La corrupció policíaca a Catalunya pot afavorir l'implantació de la màfia russa

El fiscal anticorrupció José Grinda (foto) ha advertit avui que a Catalunya hi ha un 'seriós problema' amb la corrupció policial, que, si no s'aboleix pot facilitar la implantació profunda de la màfia russa. El fiscal ha recordat que hi ha diversos casos investigats de corrupció de policies estatals i guàrdies civils vinculats al port de Barcelona i a prostíbuls, casos que aviat es jutjaran. En aquest sentit, Grinda ha exclòs els mossos d'esquadra d'aquesta 'gentussa de merda' que cal extirpar i lluitar-hi en contra, com ja estan fent, segons ell, les cúpules policials.

Grinda ho ha dit durant una taula rodona sobre la màfia russa, en el marc de la setmana BCNegra sobre novel·la negra.

Grinda ha demanat a l'opinió pública que ajudi a lluitar contra la corrupció del sistema i el crim organitzat, col·laboració en la qual ha donat molta importància als mitjans de comunicació. Per això, ha demanat que s'eviti crear un 'caldo de cultiu' que faciliti la feina a les màfies, i ha instat a no relaxar la lluita contra aquests grups i a reforçar els valors dels funcionaris públics. Aquesta intervenció ha estat molt aplaudida pels assistents, entre el qual hi havia l'ex-president de la Generalitat José Montilla, ja que l'acte també ha servit per homenatjar l'ex-fiscal anticorrupció i ex-director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez Madero, que va morir fa poc més d'un any.

Precisament, Grinda ha elogiat la feina de Madero a la fiscalia anticorrupció i ha recordat que va ser ell un dels primers en creure en els policies que van començar a lluitar contra les màfies russes. 'A final dels anys 90 no sabíem ni el que era', ha dit. Madero va ser dels primers en portar investigacions policíaques fins a la condemna dels investigats. Això ha permès a la fiscalia espanyola anticorrupció fer-se respectar a l'estranger, fins al punt de signar un conveni de col·laboració amb la fiscalia antimàfia dels Estats Units.

El 'paper' del rei espanyol durant el 23F desencadena una onada de crítiques

ERC, SI, ICV-EUiA i IU han demanat que s'investigui el paper que va exercir Juan Carlos durant el suposat intent de "cop d'Estat" del 23-F, després de la revelació d'un cable del llavors ambaixador alemany, on afirma que el monarca va sentir "compressió, quan no simpatia" cap als colpistes. La Casa del Rei s'ha limitat a dir que el paper de Juan Carlos en aquell episodi "és àmpliament conegut tant dins com fora d'Espanya", i ara sense cap dubte.

A la monarquia espanyola segueixen acumulándosele els problemes. Un dels últims capítols ha sortit a la llum cap de setmana, quan el setmanari alemany "Der Spiegel" ha publicat informació reservada sobre el 23F a l'Estat espanyol, entre elles un cable del llavors ambaixador alemany a Madrid, Lothar Lahn, que interpretava que Juan Carlos de Borbón va mostrar "comprensió, quan no simpatia" cap als autors del presumpte intent de "cop d'Estat" encapçalada per Alfonso Tejero el 23 de febrer de 1981.

Segons va transmetre Lahn, ja mort, el Govern alemany, el monarca espanyol "no va mostrar ni menyspreu ni indignació davant dels actors, és més, va mostrar comprensió, quan no simpatia".

"Els 'cabecillas' només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat", li va dir el cap d'Estat a Lahn, segons es recull en l'esmentat telegrama.

La informació íntegra sobre l'esmentat cable, que acaba de ser desclassificada pel Ministeri germànic d'Afers Exteriors, serà publicada per "Der Spiegel" al llarg d'aquest mes.

No obstant això, i encara que ja és sabut que aquella intent de "alçament" es va emprar per legitimar la figura del rei espanyol, designat directament per Franco, la reacció dels partits polítics davant aquestes noves dades no s'ha fet esperar i, sobre el silenci de els partits majoritaris espanyols, no han faltat les peticions d'investigació ni denúncies per "l'obscurantisme" que va envoltar l'anomenada Transició espanyola.

Obscurantisme

El coordinador d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha lamentat el "obscurantisme ferotge" que hi va haver durant l'esmentat període i les posteriors dècades. Lara ha afirmat que si bé pensa que davant d'aquests fets hi ha una "responsabilitat" per part de la Prefectura de l'Estat, també ha criticat a les forces polítiques, a les quals ha acusat d'haver silenciat aquest episodi.

Per la seva banda, ERC ha anunciat que estudia la possibilitat de demanar al Congrés de Madrid que es creï una comissió d'investigació -demanda a la qual s'ha unit el partit Solidaritat Catalana per la Independència (SI)- o que es desclassifiqui l'informació reservada al voltant d'aquest assumpte, ja que les dades publicades "contradiuen la versió oficial de l'Estat espanyol, segons la qual el rei havia tingut un paper modèlic i la seva intervenció havia estat decisiva per al fracàs del cop d'Estat".

"No són especulacions"

ICV-EUiA, d'altra banda, ha presentat una sèrie de preguntes escrites a la Mesa del Congrés en què ha demanat explicacions sobre l'assumpte, ja que "no el podem deixar passar per alt. No són especulacions, és un document oficial d'una ambaixada".

Segons ha denunciat en roda de premsa la portaveu d'aquest partit Laia Ortiz: "Aquest informe dóna novetats, revela nova informació davant el papanatisme monàrquic que hi ha massa sovint en aquest país".

