dijous, 11 de novembre de 2010

El TS certifica els draps bruts sociovergents a l'Ajuntament

El Tribunal Suprem ratifica la condemna a l'Ajuntament de Barcelona per l'illa Sandoz, i avala la decisió del TSJC, que va tombar la requalificació feta pel consistori d’un solar del districte de Sarrià que havia estat propietat de Sandoz -que ara és la suïssa Novartis-, avui mateix implicada en altre cas de soborn a Mèxic. En l'edifici que s'hi va construir hi viuen Josep Duran i Lleida i Xavier Sala i Martín, i un germà del líder convergent, Artur Mas. Un fill de Jordi Pujol també hi havia viscut però fa uns mesos es va vendre el pis.

El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la requalificació urbanística que l’Ajuntament de Barcelona va fer del que es coneix com Illa Sandoz –on aquesta empresa, que ara és Novartis, hi tenia la seva seu corporativa–, per la qual s’augmentava el volum de sostre edificable de 18.000 metres quadrats a més de 28.000. L’illa Sandoz està delimitada pels carrers Fontcuberta, Santa Amèlia, Osi i Cardenal Vives i Tudó, al districte barceloní de Sarrià.

Els fets arrenquen als anys noranta quan l’empresa suïssa es va vendre els terrenys arran d’un canvi d’ubicació de la seva seu. En el conveni urbanístic que es va fer entre les parts implicades s’establia una superfície edificable de 18.000 metres quadrats, en funció de la volumetria màxima establerta per la normativa urbanística vigent en aquell moment, fixada en funció de l’amplada dels carrers. El projecte presentat posteriorment per l’empresa promotora augmentava notòriament aquest sostre edificable, però va ser aprovat per l'Ajuntament.

Els veïns –organitzats en la Comissió d’afectats per l’Illa Sandoz– van portar als tribunals aquesta decisió i el TSJC, en una resolució del 23 de febrer del 2004, va donar la raó als demandants. Amb l’excusa que aquesta sentència no era encara ferma en estar recorreguda, el consisori va impulsar la modificació del Pla General Metropolità per intentar legalitzar aquest augment del sostre edificable. Els afectats reclamen a l’Ajuntament que es compleixi la sentència, que es depurin les responsabilitats que s’escaiguin i que s’els indemnitzi..

El nou edifici es va acabar de construir l’any 2004 i s’hi ha instal·lat alguns veïns il·lustres que –si es compleixen les màximes expectatives veïnals que que s’enderroqui l’excés construït– poden tenir un ensurt en els pròxims mesos amb relació als seus habitatges. Entre aquests destaquen el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, el controvertit economista Xavier Sala i Martín i un germà del líder convergent, Artur Mas. Un fill de Jordi Pujol també hi havia viscut però fa uns mesos es va vendre el pis.

"Si Bush va ordenar tortures, s'el pot processar"

Qui va ser durant sis anys relator especial de l'ONU contra la tortura, Manfred Nowak, parla sobre la viabilitat de processar Bush per haver autoritzat pràctiques de tortura. Com a relator independent de l'ONU contra la tortura, Manfred Nowak va viatjar al voltant del món en la recerca d'evidències sobre les pràctiques de tortura realitzades per nombrosos Estats en nom del combat contra el terrorisme.

Des de l'octubre passat el jurista austríac dirigeix l'Institut Ludwig Boltzmann per als Drets Humans amb seu a Viena, on ha integrat un equip finançat amb fons dels governs suís i austríac.

Aquí s'ha creat l'anomenat Atles de la Tortura, on l'internauta pot informar-se ràpidament sobre la situació a cada país, quin tipus de tortura segueix emprant-se on i els esforços nacionals en contra d'aquestes pràctiques.

Pregunta: L'ex-president nord-americà George W. Bush reconeix en el seu memòries que va ordenar mètodes com l'anomenat "waterboarding" o ofegament simulat després del vistiplau dels seus assessors i afirma que és un mètode molt efectiu, ja que va llançar molta informació. Des del punt de vista del Dret Internacional és suficient aquesta declaració per a emprendre una investigació i processar l'expresident republicà?

- Sí Sens dubte. En reconèixer obertament que va ordenar aquest tipus de pràctiques de tortura també reconeix la seva culpabilitat, que no recau exclusivament en els que l'executen, sinó que involucra a tota la jerarquia política. Segons la Convenció contra la Tortura de Nacions Unides, tots els països signants, incloent als Estats Units, es comprometen a investigar tot cas de tortura i criminalitzar. També es compromet a portar els responsables davant un Tribunal Penal. La Constitució nord-americana penalitza els delictes de tortura, de manera que l'administració Obama podria emprendre una investigació sobre això.

