dimarts, 19 de març de 2013

El parlament xipriota refusa el rescat dels neoliberals

El Parlament de Xipre -com ja anunciavem fa unes hores- ha refusat fer pagar als estalviadors una part del rescat imposant una quitança als dipòsits bancaris de més de 20.000 euros. Fins i tot els diputats neoliberals del president Nikos Anastasiadis s'han negat a votar-hi a favor per por a la resposta de la ciutadania, mentre que els seus socis de govern i tota l'oposició han votat en contra, en bloc. El ministre de Finances xipriota, Mijalis Sarris, ha negat que hagués presentat la dimissió. Anastasiadis tornarà a negociar demà amb la resta de partits i el parlament tornarà a votar. El resultat de la votació, a mà alçada, ha estat de 36 vots en contra i 19 abstencions.

Tot i que l'Eurogrup li va demanar ahir que no toqués els dipòsits inferiors a 100.000 euros, protegits per la legislació europea, Anastasiadis tan sols vol protegir finalment els petits estalviadors que tinguin menys de 20.000 euros a la llibreta, segons la seva última proposta. La Comissió Europea li ha recordat que ha de recaptar 5.800 milions d'euros si vol que Brussel·les pagui la seva part, els 10.000 milions promesos.

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha intentat tranquil·litzar els estalviadors de la resta del sud de l'euro insistint que la quitació dels dipòsits xipriotes no és extrapolable a altres països. 'Aquest temor està absolutament fora de lloc, no hi ha cap necessitat d'imposar cap gravàmen als actius d'altres països', ha assegurat el laborista holandès. Dijsselbloem justifica les pèrdues que hauran d'assumir els estalviadors xipriotes per la mida del sector bancari xipriota, que ha arribat a pesar el 800% del PIB de l'illa.

El president Anastasiadis ha convocat els caps de la resta de grups a una nova reunió, demà a les 10 del matí, 'per examinar alternatives per afrontar la situació que es crearà després de la sessió del parlament'. La seva última proposta protegeix els estalviadors amb menys de 20.000 euros al compte, però manté el càstig del 6,75% per als que superin aquesta quantiat sense arribar als 100.000. I al contrari del que li ha demanat l'Eurogrup no endureix la quitança als dipositants amb més de 100.000 euros, que es manté en el 9,9% en comptes de pujar al 12,5%.

EUA i aliats porten robats 138.000 milions de $ des de l'invasió de l'Iraq

Els militars, constructors i altres contractistes dels EUA i els seus aliats s'han repartit 138.000 milions de dòlars en els últims deu anys de diners de l'Iraq, informa la premsa britànica. Les deu companyies més grans del món van guanyar 72.000 milions de dòlars amb els 'contractes' imposts pels invasors al poble iraquià, entre aquestes la companyia nord-americana d'enginyeria i construcció KBR, anteriorment subsidiària de Halliburton, va ser la que va obtenir més guanys, uns 39.500 milions de dòlars.

Les empreses de la tirania kuwaitiana Agility Logistics i Kuwait Petroleum Corporation van guanyar 7.200 milions i 6.300 milions de dòlars respectivament, ocupant el segon i tercer lloc. En definitiva, EUA va contractar a l'Iraq més companyies privades en qualitat de contractistes que durant qualsevol altra guerra. El nombre de personal d'aquestes empreses va superar al dels militars.

Els últims soldats nord-americans van abandonar l'Iraq el desembre del 2011, però, al país encara hi ha 14.000 empleats de diverses companyies, inclosos 5.500 mil efectius de les forces de seguretat.

Cal destacar que l'informe de la comissió especial el 2011 va assenyalar que els contractistes a l'Iraq van gastar en total prop de 60.000 milions de dòlars.

La guerra a l'Iraq va tenir inici fa deu anys, el 19 de març de 2003. Les sospites que aquest país posseïa armes de destrucció massiva van servir de pretext perquè els EUA i els seus aliats envaïssin territori iraquià.

La sociovergència corrupta fa pinya amb Oriol Pujol

La majoria dels partits de l'oposició han demanat que Oriol Pujol (CiU) deixi l'escó al Parlament de Catalunya, després d'haver estat encausat per un presumpte delicte de tràfic d'influències en el cas de les adjudicacions d'ITV. Pujol ha anunciat avui que deixava el càrrec de secretari general de CDC i de portaveu parlamentari de CiU, però que continuaria com a diputat. El PSC ha estat l'únic partit que ha defensat la decisió, doncs manté amb CiU (Xavier Crespo, Ferran Falcó i Oriol Pujol) un diputat imputat (Daniel Fernández) al Parlament. ERC ha evitat demanar a Pujol que renunciï a l'escó si bé ho ha donat a entendre quan ha demanat 'exemplaritat' a tots els partits implicats en corrupció.

Maurici Lucena, portaveu parlamentari del PSC, ha evitat fer capa valoració en profunditat de la decisió de Pujol i s'ha limitat a demanar-ne la presumpció d'innocència. Ha argumentat que el PSC actua així perquè és com voldria que actuessin la resta de partits respecte els diputats socialistes encausats. Lucena ha considerat que era 'una opció' que Pujol delegués els càrrecs de CiU i el parlament i continués com a diputat, una fórmula similar a la utilitzada per l'ex-secretari d'organització del PSC i diputat, Daniel Fernández, encausat en el cas Mercuri de Sabadell amb l'exalcalde Manuel Bustos.

