divendres, 9 de novembre de 2012

Rajoy "espera anunciar" aquest dilluns "la paralització temporal" dels desnonaments

El president del Govern dels banquers, Mariano Rajoy, ha proclamat avui en campanya que "espera poder anunciar" avui noves mesures en relació a la política sobre els desnonaments, com "la paralització temporal" dels que "afecten les famílies més vulnerables" i el PSOE creu ara "urgent" la reforma de llei hipotecària. Vídeo: Joan Herrera, en un acte a Lleida, demana a Mas i Rajoy que no apliquin la Llei hipotecària ni enviin Mossos als desnonaments.

En un míting a Lleida en la seva primera intervenció en la campanya electoral a les eleccions catalanes, Rajoy ha explicat que aquest divendres al matí s'han mantingut contactes amb el PSOE per posar solució a un tema "molt difícil, amb moltes complicacions". PP-PSOE s'han negat a que la PAH o IU, que porten vindicant el tema des del seu inici -molt abans que es decretés la "crisi" neoliberal que tant els enriqueix encara- participin a les reunions.

"Estem veient coses que ningú ens agradaria veure, coses terribles, inhumanes", ha reconegut el president del Govern que les acaba de veure, després que aquest divendres al matí una dona s'hagi suïcidat quan havia de ser desnonada a Barakaldo, una víctima més d'una llarga llista d'atropellaments coneguts per la premsa mundial que ara PP-PSOE acaben de descobrir.

PSOE creu ara "urgent" la reforma de la Llei hipotecària


La secretària d'Economia i Ocupació del PSOE, Inmaculada Rodríguez-Piñero, ha reconegut avui que és "urgent" reformar la llei hipotecària per "acabar" amb la situació "d'absoluta injustícia i desequilibri" en què "el creditor té una situació de favor davant una clara debilitat del deutor".


Joan Herrera (ICV-EUiA), en un acte a Lleida, demana a Mas i Rajoy que no apliquin la Llei Hipotecària ni enviin Mossos als desnonaments.

El Director de la CIA dimiteix per una relació extramarital

David Petraeus, el Director de la CIA, l'Agència d'Intel.ligència dels EUA, ha dimitit del seu càrrec, citant una relació extramatrimonial com excusa. Hillary Clinton no repetirà al govern d'Obama.

El Director de la CIA David Petraeus ha presentat una carta de renúncia al president Barack Obama, ha dit el director d'Intel·ligència Nacional James Clapper.

"La decisió de Dave de dimitir representa la pèrdua d'un dels funcionaris més respectats de la nostra nació", diu Clapper en un comunicat sense donar una raó de la renúncia.

El portaveu Jay Carney no va donar detalls, però va dir: "Tindrem alguna cosa del president sobre ell avui".

Petraeus va dir en un missatge a la CIA que renunciava a causa d'una relació extramatrimonial: "Després d'estar casat per més de 37 anys, he mostrar un extremadament poc seny en participar en una aventura extramarital. Aquest tipus de comportament és inacceptable, tant com espòs com a líder d'una organització com la nostra", va dir Petraeus.

Obama també va donar a conèixer una declaració sobre la renúncia de Petraeus, en què va dir que va acceptar la renúncia: "Per qualsevol mesura, a través de la seva vida de servei, David Petraeus ha fet que el nostre país sigui més segur i més fort", va dir en la seva declaració Obama.

El diputat director de la CIA Michael Morell servirà com a director de la organització en funcions.

També avui s'ha sabut que Hillary Clinton no repetirà al govern d'Obama.

Irlanda vol boicotejar els productes israelians a nivell europeu

Irlanda impulsarà un boicot contra els productes procedents de colònies il·legals del règim sionista, després d'assumir l'1 de gener la presidència de la Unió Europea (UE). La informació es basa en una recent revelada missiva del ministre d'Afers Exteriors d'Irlanda, Eamon Gilmore, amb data 2 de novembre i dirigida al Comitè Adjunt del Parlament sobre Assumptes Exteriors i Comerços, en què urgeix donar suport a les conclusions al Consell de la UE.

El maig passat, el Consell europeu va condemnar les polítiques expansionistes del règim israelià i va expressar que sancionaria els productes que entressin al territori del bloc provinents dels assentaments israelians.