Durant l'era Bush van ser processats alguns militars acusats de violacions a la presó d'Abu Ghraib i van ser condemnats. Si ara Bush reconeix que ell mateix va ser qui va ordenar aquestes pràctiques es té una forta prova legal.

Vostè mateix ha instat al govern de Barack Obama a emprendre una investigació sobre els abusos comesos durant l'era Bush. Obama no ha fet res, que altres alternatives hi ha des del punt de vista legal?

- Obama va proclamar el canvi i realment hi ha hagut molts canvis. Des que va iniciar la seva gestió van quedar prohibides estàs pràctiques, així com els vols secrets de la CIA i l'existència de presons secretes. Segons el que jo sé aquestes presons no es troben ja sota supervisió de la CIA. La presó de Guantánamo segueix en peu encara que Obama ja n'hi ha tancat fa molt. L'actual president va deixar en clar que el seu interès no és fer comptes, sinó mirar cap al futur i transformar les coses. És lloable que no busqui la confrontació amb els republicans, encara que per altra banda viola les seves obligacions legals.

Hi ha poques alternatives. Cada un dels 147 països signants de la Convenció contra la Tortura de l'ONU té l'obligació de posar en pràctica el principi de "justícia universal". És a dir, si el president Bush arribés avui o demà a Alemanya o Àustria, en teoria podria ser detingut i les nostres instàncies judicials haurien de fer una investigació. Llavors l'alternativa seria que algun país demanés la seva extradició per processar per aquest tipus de violacions. Però si no hi hagués una sol.licitud d'extradició, llavors Alemanya o Àustria tindrien l'obligació de processar segons el seu propi sistema de justícia. Això és el que preveu la Convenció contra la Tortura de l'ONU. Però és una qüestió política, de si els governs es mostren disposats a fer alguna cosa així. La justícia no sempre té la veu cantant i en general hi ha molt pocs precedents en el món en què s'ha emprat el principi de "justícia universal".

Pràctiques de tortura com el "waterboarding" han estat prohibides per la Convenció de l'ONU contra la Tortura, però alguns Estats han posat en dubte que es tracti de tortura, segueix sent practicada?

- És un mètode que ja es feia servir durant la inquisició espanyola en l'edat mitjana, com altres pràctiques que segueixen en ús. Des d'aquells foscos dies no ha canviat molt. Provoca un gran sofriment i és tortura sens dubte sobretot si es fa servir per extreure informació a la víctima Això ja no ho dubta ni el Govern britànic, encara que Bush va escriure en els seus memorables que aquest mètode va ajudar a salvar vides a Gran Bretanya. Cap país avui en dia posaria seriosament en dubte que "waterboarding" és un mètode de tortura, un mètode il.legal per obtenir informació.

Des del punt de vista jurídic què es pot fer davant polítics que menteixen per portar al seu poble a una guerra il legal i que a més autoritzen l'ús de mètodes de tortura?

- No hi ha una clara definició legal al Tribunal Penal Internacional pel que fa a la instigació a la guerra. Cada país que emprèn una guerra la justifica com una defensa dels seus interessos. És molt difícil dir qui és l'agressor. Hi ha algunes excepcions clar, però no és la majoria dels casos. Una altra situació és quan es cometen crims de guerra, és a dir violacions a les Convencions de Ginebra. Llavors es pot procedir davant tribunals nacionals i internacionals. Els casos processables són tant la tortura sistemàtica, que és considerada legalment com a crim de lesa humanitat, com també els casos individuals. Quan la policia, l'exèrcit o els serveis secrets practiquen mètodes de tortura i hi ha proves d'això, poden ser processats i condemnats. La tortura és una de les pitjors violacions als drets humans que poden cometre.

Nuet: "Sols la comunitat internacional pot aturar la barbàrie al Sàhara"

El senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, preguntarà, durant la sessió del Senat del proper dimarts 16, a la ministra d’exteriors, Trinidad Jiménez, en relació al conflicte del Sàhara sobre si “el govern espanyol té intenció de condemnar la violència exercida per la policia i l’exèrcit marroquí davant la protesta pacífica i civil del poble sahrauí”. Nuet denuncia el silenci de la comunitat internacional i del govern espanyol a l’hora de condemnar els atacs al poble sahrauí durant el desallotjament del campament Gdeym Izik i a la mateixa ciutat de Al- Aaiún, i el bloqueig comunicatiu i informatiu que s’està exercint a la zona.

El senador creu que si es segueix amb aquesta dinàmica i la comunitat internacional no intervé, serà difícil avaluar les conseqüències d’un conflicte que pot arribar a desestabilitzar el conjunt de la regió. “Els crims perpetrats no poden quedar impunes, s’ha d’obrir una investigació que busqui als seus responsables i a qui va donar l’ordre d’obrir foc”, opina Nuet.

