dijous, 27 de desembre de 2012

Condemnats en el Procés de Burgos rememoren el viscut 42 anys després

Els condemnats en el Procés de Burgos Itziar Aizpurua, Antton Karrera i Jon Etxabe han narrat, al costat del advocat Miguel Castells, les seves respectives experiències sobre l'esmentat judici del franquisme en què van ser condemnats a mort i que, han remarcat, va servir per «treure la careta al franquisme».

Ha estat una xerrada emotiva i molt personal la que, convocada per les organitzacions Goldatuz i Euskal Memòria, la qual ha reunit algunes de les persones que, el 27 de desembre de 1970, van rebre un total de 9 condemnes de mort i 590 anys de presó.

La sala Kutxa de la Part Vella donostiarra ha estat plena de gent per escoltar els fets de mà dels seus propis protagonistes.

Tots ells han coincidit a recordar que, de manera premeditada, havien acordat anar a «trencar» el judici, que aquest suposés una autèntica ruptura. Així, es van fixar com a objectiu que tot el que succeïa dins de la sala es difongués i arribés fins Euskal Herria.

Prova que es va aconseguir amb escreix ser la vaga general que es va dur a terme al país durant els set dies que va durar el judici militar.

A més, els condemnats han explicat que el que va propiciar aquell indult que arribaria només tres dies més tard -30 de desembre de 1970- que la sentència, va ser la mobilització popular que es va donar al llarg i ample d'Euskal Herria, així com a Mèxic DF, París i Berlín, entre altres llocs.

Per això, i tenint en compte que fins llavors el franquisme no havia condemnat a cap integrant d'ETA, els condemnats han afirmat que aquell judici va servir per «treure-li la careta al franquisme» i, a més, perquè la qüestió d'Euskal Herria saltés a l'escena internacional. També va quedar clar fins on estava disposat a arribar el règim de Franco.

Precisament per això, quan l'advocat Castells li va comunicar a Jokin Gorostidi que havia rebut dues condemnes de mort, li va dir que era el millor regal de Nadal que li podia fer.

Itziar Aizpurua ha destacat que l'indult als condemnats demostrar que es podia vèncer el franquisme, i ha afegit que "això ha tingut continuïtat». Així ha remarcat que Euskal Herria va sobreviure a l'anomenada Transició espanyola i que, a hores d'ara, està en clara disposició d'obtenir la victòria.

La NASA confirma amb exactitud el Big Bang i l'expansió del cosmos

L'equip científic de la missió Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP), de la NASA, ha determinat amb un alt grau d'exactitud i precisió, no només l'edat de l'univers, 13.700 milions d'anys, sinó també la densitat dels àtoms, la densitat de la resta de matèria no atòmica i l'època en què les primeres estrelles van començar a brillar, quan el cosmos tenia uns 400 milions d'anys. Foto: Recreació de l'Univers amb 375.000 anys.

Segons ha indicat la NASA, les observacions de WMAP són prop de 68.000 vegades més precises en alguns aspectes que els estudis anteriors, el que ha permès un gran avenç en l'estudi de l'origen del cosmos.

El treball de WMAP en els seus nou anys de missió ha estat mapejar la resplendor de l'Univers calent, en un moment en què tenia només 375.000 anys d'edat, enfront dels més de 13.700 milions d'anys que té ara.

Com resultat ha creat una imatge de l'Univers nadó que s'ha utilitzat per precisar el que va poder passar abans, i el que va passar en els milers de milions d'anys transcorreguts des d'aquells temps fins avui.

D'aquesta manera, la sonda ha aconseguit aportar dades que donen suport a la teoria cosmològica del Big Bang o Gran Explosió, que explica com l'Univers ha estat expandint i refredant-se des de la gran explosió.

Les observacions de WMAP també corroboren la teoria coneguda com la inflació, que diu que l'Univers va patir un dramàtic període inicial d'expansió, amb un creixement de més d'un bilió de bilions de vegades en menys d'un bilió d'una bilionèsima part de segon. Durant aquesta expansió es van generar petites fluctuacions que amb el temps van créixer fins a formar galàxies.