El cap de la Diplomàcia d'Irlanda precisa que buscarà el consens dels 27 països membres del bloc, durant la propera trobada del Consell de la UE, per efectuar el boicot contra els productes israelians, "conforme amb els valors de la UE".

Gilmore va expressar que hi ha un "assumpte moral per prohibir els productes provinents dels assentaments" il·legals israelians i ha posat èmfasi frenar la "expansió incessant" del règim de Tel Aviv.

La carta es revela en un context en què les iniciatives per boicotejar al règim israelià han agafat impuls, el Govern de Sud-àfrica va confirmar el passat agost que deixarà d'importar productes provinents dels colònies il·legals israelians en els territoris ocupats.

Així mateix, el Relator Especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Richard Falk, va exhortar el 25 d'octubre a la comunitat internacional a boicotejar totes les empreses que operen en les colònies de repoblament israelians o tracten amb elles.

Els PPros no saben que Garcia és català, de Tarragona, i Garriga castellà

Tot s'hi val pels pocavergonyes en la campanya electoral i a la vida, per fer por sobre la independència o enganyar com calgui als creients. El Partit Popular aquest cop ha fet un bodri que sostè que en un possible estat català es prohibiran els cognoms castellans com "García", fotent la pota fins a dalt el morro doncs Garcia és un poble ben català de Tarragona. Es pot ser més ximple, però hi ha que seguir les passes dels grans polítics del PP per aconseguir-ho. D'altre banda "Garriga", per acabar d'adobar-ho, és una paraula castellana. Mapa a continuació.

L'exemple que fan servir els ignorants carpetovetònics i provincians del PP al vídeo és el d'un senyor que 'el primer dia de la independència' va al registre civil i la noia que l'atent li diu que s'ha de canviar el cognom García -català- per un de català: Garriga, que és castellà.

GARRIGA: Es una formación arbustiva consecuencia de la degradación de la maquia, generalmente por la acción antrópica, por lo que aparecen zonas sin cubrir. Son arbustos de de poca altura, entre los que destacan el tomillo, la coscoja, el romero y el espartal.

El vídeo porta per títol: '¿Pesadillas? el próximo día 25 acaba con ellas', i és una continuació de les constants amenaces i bajanades fatxendes sobre les conseqüències d'una Catalunya independent en que basa la seva campanya el Partit dels Provincians ignorants i sense EGB.

En castellà una 'garcía' és una guineu, i també al diccionari d'Euskera s'afirma que 'García' significa "flama d'incendi". No en va de García hi ha Espanya uns 3.500.000 de ciutadans i ciutadanes, sense comptar d'altres milions per la resta del món.

García i Gómez, al contrari del que creu el personal, no eren cognoms en origen, ans noms a la Baixa Edad Mitjana, per exemple Garcia Martínez fou el pare de Mossen Pierres de Peralta, cap dels agramontesos al País Basc i Nafarroa.

La Caixa perdona al PSC 6.500.000 € del préstec

El PSC ha aconseguit que la Caixa li condoni 6.500.000 €, el 45% del deute vençut que arrossegava des de 1994. En total, 6.570.000 d'euros perdonats, gairebé la meitat del deute, que ja no haurà de pagar. La resta dels diners -7.810.000- ha estat renegociat amb un tipus d'interès tres vegades inferior a l'aplicable el 1994. Foto: El president de la Caixa, Ricard Fornesa, i Pascual Maragall, durant un acte recent.

El PSC va tancar aquest acord a finals del passat any. Segons fonts pròximes a les converses, el partit va intentar una condonació major, però va acceptar finalment que el perdó només arribés als interessos.

El PP va reclamar ahir que el PSC pagui el deute pel bé dels impositors de la Caixa. Montilla va dir que "no hi ha res a amagar".

El PSC, per la seva banda, va mantenir ahir que el seu acord amb la caixa d'estalvis és "privat" i va assegurar que "les dades de la renegociació estan on han d'estar". No obstant això, el tribunal del Comptes assegura que "el partit no aporta la documentació acreditativa corresponent de l'acord assolit amb l'entitat financera a finals de 2004".

El Tribunal de Comptes ja anuncia, però, que va a fiscalitzar el pacte assolit entre la força política i l'entitat financera. La filosofia de l'òrgan fiscalitzador és contrària a les condonacions de deute. Segons l'opinió del tribunal, aquestes operacions no s'ajusten a la legislació vigent de forces polítiques.

