dijous, 13 de desembre de 2012

30 marxes demanen la dimissió de Wert

La crida ha sigut clara i contundent: una trentena de marxes massives a tot Espanya han demanat aquest dimecres la destitució del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, de manera que pugui obrir-se un nou debat en la comunitat d'ensenyament sense el projecte del PP sobre la taula. Els manifestants han exigit que es rectifiqui el "desmantellament" de l'educació pública i, a Catalunya, la defensa de la llengua ha servit com a element mobilitzador.

Però la protesta dóna senyals de fatiga davant la reiteració de fronts, les marxes de Madrid i Barcelona han reunit alguns milers de persones, menys de les que s'han mobilitzat en altres convocatòries dels últims mesos.

A la capital, dues manifestacions han confluït davant del Ministeri d'Educació a Madrid contra les retallades en educació, una convocada de manera conjunta pels sindicats UGT, CCOO, el d'Estudiants, la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares (CEAPA) i la Federació d'Associacions de Veïns de Madrid i un de organitzada per la plataforma estudiantil # tomalauniversidad que ha partit de la plaça de Colón.

El desig conjunt: la retirada de la reforma plantejada pel Govern (LOMCE) i la dimissió del ministre José Ignacio Wert. Així ho cridaven constantment els assistents: "Wert dimiteix, el poble no et admet".

Un altre dels focus d'atenció ha estat Barcelona, ​​que ha viscut en una segona resposta al carrer contra la llei Wert, després de l'enrenou generat la setmana passada en conèixer que l'esborrany de la normativa inclou "atacs" al model d'escola i la llengua catalana. L'avantprojecte preveu relegar el català a una assignatura de "especialitat" per darrere de les troncals i les específiques. La manifestació ha arrencat aquest cop a la plaça Universitat sota el lema "per la cohesió social, ni Lomce ni retallades".

"L'educació no és una despesa, és inversió", ha estat el lema de central de la protesta a la capital. Molts manifestants han llançat proclames i han dedicat les seves pancartes contra l'expresidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, a qui consideren precursora de les mesures que amenacen l'educació pública que ara es projecten per al conjunt de l'Estat.

Així ho creu, Mireille Tomba, professora de francès en un institut, que ha acudit a la protesta acompanyada de les seves dues filles de 8 i 10 anys. "Amb Esperança teníem la bestreta. Ara legislen el que ella ja feia a Madrid", denuncia. Aquesta mare d'origen belga tem que les seves filles no tinguin accés a Espanya a una educació pública de qualitat i no descarta marxar del país per garantir-.

"No ens manifestem per una paga extra", es queixa en referència a les declaracions d'Alberto Ruiz Gallardón va dir que aquest era el motiu pel qual protestaven els funcionaris de Justícia. "Sembla de broma que la llei que es digui de 'millora' quan va a empitjorar les coses. A Madrid ja estem patint les retallades, on hi ha alumnes que passen tres setmanes sense professor perquè no es cobreixen les baixes. Això no els importa, que fem vaga sí", rasa.

Al capdavant de la manifestació, José Luis Pazos, vicepresident de la CEAPA, reclamava el "cessament immediat del ministre i tot el seu equip". "Estem tots: pares i mars, professors i alumnes", ha recalcat. "Units = imparables", es llegia en una pancarta darrere de Pazos. Les dues manifestacions que s'han produït a Madrid, però, van ser convocades per separat -una des de la plaça de Colón i una altra des de la de Neptú, encara que han confluït a Cibeles- sumaven alguns milers de persones, segons càlculs d'aquest diari. Una protesta descafeïnada comparada amb altres organitzades durant l'any per la comunitat educativa.

Entre els congregats consultats per aquest diari l'opinió era comú: no importa quantes manifestacions hi hagi, cal anar i seguir amb la lluita. "Cal desallotjar aquest Govern de la Moncloa", ha insistit en el seu discurs Eduardo Sabina, de Fete-UGT. Entre els estudiants que protestaven estava Lucía García, que cursa segon de Batxillerat. Repartia octavetes anunciant la vaga en educació que el Sindicat d'Estudiants ha convocat per al proper febrer. "Hem de seguir amb la lluita perquè aquesta llei no és democràtica. No està bé que segreguin per sexes o imposin l'assignatura de religió obligatòria, que li treu temps a altres matèries més importants", raona.

García, que dubta entre triar la carrera de Matemàtiques o Química l'any, està preocupada per la taxes universitàries que no sap si podrà afrontar. "Hi ha molta gent que no ha pogut matricular aquest any. Calculem que un 20%", afegeix en aquest sentit Rubén Garrido, estudiant d'Història a la Universitat Autònoma de Madrid i membre de la plataforma #tomalauniversidad.

"Per una Espanya plural i lliure. Educar, el PP i el clergat", es llegia en moltes pancartes. Són les que Martín Sagrera, professor d'universitat jubilat, havia passat diversos dies confeccionant a casa. En la seva mà, una vintena de cartells, quantitat que va ser minvant segons els repartia entre els manifestants. "Les he fet perquè estem tornant a temps de la dictadura amb un sistema educatiu que no respecta la diversitat ni religiosa ni de les autonomies. És contrari a la Constitució", sentència.

La ciutadania surt al carrer i posa Wert a caldo

La ciutadania, amb la comunitat educativa al davant, ha tornat a ocupar aquest dijous els carrers del centre de Barcelona per protestar contra les retallades en el sector de l'educació i en defensa de la immersió lingüística. La pancarta que encapçala la manifestació és "Per la cohesió social, ni LOMCE ni retallades", tot i que també es poden llegir pancartes "No a la LOMCE" i "Que no ens prenguin el futur".