La Zarzuela respon

Després de conèixer les dades fetes públiques per "Der Spiegel", la Casa del Rei espanyol s'ha limitat a dir que el paper de Juan Carlos en aquell episodi "és àmpliament conegut tant dins com fora d'Espanya".

L’ACA paga 150.000 euros diaris d’interessos pel deute

El forat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és tan gros que s’hi escola fins la última gota. Els interessos que l’ACA ha de pagar el 2012 pel deute contret, 1.250 milions d’euros, s’eleven fins la glaçadora xifra de 150.000 euros diaris. Això ha fet que els treballadors visquin permanentment sota l’amenaça de l’acomiadament però també que l’agència no pugui pagar el manteniment de pràcticament res. Molts dels vehicles no es poden utilitzar perquè no hi ha diners per passar la ITV, canviar una roda o canviar l’oli. Tampoc funcionen moltes impressores i fotocopiadores perquè no hi ha liquiditat per comprar tòner i alguns dies no hi ha ni tan sols paper. Per exemple, en tota la demarcació de Tarragona només hi ha un vehicle en condicions per ser utilitzat. Els treballadors afirmen que “aquestes i altres penúries fan díficil fer la nostra feina”.

I mentrestant els membres del consell d’administració s’embutxaquen 500 euros per cada reunió del consell, tot i venir, molts d’ells, en horari laboral i en representació d’organitzacions i entitats, moltes d’elles públiques, on ja cobren un sou. Per tot això els treballadors de l’ACA han començat una irònica campanya de recollida de donatius per paliar les deficiències en el manteniment, demanant diners per reparar les rodes punxades, comprar tòner o adquirir bolígrafs i cinta adhesiva. Faran una concentració de protesta dimecres 8 a les 11 davant la seu de l’ACA, quan es reuneixi el consell, i demanaran als consellers que demostrin la seva generositat contribuïnt a la seva recol·lecta.

Ni 30 euros per pagar el domini web

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) afirmà el passat octubre que havia de clausurar el portal de participació i l'aplicatiu "Agenda de l'Aigua" obert aquest mateix 2011 i allotjat al domini "www.acaparticipacio.cat" perquè no podia assumir el cost de la renovació anual del domini .CAT (vora 30 euros), "degut a la greu situació econòmica i financera" que pateix l'agència. Aquesta és la resposta que es va donar des de l'ACA a les queixes que molts usuaris i entitats els van fer arribar, tant per telèfon con per correu electrònic, demanant explicacions sobre la desaparició d'aquest servei. L'Agenda de l'Aigua tenia per objectiu informar sobre activitats relacionades amb el cicle de l'aigua a Catalunya i va néixer per ser un taulell on les entitats socials, mediambientals o econòmiques vinculades amb l'aigua, juntament amb les administracions públiques, puguessin compartir activitats relacionades amb l'aigua.

Diverses persones individuals i entitats tillaren aquesta explicació "d'inadmissible", tot i ser conscients dels greus problemes econòmics de l'ACA. Com alguns d'ells han recordat, la despesa per renovar un domini .CAT és de poc més de 30 euros, això sense comptar les contínues promocions de 50% de descompte que duu a terme la Fundació puntCAT. De tota manera sona poc creïble que l'ACA no pugui assumir una despesa de 30 euros anuals (menys de 3 € mensuals).

De fet els afectats han quedat tant astorats per aquesta resposta que alguns d'ells s'han ofert per pagar personalment aquests 30 i escaig euros a compte de l'ACA per renovar el domini i tornar a fer accessible el portal i l'aplicatiu.

El pressupost de l'Agència Catalana de l'Aigua va ser l'any 2010 de més de 1.117 milions d'euros.

Més de la meitat dels treballadors malalts van seguir anant a treballar el 2011

Més de la meitat dels treballadors que van patir una malaltia professional el 2011 va seguir anant a treballar, segons un estudi publicat pel sindicat UGT. La crisi ha provocat que, per primera vegada a Espanya, la majoria dels treballadors malalts no demani la baixa per por de perdre la feina. En concret, durant l'any passat es van detectar un total de 18.121 malalties professionals, de les quals el 49,2% van suposar la baixa laboral del pacient. Les malalties tractades en els serveis de salut que no van ser baixa van superar el 50% (50,8%). Els que demanen vagues, haurien de saber el que demanen i a qui l'hi demanen.

Por a perdre la feina

La secretària de Salut Laboral d'UGT, Marisa Rufino, apunta que els treballadors afectats no demanen la baixa al metge per por de perdre la feina, mentre que les mútues pressionen els facultatius perquè siguin més reticents a concedir la baixa al treballador i la Generalitat premia als metges que la neguen.

El cas és que des que va començar la crisi el nombre de persones de baixa per una malaltia professional s'ha anat reduint, mentre que aquells que estan malalts però segueixen treballant ha augmentat.

La meitat de les baixes que el 2006

El 2006, el 85% de les persones que patia una malaltia professional rebia la baixa, mentre que durant el passat any aquest percentatge ha baixat del 50%. De fet, en els últims sis anys el nombre de baixes s'ha reduït a menys de la meitat (un descens del 51,8%), mentre que els casos en què no es dóna la baixa gairebé s'han triplicat (182%).