Cal recordar que dels quatre diputats que hi ha actualment encausats, tres són de CiU (Xavier Crespo, Ferran Falcó i Oriol Pujol) i un, del PSC (Daniel Fernández).

Marta Rovira, portaveu parlamentària d'ERC i secretària general del partit, ha considerat que Oriol Pujol havia reaccionat 'ràpid', i que haver-se apartat dels càrrecs del partit i el grup suposava 'fer molt més del que han fet altres polítics i altres partits en una situació semblant'. Rovira ha evitat demanar a Pujol que torni l'acta de diputat, al·legant principalment que 'no hi ha cap regulació' sobre com han d'actuar les formacions en aquests casos. Tot i això, ha volgut matisar que si l'encausat fos d'ERC, el partit li demanaria aplicar la mateixa contundència al càrrec intern com al públic.

Més clar ha estat el diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà, que ha dit que era bo que Oriol Pujol deixés responsabilitats, però que seria més alliçonador que deixés l'escó. Tardà assegura que, amb una decisió com aquesta, 'faria un bon servei a la causa i faria callar la caverna'.

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, considera incompatible que Oriol Pujol mantingui l'escó de diputat després d'haver estat encausat, i ha posat en qüestió el missatge de regeneració i dignitat que transmet el parlament amb quatre diputats encausats, Per això ha exigit a CiU i el PSC que instin els seus diputats encausats a deixar els escons: 'Si els diputats no arriben a aquesta decisió, ho hauran de fer els partits'. També el portaveu d'ICV al congrés espanyol, Joan Coscubiela, considera que Oriol Pujol no hauria d'apartar-se només de les seves funcions com a secretari general del CDC, sinó que hauria d'abandonar també l'escó al parlament.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha demanat que els quatre diputats encausats en casos de corrupció entreguin l'acta de diputat i renunciïn, per tant, a qualsevol sou públic mentre no s'aclareixi juidicialment les seves vinculacions amb els casos que s'investiguen.

Feijoo prohibeix als escolars portar el menjar al col·legi

El PP del feixista Feijoo impedeix als nens que hagin de pagar el menjador escolar (amb una renda superior a 1.000 euros mensuals) acudir tampoc amb el menjar de casa a la carmanyola. A més es passa pel forro del desvergonyiment franquista la sentència del TSXG i seguirà subvencionant en completa il·legalitat els centres de l'Opus Dei i altra morralla nazionalcatòlica. La immoralitat dels franquistes ha indignat l'oposició de PSOE, AGE i BNG que reclamen que es mantingui el decret actual i que es pugin els impostos a les rendes de l'oligarquia.

El secretari xeral d'aquest departament de la Xunta, Jesús Oitavén, va ser rotund en anunciar aquesta prohibició davant els portaveus de l'oposició en comissió d'Educació al·legant que la Xunta "no és capaç de garantir" els principis de qualitat alimentària de les "menjars elaborats a la llar".

Educació no només es manté ferma en aquesta decisió que per l'oposició només castiga la classe mitjana i la baixa sinó que s'enroca, a més, en la defensa de la subvenció als centres que segreguen per sexe tot i la sentència del Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) que il·legalitza els concerts públics amb cinc col·legis ultracatòlics que separen els nens de les nenes. Oitavén va ser igualment indecent i arrogant en afirmar que 'la Conselleria es prendrà el seu temps' (mentre manté les ajudes a aquests centres i roba als treballadors i maltracta als seus fills) abans de decidir si la Conselleria recorre la sentència o la compleix.

El secretari general es va aferrar a diversos actuacions del Tribunal Suprem que avalaven, segons va assegurar, aquesta separació per sexe en centres finançats amb fons públics i es va escudar en la situació d'Andalusia, comunitat en què "amb cinc sentències igualment en contra de la segregació i després de sis mesos de l'última, encara segueix pagant els concerts".

El PP abocarà 200.000 m3 de llots contaminats amb mercuri, plom i coure a Menorca

Els fangs provenen del dragatge de la parti industrial del port, i l’Autoritat Portuària els vol traslladar a tan sols una milla de la costa, tot i que ONG i entitats ecologistes ja ho han denunciat, fins i tot a la UNESCO, perquè l’illa és Reserva de la Biosfera.

L’Autoritat Portuària del Port de Maó està preparant l’execució del dragatge de la part industrial del port, d’on se’n treuran 200.000 metres cúbics de llots contaminats amb mercuri, plom o coure. Aquesta contaminació és fruit de l’activitat industrial durant el segle XIX i les partícules de metalls pesats estan apresades entre els llims. El projecte de l’Autoritat Portuària, que ha contractat la constructora Sacyr com a executora de les obres, preveu que els llots que es retirin siguin abocats al mar a partir del dia 20 de març, a una milla de la costa de l’illa de Menorca, que és Reserva de la Biosfera. Aquests llots tenen una contaminació de nivell 3, és a dir, que són una amenaça real per l’ecosistema i per aquells que s’alimentin dels peixos o altres sers vius que visquin allí.

Diverses ONG i entitats ecologistes han donat la veu d’alarma, han començat recollides de signatures i fins i tot Oceana ha arribat a denunciar-ho a la UNESCO, que és l’organisme que protegeix les Reserves de la Biosfera. Aquesta mateixa organització, assegurava en la seva denúncia que no només era alarmant “l’efecte que tindrà [l’abocament] sobre l’ activitat pesquera i els ecosistemes marins, sinó també pel risc que implica per la salut humana degut als alts nivells de metalls pesats que es troben en el material a dragar (principalment mercuri) i l’efecte que pot tenir l’abocament sobre la qualitat de les aigües de bany properes (Cala Sant Esteve, Cala Rafalet, s’Algar y Cala Alcaufar)”.

