformes econòmiques i l'absorció de les ajudes regionals europees.

Dels 60.000 milions d'impostos impagats, al voltant de 30.000 milions formen part de casos d'evasió que ja han estat denunciats davant els tribunals, alguns dels quals estan pendents des de fa fins a 12 anys.

"Encara que les perspectives reals de recaptació són molt baixes, la quantia d'aquests impostos endarrerits posa en dubte l'eficàcia del conjunt de l'administració fiscal", assenyala l'informe.

Holanda vol una nova moneda només per estats rics de la UE

Una nova divisa podria ser adoptada a Europa en un futur no gaire llunyà. El Govern de la reina Beatriu d'Holanda i cap suprema del Club dels plutòcrates Bilderberg, planeja la creació d'una nova moneda que sigui introduïda en aquells estats amb "múscul econòmic i que han estat prudents a l'hora de endeutar-se". Segons els experts, es tractaria d'un grup bastant reduït: Alemanya -principal beneficiada i responsable de la crisi del deute públic-, Països Baixos (Holanda) i Bèlgica entre d'altres.

La mesura ve per protegir-se de les turbulències econòmiques que viu la Unió Europea (UE) i de la que aquests païssos són els principals beneficiaris i especuladors: Hi ha estats que han sortit al rescat dels més afectats, però altres, com els Països Baixos de la Casa d'Orange, l'economia considerada una de les més forts de l'eurozona, s'han quedat al marge i han començat a prendre mesures per evitar entrar en aquesta espiral de crisi.

Segons va assenyalar el primer ministre neerlandès d'ultradreta, Mark Rutte davant l'increment del cost de l'endeutament alguns estats membres haurien d'abandonar la moneda comuna i així evitar que la problemàtica econòmica s'aguditzi i es generalitzi. Si bé la proposta no s'ha fet pública davant del consell de la Unió, el que sí que està clar és que els neerlandesos prefereixen seguir el seu camí en solitari, abans de ser arrossegats al fons de qualsevol abisme pels seus companys.

Tindrà la divisa comuna la culpa?

Si s'arriba a aquest punt, es complirien les advertències d'un reconegut economista neerlandès, Arjó Klamer, que en una carta oberta als líders de la Unió Europea, va afirmar que l'euro destruiria al continent: "Amb l'euro, ells van portar a un 'cavall de Troia' que destruiria el projecte europeu. Causa conflictes, seriosos desacords, inestabilitat econòmica i els contribuents són els que paguen el preu, es molesten sobre això, i molesta als bancs i als polítics. Nosaltres sabíem que els antics polítics (de la mateixa dreta neocon que ara governa Europa, amb Kohl i Major o Blair al cap) estaven al corrent d'aquest problema, però ells van pressionar amb aquesta idea de 'un Euro, una Europa".

Altres especialistes, com l'analista polític Robert Oulds, comparteixen l'opinió que els problemes de la zona euro podrien provenir de la seva moneda comuna i que tant Itàlia com Grècia han de sortir de la zona euro per poder recuperar-se.

Segons Oulds, l'economia de la UE "ha fracassat" i la resposta als problemes és fer "que surtin de la zona euro els països que més han patit per culpa de la moneda comuna, sobretot Grècia i Itàlia".

Atès que la moneda comuna no ha demostrat ser eficaç i no ha generat un sentiment de germanor, els mateixos neerlandesos mostren poca solidaritat per la resta de països i prefereixen seguir el seu propi camí. El poble no s'interessa per com els grecs paguen els seus impostos o quina és l'edat de jubilació dels francesos.

Veure també:
Club Bilderberg los amos del mundo y la fortuna de Juan Carlos, uno del club
http://elcolomimissatger.blogspot.com/2011/02/club-bilderberg-los-amos-del-mundo-y-la.html

Los amos del mundo
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2009/11/los-amos-del-mundo.html

La justícia belga rebel·la la identitat d'un centenar de capellans pederastes

La justícia belga ha facilitat a les autoritats locals els noms i domicilis d'un centenar de religiosos que van cometre delictes de pederàstia, la majoria dels quals ha prescrit, per tal d'evitar que reincideixin. La fiscalia belga ha elaborat la llista a partir de la "Operació Kelkar", la investigació judicial sobre els múltiples crims de pederàstia en el si de l'església belga, i que es va basar en part en els registres realitzats a la Conferència Episcopal belga i a la comissió designada per aquesta per tractar aquest tipus de casos.

