divendres, 17 de maig de 2013

Detingut l'expresident del Castelló per amenaçar una "vident" a la qual va demanar un "conjur d'amor"

Agents de la Guàrdia Civil han detingut cinc persones, entre elles l'expresident del Club de Futbol Castelló José Laparra, per l'assalt a l'habitatge d'una 'vident' a Magallón (Saragossa), a la qual van intimidar perquè els tornés els 165.000 euros que li havia lliurat l'exexecutiu futbolístic per un 'conjur d'amor' que va fracassar, com era d'esperar. Els agents van localitzar altres 145.000 euros ocults a la casa de la estafadora (foto).

Segons ha informat aquest divendres la Guàrdia Civil, els fets van tenir lloc a primeres hores de la tarda de dilluns passat a l'habitatge de Magallón de la dona, que venia els seus serveis com pitonissa, i en què també habitava el seu pare. En arribar a l'habitatge, els agents van verificar que el pare de la vident es trobava en un estat de gran nerviosisme i acompanyat de quatre persones que s'havien desplaçat des de València.

El propietari de l'habitatge va informar la Guàrdia Civil que les persones que l'acompanyaven havien entrat sense el seu permís i que li havien intimidat perquè els tornés els 165.000 euros lliurats per l'expresident del club per un conjur que havia d'haver donat l'amor de una dona per la qual se sentia atret. La pitonissa va ser localitzada pels agents amagada sota el matalàs d'una de les habitacions de l'habitatge, en perfecte estat físic però molt nerviosa i alterada.

Les quatre persones que es trobaven a l'habitatge, tres homes i una dona, van ser identificades i registrades pels guàrdies, sent intervinguts 22.500 euros en efectiu, una microcàmera camuflada en forma de botó que portava l'empresari a la solapa de la seva jaqueta i una pistola simulada.

En la inspecció de l'immoble, els agents van localitzar altres 145.000 euros ocults en diferents llocs (a l'interior d'una bossa de roba oculta sota les estovalles d'una tauleta, a l'interior d'una còmoda i en dues de les habitacions). Després d'escoltar el relat del pare de la 'vident' i localitzar els diners, els agents van detenir els quatre sospitosos per suposats delictes de violació de domicili, amenaces amb arma de foc, extorsió i pertinença a grup criminal.

També va ser detingut el conductor del vehicle amb el qual s'havien desplaçat des de València pels mateixos delictes que els anteriors, així com per un altre d'usurpació d'identitat, ja que es va identificar davant el propietari de l'habitatge com a agent de l'autoritat. Les indagacions realitzades van permetre als agents descobrir que la vident es dedicava a oferir serveis d'assessorament espiritual.

Un "conjur" que no va funcionar, com era d'esperar


Pel que sembla, a través d'una coneguda, la pitonissa es va posar en contacte amb l'empresari valencià, el qual estava molt interessat a contractar els seus serveis per aconseguir l'amor d'una dona de la qual s'havia enamorat. Els rituals recomanats per la pitonissa, segons publica avui Heraldo de Aragón, obligaven l'expresident del Castelló a posar unes flors en aigua durant quaranta dies ia rentar-se després amb ella.

Després, havia de recollir terra d'un cementiri i fregar el cos amb ella, procediment que finalment no va donar els fruits que esperava l'empresari, qui al no aconseguir els seus fins va tractar de recuperar sense èxit els diners que havia lliurat. Segons la Guàrdia Civil, l'empresari, acompanyat per un grup de còmplices, es va desplaçar a Magallón amb una microcàmera oculta per aconseguir que la pitonissa reconegués els termes del contracte verbal que havien pactat per tal d'utilitzar la gravació en un judici.

Laparra ja va ser imputat per un delicte societari al novembre de 2012 per opacitat en el maneig dels comptes de l'Castelló

No obstant això, en arribar a l'habitatge de la vident, el grup va decidir actuar, suposadament, amb violència i intimidar els ocupants per exigir la devolució dels diners. Pel que sembla, els detinguts es van servir de mocadors i draps per registrar l'habitatge sense deixar empremtes que puguin identificar-los, però no van poder impedir que la vident alertés la Guàrdia Civil del que estava passant.

Un dels detinguts va ser posat en llibertat després de declarar, i la resta han passat el matí d'avui a disposició del jutge instructor encarregat del cas pels presumptes delictes imputats. José Laparra, de 46 anys, és un empresari molt conegut a València que va ser president del CD Castelló entre l'estiu de 2005 i febrer de 2011, quan va deixar el càrrec a causa dels problemes de salut que arrossega.

Al novembre de 2012, juntament amb altres exdirigents del club, va ser imputat per un delicte societari al CD Castelló, per suposada opacitat en el maneig dels comptes de l'entitat esportiva. A més, posseeix diverses empreses relacionades amb l'hostaleria i l'atenció geriàtrica, els viatges i fins i tot els negocis immobiliaris.