Esquerra Unida exigeix al Consell del PP que freni els desnonaments a Castelló

La diputada d'EUPV a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, critica el drama social que esta vivint des de fa a anys les comarques de Castelló, i exigeix al govern valencià que prenga mesures per protegir als ciutadans d'una situació injusta com és perdre l'habitatge. “Portem 3.000 ordres de desallotjament en aquest any a les nostres comarques, un gran augment respecte a l'any passat, les administracions públiques no poden mirar cap un altre lloc, han de donar solucions als problemes dels seus ciutadans i ciutadanes”. Iniciativa-Compromís demana que l’alcalde de Castelló emule al de Santa Cruz de Tenerife i pressione als bancs front als desnonaments.

La diputada exigeix al Consell que inicie actuacions urgentment per evitar el desnonament a les comarques de Castelló, “200 actuacions al mes és la xifra actual de desnonaments, una situació fora de control, i que si ningú fa res, podria empitjorar en els pròxims mesos de 2013. Exigim que el Consell pose a disposició de les famílies castellonenques desnonades habitatges protegits públics a preus assequibles ¡ que es legisle perquè les famílies amb un sol habitatge i amb pocs recursos econòmics no puguen ser desnonades.

“Les xifres de desnonaments a Castelló són absolutament aterradores, 3000 ordres de desallotjament en aquest any 2012, un drama que afecta un gran nombre de famílies que es queden sense el seu habitatge, i han de continuar pagant la hipoteca al banc, una situació d'una gran injustícia”, informa la representant d'esquerres, “si les administracions no intervenen aquest drama social continuarà engolint-se la casa i les esperances de milers de castellonencs i castellonenques”.

“Volem denunciar l'encariment de l'habitatge protegit, la disminució de la despesa pública en habitatge protegit i l'eliminació de les ajudes al lloguer”, i afegeix, “resulta evident que el fracàs monumental i sonat del programa extraordinari per a oferir habitatges de lloguer a famílies desnonades exigeix noves actuacions per part del Consell”.

La representant d'esquerres acusa al Partit Popular d'haver portat endavant polítiques inútils com la dació en pagament voluntària aprovada pel govern en febrer i acusa al Partit Popular i al PSOE de no haver fet absolutament res per evitar aquesta catàstrofe social que estan patint milers de castellonencs i castellonenques”.

Iniciativa-Compromís demana que l’alcalde de Castelló emule al de Santa Cruz de Tenerife i pressione als bancs front als desnonaments

El secretari d’organització d’Iniciativa-Compromís a la ciutat de Castelló, Pepe Cueva ha afirmat que gests exemplars com el de l’alcalde Santa Cruz de Tenerife, José Manuel Bermúdez, haurien de ser emulats per tots seus homòlegs, en especial els de les grans ciutats, per parar el vergonyós i indecent comportament del bancs.

Segons Cueva: “L’alcalde de Santa Cruz va tindre la valentia de plantar-se front a Bankia i exigir que aturara el desnonament de veïns de la ciutat. Bankia no va respondre i immediatament l’alcalde va retirar els diners de l’ajuntament d’eixe banc. Si tots els alcaldes de les grans ciutat seguiren l’exemple, s’acabaria aquesta situació de manera molt ràpida”.

El portaveu ecosocialista ha recordat que el partit va fer precisament aquesta proposta fa unes setmanes, abans fins i tot de saber de l’acció de l’alcalde de Santa Cruz, “ Bankia, quan ha vist que s’ han retirat els diners, de seguida ha volgut seure a negociar el que abans veia impossible, i s’han aturat dos desnonaments. Això demostra la indecència d’un banc, que ha estat rescatat amb diners públics, diners de tots, i es dedica a tirar a la gent al carrer”.

Per a Cueva “a Castelló, es continuen produint desnonaments totes les setmanes, molts d’ells invisibilitats, i el que no es pot tolerar és que l’ajuntament, la casa de tots, destine els diners de tots a alimentar a aquestes entitats sense moral ni ètica. Per això, els pocs diners que té l’ajuntament de Castelló, no poden estar en bancs que maltracten als ciutadans. Si Bataller estiguera mínimament preocupat pels veïns, empraria eixe poder municipal que ja hem vist que pot tindre un ajuntament, per forçar als bancs a donar respostes humanes a drames humans”

Hu Jintao insta el PCX a implementar els plans del XVIII Congrés Nacional

Hu Jintao va dir avui divendres que l'informe presentat al XVIII Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina (PCX) és alhora un manifest polític i un programa d'acció, i va instar al Partit a implementar els plans del congrés. Hu va realitzar aquests comentaris durant una discussió amb els delegats procedents de la província de Jiangsu.