El senador d’EUiA recorda que el poble sahrauí només reclama una millora de les seves condicions de vida, que s’aturi la repressió del Marroc al Sàhara Occidental contra els activistes i el poble sahrauí i, finalment, que el Marroc compleixi amb les resolucions de l’ONU que insten a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Un referèndum, recorda Nuet, que el regne alauita impedeix des de fa anys ja que vol annexionar la regió.

ICV-EUiA vol “anar més enllà en polítiques socials”

ICV-EUiA celebrà ahir un acte sectorial sobre Drets Socials en què el cap de llista d’ICV-EUiA a les pròximes eleccions catalanes, Joan Herrera, i el tercer candidat de la coalició, Jordi Miralles, acompanyats per les diputades Mercè Civit i Laura Massana, han presentat els eixos del programa d’ICV-EUiA en l’àmbit de polítiques socials. També s’ha fet un debat amb representants de diverses entitats socials, sobre qüestions com drets socials, pobresa, universalització dels serveis socials, promoció de l'autonomia personal i la vida independent, infància i adolescència, famílies i gent gran.

En la seva intervenció, Miralles s’ha referit a l’acte com una “trobada de gent compromesa durant tot l’any amb les qüestions socials, les persones, el país i la millora de l’autonomia de les persones i la igualtat d’oportunitats. El també portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament, ha explicat que per a ICV-EUiA hi ha dos compromisos forts a l’hora d’abordar la crisi: per una banda, la creació d’ocupació, ja que, segons el dirigent d’esquerres, “sense dret al treball garantit no hi ha llibertat,” i d’altra banda, les polítiques socials. Per a Miralles, aquests dos compromisos representen dos models que es poden veure tant comparant la gestió de Govern dels 23 anys de CiU i dels 7 anys de Govern d’esquerres, així com contrastant els programes electorals d’ICV-EUiA amb els de les altres forces politiques i, especialment, amb els de les forces conservadores.

Miralles ha remarcat que ICV-EUiA “defensa la igualtat d’oportunitats i l’autonomia de les persones”, i ha denunciat que “la dreta es vol embolcallar cínicament en la paraula llibertat". En aquest sentit, ha assegurat que "la llibertat de la dreta passa només per aquells que tenen recursos per utilitzar els serveis privats i per aconseguir bonificacions fiscals que engreixen els serveis privats i que van en detriment de les polítiques públiques i dels serveis socials, que són el que garanteix la igualtat d’oportunitats i l’autonomia de les persones."

El candidat d’ICV-EUiA ha afegit que hi ha molts indicadors a Catalunya que marquen que “s’han de millorar i empènyer les polítiques d’igualtat d’oportunitats i d’autonomia a les persones” i ha lamentat que hi hagi, a la nostra societat, un pensament dominant en moltes matèries que tenen a veure amb la política econòmica pel que “quan es parla de dèficit sempre es relacioni aquest amb el dèficit econòmic”.”Molt poques vegades es parla dels dèficits socials”, ha subratllat Miralles.” El diputat ha emfatitzat que “si hi ha dèficit econòmic és perquè el Govern de la Generalitat ha fet coses en els darrers set anys, pel que es necessiten més recursos d’aquells que més tenen i més guanyen, a fi de seguir impulsant les polítiques públiques”. “És curiós que les forces conservadores plantegin que calen més polítiques d’atenció a les persones però alhora demanin que es retallin més impostos”, ha comentat Miralles que s’ha preguntat d’on sortiran els recursos econòmics per incrementar les polítiques públiques si es retallen impostos.

Finalment, Miralles ha exposat que ICV-EUiA vol fer front al dèficit social i que el Govern d’esquerres ha actuat en aquest sentit però que “ara cal anar més enllà”. El candidat ha dit que el Govern catalanista i d’esquerres ha hagut de fer front a aquest dèficit social perquè "durant 23 anys hi va haver una manera especial de tractar l’atenció a les persones i a les famílies que omplia grans titulars i eslògans institucionals però que situava Catalunya a la cua d’Europa en polítiques socials en matèria d’atenció a la gent gran, a la infància, a la diversitat i a la dependència". “Cal canviar de tendència i posar a l’horitzó polítiques socials per autonomia i la igualtat d’oportunitats”, ha sentenciat Miralles.

U.K.: Els universitaris destrosen la seu dels torys



Una manifestació d'estudiants britànics contra l'augment previst del cost de les matrícules universitàries en el Regne Unit va obligar ahir a evacuar al centre de Londres la seu del Partit Conservador del primer ministre, David Cameron.

Desenes de milers de persones, la majoria professors i estudiants, es congregaren a les portes de la torre Millbank, on es troba el quarter general del partit governant, per protestar contra la projectada triplicació del preu màxim de les matricules d'universitat a partir del 2012.