La Fiscalia franquista demana 5 anys de presó per als 20 acusats pel setge al Parlament

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat cinc anys i mig de presó per a 20 manifestants que van participar en el setge al Parlament de Catalunya que es va produir el 15 de juny de 2011, en ​​considerar que són autors d'un delicte contra les institucions de l'Estat en concurs ideal amb un altre d'atemptat contra l'autoritat. Foto: Peregrí i Mena arribaren també en helicòpter.

En un escrit presentat aquest divendres, la fiscal Teresa Sandoval assenyala que els acusats "van crear un fundat temor de la seguretat personal dels parlamentaris", entre els quals es trobava el president de la Generalitat, Artur Mas, que va accedir al recinte parlamentari en helicòpter.

El jutge Eloy Velasco va continuar amb el procediment a l'abril passat després de dictar una interlocutòria en què assenyalava que "delictes menors i fins i tot de faltes", com els atribuïts als imputats, es converteixen en "greus" si hi ha un component de "intimidació ambiental".

Cl recordar que alguns dels diputatas que van anar a peu i van rebre empentes, insults i taques de pintura, com Joan Boada (ICV-EUiA), van negar-se a presentar càrrecs contra els imputats, malgrat això la fiscalia del franquisme actuà d'ofici.

El primer helicòpter que va aterrar a l'aparcament entre el Palau del Parlament i el Zoo de Barcelona transportava el president català, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Set helicòpters més van anar aterrant més tard, amb el gruix dels membres del Govern -Joana Ortega, Andreu Mas-Colell, Boi Ruiz, Josep Maria Pelegrí, Francesc Xavier Mena, Ferran Mascarell, Felip Puig, Pilar Fernández Bozal-, líders parlamentaris -Joaquim Nadal i Joan Puigcercós- i un diputat ras: Antoni Fernández Teixidó.

Per un accés a través del Zoo va arribar una columna de cotxes oficials que van aconseguir esquivar el setge dels "indignats": allà anava per exemple la popular Alícia Sánchez-Camacho, a la qual li fa pànic volar i que en el trajecte fins al Parlament va poder parlar per telèfon amb el president del PP, Mariano Rajoy.

Cadascun dels 135 diputats, a mesura que anaven arribant al Palau del Parlament, anaven explicant la seva traumàtica experiència, en alguns casos sense amagar la seva indignació pel que un càrrec del Govern va batejar com a "tejerazo amb rastes".

El socialista Joaquim Nadal va fer un primer intent d'entrar al recinte del Parlament en el seu cotxe oficial, però va haver de desistir quan alguns dels exaltats es van enfilar al capó del vehicle; llavors va haver de fer marxa enrere i arribar en helicòpter.

L'exconseller Ernest Maragall, en intentar entrar pel seu propi peu al parc de la Ciutadella, es va veure acorralat per un grup de joves, que el van empènyer, escopir i esbroncat, una situació semblant a la que van viure els socialistes Marina Geli i Esteve Pujol, que van fugir com van poder després de veure's envoltats per una multitud.

A l'exconsellera Montserrat Tura li van pintar una X amb esprai a la gavardina mentre que l'ecosocialista Joan Boada va rebre una dutxa de pintura vermella i li van llançar una bossa pel cap per obligar-lo a marxar corrents. La diputada de CiU Annabel Marcos va ser sacsejada i llançada per terra; ja dins del Parlament va haver de ser atesa pels serveis mèdics de la cambra per una lleu lipotímia.

També amb l'ensurt dibuixat a la cara, pàl·lids pel que acabaven de viure, el convergent Gerard Figueras i el diputat de Solidaritat Catalana Alfons López Tena van arribar en un furgó dels Mossos d'Esquadra després d'haver-se vist acorralats al carrer i rebre empentes, cops, travetes i llançament d'objectes. Tots dos van sortir corrent fins a refugiar-se en un vehicle de la Guàrdia Urbana, que els va auxiliar fins a la comissaria de l'Estació del Nord, des d'on van sortir després en un furgó blindat.

Els últims diputats traslladats en una furgoneta habilitada pels Mossos des de l'Estació del Nord van arribar una hora després que s'iniciés el ple de pressupostos: allà hi havia Joan Laporta, Oriol Pujol, Ramon Espadaler, Albert Rivera, Carmen de Rivera, Jordi Cañas, Dolors Batalla i Maria de los Llanos de Luna. També es va habilitar un espai per al diputat discapacitat, en cadira de rodes, el convergent David Bonvehí. Per evitar els indignats es va fer una "estranya visita" al zoològic, en paraules de Joan Laporta.