Vaga indefinida de professorat de la UB en protesta per les condicions laborals

Els professors titulars de la secció d'Hebreu, que pertany al departament de Filologia Semítica, de la Universitat de Barcelona (UB) han començat aquest dilluns una vaga indefinida en protesta per les condicions laborals que pateixen diversos membres del departament. Segons expliquen en una carta que han fet arribar al rectorat de la UB, a mesura que s'acaben contractes a temps complet de professors doctors es converteixen en contractes d'associat, el que comporta "una retribució econòmica miserable i una degradació acadèmica humiliant". Subratllen que la UB sobreviu "gràcies a l'esclavatge laboral del seu personal docent".

Els professors reclamen que es convoquin places de lector i agregat que "pertoquen als professionals acreditats del departament", de manera que se'ls garanteixin unes condicions dignes.

En el text, exposen que la "precarització dels contractes laborals transgredeix la raó de ser de la figura d’associat originària, un perfil laboral pensat amb l’objectiu de poder contractar treballadors no doctors, aliens a l’àmbit universitari, de reconegut prestigi laboral, per tal de poder difondre la seva experiència pràctica a aquells estudis que així ho necessitessin". També subratllen que "s'infravalora, d'una manera insultant i preocupant, la carrera universitària i tota la formació qualificada i especialitzada que hi ha al darrera de cada doctor", cosa que afavoreix "l'exili acadèmic".

Així mateix, en el text es denuncia "la manca de previsió a mig i a llarg termini" de la UB pel que fa a la formació d'un "professorat competent" i s'exposa que la UB "si bé es vanagloria de ser al primera de l’Estat en recerca, al mateix temps, sobreviu gràcies a l’esclavatge laboral del seu personal docent, car té més d’un cinquanta per cent de professors associats en plantilla, cosa que també la fa pionera i única a l’Estat."

La Plataforma per una Vivenda Digna denuncia a la UE l’IVA superreduït

La Plataforma per una Vivenda Digna ha denunciat davant l'Unió Europea la recent baixada de l'IVA anunciada pel Govern del PP perquè, enlloc de limitar-se a la vivenda habitual, com havia anunciat el president Mariano Rajoy, s’aplica a qualsevol tipus de vivenda, tal com queda reflectit al BOE. Això permet, segons la plataforma, que es donin situacions “terriblement aberrants” com és el fet que es pagui un 4% d’IVA per comprar una tercera residència o “un palauet” però que ciutadans i empreses hagin de pagar el 18% d’IVA per béns i serveis més necessaris.

Per altra banda, han demanat a la Defensora del Poble que interposi un recurs d’inconstitucionalitat ja que entenen que la reducció vulnera també la Constitució Espanyola a l’article 31.1 on exigeix que el sistema tributari s’inspiri en principis d’igualtat i progressivitat.

A més a més, la plataforma entén que “ha quedat demostrat que aquest tipus de mesures no suposen una baixada de preus, sinó un augment dels marges de benefici” per a promotors i entitats financeres, i no comprenen que el Govern els afavoreixi de forma “tan clamorosa” i oblidin “per complet” el dret a una vivenda digna. Amb aquest "regal tan evident" sembla que el Govern no desaprovi la gestió que banca i promotors va fer de la bombolla immobiliària. Des de la plataforma s’oposen “frontalment” a una mesura que farà que l’estat espanyol deixi d’ingressar 750 milions d’euros i que va en contra de les recomanacions d’institucions nacionals i internacionals, les quals rebutgen incentivar nous endeutaments ni públics ni privats.

«Demanarem un paper del 37 i ens van enviar la Guàrdia Civil»

José María García Márquez i Miguel Guardado van demanar el 2009 un expedient d'un caporal, de 1937, al Ministeri de l'Interior i el que els van enviar a casa va ser a una parella de la Guàrdia Civil. "I això per què? Per a què volen ara uns papers del 37?", explica Guardado que li van preguntar els agents, uniformats dels peus al cap. Tots dos historiadors investigaven la repressió del franquisme a Morón de la Frontera (Sevilla), un estudi culminat ara en el llibre Morón: Consumatum est (Planta Baixa). Foto: Els genocides Queipo i Franco amb la clericalla nazicatòlica.

Els agents els van lliurar l'expedient però sense la sentència que l'havia de acompanyar: "Vam tornar a demanar-la i ens va passar el mateix: 'I això per què?", expliquen. Finalment, asseguren, els van entregar el document amb esborradures de tippex sobre els noms d'altres oficials que van considerar que havien de quedar ocults. "A nosaltres ens envien a la Guàrdia Civil i a Garzón a la banqueta. És el mateix. A tot el que vulgui aclarir la veritat, l'intenten acovardir: 'Ull, que us estem vigilant'", assenyalen.

El llibre que acaben d'escriure radiografia des d'un cas concret, el de Morón, que va ser el franquisme i les seves conseqüències, simbolitzades en l'actualitat en el procés a Garzón. Els autors es refereixen, per exemple, a l'obsessió del franquisme per esborrar les proves de la seva massacre. A Morón, dels centenars d'assassinats comesos el 1936 pels revoltats, només va ser inscrita aquest any una defunció al registre civil: la de Diego Orta, que s'havia "suïcidat" a la caserna de Falange. "Per contra les seves víctimes van ser registrades totes", denuncia el llibre, el títol fa referència a les paraules del general feixista Queipo de Llano: "En quant a Morón, consumatum est. S'ha fet un escarment, que suposo impressionarà als pobles que encara tenen l'estultícia de creure en el marxisme".