A més a més, Oceana ha demanat que s’aturi l’abocament durant l’època de cria del raor –d’abril a agost- una espècie de peix molt apreciada i d’alt valor econòmic que es protegeix durant aquesta època per mitjà d’una veda. Coincideix que a poc més d’una milla d’on es vol fer l’abocament, una zona rica en biodiversitat, hi ha una bona zona de pesca d’aquest peix, a banda de detectar la presència d’altres espècies protegides a la zona de l’abocament, pel que demanen que els llots es portin a terra i es descontaminin.

Hi ha hagut diverses irregularitats en el procés del dragatge del port industrial de Maó, com per exemple que “la zona més contaminada del port no ha estat analitzada de metalls pesants, i s’ha aconseguit així baixar les lectures de l’índex de contaminació dels sediments a l’interior del port”, com denuncia PSM Més per Menorca.

El mateix grup alerta de l’intent d’ocultar un informe de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) que “desaconsellava abocar les restes del dragatge del port de Maó a la mar”, com ja va passar en un altre informe de l’IEO sobre els riscos de la contaminació de les aigües oceàniques en el consum de peix, “ocultat durant 8 anys”. El mateix grup demana major transparència en el projecte i acusa els responsables de mentir perquè asseguren que “El Consell diu que abocar les restes del dragatge a terra no és viable i el Pla de residus no ho permet, però és mentida. No s’ha fet la consulta pertinent al Consorci de Residus i el Pla ho preveu”.

Xipre ajorna la decissió davant la falta de quòrum per aprovar-la

El president de Xipre, Nikos Anastasiadis, dóna per fet que el Parlament rebutjarà aquesta tarda l'impost especial als dipòsits bancaris i per això ha convocat per demà els líders dels grups parlamentaris: "Amb l'objectiu d'examinar alternatives per enfrontar la situació que es crearà després de la sessió d'avui al Parlament, el president ha convocat una reunió amb els líders dels grups parlamentaris demà, 20 de març, a les 11.00 hores".

Fonts del Parlament van indicar que a les 17.00 hores local (15.00 GMT) hi ha prevista una reunió dels líders dels grups parlamentaris amb el president de la Cambra, Yannakis Omirú, i que a continuació se celebrarà el debat a l'hemicicle.

Si no es produeix canvis d'última hora, com ocorre en els últims dies, la votació negativa es produiria tot i que el Govern ha presentat una fórmula millorada d'impost especial als dipòsits privats a la plantejada inicialment davant l'Eurogrup pel partit al govern de Xipre.

Jristos Stilianidis: "És molt difícil que l'impost especial als dipòsits privats sigui aprovada pel Parlament" L'esborrany que el Govern va sotmetre avui a estudi de la comissió parlamentària de Finances preveu deixar exempts de gravamen dels dipòsits inferiors a 20.000 euros, gravar amb un 6,75% el tram entre aquesta xifra i els 100.000 euros i amb un 9,9% o 15'6% dels fons que superin aquesta quantitat. Malgrat tot, el portaveu del Govern xipriota, Jristos Stilianidis, havia avançat ja aquest matí que veia "molt difícil que l'impost especial als dipòsits privats sigui aprovada pel Parlament".

El Parlament xipriota compta amb 56 escons, de manera que per aconseguir la majoria absoluta es necessiten 29 vots a favor. El partit conservador de Anastasiadis, DISY, compta amb 20 i els centristes de DIKO, que li donen suport, amb altres 9, el que en principi sumaria just la majoria absoluta.

No obstant això, ja en els últims dies un dels diputats de DIKO havia deixat clar el seu rebuig, de manera que l'escepticisme es va estendre per tot el partit, i el seu president, Marios Karioyan, no va voler ja descartar el vot en contra. Segons informacions del portal informatiu grec "in.gr", ara DISY fins i tot està analitzant si no recomanar als seus diputats l'abstenció, amb la finalitat de llançar un missatge rotund cap a Europa.

La resta partits, el comunista AKEL, majoritari a l'oposició, el socialdemòcrata EDEK, el centredreta EVROKO i el partit ecologista han anunciat des del principi el seu rebuig.

Iraq sense Saddam: el caos de l'imperialisme salvatge

Una sèrie d'atacs amb cotxes bomba deixa almenys 56 morts i al voltant de 200 ferits a l'Iraq. A un dia del desè aniversari de la invasió imperialista per enderrocar el règim de Saddam Hussein. Set explosions han sembrat l'horror dels terroristes de l'imperi en barris habitats per xiïtes al centre, est i nord-oest de la capital iraquiana, Bagdad, entre ells Al Adhamiya i Al Kadhemiya, ha informat la televisió Al-Arabia. També a les províncies de Diyala i Babil explotar diversos cotxes bomba un darrere l'altre.

En Babil, un atacant suïcida es va volar per l'aire en el seu automòbil en un lloc de control de la policia i un altre explosiu va detonar prop d'un restaurant. La televisió Al-Arabiya parla de almenys 56 víctimes mortals. Altres 160 persones van resultar ferides en els atacs, van dir fonts mèdiques.