L'informe és un manifest polític i un pla d'acció perquè el socialisme amb peculiaritats xineses triomfi en les noves circumstàncies, va dir Hu: "Hem de considerar l'estudi i la implementació de l'esperit del congrés com un nou punt de partida, desenvolupar la nostra responsabilitat i missió completament, i lluitar per avançar en la promoció de la gran causa del socialisme amb peculiaritats xineses", va indicar ell.

A la implementació, va assenyalar Hu, es necessiten nous avenços per accelerar el canvi de model de creixement econòmic i aprofundir la reforma de les àrees importants i les baules claus, basant-se en el correcte enteniment de l'objectiu de materialitzar la construcció d'una societat modestament acomodada en tots els aspectes, així com aprofundir la reforma i obertura.

Així mateix, s'ha de promoure la recerca de noves maneres d'implementar l'estratègia del desenvolupament impulsat per la innovació, fer reajustaments estratègics en l'estructura econòmica, integrar el desenvolupament urbà i rural, i crear noves avantatges en la cooperació i la competència econòmiques internacionals, sense perdre mai de vista que el requisit essencial és el desenvolupament científic.

Cal redoblar els esforços per garantir que tot ciutadà gaudeixi del seu dret a l'educació, l'ocupació, l'assistència mèdica, el suport durant la vellesa i l'allotjament, amb l'objectiu d'intensificar el desenvolupament social posant l'accent en la millora del benestar del poble.

També s'ha d'avançar en la construcció d'una societat ecològica, promovent un desenvolupament verd, circular i baix en carboni, ja que és extremadament urgent que el progrés vagi de la mà amb el respecte pel medi ambient.

Hu va instar a racionalitzar la construcció del Partit per fer-la més científica, amb la finalitat de garantir la implementació dels plans del XVIII Congrés Nacional del PCX, entenent que aquest procés serveix a la causa del socialisme amb peculiaritats xineses.

Hu va elogiar el desenvolupament experimentat per Jiangsu des de la celebració del XVI Congrés Nacional del Partit.

L'informe del XVIII Congrés Nacional del PCX anima les àrees més afavorides a seguir liderant el procés de modernització, ia contribuir més a la reforma i el desenvolupament del país.

Hu va expressar el seu desig que els camarades de Jiangsu aprofitin l'esperit del XVIII Congrés Nacional del PCX per tenir en compte les condicions de la província, i implementin els plans presentats pel congrés d'una manera innovadora i enfocada a la reforma.

Li Yuanchao també va participar en la discussió.

La jornada intensiva escolar agreuja les desigualtats educatives i socials

Un estudi de la Fundació Bofill, elaborat en base a l'anàlisi de les diverses recerques estatals i internacionals sobre aquesta qüestió, alerta que la jornada intensiva als centres escolars "agreuja les desigualtats educatives i socials", segons l'autora de l'informe, doctora en Sociologia i directora de projectes de Rational Time, Elena Sintes.

El 71% dels instituts de secundària catalans apliquen des d'aquest curs per primer cop la jornada compactada al matí. L'estudi de la Fundació Bofill conclou que "a Catalunya no es donen les condicions necessàries per compactar la jornada escolar amb èxit", ja que les retallades al pressupost públic i la crisi econòmica que afecta les famílies no garanteixen que els alumnes de secundària aprofitin el temps alliberat a la tarda per fer activitats educatives.

Amb el títol 'A les tres a casa?', l'informe destaca també que el 45,2% de les mares i el 72,1% dels pares amb fills adolescents arriben a casa després de les sis de la tarda, de forma que bona part dels nens que ara acaben la jornada lectiva abans de dinar, si no tenen menjador escolar ni activitats extraescolars a la tarda, corren el risc de passar sols a casa la major part del temps. "A les tres a casa o a les tres al carrer", assenyala el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, perquè en alguns casos els nois passen la tarda amb els amics fora de casa.

Sintes va assenyalar també que les dificultats econòmiques de les famílies per cobrir amb activitats educatives aquest temps de tarda no afecta només a les classes socials més desafavorides, sinó que avui s'estén també a la classe mitjana, ja que el 60% les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes.