Obama declara posseir una fortuna de set milions de dòlars

El president dels Estats Units, Barack Obama, té actius valorats en uns 6.880.000 de dòlars (5,33 milions d'euros), dels quals entre uns cinc milions en lletres del Tresor a mig termini, segons ha informat la Casa Blanca. el president dels EUA i la seva dona Michelle van notificar a l'abril uns ingressos bruts de 608.611 dolars al 2012.

Obama i la seva dona Michelle van notificar a l'abril uns ingressos bruts de $ 608.611 l'any passat, un descens respecte a l'any anterior en caure els ingressos dels llibres del führer ianqui. El seu càrrec està remunerat amb un salari anual de 400.000 dòlars.

Obama afirma que té deutes per entre 755.000 i 1,67 milions de dòlars, per una hipoteca d'entre 500.000 i un milió i un milió de dòlars més per una altra mansió a Illinois.

A més, té plans de pensions de l'Assemblea General d'Illinois i de la Universitat de Chicago.

El vicepresident Joe Biden informa actius per valor d'entre 439.031 i 1,07 milions, segons els documents.

La policia del feixisme falseja proves amb tot el desvergonyiment

Al minut 5,08 del vídeo del escratxe fet ahir a Madrid davant la seu del PP i del ministre de l'Opus Dei Gallardón, s'aprecia com el policia fica una navalla a la butxaca del detingut i les persones que estan protestant s'adonen: "Li ha ficat una navalla, no és seva", criden indignats.

Des de la seu del PP a casa de Gallardón contra la reforma feixista de la llei de l'avortament

Amb les mans formant un triangle com a símbol del ventre matern centenars de persones han fet "un escratxe al control sobre el cos de les dones" davant de la seu central del PP, al madrileny carrer de Gènova. Durant diversos minuts han tallat la via per per exigir al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, "l'avortament lliure i gratuït" davant la reforma de la legislació actual que porta a terme aquest departament en mans de l'Opus Dei. Així ho han fet saber al ministre en els voltants de casa on han conclòs la protesta amb un altre escratxe al seu portal.

Blesa hauria cobrat 100 milions per la compra del City National of Florida

El jutge Elpidio José Silva investiga si l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, va cobrar de forma irregular 100 milions d'euros en comissions per la compra de City National Bank of Florida. Aquesta operació, realitzada en 2008, es va tancar per un preu 1.117 milions de dòlars. Segons les investigacions, en aquesta compra no es va tenir en compte el deteriorament del fons de comerç del banc nord-americà, el que va poder ocasionar un perjudici econòmic per a Caja Madrid proper als 500 milions d'euros.

Es tracta del primer banquer que va a la presó d'un centenar sota investigació, ja que el titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Madrid, Elpidio José Silva, va ordenar ahir el seu ingrés preventiu a la presó, eludible sota fiança de 2,5 milions, per les suposades irregularitats detectades en la compra del City National Bank of Florida (CNBF), i després de trobar indicis d'administració deslleial, blanqueig de diners i apropiació indeguda.

Blesa va sortir emmanillat dels jutjats de plaça de Castilla i va ser conduït a Soto del Real per la Guàrdia Civil. El magistrat, que va ordenar a més la retirada del passaport de l'exbanquer, instrueix la causa en què investiga la concessió d'un crèdit fallit en 2008 per part de Blesa a Gerardo Díaz Ferrán, conseller llavors de Caja Madrid i propietari de Marsans, per 26,6 milions d'euros. Blesa va ingressar ahir a la nit a la presó de Soto del Real després de no pagar els 2,5 milions de fiança

Per aclarir la comissió dels presumptes delictes, el jutge va sol·licitar no només nous informes al Banc d'Espanya, sinó també a Bankia, al Sepblac (el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals), a l'Agència Tributària i l'Òrgan Centralitzat de Prevenció del Blanqueig de Capitals (OCP) del Consell General del Notariat.

Miguel Blesa, excapo de Caja Madrid, inesperadament empresonat

Miguel Blesa, amic de l'expresident del Govern José María Aznar (1996-2004) i al capdavant de Caja Madrid durant més de tretze anys, ha posat aquest dijous punt i final a la seva jubilació daurada per dormir per primera vegada a la presó. Els seus plans per casar-se el proper 8 de juny amb la seva companya dels últims temps en una finca dels afores de Madrid queden ara en l'aire per la sorprenent decisió del titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Madrid, Elpidio José Silva.

El Pentàgon s'atorga el poder de reprimir "disturbis inesperats"

El caràcter feixista del poder imperial a EUA es va accentuar greument aquest dilluns. Amb la introducció d'uns canvis subtils a una regulació de la llei, titulada "Suport a la Defensa Civil d'Agències de l'Ordre Públic", els militars s'han concedit -silenciosament- el privilegi de prendre el control dels carrers sense obtenir el consentiment previ de les autoritats locals o estatals. Un precedent que canvia regles del joc respectades des d'uns dos segles, segons un text de l'analista Jed Morey, publicat dimarts al rotatiu Long Island Press, de Nova York.