Mataró exigeix ​​al president de Caixa Laietana que renunciï a la seva indemnització

El plenari municipal de l'ajuntament de Mataró ha aprovat dues mocions referents a instar el president de Caixa Laietana, Josep Ibern, a renunciar al seu indemnització de 500.000 euros per destinar-la a crear un fons per pal·liar les circumstàncies de penúria en què es troben moltes d' les famílies afectades pels productes financers que l'antiga entitat financera, ara absorbida per Bankia.

La primera proposició, aprovada amb la unanimitat dels 27 regidors, insta la Generalitat a mantenir l'aportació a l'Obra Social de l'entitat financera i vetllar pel patrimoni que l'entitat manté a la capital del Maresme. En paral·lel, la proposta plenària requereix als membres de la Fundació Caixa Laietana, que dirigeix ​​l'obra social, a evitar el cobrament de qualsevol indemnització quan cessin dels seus càrrecs.

La segona de les mocions, impulsada per la CUP, va ser aprovada amb els vots favorables de PP, IC-V i PxC amb l'abstenció dels majoritaris CiU i PSC. Una proposta més incisiva que l'anterior, que cita les Generalitat a reobrir la Comissió parlamentària d'investigació de les caixes 'catalanes.

Al marge, els independentistes proposen, en la mateixa línia de pressió, que l'ajuntament de Mataró declari il·legítima qualsevol deute que l'entitat municipal mantingui amb Caixa Laietana fins que no es compleixin els acords establerts per les mocions plenàries, especialment les que fan referència a la devolució del capital "estafat" amb els productes financers d'alt risc.

En un altre ordre, una tercera proposició aprovada per 24 vots favorables, fa referència al fet que l'entitat financera Bankia tingui especial sensibilitat a la ciutat de Mataró per salvaguardar els llocs de treball que l'entitat vol destruir, un 28% de la plantilla total segons els partits ponents . Així, el regidor d'ICV, Esteve Martínez, la reestructuració del banc suposaria l'acomiadament de 200 empleats a Mataró.

Litvinenko treballava per als serveis secrets del Regne Unit i Espanya

Aleksandr Litvinenko, exagent rus fugat al Regne Unit i mort el 2006 suposadament per intoxicació amb poloni, treballava per als serveis secrets britànics i espanyols i poc abans de morir es va reunir amb el seu responsable del MI6, va revelar l'advocat Ben Emmerson que representa la seva vídua Marina, durant les audiències preliminars que aquest dijous i divendres conclouen a l'Alta Cort de Londres.

Les audiències del "cas Litvinenko" van començar el passat 20 de setembre, encara que el procés pròpiament dit, que haurà únicament de determinar les circumstàncies i les causes de la mort de l'exagent rus, no arrencarà abans del pròxim maig.

De les declaracions d'Emmerson es desprèn que Litvinenko era "agent pagat" del MI6 i que tenia assignat un responsable amb el nom clau de "Martin", a través del qual va contactar amb el servei d'intel·ligència espanyol per investigar les màfies russes establertes a la península ibèrica. La remuneració que li corresponia en ambdós serveis s'ingressava al compte bancari que tenia amb la seva dona i també rebia part d'aquests pagaments en efectiu.

Segons l'advocat, l'última reunió entre Litvinenko i "Martin", que està citat per prestar declaracions com a testimoni, va tenir lloc el 31 d'octubre de 2006, tres setmanes abans de morir l'exagent rus.

Aleksandr Litvinenko, fugat a Regne Unit el 2000, va morir a Londres als 43 anys d'edat el novembre de 2006. Després de la seva mort, els experts de l'Agència de Salut britànica van afirmar haver trobat en el seu cos "quantitats considerables" de poloni. Tanmateix, l'informe d'autòpsia mai es va donar a conèixer de manera oficial.

Les autoritats britàniques van assenyalar com a sospitós de l'assassinat de Litvinenko a un altre exagent, Andrei Lugovoi, amb qui es va trobar a l'hotel londinenc Millenium poc abans de la mort. La Fiscalia russa va rebutjar, per inconstitucional, l'extradició de Lugovoi a Londres encara que va expressar la seva disposició per col·laborar amb la Justícia britànica i processar l'empresari a Rússia, si es descobrissin proves suficients per a això.

La ciutadania surt al carrer i posa Wert a caldo

La ciutadania, amb la comunitat educativa al davant, ha tornat a ocupar aquest dijous els carrers del centre de Barcelona per protestar contra les retallades en el sector de l'educació i en defensa de la immersió lingüística. La pancarta que encapçala la manifestació és "Per la cohesió social, ni LOMCE ni retallades", tot i que també es poden llegir pancartes "No a la LOMCE" i "Que no ens prenguin el futur".

La marxa -recolzada per sindicats, associacions de pares i estudiants que adverteixen sobre retallades futures- ha començat a les sis de la tarda a la Plaça Universitat i finalitzarà a la Plaça Sant Jaume després de baixar per la Via Laietana. També, hi han assistit famílies senceres i membres del moviment Marea Groga a favor de l'educació pública.

La manifestació ja estava convocada abans que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, donés a conèixer l'avantprojecte de llei de la reforma educativa que preveu el català com una assignatura d'especialitat i no troncal.

La protesta contra Wert i el PP es repeteix amb manifestacions a més de 60 ciutats de tot l'estat.

Els que van enfonsar l'economia es reuneixen en secret per "salvar-la"

A la ciutat suïssa de Basilea els líders dels bancs centrals mundials es reuneixen cada dos mesos en un sopar on discuteixen sobre problemes de l'economia i del mercat monetari. Aquestes converses clandestines estan dedicades a la crisi financera mundial i la política agressiva dels bancs, informa 'The Wall Street Journal'.

Segons el rotatiu, els participants en aquestes reunions dominicals estan realitzant un arriscat experiment basant-se en les idees concebudes a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT, per les seves sigles en anglès), la institució educativa que en les dècades de 1970 i 1980 va ser el 'alma mater' de molts representants de l'elit financera mundial.

