diumenge, 11 de desembre de 2011

Més denúncies de pacients morts a Catalunya i CiU tensa més la corda

La Generalitat ha donat una altra volta de rosca als funcionaris catalans amb l'anunci d'un segon pla de retallades de 19 mesures mentre es produïen tres noves demandes per la mort de dos malalts i danys a un tercer, segons l'associació Defensor del Pacient, per la mala praxi atribuïda a les retallades en Sanitat. Les tres denúncies es refereixen a pacients que, "de manera injustificada", van patir una demora en ser atesos, atribuïble a les retallades portats a terme en els últims sis mesos en els hospitals públics de Catalunya. Foto: Maria Dolors Vega i familiars d'altres malalts durant una roda de premsa.

La primera fa referència a una dona a la que l'Hospital de Bellvitge va diagnosticar un càncer de còlon i que va trigar mes i mig a ser operada en un altre hospital. Com ha explicat María Dolores VC, que ha remès la seva denúncia a la Fiscalia, el seu periple va començar a l'abril amb un diagnòstic erroni realitzat a l'Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes (Barcelona), que va confondre un càncer de còlon amb unes hemorroides.

El deteriorament de la seva salut la va portar a anar a l'Hospital de Bellvitge al maig, on va ser derivada al seu centre de referència i d'allà a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, lloc on es va practicar una neteja dels excrements acumulades i se li va col·locar un 'stent'. Fins al 13 de juny, i en l'hospital de Viladecans, no se li va extirpar el tumor: havia perdut 20 quilos i va haver d'empadronar-se a Gavà per poder ser operada.

El segon cas és el de Cristina R., qui va acudir a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona l'1 de juliol embarassada de vuit mesos amb un fort dolor abdominal, ia la qual no es va operar perquè no existia bon subministrament elèctric.

La manca de personal el cap de setmana va obligar a posposar la intervenció de peritonitis a la matinada de dilluns: Va perdre el seu nadó de vuit mesos i se li va extirpar més de 70 centímetres del còlon.

El tercer cas és el de Ginés MA, que va ingressar al servei d'urgències de la Vall d'Hebron i, després de practicar un TAC cranial el dia següent, va quedar ingressat a l'espera de realitzar-li una ressonància magnètica per determinar quin tipus de lesió cerebral tenia. Tot i la necessitat de practicar aquesta prova, el pacient va seguir un procés d'empitjorament fins que va morir sis dies després, sense que se li arribés a realitzar l'esmentada ressonància i sense que se li arribés a intervenir.

Aquestes denúncies se sumen a les dues que ja havien estat interposades fa uns dies
.
I mentre la Generalitat pateix aquestes noves denúncies, presenta un nou pla de retallades als funcionaris públics. La vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, va convocar ahir els sindicats per parlar de les retallades i dels sacrificis salarials que han de fer. "Va arribar, va justificar els objectius de les retallades i va marxar ràpidament perquè havia d'assistir a la sessió del plenari del Parlament", diu una de les persones presents a la reunió. Però allà va quedar la secretària i la directora general de Funció Pública, Pilar Pifarré i Susanna Bouis respectivament, que van entregar als tres sindicats de la Mesa un llistat de 19 punts que detallaven les retallades que es volen aplicar per l'any que ve.

Les mesures més importants -i que provoquen més rebuig entre els negociadors- són la revisió de les plantilles, la reducció del complement específic o l'equivalent en les dues pagues extra del 2012 (que representa en alguns casos més del 50% del sou); la suspensió del Fons d'Acció Social, la eliminació del complement de productivitat, l'eliminació de l'aportació al pla de pensions, la renúncia a convocar més places a l'Administració l'any que ve (és a dir, congelar les oposicions), i la reducció a la meitat dels complements de Direcció per Objectius que té el personal de l'Institut Català de la Salut.

Les mesures preveuen la revisió de les ajudes per a menjar, la modificació dels dies d'assumptes propis, la supressió del fons de tecnificació, la supressió de les millores per malaltia, la supressió de les subvencions sindicals pel que fa a l'increment d'hores de crèdit sindical o als alliberats, i la supressió dels dies addicionals de vacances, també anomenat premi per antiguitat.

Per CiU, la reunió va ser un "èxit, perquè els sindicats no es van aixecar de la taula en veure les mesures proposades"


I per als sindicats, va ser una presa de pèl. "Com sindicalista, m'han ensenyat a no aixecar-me d'una taula. Insistiré fins al final en no signar un acord, però no m'aixecaré", va dir Encarna Fernández, secretària general de la Federació de Serveis Públics de la UGT. Per a aquesta sindicalista, la convocatòria d'ahir va ser "una provocació. Ens van presentar unes mesures indignants. És poc seriós, perquè no es comença una negociació plantejant retallades perquè sí, sinó aportant nombres per situar el tema".

"Ens falten dades per valorar la dimensió de la tragèdia", assenyala també a aquest diari Josefina Pujol, responsable de l'àrea pública de CCOO. Es queixa que "no sabem ni a quant personal poden afectar les retallades de plantilla ni com afectaran aquestes retallades als pressupostos de l'any que ve". De moment, els sindicats asseguren que "la paraula acord no entra en la nostra agenda".

3.500 llocs de treball perduts en Sanitat


Els números canten: en l'últim any, s'han perdut en el sector sanitari català més de 3.500 llocs de treball, ja que es va deixar de contractar a interins. A més, els hospitals compten amb unes 3.000 llits menys. I és més: cada dia es perden de 100 a 150 llocs d'empleats públics. "És a dir, amb la pròpia dinàmica de no substituir baixes i jubilacions, o cobrir només les estrictament necessàries, ja haurien cobert la quota de retallada de personal. El que hauríem de fer, en vista d'això, és un Pacte Nacional pel Treball", argumenta Encarna Fernández.

Però el tema no es quedarà aquí. Tots els grups parlamentaris, excepte el PP, van criticar ahir enla sessió parlamentària de control al Govern, les mesures impulsades per l'Executiu d'Artur Mas. Els socialistes, el principal grup de l'oposició, han demanat la compareixença de la vicepresidenta Ortega per explicar les 19 mesures posades ahir sobre la taula.