Segons Morey, l'aspecte més preocupant de la modificació de la normativa és la inclusió d'un llenguatge imprecís que permet la intervenció militar en cas de "disturbis civils".

Aquí la nova formulació tal com l'ha enunciada el Pentàgon:

"Els comandants militars federals tenen l'autoritat, en circumstàncies extraordinàries d'emergència on l'autorització prèvia del President és impossible i les autoritats locals degudament constituïdes són incapaces de controlar la situació, de participar temporalment en les activitats necessàries per calmar disturbis civils inesperats a gran escala".

Bruce Afran, un advocat de llibertats civils i professor de dret constitucional a la Universitat de Rutgers, citat per Morey, diu la regla "una presa de poder desenfrenada pels militars", i diu: "És molt impactant perquè en realitat això viola la presumpció que l'exèrcit està sota control civil".

Un dels aspectes més inquietants dels nous procediments que regeixen el comandament militar sobre el terreny en cas de disturbis civils es refereix a l'autoritat.

No només no es va aconseguir definir quines circumstàncies serien tan greus perquè l'autorització del president sigui "impossible" sinó que es concedeix l'autoritat presidencial per complet a uns funcionaris de Defensa definits com "comandants militars".

"Això no és diferent de la clàusula dels poders d'emergència a la Constitució [del Reich alemany] de Weimar. Es tracta d'una concessió de poder d'emergència als militars per governar sobre qualsevol part del país a la seva discreció".

Afran també expressa el temor sobre la referida autoritat: "per participar temporalment en les activitats necessàries per sufocar disturbis a gran escala".

"Totes aquestes lleis (repressives) tenen una cosa en comú i és que no tenen definicions. ¿Per quant de temps és temporal? No hi ha res que ho digui aquí. Les definicions són absurdament àmplies", insisteix l'acadèmic.

El comentari de Morey -titulat "U.S. Military 'Power Grab' Goes Into Effect "(longislandpress.com)- permet adonar-se la lenta però segura evolució de la" democràcia "nord-americana cap al feixisme més autèntic. El que somien les grans corporacions que orienten de veritat i més que mai, el destí d'aquesta nació.

La tragèdia de Boston i qualsevol esdeveniment violent reportat per la premsa sensacionalista nord-americana té com a funció d'oferir al feixisme imperial més oportunitats d'expandir-se, davant d'un públic ja ben condicionat, ostatge de la seva ignorància.

Detingut per difondre a Twitter dades personals de Rosa Díez i Toni Cantó

La Guàrdia Civil ha detingut a Guadalajara a un jove de 20 anys per difondre a la xarxa social Twitter dades personals, com números de telèfon i comptes de correu electrònic dels diputats feixistes i retrògrads d'UPyD Rosa Díez i Toni Cantó, camuflant el telèfon amb frases comoå "634567899 de raons per les que Rosa Díez ha de dimitir".

El detingut, segons han explicat avui els responsables de l'operació, emmagatzemava més informació personal de més de 1.500 persones relacionades amb el món de la política, el periodisme o l'esport.

Tot i que la Guàrdia Civil no ha volgut facilitar més noms, sí que ha difós els dels responsables del partit d'UPyD perquè ho han autoritzat ells mateixos i perquè a més van ser els que van denunciar els fets a rebre a WhatsApp i en els seus correus electrònics injúries i amenaces.

De totes maneres, fonts de la investigació han assenyalat a Efe que entre les persones de les que el detingut tenia informació privada figura també el periodista Pipi Estrada, el telèfon ja havia estat difós a les xarxes socials fa uns mesos.

El jove, a qui se li imputen delictes de descobriment i revelació de secrets penats amb entre un i tres anys de presó, intentava camuflar el telèfon d'aquests polítics amb frases en què, per exemple, deia "634567899 de raons per les quals Rosa Díez ha de dimitir".

L'escàndol de nepotisme entre els feixistes de la CSU esquitxa Merkel

Dimecres, a primera hora de la tarda, el primer ministre regional, Horst Seehofer pujava l'escala del Parlament bavarès per defensar davant la Cambra una llei amb la qual atallar els escàndols de nepotisme que assetgen a la seva formació la Unió Social Cristiana o CSU, el partit aliat de la CDU d'Angela Merkel al feixista i reaccionari Estat Lliure de Baviera. Seehofer es declara ignorant absolutament tots els detalls de l'escàndol de contractes a familiars que sacseja el seu partit: "està en mans del Tribunal de Comptes", el que ningú es creu donada la magnitud i desvergonyiment de la corrupció "democratacristiana".