Amb aquesta manifestació, liderada pel Sindicat Nacional d'Estudiants (NUS, en les seves sigles en anglès), es vol pressionar els diputats britànics perquè a finals d'any votin en contra d'un projecte de llei del Govern de coalició conservador-liberaldemòcrata que elevaria el límit del preu de les taxes d'ingrés a la universitat de les 3.290 lliures actuals (3.785 euros) fins a les 9.000 lliures a l'any (10.350 euros).

El president del sindicat estudiantil, Aaron Porter, ha advertit als liberals que s'exposen a ser expulsats del Parlament si voten a favor d'aquesta polèmica proposta, violant així les seves promeses electorals.

Estudiants que es manifestaven dimecres en contra de les altes taxes universitàries van cremar cartells, es van enfrontar a la policia i van trencar finestres a la seu del Partit Conservador britànic en el poder.

Els manifestants, amb les cares cobertes amb bufandes, van donar puntades les portes de vidre de l'edifici, que es troba pròxim a les Cambres del Parlament. Alguns van ocupar la planta baixa l'àrea de recepció, mentre altres corrien cap a la teulada de l'edifici.

La violència va esclatar durant la qual havia estat una pacífica marxa de milers d'estudiants i professors contra els plans de la coalició entre conservadors i liberals per triplicar les taxes que les universitats angleses poden cobrar als estudiants per l'ensenyament.

Amb pancartes que posaven "Frenar les retallades a l'educació" i càntics de "Ells diuen retallar, nosaltres diem contraatacar", els manifestants van passar davant del Parlament, on els polítics votaran en les pròximes setmanes elevar les taxes màximes de l'ensenyament a 9.000 lliures (una mica més de 16.000 euros) per any.

"Els meus pares són els dos treballadors del sector públic. El meu pare perdrà la seva pensió l'any que ve i la meva mare perdrà la seva feina i això simplement els portarà a la fallida", va dir Matthew Kell, de 22 anys, de la Universitat de Bristol, al sud-est d'Anglaterra.

Altres estudiants de la marxa van dir que es manifestaven en nom dels seus germans més joves, que es veuran afectats per les pujades de taxes a partir de 2012.

"La meva germana té 15 anys, dubto que hagi d'anar a la universitat perquè és massa cara", va dir Catrina Milers, de 21 anys, de la Universitat de Sheffield, al nord d'Anglaterra.

Els atacs del Deutsche Bank i la RFA enfonsen el deute al sud

Els interessos de les obligacions portugueses a 10 anys -utilitzats com a barem de la confiança en l'economia d'un país- van arribar a negociar-se en el mercat secundari al 7,019%, un altre màxim històric des de la introducció de l'euro. Tot són beneficis per Merkel i el seu Deutsche Bank, principal acreedor i especulador a la baixa a les borses dels socialistes sudeuropeus.

Preocupació a Portugal

La pujada d'interessos del deute portuguesa té molt preocupades a les autoritats del país, que confiaven en refinançar el seu dèficit a menors costos després de les dràstiques mesures d'estalvi estatal adoptades aquest any per complir les exigències de la UE i calmar els mercats.

Analistes, polítics i fins i tot membres del Govern lusità han reconegut que, si els interessos que penalitzen el seu deute segueixen pujant, el país pot veure's obligat a recórrer al Fons Monetari Internacional (FMI) per finançar la seva economia.

La culpa, de l'UE sota Alemanya i el Deutsche Bank


El ministre de Finances lusità, Fernando Teixeira dos Santos, ha afirmat que els dubtes sobre el funcionament del futur mecanisme permanent de gestió de crisi de la UE penalitzen el deute de Portugal, Irlanda i Grècia: "La situació en el mercat del deute reflecteix inseguretats sobre la indefinició del mecanisme permanent de gestió de crisi, ja que els obligacionistes tenen recel per haver de suportar grans pèrdues", ha declarat a la premsa.

El ministre de Finances ha demanat a la UE que "clarifiqui" aquest mecanisme.

A més, ha subratllat la necessitat que Portugal faci "tots els esforços" per reduir el seu dèficit del 9,3% del 2009 fins al 4,6% el 2011 i ha ressaltat que s'ha de continuar amb les reformes econòmiques ja iniciades per l'Executiu lusità.

Puja la prima de risc a Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal

La prima de risc del bo espanyol a deu anys respecte al 'bund' alemany ha tornat a superar els 200 punts bàsics (aquest dimecres ha arribat fins als 213, però finalment s'ha estabilitzat en els 203) davant la incertesa sobre la situació a Irlanda i Portugal, els diferencials respecte al bo germànic han escalat fins a nous màxims de 606 i 468 punts bàsics respectivament.

Mentrestant, la prima de risc de Grècia s'ha situat en 907,6 punts.