El mesurament de WMAP també ha confirmat que les fluctuacions segueixen una corba de campana amb les mateixes propietats a través del cel, i hi ha un nombre igual de punts calents i freds al mapa.

A més, el Cosmos ha d'obeir les regles de la geometria euclidiana per les que la suma dels angles interiors d'un triangle sumen 180 graus.

La sonda també ha proporcionat l'oportunitat de facilitar l'època en què les primeres estrelles van començar a brillar, quan l'univers tenia uns 400 milions d'anys.

Aquesta investigació seguirà endavant quan es posi en marxa el proper telescopi espacial de la NASA, James Webb, que està específicament dissenyat per estudiar aquest període.

CiU ha privatitzat l'aigua

El consorci d'empreses d'Acciona ha signat aquest dijous el contracte per a la gestió de l'empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) durant els pròxims 50 anys a partir de l'1 de gener, ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat en un comunicat. CiU privatitza la ATLL per 1.000 milions d'euros a pagar durant mig segle, tot i que el primer desemborsament, lliurat aquest dijous en el moment de formalitzar el contracte, ascendeix a 300 milions. L'aigua a Barcelona ha pujat un 25% el 2012

La rúbrica per part de la Generalitat ha anat a càrrec del secretari general de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, Pau Villòria, ha informat el Govern.

La Generalitat ha rebut l'autorització dels seus socis de Govern del PP per poder comptabilitzar en el balanç d'aquest any l'operació completa, de manera que Artur Mas podrà sumar 1.000 milions d'euros en el capítol d'ingressos de 2012, una forta injecció monetària per al compliment dels objectius de dèficit, tot i que 700 d'aquests milions s'ingressaran paulatinament durant el pròxim mig segle.

El consorci guanyador del concurs, al qual també es va presentar un grup d'empreses encapçalat per Agbar, està liderat per Acciona (39%) i el banc d'inversions brasiler BTG Pascual (39%), juntament amb altres societats minoritàries que representen inversors privats com Aigües de Catalunya, Gopa Consulting, Acàcia ISP, Global Buridan, Global Lubbock i Gestió Catalana d'Aigües.

Acciona va oferir una tarifa mitjana de l'aigua de 0,7088 euros per metre cúbic, a assolir en dos anys, mentre que Agbar va elevar la tarifa a 0,79 euros a aplicar des del pròxim any, actualment el preu està en 0,64 euros, de manera que la concessió encarirà el rebut un 10,7%.

La ATLL porta aigua a les cases de prop de cinc milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​i té entre els seus principals actius la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (Barcelona), tot i que el concurs públic estableix que totes les infraestructures seguiran sent propietat de la Generalitat i només s'externalitza la gestió de les mateixes.

Agbar ha emprès diverses mesures judicials contra l'adjudicació de la gestió de l'ATLL a Acciona, en considerar que la proposta guanyadora és inviable econòmicament perquè ha infravalorat els costos de la gestió, i que la tarifa que ha proposat Acciona no serà suficient per fer sostenible l'ATLL.

L'aigua a Barcelona ha pujat un 25% el 2012

La tarifa de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona s'incrementarà a partir d'aquest dimarts un 18% a causa dels negocis bruts de CiU i PSC amb la privatització del servei. Serà la tercera pujada en la factura aquest 2012, fet que suposa un augment acumulat del 25% en un any. Així serà quan aquesta tarda, si no hi ha cap imprevist, amb els vots a favor de CiU i PSC, el plenari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ratifiqui el decret que autoritza a Aigües de Barcelona a pujar les seves tarifes.

L'AN autoritza un partit pels presos d'ETA entre exjugadors de l'Athletic i la Reial

L'Audiència Nacional ha autoritzat el partit programat per al diumenge a Lekeitio (Biscaia), en què participaran exjugadors de la Reial Societat i l'Athletic, per donar suport a la manifestació en suport dels presos d'ETA que la plataforma Herrira ha convocat a Bilbo el 12 de gener.