«La batalla de la memòria l'ha guanyat Franco», conclouen

El problema d'aquest país, lamenta García Márquez, és que el franquisme va implicar a milers de persones. "Quan va caure el mur de Berlín, els ciutadans van poder veure els arxius de l'Stasi i descobrir que milions d'alemanys van ser confidents. Aquí, la gent s'espantaria dels milers de persones que van ajudar al règim. Per això no hi ha interès en què es descobreixi la veritat", afegeix l'historiador. Entre ells, els propis jutges: "Hi ha cognoms gloriosos en la judicatura que estaven actuant com a jutges militars llavors, i això està esborrat de les seves biografies; moltes vegades fins i tot aplicant el garrot vil sense una sola prova", conclou.

Tot aquest ferri teló, unit a la dificultat per accedir als arxius militars, obliga a escriure la història des de baix, trucant casa per casa, buscant els familiars, de vegades amagats darrera les persianes, parlant amb la "veu baixeta" per la por que, 75 anys després, encara circula. "En aquest país hi ha molta història de ganduls, que no es molesten a anar als arxius i només miren el de la Causa General, que sí que està a internet, els de la repressió segueixen desapareguts", denuncien els autors. "Qui salvaguarda l'honor d'aquests noms que tothom pot veure a la Causa General? Tu parles malament sense proves dels colpistes i no triguen ni dos dies a posar-te davant d'un jutge", afegeixen.

El llibre pretén demostrar, a més, que la repressió va ser militar: "Va ser emparada, dirigida i organitzada per l'Exèrcit. Sempre s'ha volgut rentar això i descarregar les culpes sobre els falangistes, però aquests van seguir les ordres de l'Exèrcit, no va ser una guerra entre germans", afirma García Márquez. L'obra també desmunta que hi hagués una croada contra la religió catòlica. Segons Guardado, dels 12 sacerdots i desenes de monges que hi havia al poble, dos salesians van morir, tots dos beatificats: "Se'ls va detenir per les seves simpaties cap als revoltats, no per les seves creences. I no van ser afusellats. Van morir en un tiroteig provocat pel tinent de la Guàrdia Civil. A més, un d'ells, José Blanco, va disparar ardorosament contra els obrers des de la caserna", afegeix.

Llenguatge 'específic'

Cada expedient revisat, segons els historiadors, posa també de manifest l'ús específic d'un llenguatge per part dels revoltats: "Ells afusellaven, els vermells assassinaven; ells confiscaven, els rojos saquejaven". I critiquen que encara continuï havent reticències a cridar els crims del franquisme pel seu nom: "genocidi". O l'afany de la dreta a oblidar a aquestes víctimes: "En Morón ha hagut temps fins de nomenar alcaldessa perpètua a dues verges, però no s'ha reconegut a aquestes víctimes, encara que no m'estranya, perquè el rei tampoc ha tingut temps d'agenollar-se en una cuneta, davant d'una fossa", denuncia García Márquez, que es pregunta, a més, quina diferència hi ha entre Miguel Ángel Blanco, assassinat pels terroristes d'ETA, i qualsevol civil assassinat pels franquistes.

Saved posa l'exemple de Rodolfo Rodríguez, un home de 80 anys que encara plora per la seva família, sense cap reconeixement. Van matar al seu pare i un germà. I la seva germana Àgata, coneguda com a Miss Morón, li van commutar la pena de mort per la reclusió perpètua. Per poder condemnar-es van basar en mentides -"la presentaven com a líder de la crueltat"- i rebutjaven els testimonis que la defensaven, entre ells el d'una monja. A més de la repressió cap a les dones, Águeda simbolitza la necessitat d'inventar mites per alimentar la venjança i el rancor, segons els autors: "La transició ha estat una estafa en aquest sentit. La batalla de la memòria la va guanyar Franco", conclouen.

Ricardo Sixto: 'La imatge del monarca espanyol es troba cada cop més afeblida'

'La simpatia del rei pels colpistes no ens era del tot desconeguda. Hi ha hagut llibres i estudis que ja parlaven del paper del rei durant 23-F i que no era precisament el paper de conciliador que ens han fet creure alguns', diu a VilaWeb el diputat al congrés espanyol per EUPV, Ricardo Sixto, en referència a la documentació desclassificada i publicada a Alemanya que revela la simpatia i la comprensió que el rei Juan Carlos va expressar amb els colpistes.

Per Sixto, és 'terrible que un monarca que es defineix com a democràtic mostri simpatia per aquells que ataquen la població', i anuncia que el seu grup parlamentari estudiarà la possibilitat d'emprendre alguna iniciativa per aclarir què va passar. Recorda, però, que la responsabilitat del monarca recau en el govern de torn, i per tant, que el responsable de les actuacions del rei espanyol durant el 23-F seria el govern d'UDC que hi havia aleshores.

El diputat també posa damunt la taula l'afebliment de la imatge del monarca. 'És evident que la seva imatge es troba cada cop més afeblida: aquesta mateixa informació no haguera eixit als grans mitjans fa uns anys. Però la figura del rei i el paper de la monarquia han quedat tocats d'uns anys ençà. I nosaltres ens n'alegrem, que cada cop més gent qüestione el paper de la monarquia.'

Esquerra Unida critica el tracte de favor “gravíssim” de Bancaixa a Carlos Fabra

Marina Albiol (EUPV), ha acusat a l’ex president de la Diputació de Castelló d’utilitzar Bancaixa per afavorir “els seus interessos obscurs”. Diversos mitjans de comunicació s’han fet hui ressò dels crèdits hipotecaris que Bancaixa va concedir a Fabra l’any 2002 i 2009, per a comprar una casa a Madrid, “sembla que en unes condicions molt favorables, i per tant, això ens obliga a pensar en un presumpte blanqueig de diners. Exigim la depuració immediata de responsabilitats i que s’investiguen aquestos fets”, reclama Albiol. Bancaixa va concedir una hipoteca a Carlos Fabra sobre la seva casa de Madrid fins al 2045, data en què el president del PP de Castelló tindria 98 anys. Mónica Oltra (Compromís): “Els crèdits de Bancaixa a Carlos Fabra expliquen perquè el PP es nega a què Olivas comparega a Les Corts”.

