divendres, 23 de març de 2012

El vídeo del PP edulcorant la reforma laboral va costar "4.200 euros més IVA"

El vídeo que el PP va realitzar mentint sobre la seva reforma laboral i incomplint la llei electoral va costar més "4.200 euros més IVA" (4956 euros). Així ho ha assenyalat la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. En la seva compareixença, la portaveu de l'Executiu ha estat qüestionada sobre això per tota l'oposició al fil de la llei de transparència que ha aprovat l'executiu aquest divendres.

El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social va publicar dimecres passat un vídeo per defensar la reforma laboral aprovada al Congrés dels Diputats el passat 8 de març, a la qual qualifica com "completa i equilibrada". La reforma, segons la gravació, s'ha realitzat "des del respecte al diàleg social i ha recollit les propostes dels agents socials en el Segon Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva".

La publicació del vídeo es va produir vuit dies abans de la celebració de la vaga general convocada per UGT i CCOO, que van denunciar l'endemà el seu "missatge enganyós", i quatre abans de les eleccions a Andalusia i Astúries.

Retirat per la Junta Electoral Central


La proximitat amb la cita electoral va fer que el PSOE denunciés el vídeo davant la Junta Electoral Central ja que considerava que es tracta de propaganda electoral en plena campanya.

La Junta Electoral Central li va donar la raó al PSOE i va establir la suspensió termporal de la difusió de les imatges fins després dels comicis regionals a Astúries i Andalusia.

Hores després el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social ho retirava, però recorria la decisió davant el Tribunal Suprem, que l'ha admès a tràmit.

Segueix el nepotisme corrupte de PP-PSOE: Ara el marit de Soraya Sáenz també a Telefónica

Iván Rosa, advocat de l'Estat i espòs de la vicepresidenta primera del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, s'incorporarà al departament jurídic de Telefónica. Per la seva banda, fonts del Grup Parlamentari Socialista han confirmat també que Paloma Vila, dona del secretari general del Grup, Eduardo Madina, ha estat contractada recentment per Telefónica. No obstant, ha subratllat que aquest cas "no és comparable" amb els fitxatges de familiars de ministres i alts càrrecs del PP per part d'aquesta i altres grans empreses.

El sogre de Javier Arenas va cobrar il·legalment 120.000 euros dels ERO


Com diria la premsa neofeixista si no es tractés de qui es tracta, el sogre de Javier Arenas -etern candidat del PP a la presidència d'Andalusia- va cobrar 120.000 euros dels diners dels aturats andalusos. La interlocutòria dictat el passat 14 de març per la jutge Mercedes Alaya inclou dues factures de gairebé 120.000 euros cobrades pel bufet de Manuel Olivencia, sogre de Javier Arenas (PP), com a part de les "quantitats de diners que de manera presumptament il·lícita han sortit de l'erari públic" per ordre de l'exdirector general de Treball de la Junta d'Andalusia, Francisco Javier Guerrero (PSOE), a la presó des de la setmana passada. I és que la pinça monàrquica PP-PSOE és un negoci brut a dues bandes.

C&A; i les espanyoles Inditex, Cortefiel i El Corte Inglés, amb mà d'obre esclava

Quatre grans productores tèxtils de l’estat de Tamil Nadu (Índia), Eastman Exports, SSM India, Bannari Amman Group i KPR Mill, tenen a les seves treballadores en condicions d'esclavitud i venen la seva roba a grans multinacionals tèxtils com Tommy Hilfiger, Timberland, H&M;, Marks&Spencer;, Diesel, Gap, C&A; i les espanyoles Inditex, Cortefiel i El Corte Inglés. Foto: Pablo Isla, actual conseller delegat d'Inditex, en assumir la Presidència del grup després de la 'jubilació' d'Amancio Ortega (dreta).

El Centre for Research on Multinational Corporations, centre de recerca de les corporacions multinacionals, una organització holandesa independent i sense ànim de lucre, i el India Committee of the Netherlands, comité per l’Índia d’Holanda, una ONG del mateix país impulsora d’una campanya contra l’explotació vinculada al comerç tèxtil (Clean Clothes, Robes Netes) han publicat un informe en que explica les condicions de moltes de les fàbriques tèxtils de l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia i a les que compren robes moltes multinacionals europees.

L’informe explica que quatre grans productores tèxtils de l’estat de Tamil Nadu, Eastman Exports, SSM India, Bannari Amman Group i KPR Mill, tenen a les seves treballadores en condicions properes a l’esclavitud i fabriquen roba per a grans multinacionals tèxtils com Tommy Hilfiger, Timberland, H&M;, Marks&Spencer;, Diesel, Gap, C&A; i les espanyoles Inditex, Cortefiel i El Corte Inglés.