Fonts jurídiques han avançat aquest dijous la decisió del magistrat Ismael Moreno, que ha rebutjat així la petició que la reaccionària Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) va realitzar el passat dilluns perquè prohibís la trobada.

L'associació de víctimes entenia que el partit "exalça als qui han estat condemnats per pertànyer o col·laborar amb ETA" i, en conseqüència, suposava un "menyspreu i humiliació a les víctimes del terrorisme i als seus familiars". Així mateix, lamentava que l'acte compti amb la "lamentable adhesió de polítics del País Basc", com el diputat general de Guipúscoa, Martin Garitano, de Bildu.

La petició es sumava a la que ja va fer l'AVT -a les ordres del PP- el passat 21 de desembre, quan va reclamar a l'Audiència Nacional que prohibeixi la manifestació convocada per la plataforma de suport als presos d'ETA Herrira en entendre que incorre en un delicte d'enaltiment i justifica públicament el terrorisme.

La trobada, que es disputarà al camp de futbol de Larrotegi, a Lekeitio, servirà per expressar, "de forma participativa, l'adhesió i aportació d'exfutbolistes d'elit amb la mobilització de Bilbo", segons va informar Herrira, que ha convocat la marxa sota el lema de "Drets humans. Solució. Pau. Preses i presos bascos a Euskal Herria".

Catalunya, amb els impostos més alts de l'UE i Espanya

Catalunya serà una de les comunitats autònomes i una de les regions d'Europa amb els impostos directes més elevats quan s'aprovin els nous tributs acordats per CiU i ERC, segons un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Catalunya tindrà l'IRPF més alt de la UE, només superada per Suècia, mentre té un percentatge de funcionaris dels més baixos i uns salaris ridículs a l'Europa del Nord.

Després de comparar l'impost de patrimoni, el de successions i donacions, i el tram autonòmic de l'IRPF -tributs sobre els quals tenen competència les autonomies-, la Cambra de Barcelona ha conclòs que Catalunya se situarà "molt per sobre" de les comunitats amb fiscalitat més alta en relació amb el patrimoni i successions.

Pel que fa a l'IRPF, Catalunya tindrà l'impost més alt d'Espanya i de la Unió Europea, i només serà superada per Suècia, afegeix l'informe. El document també destaca que cap comunitat autònoma ha regulat un mínim exempt general per sota dels 700.000 euros en el cas de l'impost de patrimoni, i apunta que si Catalunya aplica una rebaixa d'aquest mínim exempt -tal com reflecteix l'acord entre CiU i ERC- passarà a ser una de les dues comunitats que més graven amb impostos la ciutadania.

Pel que fa a successions, la majoria de comunitats autònomes han eliminat aquest impost entre familiars pròxims, i només algunes el mantenen per a determinats imports i segons el patrimoni preexistent. Amb l'actual normativa, a Catalunya no es tributa en el cas de l'herència, mentre que en els casos de donacions la tributació està prop de la mitjana del conjunt de comunitats.

Així i tot, l'acord entre CiU i ERC preveu un augment de la recaptació entre 150 i 200 milions d'euros, el que significa que s'anul·larà la rebaixa aprovada per CiU i que va entrar en vigor el 2011 i es tornarà a la situació anterior, quan la recaptació de l'impost se situava al voltant dels 300 milions d'euros.

La Cambra de Barcelona també destaca que totes les comunitats comparteixen els mateixos tipus en els primers quatre trams autonòmics en relació amb l'IRPF, que van des del 12% al 21% -a excepció de Madrid i la Rioja, que han aplicat rebaixes de l'1%-. Malgrat això, a Catalunya, els contribuents amb rendes molt elevades tributen pel marginal més alt de totes les comunitats i dels països membre de la Unió Europea.

Amaiur estudia mesures legals per ser espiats al seu despatx del Congrés

El partit de l'esquerra abertzale Amaiur estudia les mesures a prendre després de tenir «indicis clars» que hauria estat objecte d'espionatge il·legal a les seves dependències del Congrés espanyol, després de filtrar-se a la premsa converses que han mantingut els seus diputats al seu despatx del Congrés de diputats, com revelen avui GARA i naiz.