Tot i que la majoria dels delictes ha prescrit en haver-se comès fa més de 30 anys, la fiscalia ha decidit distribuir les dades personals dels religiosos que segueixen amb vida per tal de facilitar el seu control per part de les autoritats locals, segons publica avui el diari flamenc Het Laatste Nieuws.

La majoria dels delictes es van cometre fa més de 30 anys

La majoria dels noms inclosos en la llista té domicili a Flandes (nord del país), però també hi ha un nombre significatiu d'ells repartits per les altres regions de Bèlgica, segons el mateix mitjà.

Operació Kelkar

La investigació judicial va treure a la llum prop de 500 denúncies d'abusos de menors comesos entre 1960 i mitjans dels anys vuitanta a l'església belga, així com 13 suïcidis de víctimes.

El bisbe de Bruges admet ser un pederasta

Un altre bisbe més que admet haver abusat sexualment d'un menor després d'haver estat denunciat per ell fa anys. I una altra renúncia que rep i ha d'acceptar Ratzinger, i van uns quants. En aquest cas es tracta de la dimissió del bisbe de la localitat belga de Bruges, Roger Vangheluwe, cap de l'església catòlica belga.

El mateix Vangheluwe, als seus 74 anys, va ser l'encarregat d'informar sobre els fets: "Quan era un simple rector i també quan vaig començar com a bisbe, he abusat sexualment d'un noi jove del meu seguici pròxim", va explicar.

En la seva declaració, el reconegut pederasta demana perdó pel seu comportament: "La víctima segueix encara marcada i en els últims decennis li he reconegut la meva culpa, així com la seva família i els he demanat perdó. Però no els ha pacificat i tampoc jo estic en pau. El temporal mediàtic d'aquestes últimes setmanes ha reforçat el trauma i no és possible continuar en aquesta situació", va afirmar.

Es tracta d'un cas més que s'afegeix a la ja llarga llista de prelats relacionats amb l'Església catòlica que han reconegut haver comès abusos i maltractaments a menors durant el seu mandat. La dimissió del prelat belga es produí un dia després que Ratzinger acceptés la dimissió del bisbe irlandès James Moriarty.

Dos bisbes auxiliars de Dublín, Eamonn Walsh i Ray Field, també van presentar la seva dimissió i s'espera que en dates pròximes Ratzinger les accepti. Irlanda ha retirat el seu ambassador al Vaticà, el que Ratzinger va rebre com un insult per part del govern de la catòlica Irlanda, sacsejada per la corrupció, crims, tortures, abusos, assassinats i tràfic de nens en un ampli número d'institucions catòliques, amb la complicitat de governs de dretes anteriors i la mateixa policia o la judicatura.

Urdangarín va cobrar 500.000 euros de fons públics per promocionar un equip ciclista

L'assalt d'Iñaki Urdangarín i els seus socis a les arques públiques de les Balears no es va limitar als 2,3 milions d'euros que el Govern de Jaume Matas va pagar a l'Institut Nóos per l'organització de dos congressos sobre esport i turisme. El duc de Palma també es va embutxacar més de 500.000 euros de fons públics per la seva mediació el 2003 entre l'Executiu autonòmic i l'empresa Abarca Sports S. L., propietat de José Miguel Echávarri -artífex dels cinc Tours guanyats per Miguel Induráin- perquè l'equip ciclista Banesto passés a dir-Illes Balears, segons han assegurat fonts pròximes a la investigació que dirigeix ​​el jutge José Castro.

L'estiu de 2003, poc després que Urdangarín prengués les regnes de l'Institut Nóos, primer com a administrador de la societat i més tard com a president, el gendre del Rei va tirar del seu principal contacte a l'Executiu de les Balears, José Luis Ballester, per sondejar la possibilitat que Matas es convertís en el nou patrocinador de l'equip Banesto, successor del Reynolds i ara sota bandera de Movistar. Ballester, guanyador de la medalla d'or en la classe Tornado de vela a Atlanta 96 i familiarment conegut com Pepote, era en aquells dies director general d'Esports del Govern autonòmic, a més d'íntim amic de la infanta Cristina de Borbó.