En concret, la que suministra a les firmes espanyoles és Eastman Exports, que segons l’informe té les treballadores, de 14 a 20 anys, en condicions molt cruels. Les treballadores són de la casta Dalit, la més baixa de l’Índia, considerada impura i a la que s’assignen les pitjors feines.

Les condicions són una setmana laboral de 72 hores, amb jornades forçoses de 12 hores diàries durant els pics de producció, i sense cobrar compensacions econòmiques, tenen la llibertat de moviment limitada a l’interior del complex tèxtil, del que tan sols poden sortir-ne una vegada al mes i sota vigilància. Tenen la prohibició expressa d’afiliar-se a un sindicat i els contractes, que són verbals, sovint són incomplerts pel contractador. El seu salari mitjà és de 0,88 euros diaris i en alguns casos només poden disposar d’aquest al cap de tres o cinc anys.

Un jutge admet la denúncia que acusa Gallardón d'injuriar als captaires

El titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de Coslada (Madrid) ha decidit admetre a tràmit i enviar al Tribunal Suprem una denúncia presentada contra el ministre de Justícia del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, en què se l'acusa d'un delicte de difusió d'informacions injurioses per dir que el 50% dels captaires "pateixen addiccions o malaltia mental" i advocar per "treure'ls del carrer". "Els fets a què es refereixen les actuacions fan presumir la possible existència d'una infracció delictiva", assenyala la interlocutòria d'inhibició dictada pel jutge sobre l'acusació formulada contra el vell franquista i fill de feixista Gallardón.

La denúncia, en concret, fa referència a les declaracions realitzada pel ministre de Justícia, llavors alcalde de Madrid, en una entrevista al diari "Público" el 1 maig 2011

"Més del 50% pateixen addiccions o malaltia mental. Necessitem una llei. Si hi ha res progressista és preocupar-se per la gent que té necessitat i no dir que als sense sostre cal deixar-los on són. Abandonar és insolidari. Cal treure'ls de la carrer", va dir Gallardón sobre els captaires.

Més de 50% pateixen addiccions o malaltia mental


El magistrat de Coslada ha decidit ara admetre a tràmit la denúncia, interposada per l'Associació Preeminència del dret, i assenyala en la seva resolució que procedeix practicar les "diligències necessàries per determinar la naturalesa i circumstàncies del fet i les persones que hi hagin participat".

La investigació correspon al Suprem pel fet que Gallardón, com a membre del Govern, té aforament.

Estafats per participacions preferents lliuren reclamacions a bancs i caixes

Un centenar d'afectats per participacions preferents i deute subordinat es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona i lliuraren a diverses sucursals bancàries reclamacions oficials per buscar una solució "raonable i satisfactòria" al problema. La protesta, convocada per l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) i la plataforma EstafaBanca, es va dur a terme a la Rambla del Poblenou de Barcelona, ​​on diversos afectats han lliurat les seves reclamacions als responsables de diferents sucursals bancàries, i també a d'altres moltes localitats com Mataró. Foto: Caixa Penedès va tancar les portes per bloquejar l'entrega de reclamacions fins que la Guàrdia Urbana va haver de fer-los obrir.

En el manifest, els clients sol·liciten a les entitats que estudiïn "mesures que tinguin en compte els drets dels afectats" i que s'obri un diàleg amb la plataforma Adicae per buscar solucions en l'àmbit extrajudicial.

A més, Pere Messeguer, coordinador d'Adicae a Catalunya, ha explicat que properament l'associació d'interposar demandes de conciliació en els jutjats "per obligar a les entitats bancàries a negociar en seu judicial".

"Actualment s'estan donant solucions que només afavoreixen a les entitats financeres i no als drets dels afectats", assegura Messeguer, qui confia que les protestes serveixin per evitar una demanda judicial conjunta.

Durant la protesta, que s'ha desenvolupat de forma pacífica, s'han sentit càntics com "Això és un corralazo", "La banca abusa i el Govern calla" o "Banquers, lladres, torneu els milions".

Un dels afectats, Rodolfo Hermosilla, va explicar que té invertits 84.000 euros en participacions preferents i que l'entitat bancària li ha proposat recuperar un 70% de l'import entre els propers 5 i 10 anys, mentre que el 30% restant s'ha canviat per accions.

"Ara mateix ja he perdut aproximadament un 15% del valor dels meus estalvis", assegura Hermosilla.

Segons xifres d'Adicae, aproximadament unes 300.000 famílies catalanes i un milió a tot Espanya no han pogut recuperar els diners que havien invertit en aquests productes financers tòxics, en molts casos sense que les entitats bancàries els advertissin del risc que suposava invertir-hi.