La coalició ha fet balanç del primer any de Govern del PP, que segons ell ha estat marcat per «l'immobilisme» pel que fa a la resolució del conflicte polític i, en el pla econòmic, per l'aplicació de «les més greus mesures antisocials».

En la compareixença que han ofert els diputats i diputades de la coalició per valorar el primer any de Govern del PP, Maite Aristegi ha assenyalat que tenen "indicis bastant clars» que han estat objecte d'escoltes, que es tracta d'una qüestió «seriosa» i que encara no han decidit quins passos van a donar.

Primer any de Rajoy

Sobre l'objecte de la compareixença, han destacat que el primer any de mandat de Mariano Rajoy ha estat marcat pel «immobilisme i la paràlisi» pel que fa a Euskal Herria.

«No han estat capaços de sortir de l'esquema de vencedors i vençuts i han mostrat el seu menyspreu a intents d'abordar la resolució del conflicte en paràmetres humans i lògics», han destacat els diputats i diputades de la coalició en una compareixença a Iruñea.

Així, han censurat que el PP ha rebutjat «una i altra vegada el diàleg», que és «la base de la solució dels problemes». «Per seure a parlar, a dialogar, per escoltar els altres, cal superar la por, la por. Cal maduresa política i, sense aquesta maduresa, és molt difícil esperar un mínim indici de responsabilitat », han subratllat.

«Les més greus mesures antisocials»

Al marge del conflicte polític, els representants d'Amaiur han incidit en que el primer any de Govern del PP ha estat marcat per l'aplicació «més descarnada de les més greus mesures antisocials dissenyades des del BCE, el Banc Mundial, l'FMI i la Unió Europea».

Han criticat que les mesures de Rajoy, «a cop de decret i donant l'esquena a les demandes de la societat, tracten de garantir sobretot que les grans fortunes, banquers i empreses armamentístiques segueixin mantenint els seus beneficis».

Han denunciat que el PP ha aprovat «els pressupostos més antisocials de la història recent, retallades que« provoquen el desmantellament progressiu de la sanitat, l'educació, l'accés a les prestacions socials, pensions...».

Els pressupostos també contribueixen, segons Amaiur, a alimentar «la recentralització de l'Estat" que ha posat en marxa l'Executiu espanyol, «davant de les demandes de sobirania de Catalunya i Euskal Herria.

UPN, aliat fidel del PP


Els diputats abertzales han fet una menció expressa a l'actitud d'UPN, que «s'ha convertit en l'aliat més fidel, submís i pràcticament únic del PP en l'aprovació dels seus pressupostos antisocials i les retallades».

Davant tot això, la coalició ha destacat que Amaiur ha creat «ponts amb la resta de grups polítics i amb infinitat d'agents i moviments socials» i han citat com a exemple l'acord assolit amb ERC per crear un grup a favor del dret d'autodeterminació.

Amaiur, segons han assenyalat, ha defensat «sense ambigüitats els drets que com a poble ens corresponen i la sobirania per a Euskal Herria com a única alternativa real per fer realitat un model social que permeti fer front a l'actual model neoliberal», alhora que «ha fet front de manera ferma a les reformes econòmiques i socials que s'han plantejat pel Govern del PP».

Per això, conclou que «davant la constant imposició del PP, som l'única opció que té una alternativa real per a Euskal Herria i per la seva ciutadania».

IU resumeix en deu tuits el rebuig a la reforma de les pensions

"Si el PP acaba aprovant el que ha proposat, estarem davant d'una reforma de les pensions salvatge que condemnarà als aturats de més de 50 a la precarietat", critica el diputat d'ICV-EUiA Joan Coscubiela, que és també portaveu a la Comissió del Pacte de Toledo. Coscubiela ha desgranat avui en deu missatges a la xarxa social Twitter l'oposició del seu grup al decret que pretén aprovar el Govern demà en l'últim Consell de Ministres de l'any per endurir les prejubilacions.

