dimarts, 30 d’abril de 2013

Retallades i copagament per 3.134 milions en sanitat per al 2013

El PP retallarà 3.134 milions en l'àmbit sanitari i farmacèutic per 2013 sumant l'aplicació de les reformes ja dutes a terme el 2012 amb un atac a la ciudananía que inclou una retallada en l'ús de transport sanitari no urgent, un augment del 5% de l'aportació de l'usuari dels serveis de Dependència i una ampliació del copagament en medicaments de dispensació hospitalària.

Així ho detalla el Programa Nacional de Reformes remès aquest dijous pel Govern a la Comissió Europea. Es tracta d'un text de 192 pàgines que resumeix totes les mesures que té previst dur a terme l'executiu espanyol amb l'objectiu de complir els nous marges de dèficit fixats per Brussel·les (del 6,3% aquest 2013) però a costa dels treballadors exclusivament.

Les retallades en els serveis sanitàries sumaran 875 milions i algunes de les noves mesures inclouen reduccions en la dispensació ambulatòria de certs medicaments o en l'ús de transport sanitari no urgent.

Però el gruix de l'estalvi vindrà, segons els comptes que fa el Govern, a través de la reforma farmacèutica duta a terme el 2012. El ejcutivo considera que l'estalvi estimat per al 2013 serà de 1.400 milions i bona part d'aquest tindrà a veure amb l'ampliació del copagament farmacèutic dels usuaris en els medicaments de dispensació hospitalària.

L'executiu també preveu un estalvi de 300 milions mitjançant la posada en marxa d'una plataforma de compres centralitzades a través d'internet, que es dirà E-Salut, el desenvolupament d'una història clínica digital que sigui vàlida a tot l'Estat i l'impuls de la recepta electrònica.

D'altra banda, el Govern també preveu un estalvi de 339 milions d'euros gràcies a l'augment del 5% de l'aportació de l'usuari dels serveis de Dependència. També en aquest àmbit, l'executiu anuncia dos reials decrets per "adequar les prestacions a les necessitats reals dels dependents", el que significarà una retallada de 489 milions en aquest àmbit.

20 patrons de la Fundació Príncep de Girona en el sumari del 'Cas Nóos'

Els diputats de la CUP Quim Arrufat i David Fernández han assegurat aquesta tarda en roda de premsa al Parlament de Catalunya que el seu grup ha tingut accés al sumari del 'Cas Nóos' i que han trobat fins a 20 patrons de la Fundació Príncep de Girona. Segons Fernández, els noms figuren com a clients d'aquest institut, que està sent investigat i que ha provocat la imputació d'Iñaki Urdangarín i de la infanta Cristina, entre d'altres.

Entre els noms que ha fet públics la CUP hi ha el de persones de gran influència en la societat catalana i espanyola com és el cas de Salvador Alemany (Abertis), Antoni Brufau (Repsol), Javier Botín, Francisco González (BBVA) o Sebastià Escarrer (Grup Meliá). També apareixen al sumari, segons la CUP, tot i que no com a clients, César Alierta (Telefónica), Carlos Godó (grup Godó), Isidre Fainé (La Caixa), José Ferrer, Pablo Isla Álvarez de Tejera (Inditex) i Miguel Ángel Torres.

La CUP ha demanat als 20 patrons que apareixen al sumari que donin explicacions públiques sobre la seva presumpta vinculació amb Urdangarín o l'Institut Nóos.

La CUP denuncia també que el fet que almenys el 33% dels patrons de la Fundació Príncep de Girona aparegui al sumari "posa seriosament en dubte el nom i la tasca d'aquesta Fundació" i demostra com "bona part de l'oligarquia catalana finança i sosté ulls tancats una monarquia espanyola cada vegada més decadent i corrupta".