Així mateix, el cost d'assegurar el deute dels països perifèrics de l'euro registrava avenços en el cas de Portugal (455,1 punts), Grècia (870,4 punts) i Irlanda (567,6 punts), mentre que en el cas de Espanya es registrava un descens a 263 punts, respecte dels 265,7 punts de l'anterior tancament.

El consum de droga a Europa: Informe de 2010

La crisi financera, els programes d'estalvi posats en marxa pels governs comunitaris, l'envelliment de la població són qüestions que afecten també, es recorda a Lisboa, a la lluita antidrogues europea. Cada any, l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) -amb seu a Lisboa- presenta un estudi que inclou les dades recopilades per l'organisme al llarg dels últims 12 mesos. En ell, es descriuen les noves tendències en el consum de drogues dins dels 27 països membres de la Unió Europea, en l'origen de les mateixes i en les polítiques aplicades per combatre-les.

En aquest 2010, els funcionaris han llançat des de Portugal un senyal d'alerta dirigida a la resta de capitals del continent: l'estalvi estricte imposat per la majoria dels governs per frenar el dèficit públic després del terratrèmol de la crisi financera internacional serà un compte de resultat negatiu si acaba amb els programes per al tractament de drogodependents, una de les "columnes", diu la institució, de la política antidrogues europea.

Precisament ara que la crisi ha deixat altes taxes d'atur en diversos països comunitaris, l'assistència i la prevenció es necessiten més que mai, recorda el OEDT. La pèrdua del treball i la sensació de fatalisme general podrien portar a un consum en augment de substàncies psicotròpiques.

Noves drogues, velles morts

2009 va ser un any d'alta creativitat: 24 noves substàncies trobar el OEDT en el mercat europeu de les drogues il legals. Des de llavors fins a juliol de 2010, 15 productes sintètics de recent creació han passat a engrossir l'índex que maneja l'organisme. En més de 20 dels 27 Estats membres de la UE es van detectar drogues fins ara oficialment desconegudes. "Els traficants volen guanyar diners, per això hi ha tanta innovació", assegura Wolfgang Götz, director de l'Observatori.

A diferència dels Estats Units, la falsificació de medicaments no és al Vell Continent un problema-l 'informe la catalogació actualment com "perill" -, però els laboratoris que amb poc esforç poden crear i posar en circulació "drogues de disseny" sí que suposen per a les autoritats a aquest costat de l'Atlàntic un veritable desafiament.
La mort, però, la segueix anant de la mà de vells psicòtrops. Els que amb més freqüència moren a Europa a conseqüència del consum de drogues són els heroïnòmans, la major part de les vegades per sobredosi.

Europa, centre de producció

Tampoc en aquest 2010 es va aconseguir desbancar el cànnabis del lloc de substància il legal més consumida a Europa. I el cultiu d'aquest en terra europea creix. "La imatge d'un parell de testos a la finestra de casa que continua tenint la nostra opinió pública ja no es correspon amb la realitat", sosté Götz. Avui, el cànnabis es planta en el continent a gran escala.

I també són de producció pròpia les amfetamines: Europa és el principal subministrador del món d'aquesta droga. En canvi, la cocaïna-que continua en el segon lloc en l'escala de consum europea-procedeix i es processa encara majorment a Colòmbia, Perú i Bolívia. Els 31 laboratoris clandestins que es van desmantellar a Espanya durant l'any passat estaven dedicats a netejar dels materials amb què es barreja per a l'exportació.

El 80% dels laboratoris que produeixen amfetamines per al mercat europeu estan en la mateixa Europa.

Més de 40 i encara consumidor

"El consum de drogues ha deixat de ser un problema restringit als joves", constata Görtz. La població europea envelleix, i amb ella també els drogodependents. Un de cada cinc europeus que se sotmet a un tractament de desintoxicació és major de 40 anys. "A un consumidor crònic d'heroïna s'ha de tractar amb 40 anys com si tingués 60 perquè el seu cos es deteriora a gran velocitat", explica el director, "aquí ja no n'hi ha prou amb oferir substàncies alternatives; aquí ja es requereixen coneixements geriàtrics".

Convocatòries pel Sàhara d'avui i demà

Després de la brutal intervenció per part de l'exèrcit marroquí a la ciutat de l'Aauin, de la brutalitat amb la qual han actuat per desallotjar el Campament de Gdeim Izik, i la situació actual als carrers de l'Aaiún, no ens podem quedar ni quiets ni callats. Contra el bloqueig informatiu i contra els intents del govern de Marroc per silenciar la veu dels sahrauís i amagar la massacre que les autoritats marroquines estan duent a terme contra els i les sahrauís dels Territoris Ocupats del Sàhara Occidental! Perquè el govern d'Espanya assumeixi la seva responsabilitat!

Barcelona: 11-N: Davant del Consulat General del Marroc, al carrer Diputació 68-70, a les 19.30h. I tots els dijous, també a les 11h.