La parlamentària critica “el tracte especial que dispensen determinades entitats bancàries controlades pels partits politics cap al seus càrrecs públics. El que estem veient és el favoritisme de Bancaixa amb un polític com Carlos Fabra, acusat per greus delictes i a l’espera de ser jutjat pels tribunals”.

Segons Albiol, les caixes “van nàixer en teoria per protegir al xicotet estalviador i inversor, particulars i empreses menudes, però sota el control del PP sembla que els diners es van destinar a ajudar a un polític acusat de corrupció a portar endavant els seus suposats intents de blanqueig de diners”, critica.

Albiol considera “increïble” que en mig d’una crisi econòmica molt dura Fabra obtinguera uns crèdits hipotecaris “amb unes condicions d’escàndol”. Fabra va demanar una hipoteca de 691.000 euros a l’any 2002, i una ampliació de 100.000 euros al 2009 que finalitzaria a l’any 2045, amb Fabra amb 98 anys. “És indignant que açò passara, quan molts autònoms han de tancar el seu negoci per la manca de crèdit perquè els bancs i les caixes els deneguen retiradament els diners que necessiten per a sobreviure”, recrimina.

La diputada reclama que s’investigue aquesta assumpte “d’amiguisme i presumpte blanqueig de diners entre els membres del PP que controlaven Bancaixa i l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. “Els culpables han d’assumir responsabilitats per la seua actuació, no poden quedar impunes”, afirma.

El capo del PP a Castelló, signava hipoteques per blanquejar diners segons l'acusació.

El president del PP a Castelló, Carlos Fabra, signava hipoteques que no podria pagar amb el seu sou públic, segons l'escrit de l'acusació popular, com a fórmula per blanquejar diners. Una d'aquestes hipoteques, amb Bancaixa, venceria quan Fabra tingués 98 anys. Bancaixa va concedir una hipoteca a Carlos Fabra sobre la seva casa de Madrid fins al 2045, data en què el president del PP de Castelló tindria 98 anys.

El líder del PP a Castelló va comprar un pis de 200 metres quadrats a l'exclusiva plaça de les Salesas de Madrid l'any 2002.

Anys després, Fabra sol·licità una ampliació de la hipoteca original, que el banc li concedeix. En concret-i segons consta en el registre-, un crèdit de 100.000 euros, que finalitzaria el gener de 2045, escriptura firmada davant notari el passat 22 de desembre de 2009, dia de la loteria i en plena crisi financera.

Segons les condicions concedides per Bancaixa al president del PP de Castelló, Fabra va demanar el crèdit als 63 anys, de manera que acabaria de pagar als 98 anys.

Pràctica poc habitual

La concessió d'ampliació d'hipoteques en aquests termes no és una pràctica habitual. Fonts de l'entitat consultades, asseguren que l'habitual és limitar l'amortització als 70 anys i no 30 anys més, com es va fer amb Fabra.

Altres entitats es mouen en els mateixos límits i, en tot cas, amb clients molt solvents. Aquest habitatge podria ser una de les embargades si Carlos Fabra no diposita la fiança de 4,2 milions que li exigeix ​​el jutjat.

Oltra: “Els crèdits de Bancaixa a Carlos Fabra expliquen perquè el PP es nega a què Olivas comparega a Les Corts”

La portaveu adjunta de Compromís en Les Corts, Mónica Oltra, s’ha referit hui a l’escrit de l’acusació popular del cas Fabra que considera què l’ex President de la Diputació de Castelló firmà hipoteques amb Bancaixa per a blanquejar diners.

La concessió de crèdits hipotecaris a Carlos Fabra per al presumpte blanqueig de diners evidencia la complicitat de Bancaixa. L’ús partidista que ha realitzat el PP de les caixes d’estalvi valencianes arribà a este punt de cooperació necessària en un cas de corrupció, actuacions com estes expliquen perquè els valencians i valencianes hem perdut les nostres ferramentes financeres. “La negligent gestió de les entitats financeres no pot quedar impune”, ha assenyalat Oltra.

Segons Oltra “després d’haver conegut hui esta notícia sobre el suposat blanqueig de diners de Carlos Fabra a través de Bancaixa hem entés perquè la majoria del PP en la Mesa de Les Corts acaba de denegar al grup Compromís la petició de compareixença de José Luis Olivas perquè donara compte davant el parlament valencià de la seua gestió al capdavant d’esta entitat financera”.

Isabel de Windsor: 60 anys de feixisme imperial i criminal

Isabel de Windsor, cap de la família de plutòcrates més poderosa d'Europa, compleix 60 anys de tirania des d'aquell 6 de febrer de 1952, després de la "sobtada mort", del seu pare. Aixó passa quan l'únic gran imperi colonial, feixista i anacrònic s'enfronta un cop més a l'Argentina pel tema Malvines en una nova escalada de tensions propies del segle XIX. Les paraules de mala manera del cínic baró Cameron sobre el "colonialisme" argentí fan reflexionar sobre l'expansió imperialista anglesa, els seus paradisos fiscals de lladres i criminals i la seva política hipócrita d'agressions i crims contra l'humanitat global.

