dimarts, 30 d’agost de 2011

Els plans sobre Líbia de l'ONU imperial filtrats a la xarxa





Un detallat pla de l'ONU per a la Líbia sense Gaddafi s'ha filtrat a Internet i ha estat publicat pel portal Inner City Press, que informa sobre temes tractats per les Nacions Unides. En un document de deu pàgines -un esborrany suposadament redactat per un grup especial encapçalat per l'ex director d'Amnistia Internacional Jan Martin-, s'estipula, entre altres coses, l'enviament al país de 200 observadors militars no armats i 190 policies. Aquests últims tindran al seu càrrec professionalitzar policies i agents de seguretat libis. L'esborrany del document suposa que l'OTAN seguirà amb la seva missió al país sota el pretext que la protecció a civils no finalitza amb la caiguda del règim de Gaddafi.

Un important detall del pla: tot i que seria posat en marxa només per sol.licitud del Consell de Transició libi i únicament en ser aprovat pel Consell de Seguretat de l'ONU, l'esborrany del document suposa que l'OTAN seguirà amb la seva missió al país sota el pretext que la protecció a civils no finalitza amb la caiguda del règim de Gaddafi.

Un altre detall de l'avantprojecte és que en aquest no s'ofereixen als libis altres alternatives per al desenvolupament del seu país que no sigui la participació de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord.

Mentrestant, l'ONU encara no ha confirmat ni ha desmentit l'autenticitat del document.

Bank of America contractà empreses privades per atacar a Wikileaks

En un document titulat "L'amenaça de WikiLeaks" tres empreses de dades d'intel.ligència i tecnologies, Plantir Technologies, HBGary Federal and Berico Technologies, traçaren un pla per atacar a Wikileaks, actuant a petició de Hunton i Williams, una firma d'advocats que treballen per Bank of America. El Departament de Justícia va recomanar aquesta signatura d'advocats al Bank of America, segons un article publicat al The Miami Herald de tecnologia.

Els atacs inclosos a WikiLeaks inclouen les següents accions:

- Alimentar el combustible entre els grups enfrontats. Desinformació. Crear missatges al voltant de accions de sabotatge o per desacreditar les organitzacions d'oposició. Presentar documents falsos i després publicitar l'error.

- Crear preocupació per la seguretat de la infraestructura. Crear històries i exposar-les. Si el procés es creu que no és segur, ho han fet.

- Cyber ​​atacs contra la infraestructura per obtenir informació sobre els remitents de documents. Això acabaria amb el projecte. Ja que els servidors es troben a Suècia i França, posar un equip per aconseguir l'accés és més directe.

- Campanya dels mitjans de comunicació per impulsar la naturalesa temerària de les activitats de Wikileaks. Mantenir la pressió. No fa res pels fanàtics, sinó que crea inquietud i el dubte entre els moderats.

- Recerca de fuites. L'ús de mitjans socials per identificar el perfil i el comportament de risc dels empleats.

L'Alemanya neocon, altre cop a la conquesta d'Europa

La crisi de deute ha provocat vells reflexos i nous temors a Europa. En els països altament endeutats s'acusa sobretot a Alemanya de beneficiar-se de la situació i no ser solidària. A Alemanya, molta gent té por que tard o d'hora hagi de pagar pels paquets d'ajuda de milers de milions d'euros. A Grècia, en l'auge de les protestes contra la política de retallades pressupostàries s'acusa una i altra vegada a Alemanya i França de beneficiar-se de la situació. El prestigiós diari "To Vima" ha arribat a escriure: "Ha tornat el somni alemany de conquerir Europa, però ara amb l'euro".

A una argumentació semblant va recórrer el diari britànic Daily Mail: "Els alemanys d'avui són reeixits a través del comerç i la disciplina fiscal... A la resta dels països de la zona euro no els queda altra opció que orientar-se pel model alemany... Però qui accepta les ajudes financeres d'Alemanya s'exposa a la nova colonització".