Cap grup es va atribuir la responsabilitat per les explosions, però insurgents sunnites vinculats a Al-Qaida han incrementat els seus atacs contra objectius xiïtes des del començament de l'any, en una campanya per avivar les tensions sectàries i soscavar el govern del primer ministre Nuri al-Maliki. L'ala d'Al-Qaida a l'Iraq, l'Estat Islàmic de l'Iraq, s'ha compromès a recuperar el terreny perdut en la seva llarga guerra contra les tropes nord-americanes. I diversos polítics han estat assassinats.

Davant la situació d'inseguretat, el govern va decidir postergar fins a sis mesos les eleccions provincials previstes per al 20 d'abril, ha informat la televisió iraquiana. La decisió posterga els comicis a les províncies d'Anbar i Nínive causa de les amenaces a treballadors electorals i la violència en aquestes àrees, va dir un portaveu de l'oficina del primer ministre.

The Guardian: "EUA va tenir centres de tortura sistemàtica a l'Iraq"


El diari britànic "The Guardian" assegura que veterans de guerra nord-americans d'alt rang van instal·lar i dirigir centres de tortures a presoners a l'Iraq. Segons indica aquest diari, basant-se en testimonis de testimonis iraquians, els coronels James Steal i James Coffman rendien informe a qui era en aquells dies secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, i el general David Petraeus.

Steel i Coffman van estar implicats en "guerres brutes" a Amèrica Central durant la dècada del 80. La publicació precisa que Steele va ser líder d'una unitat militar nord-americana que en aquell moment va entrenar grups de contrainsurgència a El Salvador.

"The Guardian" assegura que el Pentàgon va enviar a l'Iraq als veterans perquè supervisessin comandaments de la policia que portaven endavant detencions clandestines i organitzaven centres de tortura per obtenir informació dels insurgents.

ICV-EUiA exigeix que Oriol Pujol renunciï també a la seva acta de diputat

El diputat d'ICV-EUiA al Congrés Joan Coscubiela ha exigit avui que Oriol Pujol, imputat per tràfic d'influències en el cas de les ITV, renunciï no només a les seves responsabilitats en la direcció de CiU, sinó també al seu escó de diputat en el Parlament.

Encara està previst que comparegui aquesta tarda la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament català, Dolors Camats, per explicar la posició del seu grup després de la imputació de Pujol, Coscubiela ha avançat que serà la seva "posició de sempre", és a dir, que quan un càrrec públic és imputat "ha de deixar automàticament les seves responsabilitats, no només executives, sinó també les de naturalesa parlamentària".

Segons la seva opinió, si no ho fa, "s'alimenta un ambient absolutament incomprensible per a la ciutadania que les persones que assumeixen responsabilitats polítiques, quan són imputats, no responen davant dels ciutadans".

En la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus, Coscubiela ha insistit que hi ha "dos plans diferents: el judicial, que es resoldrà en el seu moment i en el qual Pujol té dret a defensar-se, i el pla polític, en el qual la imputació hauria de comportar automàticament que deixés les seves responsabilitats també com a diputat al Parlament de Catalunya".

Els terroristes de l'OTAN maten 15 civils amb armes químiques

Almenys 15 persones han mort a la província d'Alep per un atac amb armes químiques realitzat per terroristes sirians de l'OTAN, Israel i les tiranies del Golf: "els terroristes van disparar un coet que conté substàncies químiques a la zona de Khan al assal de Alep rural, i els informes inicials indiquen que al voltant de 15 persones van morir, la majoria d'ells civils". "Israel i EUA iniciaran una ofensiva contra Síria i una nova guerra contra el Líban".

Per la seva banda, el ministre sirià d'Informació, Omran al Zoabi, ha declarat que Turquia i Qatar tenen la "responsabilitat jurídica, moral i política" d'aquest atac causa del seu suport als grups rebels que lluiten contra el president Bashar al-Assad.

El desembre passat els mitjans de comunicació van informar que els terroristes mercenaris a Síria havien utilitzat armes químiques contra les forces militars al districte de Darya, un suburbi de Damasc.

L'ONU va declarar que no hi ha proves sobre l'ús d'armes químiques per part de les autoritats sirianes contra el seu poble.

"Israel i EUA iniciaran una ofensiva contra Síria i una nova guerra contra el Líban"

Llançar una ofensiva contra Síria i preparar una nova guerra contra el Líban són qüestions que Israel planeja discutir durant la visita del president dels EUA, Barack Obama, el país hebreu avui: "Estats Units i Israel es concentraran en el seu objectiu comú de intensificar la guerra a Síria, duplicar els esforços per deposar el Govern de Bashar al-Assad i reemplaçar-lo per un govern més complaent amb Israel i EUA".

Israel està considerant una operació a gran escala a Síria per tal d'establir una "zona d'exclusió" al país àrab, per la qual cosa podria aprofitar l'increment de l'activitat de grups armats de l'oposició siriana a prop dels Alts del Golan, una zona ocupada per Israel i disputada per Síria, el Líban i l'estat sionista.

A més, Israel acusarà Síria d'enviar míssils al grup xiïta libanès Hezbollah per justificar la seva ofensiva, igual que va fer el gener passat quan avions israelians van atacar un comboi a Síria o com va fer Bush per invaïr l'Iraq.

En el seu moment Barack Obama ja va prometre que els EUA intervindria per impedir que Síria fes servir armes químiques o les proporcionés a Hezbol·là, mentre que ara calla quan hi han proves de que els seus terroristes són qui les fa servir i assassina el poble sirià.