Fonts de l'oposició, però, van assenyalar que "el Govern de Mas està llançant globus sonda per calibrar les reaccions dels agents socials i dels ciutadans. Primer va ser el mateix Mas, que va sortir a 48 hores de les eleccions anunciant retallades dràstiques però sense concretar absolutament res. Després, el conseller de Salut, Boi Ruiz, teoritzant sobre una assegurança privada obligatori per a les rendes més altes. Ara, han plantejat una sèrie de qüestions vagues i esperen a veure la reacció", critiquen les fonts consultades.

Un altre diputat de l'oposició subratlla que "el govern se sent fort i pot prendre la iniciativa en els temes que li interessin, encara que corre el risc de passar-se de frenada. Tanta prepotència pot passar-li factura més aviat que tard, perquè la gent ja està molt farta de les retallades i, especialment, els empleats públics".

Però el cert és que el president català se sent legitimat per les urnes per tirar endavant les retallades que facin falta i ahir ho va tornar a repetir a la seu parlamentària. I el conseller Boi Ruiz va afirmar que "parlarem amb cada un dels portaveus parlamentaris perquè les línies polítiques del pla de salut 2011-2015 puguin configurar un ampli acord del Parlament" És a dir, que va obrir la possibilitat de pactar amb l'oposició.

Però els grups rivals li van demanar que defineixi les seves prioritats i que esculli parella de ball. És a dir, que triï si vol anar de la mà amb el PP, amb ERC o amb el PSC, ja que aquests tres partits estan disposats a parlar dels pressupostos de l'any que ve, que és on es reflectiran les retallades amb més claredat. De tota manera, tant PSC com ICV-EUiA i ERC van ser ahir especialment crítics amb l'actitud del Govern de escudar-se en la crisi per retallar drets laborals.

Una denúncia falsa de violació provoca un progrom a Torí contra immigrants romanesos

La noia, de 16 anys, va comptar a casa que uns gitanos li havien robat la virginitat. El seu germà gran, Alessandro, va confirmar el relat: "Van ser dos. Un portava una dessuadora gris. L'altre tenia una gran cicatriu". Els veïns van decidir manifestar-se contra l'oprobi. Al principi, pacíficament. Després, amb crits i pedres. Al final, un grup de seguidors del Juventus es va fer amb el control de la protesta i va avisar: "Els nens i les dones, a casa. Anem a caçar a aquests gitanos". Ja era de nit quan les barraques van començar a cremar. La mentida dels germans no va aguantar les primeres preguntes dels Carabinieri.

La història va ser estenent-se pel barri de Vallette, construït als anys 60 a les afores de Torí per albergar als treballadors que arribaven del sud d'Itàlia.

I ja era tard, massa tard, quan Susana-nom fictici que utilitza la policia per referir-se a la menor-i el seu germà Alessandro van decidir explicar la veritat. Ho van fer perquè la mentida amb prou feines va aguantar les primeres preguntes dels Carabinieri. La noia havia perdut la virginitat, però no per la força ni amb un immigrant romanès, sinó de bona gana i amb un amic de la seva mateixa edat. Es va inventar el estupre, ajudada pel seu germà, per por. Por als pares, tan obsessionats amb la virginitat de Susanna que amb freqüència la portaven al ginecòleg perquè certifiqués la seva "puresa". I por a l'àvia, a qui l'adolescent havia promès arribar verge a l'altar.

En aquells dies, dissabte a la nit, un centenar de seguidors radicals s'ha unit als 500 veïns que, fins aquest moment, protestaven amb ràbia però sense violència. No oculten els seus propòsits. Porten tota la quincalla típica d'aquests grups: caputxes, antifaços, bats de beisbol, ampolles incendiàries ... "Cal matar-los", explica un testimoni que cridava al cap, "perquè són uns fills de puta".

La cacera s'inicia i els gitanos cerquen on amagar-se. Alguns reben una pallissa mentre les barraques comencen a cremar i les bombones de gas a explotar.

El fum i el foc ja s'han apoderat del campament instal·lat als afores de la Vallette -el suburbi del suburbi- quan una patrulla dels Carabinieri arriba al lloc. Escortat per dos agents, Alessandro, el germà gran de la noia, crida als violents: "Nois, nois, tranquil·litzeu-vos. La meva germana s'ho ha inventat tot. No és culpa d'aquests...".

La noia havia perdut la virginitat, però no per la força ni amb un immigrant romanès, sinó de bona gana i amb un amic de la seva mateixa edat


Però "aquests", els altres, els zíngars reaccionen com si en realitat sí fora la seva culpa. Les imatges de la televisió italiana els mostra capcots, en silenci, intentant recuperar els seus béns entre les barraques fumejants, com si l'agressió de la nit passada -o la pròxima- formés part del guió inevitable de la vida. Són els culpables perfectes: Per ser pobres i nòmades, i per no poder buscar refugi sota una casa o una bandera.

Iran descobreix un gran jaciment de gas al mar Caspi

Tècnics iranians han descobert un gran jaciment de gas natural a la seva zona del mar Caspi, ha anunciat avui en roda de premsa el ministre de Petroli de l'Iran, Rostam Qasemi. El jaciment, localitzat en una àrea on les aigües tenen uns 700 metres de profunditat, té un volum "considerable" de gas extraïble, segons Qasemi, que va dir que pot ser "diverses vegades més gran" que les reserves calculades fins ara a la zona iraniana del Caspi, avaluades en onze bilions de metres cúbics.

Qasemi va afegir que el jaciment està situat totalment en aigües iranianes i que els tècnics van haver de perforar 2.400 metres sota el fons per assolir-lo, amb una tecnologia de la qual només l'Iran disposa a l'Orient Mitjà. L'empresa pública KEPCO, filial de la Companyia Nacional Iraniana de Petroli (NIOC), encarregada del desenvolupament dels projectes sobre gas i petroli en les aigües i la costa iraniana del Caspi, subministrarà la infraestructura i les terminals per a aquest jaciment, va dir Qasemi.