Urdangarín va parlar primer, a través d'un dels seus socis a l'Institut Nóos, Juan Pablo Molinero, amb els propietaris de Abarca Sports S. L., Echávarri i Eusebio Unzué, amos al seu torn del Banesto, als quals va traslladar la idea de rellançar l'ordinador amb un patrocinador d'injectar nous fons en el combinat ciclista. El marit de la infanta Cristina es va posar després en contacte amb Ballester-imputat pel jutge Castro en el cas Palma Arena-i amb Juan Carlos Alía, gerent d'Ibatur-l'organisme públic responsable de promoció turística-, que va dimitir un any més tard per haver carregat als comptes públiques les seves despeses en el Rasputín, un club eròtic de Moscou.

21 milions d'euros

Urdangarín, Ballester i Alia, amb el beneplàcit de Matas, van dissenyar l'estratègia per patrocinar l'equip ciclista de Echávarri i Unzué, que entre 2004 i 2007 va passar a cridar-Illes Balears. L'objectiu era promocionar l'arxipèlag com a destinació turística mitjançant un equip de l'UCI World Tour-la champions league del ciclisme-, i l'eina utilitzada va ser la Fundació Illesport, un ens públic del Govern autonòmic encarregat de promoure el binomi turisme-esport a les illes . El cost de l'operació, segons les fonts consultades, va ser de 21 milions d'euros, a raó de set milions per cadascuna de les tres temporades.

Unzué va reconèixer ahir a El Confidencial la mediació de l'Institut Nóos en les negociacions entre Abarca Sports S. L. i el Govern de Matas, i ha afegit que el seu interlocutor no va ser Urdangarín, sinó Molinero. El jutge Castro, instructor del cas Palma Arena-presumpte desviament de fons públics en la construcció d'un velòdrom a Palma-i de les ramificacions del sumari que han esquitxat el gendre del rei Joan Carles, ha inclòs a Molinero a la llista negra de persones investigades, en què també estan el propi Urdangarín i els seus principals col·laboradors en Nóos, entre ells Antonio Ballabriga, actual cap de Responsabilitat i Reputació Corporatives del BBVA.

L'Executiu autonòmic del socialista Francesc Antich, que va desallotjar del poder a Matas en les eleccions de 2007, es va negar a renovar el contracte amb Abarca Sports S. L., i l'equip ciclista de Echávarri i Unzué va haver de buscar un nou patrocinador: primer va ser Caisse d'Epargne i, des d'aquest any, Movistar, gràcies a l'acord assolit entre Unzué-Echávarri ja es va desvincular de l'empresa i la filial de la companyia que presideix César Alierta. No obstant això, la ruptura entre Abarca Sports S. L. i el Govern balear va acabar als tribunals, ja que aquest últim es va negar a abonar una partida pendent de gairebé 600.000 euros que Matas devia pel patrocini del Illes Balears.

Urdangarín va desviar a la seva immobiliària 600.000 euros de pagaments per treballs que no va realitzar

La nombrosa documentació de la qual van confiscar els investigadors durant els registres de fa dues setmanes a l'Institut Nóos, a Barcelona, i de diverses seus mercantils vinculades a Iñaki Urdangarín, va ser traslladada ahir a Palma perquè sigui analitzada per la fiscalia i el grup de delinqüència econòmica de les Balears.

Després d'això està previst que reprenguin els interrogatoris i posteriorment el fiscal decidirà si sol · licita la imputació del marit de la infanta Cristina. El ministeri públic apunta que tant el duc de Palma com qui fos el seu soci, Diego Torres, van ordir un entramat societari per tal d'apoderar-se dels fons públics i privats que rebia Nóos, per a això es fixaven preus «totalment desproporcionats» pels serveis que prestaven a l'Administració i simulant així mateix treballs «ficticis».

Així consta en l'acte, que va dictar el jutge instructor després de diversos mesos d'investigacions al voltant del suposat desviament de 2,3 milions d'euros que el Govern de Jaume Matas va destinar el 2005 i 2006 a Nóos per celebrar dos fòrums.

Informacions periodístiques assenyalen que Urdangarín va desviar 600.000 euros a Aizoon, la immobiliària que comparteix amb la seva dona, i que ho va fer mitjançant factures falses després de cobrar per uns serveis que haurien realitzat altres professionals.