Finalment, la CUP demana a l'Ajuntament de Girona que "tall qualsevol relació amb l'entitat" fins que no s'aclareixi el paper dels 20 patrons que apareixen al sumari. En l'últim ple municipal, la CUP va proposar a l'Ajuntament que trenqués les relacions amb aquesta fundació però els vots de CiU, PP i PSC ho van impedir.

Tancament d'IU a Nerva contra la situació "d'emergència social"

Càrrecs públics i militants d'IULV-CA a la Conca Minera s'han tancat aquest dimarts a l'Ajuntament de Nerva (Huelva) per "lluitar per la seva terra i el seu futur" i mantindran la protesta fins aquest dimecres, coincidint amb la celebració de l'1 de maig. Segons la portaveu del Consell Comarcal d'Izquierda Unida, Isabel Llancha, la Comarca Minera es troba en situació d '"emergència social" amb 2.793 persones a l'atur a final del mes de març, "amb famílies senceres sense feina i sobrevivint amb ajuda de familiars, ONG i serveis socials".

"Davant aquesta situació, Izquierda Unida es planta", diu la portaveu comarcal, que considera que "és el moment d'obrir una etapa de mobilitzacions, que abasti al major nombre possible de col·lectius, en pro de l'ocupació i contra l'atur".

"Amb aquest tancament pretenem ser la metxa que encengui la flama del foc de la lluita. És una reunió pacífica, oberta a tota la societat nervense en particular i de la Conca Minera en general, ja que la situació per la qual estem passant és insostenible. No consentirem més promeses incomplertes", segons ha denunciat Llancha.

"Des d'Izquierda Unida a la Comarca Minera reivindiquem per a la nostra terra un motor d'ocupació fort al que se li vagi unint d'altres que aconsegueixin, a través del treball, aixecar aquesta Comarca d'una vegada per totes", ha remarcat la portaveu comarcal.

Creu de Sant Jordi a un franquista que apareix a la ‘llista Falciani’

La Generalitat de CiU, seguint la tradició de Jordi Pujol de premiar organitzacions sectàries i corruptes afins amb la Creu de Sant Jordi, com l'impune Millet, guardona ara Josep Maria Bosch i Aymerich (foto) per la seva "contribució a l'economia" i obvia que apareix al llistat d'evasors fiscals recollit per l'exempleat del HSBC Falciani. A més, va ser delegat de l'INI als EUA durant la dictadura.

Un any més, la Generalitat de Catalunya ha atorgat més de vint Creus de Sant Jordi a personalitats en principi rellevans del Principat. Com passa a vegades amb les distincions d’aquest tipus, entre els guardonats hi ha noms que sorprenen. El cas més flagrant és el de Josep Maria Bosch i Aymerich, que ha rebut un dels principals reconeixements que dóna el Govern català per la seva “contribució a l’economia”. Empresari, enginyer i arquitecte, fa nou dies El País va revelar que formava part de l’anomenada llista Falciani, el llistat d’evadors fiscals elaborat amb la informació recollida per l’extreballador del banc HSBC Hervé Falciani i que el govern francès va entregar al seu homòleg espanyol.

Segons el rastreig del rotatiu del Grup Prisa, Bosch i Aymerich formaria part dels evasors que haurien defraudat a Hisenda una xifra superior als 120.000 euros. En total, es calcula que entre els 1.500 noms de la llista Falciani, la xifra evadida superaria els 6.000 milions d’euros. Entre els catalans que apareixen a la llista també hi ha Manuel Lao, president de la multinacional del joc Cirsa, i Dídac Fabregas, propietari de la gestora d’immobles Infiprox.

Josep Maria Bosch i Aymerich té 91 anys i és el fundador del Grup Bosch Aymerich, dedicat als negocis hotelers, de l’esquí i immobiliari. Al factòtum del grup se’l considera l’exemple d’empresari català que va exercir de pont entre la dictadura franquista i els Estats Units. De fet, durant la dictadura va ser el delegat al país nord-americà de l’Instituto Nacional de Indústria (INI). Gràcies als seus contactes, va rebre l’encàrrec del Pentàgon de construir les bases militars dels EUA a l’Estat espanyol.