Aquesta lleugeresa té el mateix regust feixista de les pràctiques dels seus diputats. Durant dècades, destacats membres de la CSU han tingut en nòmina als seus propis pares, fills o cònjuges. El cas més flagrant va ser el del dimitit cap del Grup parlamentari cristià, Georg Schmid (foto), que va contractar els serveis de secretariat i assistència de la seva esposa amb honoraris d'uns 5.500 euros mensuals, més IVA. Tot a càrrec del contribuent i en un règim il·lícit de falsa autònoma.

La suma de les retribucions de tots dos superava el sou de Merkel. Un altre Georg, de cognom Winter, va contractar als seus propis fills de 13 i 14 anys com a assessors informàtics a la seva oficina parlamentària. A més de pagar-los amb diners públics, el president de la Comissió de Pressupostos del Parlament regional (Landtag) Winter vulnerar així les lleis laborals de protecció de menors.

Donar treball a familiars va ser una indústria comuna fins a 2000, quan es va prohibir per llei deixant un període de gràcia per als contractes en vigor. Des de llavors, 79 diputats han seguit comptant amb familiars a sou. En la present legislatura hi havia 17 representants amb parents contractats, entre ells cinc ministres. Tots de la CSU. Fins a 34 dels 79 contractes es van tancar a última hora el 2000, com a prevenció davant la llei que els prohibiria.

Dijous, els diputats bavaresos van aprovar amb una única abstenció la nova legislació amb la qual es prohibeixen a si mateixos contractar parents de fins a quart grau. No és fàcil que a la CSU es posin nerviosos, però aquests termes dràstics revelen inquietud. Dimecres a la tarda, la cancellera Merkel es va acostar a Munic per xuclar cervesa d'una gerra de litre i brindar així el seu suport als amics bavaresos.

Entre els assistents al ple parlamentari de dijous havia el politòleg de Passau Heinrich Oberreuter. Destaca l'expert en la CSU que "cinc dècades de govern ininterromput fa que totes les elits públiques formin una mena de cercle tancat" a Baviera. Governa des de 1946, amb un sol parèntesi de tres anys a partir 1954. La insistència dels bavaresos a donar grans majories al mateix partit impedeix que s'airegi la cúpula política en una regió de crucial influència econòmica. Per Oberreuter, l'anomalia bavaresa és "la continuïtat sense comparació de diputats i mandataris d'un sol partit en els seus càrrecs".

Com a partit germà de la CDU, la CSU aporta al voltant de set punts a la majoria parlamentària democristiana a la Cambra baixa berlinesa (Bundestag) que sosté el Govern de Merkel en coalició amb els liberals de l'FDP. Un desgast socialcristià afectaria directament al balanç de forces després de les eleccions generals de setembre. Per a les regionals, que se celebraran en el mateix mes, la CSU ja s'ha acomiadat de la seva vella aspiració a la majoria absoluta. Una caiguda d'un o dos punts en les generals es traduiria en la pèrdua d'unes poques dècimes de punt per a Merkel a Berlín. Podrien acabar amb l'actual majoria democristiana-liberal.

En l'organització Transparency Internacional, dedicada a denunciar la corrupció política i empresarial, consideren que l'escàndol de nepotisme bavarès "és indigne d'una democràcia". El seu portaveu, Christian Humborg, destacava dijous que "els ciutadans senten que es confirma la seva opinió sobre els polítics, amb el consegüent dany a la democràcia parlamentària".

Els neonazis de Munic impliquen la policia i els serveis secrets de Merkel

En la tercera jornada del judici que se segueix a Munic contra la trama neonazi NSU, responsable de la pitjor onada de terrorisme en els darrers vint anys d'història d'aquest país -10 assassinats, dos atemptats amb bomba i quinze atracaments-, l'advocada de un dels cinc neonazis acusats, Nicole Schneider, també neonazi, va esmentar la "implicació dels serveis secrets nacionals i estrangers" i ha instat a la investigació del "veritable rerefons" per demanar la interrupció del judici.

Que els propis neonazis al·leguin aquest aspecte és la millor manera de desprestigiar com "teoria de la conspiració" la principal pregunta d'aquest cas, a saber: quanta complicitat d'Estat conté aquest escandalós assumpte en què, segons la versió oficial, un trio envoltat de 25 infiltrats i col·laboradors policials va cometre els pitjors atemptats al llarg d'onze anys sense que la policia s'assabentés de l'assumpte.

Que dos dels tres membres, precisament els autors directes, es suïcidessin en un episodi ben confús, deixant tot un ordenat i meridià rastre de proves de la seva única i exclusiva responsabilitat, mentre els serveis secrets anaven destruint documentació rellevant per tot arreu i fent declaracions incompletes o mentideres a la comissió d'investigació, tot això, queda clar amb una sola expressió: "teoria de la conspiració". L'advocada Schneider va abonar ahir aquest escenari, ja que si els propis criminals ho leguen per exculpar-se, no pot ser veritat.