IU critica el gir del PSOE cap a la dreta

El candidat d'Esquerra Unida a la Presidència del Govern, Cayo Lara, ha tancat la campanya amb un discurs contra l'argument del vot útil que ha utilitzat el PSOE, a qui ha acusat d'haver "fet la feina bruta a la dreta perquè arribi a la Moncloa".

Joan Coscubiela: "ICV-EUiA és la única esperança” per l’esquerra

El cap de llista d’ICV-EUiA per les properes eleccions, Joan Coscubiela, ha assegurat avui que votar la coalició és la “única esperança” que té la gent d’esquerres en les eleccions del 20N. “Hem de ser capaços d’explicar a la gent en aquestes últimes hores que el que cal no és un canvi de govern, sinó un canvi de polítiques”, ha dit Coscubiela que ha remarcat que cal “canviar per millorar” i això, ha dit, no vindrà de la mà de “més dreta” sinó de “més esquerra, democràcia i progrés”.

Per això, ha assegurat, cal més vot a ICV-EUiA. “Som la única esperança de la gent amb menys vots, i amb menys parlamentaris però amb més credibilitat i autoritat i amb la capacitat de relacionar l’oposició al carrer i a les institucions”, ha sentenciat.

Des de l’auditori de La Farga de l’Hospitalet, ple a vessar per més de 600 persones de la coalició, Coscubiela ha insistit en dirigir el missatge als que alguna vegada han votat als socialistes i a l’esquerra en general: han de votar amb “més llibertat que mai” perquè el vot “més útil per frenar la dreta és ICV-EUiA”. “El dia 20N es vota “per construir un projecte de l’esquerra nacional que sigui capaç de lligar la lluita al carrer i a les institucions i això només ho farà ICV-EUiA”.

En aquest sentit, Coscubiela s’ha dirigit a la militància per demanar-los que acabin de convèncer a les persones “decebudes” amb les polítiques de retallades de Zapatero però també amb les persones “indignades” i “escèptiques” amb la política que canalitzin la seva indignació votant en contra de les retallades. “Hem de rematar la bona feina per demanar als nostres conciutadans que no callin i parlin amb el seu vot, per les idees, per les propostes, per les polítiques que hem representat la coalició”, ha afegit Coscubiela que ha demanat a la gent que el 20N sigui un “referèndum” en contra de les retallades.

Per la seva banda, el secretari general de la coalició ha assegurat que la nit del 20N “serà durà” però els resultats de la coalició poden ser un “bri d’esperança” davant l’ofensiva dels mercats i d’aquells que els serveixen. “Cal que la ciutadania s’aixequi en contra de la mercadocràcia i per això cal que el dia 20N vagin a votar per dir que no accepten la teràpia de xoc que s’està carregant l’Estat del Benestar”, ha dit Herrera.

Els astors ensinistrats protegeixen el cel del Kremlin

Els astors ensinistrats protegeixen el cel del Kremlin moscovita. Mirin al vídeo de RIA Novosti com les aus rapinyaires protegeixen la residència del president rus.

Jaume Matas denuncia les filtracions de la investigació de Urdangarín

L'expresident balear Jaume Matas (PP) ha denunciat aquest divendres al jutjat del cas Palma Arena, en què està imputat per delictes de corrupció, les filtracions que s'estan produint sobre la investigació d'una de les peces secretes d'aquest assumpte, la que afecta el duc de Palma, Iñaki Urdangarín. En l'escrit presentat pel seu advocat, Antonio Alberca, Matas considera que les filtracions constitueixen delicte de revelació de secrets i reclama al jutge que adopti "les mesures necessàries" per evitar la seva repetició, així com que depuri "les responsabilitats" dels que resultin ser els seus autors.

A principis de setmana, el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno va preguntar a la Fiscalia si aquest tribunal és competent per investigar el suposat desviament de diners públics de l'Institut Nóos, que va presidir el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, en lloc del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, tal com ha demanat la defensa de l'expresident balear Jaume Matas.

El 2005 i 2006, quan Matas era president, el Govern balear va signar amb Nóos dos convenis per un total de 2,3 milions d'euros per organitzar un fòrum esportiu, i Anticorrupció sospita que part d'aquests diners es va desviar a empreses vinculades a Urdangarín i el seu soci, Diego Torres.