Roben 30 quilos de cocaïna de l'Institut de Toxicologia de Sevilla

Segon gran robatori de droga en dependències oficials de la capital andalusa: Els lladres s'han apropiat de 30 quilos de cocaïna a la seu sevillana de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses en el procés de la seva anàlisi prèvia a la seva destrucció. El Grup de Delictes Violents de la Prefectura Superior de Policia de Sevilla investiga el robatori, confirmat pel Ministeri de Justícia. La policia va patir una sostracció similar en els propis calabossos de la Prefectura, de 154 quilos de cocaïna i heroïna, fa quatre anys.

Els tècnics de l'Institut de Toxicologia es van adonar en el matí d'ahir del robatori de droga, que pertanyia a diverses mostres de diversos partides, després de fer un recompte de la droga emmagatzemada. Ara els agents de la policia examinen les imatges de les càmeres de seguretat i entrevisten els treballadors per trobar pistes sobre qui hagi comès el robatori.

El Servei de Química acollia aquestes mostres abans que finalitzés seu examen científic, i l'edifici compta amb seguretat privada, pel que els guardes han estat els primers interrogats pels investigadors.

Pel robatori de cocaïna i heroïna a la Prefectura Superior hi ha un exagent de la Udico (Unitat contra la Delinqüència i el Crim Organitzat) i un amic d'aquest a la presó, a més de dues col·laboradores en llibertat provisional. Després d'aquesta sostracció, la comissió de Policia Judicial ha estudiat la ubicació i l'impuls perquè es construeixi una nova seu on s'ubiquen tots les partides abans de la seva destrucció. Però de moment, tot està en l'aire i el projecte encara està lluny de concretar-se.

La CEOE titlla la vaga de "política" i insta a "coaccionar" als treballadors

La patronal espanyola que encapçala Joan Rosell (foto) ha difós entre els seus afiliats una circular en la qual insisteix en la possible il·legalitat de la vaga general, la vincula amb possible violència i amenaça amb les 'conseqüències' per als treballadors de secundar-la, recomanant a més als empresaris que no busquin fórmules per recuperar aquestes hores. UGT ha alertat que la Constitució empara el dret de vaga i que estudiaran si el text de la CEOE atempta contra el mateix.

Des de la setmana passada CEOE i Cepime estan difonent una circular entre els seus afiliats aleccionándoles sobre la vaga general del 29 de març. En el text, la patronal insta que els empresaris que "tinguin presents" qüestions com la seva "anàlisi" de la vaga convocada contra la reforma laboral. Adverteixen que la convocatòria es fa "contra decisions del Govern de la Nació i del Congrés dels Diputats" i que l'actual marc legal de les vagues "no contempla una declaració judicial prèvia sobre la legalitat o no" de les mateixes.

"Vaga política" i "risc de violència"


La CEOE i Cepime denuncien que el 29m "afecta el procés de diàleg social" i es presenten com a víctimes: "Els empresaris i l'economia espanyola en conjunt som mers receptors passius d'una vaga general instrumentada com l'exercici d'una clara pressió política". Insisteixen que "vagues com aquesta són definides per la doctrina amb claredat com vagues polítiques" i en què han debatut en moltes ocasions "la legitimitat d'aquestes vagues i la responsabilitat que es deriva de les mateixes respecte als danys que ocasionen", apel·lant al dret a garantir el dret al treball.

Per la patronal, l'exercici de la vaga general comporta "risc de violència" i també quan "com en aquesta ocasió" té "com a motivació principal" posar en dubte "l'exercici de la sobirania nacional per mitjà del poder legislatiu".

Recomanen als empresaris que no busquin fórmules de flexibilitat


La circular "rebutja" expressament la cita i adverteix així mateix que "l'actitud dels empresaris no serà de passivitat", aconsellant que "no se substitueixin les hores de treball del dia de la vaga per altres fórmules (vacances, canvis de torn, etc.)".

Més endavant recorden les conseqüències per a les treballadors que secundin la convocatòria: suspensió del contracte de treball o del període de prova mentre duri la vaga, no meritació del salari, suspensió de l'obligació de cotitzar, etc. Finalment, demanen col·laboració a les seves organitzacions territorials i sectorials per "portar a terme un seguiment coordinat de la vaga, especialment quant a participació i incidències".

UGT parla de coaccions


UGT ha emès un comunicat en què adverteix que els seus serveis jurídics estudiaran la circular per si pot vulnerar el dret a vaga al desqualificar-i en donar indicacions als empresaris per "coaccionar" als treballadors. El sindicat veu "torticeras finalitats" a la CEOE com tractar de provocar "un debat estèril" sobre la possible il·legalitat de la convocatòria en existir "reiterada doctrina i jurisprudència sobre la legalitat de vagues com la convocada per al proper 29 de març". A més, creuen que s'inclou un intent de "desincentivar -coaccionar? compte, que si es participa en una vaga il·legal les conseqüències són gravíssimes- la participació "i d'instar a un canvi legal del dret a vaga.