Els estats riberencs del mar Caspi són Iran, Rússia, Kazakhstan, Turkmenistan i l'Azerbaidjan, que encara debaten un nou règim legal per compartir els beneficis de les seves aigües i subsòl des que el 1991 es va desfer la Unió Soviètica.

Fins ara, el règim legal es regia per dos acords signats entre Moscou i Teheran el 1921 i 1940, però Kazakhstan, Turkmenistan i l'Azerbaidjan no els reconeixen i reclamen la seva revisió, que està en estudi. A més del gas, el mar Caspi en el seu conjunt es calcula que pot tenir entre 17.000 i 33.000 milions de barrils de reserves de petroli, segons dades de l'agència Shana.

Durban fracassa amb un acord de mínims i sense ratificar encara el de Kyoto pels EUA

Després de 36 hores extres de "intenses negociacions", els participants de la 17a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP17), que encara no s'havien anat a casa, van signar un acord que no canvia res a la situació d'impasse i de guerra frontal entre l'UE i els EUA (la OTAN imperial) i el BRICS com a front dels països en desenvolupament. En l'actualitat, el Protocol de Kyoto és l'únic tractat legalment vinculant en el qual s'establien objectius obligatoris per a que 37 països industrialitzats i la Unió Europea (UE) reduïssin abans de 2012 les emissions de contaminants en un 5% respecte als nivells de 1990. El contradictori és que els EUA no l'ha signat ni el compleix i que a l'UE no l'afecta per estar completament desfasat.

Abans que es prengués la decisió final, els representants de Bolívia, Papua Nova Guinea i Nicaragua van presentar noves esmenes a la mateixa.

Un esborrany que va circular per la conferència la passada matinada apunta que el segon període de compromís podria començar a partir del primer de gener de 2013 fins al 31 de desembre de 2017, un termini de temps que l'Índia ja havia rebutjat.

De moment, a més, no es disposa del text final.


Japó, Rússia i Canadà van decidir no incorporar-se al segon període de compromís del Protocol de Kyoto abans de la celebració de la COP17, i els Estats Units ni tan sols ha ratificat el primer Protocol de Kyoto pel que tot fa que sigui una farsa cara a la galeria en què els intents de la UE i els EUA per frenar el desnvolupament del BRICS ha quedat desemmascarat i ridiculitzat.

La COP17 anava a concloure el divendres a la tarda, però va haver d'estendre un dia més per les grans discrepàncies existents sobre diversos assumptes delicats entre les parts participants.

Els representants d'uns 190 països han aprovat aquest diumenge a la conferència sobre el clima de Durban (Sud-àfrica), sota 'els auspicis' de l'ONU otanista, un 'full de ruta per a un acord global el 2015 destinat a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle'. És a dir, res concret.

L'objectiu, diuen els publicistes de l'ONU, és que aquest acord, del que la naturalesa jurídica exacta ha de ser encara discutida, entri en vigor cap a 2020!

L'angoixa regnava entre els representants congregats en aquesta conferència, que va estar a la vora de la catàstrofe i ha quedat tot just en el ridícul, com a Copenhaguen, al cap de 14 dies i dues nits blanques de 'negociacions'.

"En honor de Mandela: això semblava impossible, fins que es va aconseguir. I s'ha aconseguit!", va reaccionar amb patètica histèria, en twitter, Christiana Figueres, responsable de l'ONU per al clima, totalment al marge de la realitat i sempre de cara al titular de CNN.

Però la Unió Europea, que va posar tot el seu pes per aconseguir un acord jurídicament vinculant, va haver de conformar-se al final d'aquesta reunió -enfosquida per la crisi de l'euro- amb un text que deixa oberta fins a la qüestió del caràcter obligatori del futur pacte climàtic.

Els ministres i delegats, a la vora de l'esgotament després d'aquests 14 dies de negociacions i dues nits en blanc, van arribar a un acord fictici per "prolongar més enllà del 2012 el Protocol de Kyoto".

La decisió sobre el futur del Protocol de Kyoto, l'únic instrument jurídic vinculant que limiti les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la majoria de països industrialitzats, era un dels punts clau de la cimera sobre el clima sud-africana.

Els països en desenvolupament, que estan exempts de la aplicació d'aquest, el recolzen amb fermesa ja que proporciona una "paret segellada" entre els països del nord, que tenen una responsabilitat "històrica" ​​en l'acumulació de CO2 a l'atmosfera, i la resta del planeta.

Aquest Protocol, que va ser signat el desembre de 1997, va entrar en vigor el febrer de 2005 i imposa als països industrialitzats, amb l'excepció notable dels Estats Units, que no el va ratificar, reduir les seves emissions de sis substàncies responsables de l'escalfament, en particular les de CO2 i el metà procedent de les explotacions bovines.

Els delegats es van posar d'acord sobre el llançament d'un segon període de compromisos, que concerniran principalment a la Unió Europea.

Canadà, Japó i Rússia -a part d'EUA- han assenyalat des de fa temps que no volen comprometre's de nou.


La implementació del mecanisme de funcionament d'un Fons Verd, destinat a donar ajuda financera als països en desenvolupament enfront del canvi climàtic, també va ser adoptat a Durban.

La Presidència nazipolaca de la UE de torn -el país que és el major contaminant per CO2 i carbó d'Europa- ha dit, davant l'esbalaïment de la premsa i la resta del planeta "en nom dels vint Estats membres de la UE", que es tracta d'uns avenços "històrics" en la lluita contra el canvi climàtic.

Fins a la ONG dels jesuïtes Oxfam ha criticat durament els resultats de la reunió, dient que els negociadors havien "evitat amb les justes un col·lapse" del procés en posar-se d'acord sobre "l'estricte mínim possible".

La ministra sud-africana de Relacions Exteriors, Maite Nkoana-Mashabane, que va presidir la desastrosa conferència durament criticada per desenes de països que van abandonar la cimera divendres i dissabte sense signar res, va reconèixer que el paquet de decisions sobre la taula "no era perfecte", però va demanar "no deixar que la perfecció sigui enemiga del bo". I es va quedar tan ampla.

La "conferència" de Durban, que va acabar amb 36 hores de retard, passarà a la la història de les reunions sobre el clima per haver batut el rècord de les pròrrogues en les negociacions per no arribar absolutament a res.