Una nova guerra al Líban

A més dels plans per atacar Síria, Israel es proposa desencadenar un conflicte amb el Líban que podria comparar-se amb la guerra de 2006: "Cada vegada és més freqúent sentir dir a generals israelians que una nova guerra amb Hezbollah és inevitable", ha afirmat un diplomàtic occidental citat pel diari britànic 'The Guardian'.

El comandant de la 91ª divisió de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), el general de brigada Hertzi Halevy, va declarar a periodistes el juliol de l'any passat que s'estava gestant una nova guerra contra Hezbollah: "La pròxima guerra serà diferent, ha de ser una guerra ràpida per no perjudicar als nostres civils. Això es tradueix en llançar un fort atac contra el Líban perquè els danys siguin enormes ", ha informat el diari israelià 'Haaretz' citant un alt càrrec militar del Comandament Nord de les FDI.

El TC admet el recurs contra la retallada de les pensions

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat per la majoria dels grups de l'oposició -PSOE, CiU, L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), UPyD i PNB- contra el decret-llei del PP que no actualitzà les pensions d'acord a l'IPC el 2012 per considerar que conculca un dret consolidat dels pensionistes. Aquesta decisió va ser adoptada pel ple del TC reunit la setmana passada, segons la providència feta pública avui pel tribunal de garanties constitucionals.

Després de la seva admissió, el TC dóna trasllat de la demanda al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern perquè en el termini de quinze dies puguin personar-se en el procés i formular les al·legacions que estimin convenients. L'oposició va anunciar la signatura d'un recurs conjunt davant del Tribunal Constitucional el 13 de desembre durant el ple al Congrés per a la convalidació d'aquest decret llei.

PSOE, CiU, l'Esquerra Plural, PNB i UPyD van presentar el recurs d'inconstitucionalitat el 26 de febrer contra la decisió "retroactiva" del Govern de no actualitzar les pensions malgrat l'encariment de la vida. Basen el seu recurs en què els pensionistes han perdut poder adquisitiu, ja que les seves prestacions només han pujat per a 2013 un 1%, quan l'IPC de novembre de l'any passat -que es pren com a referència per compensar-los per pujades de l'IPC per sobre del que previst- es va situar en el 2,9%. Davant aquesta desviació, consideren que el Govern ha d'abonar aquesta diferència de 1,9 punts percentuals.

L'oposició coincidn en què les pensions constitueixen un "matalàs" en temps de crisisLos signants denuncien que l'Executiu ha vulnerat el dret dels pensionistes perquè si se'ls priva d'aquesta compensació es els resta part del que han cotitzat. A més, recorden que l'article 50 de la Constitució conté un mandat pel qual "els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat".

Per això, coincideixen que, en l'actual recessió, les pensions constitueixen un "matalàs" i contribueixen a la cohesió social enfront de les elevades taxes de desocupació que obliguen a molts fills a retornar a casa dels seus pares.

No obstant això, la unitat de l'oposició es va trencar pel veto de PSOE i UPyD a la signatura d'Amaiur, així com per l'anunci d'ERC, Geroa Bai, Compromís-Equo, Fòrum Astúries i UPN de quedar-se al marge del recurs. Finalment, el 26 de febrer els grups de l'oposició -PSOE, CiU, L'Esquerra Plural, UPyD i PNB- van presentar el recurs defensant que als pensionistes se'ls mantingui el poder adquisitiu i van criticar una mesura que van considerar injusta i contrària als drets adquirits dels jubilats.

Lanzarote: Miratge a la Cova dels "Verdes"

Fa al voltant de 5.000 anys, l'erupció del volcà Corona va obrir en el si de Lanzarote un túnel de set quilòmetres pel que va córrer la lava fins a la costa. La cavitat va quedar solidificada i, segles després, va ser utilitzada pels illencs com a refugi contra els atacs de corsaris, i fins i tot com a llar per la família de pastors que va començar a habitar-la al segle XVIII i dels que pren el nom: els 'Verdes'.

L'itinerari que la recorre enllaça tres galeries superposades i arriba fins al llac de la fotografia, on es produeix una fantasia òptica que sorprèn al visitant: el reflex de les cúpules de roca sobre l'aigua fa que la cova sembli immensa, encara que la profunditat del llac és de tot just 20 centímetres.

La Cova dels 'Verdes', situada al nord de Lanzarote i al sud-est del volcà Muntanya de la Corona, pertany a un sistema de tubs subterranis (els Jameos) d'uns 6 km. de longitud, sent una de les formacions volcàniques més interessants de l'illa i un dels tubs volcànics més llargs del món.

Les coves i galeries van sorgir durant una erupció prehistòrica del volcà Muntanya de la Corona, fa prop de 5.000 anys. Un corrent ampla de lava es va precipitar cap a la costa oriental endinsant-se al mar.

Primer es va refredar ràpidament la superfície de la lava solidificant-se, mentre el riu de lava ardent seguia fluint per sota de la capa basàltica petrificada. Les pedres basàltiques més antigues es van fondre per l'acció erosionadora de la lava.

Es van formar cavitats que en ser inflades pels gasos en rebentar en alguns dels llocs. Probablement es va repetir aquest fenomen, ja que hi ha dues galeries superposades unides entre si en algunes zones per espais verticals.

El 1964 es va preparar un recorregut de 2 km. de longitud per als visitants. Una il·luminació refinada presta efectes teatrals a aquest monument natural tan capritxós.