Fins Gordon Brown, primer ministre britànic de 2007 a 2010, se suma al cor dels desconfiats. En un article per al New York Times va escriure que els bancs alemanys han participat, en última instància beneficiant-se, en cada crisi que ha agitat al món en els últims anys, des de la immobiliària nord-americana, passant per l'especulació del totxo a Europa fins als crèdits a els països de l'euro endeutats.

Temors, dubtes i garanties

Els temors a Alemanya no són menors. Gran part de la població tem que al final acabi pagant pels deutes que han acumulat grecs, irlandesos, portuguesos i fins potser també pels dèficits d'italians i espanyols.

Ursula van der Leyen, la ministra de Treball alemanya, va arribar a proposar fins i tot que se'ls exigeixi als països que reben ajuda una garantia, per exemple en or de les reserves. En realitat no va ser idea seva. Ja Finlàndia va negociar amb Grècia seguretats com contrapart a la part finesa dels crèdits d'assistència financera. Ara també Àustria i els Països Baixos exigeixen seguretats similars.

Cimera especials Merkel-Sarkozy: un govern econòmic? Cimera especials Merkel-Sarkozy: un govern econòmic? El tema dels eurobons acaba per transformar la en altre temps harmonia en una cacofonia total. Sobretot Roma exigeix ​​amb gran èmfasi la creació d'eurobons. D'aquesta forma, amb bons recolzats per tots els països de la zona euro, baixarien els interessos per als països amb més risc. L'altra cara de la medalla: pujarien per països amb qualificació AAA, com Alemanya i França.

Segons càlculs del ministeri d'Hisenda alemany, la creació d'eurobons li costaria al país 2.500 milions d'euros el primer any, per l'augment en la taxa d'interès. Al final del segon, els costos serien del doble i en el desè any, arribarien a entre 20.000 i 25.000 milions d'euros.

Un altre argument contra la introducció d'eurobons són els efectes negatius pel que fa als incentius per estalviar. Bons amb suport de tota l'UE li llevarien als països endeutats part del risc i podrien induir-los a afluixar la disciplina pressupostària. Es socializarían així les bondats d'una política financera sòlida, erosionant simultàniament els incentius per dur-la a la pràctica en cadascun dels països.

De la moneda única a la política fiscal harmonitzada

No obstant això, no tot és dissens. Encara que no sigui més que en forma subliminal, tota la zona euro sembla estar d'acord en què una moneda comuna sense una política fiscal harmonitzada no és viable. Els mercats financers també s'han adonat d'això i exigeixen cada vegada més als polítics una decisió al tot o res: O s'unifiquen les línies de política fiscal o cal dissoldre la unió monetària.

Itàlia: protestes contra les retallades presupuestarios.Italia: protestes contra les retallades presupuestarios.Todo sembla indicar que per a Europa no hi ha marxa enrere. L'ex canceller federal alemany Helmut Kohl li va recordar recentment a Angela Merkel, exhortant-la a no perdre de vista el gran objectiu europeu. Una crida potser no gaire justificada, ja que en l'última cimera germano-francesa, Merkel i Sarkozy van arribar a parlar fins i tot de la possibilitat d'un "govern econòmic" per a Europa a llarg termini.

Diferències de més de 300 dies en llistes d'espera a Catalunya

Comissions Obreres va denunciar ahir la falta d'equitat que existeix en les llistes d'espera per ser operat en la sanitat pública catalana. El sindicat va reclamar llistes úniques per evitar aquesta situació i per igualar les demores, de manera que no hi hagi pacients apuntats en diversos centres. La situació és tan voluble que es produeixen diferències de més de 300 dies d'espera entre hospitals molt propers, segons ha indicat el responsable de política sanitària de CCOO, Joan Canals, que va presentar l'informe, elaborat amb dades de 2010 del Servei Català de la Salut.