La propera "gran cita climàtica" -llegeixi's farra de cinc estrelles- se celebrarà a Qatar, que és el major emissor de CO2 per càpita en el món. Sempre seguint la coherència que indica l'ONU...

Veure també:
Els dos blocs enfrontats a Durban: La guerra imperial també contra el medi ambient i el desenvolupament
http://noticies.sirius.cat/2011/12/els-dos-blocs-enfrontats-durban-la.html

La corrupció com a herència crònica del franquisme del PP

El principal objectiu de Francisco Camps al capdavant de la Generalitat va ser, segons va repetir el seu partit una i una altra vegada, "posar a València en el mapa" a través dels grans esdeveniments esportius. No obstant això, la realitat és que avui, cinc mesos després de la seva dimissió, el País Valencià és famós pels seus casos de corrupció comesos en el si del PP o per les administracions governades pels franquistes.

En aquest moment hi ha cinc instruccions judicials en marxa els sumaris narren un presumpte robatori massiu de diners públics per part de polítics conservadors o empresaris vinculats a ells, realitzat sota el mandat de Francisco Camps. El més cridaner és el cas Gürtel, pel que cinc dirigents conservadors de la confiança de l'expresident estan imputats. Se'ls acusa d'arreglar contractes a favor d'empreses de la trama corrupta, alhora que aquesta mateixa xarxa els ajudava a finançar de manera il·legal el partit.

Al sud de la comunitat, el cas Brugal analitza si una altra de les dirigents més properes a Camps, l'alcaldessa d'Alacant Sonia Castedo, va rebre regals i favors d'un constructor a canvi de donar-li informació privilegiada sobre els plans urbanístics de l'Ajuntament. Tot i que el cas ja estava sent investigat, Camps va premiar la lleialtat de Castedo amb un escó al Parlament autonòmic.

Al nord, Camps va recolzar i va elogiar la gestió de Carlos Fabra, expresident de la Diputació, tot i estar imputat per set delictes contra l'Administració pública.

La llista segueix a la província de València. La depuradora de Pinedo s'ha fet famosa en els últims mesos per haver albergat un monumental desfalc que podria arribar als 40 milions d'euros, segons el PSOE, efectuat per membres del PP de València. La llista es completa amb els contractes signats per l'Administració autonòmica amb l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin, que es va embutxacar 3.500.000 gràcies a diversos convenis. Fora de l'àmbit judicial, són coneguts també els pagaments a l'arquitecte Santiago Calatrava, que va rebre més de 17 milions d'euros per projectes d'obres que mai es van dur a terme.

En l'origen de tots aquests escàndols hi ha la falta de transparència que Camps va imposar com a rutina en la gestió de l'Administració. Durant anys, els partits de l'oposició van sol · licitar els contractes amb Calatrava i les empreses de la trama Gürtel i els convenis amb Urdangarin, entre altra documentació. També la premsa preguntar sobre aquests temes amb insistència.

La resposta de l'Administració va ser, però, l'ocultació de les dades. Els portaveus de la Generalitat van explicar en repetides compareixences públiques que els acords amb el gendre del rei i amb l'arquitecte eren confidencials, tot i que la llei obliga a la publicitat dels contractes i convenis públics. Pel que fa a les adjudicacions a les empreses de la trama Gürtel, l'oposició -especialment EUPV- els ha sol·licitat reiterada i formalment a les Corts Valencianes, però l'Executiu de Camps els va negar perquè ja estaven sent auditats pel Tribunal de Comptes autonòmic, entre altres excuses. Quan el cas Gürtel va esclatar, va tornar a negar-se, aquesta vegada amb l'argument que estaven sota secret de sumari.

Condemna per opacitat

Aquest obscurantisme li va valer a l'Administració autonòmica una sentència en contra. El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) va condemnar el juny a la Generalitat a mostrar els contractes menors amb la trama Gürtel a l'oposició. El Govern regional, però, va optar per recórrer la sentència al Tribunal Suprem i encara no els ha mostrat.

El successor de Camps, Alberto Fabra, va prometre al principi del seu mandat augmentar la transparència. En els mesos següents, va fer alguns gestos en aquest sentit, com mostrar alguns dels contractes signats amb Orange Market i amb l'arquitecte Santiago Calatrava. No obstant això, Fabra segueix defensant la confidencialitat per negar convenis signats amb Urdangarin, i manté en els seus escons a sis imputats i dos implicats en casos de corrupció.

Els dos blocs enfrontats a Durban: La guerra imperial també contra el medi ambient i el desenvolupament

La demagògica cimera del clima de Durban -en línia amb totes les anteriors- ha demostrat que no està en joc el fre de la pol·lució i contaminació global, ni si el "escalfament" és antropogènic o irreversible pel seu origen cíclic solar, ni si -per tant- es pot remeiar o només preparar-se per l'inevitable. L'enviada índia, Jayanthi Nataraja, ho va resumir el divendres citant l'exprimera ministra Indira Gandhi per defensar el seu dret a créixer i emetre més CO2 que els que han deixat el món exhaust fins ara: "La pobresa és el major contaminador i el desenvolupament és el major sanador". Índia emet 1,5 tones de CO2 per càpita. Xina, 6; Alemanya, 10; EUA -el gran farsant-: 18.

Són de nou les relacions de poder entre la UE i els EUA-el capitalisme salvatge de les oligarquies-, i les que emergeixen: el BRICS format per Brasil, Rússia, Xina, Índia i Sud-àfrica. Sobre la taula no hi ha la reducció d'emissions de CO2, nitrats i nitrosos o metà, sinó el domini econòmic del planeta i l'intent d'enganyar a estats i opinió pública en un exercici de submissió al subdesenvolupament per als altres ia la impunitat per als culpables.

Deficiències de l'esborrany

L'esborrany va ser rebut amb decepció per alguns països en desenvolupament perquè no esmenta l'important tema de la responsabilitat diferenciada a l'hora de retallar emissions, depenent del grau de desenvolupament dels països, en una clara manipulació de l'OTAN -UE i EUA-, quan a més EUA no ha signat encara el protocol de Kyoto ni ha prés cap mesura al seu país, el més contaminador -a llarga distància dels altres- del planeta.