La Constitució garanteix el dret a vaga


El sindicat que lidera Cándido Méndez lamenta així mateix que es prejutgi la conducta dels treballadors amb al·lusions a incompliments dels serveis mínims o en parlar de risc de violència, i denuncia un "cinisme gairebé sense precedents" per part de la patronal en apel·lar al diàleg social alhora que defensen una reforma "duta a terme sense cap diàleg". El comunicat d'UGT conclou recordant que "el nostre ordenament jurídic protegeix l'exercici del dret a vaga i que les conductes que tracten d'impedir o limitar estan tipificades com a delicte en el nostre Codi Penal".

Girona: La patronal pressiona als empleats perquè no secundin la vaga

Els sindicats CCOO i UGT han denunciat pressions dels empresaris gironins, sobretot als sectors de l'hostaleria i el petit comerç, perquè els treballadors no se sumin a la vaga general. Els sindicats elaboren ara un llistat d'aquestes empreses i, si abans de dilluns els seus directius no han mogut fitxa, el faran públic. La secretaria general de l'UGT a la demarcació, Dolors Bassa, va explicar que entre les mesures de pressió hi ha dir als treballadors que no se'ls renovarà el contracte o que, si secunden l'aturada, se'ls posarà al principi de la llista davant futurs acomiadaments. Els sindicats insten les plantilles a "perdre la por" davant els anomenats piquets empresarials i unir-se a l'aturada.

CCOO i UGT van celebrar ahir una assemblea l'auditori de la Coma Cros de Salt per escalfar motors de cara a la convocatòria de vaga general de dijous vinent. L'acte ha comptat amb les intervencions dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez.

Durant les seves intervencions, tots dos van instar els treballadors a "perdre la por" i secundar l'aturada. "És veritat que hi ha por, però l'hem de perdre, perquè sinó haurem de conviure amb ella per sempre més; i si ara ens trobem amb dificultats per garantir els nostres drets, quan la reforma estigui plenament consolidada, encara n'hi haurà més", va ressaltar Álvarez.

Tant CCOO com la UGT denuncien que, durant els darrers dies, hi ha hagut un degoteig d'empreses que han pressionat els treballadors per evitar que secundin l'aturada. "Per evitar-ho, hem posat un servei d'atenció directa que permet als empleats denunciar aquestes actituds antidemocràtiques, perquè el dret a vaga és constitucional i no hi pot haver ni sancions ni impediments per exercir-lo", va dir Joan Carles Gallego.

A les comarques gironines, els dos sindicats ja tenen sobre la taula un llistat d'empreses que han portat a terme el que es coneix com a "piquets empresarials". "Entre les mesures de pressió, hi ha dir als treballadors que no se'ls renovaran els contractes o que, en cas que s'hagin de portar a terme acomiadaments, si fan vaga seran els primers de la llista", va explicar la secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa.

A la demarcació, CCOO i la UGT han detectat que aquestes pressions, sobretot, es donen als sectors de l'hostaleria, el petit comerç. Els dos sindicats diuen que encara és aviat per saber quin seguiment tindrà la vaga a les comarques gironines. Sí que avancen, però, que els sectors de la indústria i els transports seran uns dels qui s'hi sumaran més.

El feixisme dels EUA vigila el 15-M però tranquils, que són idiotes

Van trigar bastant en fixar-se en el fenomen, però a mesura que s'apropaven les passades eleccions generals del 20-N els analistes de la companyia privada d'espionatge Stratfor (coneguda com la CIA a l'ombra) van decidir ocupar-se del moviment dels indignats a Espanya i, després d'una llarga discussió interna entre molts agents, la directora d'Intel·ligència Geopolítica, Rheva Bhalla, va decidir que calia vigilar els líders del 15-M espanyol, segons mostren els mails interns d'aquests serveis secrets dels EUA obtinguts per Wikileaks i que Públic.es revela en exclusiva per Espanya.

El debat intern va començar amb un resum sobre el 15-M que Christoph Helbling, un dels responsables del Programa de Desenvolupament de Analistes amb el qual l'agència prepara els seus especialistes en anàlisi estratègica i tàctic. Aquest informe, remés a tots els analistes a les vuit del matí de l'11 de novembre passat, subratllava que els manifestants indignats es disposaven a desafiar la jornada de reflexió electoral amb mobilitzacions en un centenar de localitats espanyoles, repassava l'origen del moviment sota la batuta de "Assemblea Sol, que actua com a organitzadora" i explicava que "es va formar com a reacció a l'elevat atur juvenil (46%!) i a les nefastes perspectives de futur per als joves".