Els llicenciats del MIT solen donar suport al model econòmic segons el qual el Govern ha d'interferir en el funcionament del mercat en cas d'amenaça d'un col · lapse econòmic i els bancs centrals tenen un paper essencial en aquest esquema per la seva capacitat per regular les taxes del crèdit. Tres dels representants més poderosos dels bancs centrals en algun moment van passar pel Departament d'Economia del MIT: Ben Shalom Bernanke, el president de la Reserva Federal dels Estats Units, Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu, i Mervin King, el governador del Banc d'Anglaterra

Aquestes reunions secretes es duen a terme al pis 18 del Banc de Pagaments Internacionals (BPI) a Basilea. Mervin King presideix el sopar, i la discussió seriosa comença després dels aperitius i el vi, quan els participants poden expressar-se amb soltesa i sinceritat. King sol demanar als seus col·legues que parlin sobre les perspectives de desenvolupament de la situació econòmica en els seus respectius països, després de la qual cosa, els altres plantegen preguntes a l'orador.

Des de 2007, els organismes reguladors injectar 11 bilions de dòlars en l'economia mundial i s'invertiran milers de milions més en bons governamentals, hipotecaris i corporatius. Precisament en aquestes trobades s'elabora i s'acorda la política monetària dels bancs centrals en una atmosfera de confidencialitat absoluta, segons 'The Wall Street Journal'.

Les causes reals de les polítiques d'austeritat

Vicenç Navarro: Aquest article identifica les causes que van originar la crisi econòmica i financera actual als dos costats de l'Atlàntic, causes arrelades en les polítiques que van portar a terme els estats que van estimular una enorme concentració de les rendes, creant un enorme problema de demanda de béns i serveis d'una banda i un capitalisme basat en l'especulació per l'altra.

L'article assenyala que, a conseqüència d'això, les elits financeres i econòmiques han augmentat els seus beneficis a costa del benestar de la majoria de les poblacions, exemple clar en el cas d'Espanya. Les polítiques d'austeritat tenen com a objectiu beneficiar els interessos del capital financer, privatitzar les transferències públiques i els serveis públics de l'Estat del Benestar per tal de facilitar la intervenció de capital financer en aquests sectors i debilitar la protecció social i amb això la classe treballadora i les classes mitjanes.

Castelló: capellà condemnat per distribuir pornografia infantil eludeix la presó

El Jutjat Penal número 3 de Castelló ha condemnat Rafael Sansó, exrector de la localitat castellonenca de Vilafamés, a dos anys de presó per distribuir pornografia infantil, eperò li suspèn l'entrada a la presó amb la condició que no delinqueixi en un període de cinc anys i que comuniqui els seus canvis de domicili. El condemnat compartia el material pedòfil amb diversos usuaris de la xarxa, i en el moment del registre tenia actives 79 descàrregues amb 237 arxius temporals amb menors d'edat, en alguns casos de menys de 13 anys, nus i/o practicant algun tipus de relació sexual.

Així ho recull una sentència, feta pública aquest dijous i que es dicta de conformitat amb el que acceptat per les parts, en què també s'acorda el decomís i destrucció dels discos durs intervinguts en les actuacions, que contenien diverses imatges i vídeos de pornografia infantil.

Segons els fets provats, Sansó va ser detingut per membres del Grup de Delictes Telemàtics de la UCO de la Guàrdia Civil el 10 de novembre de 2010, en el marc d'una operació contra la distribució de pornografia infantil, iniciada a Madrid arran d'un escrit del Departament de Justícia dels Estats Units.

El rector formava part d'una comunitat tancada de pedòfils, a la qual s'accedia prèvia invitació i aportació de nou material, ia la qual va accedir des d'ordinadors de la Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció de Vilafamés i de l'Ajuntament mallorquí de Manacor.

En el registre de la parròquia es van intervenir un disc dur de l'ordinador de sobretaula i dos discos durs externs, en els quals es van trobar més de 21.000 arxius pedòfils, 100.000 referències al fòrum en què s'intercanviaven aquests arxius i més de 600 al seu compte de correu.

El condemnat compartia el material pedòfil amb diversos usuaris de la xarxa, i en el moment del registre tenia actives 79 descàrregues amb 237 arxius temporals amb menors d'edat, en alguns casos de menys de 13 anys, nus i / o practicant algun tipus de relació sexual.

El jutge condemna a Sansó a dos anys de presó, segons la conformitat acceptada per les parts, que també preveu atorgar al condemnat "el benefici de suspensió" de la pena de presó pel termini de cinc anys, en no tenir antecedents penals i no superar la condemna els dos anys de presó.

No obstant això, assenyala que "donada l'entitat de la pena que es suspèn" procedeix "l'adopció de majors garanties", de manera que condiciona la seva suspensió a què el condemnat no delinqueixi en el termini de cinc anys ja que comuniqui al jutjat els canvis de domicili que tingués durant aquest període.

En cas d'incompliment, adverteix la sentència, es procedirà a revocar el benefici concedit ja decretar l'immediat ingrés a la presó per al compliment de la pena suspesa.

El Bisbat de Castelló va decretar per al rector la suspensió cautelar en tots els seus càrrecs, inclòs el de l'exercici del ministeri sacerdotal, després que la Guàrdia Civil trobés a la seva església arxius de pornografia infantil i per evitar "l'escàndol dels fidels".

PSOE i UPyD trenquen la unitat de la denúncia contra el PP davant el TC

Tota l'oposició ha rebutjat aquest dijous el decret de pensions del PP que no revaloritzarà les pensions el 2012 conforme a l'IPC i que modifica les condicions del fons de reserva per ser "injust", tot i que no hi ha hagut un acord per recórrer unànimement davant el Tribunal Constitucional, ja que el PSOE i UPyD han vetat la signatura d'Amaiur en aquest recurs i ERC ha donat suport a l'esquerra abertzale.