Gran Bretanya, tot i la pèrdua de les 13 colònies a Amèrica del Nord i d'embrancar-se en la guerra contra Napoleó Bonaparte, va intentar dominar la zona del Riu de la Plata el 1806 i 1807. Van ser derrotats dues vegades pel poble rioplatense, però en 1833, els britànics van envair les Illes Malvines -posteriorment les Georgies del Sud, Sandwich del Sud i illots adjacents-, originant un conflicte que encara continua.

A això es va sumar a Oceania la conquesta d'Austràlia, amb les colònies penals de 1788 i el genocidi organitzat del poble aborígen, i Nova Zelanda, sota el seu domini des de 1840, més desenes d'illes i ports. A Europa, Irlanda no va tenir més sort i va ser ocupada pel 'Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda' el 1801.

Pel que fa al continent asiàtic, la victòria de les forces de la British East Índia Company el 1757 va obrir la província índia de Bengala al domini britànic, encara que després de la revolta popular de 1857 els territoris de la Companyia van passar a estar sota l'administració de la Corona el 1858.

Dècades després, Disraeli va proclamar el 1876 a la Reina Victòria Emperadriu de l'Índia. Ceilan (actual Sri Lanka) i Birmània (actual Myanmar) van ser sumats al seu domini, que es va estendre fins a Malàisia i, des de 1841, a Hong Kong després de la Primera Guerra de l'Opi contra la Xina, en defensa de les exportacions d'opi de la Companyia.

Al mig el Regne Unit va participar, juntament amb França, l'Imperi Otomà i el Regne de Piemont i Sardenya, de la Guerra de Crimea contra la Rússia tsarista, que es va desenvolupar entre 1853 i 1856.

Després d'entaular successives guerres en Mysore (Índia) contra Fath Ali Tipu (Tipu Sahib) el 1799 va ser derrotat. De la derrota del "Tigre de Mysore" -que va inspirar Jules Verne en el seu personatge del capità Nemo- va esdevenir una opressió imperialista que va desencadenar el 1857 la Gran Insurrecció de 1857, liderada per hindús i musulmans, implementant els anglesos matances a dojo. Segons Eric Hobsbawm: "L'Índia havia de ser conservada a totes passades... L'Índia era la clau que obria les portes del llunyà Orient al tràfic de drogues i a altres profitoses activitats que els homes de negocis europeus desitjaven iniciar".

Entre les guerres de l'opi a la Xina i la lluita pel Canal de Suez a Egipte, el Regne Unit desitjava garantir els seus punts estratègics per a la seva expansió comercial i militar imperialista.

A l'Àfrica, Mohammad Ahmad va combatre als anglesos, comandats pel general Charles George Gordon -anomenat "El Xinès" per les seves matances durant la Guerra de l'Opi-, i va fundar l'estat revolucionari de la Mahdiya al Sudan el 1885.

I arribem a la Confederació Argentina, als bloquejos i la resistència encarnada per Juan Manuel de Roses i el seu poble.

L'avanç anglofrancès, que portaria el lliure comerç i la temptativa de dividir el territori en la "república de la mesopotamia", es va intentar frenar amb les cadenes. Massa canonades d'anglesos i francesos, al costat dels mercenaris argentins, italians -com Garibaldi- i alemanys, es van necessitar per exterminar Mansilla, Thorne i altres patriotes en les quatre bateries. Després de la guerra de guerrilles en les costes argentines, el fracàs en l'intercanvi comercial i la desmoralització de l'invasor, va sobrevenir el triomf polític.

L'afront de Malvines no va ser oblidat, si un veu la continuïtat de la lluita del gaucho Rivero en ambdues terres. I no ho va ser per les dones de San Pedro i San Nicolás que van donar batalla. Batalla lliurada amb valentia pel Regiment de Patricis, "militars i poble units en un sol fusell", segons el que va afirmar la nostra Presidenta el 20 de novembre del 2010 a San Pedro en inaugurar el monument nacional.

Com que no van ser oblidades les Malvines durant els governs de Perón, on insistentment es van fer reclams en fòrums internacionals. Ni pels membres de la Joventut Peronista que, al comandament de Dard Cap, les ocuparan en els '60 reivindicant la sobirania en l'Operatiu Còndor.

Malvines el 1982, més enllà de Galtieri i el Procés genocida, va ser una fita més en aquesta lluita antiimperialista, on Thatcher va empènyer al seu poble per a la lluita, per tal de desviar la tensió de la seva crisi econòmica i desocupació, patida en aquesta època.

Els anys passen, però les lluites són les mateixes. A cada canonada dels organismes internacionals financers, de les multinacionals i dels mitjans monopolistes de premsa, la resposta és una: generar consciència i defensar la sobirania contra l'ingerència imperialista com ho va fer Roses, com Perón, com els combatents a les Malvines, com Néstor, com Cristina, com ho fa des de sempre el poble.

* Politòleg, docent de la UNLZ i UNMo, Membre de l'Institut Nacional Manuel Dorrego.

Pressions immorals dels EUA i l''OTAN sobre Rússia

La reunió del Consell de Seguretat de l'ONU es va veure precedida d'una poderosa campanya de premsa tendent a posar fi al suport de Rússia a Síria. Aquesta campanya es va articular al voltant de 2 temes: El règim tortura nens i el règim és responsable de «l'horrible massacre», frase feta per designar 'l'assassinat' de més de 200 persones a Homs. Però les víctimes d'Homs són persones, tant civils com militars, executades després d'haver estat segrestades per grups armats de caràcter polític o mafiós. El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, qualifica de "indecents, a la vora de la histèria" les reaccions de Clinton i Sarkozy i l'ambaixador de Rússia a l'ONU, Vital Txurkin, va amenaçar l'impertinent Qatar: "Si vostè em parla una altra vegada d'aquesta manera, no hi haurà més tal cosa com la de Qatar a partir d'avui... ".