La fatxenda de Pimec vol ‘minijobs’ amb esclaus a 450 € mensuals

La 'recepta' de la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya (Pimec) per rebaixar les xifres d’atur és que s’implantin els anomenats minijobs, feines a jornada parcial i amb sous molts baixos que s’han generalitzat a Alemanya i que no han fet altra cosa que estendre la precarització i la pobresa entre la població mentre els vells nazis de Merkel -ara 'neoliberals'- multipliquen beneficis. Josep González [foto], president de Pimec, afirma que “més precarietat és un 27% de persones sense feina, i tot el que sigui combatre-ho és bo” el que segons ell es faria amb sous inferiors als 450 euros mensuals.

Per potenciar els llocs de treball a temps parcial, González ha proposat que es redueixin els costos per a l’empresari. També ha proposat que es puguin compatibilitzar els minijobs altres ingressos, com ara llocs de treball poc retribuïts i algunes prestacions socials. La proposta sorgeix després d’un estudi de Pimec basant-se en l’experiència alemanya i González ha matisat que la transposició d'aquesta legislació alemanya no es pot fer automàticament i per tant caldria arribar a un consens per a la seva aplicació. Segons l’empresari, entre les diferències que caldria tenir en compte seria que en tractar-se de mitja jornada i el salari mínim per a la jornada completa és de 645 euros, el sou dels minijob hauria d’estar per sota dels 450 euros.

Sovintels neoliberals i lacais a sou citen -amagant els fets reals- el cas alemany com a exemple 'd’èxit' en la implantació dels minijobs. Però realment es pot considerar un èxit el que ha provocat la generalització d’aquests llocs de treball? Si el 1995, la subocupació afectava el 15% de la massa laboral alemanya, actualment el percentatge ja s’eleva al 25%, un total de 7,3 milions de persones.

La implantació dels minijobs va ser possible gràcies a les reformes introduïdes pel canceller 'socialdemòcrata' Gerhard Schroëder, que van fomentar la reducció dels salaris per incrementar la competitivitat de les exportacions de les empreses alemanyes i augmentar els seus beneficis. La majoria de minijobs germànics tenen sous inferiors als 400 euros i la seva generalització forma part del procés per aprimar l’estat social alemany. En part gràcies a aquesta modalitat d’ocupació, les empreses presenten beneficis milionaris, però el nombre de persones empobrides i precaritzades no ha deixat de créixer.

El PP reconeix que els seus càrrecs públics cobren sobresous

El Partit Popular, que sempre ha rebutjat el terme "sobresou", va admetre aquest dilluns que els seus càrrecs públics "tenen dret a percebre una doble compensació", el que confon el terme "dret" amb arbitrarietat i corrupció institucional. La direcció nacional reconeix que contempla aquesta possibilitat per als presidents regionals -si la legislació autonòmica no ho prohibeix-, diputats, senadors i fins i tot els seus parlamentaris a les cambres autònomes.

Ho va dir el número tres de la formació, el vicesecretari d'Organització i Electoral, Carlos Floriano, qui a més va atribuir a aquestes quantitats la categoria de "sou", quan en realitat la llei permet cobrar com a "despeses de representació".

"Els que són càrrecs públics reben una part per càrrec públic i l'altra part pel partit", va assegurar en una compareixença a la seu nacional del partit. Preguntat per la pauta utilitzada per gestionar les compensacions als seus càrrecs, Floriano va tractar d'cenyir-se al PP nacional: "A Gènova no cobren ni sobresous ni sobreres. Es cobren sous. Sous", ha remarcat. "Això és el que hi ha. Sous".