Tanmateix, el ple del Congrés ha convalidat aquest decret amb la majoria dels vots del PP, i sense el suport de Fòrum Astúries i d'UPN, que s'ha abstingut. Durant tot el debat la majoria dels partits polítics havien acordat signar un recurs conjunt davant del Tribunal Constitucional per considerar que la decisió de no actualitzar les pensions conculca un dret consolidat dels pensionistes, però el PSOE i UPyD han vetat la signatura d'Amaiur en aquest recurs. Només ERC ha donat suport a l'esquerra abertzale.

D'aquesta manera el recurs d'inconstitucionalitat estarà subscrit per gairebé tots els partits polítics a excepció d'Amaiur, ERC i UPN, mentre que Fòrum Astúries analitzarà el passatge detingudament.

La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha defensat que el decret de no actualitzar les pensions és una decisió "sensata" que no es pot "ni evitar, ni ajornar", i l'ha vinculat a la necessitat "fonamental" de reduir el dèficit públic ia les tensions de tresoreria que té la Seguretat Social, davant la caiguda d'ingressos i l'augment del nombre de jubilacions.

El secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre (PP) ha dit avui, que el Govern estudia mesures per desvincular l'augment de les pensions de l'IPC i que hi ha "un munt" d'alternatives per mantenir la sostenibilitat del sistema, el que suposa en realitat un nou atracament als pensionistes per part del franquisme que es perpetuarà any rere any.

Báñez s'ha enfrontat al rebuig de tots els grups parlamentaris al Reial Decret, ia excepció d'UPN, que ha estat menys crític, totes les formacions han lamentat que el Govern elimini un dret que consolidat amb efecte retroactiu.

La diputada socialista Isabel López i Chamosa ha criticat que l'Executiu hagi "furtat" el poder adquisitiu dels pensionistes, mentre que el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha recalcat que per primera vegada en la història de la democràcia es retallen drets als pensionistes amb caràcter retroactiu en no actualitzar les seves pensions conforme a l'IPC.

El diputat de CiU Carles Campuzano ha instat el Govern a rectificar i ha criticat la falta de voluntat per acordar amb els grups i els agents socials. "La gravetat de la crisi no justifica que el Govern hagi imposar solucions", ha recalcat, després d'afegir que la societat s'està fracturant.

El portaveu de l'Esquerra Plural, Joan Coscubiela, ha assegurat que el Reial decret estafa als pensionistes i incompleix els principis de consolidació d'un dret, de manera que també se sumaran a la signatura del recurs d'inconstitucionalitat.

Des del PNB, Emilio Olabarría ha argumentat que el seu grup s'adhereix al recurs conjunt perquè el Govern ha "espoliat" als jubilats en negar-los una propietat privada.

Rosa Díez d'UPyD ha basat el seu rebuig a que són mesures "injustes i il·legals", mentre que des del grup Mixt, Enrique Álvarez, el diputat del Fòrum Astúries ha assegurat que el decret és "sorprenent i innecessari". També, CC, BNG, Equo-Compromís, ERC i Amaiur han rebutjat aquest decret, que a més inclou l'eliminació del dret farmacèutic que tenen els malalts crònics.

El diputat d'UPN Carlos Salvador ha estat el menys crític i ha dit que afirmar que el descens dels ingressos de la tresoreria de la Seguretat Social es pot "esquivar" sense fer sacrificis "és un engany", que només es pot fer des de la demagògia.

La CUP demana la destitució de Felip Puig i la dissolució de la Brimo

Amb una pilota de goma a les mans, David Fernández, de la CUP, ha comparegut davant els periodistes després de Felip Puig per posar en dubte la versió oficial del conseller i recordar que, des del dia de la Vaga, ja s'han presentat tres. David Fernández assegura que el cas Ester Quintana segueix obert i recorda que Sergi Pla -el cap d'antiavalots cessat- va ser el responsable de la càrrega contra els indignats a Plaça de Catalunya. ICV-EUiA diu que els mossos i Interior han quedat qüestionats.

Fernández ha dit que amb senzilla explicació -afegint la pilota de goma que ell tenia a les mans-, n'hi hauria prou per tirar per terra la versió darrera versió del conseller. "El mapa de l'ús dels projectils és ampliable i intentarem demsotrar-ho a les pròximes setmanes" ha avançat Fernández que s'ha mostrat convençut que es van efectuar més trets per part dels agents que els reconeguts. El portaveu de la CUP ha dit que creure la versió de Puig suposa "un acte de fe".

El nou parlamentari ha celebrat la dimissió de Sergi Pla però ha criticat que arriba tard i ha recolzat que ell va ser el responsable de les càrregues contres dels indignats a plaça de Catalunya el 2011 i més tard, en un programa de Salvados, va dir que fins i tot que Mahatma Gandhi hagués rebut cops. Fernández ha resaltat també que alguna cosa falla en la versió oficial quan no es fa autocrítica de l'actuació i en canvi s'accepta la dimissió del responsable dels antiavalots.

El portaveu de la CUP ha demanat també la dimissió de Felip Puig i la de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, és a dir dels antiavalots. "La policia té un problema, que es diu Brigada Mòbil" ha assegurat Fernández i ha recordat que des del 2001, vuit persones (sense comptar Ester Quintana) han perdut la visió d'un ull per l'actuació dels Mossos d'Esquadra però cap agent ha estat condemnat, tot i que tots els casos han estat denunciats davant la justícia. En diverses ocasions, les absolucions han arribat "davant la impossibilitat d'identificar els agents", segons Fernández, quelcom que proporciona "absoluta impunitat i immunitat" als agents.