Helbling va afirmar que "en les últimes dues setmanes Espanya no ha rebut molta atenció perquè tots es concentraven a Grècia i Itàlia. No hi ha hagut pressions exteriors sobre Espanya, així que els manifestants en realitat no culpen a forces externes de la miserable situació en què es troba el país. La majoria són joves que no se senten representats per l'elit política i és poc probable que els conservadors espanyols que probablement guanyaran les eleccions siguin capaços d'assumir els desitjos d'aquesta joventut que protesta".

"Les protestes a Europa són nacionals, no es poden estendre a Europa"


Però el fonamental del seu informe era la pregunta que va formular al final a tots els analistes de Stratfor: "Fins ara, la crisi europea s'ha desenvolupat en un nivell polític i financer, però aquestes protestes podrien conduir a Espanya a una oberta crisi social que s'estengués a altres països. Aquestes protestes van a il·luminar als futurs líders d'Europa?"

La seva alerta va despertar la immediata oposició d'un dels analistes europeus de Stratfor, Antonio Caracciolo, qui primer va adduir que "les protestes a Europa són NACIONALS, centrades al Parlament NACIONAL i que per tant no es poden estendre a Europa". Quan els seus col.legues nord-americans li van recordar el contagi d'un país a un altre de la Primavera Àrab, Caracciolo va insistir: "Nosaltres no ens matarem entre nosaltres com la gent al Nord d'Àfrica, i no vull ofendre els pobles d'aquesta regió. La major part dels europeus viuen en democràcies i l'expressió del seu descontentament (que és el que ara passa) és ben diferent de la lluita per la llibertat (com a Egipte, Tunísia o Líbia)".

Però els seus arguments no van convèncer en absolut als analistes nord-americans, que es van anar escalfant a la discussió fins que un d'ells, Colby Martin, li va replicar durament: "Els aturats encara tenen aquests bonics programets socials"

"No sé com pots al·legar que els manifestants europeus no van a recórrer a la violència i les autoritats no han d'adoptar mesures draconianes per reprimir-los. Per ara, els aturats encara tenen aquests bonics programets socials (especialment a Espanya) que els mantenen, per el que estic d'acord que de moment haurien de mantenir un perfil baix. Però si el Govern ha de retallar aquests programes, o abolir totalment, les protestes poden empitjorar de cop. Només vull assegurar-me que aquest no és l'argument europeu que 'ells' estan més civilitzats i per tant la violència és una cosa del passat (A mi em donen arcades cada vegada que un europeu m'explica això)".

Així que Bhalla, la directora d'Intel · ligència Geopolítica, haver de tornar a centrar el tema: "Tornem al plantejament original de Christoph", va escriure en un altre dels mails descoberts per Wikileaks. "Crec que de veritat hem d'estar vigilant als líders emergents d'aquestes protestes, els que poden jugar la carta populista i presentar-se com els salvadors davant les elits [polítiques]. Aquest és l'entorn ideal perquè neixin noves ideologies i dirigents".

"Hem d'estar vigilant als líders emergents d'aquestes protestes"

Tanmateix, la discussió entre els analistes d'intel·ligència nord-americans va prosseguir des d'una perspectiva més que desdenyosa cap als indignats. "El que passa amb les protestes a Europa", va adduir Ben West, "és que els europeus poden estar manifestant-se com si aquest fos el seu treball. Les protestes tenen lloc amb gran freqüència i tant les forces de seguretat com els polítics els donen màniga ampla a els manifestants. Així que, normalment, aquests es mantenen pacífics. No sé molt de política espanyola, però després d'haver vist tones de manifestacions a Europa, sé que caldria un canvi ingent perquè qualsevol d'elles arribés al nivell d'obtenir algun autèntic canvi polític".

Una vegada més va haver d'intervenir Reva Bhalla per insistir en que "els europeus no estan manifestant-se contra l'aprovació d'alguna nova esmena constitucional. Estan protestant davant el temor que es quedaran sense sostre on aixoplugar-se. Com més bàsiques siguin els seus demandes, més probable és que les manifestacions es tornin violentes, i ja podem veure que les elits que manegen la crisi no seran capaços de gestionar-la. El més probable és que les cadires musicals que estem veient ara mateix en els governs de Grècia i Itàlia no sigui més que el principi. Hem de veure tot això com una molt més àmplia crisi de confiança, i no en el nivell nacional, sinó en el de tot Europa".