1. Ferir fonamentalment a un dels col·lectius més febles: els aturats de més de 50 anys. Amb la reforma se'ls obligarà a romandre més temps cobrant un subsidi assistencial (d'al voltant dels 400 euros, i si el tenen), a cotitzar almenys durant aquest període ia obtenir una pensió més baixa quan es jubilin.

2. El parlamentari afirma que aquesta reforma és "injustificada" perquè a Espanya, segons l'últim informe de l'Ecofin, l'edat real de jubilació és de 63,8 anys, una de les més elevades de la Unió Europea.

3. La reforma és "injusta" perquè la meitat dels que ara accedeixen a una prejubilació (el 50,8%), indica el parlamentari, són aturats de més de 50 anys amb subsidi assistencial, sense subsidi o amb un conveni especial, als que el retard en l'edat per accedir a la jubilació anticipada deixarà en una més complicada situació econòmica.

L'Executiu vol fer menys rendibles i més complexes la jubilació anticipada i la parcial per les grans empreses, que estan utilitzant aquesta fórmula per als seus treballadors més veterans i amb sous més alts. Per això, fa servir-entre altres mesures-retardar l'edat de jubilació anticipada als 63 anys (ara és als 61).

4. "Es destrossa aquest col·lectiu per una triple via", explica Coscubiela.

5. "Primer, perquè en retardar l'edat als 63 hauran d'estar dos anys més cobrant aquest subsidi", indica.

6. Durant aquest període, a més, es cotitza sobre una base mínima que s'ha rebaixat en un 20%. "El Reial Decret Llei 20/2012 va reduir la cotització del subsidi assistencial del 125% al ​​100% a la base mínima", afirma.

7. Finalment, el coeficient de penalització [el percentatge que minora la pensió per cada any o temps que li falti al treballador per complir els 65 anys] s'amplia", afegeix el diputat.

8. La conclusió: "Més temps cotitzat per bases mínimes és menys base reguladora i pensió més baixa durant tota la vida".

9. El Govern castiga els més febles, les persones aturades sense perspectiva d'ocupació i cobrant subsidi assistencial.

10. "Però el pitjor de tot que aquestes mesures de Seguretat Social obeeixen a imposició de la Troica com a contrapartida a rescat de bancs", assegura.

El projecte sobre les prejubilacions no està, però, tancat. "No està clar que s'atreveixin. És massa vergonyós, fins i tot per al PP", conclou.

El preu de l'habitatge caurà un altre 30% en cinc anys

Fa tres mesos, el secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, va complir amb una tradició ja arrelada i recurrent en els últims governs: afirmar que el preu de l'habitatge podria haver "tocat fons". I si és ja un costum que els quincallers governants intentin reescalfar el mercat, més encara ho és que la realitat els doni l'esquena. Perquè en cinc anys d'ajust immobiliari no s'han entrevist indicis de recuperació i els analistes no els veuen, tampoc, en els propers cinc anys.

De fet, les perspectives són de tot menys esperançadores. El preu de l'habitatge ja ha caigut més d'un 30%, però s'enfila una caiguda similar, o fins i tot major, entre 2013 i 2018, segons l'informe Situació i perspectives del mercat immobiliari residencial a Espanya, de la consultora R. R. d'Encunya & Associats.

L'estudi posa de manifest que "els preus actuals podrien arribar a caure de l'ordre d'un 31%" addicional en els propers cinc anys. "No obstant això, entenem que la caiguda podria ser encara més gran", afegeix l'informe. És a dir, fins i tot "d'entre el 40% i el 50%", en termes reals, com assegura a aquest diari Fernando Rodríguez i Rodríguez de Acuña, president de la consultora.

Però el deteriorament de preus no només es produirà durant el proper quinquenni, sinó "durant un període d'entre 10 i 15 anys", que és el que es necessitarà, si més no, per liquidar tot l'excedent d'immobles que acumulen promotors, bancs i particulars. A més, "les entitats financeres pressionaran el mercat per liquidar els seus béns", segons R. R. d'Encunya & Associats.