Gramenet: Dijous, 19.30, a la Pl. de la Vila.

Gavá: Dijous, 18H, a la Rambla de Gavà, junt al Casal San Jordi.

Tarragona: Jueves, 11-N, de 19:30-20:00. Plaça dels Despullats, front Hisenda, a la Rambla Nova.

Alcoi, Dijous, 21h. davant l'Ajuntament. Divendres, 12-N, 20:00-23:00, Pl. de España.

Madrid, proper dissabte 13-N, davant l'ambaixada del Marroc.

UGT i CCOO presenten una proposta sindical al G-20

La Declaració Sindical és un document, elaborat per la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la Comissió Sindical Consultiva davant l'OCDE, de la qual formen part CCOO i UGT. El Document reclama als governs del G-20 que tinguin en compte de manera prioritària l'ocupació en la Declaració final que surti de la Cimera. La Declaració ha estat remesa pels Secretaris Generals d'ambdues centrals al President del Govern, que participarà en la cimera a Seül, perquè siguin tingudes en compte les reivindicacions del moviment sindical internacional, tant pel nostre Govern com per la resta dels països allà representats.

També reclama el manteniment de les mesures de recuperació econòmica centrades en la creació d'ocupació i la reducció del dèficit públic mitjançant un creixement econòmic sostenible. Situar el treball decent en el nucli de les estratègies de desenvolupament i complir els compromisos d'ajuda per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil (ODM).

Establir una fiscalitat justa, frenar l'especulació financera, eliminar els paradisos fiscals i accelerar la reforma financera.

Evitar més retallades de despesa pública que l'únic que han aconseguit és que el risc d'una recessió més profunda es faci més probable.
Recordeu que els objectius dels compromisos adquirits en les anteriors cimeres de Londres i Pittsburg, de situar l'ocupació en el centre dels processos de presa de decisions, no s'estan complint i que en aquesta cimera ha de situar el tema de l'ocupació en el programa del G20.

Salari de grans empreses cau 0,9% i l'ocupació 1%

La retribució mitjana bruta en les grans empreses que operen a Espanya -que facturen més de sis milions d'euros- va baixar un 0,9% al setembre, fins als 1.929 euros, mentre que l'ocupació continua reduint-se, fins caure un 1%, de manera que les plantilles totals van sumar més de 4,4 milions de treballadors. Segons l'estadística Vendes, Ocupació i Salaris en les Grans Empreses elaborada per l'Agència Tributària el salari mitjà només va repuntar en el sector de la construcció, on es va elevar un 1,1%, fins als 2.102 euros bruts al mes, i en el comerç i l'hostaleria, amb un lleu ascens del 0,1% (1.585 euros).

Els treballadors del sector de la indústria -sense energia i aigua- van percebre un salari de 2.314 euros, el que suposa retallar el seu poder adquisitiu un 0,8%, mentre que el salari dels treballadors de les grans empreses de serveis va arribar als 1.778 euros, un 0,7% menys que la xifra registrada al setembre de 2009.

Precisament la setmana passada, el ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez (foto), assegurava que Espanya necessitarà mantenir durant "molt temps" salaris moderats o "raonablement moderats", de manera que els sous no creixin mai per sobre de la productivitat.

Aquesta nova reducció en els sous de les grans empreses contrasta amb la pujada que va registrar l'índex de preus de consum (IPC) durant el mes de setembre, quan els preus van repuntar una dècima en relació al mes anterior i va assolir una taxa interanual del 2,1%.

Per la seva banda, l'ocupació es va contreure durant el mes de setembre en tots els sectors, amb l'excepció de les empreses de serveis, que van incrementar la seva plantilla un 1%.

La construcció va tornar a capitanejar la pèrdua d'ocupació, amb una taxa de descens del 11,2%, fins als 346.530 empleats. A continuació, es va situar la indústria - sense energia i aigua -, on l'ocupació va caure un 3,6%, fins als 859.567 treballadors.

Amb tot, el major nombre d'empleats en grans empreses es va seguir registrant en el sector serveis (3.195.156 treballadors). Dins dels serveis, va destacar la caiguda registrada en els transports i la comunicació (-1%).

Les vendes de les grans empreses cauen

Les vendes de les grans empreses van caure un 1,8% al setembre, davant la caiguda del 11,2% sofert en el mateix mes del 2009, amb el que es va trencar la tendència positiva iniciada al febrer. Aquesta nova caiguda va venir motivada pel descens de les vendes interiors, que es van contraure un 4%.

No obstant això, les exportacions es van erigir com a motor de venda de les grans companyies, a la calor de la recuperació econòmica en països fora de la UE, que van demanar un 16,3%.