Floriano va exposar a continuació en què consisteix el "criteri" de la banda que retalla els salaris i roba a cabassos impunement: "Els que són càrrecs públics reben una part per càrrec públic i l'altra part pel partit. Els que no són càrrecs públics, tot pel partit. Els que són càrrecs públics del Congrés i del Senat, reben pel Congrés i pel Senat i una altra part pel partit. Els que són diputats a l'Assemblea de Madrid reben la part per l'Assemblea de Madrid i la part pel partit". "Per tant, no hi ha sobresous. Hi ha sous", segons el bocamoll del PP.

Només la presidenta d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, i la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho van admetre que cobren una compensació. Tots els altres barons, a partir de la número dos del PP, la secretària general, María Dolores de Cospedal, van negar rebre una retribució extra.

La gran majoria dels parlamentaris del Grup Popular amb responsabilitats a Gènova, 13, i els diputats o senadors membres del Comitè Executiu Nacional perceben, per exemple, una compensació per "despeses de representació" que en alguns casos supera els 50.000 euros, segons les declaracions de béns i rendes corresponents al passat exercici. Els ministres i els secretaris d'Estat només cobren del Govern.

Imputats un exdirector i dos caps d'una clínica pel cas de nens robats

El Jutjat d'Instrucció número 50 de Madrid ha citat en una providència l'exdirector de la clínica Santa Cristina, Josep Zamarriego, i a dos antics caps de nounats en qualitat d'imputats per al pròxim 27 de maig per la seva presumpta implicació en la desaparició de dues nenes bessones nascudes en aquest centre hospitalari el 23 de febrer de 1981. Les citacions es produeixen en relació amb els delictes de detenció il·legal i falsificació en el marc de la denúncia interposada per Purificación Betegón (foto).

Betegón va ser una de les afectades dels nens robats que va portar la monja sor Maria per segona vegada com a imputada a la justícia. No obstant això, la religiosa finalment no va poder declarar per motius de salut i va morir al gener sense poder donar el seu testimoni. En no haver més imputats, la seva mort abocava dues causes a l'arxiu, pel que les encausaciones d'avui permeten tornar a obrir els processos de Betegón i María Luisa Torres, l'altra mare que va portar a sor Maria als tribunals.

Les associacions madrilenyes de víctimes de nens robats 'Endavant Bebès Robats' i 'Tots els nens robats són també els meus nens' es concentraran de nou aquest diumenge a la Puerta del Sol, com han vingut fent des de fa onze mesos, coincidint en aquesta ocasió amb el Dia de la Mare.

Abertis augmenta el benefici net un 12%

El grup Abertis que encapçala Salvador Alemany (foto) i que dirigeix les polítiques neofeixistes de CiU ha augmentat el benefici net un 12% durant el primer trimestre del 2013. O, el que és el mateix, 125 milions d'€. Si es té en compte la plusvàlua per la venda d'Eutelsat durant el 2012 i el 2013, la xifra s'eleva fins als 141 milions d'€.

Les dades són difícils de comparar respecte períodes anteriors perquè, en aquesta ocasió, s'han tingut en compte les noves concessions al Brasil i Xile, que han aportat 244 milions d'€ als ingressos del grup. Fruit d'aquestes incorporacions, un 65% dels ingressos i un 60% de l'Ebitda (beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) es generen fora de l'estat espanyol.

Abertis ha tingut, durant aquests primers tres mesos de l'any, 1.145 milions d'€ d'ingressos d'explotació, el que suposa un augment del 29% respecte al mateix període de l'any anterior. Un 83% dels ingressos es generen a les autopistes, mentre que un 115 correspon al sector de les telecomunicacions i un 6% al dels aeroports.

El sector de les autopistes ha aportat 954 milions d'€ en ingressos i 599 milions d'€ en Ebitda (89%). A l'estat francès i a l'espanyol, el trànsit ha tingut una evolució negativa amb uns descensos del 2,1% i del 8,4% respectivament. Ho ha compensat el trànsit al Brasil i a Xile, que ha crescut un 4,4% i un 8,2%.