CC00 demana la creació d'una llista única per evitar la manca d'equitat


Per exemple, una operació de cataractes, segons les dades aportades pel sindicat, implica una espera de 37 dies a l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat, mentre que per a la mateixa intervenció a l'Hospital de Viladecans, a 13 quilòmetres de distància, la demora arriba a ser de 299 dies.

Un altre cas. Una operació de pròtesi de genoll suposa una espera de 81 dies a l'Hospital General de Vic, mentre que la mateixa en el d'Igualada suposa una tardança de 448 dies. Vic i Igualada, ambdues pertanyents a la província de Barcelona, ​​estan separades entre si per 76 quilòmetres.

Fora de Barcelona també hi ha serioses diferències. Dins de la ciutat de Lleida, una intervenció de galindons comporta 18 dies a la Clínica de Ponent i 249 a l'Hospital Arnau de Vilanova.

Molts hospitals incompleixen les garanties del temps d'espera màxim

Per a CCOO, les esperes són fruit d'un problema d'organització i no d'una manca de recursos, ja que amb els sistemes informàtics actuals es podria posar en funcionament una llista única amb relativa facilitat. El sindicat proposa unificar les llistes de les 16 operacions que tenen garantia d'un temps màxim d'espera dins de la sanitat catalana.

Des de CCOO consideren que, en operacions com les cataractes o les pròtesis de genoll, l'espera acaba causant un increment del cost social, perquè una persona que no pot veure acaba sent dependent i si no pot caminar la baixa laboral és més prolongada i es prescriuen antiinflamatoris, que tenen molts efectes secundaris.

Per hospitals, el major incompliment de garanties es donen al Parc Mar de Barcelona, ​​seguit de l'Hospital d'Igualada, la Mútua de Terrassa i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Les rebaixes fiscals del PPPSOE als rics 37'6%, als altres 2'3%

Els rics paguen cada vegada menys impostos. I les dades ho demostren. Les successives reformes de l'IRPF del PP i el PSOE han rebaixat la càrrega fiscal de les rendes altes molt més que la de les rendes mitjanes. Per exemple, un contribuent que guanyi uns 300.000 euros a l'any pagava el 2008 (últimes dades disponibles) un 37,6% menys que el 1993. No obstant això, per a algú que guanyi sis vegades menys (50.000 euros), la rebaixa fiscal en aquests 15 anys és de només el 2,3%. És a dir, que els rics van reduir la seva càrrega fiscal 16 vegades més. La comparació amb altres rendes mitjanes, 30.000 euros anuals, també marca diferències: el seu tipus efectiu ha baixat un 8,4%, quatre vegades menys que als rics.

"Aquestes dades confirmen que les reformes fiscals del PP i del PSOE durant els últims anys han estat assentades en el mateix dogma neoliberal de l'Administració Bush: la reducció del tipus impositiu sobre les rendes més elevades. D'aquesta manera, la pressió fiscal s'ha centrat sobre les rendes més baixes i, concretament, sobre les del treball assalariat, que són, al seu torn, les que menys possibilitats tenen de defraudar, el que fa al sistema doblement regressiu ", assenyala Alberto Montero, president del Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS).

La càrrega fiscal per 300.000 euros va caure 16 vegades més que per 50.000 euros


"Històricament no s'ha tractat bé a la classe mitjana, són els grans pagans del sistema fiscal", afirma José Antonio Martínez, professor d'Economia Aplicada de la UNED, que ressalta que "s'hauria de fer un sistema més just i equitatiu".

També entre les reformes hi ha diferències. L'efecte de la primera reforma fiscal del Partit Popular, que va entrar en vigor el 1999, suposa una forta pujada del tipus efectiu de les rendes mitjanes, fins i tot les dels mileuristes, mentre que els rics es beneficien de la major rebaixa en aquests 15 anys .