ICV-EUiA diu que els mossos i Interior han quedat qüestionats


Jaume Bosch, d'ICV-EUiA, ha explicat després de la reunió a porta tancada amb el conseller Puig que la credibilitat d'Interior i dels mossos havia quedat del tot qüestionada. I ha afegit que en la compareixença de Puig havien subsistit molts dubtes: 'Cal saber tota la veritat, perquè no la sabem.' Per ell, o Puig mentia o bé no controlava els cos dels mossos.

Bosch ha tornat a demanar que Felip Puig dimitís, que digués a Artur Mas que no volia continuar en el càrrec al nou govern. Per ICV-EUiA, cal un canvi radical en la política de seguretat de la Generalitat, que hauria de prioritizar la mediació i l'acord ampli. 'Puig no pot encapçalar aquest canvi. Mas ha de ser conscient que és un problema fonamental per al govern de Catalunya. A la legislatura anterior, amb el PP, hi havia un pacte de ferro respecte a la política implantada per Puig, però ara espero que canviï.' Sobre això, ha afegit: 'Espero que ERC mantingui la posició d’aquests dos anys, tot i que estic una mica preocupat perquè no he vist la mateixa contundència a l'hora de demanar-ne la dimissió.'

Tota l'oposició -menys ERC- demana que Puig no segueixi a Interior

Tots els grups parlamentaris -menys ERC- han demanat aquest dijous que el conseller d'Interior, Felip Puig, no continuï al capdavant del departament en la pròxima legislatura després d'haver donat explicacions 'incompletes' sobre l'actuació dels antiavalots a la vaga general del 14-N i concretament a la zona on una dona va perdre l'ull.

Tota l'oposició -menys ERC- demana que Puig no segueixi a Interior

Tots els grups parlamentaris -menys ERC- han demanat aquest dijous que el conseller d'Interior, Felip Puig, no continuï al capdavant del departament en la pròxima legislatura després d'haver donat explicacions 'incompletes' sobre l'actuació dels antiavalots a la vaga general del 14-N i concretament a la zona on una dona va perdre l'ull.

En la seva compareixença després de la reunió a porta tancada dels grups de la Diputació Permanent i la CUP, Oriol Amorós (ERC) ha justificat la seva posició argumentant que el seu objectiu és que hagin canvis en la metodologia dels antiavalots i que amb la dimissió del comissari responsable, Sergi Pla, veuen la possibilitat de "generar canvis".

Des del PSC, Xavier Sabaté ha considerat que Puig "no pot continuar perquè ha deteriorat la imatge dels Mossos" i perquè ha permès que es produeixi una pèrdua de confiança de la ciutadania cap a la policia, i tant PSC, PP com Ciutadans han lamentat que el conseller, amb les omissions en les seves anteriors intervencions, demostra que "no té cap tipus de control" sobre els Mossos d'Esquadra.

Dimiteix Sergi Pla, cap dels antiavalots dels mossos, pel 14-N


El cap dels antiavalots dels mossos d'esquadra, Sergi Pla, ha presentat la seva dimissió al conseller d'Interior Felip Puig després dels incidents del vespre de la vaga general del passat 14-N, en què Ester Quintana (foto) va perdre un ull en una zona es van disparar projectils. Aquest matí Felip Puig compareix a la diputació permanent del parlament, a porta tancada, per donar més explicacions sobre l'actuació dels mossos aquell dia. Allà ha informat a la resta de diputats que havia acceptat la dimissió de Sergi Pla. Felip Puig va presentar la seva dimissió a Artur Mas, que no la va acceptar.

CiU i ERC pacten fer la consulta abans de dos anys

CiU i ERC han arribat a un principi d'acord per impulsar una consulta d'autodeterminació en el termini de dos anys, el que dóna gairebé per tancades les negociacions perquè Artur Mas mantingui la presidència de la Generalitat aquesta legislatura. L'acord no explicita cap data per a la consulta, segons fonts de CiU, però deixa clar que l'objectiu és celebrar abans de finalitzar l'any 2014. Ara busquen arribar a un acord sobre els pressupostos i les noves retallades.

L'Associació de Banca confirma que el PP va fer la bombolla immobiliària

Les xifres i les dades no són opinables. Hi va haver tres factors que van crear la bombolla immobiliària: l'entrada d'inversors estrangers a Espanya després de la creació de l'euro (en època Aznar), la modificació de la Llei del sòl que va fer Aznar, i el canvi legal que va imposar el Govern d'Aznar als bancs (sent Rato vicepresident totpoderós) perquè es canviessin els tipus d'interès fixos a variables en les hipoteques.

A finals de la dècada dels 90 es comencen a construir habitatges per tot Espanya i això fa que baixi l'atur, perquè a més dels llocs de treball en la construcció es creen en tot tipus de serveis (des electricistes a lampistes, des fàbriques de electrodomèstics a taulellet, cimenteres, fàbriques de persianes, portes, tot tipus de mobles). I els nous treballadors obtenien hipoteques per comprar més cases. Fins que tot va esclatar.

Ho ratifica l'AEB

El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, el va ratificar al Congrés dels Diputats, concretament davant la subcomissió d'Economia sobre transparència en productes bancaris. La seva compareixença va ser a porta tancada, però tot i així transcendir el que va dir.

Segons Miguel Martín "una de les causes fonamentals de la creació de la bombolla immobiliària va ser el canvi legal que va imposar el Govern a les entitats per facilitar el canvi de tipus fixos a variables", el que va provocar l'abaratiment de les hipoteques. Preguntat a què Govern es referia respondre: "el segon del PP, amb José María Aznar".

En aquest Govern era ministre d'Economia i vicepresident el totpoderós Rodrigo Rato que, juntament Aznar, venia el "miracle" espanyol i que ha acabat imputat pel major daltabaix i ruïna d'una entitat financera a Espanya, la de Bankia.