Al segle XVII les coves van servir de refugi als lanzaroteños per protegir-se de pirates i caçadors d'esclaus.

El monopoli dels EUA i la UE a l'Àfrica s'acaba, segons Moscou

El comissionat del president de Rússia per a la cooperació amb els Estats d'Àfrica, Mikhaïl Marguélov, ha dit que la presència monopolista dels EUA i la Unió Europea en els països africans arriba al seu final per l'arribada del grup BRICS al continent: "Cap els membres del grup (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) va estar present com imperi colonial al continent africà. Cap s'immisceix en els assumptes interns dels seus països. Cap pretén imposar 'democràcia' ni altres valors amb l'ajuda de cossos expedicionaris ni bombardejos", ha declarat.

Xina, Brasil i Índia es mostren molt actius en el continent. També Rússia va anunciar el seu retorn a Àfrica: companyies russes ja estan treballant en molts dels seus països. Rússia condona deutes a Estats africans, signa nous convenis i presta ajuda humanitària.

Per promoure els seus interessos a l'Àfrica, Rússia "utilitza tant l'experiència acumulada en l'època soviètica com nous instruments", ha indicat Marguélov. "Avui dia al continent africà no hi ha país que no estigui disposat a cooperar amb Rússia en matèria tant política com econòmica", ha afirmat.

També va informar els reunits que la pròxima cimera de BRICS se celebrarà del 26 al 27 de març a Durban, Sud-àfrica, sota el lema "BRICS i Àfrica, cooperació en nom del desenvolupament, integració i industrialització".

Una nena de 12 anys explica clarament com els bancs ens roben i estafen amb l'ajuda dels governs

Vídeo: Una nena de 12 anys explica clarament com els bancs ens roben i estafen amb l'ajuda dels governs.

El fallit fons Hispano-Saudita va costar 16 milions a les empreses espanyoles

Una mica menys de vint empreses, entre elles moltes de les grans constructores, van perdre més de 16 milions d'euros (21 milions de dòlars) després d'haver participat amb diferents aportacions al Fons de Infraestructures Hispano-Saudita que el Rei i Corinna zu Sayn-Wittgenstein van ajudar a crear després de la visita de la família reial espanyola al país àrab el 2006. Corinna posa en dificultats el ministre García-Margallo.

OHL, Grup Villar Mir, Sacyr, ACS, Abertis Infraestructures, Acciona, Isolux Corsán i Técnicas Reunidas figurarien entre elles, a més de La Caixa, Caja Madrid (Bankia), Unión Fenosa (ara Gas Natural Fenosa), Iberdrola, Endesa o Mutua Madrileña, entre d'altres.

Segons Vozpopuli, aquest Fons es va liquidar el 12 d'abril de 2010 per la falta d'interès saudita, que no va complir amb la part que li corresponia, tot i els desemborsaments espanyols.

Aquesta societat d'inversió amb la qual Espanya i Aràbia Saudita pretenien invertir en grans projectes de infraestuctures arreu del món (sobretot en aquells relacionats amb les tecnologies renovables), estaria dotada amb 1.000 milions de dòlars (770 milions d'euros) i per a la seva constitució es van contractar els serveis de Cheyne Capital, que va fixar els costos de gestió (management fee) en el 2 per cent d'aquesta quantitat.

Costos de gestió

Un percentatge que coincideix amb els 21 milions de dòlars que han perdut les empreses espanyoles i que haurien estat empleats, segons aquestes, a retribuir Cheyne Capital, a Morgan Stanley (encarregada de la gestió financera del fons) i en liquidar els compromisos contrets en el que a aportacions dineràries es refereix. Així mateix, segons El Mundo, part d'aquests 21 milions de dòlars també haurien anat a parar a la princesa Corinna per la seva tasca com a mediadora en la cristal·lització d'aquesta iniciativa.

I és que l'empresària alemanya hauria viatjat en successives ocasions fins Aràbia Saudita durant els anys 2006 i 2007 per treballar en el seu llançament, al costat del ambaixador Manuel Alabart. Pel que fa al pes que cada país tindria en el fons, per al qual es va fixar un objectiu de rendibilitat del 8 per cent en 15 anys, ampliables a tres, Espanya i Aràbia Saudita representarien un 50 per cent d'aquest, respectivament.

La idea de portar la col·laboració entre els països fins aquest pla va ser del fons sobirà Saudi Arabian General Investment Authority (Sagia), la mateixa institució que l'hi va suggerir amb èxit al Rei Joan Carles el 2006 i que més endavant va acabar amb el projecte per seva indiferència amb aquest.

La raó per la qual les empreses afectades no van acudir a les autoritats internacionals per reclamar els seus diners té a veure amb el volum de contractes de construcció que cada any treu a concurs el país àrab i, en especial, amb el pla per unir amb alta Velocitat les ciutats de la Meca i Medina. Un projecte de més de 6.500 milions d'euros que aleshores estava a punt de licitar-se.

Al final, les obres van ser adjudicades a un consorci espanyol, en el qual no estaven totes les empreses que van participar en el fons, de manera que algunes d'aquestes companyies es queixen dels diners perduts.

Paradís fiscal

El Fons d'Infraestructures Hispano-Saudita va ser presentat al Palau del Pardo al juny de 2007 i per llavors la seva seu social ja s'havia fixat a l'illa de Guernsey, un dels paradisos fiscals de la monarquia feixista britànica.