La representant veneçolana, Claudia Salerno, protagonista d'altres sonades intervencions en cimeres passades, va acusar la UE de recolzar un segon període de compromís del Protocol de Kyoto "buit de compromisos" pel baix nivell d'ambició a l'hora d'afrontar l'escalfament.

"No és només un mal text, sinó que té serioses deficiències", va declarar Salern que va afirmar haver estat amenaçada amb que el seu país no rebria diners del Fons Verd per al Clima de l'ONU si no donava suport a la proposta.

Aquest fons, pel qual els països desenvolupats s'han compromès a donar 100.000 milions de dòlars anuals (uns 74.000 milions d'euros) als països en desenvolupament a partir del 2020 per combatre el canvi climàtic, també forma part de la negociació duta a terme aquest dissabte.

Veure també:
La radiació còsmica determina el clima, no l'influència antropogènica
http://noticies.sirius.cat/2011/11/la-radiacio-cosmica-determina-el-clima.html

El interés económico en el mito de la influencia antropogénica sobre el cambio climático silencia las pruebas que lo refutan
http://elcolomimissatger.blogspot.com/2011/08/el-interes-economico-en-el-mito-de-la.html

Xina patrulla el riu Mekong conjuntament amb Laos, Myanmar i Tailàndia

La policia xinesa va llançar ahir dissabte un sistema de patrullatge conjunt amb efectius de Laos, Myanmar i Tailàndia, per tal de mantenir la seguretat al llarg del riu Mekong, una de les vies fluvials més importants de la regió. Amb l'entrada en operació de les patrulles es van restablir els serveis internacionals de navegació pel riu, que havien estat suspesos des del mortal atac a dos vaixells xinesos de càrrega el 5 d'octubre.

Escortats per naus de patrulla, deu vaixells de càrrega van partir el matí d'avui del port de Guanlei, en Xishuangbanna, una prefectura de la província sud-occidental xinesa de Yunnan.

"Ara ja no tinc res de què preocupar-me, amb els vaixells de patrulla escortant els vaixells de càrrega estem segurs", va dir Lu Huarong, capità d'un dels vaixells de càrrega, en acomiadar-se del seu fill.

Les naus patrulleres estan equipades amb metralladores d'alt calibre i parets blindades de 10 centímetres de gruix, mentre que els agents policials estan equipats amb fusells automàtics i armilles salvavides a prova de bales.

"Amb el sistema d'escortes i vigilància, la represa de la navegació és un nou punt de partida per al transport internacional pel riu Mekong", va dir He Jingtao, sotsdirector del buró d'assumptes marítims de Xishuangbanna.

"Això portarà unes perspectives brillants per al creixement econòmic i l'intercanvi de personal en els països al llarg del riu, i també farà d'aquest una via fluvial internacional de luxe, veritablement segura, pacífica i amistosa", ha afegit He.

El Mekong, conegut a la Xina com Lancang, neix a l'altiplà Qinghai-Tibet i travessa la Xina, Myanmar, Laos, Tailàndia, Cambodja i Vietnam, abans de desembocar al Mar Meridional de la Xina. El cabal té un paper crucial en l'economia de l'anomenada subregió del Gran Mekong,

El riu també serveix com un dels vincles més importants de cooperació econòmica entre la Xina i les nacions de la subregió, i com un dels canals de transport determinants a la Zona de Lliure Comerç Xina-ASEAN.

No obstant, al llarg dels últims dos anys el cabal ha estat testimoni d'un marcat increment en el contraban de drogues, armes i municions, així com d'atacs cada vegada més freqüents a les embarcacions privades.

Els quatre països van decidir establir el sistema de patrulles conjunts a finals d'octubre, setmanes després que homes armats donessin mort als 13 tripulants dels dos vaixells de càrrega xinesos.

L'oficina general de comandament per a la iniciativa va ser establerta el Xishuangbanna, mentre que en els altres tres països van ser instal·lades oficines d'enllaç, per compartir informació d'intel·ligència i coordinar les operacions.

L'estratègia busca restaurar la normalitat dels serveis de navegació, protegir la seguretat dels passatgers i embarcacions i reduir els delictes al llarg del riu, va dir Meng Hongwei, viceministre de Seguretat Pública de la Xina.

Els quatre països tenen planejat constituir un mecanisme de cooperació a llarg termini per als patrulles conjunts, per tal d'eradicar el crim i garantir l'ordre al riu Mekong, va dir el ministeri en un comunicat.

Xina va seleccionar per conformar l'equip més de 200 oficials i agents de la policia de fronteres.

Itàlia farta dels privilegis i lladronicis de la màfia vaticana

Entre el 20% i el 30% de tot el patrimoni immobiliari italià -115.000 cases, 36.000 parròquies, 9.000 escoles, 4.000 hospitals i centres sanitaris- pertany al Vaticà, només superat a l'Espanya nazionalcatólica i, com aquí, i des de 1992 a Itàlia, el major terratinent de la República gaudeix del privilegi, aprovat pel Govern de Giuliano Amato, de no pagar l'ICI (Impost de Béns Immobles), potser la taxa que més fastigueja als italians i que per això mateix el populista Silvio Berlusconi va eliminar el 2008 per al primer habitatge.

Ara, amb l'arribada de les vaques magres, el Govern tecnòcrata de Mario Monti ha reinstaurat l'impost... excepte per a l'Església. I a Itàlia s'ha armat la grossa. En només 48 hores s'han recollit 100.000 signatures perquè s'elimini tal privilegi. Les xarxes socials s'han convertit en les principals instigadores de la revolta: "Si l'Església és la casa del Senyor", diu una conseqüent pàgina de Facebook: "Per què Déu no paga l'ICI?".

La qüestió més polèmica és que l'Església, al marge dels llocs dedicats estrictament al culte o a l'atenció de persones necessitades, disposa també d'un bon nombre d'albergs i hospitals privats que li reporten grans beneficis i que tampoc paguen el ICI. Això és possible gràcies a una interpretació avantatgista d'una curiosa frase de l'actual legislació.