L'oposició alemanya tomba l'acord fiscal entre Merkel i Suïssa

L'acord fiscal entre Alemanya i Suïssa, que buscava regular els traspassos financers que ciutadans alemanys realitzen en bancs suïssos per evitar el pagament d'impostos al seu país, ha fracassat. La comissió mediadora del Parlament a Berlín ha rebutjat la iniciativa de Merkel, que buscava gravar aquests dipòsits amb un impost únic d'entre un 21 i un 41%. Els estats federats consideren que l'acord és insuficient, ja que beneficia els evasors i no torna a l'Estat ingressos suficients en comparació amb el capital que es treu del país.

S'escalfa el debat entre els qui defensen el pacte bilateral per cobrar impostos als alemanys amb comptes secrets a Suïssa i que acusen els bancs helvètics de seguir estimulant l'evasió tributària.

L'oposició formada pels socialdemòcrates i els verds va imposar la seva majoria al Bundesrat (Senat) i va tirar a baix el projecte, rebutjat per 19 vots contra 10. L'acord de Merkel pretenia que aquest impost als dipòsits, que s'estimava sumaria 10.000 milions d'euros anuals a les arques alemanyes, fos retornat al fisc de manera anònima i amb deu anys d'efecte retroactiu. A més, considerava que a partir de 2013 els dipòsits realitzats per ciutadans alemanys a Suïssa es gravaran com si fossin dipositats al seu país d'origen.

Moltes persones prefereixen fer els seus estalvis a Suïssa per evitar l'alta càrrega impositiva alemanya. I es tracta de quantitats no menors: en l'actualitat s'estima que hi ha entre 130.000 i 180.000 milions d'euros de contribuents alemanys en institucions helvètiques. Bona part dels estats federats consideren que l'acord és insuficient, ja que segons la seva opinió beneficia els evasors i no torna a l'Estat ingressos suficients en comparació amb el capital que es treu del país.

L'interès dels estats federats en aquest tema és alt, doncs un retorn d'aquests capitals podria beneficiar directament. Tant que alguns länder consideren la possibilitat de comprar bases de dades en el mercat negre, amb la finalitat de perseguir judicialment als evasors. Per exemple, el govern de Westfàlia-Renània del Nord va comprar CD amb bases de dades per un valor de 3,5 milions d'euros, inversió que va permetre recuperar 1.300 milions d'euros en impostos defraudats.

PSOE i UPyD veten Amaiur en el recurs al TC contra el robatori de les pensions

Tots els grups de l'oposició al Congrés espanyol havien acordat presentar un recurs d'inconstitucionalitat al decret aprovat per l'executiu del PP per no actualitzar les pensions el 2012 conforme a l'IPC. No obstant això, quan ja s'havia convocat als mitjans de comunicació per informar de l'acord, el PSOE ha vetat la signatura d'Amaiur i UPyD s'ha sumat a la decisió.

Finalment, seran els diputats del PSOE, Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), UPyD, CiU, PNB i part del Mixt (previsiblement, BNG, CC i Compromís) que subscriguin el recurs. ERC, que també forma part del Grup Mixt, s'ha negat a participar en aquest «vodevil», en paraules del seu diputat Joan Tardà, i ha deixat clar que tampoc secundarà el recurs en considerar els fets un «atemptat a la democràcia» per part del PSOE.

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha comparegut en solitari davant els mitjans i s'ha limitat a assenyalar que «les fotos conjuntes tenen alguna dificultat».

Dimiteix Sergi Pla, cap dels antiavalots dels mossos, pel 14-N

El cap dels antiavalots dels mossos d'esquadra, Sergi Pla, ha presentat la seva dimissió al conseller d'Interior Felip Puig després dels incidents del vespre de la vaga general del passat 14-N, en què Ester Quintana (foto) va perdre un ull en una zona es van disparar projectils. Aquest matí Felip Puig compareix a la diputació permanent del parlament, a porta tancada, per donar més explicacions sobre l'actuació dels mossos aquell dia. Allà ha informat a la resta de diputats que havia acceptat la dimissió de Sergi Pla.
Felip Puig va presentar la seva dimissió a Artur Mas, que no la va acceptar.


Els fets relatius al vespre del passat 14-N, quan després de la manifestació hi va haver càrregues policíaques, han portat molta cua. Allà una dona, Ester Quintana, va perdre un ull per un fort impacte. En un primer moment, Felip Puig va negar que s'hagués disparat cap projectil, però uns dies més tard, els mossos van admetre que havien disparat en aquella mateixa zona. Tot just abans d'ahir, el cap dels mossos va dir que Felip Puig no tenia tota la informació sobre el que va passar aquell vespre i desconeixia un informe dels mossos.

Felip Puig va presentar la seva dimissió a Artur Mas, que no la va acceptar


El conseller d'Interior en funcions, Felip Puig, va presentar la seva dimissió al president de la Generalitat, Artur Mas, després de la polèmica actuació dels Mossos d'Esquadra durant la jornada de vaga general del 14-N, una dimissió que no li ha estat acceptada, han informat fonts parlamentàries.

Felip Puig explica avui al Parlament l'omissió d'un informe policial sobre el tret de projectils de dispersió que presumptament van causar la pèrdua d'un ull a Ester Quintana, després de la difusió d'un vídeo que li va desmentir i va evidenciar l'ús d'aquestes armes durant la vaga general del 14-N a la zona on va resultar ferida aquesta dona.

Puig està ara reunit amb els grups parlamentaris catalans per donar-los noves explicacions de l'actuació de la policia catalana durant la jornada de vaga general.