D'altra banda, l'Ebitda total del grup ha estat de 675 milions d'€.

Durant el primer trimestre, el deute net d'Abertis ha disminuït i s'ha situat als 13.753 MEUR, amb una reducció de 380 MEUR o, en altres paraules, un descens del 2,7% en referència al tancament del 2012. El 93% del deute és a llarg termini i el 75%, de tipus fix. El cost mitjà del deute és del 5,11% i el venciment mitjà és de sis anys.

El Consell d’Europa denuncia que els Mossos de CiU torturen detinguts

El respecte als drets humans no queda garantit en algunes de les detencions dels Mossos d’Esquadra, en què se segueixen produint maltractaments. Aquesta és una de les principals conclusions de l’apartat dedicat a la policia catalana de l’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) que el Consell d’Europa ha donat a conèixer dimarts al matí. El CPT també alerta de l’ús de bales de goma per part dels antiavalots dels Mossos i en reclama un major control, a banda d’una millor formació dels agents que les disparin. El Consell d’Europa és organisme dedicat a la defensa dels drets humans.

L’informe del CPT considera “lamentable” que, després de nombroses visites al Principat, la delegació segueixi rebent “moltes acusacions de suposats maltractaments”. Consistirien sobretot en “puntades de peu i cops de puny al cap i al cos, així com cops amb les porres al cos, normalment en el moment de la contenció, quan s’ha aconseguit reduir i posar sota control la persona”.

El Consell d’Europa també ha rebut acusacions de maltractaments suposadament patits pels detinguts en les comissaries. La delegació del CPT, que va visitar el Principat del 31 de maig al 16 de juny de 2011, afegeix que en alguns casos va reunir proves mèdiques i d’altres tipus que eren “coherents” amb les acusacions de maltractaments. Per tot plegat, constata la “necessitat de supervisar constantment la manera com els Mossos d’Esquadra tracten els detinguts”.

El treball també fa referència al desallotjament de la plaça Catalunya que van portar a terme els antiavalots de la policia autonòmica el 27 de maig de 2011 i en critica l’ús “desproporcionat” de la força i l’ocultació del número d’identificació dels agents. Amb relació a aquest punt, recomana que s’adoptin les “mesures per garantir que tots els Mossos portin en cada moment i de forma visible targetes d’identificació quan estan de servei”. La negativa a entregar als detinguts un fullet amb els seus drets, el fet de no deixar triar a un detingut l’advocat que ell triï o la insalubritat de les cel·les de la comissaria de les Corts són altres crítiques d’un informe que també es queixa del poc interès de les autoritats a investigar les denúncies de maltractaments.

Tot i que les bales de goma no estaven tan d’actualitat la primavera de 2011 com actualment, el document també les menciona i advoca perquè hi hagi un control “exhaustiu” sobre el seu ús. “Només als policies degudament seleccionats i formats se’ls hauria de permetre l’ús d’aquestes armes, i s’haurien de prendre totes les precaucions necessàries”, afegeix el document, que també reclama que se sotmeti a reconeixement mèdic totes les persones contra les quals s’hagi utilitzat aquest tipus d’armes.

Denúncia de les condicions de la Model


En un altre informe, el CPT denuncia certes situacions que tenen lloc a la presó Model de Barcelona. El treball, fruit d’una inspecció portada a terme del 19 al 22 de juny de l’any passat, exposa la persistent massificació del centre, els maltractaments físics que reben els reclusos per part d’alguns funcionaris a la sisena galeria i “l’abús” de lligar els presos al llit, una pràctica que s’hauria executat almenys en 397 ocasions durant el 2010 i com a conseqüència de la qual va morir un jove de 22 anys el setembre de 2011.