Mentrestant, les vendes interiors de les grans empreses van caure un 4%, sobretot en la construcció (-21%) i el sector dels serveis (-2,9%). Dins d'aquest últim, els serveis a empreses van patir retallades que van aconseguir el 4,3%, mentre que el comerç i l'hostaleria comptabilitzar un 3,4% menys de vendes.

Marga Sanz: “Ens preguntem sobre els intermediaris amb Ferrari”

La candidata d’EUPV a la Generalitat afirma que totes les “anades i vingudes de Camps, relacionades amb fastos, grans esdeveniments i absurds i faraònics projectes, com aquest del parc temàtic de Ferrari, estan esguitxats del dubte, del més que raonable qüestionament sobre com s’ha aconseguit aquesta reunió”. Esquerra Unida insta al president del Consell a rebutjar aquest projecte “de manera immediata, i a deixar de burlar-se dels valencians i valencianes que mereixen altra gestió i no carreres i parcs temàtics de cotxes milionaris”.

Sanz ha acusat al PP “d’utilitzar amb els valencians i valencianes l’insultant i vell refrany de pa i circ. És un atac a la intel·ligència que amb la crisi tan dura que estem patint i amb les elevadíssimes xifres d’atur, el senyor Camps i la senyora Barberà es dediquen a viatjar a Itàlia i a mantenir reunions, no sabem com organitzades ni per qui, per a projectar parcs temàtics que són, com diu altre vell refrany, pa per a hui i fam per a demà”.

La diputada d’EUPV qualifica la iniciativa de “vergonyosa, més quan aquesta mateixa setmana en la què s’han debatut els pressupostos autonòmics, hem vist la restricció dels comptes i els retalls que s’apliquen per tot arreu, en la sanitat, l’educació, els serveis socials, les infraestructures,... en tot, menys en els parcs temàtics de Ferrari”, ironitzà.

El PSC de La Llagosta impideix parlar l'oposició al ple

Els dos regidors i la regidora d’ICV-EUiA de la Llagosta han manifestat el seu rebuig a les actituds excloents de l’equip de govern del PSC, restant asseguts durant tot el ple d'aquest dimarts als seients del públic. La coalició roig i verda ha donat resposta així a la manca de voluntat de l’equip de govern de deixar participar en el debat pressupostari a l’oposició. El portaveu i regidor d’ICV-EUiA, Alberto López ha manifestat que “el PSC ens ha volgut només com a simples espectadors i ens ha exclòs del debat saltant-se les normes de joc, per això el nostre grup ens situem a les fileres del públic i no legitimem de cap de les maneres aquest ple”.

La coalició ICV-EUiA ha denunciat que l’equip de govern ha vulnerat la Llei 8/1987, de 15 d’abril, de Règim Local de Catalunya i la Llei 2/2004, de 5 de març, reguladora de les hisendes locals al no haver realitzat les comissions informatives amb la documentació íntegra dels assumptes inclusos en l’ordre del dia que ha de servir de base pel debat. Així mateix, els regidors de la coalició han manifestat que després de plantejar en la Comissió Informativa de dimarts dia 2 l’aplaçament del debat pressupostari, la resposta de l’equip de govern “no només va ser que no, sinó que a més, la següent comissió informativa es va convocar actuant amb mala fe, el divendres a les 12 hores, essent coneixedor el govern que cap dels regidors d’ICV-EUiA ni de cap grup de l’oposició podien assistir-hi”.

Per ICV-EUiA aquestes actituds de l’equip de govern responen a la “manca d’idees i de projecte i a la por per afrontar els debats amb transparència política”. López ha manifestat que “no es pot permetre que el govern exclogui del debat a la segona força política de la localitat amb el que això representa” i ha assegurat que la formació roig i verda prendrà “les accions legals que garanteixin que el debat pressupostari es pugui fer amb el mínim de garanties que estableix la normativa vigent”.

Albiol critica "l'oblit dels centres de dependents"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, recrimina al President de la Diputació, Carlos Fabra i a l'Alcalde de Castelló, Alberto Fabra que oblidaran els centres de dependents i discapacitats en la seua reunió amb els consellers Vicente Rambla i Gerardo Camps, i centren tota la seua atenció en demanar inversions per l'aeroport i la Ciutat de las Lenguas. La diputada presentarà esmenes als pressupostos per què incloguen partides que possibiliten la posada en marxa dels centres de dependents i discapacitats de la província, tancats per la manca d'inversió del Consell de Camps.

“El PP té com a referència per a les nostres comarques l'aeroport i la Ciudad de las Lenguas”, esmenta Albiol, en referència a les paraules de l'Alcalde de Castelló i el president de la Diputació, Carlos i Alberto Fabra, en la reunió que van mantindre amb els consellers Vicente Rambla i Gerardo Camps per a demanar majors inversions. “Nosaltres tenim altres prioritats, més properes a les famílies de Castelló, com són el centre de Gran Via, i Penyeta Roja a Castelló, el centre de majors de Borriana, a més dels de Vila-real, l'Alcora i Vall d'Alba, tots ells tancats en aquestos moments”.