'L'informe' de HRW no cita absolutament cap nom de cap víctima. Tampoc assenyala cap raó per a les tortures que esmenta. Acusa els torturadors d'exigir que les víctimes reneguin de la seva fe i que adorin a Bachar al-Assad, argument clàssic i sense sentit en la literatura takfirista que acusa els alauites de no ser musulmans. A l'hora de precisar l'ubicació dels centres de tortura, HRW no designa edificis de forma precisa sinó diverses institucions, que en alguns casos van practicar la tortura en els anys 1970-80, és a dir en temps de la dictadura.

Les víctimes d'Homs són persones, tant civils com militars, executades després d'haver estat segrestades per grups armats de caràcter polític o mafiós. Les fotos de les agències de premsa mostren cadàvers amb les mans lligades, la qual cosa indica que aquestes víctimes no van ser abatudes per franctiradors ni van morir per trets de morter, contràriament al que afirma l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH) controlat i subvencionat pels EUA.

Tots els mitjans de premsa que acusen l'administració al-Assad de ser responsable d'aquests crims utilitzen la mateixa expressió -«horrible massacre»- que exerceix aquí el paper d'eslògan. El Gulf News parla de «xoc i horror», com a referència a la tècnica militar de «xoc i estupor». Es tracta de crims d'una envergadura que deixa els testimonis sota una sensació d'atordiment que els impedeix analitzar la situació i reaccionar davant seu.

En una reacció espontània davant la difusió d'aquestes notícies, grups de sirians residents a l'exterior van atacar ambaixades sirianes en diferents països. Les ambaixades sirianes al Regne Unit i Kuwait van ser efectivament saquejades sense que les autoritats locals tractaran d'intervenir i impedir-ho. En resposta, els siris atacaren les ambaixades d'EUA, França i Canadà.

Rússia: Les crítiques al veto són "indecents"

També aquest dilluns, el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha qualificat de "indecents, a la vora de la histèria" les reaccions a Occident al veto de Rússia i la Xina al projecte de resolució sobre Síria en el Consell de Seguretat de l' ONU, especialment les de la Secretària d'Estat, la sionista Hillary Clinton.

"Algunes de les veus que se senten a Occident per avaluar el resultat de la votació al Consell de Seguretat de l'ONU (...) sonen, diria jo, indecents, a la vora de la histèria", ha apuntat Lavrov en roda de premsa després de reunir amb el seu homòleg de Bahrain, Halid al Halifa.

Xina nega que protegeixi al règim

Xina també ha rebutjat les acusacions de Clinton de que "protegeix" al règim sirià. "No protegim a ningú. Defensem la justícia en la qüestió siriana", ha declarat el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors. Xina "no accepta les acusacions" sobre el veto conjunt xinès-rus, ha declarat Liu Weimin, en resferencia a les declaracions de la secretària d'Estat, Hillary Clinton.

Xina ha reiterat també aquest dilluns la seva petició perquè les parts aturin la violència. Mentrestant, el diari Xina Daily dedica un editorial al conflicte i assegura que Occident "vol obrir la porta al canvi d'un règim que constitueix un obstacle per a la posada en marxa de les seves polítiques al Pròxim Orient".

Els països de l'ALBA repudien la ingerència estrangera a Síria

Els països membres de l'Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica (ALBA) han rebutjat aquest diumenge en un comunicat emès durant la XI cimera d'aquest organisme "la política sistemàtica d'ingerència i desestabilització" estrangera a Síria.

"Els països membres de l'ALBA condemnen els actes de violència armada que grups irregulars recolzats per potències estrangeres han desfermat contra el poble sirià, i formulen vots perquè la societat siriana retorni a la calma i es desenvolupi en un ambient de pau", ressenya un comunicat publicat al portal web de l'ALBA.

Els caps dels Estats afiliats a l'organisme d'integració llatinoamericà han manifestat el seu suport al procés de reformes del president sirià, Bashar al-Assad, que fomenta un diàleg nacional en el marc de la sobirania i integritat de Síria per tal de sortir de l'actual crisi d'aquest país.

Els països occidentals acusen el govern sirià de cometre massacres contra la població civil durant les manifestacions. No obstant això, el govern sirià rebutja aquests al·legats i denuncia que els mateixos països occidentals estan donant suport a grups armats que realitzen operacions de sabotatge al país àrab, a més d'haver matat més de 5.000 persones.

Rússia amenaça Qatar de fer-la despareixer

Un altercat va tenir lloc entre l'Ambaixador de Rússia al Consell de Seguretat de les Nacions Unides "Vitaly Txurkin," i el ministre de Relacions Exteriors de Qatar.

El qatarí va amenaçar l'ambaixador de Rússia, dient-li: "L'adverteixo en contra de qualsevol veto sobre la crisi a Síria. Rússia ha d'acceptar la decisió de l'ONU, en cas contrari eperdran tots els països àrabs...".

L'ambaixador de Rússia Vital Txurkin, va respondre-li en veu baixa: "Si vostè em parla una altra vegada d'aquesta manera, no hi haurà més tal cosa com la de Qatar a partir d'avui... ".