El cas és que, el 2006 i després d'una llarga polèmica, el Govern del socialista Romano Prodi no va tenir més remei que acotar els privilegis que fins a aquest moment afectaven a tots els immobles de l'Església. Però ho va fer amb una frase ambigua: "L'exempció es pot aplicar només als immobles no exclusivament comercials". La trampa estava en el "no exclusivament". N'hi havia prou, per tant, que l'hotel o l'hospital en qüestió disposessin d'un oratori en el seu interior perquè es poguessin acollir a l'exempció fiscal.

Si bé la discussió no és nova -el grup Radicali té una demanda interposada davant la Unió Europea (UE) contra el Govern italià per tracte de favor a l'Església-, la polèmica ha esclatat en tota la seva cruesa després del dur ajust econòmic posat en marxa en les últimes hores pel Govern de Mario Monti. Un Govern submís al Vaticà i que, tanmateix, es troba ara entre l'espasa de la justícia i la paret de la incoherència. Com pot demanar als italians que s'estrenyin el cinturó fins a nivells mai vistos i mantenir alhora la màniga ampla amb el clergat quan la justícia investiga més els negocis del Vaticà amb la màfia, el blanqueig de diners i el narcotràfic?

Divendres, el cardenal Angelo Bagnasco, president de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), va optar per entrar de ple en l'assumpte. A l'arribar al genovès palau de la Meridiana -per assistir a un congrés sobre el poder i l'ètica-, Bagnasco va demanar veure als periodistes i ha afirmat que Roma està disposada a discutir, i a acceptar arribat el cas, les possibles correccions d'una legislació feixista que tant l'ha afavorit i Bagnasco es va mostrar disposat a investigar les "zones grises", els "punts foscos" en què les institucions eclesiàstiques hagin pogut incórrer en aplicar torçadament l'exempció de l'ICI.

No obstant això, la majoria veu en realitat l'inici d'una operació pactada entre la dictadura imposada per Brussel·les -en comunió total amb el nazisme vaticà- per minimitzar els danys d'un assumpte que té mal acord. En primer lloc, perquè una hipotètica i improbable supressió del privilegi conduiria a la ruïna a un bon nombre d'ordres religioses que, al marge dels oripells del Vaticà, fan mans i mànigues per sufragar el manteniment dels edificis on habiten -el que demostra el seu allunyament de la societat real-. I, en segon, perquè ja no es tracta només d'una qüestió entre el Govern i l'Església amb els ciutadans-cada vegada més indignats-en el paper de testimonis, sinó que, abans del proper mes de maig, la Unió Europea ha de contestar a la demanda del grup Radicali i decidir si les ajudes d'Itàlia al Vaticà són legals.

En el cas que no ho siguin, l'Estat italià pot ser condemnat a lliurar a Europa l'import de les exempcions -presents i passades- sobre els béns immobles. Serà capaç el nou primer ministre de reclamar a l'Església els quarts que es va estalviar quan ho era el pecador Berlusconi?

Interrogat sobre aquestes qüestions al final de la cimera de Brussel · les, Mario Monti només va apuntar: "Sobre els immobles de l'Església puc dir que en aquests 17 dies no hem pres encara cap decisió. I m'aturo aquí...". Encara que després va afegir, enigmàticament: "Tenim també coneixement d'una investigació de la Unió Europea sobre les ajudes de l'Estat". Monti i Bagnasco, Il Professore i Il Cardinale, saben que la decisió de la investigació és important, però no més que el de l'opinió pública.

Els italians ja estan notant en carn pròpia la duresa de l'ajust -puja el combustible, baixen les pensions- i, molt pendents del difícil moment històric que els ha tocat viure, recorden amb nitidesa unes paraules pronunciades el passat mes de setembre pel cardenal Bagnasco : "L'evasió fiscal és un càncer social". Un càncer i també un pecat per al qual els grans pecadors sempre han tingut butlla.

La ximpleria d'Urdangarin: Ara pretén que els seus privilegis no són pel seu sogre

Iñaki Urdangarin va obrir ahir la boca per segona vegada per aprofundir en la bajaneria i mentides que li són prou conegudes: Ara pretén que els seus privilegis no són pel seu sogre i matrimoni ans -potser vol fer creure- per la seva capacitat i coneixements com a jugador de pilota. En unes breus 'declaracions' a Washington, on viu des de 2009 amb la infanta Cristina i els quatre fills, el gendre del rei va lamentar 'profundament el greu perjudici a la imatge' de la seva família i de la Casa Reial, que 'no té res a veure', va dir, amb les seves activitats privades que, segons ell, són casuals i sense cap relació amb el seu matrimoni amb la col.locada 'infanta' de La Caixa i el milió d'euros que li regala Telefònica cada any per no fer res als EUA.

Urdangarín, que parla arran de 'l'acumulació d'informacions i comentaris apareguts als mitjans de comunicació' relatius a les seves actuacions professionals, també va informar de la designació d'un assessor jurídic i portaveu, Mario Pascual Vives, del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

La justícia investiga Urdangarín per la seva activitat com a directiu de l'institut Nóos, des d'on es va crear un entramat de societats amb què presumptament es desviaven fons públics i privats. En concret, se'l vincula amb el cas Palma Arena i amb irregularitats a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. El gendre del rei pot ser encausat per malbaratament, falsedat documental, frau a l'administració, suborn i tràfic d'influències.

Comunicat del Partit de l'Esquerra Europea (IU-EUiA)

COMUNICAT DEL P.E.E.: L'austeritat i l'autoritarisme porten Europa cap a un carreró sense sortida. La cimera de la Unió Europea d'avui ha confirmat, una vegada més, la fidelitat de la U.E. als interessos dels mercats, i la seva voluntat de fer pagar la crisi del sistema bancari i financer als pobles europeus.

En lloc d'advocar per la inversió en desenvolupament social i econòmic per Tal de reduir els dèficits, segons va aconsellar la CES (Confederació Europea de Sindicats) entre d’altres, els Caps d'Estat i de Governs europeus han acordat la "disciplina fiscal" a través de la "regla d'or", les sancions automàtiques i un "dret d'ingerència" de la UE dins els pressupostos nacionals. No només no han considerat cap mena de consulta als pobles sinó que a més, volen posar lligams a les sobiranies Nacionals per tal d'imposar l’austeritat.