La resposta del fiscal, Herbert Diemer, no es va fer esperar: "No hi ha cap indici d'implicació de serveis secrets", els mitjans de comunicació poden publicar el que vulguin però no poden "frustrar la reclamació penal de l'Estat en aquest cas", va dir. La presumpció d'innocència de l'Estat, tan fermament ancorada aquí a la consciència dels seus funcionaris i periodistes, posa la resta. La mera sospita és de mal gust. El problema és que no sospitar és passar per tonto.

El judici de Munic ha deixat fora el principal, opina Angelika Lex, jutge de la Cort Constitucional de Baviera i advocada de la vídua de Teodoros Bulgarides, un dels nou emigrants assassinats per NSU.

"En aquest judici no es tracta de delimitar la culpa dels acusats i del seu càstig, sinó també d'aclarir els fets i el seu rerefons", diu Lex. "El tribunal no és una supercomisió d'investigació, però no s'ha de conformar amb jutjar els fets provats sense ficar-se en el seu rerefons i en el fenomenal fracàs estatal que l'envolta", afegeix contundent la defensora.

Després esmenta: "la col·laboració de l'Estat en crims terroristes" i recorda el precedent de la matança de la Festa de la Cervesa de setembre de 1980, "on malgrat els molts indicis, se'ns va vendre un atemptat com a obra d'una sola persona".

Alemanya va sofrir el 26 de setembre de 1980 a Munic el pitjor atemptat amb bomba de la seva història, 13 morts i 213 ferits i mutilats, un cas no resolt amb la mateixa destrucció i desaparició de proves que en l'actual cas, que molts consideren que va ser teledirigit pels serveis secrets.

Imputats 22 mossos per utilitzar pilotes de goma

El titular del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona, ​​Josep Majó, ha imputat 22 integrants de la unitat antiavalots dels Mossos d'Esquadra a causa de les ferides que va patir un ciutadà durant els incidents ocorreguts a la vaga general del 29 de març, i a conseqüència de les quals va perdre la melsa.

Els imputats són comandaments, escopeteros i integrants de les dotacions que van actuar a la zona on va ser ferida la víctima, al centre de Barcelona. Els informes de la policia autonòmica no aclarien qui eren els que van actuar en les proximitats on es va produir l'incident i per això el magistrat els ha citat a tots a declarar en qualitat d'imputats. Els agents compareixeran dijous i divendres de la setmana que ve. Avui està previst que passin pel jutjat diversos testimonis de l'episodi i coneguts de la víctima.

El denunciant no participava en les manifestacions, sinó que tornava al seu domicili després de fer unes reparacions a casa d'un familiar. Va ser aconseguint per un impacte a la Gran Via i se'l va traslladar a un centre mèdic, on se li va haver d'extirpar la melsa a conseqüència del traumatisme. El comunicat mèdic hospitalari indica que la lesió és compatible amb el cop produït per una pilota de goma, mentre que l'informe dels forenses de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya indica que el dany va ser causat "després pilota de goma".

El 29 de març, jornada de vaga general, els incidents van ser especialment violents i es van registrar 38 detinguts i 44 ferits, entre ells 16 agents.

Aquest cas és anterior al d'Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en el dia d'una altra vaga general, el 14 de novembre. Per aquest succés estan imputats el subinspector i el escopeter dels Mossos d'Esquadra de la dotació que estava més propera a on va ser aconseguida la víctima, al passeig de Gràcia entre Gran Via i Casp. La versió oficial assegura que aquest dia no es van disparar pilotes de goma, però els informes dels forenses, també en aquest cas, diuen que les ferides són compatibles amb les causades per aquests projectils.

El rector de Churra, pescat in fraganti, ho va negar tot

a notícia va córrer dimarts com la pólvora a Churra (Cartagena) i per tota la xarxa de l'Espanya hipòcrita i nazionalcatòlica. Unes fotos en què tots els veïns identificaven el seu rector, Francisco Javier Ruiz, van ser el tema de xafardeig i el motiu pel qual el bisbe de la Diòcesi de Cartagena, José Manuel Lorca Planas, va anunciar la seva destitució. Les fotografies, que van circular de mòbil en mòbil, mostraven el sacerdot amb els pantalons i calçotets abaixats fins als turmells i davant seu un jove.

Però aquestes fotos també anaven acompanyades d'un vídeo en què el seu autor assegurava estar en una zona propera al pantà de Santomera freqüentada per persones que practiquen el cruising, la pràctica de sexe en llocs públics, i en el qual es pot veure per uns instants el rector amb l'esmentat jove. Ruiz va negar ser el de les fotografies, sense donar més explicacions.