El tractament de l'estalvi i de les plusvàlues explica en gran manera aquesta reducció en la tributació de les rendes més elevades, segons Luis del Amo, director del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF). "El PP va ser el primer que va introduir aquest tractament diferent. Després el va ampliar el PSOE. Adduïa que havia molt component de l'estalvi en les rendes de les classes mitjanes. Però les rendes altes tenen un gran component de l'estalvi i, si se'ls posa un tipus menor (entre el 19 i el 21%), per sota fins i tot del mínim per a la renda general (24%), se'ls està beneficiant indubtablement".

Per contra, el tipus efectiu de les rendes baixes, les dels mileuristes, es va reduir menys de la meitat del que ho va fer el dels rics.

Strauss-Kahn torna a l´FMI després de retirats els càrrecs

L'exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn, ha visitat aquest dilluns la seu de l'organisme per primera vegada després de la fi del procés judicial per un cas de suposat assalt sexual a una empleada d'un hotel de Nova York. Strauss-Khan ha estat rebut pels empleats amb un càlid aplaudiment i ha aprofitat la visita per reunir-se breument amb l'actual directora i la seva successora al càrrec, Christine Lagarde. L'exdirector de l'FMI ha adreçat unes paraules als empleats de l'FMI, en un discurs al qual no han tingut accés els mitjans de comunicació. Strauss-Kahn ha arribat a la seu de l'organisme conduint el seu propi vehicle i acompanyat per la seva dona, Anne Sinclair.

"Ha rebut una càlida benvinguda", ha resumit el representant brasiler, Paulo Nogueira Batista. "Demostra el fet que és molt apreciat en el si de la institució i ha estat aplaudit durant molt estona", ha afegit.

Un altre testimoni que ha demanat no ser identificat ha explicat que els empleats de l'FMI l'han ovacionat espontàniament abans que Strauss-Kahn comencés el seu discurs, en el qual no ha parlat al cas judicial en el que s'ha vist immers, però sí ha fet notar que la justícia nord-americana ha estat justa.

Des de l'FMI, s'ha assegurat que la visita de Strauss-Kahn ha estat privada i que l'havia demanat prèviament. L'exdirector va dimitir el passat 18 de maig després de ser denunciat per l'empleada d'un hotel de Nova York per haver-la assaltat sexualment. La setmana passada se li van retirar els càrrecs després de concloure que el testimoni de la denunciant havia perdut credibilitat.

L'Arquebisbe de Boston publica llista de sacerdots acusats de pedofília

L'arquebisbe de Boston, EUA, cardenal Sean Patrick O'Malley (foto), ha fet de domini públic una llista de 159 sacerdots i diaques de la seva arxidiòcesi acusats d'abús sexual a menors durant els últims 60 anys. Els advocats de les víctimes d'abús sexual a menors han acollit amb satisfacció la publicació de la llista en qüestió. Però l'organització BishopAccountability.org (Responsabilitat del Bisbe) va indicar que la llista està lluny de ser completa. Segons les seves dades, allà haurien de figurar com a mínim 350 sacerdots.

En explicar aquesta decisió sense precedents, el cardenal va dir que és un pas més que es dóna per reconèixer la responsabilitat per "els pecats del passat" i confirmar l'aspiració a "protegir els nens d'abusos sexuals".

A la llista figuren tant els capellans condemnats per les autoritats laiques com els castigats per l'Església, privats del dret a oficiar misses. A part apareixen els sacerdots morts abans d'acabar la investigació, però s'assenyala que l'Església segueix indagant la seva conducta.

El cardenal va adduir en la llista al mateix temps els cognoms dels capellans absolts per resultar falses les acusacions que els havien imputat.

L'arxidiòcesi de Boston va arribar a ser la primera als EUA, on el 2002 van esclatar uns escàndols ressonants d'abús sexual a menors per sacerdots, els quals van provocar la destitució del llavors arquebisbe de Boston, cardenal Bernard Law.

El seu successor, cardenal O'Malley, es va reunir a persona amb les víctimes d'aquest delicte. Per la seva decisió l'arxidiòcesi va pagar en total 85 milions de dòlars a 550 afectats. A més, el cardenal va iniciar una àmplia campanya de profilaxi de pedofília, que va abastar a més de 175.000 pedagogs i uns 300.000 nens.