Amb exclusió de qualsevol intervenció pel Banc Central Europeu per comprar directament el deute dels estats en situació de risc i finançar projectes d'interès general, els líders europeus tornen altre cop a fer impossible una sortida de la crisi i a entreguen Europa en safata als especuladors.

Els instruments - els fons i el mecanisme - anomenats d’ "estabilitat" tenen com a únic fi garantir les rendes dels bancs. Són inútils per a les dones i homes que pateixen de la crisi.
És necessari un control dels bancs públics, la transparència de la multitud d'actius tòxics que circulen encara per tot Europa i desenvolupar una política de crèdit per servir a l'economia real.

És el caos anunciat. El PEE condemna la irresponsabilitat dels líders europeus que s’obstinen en els seus dogmes, mentre que tot prova que aquestes mesures condueixen a la recessió, a la divisió de la U.E. en diverses zones, a l’ augment de les desigualtats i porten Europa cap a un carreró sense sortida.

Hi ha una alternativa per sortir de la crisi. Es basa en el ple exercici democràtic , el control públic dels bancs, la transformació del paper del BCE, la justícia fiscal i l'augment dels ingressos dels ciutadans.

Per al PEE, si cal fer canvis a Europa, és per a satisfer les necessitats dels poble, no les dels mercats.

Partit de l'Esquerra Europea

L'Alt Estat Major d'EUA preveu la guerra total a Líbia

Fonts de la CIA d'EUA atribueixen a 'l'Alt Estat Major Interarmes' de les forces armades nord-americanes la predicció que Líbia caurà en "violència sectària que es transformarà en guerra civil", segons fonts de la resistència líbia: "En realitat el criminal pla imperialista ha estat dividir la societat líbia en grups enemics entre si, utilitzant la màxima violència i crueltat de manera científica per destruir aquesta societat per dins". A la foto, les bases d'EUA a l'Orient Mitjà.

"Una societat que era summament homogènia, cohesionada al voltant d'una mateixa religió i llengua, amb un bon nivell de prosperitat i amb un Estat capaç d'assegurar l'estabilitat, els drets socials i polítics i la unitat interna, ha saltat pels aires gràcies a la intervenció dels exèrcits de l'OTAN i dels seus serveis secrets i governs que han subornat a bandes de traïdors fomentant el més baix i brut d'aquesta societat: l'ambició individual, el ressentiment d'antigues classes dominants desposseïdes, la interpretació més cavernària de l'Islam , l'odi secular als antics esclaus negres, el desig de servir els amos imperialistes de grupets aïllats, els recels intertribals...".

"La CIA i els seus còmplices francesos, sionistes i britànics han buscat les línies de fractura de la societat líbia per fer-la esclatar. Són aquestes agències criminals les responsables de la tragèdia líbia".

"S'han deixat anar furiosos odis tribals perquè les víctimes de les violències injustificades i desmesurades dels terroristes de Bengasi, Misrata, Al Baida, Derna i altres localitats no estan disposades a perdonar. Terroristes entrenats en pràctiques de terror massiu des dels camps de la CIA a Peshawar en l'època de la guerra contra els comunistes a l'Afganistan".

"Però també existeix, i això és fonamental, una voluntat d'alliberament nacional que busca reconstruir la unitat nacional per expulsar els ocupants estrangers i reconstruir la independència perduda. Avui la societat viu sota el trauma que està vivint però després del temps necessari estarà en condicions de donar continuïtat a la guerra d'alliberament nacional lliurada durant la major part d'aquest any de 2011. Això és el que fonamentalment temen els generals en cap del Pentàgon", conclou el comunicat.

El Pakistan desplega bateries anti aèries en previsió d'un nou atac criminal de l'OTAN

El govern pakistanès ha ordenat a l'Exèrcit que desplegui bateries antiaèries a les seves fronteres occidentals. Fonts militars d'aquest país indiquen que temen nous atacs aeris per part de l'OTAN com el que va patir l'Exèrcit pakistanès el passat 26 de novembre amb el saldo de nombrosos militars morts i ferits. Aquest Exèrcit disposa de 6 batallons de míssils terra aire francesos cròtals i bateries de canons metralladors Oerlikon.

El passat 5 de desembre, sense que cap mitjà ho informés, L'exèrcit nord-americà es retirà de la base aèria de Shamsi, situada a la província pakistanesa de Balutxistan, en compliment de l'ordre del govern pakistanès en resposta a la massacre per l'OTAN d'un grup nombrós d'oficials i soldats d'aquest país asiàtic. L'Exèrcit pakistanès ha concedit als seus efectius "plena llibertat" per respondre al foc de l'OTAN.

L'alt comandament militar nord-americà creu més possible un enfrontament militar amb Paquistan que amb Síria.

Marga Sanz: “Camps ha de renunciar a l’escó abans de dilluns”

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marga Sanz, ha demanat a l’ex president Francisco Camps que “renuncie abans de dilluns al seu escó de diputat i a la seua condició de membre del Consell Jurídic Consultiu pel bé de les institucions democràtiques valencianes”. Sanz considera “inèdita” la situació de l’ex president i ha responsabilitzat al PP d’haver arribat a aquesta situació que mina la qualitat democràtica de les institucions valencianes”.

“És lamentable que un ex president haja de seure en la banqueta dels acusats però la responsabilitat correspon al PP que ha aguantat durant dos anys i mig una situació política que ha paralitzat al Consell per a actuar contra la crisi”, ha assenyalat Sanz.

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marga Sanz, confia en que “la justícia aclarisca tots els extrems d’aquest cas que ha colpejat la qualitat democràtica de les nostres institucions”. Davant “aquest cas tan negatiu per a la democràcia valenciana”, Sanz ha instat a l’ex president Francisco Camps a renunciar “abans de dilluns al seu escó a Les Corts i també a la seua condició de membre del Consell Jurídic Consultiu”.

Avui Dia Internacional de les Muntanyes!