José Antonio Pérez, director de la Càtedra Immobiliària de l'Institut de Pràctica Empresarial, opina que "el mercat immobiliari és invers al preu: quan puja es ven més, i quan baixa es ven menys. Tot depèn del finançament o dels especuladors que volen comprar el més baix possible per revendre el més car soñable". És a dir que la dinàmica actual del sector fa que hi hagi menys compres, cosa que obliga a oferir més descomptes. I les perspectives que hi hagi més rebaixes fan que la demanda embassada esperi a uns preus millors -sempre que trobi finançament hipotecari, clar-.

Però, té tant recorregut a la baixa l'habitatge a Espanya? La resposta és sí. De fet, per estabilitzar-se, "el preu de l'habitatge hauria d'aproximar-se a prop de cinc vegades la renda neta de la llar", va apuntar recentment Àngel Serrano, director general de Negocis de la consultora immobiliària Aguirre Newman. Avui aquest indicador es troba en sis vegades.

Recorregut a la baixa
Aquestes dades que destaca Serrano, extrets del Banc d'Espanya, es refereixen a un habitatge lliure mitjana, de 93,75 metres quadrats, que actualment costaria 150.600 euros. Perquè, en lloc de sis vegades la renda bruta disponible d'una llar, el seu preu es reduís a cinc anualitats salarials, la habitatge mitjà hauria de rebaixar el seu preu fins als 125.500 euros (25.100 menys). D'aquesta manera, l'habitatge ha de caure com a mínim un 16,7% addicional per arribar a nivells sostenibles.

Un llarg recorregut, però no la fi del trajecte descendent dels preus, d'acord amb les previsions de R. R. d'Encunya & Associats. En el seu informe, la consultora fa referència a una comparació entre Espanya i Japó. Allà s'ha produït un deteriorament en els preus reals del 30% en els últims 20 anys respecte del seu preu mínim. No obstant això, aquí el valor actual de l'habitatge és un 46% superior al preu mínim assolit en el mateix període de temps. Per tant, l'ajust no s'ha completat.

D'aquesta manera, els pisos acabarien sent més barats que a l'engròs. "Es parla que els preus no poden caure per sota del cost de reposició [és a dir, el que determina quant costaria construir l'immoble en l'actualitat], però, a hores d'ara, en més del 40% de les àrees provincials analitzades a Espanya els preus de l'habitatge ja es troben per sota d'aquest cost de reposició", afirma l'estudi d'Encunya.

A més, la demanda de potencials compradors d'habitatge serà feble "pel decreixement de la població i el seu envelliment", afegeix. Però l'oferta és asimètrica a la demanda (la localització dels possibles compradors no ha de coincidir amb la dels immobles que es venen), així que, malgrat el gran estoc, en algunes zones s'haurà de construir més cases: "Les necessitats estaran al voltant de 400.000 de 2013 a 2018, quantitat que s'ha de satisfer amb el que s'edifiqui durant aquest període (unes 50.000 a l'any)", diu Acuña.

Fiscalitat i banc dolent
Bé és cert que el cop fiscal que espera a les portes de 2013-la pujada de l'IVA immobiliari, del 4% al 10%, i la fi de la deducció en l'IRPF per la compra d'habitatge-recalentará de nou els preus. Però a mig i llarg termini "la correcció serà clarament a la baixa", segons Julio Gil, soci director de Horizone Consulting immobiliari. A més, l'entrada en joc del banc dolent tindrà un efecte significatiu en els preus.

"Tenint en compte l'entorn macroeconòmic i el desequilibri entre oferta i demanda, l'ajust no ha acabat, ni de bon tros", afegeix Gil. No en va, el panorama no pinta precisament bé per al sector, com subratlla el consultor José Luis Ruiz: "Més atur, menys marge per a les empreses, menys capacitat adquisitiva de les famílies, més impostos, poc finançament hipotecària... és la tempesta perfecta". Perfecta? Qui sap. Però duradora i profunda, segur. Si més no, com fins ara, amb una altra depreciació del 30%.