Reunió de tirans i plutòcrates a Holanda: "el mercat" o "capital" celebra el seu triomf

Trenta de les cases regnants del món -la plutocràcia anomenada "mercat" o "capital" per la propaganda feixista-, assisteixen a les cerimònies d'abdicació de la reina Beatriu i d'investidura del seu fill, Guillem-Alexandre, i la seva dona, Màxima Zorreguieta. Mentre les "democràcies" ofeguen als seus súbdits en un frau i una guerra econòmica salvatge, la classe criminal que durant segles ha organitzat les massacres malthusianes i l'explotació global gaudirà d'un conclave on planejar els passos futurs per dominar el món.

Els primers a arribar van ser els prínceps hereus del Japó, Naruhito i Masako, qui realitza així el seu primer viatge oficial a onze anys, mentre que els prínceps d'Astúries, Felip i Letizia, ho van fer aquest dilluns.

Masako, de 49 anys i publicitada entre els seus esclaus nipons com "la princesa trista" -on deuria dir "neuròtica"-, anirà a Holanda en el seu primer viatge oficial, després de portar gairebé una dècada en tractament a causa d'una 'depressió' d'aguantar els seus sogres, anacrònics assassins i reaccionaris tirans. Masako també ha confirmat la seva presència al banquet que aquesta nit ofereix Beatriu d'Holanda i en la cerimònia d'investidura de Guillermo-Alexandre i Màxima d'Orange-Nassau.

Entre les tres desenes de dèspotes convidats figuren, a més d'hereus de dinasties criminals, algun príncep regnant com l'homosexual Albert II de Mònaco, que assistirà als esdeveniments sense la seva dona decorativa Charlene, que no ha viatjat a Amsterdam, ni les golfes de les seves germanes.

El príncep de Gal·les i la duquessa de Cornualla assistiran també a tots els esdeveniments, amb la circumstància que Carles d'Anglaterra ja va estar present fa 33 anys en la cerimònia d'investidura de la reina Beatriu, que va arribar al tron ​​després de l'abdicació de la seva mare , la reina Juliana. Per l'odiada Camila -cura del príncep amb complex d'Èdip-, és la primera visita oficial al "país de les tulipes" i del club de plutòcrates i assassins Bilderberg. El descendent de Vlad Draculea "l'empalador" ja va assistir al casament del príncep Guillem-Alexandre i Màxima, que va tenir lloc a la Nieuwe Kerk, d'Amsterdam.

En aquest mateix espai aquest dimarts es convertiran en reis durant una cerimònia en la qual no es posaran corona alguna, però sí que estaran presents els símbols de la monarquia: el ceptre, la corona, l'espasa real i l'estendard amb l'escut holandès.

Igualment han confirmat la seva assistència els prínceps de Suro, Felip i Matilde de Bèlgica; dels Grans Ducs Guillem i Stéphanie de Luxemburg, els prínceps Alois i Sophie de Liechtenstein, Haakom i Mette-Marit de Noruega, Victòria i Daniel de Suècia i els hereus de la Corona danesa, Frederic i Mary.

De fora d'Europa assistiran a les cerimònies representants de les monarquies de Tailàndia-Bumibol Branca, el tirà més ric d'Àsia amb 60 anys de regnat-i ​​de la teocràcia tirànica wahhabita de Bahréin.

En representació d'aquest país està el príncep Salman bin Harnad al-Khalifa i també participen Billah i Sarah del sultanat Brunei, així com Al Hassan Bil Talal i Sarvath el Hassan de la Hachemita de Jordània, Haitham bin Tareq Al Said d'Oman o el xeic Hamed bin Zayed al Nathyam, dels Emirats Àrabs Units, finançadors amb Qatar i Aràbia Saudita del terrorisme imperialista internacional, a Síria i Líbia o Egipte.

Les esposes dels monarques alauita del Marroc, la princesa Lalla Salma, i wahhabita de Qatar, la xeiquessa Moza bin Nasser, assisteixen en solitari a les cerimònies en representació dels seus països.