Per això, Anticorrupció, que la setmana passada va practicar diversos registres i interrogatoris a Barcelona, ​​investiga el duc de Palma ja Torres per suposats delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'Administració i malversació de cabals públics.

En l'escrit presentat aquest divendres, la defensa de Matas assegura que s'estan filtrant als mitjans de comunicació actuacions judicials secretes relatives a aquesta subpieza 25 des de la mateixa nit del 8 de novembre en què es va produir el registre a Barcelona de la seu de la Fundació Nóos.

"Tant els diaris digitals com els mitjans audiovisuals han informat pràcticament en directe que el mateix fiscal Horrach dirigia personalment el registre", afegeix.

Si en el matí del dia 9 de novembre els diaris publicaven detalls de l'acte de registre, de data 7 de novembre i que el jutge havia declarat secret, "no hi ha dubte que algú es va encarregar que abans del tancament de les seves edicions, els mitjans de comunicació tinguessin accés a aquesta resolució judicial i, per tant, eren coneixedors del registre que s'anava a practicar", diu.

Resolució secreta penjada en un diari digital

L'advocat de Matas explica "a més a més" que una còpia testimoniada d'aquesta resolució secreta es trobava íntegrament "penjada" a la pàgina web d'un diari digital, acompanyada d '"una sèrie de comentaris que llançaven temeràries sospites" sobre Matas, "contribuint una vegada més al linxament iniciat ja des del 2008 i en què també es va vulnerar impunement el secret del sumari".

Considera "evident" que l'acte "només eren coneixedors el jutjat, la fiscalia i la policia judicial" i es pregunta qui va informar els periodistes que es produiria un registre a la seu de l'Institut Nóos "propiciant que els professionals de la comunicació es apostessin en els voltants de la mateixa per fer fotos com les que es van publicar del representant del ministeri fiscal, Pedro Horrach, abandonant aquest immoble".

A més, des de llavors, explica Matas en la seva denúncia, en els mitjans de comunicació "s'han publicat nombrosos detalls de la investigació policial i judicial, que se suposa emparada pel secret sumarial, i fins i tot es revela el contingut de declaracions".

La defensa de l'expresident balear afegeix que en els últims dies també "ha estat freqüent" trobar en els mitjans "informacions sobre quins serien els passos a prendre pel magistrat instructor o per la fiscalia".

Matas considera que "ja són massa filtracions les que des de l'inici de la causa s'estan produint, des de converses telefòniques a declaracions 'en directe', sense que consti que s'hagin adoptat mesures tendents a evitar aquests il · lícits i descobrir als seus autors".

Subratlla, a més, que aquestes filtracions "vénen contribuint a llançar insídies i sospites" sobre Jaume Matas "menyscabat la seva imatge pública, per la qual cosa s'agreuja la pena de banqueta a què es veu sotmès des de fa més de tres anys".

Preocupació a la Xina pel desplegament militar dels EUA al seu voltant

Sota fortes mesures de seguretat i protestes populars, el president dels Estats Units, Barack Obama, va arribar a Austràlia per reforçar els llaços militars entre ambdues nacions i promoure un acord bilateral que consisteix a situar de 500 a 1000 marines en una base militar propera a la Xina. Simultàniment, Hillary Clinton visitava Filipines i Taiwan portava a terme maniobres militars.

Els Estats Units ampliarà la seva presència militar a Austràlia i Filipines amb més avions i infants de marina davant l'augment de les tensions a la regió de l'Àsia Pacífic pel reclam territorial de la Xina sobre diverses zones.

Washington busca a través d'aquesta acció "enfortir de manera més efectiva la defensa mútua" amb aquests dos països i protegir les seves rutes comercials, amb el pretext de l'augment de les exportacions de Pequín i les seves reclamacions de sobirania sobre Brunei, Malàisia, Filipines, Índia, Brunei i Taiwan.

El president dels EUA, Barack Obama, va signar aquest dimecres a Canberra un acord amb la primera ministra d'Austràlia, Julia Gillard, per augmentar la presència militar nord-americana permanent al nord d'aquest país d'Oceania.

L'acord preveu que, per a mitjans de 2012, entre 200 i 250 infants de Marina dels EUA quedaran destacats al nord australià en rotacions de sis mesos.

A més, els EUA desplegaran més avions a les bases del nord del país i augmentaran les maniobres conjuntes.