Família real, aristòcrates i franquistes, clients de la "trama hebrea" de frau fiscal

L'amplitud i l'abast de les diferents trames de blanqueig de capitals descobertes en l'operació Emperador contra la màfia xinesa de Gao Ping han sobrepassat les sospites inicials dels especialistes de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO), que en un dels nombrosos informes remesos al magistrat Fernando Andreu (instrueix també el cas Bankia), l'informen de la notorietat pública i empresarial dels "clients", molts d'ells residents a l'elitista urbanització de la Moraleja, com Maria Ilia García de Sáez Borbón Dos Sicílias, la seva mare, Maria Immaculada Borbón Dos Sicílias Lubomirska, i la seva tia, Maria Margarita Borbón Dos Sicílias Lubomirska (foto), familiars del Rei.

"A cada pas endavant en la investigació, sembla més palmari que la xarxa de potencials clients que durant anys hauria anat teixint, tant l'entramat nacional com l'internacional, sobrepassa els plantejaments inicials, no només en nombre d'usuaris dels serveis o en volum de capital ocultat i defraudat, sinó en l'especial consideració que per la seva notorietat, bé en el món empresarial, bé en altres àmbits de la vida pública, acrediten aquests individus", es recull en un document datat el 17 de maig en què els investigadors donen compte al jutge dels avenços en la investigació i li sol·liciten la pròrroga de nombroses intervencions telefòniques. La elitista urbanització de la Moraleja, a la localitat madrilenya d'Alcobendas, era, segons els policies, "una font de clients molt significativa".

Tres dels clients més rellevants pels seus cognoms (la seva identitat va ser anticipada dates enrere) eren Maria Ilia García de Sáez Borbón Dos Sicílias, de 39 anys d'edat, amb domicili a l'esmentada urbanització, que des de la seva residència a Palma de Mallorca requeria dels serveis de la xarxa de blanqueig tant per a ella com per a la seva mare, Maria Immaculada Borbón Dos Sicílias Lubomirska, de 75 anys, nascuda a Varsòvia, i la seva tia, Maria Margarita Borbón Dos Sicílias Lubomirska, de 78 anys, familiars del Rei. Maria Ilia havia estat emprada de la prestigiosa joieria Suárez, situada al carrer Serrano de Madrid, i figura com apoderada de l'empresa KLTC Solucions Logístiques Automatitzades SL, l'objecte social és la prestació de serveis tècnics d'enginyeria. Un altre apoderat de la companyia és José Luis García de Sáez Borbón Dos Sicílias.

Les tres persones abans esmentades eren clients de l'israelià Mesod Muyal Pinto, membre de la "trama hebrea", com denominen els investigadors a una àmplia xarxa de membres d'aquesta comunitat assentats al nostre país, els integrants tenen notables coneixements sobre el món financer i el comerç de materials preciosos. El hermetisme i la discreció amb que "treballaven" els acreditava davant potencials clients com una organització "seriosa" capaç de superar les barreres legals.

Mesod utilitzava per al contacte amb els clients a Malka Maman, a qui la Policia va intervenir diverses converses amb Maria Ilia. En una d'elles, aquesta última la cita que es passi per casa de la seva mare a lliurar els diners sol·licitat a la xarxa de blanqueig. La conversa es va produir el 16 d'abril a les 19:55 hores.

Malka: Estic parlant del Quixot? (Clau que utilitzava per no identificar la seva interlocutora)

Maria Ilia: Sí, sí, sí... però jo estic a Palma de Mallorca. Crec que aniràs, necessites la direcció, perquè la meva mare és a casa. Quan aniràs, aquesta tarda? Ella t'estarà esperant.

Malka: Ella ja ho sap?

Maria Ilia: Sí, sí, sí.

Malka i Maria Ilia tornen a parlar una hora i tres quarts després de la seva primera conversa, i aquesta li facilita la direcció en la que estarà seva mare per rebre els diners. Malka li comunica que anirà a migdia del dia següent.