Imputat el director de l'Institut del Gospel de Barcelona per vexar menors

El Jutjat d'Instrucció 14 ha imputat al director de l'Institut del Gospel per presumptament humiliar, vexar, manipular, coaccionar i fins i tot mantenir relacions sexuals durant els últims quatre anys amb alumnes a qui feia classe, dels quals alguns eren menors. Segons fonts judicials, Óscar Alberdi va convertir la seva escola en una mena de secta en què manipulava als adolescents als quals convencia que les vexacions a les que els obligava eren bones per a ells, inculcant-los un fort sentiment de pertinença al grup, i provocant que es aislasen poc a poc del seu entorn social i familiar.

La policia investiga l'estatus jurídic de l'escola que, encara que en principi és de titularitat privada, realitzava les seves activitats en centres i locals cedits per parròquies de Barcelona, arribant fins i tot a fer classes de cant com a activitats extraescolars en algun institut públic.

L'acusat organitzava el seu negoci amb una estructura piramidal, de manera que ell només feia classe de cant a un reduït grup d'adolescents -les presumptes víctimes-, mentre que altres professors de la seva confiança ensenyaven al seu torn a altres alumnes, sobre els que, en principi, no es van produir aquests abusos.

Precisament, van ser una vintena d'aquests alumnes més directes que van denunciar a Óscar A., a partir del qual la policia i la magistrada del Jutjat d'Instrucció 14 van emprendre les seves investigacions.

La jutge, que ja ha escoltat la versió d'algunes víctimes, prendrà declaració a la resta al llarg de la setmana, i després citarà també a l'acusat perquè doni explicacions.

Detingut un líder maurità oposat al cens racista de negreafricans

Les autoritats mauritanes han detingut a la capital, Nouakchott, a Wane Abdoul Birane, coordinador del Moviment 'No toquis la meva nacionalitat', oposat a un cens de la població negra per considerar-lo "racista": "Les forces de seguretat van detenir ahir Wane Abdoul Birane que protesta contra les irregularitats comeses durant el cens de la població negre-mauritana, però no van donar cap justificació a aquesta mesura" indica un comunicat difós per aquesta coalició. Foto: La resistència líbia denúncia bestials tortures aplicades fins i tot a nens negres a Tawarga pels membres racistes del CNT libi que ja han estat acusats per l'ONU de massacrar negres indiscriminadament.

La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i l'Associació mauritana de Drets de l'home (AMDH) han declarat que aquesta detenció "demostra una vegada més que la manipulació del sistema judicial maurità amb finalitats polítiques o personals viola els drets humans".

No toquis la meva nacionalitat

El Moviment No toquis la meva nacionalitat organitzar fa alguns mesos en diferents ciutats del país diverses manifestacions en què va denunciar el controvertit cens que segons ell exclou a través de complicats tràmits a un gran nombre de negres mauritans.

Mauritània té tres milions d'habitants, entre ells els àrabs-berbers a què pertanyen els harratine (descendents d'esclaus), i els negre-africanes (les ètnies pullar, soninké i wolof).

El passat 27 de setembre una d'aquestes manifestacions va causar la mort d'un jove maurità en ser disparat per un gendarme.

La COD ha condemnat "fermament" la detenció de Wane, que "atempta contra la llibertat d'un ciutadà maurità l'únic pecat és oposar-se a les pràctiques del règim".

La coalició opositora exigeix ​​el seu "alliberament immediat" i demana al poder que "cessament de provocar les forces de l'oposició amb l'ús de la violència i la seva repetida violació de les llibertats individuals i col·lectives".

Dimiteix el primer ministre romanès per les protestes contra les retallades

El primer ministre de Romania, el conservador Emil Boc, ha anunciat avui a Bucarest la seva dimissió en un discurs davant el gabinet de Govern, després de les fortes protestes registrades contra la seva política d'austeritat. "He pres la decisió de presentar la meva dimissió per distendre la situació política i social del país, però també per no perdre el que els romanesos han guanyat: l'estabilitat econòmica", ha afirmat Boc davant els seus ministre, en un discurs retransmès per televisió.

Romania, un país durament colpejat per la crisi econòmica, va viure en la segona quinzena del mes de gener violentes manifestacions contra els durs retallades del Govern. Les manifestacions havien demanat la dimissió de Boc i del president Traian Basescu, a qui acusen d'autoritarisme. La coalició opositora entre el Partit Social Demòcrata (PSD) i el Partit Nacional Liberal (PNL) ha celebrat aquesta dimissió i ha exigit eleccions anticipades i la dimissió de Basescu.

Percebut a Romania com una "titella" del president, Boc ha defensat avui un cop més la seva política d'estalvi, que segons ell "han salvat el país del col · lapse econòmic". "He pres decisions molt difícils, pensant en el futur de Romania, no perquè he volgut, sinó perquè ha estat necessari", va assegurar el polític conservador. Després de la seva marxa, el president haurà ara nomenar un nou primer ministre, que ha de ratificar per un Parlament dominat per la coalició de centredreta que governa el país.

La dimissió de Boc es produeix després de la més recent visita d'avaluació a Bucarest del Fons Monetari Internacional (FMI), amb el qual Romania ha signat dos acords de crèdit i ha aplicat una de les polítiques d'austeritat més dures del continent. En un comunicat d'ahir, l'FMI va aplaudir de nou el programa de reformes del Govern de Boc, que no obstant això ha afectat el nivell de vida dels romanesos i ha provocat les protestes que li han costat ara el càrrec.