"Gràcies a aquesta iniciativa, estarem en posició d'enfortir de manera més efectiva la nostra defensa mútua i la d'aquesta regió", va afirmar Obama.

Les rotacions "envien un clar missatge sobre el nostre compromís indestructible i durador amb la regió" d'Àsia Pacífic, ha afegit.

Mentrestant a les Filipines, la secretària d'Estat nord-americana, Hilary Clinton, es va comprometre a Manila a incrementar el suport militar a aquest país en els seus dominis marítims, davant l'augment de les tensions amb la Xina per les disputes territorials.

"Els Estats Units no pren posicions en cap disputa territorial, però cap nació té dret a reclamar territoris a través de la intimidació i la coerció", va assenyalar Clinton, després de reunir amb el president filipí, Benigne Aquino.

Clinton i el ministre filipí d'Afers Exteriors, Albert del Roser, van segellar a bord del destructor portamisiles USS Fitzgerald una declaració que advoca per acords multilaterals per resoldre el conflicte de les illes Spratly, riques en recursos naturals i reclamades per les Filipines, Brunei, Xina, Malàisia, Taiwan i Vietnam.

El document apel · la a "mantenir la llibertat de navegació, el comerç i el trànsit de persones al mar".

"La nostra opinió és que les disputes existents entre Filipines i la Xina haurien de ser resoltes de manera pacífica", ha indicat Clinton, després de reunir amb Del Rosario.

No obstant això, Clinton va assegurar en un altre moment d'aquesta jornada que "els Estats Units sempre estarà del costat de Filipines".


Xina rebutja anunci d'ampliació militar nord-americà a Austràlia

El Govern de Pequín va rebutjar aquest dimecres l'anunci d'Estats Units d'ampliar la seva presència militar a Austràlia i va argumentar que aquesta decisió contravé els interessos pacífics de la regió. Xina sosté que l'acció de Washington arriba en un mal moment a causa de la crisi econòmica per la qual travessen diverses nacions.

"La Xina està convençuda que la pau i la cooperació van d'acord amb aquests temps, especialment en un context de lent creixement econòmic, per la qual cosa potser no és massa apropiat, ni ajustat a l'interès dels països d'aquesta regió, intensificar i expandir aliances militars ", va assenyalar Liu Weimin, portaveu d'Afers Exteriors xinès.

Liu va subratllar que el seu país "mai s'ha involucrat de cap manera d'aliança militar".

Va recordar que Washington ha reiterat en molts fòrums que no tem l'ascens xinès, per la qual cosa Pequín confia que aquesta potència "mantingui la seva paraula".

"Tant (el president nord-americà) Barack Obama com altres alts càrrecs han dit repetides vegades que donen la benvinguda a una Xina forta i pròspera, i que no tenen intenció en 'contenir'", va recordar el portaveu oficial en roda de premsa.

Estats Units va anunciar que desplegarà fins a 2 mil 500 infants de marina al nord d'Austràlia en el marc de l'expansió de la seva aliança militar.

La informació la va oferir el president estatunidenc, Barack Obama i la primera ministra d'Austràlia, Julia Gillard.

Es preveu que un primer contingent de 250 uniformats nord-americans siguin desplegats a la ciutat de Darwin, al Territori del Nord d'Austràlia, a mitjans de 2012.

La intenció és complir una presència rotativa de sis mesos d'acord amb el pacte establert entre ambdós països.

"Hem acordat iniciatives comunes per incrementar la nostra aliança, de 60 anys d'antiguitat, i mantenir forts en el futur", va dir Gillard durant una conferència de premsa conjunta a Canberra, capital australiana.

"Es tracta d'un nou acord per expandir la col · laboració existent entre la Força de Defensa Australiana i el Cos de Marina dels Estats Units i la Força Aèria dels Estats Units", ha afegit.

Per la seva banda, Obama va expressar que Austràlia "és una regió d'enorme importància estratègica per a nosaltres. Encara que en aquests moments estem prenent una quantitat de decisions fiscals importants al nostre país, això és al primer lloc de la cistella de prioritats", ha indicat.

Ha indicat a més que l'enfortiment d'aquesta aliança no ha de ser vist com una amenaça per a la Xina, encara que va advertir que aquest país ha de respectar "les regles del joc".