De la Rosa diu que va ajudar a Pujol a obrir comptes a Suïssa

L'empresari Javier de la Rosa, encausat i finalment absolt en el cas de corrupció d'Hisenda a Catalunya els anys 90, assegura que Jordi Pujol va obrir comptes a Suïssa en la seva presència. Segons informa avui el diari El Mundo, en una declaració davant la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) el passat 5 de desembre, De la Rosa revela que va ser ell, personalment, qui l'any 1991 va presentar a l'expresident Jordi Pujol al responsable de la banca de Ginebra Lombard & Odier i que allà van obrir diversos comptes a Suïssa.

«Jo era client del senyor Lombard […] i el senyor Pujol em va dir que volia obrir un compte a l'entitat Lombard & Odier, pel que, a mitjan 1991, en un dels viatges que Thierry Lombard va fer a Barcelona, el va acompanyar a aquest a la seu de la Generalitat, on li va presentar el senyor Pujol, qui va contractar algun compte», recorda De la Rosa.

«El Mundo» vincula i veu confirmades aquestes últimes revelacions amb el suposat esborrany de la UDEF sobre el pressumpte cas de corrupció a Convergència Democràtica que va sacsejar aquesta passada campanya electoral a Catalunya. En concret, asseguren que les declaracions de l'empresari són a la denúncia per amenaces i coaccions que va presentar el 29 de novembre a la Policia i que va ampliar el 5 de desembre.

De la Rosa va més enllà, segons la versió d'El Mundo, i assegura que el mateix Pujol el va amenaçar «a la cafeteria Moroni de Barcelona, establiment freqüentat habitualment tant per ell com pel seu interlocutor». En concret, la Policia reculliria que Pujol li va dir que «a partir d'aquest moment se sentís controlat i vigilat, ja que ell i la seva família viuen a Catalunya».

A més, des de la publicació de l'esborrany del diari madrileny, De la Rosa declara que «ha rebut avisos i amenaces no només de Jordi Pujol sino també d'altres dirigents de CDC i amics vinculats». Es tractaria de que no mencionés a Vilarrubí, Sumarroca i Massot com a vinculats amb les finances de Pujol i Mas a l'estranger. Amenaces com la possibilitat de reobrir algun dels processos en els que va estar imputat en el cas Hisenda i del qual va resultar absolt l'any 2011.

Jordi Pujol i el banc suís Lombard Odier


Josep C. Vergés: La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia ha detectat 165 milions en diverses divises, és a dir 137 milions d'€, al “banc privat” Lombard Odier de Ginebra a nom d'una fundació. Els seus beneficiaris finals són Jordi Pujol, Marta Ferrusola, el seu fill gran Jordi i l’Oriol, el secretari general de Convergència.

PSC i PP, contra les llengües minoritàries al Parlament Europeu

El PSC i el PP van votar ahir junts a l'eurocambra contra un seguit d'esmenes a l'informe sobre els drets fonamentals de la UE, que proposaven mesures per a protegir les llengües minoritàries. Els eurodiputats "socialistes" i fatxendes van votar contra la petició que els estats membres documentessin la manera com protegien els drets de les minories d'utilitzar la pròpia llengua.

En canvi, hi van donar suport els eurodiputats Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (BNG en nom d'ERC). Tanmateix, Sedó es va abstenir en la proposta de reconèixer el 'dret efectiu' de les minories a tenir espais propis als mitjans públics perquè va considerar que la comunitat catalana no era cap minoria.

Els eurodiputats catalans del PSC, Maria Badia i Raimon Obiols, i del PP, Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas, van rebutjar els canvis del text, que demanava als estats membres que documentessin els resultats aconseguits en les seves accions per protegir el dret de les minories a fer ús de la seva llengua. L'esmena va ser finalment rebutjada per 313 vots contra 272. Entre els partidaris, hi havia tots els eurodiputats catalans tret dels del PSC i el PP.

La segona esmena lingüística que es va votar demanava 'un reconeixement efectiu del dret de les persones de minories ètnico-lingüístiques a fer i emetre programes de ràdio i televisió en les seves llengües, als canals regionals i estatals'. La proposta va ser acceptada pels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV), i també per Ana Miranda, del BNG (i en representació d'ERC). En canvi, Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) i Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas (PP), hi van votar contra. L'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, va canviar la línia marcada pel seu grup parlamentari, el popular, i es va abstenir.

Després va explicar que havia donat suport a la primera moció perquè era acceptable, però s’havia abstingut en les altres perquè considerava que la comunitat catalana no era cap minoria i creia que l'esmena es referia més a comunitats com l'hongaresa dins Romania. La proposta va ser rebutjada després de rebre 307 vots contraris, 265 de favorables i 51 abstencions.

Finalment, els partits van votar una esmena que proposava que els qui pertanyessin a minories ètnico-lingüístiques poguessin emprendre ‘accions urgents per contrarestar el procés cap a la desaparició del patrimoni cultural, literari, històric i artístic de la seva cultura'. L'esmena, novament, va rebre el suport de Tremosa, Romeva i Miranda, l'oposició de Badia, Obiols, Vidal-Quadras i Fisas i l'abstenció de Sedó. El text va ser rebutjat, finalment, per un marge de 313 vots contraris, 272 de favorables i 44 abstencions.

La NASA s'avança 10 dies i llança un vídeo explicant per què no es va acabar el món ... ahir

L'assumpte de la fi del món el 21 de desembre ha escalat a tots els nivells, i la NASA té un lloc dedicat al tema, confiada que el món no s'acabarà i calmant als angoixats. L'agència ha publicat 10 dies abans un vídeo explicant per què el món no es va acabar ahir. El vídeo titulat "Per què el món no es va acabar ahir" explica els orígens del "cicle" maia, i què diuen els científics sobre això.

D'una banda, tenim l'explicació respecte al fet que els maies mesuraven el temps en cicles, incloent blocs de 400 anys anomenats baktun. El calendari maia té 13 baktuns, i una vegada que s'arriba al 13, llavors s'ha de començar a comptar de nou. La NASA ho compara amb un comptaquilòmetres en un automòbil, que té cinc cilindres amb els dígits del 0 al 9. Quan arriba a 99999, el següent nombre serà 00000, però això no vol dir que l'acte es destruirà o que naixerà de nou.