En nom de l'Argentina, seran el vicepresident, Amado Boudou, i la senadora Beatriz Rojkes, presidenta provisional de la Cambra alta, segons ha informat el protocol de la casa reial holandesa. El pare assassí i feixista de Màxima té vetada la seva presència per la seva criminal participació en la dictadura de Videla.

A tots ells se sumen el governador general del Canadà, David Johnston, i la seva dona, així com els presidents de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, del Consell, Herman Van Rompuy, i del Parlament europeu, Martin Schulz.

Entre les personalitats internacionals també hi ha el viceprimer ministre de Turquia i la seva esposa, una expresidenta del Bundestag (Parlament) alemany o un diputat sud-coreà. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, i l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan, amb els seus respectives esposes, també figuren entre els convidats.

El pare de Màxima Zorreguieta no anirà a la festa

Als seus 80 anys, Jorge Zorreguieta Stefanini, membre impune de la dictadura criminal Argentina, pare de la des de demà reina d'Holanda i sogre de Guillermo d'Orange, utilitza el servei de la línia 152 per desplaçar-se per la Ciutat de Buenos Aires.

L'extresorer del PP Álvaro Lapuerta, en coma per 'una caiguda' a casa seva

L'extresorer del PP Álvaro de Lapuerta es troba en estat molt greu a conseqüència d'una caiguda al seu domicili, informa la premsa nazionalcatòlica El Mundo, La Razón i ABC. Lapuerta, de 85 anys, imputat per la comptabilitat B del PP, va ser traslladat a l'Hospital HM de Sanchinarro, on va quedar ingressat. Fonts del centre sanitari van declinar donar informació sobre la situació de l'extresorer, al·ludint a la Llei de Protecció de Dades.

Segons el publicat per El Mundo, a Lapuerta se li han detectat, després de les primeres proves, hematomes subdurals, hemorràgies intracranials, nombroses contusions cerebrals i una elevada hipertensió intracranial.

La Razón i ABC afirmen que l'ex responsable de finances del PP es troba en estat de coma i afegeixen que la caiguda es va produir en el matí del diumenge.

El pare de Màxima Zorreguieta no anirà a la festa

Als seus 80 anys, Jorge Zorreguieta Stefanini, membre impune de la dictadura criminal Argentina, pare de la des de demà reina d'Holanda i sogre de Guillermo d'Orange, utilitza el servei de la línia 152 per desplaçar-se per la Ciutat de Buenos Aires.

El 30 d'abril, Màxima Zorreguieta es convertirà en reina d'Holanda del braç del seu marit el príncep Guillem Alexandre, després de l'abdicació de Beatriz, per permetre que el seu fill jugui a ser rei del club de plutòcrates Bilderberg. Si bé el pare de Màxima Jorge Zorreguieta diu sentir-se "orgullós" de la seva filla, no podrà assistir a la cerimònia de coronació per la seva participació en l'última dictadura militar feixista a Argentina.

Durant el govern de Jorge Rafael Videla va ocupar la Subsecretaría d'Agricultura i, després, la d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Nació. Per la mateixa raó, el Parlament holandès ja havia vetat la seva presència en el casament de Màxima i Guillem l'any 2002. En aquesta oportunitat va ser la futura reina va decidir excloure als seus pares de la cerimònia de coronació per evitar una nova prohibició.

Holanda: Demanen investigar Jorge Zorreguieta, pare de la princesa Màxima


Aquestes persones poden encara parlar, doncs van sobreviure la dictadura de Videla. Però els seus marits, les seves germanes, fills o nebots no. Per això demanen ara ajuda a la Justícia holandesa. Tots els testimonis tenen alguna cosa en comú: els seus familiars treballaven per al Ministeri d'Agricultura, llavors sota la direcció de Jorge Zorreguieta. El cas Zorreguieta va tornar a l'actualitat holandesa quan, el 1999, es va fer pública la relació entre la seva filla Màxima i el príncep d'Holanda Guillem.