Avui diumenge 11 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes que aquest any fa especial referència als boscos dels que el sosteniment és imprescindible per mantenir l'ecosistema de les altes muntanyes. Foto: El cim del Gallinas, al fons i nevat, del Conflent, a la Catalunya Nord.

La FAO ha instat a prestar més atenció a la conservació dels ecosistemes forestals de les terres altes, que es troben en "risc" a causa del augment de les temperatures i els incendis forestals, el creixement demogràfic, la inseguretat alimentària i la inseguretat en matèria de combustibles.

Segons assenyala la publicació Boscos de muntanya en un món canviant, està en joc "la integritat i la capacitat de recuperació dels boscos de muntanya" i atribueix al canvi climàtic una possible acceleració en la propagació de plagues i organismes patògens potencialment nocius per als boscos de les muntanyes.

Aquest informe, elaborat conjuntament per la Secretaria de l'Aliança per les Muntanyes, amb seu a la FAO, i l'Agència Suïssa per al Desenvolupament i la Cooperació, també es refereix a les pressions demogràfiques i l'expansió de l'agricultura intensiva com un dels motius que han empès cap amunt a molts petits agricultors, cap a zones marginals i vessants costeruts, amb la consegüent pèrdua de boscos.

Dia Internacional de les Muntanyes


El text s'ha publicat en els dies previs al Dia Internacional de les Muntanyes de l'ONU, que es celebra l'11 de desembre i tracta d'advertir a la societat de tots els beneficis que reporten els boscos i del "perill" que suposaria acabar amb ells. Per això, la FAO afirma que "el desenvolupament sostenible dels boscos de muntanya requereix i mereix ocupar un lloc destacat en l'agenda internacional".

Així, el subdirector general del Departament Forestal de la FAO, Eduardo Rojas-Briales, ha indicat que "els boscos de muntanya protegeixen les comunitats locals de les catàstrofes naturals i salvaguarden els recursos naturals i els serveis ambientals dels quals depenen el benestar i els mitjans de subsistència de milers de milions de persones".

De la mateixa manera, ha recordat que "les muntanyes subministren el 60% dels recursos d'aigua dolça del món, tot i cobrir només el 12% de la superfície de la Terra". L'informe, per part, recull diversos exemples d'aquesta realitat, com és el cas de la muntanya Kenya, que genera el 97% de l'energia hidroelèctrica del país o l'altiplà tibetà, que funciona com a dipòsit d'aigua per al voltant de 3.000 milions de persones.

Un paper important per atenuar el canvi climàtic


Els boscos de muntanya emmagatzemen una gran quantitat de carboni i poden tenir un paper important en les polítiques per atenuar el canvi climàtic, assenyala l'informe de la FAO. La pèrdua de boscos de muntanya alliberaria grans quantitats de carboni a l'atmosfera, afegeix.

Per això, l'informe conclou que els principals serveis prestats pels boscos de muntanya "s'haurien de reflectir millor en les negociacions i reunions internacionals sobre el canvi climàtic", com hauria d'haver ocorregut en la Conferència del Clima de Durban, que conclou aquest divendres inútilment, un altre cop.

Finalment, la FAO ha indicat que la població de les muntanyes es troba entre les més pobres del món, però, resulta "decisiva" per al manteniment dels ecosistemes de muntanya. "Haurien de tenir veu en la gestió dels recursos forestals locals de què depenen i participar dels beneficis de l'ús i conservació dels boscos", ha conclòs.

La NASA 'perd' centenars de mostres de roques espacials

En els últims anys la NASA ha perdut centenars de mostres de roques còsmiques, incloses les famoses pedres lunars portades pels primers astronautes que van arribar al satèl·lit terrestre. Segons ha informat l'Agència aeroespacial nord-americana en un informe recent basat en dades de març del 2011, la NASA va prestar per a investigacions científiques més de 26.000 mostres del sòl lunar, meteorits i pols còsmica, de les quals 'van desaparèixer' unes 500.

En l'informe afirma que en la majoria dels casos la culpa és de la pròpia NASA que no s'ocupa de rastrejar les seves mostres, és a dir, no té un mecanisme de control eficient dels seus materials prestats.

Així, recentment al laboratori d'un científic va ser trobada una roca espacial que havia estat allà 35 anys després d'haver acabat el seu estudi. Un altre acadèmic va guardar durant 14 anys 10 fragments de meteorits que va intentar estudiar però mai ho va fer. A més, els científics de vegades retornen les mostres ja destruïdes o les presten a altres instituts sense permís, va documentar l'Agència espacial.

En resum, el document assenyala que la NASA hauria de canviar el seu sistema de préstecs de mostres per a investigació.

Durant el programa espacial Apol·lo (entre 1969 i 1974), la NASA va obtenir aproximadament 2.200 pedres lunars, mostres de sòl i altres materials del satèl·lit terrestre.

Els escàndols que involucren la pèrdua de roques còsmiques sorgeixen amb freqüència. L'estiu d'aquest any, les autoritats nord-americanes juntament amb la NASA van detenir una dona que intentava vendre una suposada pedra lunar per 1,7 milions de dòlars.

L'any passat, la premsa local va documentar la desaparició d'una col · lecció sencera de pedres lunars del Museu de la Natura i la Ciència a Denver, Colorado. Afortunadament, en tan sols un parell d'hores les precioses roques extraterrestres van ser trobades ja que aquestes havien estat regalades a l'ex governador de Colorado, John Vanderhoof.

Els empleats del museu van decidir trucar per telèfon al exfuncionari, que les va rebre com un regal al seu estat de part del president Richard Nixon. L'ex governador les tenia exposades... A la prestatgeria de la seva sala!

Vanderhoof va explicar que en rebre el regal espacial, el va oferir al Museu de Ciències Naturals, però aquest no es va interessar per elles, així que "es va veure obligat" a conservar les pedres lunars..

Richard Nixon, el 37 president nord-americà (1969-1974), va regalar a més altres mostres de roques lunars portades pels astronautes de l'Apol·lo a cadascuna de les autoritats de tots els estats del país i als governs d'altres 136 nacions. No obstant això segons informes, deu estats d'EUA i més de 90 països ja no tenen aquestes mostres.