També es desmenteix que el sol pugui causar problemes, ja que si bé està apropant al seu punt d'activitat més alt en el seu cicle de 11 anys, aquest cicle ha estat molt més moderat que esdeveniments ocorreguts en el passat, i que no van destruir el món.

Respecte a la possibilitat que un planeta perdut en l'espai vagi a xocar amb la Terra -segons una història que ronda per aquí, els sumeris van descobrir un planeta anomenat Nibiru que es dirigiria cap a nosaltres, que en realitat és Júpiter en sumeri (Nebiru), que atravesava llavors la constel.lació de Capricorni (Tiamat) al solstici d'estiu fa uns 5.000 anys. La NASA recorda que si alguna cosa així vingués cap aquí, ja l'hauríem vist simplement mirant al cel. L'objecte seria el més brillant del cel si estigués tan a prop com per colpejar-nos el 21 de desembre. Ara mateix, és Júpiter precissament l'astre més brillant del cel nocturn... però no s'ha sortit pas de la seva òrbita d'11'8 anys al voltant del sol.

Els deixem amb el vídeo, que lamentablement està en anglès.

Aquest és el model "educatiu" de Wert i el PP-CiU-Opus

Famílies de la localitat corunyesa de Zas retiren als seus fills i filles de la catequesi parroquial després de fer-se càrrec d'ella un grup de religioses a les que retreuen el seu "extremisme" per "adoctrinar en la tristesa i el dolor" o mostrar "un vídeo de la realització d'un avortament". Van canviar els materials de catequesi "de tota la vida" pel pamflet 'Vine i segueix-me, amb "clares referències a l'Opus Dei", la secta que controla el Vaticà i el PP, amb elements destacats a CiU i PNB. "La seva filosofia -resum- és que les coses bones són per Jesús i les males succeeixen perquè les mereixem". "Que se jodan", que diu la beata Fabra. Foto: Els pares denunciants dels fets.

"Pertanyem a l'Església ia la fe catòlica i tenim suficient capacitat intel·lectual i responsabilitat per defensar els nostres fills". És la cautela que llança un grup de pares i mares de Zas (la Corunya) abans d'exposar el conflicte que mantenen amb el responsable de la seva parròquia a compte del gir "extremista" que, asseguren, ha experimentat la doctrina que reben a la catequesi seus fills i filles, fins al punt de retirar d'aquestes reunions i ensenyar el Catecisme pel seu compte, en un local aliè a la institució catòlica.

La causa, diuen, està en l'arribada a la parròquia de les religioses de la Fraternitat Reparadora Apostòlica, que van començar a "adoctrinar" els petits "en la tristesa, en el sofriment", "en la valoració del dolor i de la malaltia com a càstig de Jesús pels nostres pecats "o en l'amenaça que" si no van a les reunions, el diable va a entrar al seu cos ia casa".

Aquestes monges, expliquen, van canviar els materials de catequesi "de tota la vida" pel llibre Vine i segueix-me, en què aquestes famílies s'observen "clares referències a l'Opus Dei". "La seva filosofia-resum-és que les coses bones són coses de Jesús i les males succeeixen perquè les mereixem". Sobre aquests principis, relaten, les sessions amb els nens van canviar de dia i en elles va començar a haver "control d'assistència", tant per a la catequesi "com per a la missa de diumenge". A partir d'aquí van començar les "pressions perquè els nens i catequistes confessin setmanalment" i la "separació per sexes a partir dels 13 anys".

Després d'aquesta divisió per gènere "les nenes es queden dins de l'església" amb les monges, i "cada dia treuen fora a una d'elles, quedant-se l'altra germana dins, amb el grup". "Els vam preguntar a les nenes que els parlen en aquestes trobades" i elles "contesten que les van advertir que no els expliquessin res als seus pares". Posteriorment, diuen, van revelar que "els donen llibres d'amagat, les inciten al dejuni, a sentir afortunades per estar malaltes i oferir el seu dolor a Jesús".

Les "desconfiances" inicials, detallen, es van veure "corroborades" amb accions com la "creació del Moviment de l'Exèrcit de Jesús", consistent "en fer dels nens soldats de Jesús, per a això havien de signar un compromís sense coneixement dels pares per anar sempre a l'anomenada "de les monges" per reunir-se i pregar".

Entorn d'aquest vell "moviment" franquista, destaquen, es van organitzar "jocs com creuar el carrer amb els ulls embenats" o explicacions "macabres" com mostrar "un vídeo de la realització d'un avortament". "Davant les preguntes dels nens" sobre si "en cas de malformació o violació" es "permet" la interrupció voluntària de l'embaràs, diuen, "elles responen que un alt percentatge" de les violacions "no ho són realment".

"Abans de res això i després de forçar tres trobades amb el nostre rector, Sever Lobato", els pares i mares van obtenir "el silenci com a resposta" i van resoldre que s'impartirien catequesi ells mateixos amb l'ajuda "de les catequistes que van abandonar la catequesi quan va començar la polèmica".

Ara, diuen, des de la arxidiòcesi de Santiago de Compostel s'assegura que els nens no poden seguir participant de l'activitat eclesiàstica. Mentrestant, la polèmica transcendeix la pròpia Església i fins i tot arriba a la política, ja que el coordinador de pastoral de l'arxiprestat de Soneira, Daniel Turnes, culpa el portaveu del PP a l'ajuntament de Zas, Pere Osende, d'instigar la polèmica. Les famílies rebutgen que hagi motivacions polítiques per darrere de les seves protestes i, com a resposta, Osende ha denunciat Turnes davant la Guarda Civil.