Els experiments dels EUA en els anys 40 van causar la mort a 83 guatemalencs

Els experiments fets pels Estats Units entre 1946 i 1948, que van infectar intencionalment guatemalencs amb sífilis i gonorrea, van acabar amb la vida d'almenys 83 persones, segons ha revelat una comissió d'investigació encarregada pel president dels Estats Units, Barack Obama. Els experiments es van realitzar durant l'administració de Harry S. Truman (1945-1953), quan el Servei de Salut Pública dels Estats Units estudiava el desenvolupament de les malalties en períodes prolongats de temps, sense oferir cap tractament als infectats.

Les pràctiques van sortir a la llum gràcies a un estudi de la investigadora de la Universitat de Wellesley, Susan Reverby, que afirmava que infectar a 696 persones, moltes d'elles pacients internats en institucions per a malalts mentals.

"Creiem que hi va haver 83 morts, no sabem fins a quin punt aquestes morts van estar directament o indirectament relacionades amb aquests experiments", va dir el científic Stephen Hauser, durant la sisena reunió de la Comissió Presidencial per a l'Estudi d'Afers de Bioètica nord-americà a Washington.

Prostitutes, focus de contagi

Aquestes persones van ser infectades mitjançant visites de prostitutes que tenien la malaltia ia molts d'elles se'ls va encoratjar a que contagiar altres, segons la investigadora, que no va poder determinar si els pacients van ser curats o tractats més endavant.

L'any passat, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, i la secretària de Salut, Kathleen Sebelius, van mostrar la seva indignació amb el fet que tal "investigació reprotxable" hagués passat "sota el pretext de la salut pública" i van assegurar que no representava "els valors dels Estats Units" ni el seu "compromís amb la dignitat humana i el gran respecte cap al poble de Guatemala".

L'octubre de 2010, el president guatemalenc, Álvaro Colom, va informar que les víctimes d'aquestes pràctiques "menyspreables" van ser en la seva majoria soldats, presos, prostitutes i malalts mentals.

Per aquest llavors, el mandatari va ordenar als seus ministres de Salut, Defensa i Governació, "ubicar" i "protegir" els arxius dels anys en què van ocórrer els fets, els quals serviran de base per "realitzar una investigació" juntament amb el govern nord-americà.

Es pretén "honrar les víctimes"

Aquests experiments "no formen part d'una política de l'actual govern" dels Estats Units, va assenyalar Colom, que també va indicar que havia acordat amb funcionaris d'alt nivell de la Casa Blanca "fer una investigació conjunta".

Segons la presidenta de la comissió d'investigació, Amy Gutmann, es tracta d'una "injustícia històrica" ​​comesa contra el poble guatemalenc i ha assegurat que la investigació en curs "busca honrar les víctimes i assegurar que no torni a passar".

La comissió, que ha estudiat més de 125.000 documents relacionats amb els experiments, exposarà les seves conclusions al setembre.

Funcionaris de Guatemala van avalar estudi de sífilis a Guatemala


Diversos funcionaris de Guatemala van avalar un experiment nord-americà que va infectar a guatemalencs amb sífilis fa més de 60 anys, segons registres revelats el mes de març passat, que detallen la participació involuntària dels afectats: presos i malalts mentals.

Els Arxius Nacionals dels EUA van divulgar milers de documents sobre el metge que va dirigir l'estudi i sobre l'involucramiento de funcionaris guatemalencs en la investigació, encara que es desconeix si coneixien a detall l'experiment realitzat i controlat per metges nord-americans.

Els documents, que van pertànyer a l'investigador John C. Cutler, del Servei de Salut Pública dels Estats Units, van estar arxivats a la Universitat de Pittsburgh i romandre fora de la llum pública fins que els va descobrir una especialista en història de la medicina.