La discussió en Stratfor continuar llargament i va ser molt més extensa del que cap en un article, però d'entre l'enfilall de disbarats que els espies privats nord-americans van anar desgranant val la pena ressaltar aquesta perla, escrita per Marc Lanthemann: "Espanya sempre ha estat unida com a nació, pels diners o per la por ... i ja no li queden diners"

"En el cas d'Espanya, voldria reiterar que això de 'Espanya' constitueix una noció extremadament artificial. Aquest país compta amb un tipus molt particular de revolta popular, un que tendeix a degenerar en regionalisme i/o anarquisme. A mesura que es dissol en la crisi de l'euro, la cola econòmica que manté unit el país, sembla que podem anar cap a una repetició de la història: una successió de governs cada vegada més febles, democràticament elegits però ineficaços, sumats a l'ascens de grups extremistes violents (sobretot separatistes) que provocaran un dur contraatac i el ressorgiment d'un Govern central de mà dura. Essencialment, Espanya sempre ha estat unida com a nació o bé pels diners o bé per la por... i ja no li queden diners.

A aquest ominós panorama espanyol se suma el feble caràcter dels europeus, segons el que descriu un altre analista, Bayless Parsley: "Fins i tot si fossin més civilitzats [que els àrabs] i inherentment democràtics, la naturalesa de la seva educació en una societat decadent en què la gent parla molts idiomes i només enarboren les seves respectives banderes durant el Mundial de Futbol, ​​fa que segueixin mirant al que passa als països veïns per inspirar-se". De manera que "els europeus no són diferents d'aquests àrabs del Tercer Món (amb tots els respectes, és clar)".

A tan profunda anàlisi només cal afegir-hi aquesta última sentència de "l'il·lustre" espia l'imbècil Kevin Stech: "Els intel·lectuals urbanites poden ser els individus més salvatges quan el vostre sistema s'enfonsa. Hi ha un vel molt fi entre la civilització i el salvatgisme".

L'ha de saber per experiència pròpia, clar.

Toulouse: Xina denuncia la manipulació i el muntatge propagandístic franco-sionista

El canceller xinès, Yang Jiechi, va dir dimecres en un comunicat que "l'atac contra el presumpte assassí és una manipulació política per millorar la victimització d'Israel", en un moment en que la majoria de la població mundial acusa els sionistes de causar les guerres i la crisis internacional actual mitjançant la banca i els seus governs aliats i corruptes. I afegeix al comunicat la seva sorpresa perquè Israel era conscient ja el dimarts de l'hora del asalt i que ja des de dilluns les sinagogues han estat posades sota vigilància als Estats Units... Tot això per crear un drama a nivell mundial que torni a victimitzar als assassins sionistes antisemites, preparat pels serveis d'Intel.ligència de l'agent de la CIA Sarkozy. També el fundador del GIGN francès critica l'actuació policial que va acabar amb el pretès terrorista mort.

Una de les moltes veus que s'han alçat en contra de l'operació d'assalt, sobretot perquè la policia sempre va assegurar que el seu principal objectiu era detenir amb vida, és la del fundador del Grup d'Intervenció de la Gendarmeria Nacional (GIGN), un cos militar que intervé en casos extrems que afecti la seguretat de França o en l'alliberament d'ostatges.

Christian Prouteau ha criticat avui divendres de forma explícita en una entrevista al diari Ouest France, que l'operació dels RAID (grup d'intervenció de la Policia Nacional francesa) al domicili de Merah a Tolosa "es va dur a terme sense un esquema tàctic i no entenc per què no es van utilitzar gasos lacrimògens per neutralizarle ", ha explicat Prouteau.

"Estic també molt sorprès que l'operació d'assalt hagi acabat amb la mort de Merah. Com és possible que la millor unitat d'intervenció de la policia no hagi pogut detenir un sol home? Haurien haver inundat de gas lacrimogen i no hagués aguantat de peu ni cinc minuts. En lloc d'utilitzar aquest tipus de gas, els agents del RAID decidir tirar granades de mà. La conseqüència d'aquesta acció ha estat la de posar el sospitós en una situació més agressiva i li va incitar a continuar amb la seva guerra ", ha afirmat l'ex agent del GIGN.

"Haurien d'haver actuat de forma diferent. Deixar que es rendís, esgotar físicament i psicològicament. Esperar que sortís del seu domicili i capturar-lo. Les meves paraules poden semblen presumptuoses, però he de dir que en 64 operacions dirigides pel GIGN a les meves ordres mai matem a ningú", ha assegurat.

Aquest grup integrat per gendarmes d'elit fundat el 1974 i desenvolupat el 1983 per l'expresident francès François Mitterrand actua en operacions per alliberar ostatges o prevenir i actuar contra actes terroristes en territori francès ia diferència dels RAID (els cossos d'elit i d'intervenció ràpida pertanyents a la Policia Nacional que es van encarregar de gestionar l'estratègia de l'assalt per negociar la rendició de Mohamed Merah a Tolosa des de dimecres passat) són un cos militar que actua en molt comptades ocasions.