Anguita proposa que IU convoqui altres forces per a un "front comú" contra el "feixisme financer"

El excoordinador general d'Izquierda Unida Julio Anguita ha proposat aquest divendres que la coalició hauria d'obrir després de les eleccions del 20N una "convocatòria" a la resta de forces polítiques que ho considerin per veure si "es pot arribar a un acord" al voltant d'un "front comú" contra el que ha denominat "colpisme i feixisme financer" dels mercats. "Fixeu-vos que aquesta és la filosofia que estan posant en peu, (el mercat) és un element extra a la sobirania popular, a la decisió del poble, s'erigeix ​​en controlador de les decisions de la democràcia, això li dic jo feixisme financer però això ja es ve apuntant", ha advertit.

Així ha recordat que "en els anys difícils" quan es debatia el Tractat de Maastricht, el president del Bundesbank, Hans Meyer, "va llançar aquella famosa frase: els polítics han de saber que han d'obeir els dictats dels mercats".

"Això es diu feixisme perquè darrere d'aquesta opinió hi ha la banca, a Espanya està Botín, està Francisco González i per tant aquesta posada en marxa d'una visió de l'economia sense control i no al servei dels drets humans, ni tan sols de les constitucions, que el poble s'ha dotat això se'n diu feixisme", ha assenyalat.

En la seva primera roda de premsa després de dotze anys, com ell mateix ha confessat, i moments abans de pronunciar un míting a l'Hotel Center de Badajoz, Anguita ha postil·lat a més que "el llenguatge propi del feixisme" és "agafar a tota la política i tots els polítics sense excepció com a responsables".

En aquest context, Anguita ha defensat que "ja està bé de la comoditat de 'jo no res', 'els polítics tenen la culpa', 'vindrà la dreta'", i de "tòpics i llocs comuns" i ha advertit al petit i mitjà empresari i als treballadors "que es preparin, però no que es preparin perquè especialment vingui el PP, que evidentment el PP estarà en el seu element" sinó perquè el model que comparteixen els dos grans partits "exigeix ​​aquests sacrificis".

RAJOY I MERKEL

Anguita ha afirmat tenir coneixement, a través d'informacions que rep en virtut de la seva condició de columnista de 'El Economista', que el candidat del PP a la presidència del Govern, Mariano Rajoy, "s'ha posat en contacte" amb la cancellera alemanya Angela Merkel "i a canvi de 100.000 milions d'euros està disposat a fer les mesures que sigui necessari".

A més, ha advertit que el compromís de Rajoy "que no tocaria les pensions amb números a la mà" es veu que "serà difícil que la compleixi", no perquè sigui una "persona cruel", sinó perquè "és simplement algú que s'ha posat en aquest carril i tot el que es posi en aquest carril acaba fent el mateix, digui Rubalcaba, cridés Rajoy".

Per aquest motiu, ha apostat, a títol personal, perquè IU després de les eleccions es dirigeixi a les dues grans centrals sindicals, a les que els preguntaria "què passa, a què hem de jugar, val la pena mullar-se o estarem capejant fent tasques de amaniment".

A més, convocaria a les "altres" forces polítiques "però no a les nacionalistes" per crear un "front comú amb un programa i sobretot en una actitud extremadament pedagògica" en nom d'explicar a la gent "el que està passant i el que passarà".

Sobre l'euro, l'exlíder esquerrà ha apuntat que el "projecte europeu tal com això ha fracassat" i ha dit creure "a títol personalíssim" que la permanència d'Espanya a la moneda única "està explicada", però que "si no és així anem discutir-ho, que cal parlar de quin serà el projecte europeu".

Així mateix, ha dit que la decisió de la federació extremenya d'IU de deixar a les bases que decidissin si facilitaven el govern del PP o no va ser "d'una dignitat extraordinària".

Per Anguita aquesta decisió -que va acabar obrint la porta de la governació al popular José Antonio Monago- hauria de tenir una influència "positiva" per a la formació esquerrana en les eleccions de diumenge a Extremadura.

"Un cas d'actitud més neta, més honesta i més valent no conec", ha sentenciat, en al · lusió en procedir d'IU d'Extremadura, Julio Anguita, qui entén que aquesta posició "no ha de" restar opcions electorals a la regió extremenya, si bé ell tampoc pot "assegurar el nivell de comedura de coco" que ha causat la "crida de 'tots contra la dreta'" per part del PSOE.