Oriol Pujol, imputat per tràfic d'influències en el cas 'ITV'

Tres setmanes després de rebre la documentació del cas, els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han pres una decisió d'enorme calat polític: la imputació del número dos de Convergència Democràtica de Catalunya, Oriol Pujol, per la seva presumpta relació amb una trama que pretenia arreglar concursos d'estacions d'ITV. Pujol, mà dreta del president de la Generalitat, Artur Mas, haurà de prestar declaració com a presumpte autor d'un delicte de tràfic d'influències. ICV-EUiA demana la dimissió d’Oriol Pujol, imputat pel TSJC pel ‘cas ITV’.

La resolució arriba després que la jutge que investiga el cas ITV, de presumpta corrupció, s'inhibís a favor del TSJC, ja que Oriol Pujol és diputat al Parlament i, com a tal, té la condició d'aforat. A principis de febrer, la Fiscalia Anticorrupció va remetre el seu informe a la jutge del cas, en què concloïa que el dofí de Mas "coordinar, dirigir i va emparar l'activitat delictiva" dels imputats en la trama de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles.

L'objectiu de Pujol, segons la fiscalia, era "lucrar-se personalment" a través d'una empresa que havia de ser beneficiada en futures adjudicacions. Pujol va cometre tràfic d'influències, segons Anticorrupció, perquè va utilitzar els seus càrrecs com a secretari general de CDC i com a president del grup parlamentari per "pressionar" a favor.

En concret, Pujol va exercir les seves influències sobre el llavors secretari general del Departament d'Indústria i Ocupació, Enric Colet, per col · locar a dues persones de la seva confiança en llocs clau: a Isidre Masalles, com a subdirector general de Seguretat Industrial i, sobretot, a seu amic íntim Josep Tous, com "mediador" de la Generlitat amb les empreses del sector que mantenien un fort litigi, precisament, per la concessions estacions.

Quan es va fer públic aquest demolidor informe, el dirigent nacionalista va donar a entendre que donaria un pas enrere quan resultés imputat. "Ningú ha destorbar en el procés històric de sobirania que ha iniciat Convergència", va dir. "Ningú es va a embolicar amb la senyera, però tampoc ningú la perjudicarà", va afegir en to solemne.

El passat 25 de febrer es va formar la sala del TSJC que ha deliberat sobre la imputació d'Oriol Pujol i que ha estat formada pels magistrats Miguel Ángel Gimeno-president de la institució-, Maria Eugènia Alegret i Enric Anglada. Aquest últim va ser designat ponent i serà l'encarregat d'instruir, és a dir, de portar les investigacions a partir d'ara. Els magistrats van discutir sobre la documentació que es troba en la causa al voltant de Pujol: vuit toms, entre ells un informe del servei de Vigilància Duanera que assenyalava el líder de CDC com "impulsor" de la trama corrupta.

ICV-EUiA demana la dimissió d’Oriol Pujol, imputat pel TSJC pel ‘cas ITV’


Només conèixer que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imputat per tràfic d’influències al secretari general de CDC, Oriol Pujol, en el 'cas ITV', el portaveu adjunt d’ICV-EUiA al Parlament, Joan Mena, ha demanat la dimissió d'Oriol Pujol de tots els seus càrrecs institucionals, també com a diputat. “CiU no pot consentir més imputats als seus escons i Catalunya no es mereix un Parlament ple d'imputats. Això ens resta credibilitat democràtica”, ha declarat Mena.

El portaveu adjunt roig i verd ha recordat que “el mateix Pujol va dir que si era imputat s’apartaria per no ser un destorb”, per això creu que ara “ha de complir”. De la mateixa manera, considera que Artur Mas ha de donar explicacions, “com a president i com a màxim responsable en evitar els casos de corrupció al seu govern, tal i com ell mateix va afirmar en el Ple del Parlament a petició del nostre grup”.

Mena ha assenyalat que “tenim un gran repte com a país: la regeneració democràtica” i ha assegurat que “aquesta no es pot donar amb el president del grup parlamentari majoritari imputat”.

Xipre grava amb el 15'6% els comptes de més de 100.000 euros

El president de Xipre, Nikos Anastasiadis, va advertir als seus socis europeus que el Parlament nacional no aprovarà el projecte de llei que implanta el polèmic impost extraordinari als estalvis dipositats en els bancs illencs, ha informat la cadena grega Mega. Ara es proposa que els estalvis de menys de 100.000 euros no es gravin i que l'impost als dipòsits superiors a aquest llindar sigui del 15,6%. D'altres veus parlen de posar el tope sense càrrecs als 20.000 euros.

"Quan els vaig dir que no havia majoria al Parlament per aprovar l'acord, no em van fer cas. Records a la senyora Merkel", va dir contundent Anastasiadis en una conversa telefònica que va mantenir ahir a la nit amb el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, i l'eurodiputat Elmar Brok. La conversa va tenir lloc després que els legisladors xipriotes ajornessin ahir per segona vegada la votació sobre l'impost.

Per tirar endavant aquesta mesura imposada al país mediterrani per l'eurozona a canvi del rescat, el president xipriota necessita un mínim de 29 vots en un hemicicle format per 56 diputats. No obstant això, el partit de Anastasiadis, el conservador DISY, i el seu soci, el centrista DIKO, controlen només 28 escons i més vuit dels diputats de l'aliança ja van anunciar que no donaran suport a la taxa als estalvis.