Una de les seves intervencions més conegudes va ser la gestió de l'assalt per alliberar els ostatges retinguts per quatre islamistes algerians del GIA el 1994 quan van segrestar un avió Airbus 300 d'Air France a Alger. L'operació va acabar amb dos ostatges morts, així com la dels quatre terroristes islamistes i provocar diverses ferides a agents del GIGN.

Cal recordar que França-amb el conservador Edouard Balladur com a primer ministre i Charles Pasqua com a ministre de l'Interior i responsable de l'operació el 1994 - mai va condecorar a l'agent ferit de gravetat i que va liderar l'operació per alliberar els ostatges de l'Air France.

Els narcos contra el consum legal: Repressió contra l'ABCDA

Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, han detingut una encarregada de l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA) com a presumpta autora de tràfic de drogues i ha encausat quatre treballadors més de l'entitat. L'ABCDA és l'entitat que vol llogar terrenys agrícoles del municipi de Rasquera (Ribera d'Ebre) per cultivar-hi cànnabis, amb la intenció de proveir els més de cinc mil socis d'aquest club de fumadors. No oblidem l'implicació denunciada del conseller Felip Puig i CiU en el cas del Port i el tràfic de cocaina, que ha de seguir sent monopoli de les xarxes corruptes oficials. Queda en llibertat l'encarregada de l'associació cannàbica.

Ahir a la tarda, la policia va entrar i va escorcollar la seu de l'associació a la Barceloneta, a petició del jutge. En la intervenció, els agents van decomissar 1,3 quilos de marihuana, instrumental divers i uns dos mil euros. En aquell moment hi havia al local una desena de persones que esperaven comprar marihuana o en consumien. El local ha quedat precintat.

Per la policia, hi ha prou indicis per sostenir que, malgrat que l'entitat és inscrita legalment com a associació d'autoconsum de cànnabis i no lucrativa, a la seu s'hi venia droga. Els Mossos van posar en coneixement del jutjat d'instrucció 24 de Barcelona els fets, que va autoritzar-ne l'escorcoll.

L'actuació, segons els mateixos Mossos, s'emmarca en una investigació policíaca que va arrancar el febrer de 2011 quan, a petició del jutge, els agents van escorcollar el local i hi van detenir quatre persones, entre les quals el president i el secretari de l'associació, i van decomissar dos quilos de marihuana valorats en set mil euros.

L'alcalde de Rasquera denuncia "pressions polítiques" contra la plantació de marihuana

Bernat Pellisa, l'alcalde de Rasquera, el poble de la província de Tarragona que va decidir cedir els seus terrenys a l'Associació Barcelonina Cannàbica de Autoconsum (ABCDA) per plantar marihuana i sortir de la crisi que travessa el municipi, ha denunciat aquest matí a RAC1, després de conèixer la detenció practicada per Mossos d'Esquadra a l'encarregada de l'associació, que existeixen "pressions policials i polítiques" perquè el projecte de la plantació no es dugui a terme.

"Les pressions policials i polítiques és evident que han augmentat des que es va anunciar el projecte. Problema Tot el món una mica espantat", ha assenyalat Pellisa a El Món a RAC1. Amb tot, l'alcalde, que ha anunciat que "fa 15 dies" es va donar de baixa del partit en què militava, ERC, assegura que "no hi ha cap canvi. La detenció (de l'encarregada de ABCDA) no afecta en absolut al projecte".

Queda en llibertat l'encarregada de l'associació cannàbica

L'encarregada de l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA), detinguda ahir pels mossos, ha quedat en llibertat després de declarar a la policia. Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, van precintar ahir la seu de l'ABCDA, entitat que vol llogar terrenys agrícoles del municipi de Rasquera (Ribera d'Ebre) per cultivar-hi cànnabis, amb la intenció de proveir els més de cinc mil socis d'aquest club de fumadors.

La detenció de l'encarregada ha quedat sense efectes després de la declaració. Hi ha quatre encausats, treballadors de l'entitat, que declararan avui.

Mataró: Centenars d'estafats per les participacions preferents reclamen solucions

Cobrar interessos cada tres mesos i total disponibilitat en 24-48 hores. Aquests són alguns dels elements que la majoria d’afectats per les participacions preferents recorden quan, fa més o menys anys, van invertir en aquest producte a l’entitat de confiança de tota la vida. Les explicacions dels afectats, n’hi ha més de 400 a Mataró segons l’Associació de bancs, caixes i assegurances (ADICAE) coincideixen, també, en no reconèixer la realitat del producte conegut com a participació preferent.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors descrivia així, l’any 2009, les participacions preferents: “Són valors emesos per una societat que no confereix participació en el seu capital ni dret a vot. Tenen caràcter perpetu i la seva rendibilitat, generalment variable, no està garantida. És un instrument complex i de risc que pot generar també pèrdues en el capital invertit”.