L'alcalde de Churra, Francisco Muñoz, es va reunir amb el sacerdot per demanar-li explicacions. "Javier, a més de sacerdot, has de ser home. Som humans i ens equivoquem", li va dir Francisco al religiós, intentant que aquest reconegués ser el de les fotografies. El rector, visiblement nerviós, va assegurar que no era ell, resposta que no valia per a l'alcalde, que no donava crèdit al que veien els seus ulls. "Sí que ets tu, Javier, mira't. Ets tu", repetia Francisco.

Mantenint la seva postura, Javier no va encertar a donar cap tipus d'explicació, fins que en un moment va manifestar que "si sóc jo, aquestes fotos són un muntatge d'algú que em vol fer mal. Potser m'han enganxat orinant i han posat aquest noi allà". "Un home per orinar no s'abaixa els pantalons i el calçotets fins als turmells, Javier", va afirmar en un to alt l'alcalde pedani. "No puc reconèixer que sóc jo, no puc acabar així amb la meva trajectòria", va assegurar un accelerat Javier.

Des de fa temps existeixen rumors a la pedania sobre les pràctiques del sacerdot, però "mai hem fet res, perquè eren rumors. Ara és tot molt diferent", va afirmar Francisco, queva destacar que "un sacerdot que fa aquestes coses no el volem al poble". Hores més tard, el propi Ruiz va decidir acudir a una trobadaamb el bisbe de la Diòcesi de Cartagena, que va acabar anunciant el cessament del rector.

Destitueixen al capellà de Churra per unes fotos llepant una idem

El bisbe de la Diòcesi de Cartagena, José Manuel Lorca Planes, ha destituït aquesta dimecres a la tarda al rector de Nostra Senyora de l'Encarnació, de Churra, després que hagin circulat per les xarxes socials fotos en què apareix Francisco Javier Ruiz practicant sexe oral amb un altre home.

200 bascos tenen pendents judicis polítics franquistes

Els murs populars de Donostia i Ondarroa han donat visibilitat i ressò al problema pendent dels judicis polítics que manté el franquisme governant. Una qüestió de dimensió enorme, ja que al voltant de 200 ciutadans bascos pateixen aquesta situació en carn pròpia. Gairebé la meitat, més de 80, són joves acusats per militar a Segi. Abans que acabi 2013 es poden dur a vista oral dos dels casos més voluminosos: el de la macrobatuda de novembre de 2009 i el de les «herrikos». Foto: Una de les persones que formaven el mur d'Ondarroa és portada cap per avall per l'Ertzaintza.

L'escenari obert per la decisió d'ETA d'abandonar definitivament la lluita armada, fa ja dinou mesos, ha estat molt marcat fins ara pel bloqueig en la qüestió dels presos, però en les últimes setmanes emergeix amb força un altre problema paral·lel: la persistència de judicis i empresonaments per processos polítics. La resistència popular a les detencions del Boulevard de Donostia i l'Albereda d'Ondarroa ha posat el focus sobre aquest assumpte, que la majoria dels partits volen presentar com un mer tràmit, però els gravíssims efectes queden a la vista si es repara en les xifres.

Eleak està ultimant un llistat amb els processos polítics pendents de resolució, però segons ha avançat a GARA en ells estan afectats directament uns 200 ciutadans bascos, processats exclusivament per la seva activitat política en diferents organismes i moviments. En l'actualitat, al voltant de 125 d'ells es troben a la presó, o bé preventiva o bé complint condemnes de l'Audiència Nacional que estan recorregudes davant instàncies superiors. Se'ls sumen per exemple els cinc dirigents condemnats pel «cas Bateragune», que ara revisarà el Tribunal Constitucional.

Alguns dels casos encara pendents de judici es remunten a l'any 2002. És el cas del de les herriko tabernes o sumari 35/02, de manera que persones com Idoia Arbelaitz, Rufi Etxeberria, Jon Gorrotxategi, Juani Lizaso, Agustín Rodríguez... porten més d'onze anys sotmeses al procés judicial.

Aquest assumpte podria ser jutjat per l'Audiència Nacional en la segona meitat d'aquest any, de manera que gairebé 40 persones s'asseurien a la banqueta. I també és possible que abans d'acabar 2013 es dugui a vista oral 1 macroprocés contra la joventut independentista que comportarà un nombre similar d'acusats i que té com a punt de partida les 34 detencions en una mateixa nit del 24 de novembre de 2009.