El controvertit impost extraordinari a lloa dipòsits bancaris va ser anunciat el passat dissabte després d'una reunió entre dirigents xipriotes i els titulars de Finances de l'eurozona (Eurogrup). Segons l'acord inicial, els estalvis inferiors a 100.000 euros es gravarían amb una taxa del 6,75% i els superiors, amb una del 9,9%. Ara, però, l'Eurogrup proposa que l'impost sigui més progressiu.

"Les autoritats xipriotes introduiran un impost extraordinari als dipòsits més progressiu de l'acord del 16 de març, amb la condició que no afecti l'import total d'ajuda financera fins a 10.000 milions d'euros", va anunciar ahir a la nit el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem , després d'una conferència telefònica extraordinària dels ministres.

Encara Dijsselbloem no va oferir xifres concretes en les seves declaracions d'ahir, posteriorment va transcendir que el que es proposa és que els estalvis de menys de 100.000 euros no es gravin, i que l'impost als dipòsits superiors a aquest llindar sigui del 15,6%, per garantir la recaptació dels 5.800 milions d'euros que Xipre necessita per recapitalitzar seu sistema bancari.

La votació de la llei que ha d'implantar la taxa bancària està fixada per avui, després de ser posposada en dues ocasions des del passat diumenge. Mentrestant, els bancs xipriotes continuen tancats avui després del cap de setmana i el dilluns festiu, per impedir que els dipositaris retirin els seus estalvis abans que se'ls apliqui el nou impost.

Els treballadors d'hospitals es tanquen contra CiU

Els treballadors de diversos hospitals públics catalans faran aquest dimarts una tancada per protestar en contra de les retallades. Aquesta iniciativa està impulsada per al Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris, que el passat dimecres van entregar al Parlament 73.000 signatures per posar de manifest el descontentament dels usuaris i professionals amb les reduccions pressupostàries que els afecten. En la jornada d'aquest dimarts s'han sumat a la protesta l'Hospital Vall d'Hebron i Sant Pau de Barcelona, Bellvitge de L'Hospitalet, Germans Trias i Pujol de Badalona i Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Tallers, xerrades, debats i assembles serviran per analitzar la situació de la sanitat pública.

Als centres de Bellvitge, Can Ruti, Moisès Brogi i Vall d'Hebron la tancada s'iniciarà a les 8 del matí i durarà fins a la mitjanit. En molts casos es farà primer una concentració per deixar palès el seu malestar i en el cas de Bellvitge s'hi sumaran els companys de l'Hospital General de l'Hospitalet i del Sociosanitari de la mateixa ciutat, tots ells del Consorci Sanitari Integral.

A l'Hospital de Sant Pau en canvi, on ja hi ha una tancada des de fa mesos, els treballadors faran "una vetlla per la mort de la sanitat pública" al vestíbul del centre des de les 17 hores de dimarts a les 8 hores de dimecres. El mateix dimecres, els treballadors de la sanitat pública s'uniran a la concentració convocada pels treballadors públics a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

D'aquesta manera, la plataforma pretén posar de manifest el descontentament dels usuaris i professionals de la sanitat pública amb la reducció del pressupost en sanitat i en contra de que es tornin a produir retallades.

Les tovalloletes d’un sol ús atasquen i embussen les depuradores

Una sola estació de les 29 que gestiona Depuradores d’Osona per encàrrec del Consell Comarcal ha arribat a tenir 17 incidències des del 4 de març de l’any passat. Abans no n’havia tingut cap. La resolució de les 17 incidències ha comportat més de 100 hores fora de l’horari laboral del personal de guàrdia per arranjar el que podria acabar amb una avaria del sistema de bombament dels col·lectors que porten les aigües residuals cap a les depuradores.

De moment, tot s’ha pogut arreglar per part dels operaris de Depuradores d’Osona, però no es descarta que algun dia es pugui cremar algun dels motors o hi pugui haver alguna altra avaria més greu que fins ara. El pitjor que hi ha hagut fins ara és que per moments s’hagi pogut produir algun petit vessament provocat per l’acumulació d’aigua al sobreeixidor després que l’estació deixi de funcionar per culpa de l’acumulació de les tovalloletes, ja en forma d’una massa uniforme com la de la fotografia que il·lustra aquesta informació. Uns vessaments que, per exemple, en casos com el de Manlleu, que la planta de bombatge per superar el Ter és molt a prop de l’Embarcador, és molt visible per part de la població que passeja per aquella zona.

D’aquí que el Consell Comarcal s’hagi decidit per fer una crida a la població a fer un ús correcte de les tovalloletes, que se solen fer servir per netejar nadons o per desmaquillar-se. Des del Consell es recorda que el material de què estan fetes les tovalloletes no es desfà en contacte amb l’aigua com passa amb el paper higiènic i per tant no es pot llençar al vàter sinó que ha d’anar a la fracció de rebuig de les escombraries. Si cal, embolicat dins el bolquer brut. El problema, en algun cas, ve quan la tovalloleta es fa servir per part d’adults com a substitutiu del paper higiènic.

“En aquests moments és el principal problema que tenim”, expliquen Manel Romans, responsable polític comarcal de Medi Ambient, i els tècnics Josep Rovira, Joan Quinta i Eva Masramon. Solucionar-ho posant reixes, com ja tenen algunes estacions de bombament, representaria una despesa a hores d’ara inassumible. Per això de moment han optat per fer una crida a la conscienciació de la població.