Malgrat aquest avís, durant el 2010 i el 2011 es van seguir col·locant a clients una gran quantitat de participacions preferents. Ara aquest producte es troba a primera fila d’actualitat perquè la nova regulació de Basilea III prohibeix a les entitats comptabilitzar-les per la seva capitalització. I els bancs i caixes han decidit canviar-les per productes que sí comptin per a capitalitzar-se com són les accions, provocant que molts clients hagin descobert de cop que allò de la “total disponibilitat en 24 o 48 hores” ja no és així.

“La meva entitat de tota la vida em va oferir les participacions preferents com un producte interessant pels interessos que generava cada tres i sis mesos i per la disponibilitat quan volgués de la inversió; ara estic aturat i quan vaig voler precisar dels diners em vaig topar que no els podia treure”, explica Francisco González, un dels mataronins afectats. En el seu cas, el pas a borsa com estan fent moltes entitats ja li suposa una pèrdua: “en dos dies tinc 8.000 euros menys”. Recorda que les va signar “l’any 2003” i que no se li va parlar en cap cas de perpetuïtat: “Només hi havia perpetuïtat en els interessos amb un 4’25% mínim”.

Juan Franco, de l’ADICAE, remarca el cas “afecta a un milió de persones a tot Espanya”, i és explícit amb la definició de participacions preferents: “és producte de deute de l’entitat emisora i es tracta de producte ilíquid, que vol dir que pot no ser retornat”. Un altre exemple el va patir Núria Fernández: “tenia diners guardats dels pares, i la noia de la meva entitat em va dir que els portés que tindria amb uns interessos trimestrals i podria treure’ls sempre que volgués”.

Era l’any 2005, però enguany “necessitàvem els diners pels meus pares, que ja són grans, i em vaig trobar que no els podia treure”. La solució, passar a borsa: “em van dir de canviar-ho per accions però no m’interessa entrar a borsa; la realitat és que no tinc cap opció més si no vull perdre gran part dels diners. I a borsa, si el preu per acció que em paguen baixa començarem a perdre diners també”.

Una de les principals queixes és la col·locació indiscriminada del producte sense expressar el risc i complexitat que tenia. Com Fran Garcia, que va assistir a una assemblea de l’ADICAE pel cas d’una amiga: “Li van oferir participacions preferents a una dona de 78 anys que tenia els seus estalvis i simplement no sabia res del que li parlaven, més enllà de recomanar-li aquesta fórmula pels interessos trimestrals; ara es troba amb 88 anys, problemes de dependència i que aquells diners estan bloquejats”. Lea Cornellana també posa el crit al cel, ja que ha passat de “les 48 hores estan venudes que em van dir al 2005” a haver d’esperar “com a mínim deu anys per recuperar tot el nominal; a la meva entitat el 70% passa a ser obligacions a deu anys i l’altre 30 es recupera en forma d’accions”. “Mai més signaré res que no posi termini ben gros i per escrit, no només de paraula”, lamenta.

Clients sense alternativa


Un altre dels laments de Cornellana era precisament la manca d’alternatives: “Passem de les 24-48 hores amb les que s’oferien a deu anys abans de recuperar tots els diners invertits”. Les participacions preferents han deixat enrere el mercat secundari en el que es trobaven, i en el mercat oficial actual la seva cotització és dels volts del 30% del valor original, pel que no bescanviar seria encara pitjor. “El principal problema és que s’han ofert participacions preferents a clients que no són experts financers i pels qui no està dirigit aquest tipus de producte tòxic, que és el seu nom real”, etzibava Juan Franco de l’ADICAE en una trobada a Mataró d’afectats per les participacions preferents.

Molts dels afectats estan obligats a firmar aquesta setmana i en properes els bescanvis que ofereixen les seves entitats. Julio Naveira, advocat de Naveira Abogados, remarca la importància “d’estudiar cas a cas” i veure quines són les millors solucions a nivell particular: “La demanda de nul·litat de contracte es pot fer si la gent demostra que no tenia constància de les clàusules, però cal tenir en compte que entre apel·lacions i demés poden ser judicis de cinc anys i la possibilitat de no guanyar”. Per això, considera que el mal menor és alguna de les fórmules presentades per les entitats ja que permet saber “que es cobrarà la major part a un termini fix com deu anys”.

Per Naveira cal remarcar que encara que se signi es “pot demandar a posteriori “per coacció”. “Jurídicament és un tema molt verd perquè ha saltat fa poc” i cal “estudiar cas a cas”. L’advocat recorda que en molts casos “no hi havia cap contracte firmat, només ordre de compra”, fet important i potser “decisiu” si algú, accepti o no el bescanvi, decideix anar als jutjats.