Maria Ilia: El que sí li vaig dir a la meva mare és que, si us plau, si pots entrar a la casa, com pesa la caixa de llibres (la clau per referir als diners que rebria), doncs millor per dins de la casa. El portal és molt fàcil, entrant a la urbanització, el primer portal a l'esquerra.

L'endemà, tal com havien convingut, Malka es va desplaçar fins al domicili triat per al lliurament dels diners, i davant la dificultat per aparcar en doble fila, crida Maria Ilia perquè telefoneu a la seva mare i li digui que surti a la carrer, que l'espera just davant del portal de l'edifici. Minuts després és Mesod qui crida a Malka per confirmar que l'operació s'ha desenvolupat sense incidents. "S'ha fet", respon la seva subordinada.

La "trama hebrea" havia anat creixent gràcies al "boca a boca" entre empresaris i grans fortunes que necessitaven blanquejar els diners que tenien en algun paradís fiscal per poder disposar-ne a Espanya. La seva estructura havia permès a la trama "estendre la seva capacitat d'influència i el seu domini del mercat d'actius clandestins -diu l'informe de la Policia- sense haver vist minvat el seu anonimat, romanent oculta la seva activitat no només a l'opinió pública, generalment aliena a els secrets del procedir financer internacional, sinó també a les institucions i organismes encarregats del control i la investigació de les activitats il·lícites i delictives que atemptin contra la Hisenda Pública i vulnerin el mercat financer i comercial del nostre país".

Mas tanca un govern amb el mateix cercle feixista

L'alcalde de Figueres, Santi Vila, la diputada Neus Munté, Germà Gordó i el president del consell nacional dels nazicatòlics d'UDC, Ramon Espadaler, seran les velles cares 'noves' del mateix Govern ple de feixistes i incompetents d'Artur Mas. Espadaler, que serà el nou conseller d'Interior en substitució del nazi Felip Puig, que no deixarà el gabinet i ara s'ocuparà del Departament d'Empresa i Ocupació, on acomiadarà en massa i retallarà tot el que calgui.

Espadaler, de la línia dels més llepaculs de Duran Lleida i d'UDC, és president del consell nacional del partit i portaveu adjunt al Parlament, càrrec que haurà de deixar a partir d'ara. Espadaler ja va ser responsable de Medi Ambient en l'últim govern de Jordi Pujol i serà, per tant, el tercer home d'UDC al Govern d'Artur Mas, amb la col.locada amant de Duran Lleida sense carrera Joana Ortega i el beat Josep Maria Pelegrí.

Santi Vila s'incorpora per dirigir l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, en substitució de Lluís Recoder, que va comunicar a Artur Mas ja abans del 25-N que no volia continuar al Govern.

Gordó s'encarregarà de Justícia i Munté de Benestar i Família. De Gordó en destaca la bona sintonia amb el President. Sempre ha tingut la confiança de Mas tot i estar a l'ombra i el seu nomenament suposa un pas endavant en l'organigrama de la Generalitat. Munté, per la seva banda, és una dirigent de nova fornada que ha treballat a la UGT.

Entre els qui segueixen, Francesc Homs serà el nou conseller de Presidència. Homs escala així posicions en el nou executiu, ja que el era fins ara secretari general i portaveu.

Homs és la mà dreta de Mas a l'executiu i al partit. De fet, el president ja va anunciar que formaria part del nou Govern el mateix dia que va ser proclamat com a candidat de CiU a les eleccions del 25-N.

Ortega, Mas-Colell, Rigau, Ruiz, Mascarell i Pelegrí també continuen

La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega; el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; la consellera d'Ensenyament i el conseller de Salut, Irene Rigau i Boi Ruiz; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el conseller d'Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, repetiran en el Govern presidit per Artur Mas.

La cerimònia de presa de possessió tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on hi haurà un parlament del president i els titulars dels departaments prometran el seu càrrec.

Un cop finalitzada la presa de possessió, es farà una foto de grup de tot el bestiari feixista al Govern a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat -el lloc més adient-, i hi haurà la primera reunió del Govern i la posterior roda de premsa informativa.