Segi i Batasuna


Això fa que Segi i Batasuna s'hagin convertit en les dues organitzacions amb major nombre de perseguits penalment, en ambdós casos per la seva mera activitat política, convertida per les FSE i l'Audiència Nacional en presumpte delicte "d'integració" o «col·laboració» amb ETA. En diversos processos pendents apareixen almenys 82 joves a l'espera de judici per militar a Segi i més de 70 per fer-ho en Batasuna. Aquí sobresurt també el procés obert als detinguts a Segura l'octubre de 2007, batuda que va aconseguir a 23 persones en un sol dia.

Eleak constata també que hi ha gairebé una vintena de bascos pendents de processos oberts en relació amb Ekin. I la llista es completa amb els sumaris encara pendents de resolució contra advocats, Askapena, EHAK, ANB, Askatasuna, Apurtu...

La cita més immediata, apunta Eleak, és la revisió al Suprem del cas de cinc joves de Iruñerria condemnats a sis anys per l'Audiència Nacional sota l'acusació de militar en Segi o Ekin. Serà el proper dia 28, i de cara a això s'ha convocat una reunió oberta a la Txantrea el dia 23. Es tracta de Mikel Jiménez, Xabier Sagardoi -alliberat diumenge passat-, Maider Camins, Aritz Azkona i Luis Goñi.

Després del que ha passat a Ondarroa, aquest moviment en defensa dels drets civils i polítics ha felicitat a tots els implicats en defensa Urtza Alkorta. Apunta que després del de Donostia o abans Orereta i Gasteiz, "s'ha fet un pas més, però òbviament no és suficient. Necessitem seguir fent camí, aprofundint en iniciatives cada vegada més massives, més desobedients, més populars i contundents». Per això proposen «teixir entre tots xarxes desobedients, que organitzen i protegeixin a persones en risc per l'aplicació de lleis injustes».

Hollande: "És el meu deure treure Europa de la seva letargia"

El president francès, François Hollande, ha presentat aquest dijous un pla de quatre punts per treure Europa de "la seva letargia", entre els quals s'inclou la instauració d'un govern econòmic, a més de projectes per enfrontar la desocupació juvenil, així com més cooperació en política energètica i drets pressupostaris.

El nou òrgan econòmic es reuniria un cop per mes i estaria liderat per un president electe, va detallar el mandatari, que va explicar que aquest govern hauria d'encarregar-se, per exemple, de l'harmonització de les regulacions impositives. També tindria el seu propi pressupost, el poder d'emetre deute i un sistema impositiu harmonitzat.

"És el meu deure treure Europa de la seva letargia", ha dit Hollande en una conferència de premsa en el primer aniversari de la seva assumpció del càrrec, on també ha assegurat que França ocupa en l'actualitat un paper de nexe entre els països del sud del continent, "que afronten una crisi de deute", i les riques nacions del nord.

Germandat franco-alemanya


Hollande lliura la seva proposta un dia després que les dades econòmiques mostren que França va tornar a caure en recessió. Malgrat això, el líder socialista es va manifestar confiat que la unificació econòmica de la Unió Europea podria assolir-se en els propers dos anys, tot i la crisi que castiga l'eurozona.

Les seves propostes s'enfrontaran a fortes resistències a Alemanya, la principal potència d'Europa, que s'oposa a unificar el deute entre els estats europeus i és reticent a donar a la zona euro la seva pròpia secretaria o crear noves divisions a la UE. Deu països del bloc de la UE no pertanyen al grup de 17 nacions que comparteixen la moneda única.

Malgrat això, Hollande destaca la forta i indispensable cooperació entre Alemanya i França. Per Hollande, Europa no podrà avançar sense la parella franco-alemanya i espera un ràpid acord amb Berlín per prendre mesures que facin front a l'actual recessió: "Ens posarem d'acord, sense esperar les eleccions alemanyes de tardor", ha indicat.

L'esquerra comunista, els sindicats i l'opinió pública cada vegada més indignats


Alhora Hollande s'enfronta a una indignació creixent entre el comunista Front de Gauche, del que 4 milions de vots van imposar a Hollande davant de Sarkozy, als sindicats, encapçalats per la CGT comunista, i una opinió pública que el posa en els llocs més baixos de prestigi i suport dels últims presidents francesos.

Malgrat això, Hollande sembla voler apostar per un gran pacte amb els neoliberals que suavitzi l'austeritat i acceleri una inversió pública destinada al creixement econòmic, especialment en els països del sud especialment afectats per l'estafa neoliberal i financera de la qual Alemanya, Holanda i les monarquies plutocràtiques nòrdiques han estat les més afavorides.

Mentrestant, Merkel es debat entre les seves submissions degudes a l'oligarquia que la va fer pujar i l'evidència que aquestes polítiques ja afecten Alemanya i al creixement, sobre tot a les seves exportacions a l'empobrit mercat europeu. Tampoc cal oblidar la depreciació del ien que afecta en la seva competència als productes japonesos afavorits davant un euro fort de cara als mercats emergents o al dels EUA.