La representant d'esquerres critica que ni el President de la Diputació, Carlos Fabra, ni l'Alcalde de Castelló Alberto Fabra han aconseguit unes mínimes inversions per a les nostres comarques, i han deixat fer al seu partit a València, “per aquestes raons animem als representants del Partit Popular de Castelló a les Corts Valencianes a defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes i reclamen junt a EUPV els centres de dependents, votant a favor l'esmena presentada pel nostre grup”.

La portaveu d'EUPV a les comarques del nord finalitza afirmant que el PP de Castelló està completament marginat i té poc a dir en la política econòmica del Consell, “son incapaços de defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Castelló, limitant-se els diputats del PP per Castelló a fer de palmers del senyor Camps”.

Iran assaja el seu propi míssil com el S-300

Iran assajà un míssil antiaeri de fabricació pròpia i característiques similars a les del rus S-300, que Moscou va refusar subministrar a causa de les sancions internacionals, segons revelà el general de brigada Mohammad Hassan Mansourian, subcap d'una base antiaèria on es duen a terme aquestes proves. Va afegir que "altres sistemes (de míssils) de llarg abast estan en fase de desenvolupament i producció".

Mansourian, citat per la cadena pública iraniana Press TV, ha afirmat que "sistemes de defensa antiaèria similars al S-300 passen per una sèrie de proves de foc i retocs en condicions de campanya".

El S-300 (SA-10 Grumble, segons designació de l'OTAN) és un sistema antiaeri dissenyat per a protegir instal.lacions militars i centres industrials i de comandament contra atacs massius des de l'aire i l'espai.

És capaç de destruir tot tipus d'avions, coets balístics i de creuer i teòricament, pot atacar objectius terrestres. Va entrar en servei operacional en l'Exèrcit de l'URSS el 1979. La versió bàsica de S-300 inclou un radar multifuncional, rampa de llançament mòbil i mitjans de localització d'objectius i guiat.

Està proveït de míssils de combustible sòlid d'una etapa que arriben a la velocitat màxima superior a 2.000 metres per segon. Abast: de 3 a 150 quilòmetres; altitud de destrucció de blancs: de 20 metres a 30 quilòmetres. A més d'avions, pot abatre míssils de creuer que volen a alçades d'entre sis i cent metres.

El sistema S-300 disposa d'una elevada protecció antiperturbadora i és capaç d'efectuar el seguiment simultani de blancs i disparar contra ells fins a 12 coets a la vegada. Transportat en camions, el sistema necessita 5 minuts per posar-se en posició d'atac.

Funcionari de l'IMSS mexicà sobornat per Novartis

Un alt funcionari de l'Institut Mexicà de l'Assegurança Social (IMSS), el coordinador d'Adquisició de Béns i Contractació de Serveis de l'organisme, César Mora Eguiarte, va ser ahir destituït pel màxim organisme de control del Govern Federal, per la seva complicitat en irregularitats de contractacions i suposada corrupció amb els Laboratoris Novartis.

La SFP va prendre la determinació ahir dimecres "davant la gravetat dels fets". A causa de les revelacions, l'IMSS va anunciar en un altre memoràndum la retirada temporal de Mora Eguiarte, "amb la finalitat de facilitar les indagacions sobre la naturalesa d'aquests fets i probables irregularitats".

L'alt funcionari de l'Assegurança Social és acusat de possible responsabilitat per un tracte de favor dels laboratoris farmacèutics suissos Novartis, en un concurs públic per comprar medicines.

Un mitjà de comunicació local va presentar el vídeo on s'observa com un funcionari de l'IMSS du a terme negociacions amb el personal de Novartis, oferint per a això uns 80 milions de pesos (6,5 milions de dòlars) per a la compra de medicaments.

En un dels àudios, amb data del 3 d'octubre passat, un funcionari lligat a Mora Eguiarte negocia amb un directiu dels laboratoris, anomenat Rafael Castro.

L'empleat, proper al funcionari de l'IMSS, informa Castro que el pròxim 11 de novembre es publicaria la licitació per a la compra dels productes farmacèutics. Posteriorment, conversen sobre la comissió que Novartis els donaria, un 5%, si se'ls assignava el contracte: "Aquests fets van motivar que l'òrgan intern de control, dependent de la Secretaria de la Funció Pública suspengués a César Mora Eguiarte", indicà el IMSS.

El president de Mèxic, Felipe Calderón, va manifestar en el seu compte de Twitter que donà: "Instruccions perquè s'investigui a fons la possible corrupció en l'IMSS i es castigui als que resultin responsables".

Calderón es troba a Corea del Sud participant en la Cimera del Grup del G20.