L'estudi assenyala també que no hi ha cap recerca internacional que constati una millora dels resultats escolars per la implantació de la jornada intensiva a l'escola. A l'argument que diu que l'avançament de la sortida de classe servirà per ampliar també el temps en família i avançar l'hora de sopar i anar a dormir, Sintes apunta que els estudis realitzats a les comunitats autònomes que tenen la jornada intensiva demostra que aquests hàbits no depenen de l'horari escolar sinó dels hàbits i horaris dels pares.

Estudis d'organismes internacionals com la OCDE assenyalen també que, tot i que la quantitat d'hores lectives no té cap influència en els resultats educatius, ja que el més important és la qualitat de l'ensenyament que es dóna en aquestes hores, sí que està comprovat el beneficis que representa el major temps que l'alumne passa dins un entorn educatiu com el centre escolar. De fet, alguns països europeus amb jornada intensiva a secundària, com Alemanya i Suïsa, estan aplicant programes per ampliar a la tarda les activitats educatives dins del centre escolar.

Finlàndia i Dinamarca, que tancaven els seus instituts al migdia fins fa uns anys, "també han optat per allargar el temps d'estada al centre". A Finlàndia, per exemple, fa uns deu anys que es va constatar que la jornada compactada generava "problemes de solitud de molts infants a casa, que generaven fins i tot depressió en alguns casos", explica Sintes. Per això, es va posar en marca un programa estatal d'activitats extraescolars a la tarda.

La Fundació Bofill assegura també que, en el cas de Catalunya, la major part de la comunitat educativa considera que el procés d'aplicació de la jornada intensiva als instituts s'ha fet "de forma excessivament precipitada" i amb alguns punts crítics. En aquest sentit, l'entitat proposa que, en lloc de demanar l'aprovació del consell escolar com s'ha fet, la concessió de la jornada compactada requereixi a cada centre una participació mínima de dos terços de les famílies i del professorat en la decisió, va explicar Sintes.

Si Londres dóna suport als rebels sirians amb armes, violaria la voluntat de l'ONU

Si el Regne Unit estudia la qüestió de subministrar armes als rebels sirians estaria contradient les recomanacions del Consell de Seguretat de l'ONU, tot i que no seria una sorpresa, asseguren fonts diplomàtics de l'Organització. El sol fet que Londres consideri aquesta possibilitat seria una violació de les "recomanacions" del Consell del qual forma part el Regne Unit, va assegurar una font diplomàtica a l'ONU a l'agència de notícies russa ITAR TASS. Bashar al-Assad: "Jo no sóc un titella d'Occident, i he de viure i morir a Síria".

"Si és realment així, l'activitat de Londres contradiu als esforços internacionals que tenen com a fi acabar amb el foc a Síria", va comentar a l'agència altre diplomàtic. Alhora ha destacat que una notícia així no seria una sorpresa: "Qatar i altres països àrabs ja estan subministrant armes a l'oposició siriana. EUA ja ha gastat en això uns 25 milions de dòlars".

Dijous la premsa britànica va comunicar que el primer ministre David Cameron havia plantejat la necessitat d'estudiar les mesures que es podrien aplicar perquè el president sirià Bashar al-Assad cedeixi el poder. No obstant això, no va detallar de quins passos en concret es podria tractar.

Bashar al-Assad : "Jo no sóc un titella d'Occident, he de viure i morir a Síria"

En una entrevista exclusiva a RT, Bashar al-Assad, president de Síria, parla del paper desestabilitzador que té Occident en el conflicte sirià, revela per què alguns països tenen por declarar el seu suport al Govern, sota quines condicions es pot arribar a la pau i què passaria en cas d'una intervenció estrangera.

El mandatari va deixar clar que el problema del conflicte sirià no és entre el poble i ell i els que estan en contra són EUA, Occident, diversos països àrabs i Turquia. "Occident sempre crea enemics. En el passat va ser el comunisme, després l'islam i després va ser Saddam Hussein, per altres raons. I ara volen representar en Bashar, un nou enemic, per això diuen que el problema és el president i que per això s'ha d'anar", opinà Al-Assad.

Alhora, ha precisat que Síria "és l'únic lloc on puc estar", descartant la possibilitat que en un moment pugui buscar refugi a l'estranger. "Jo no sóc un titella i no vaig ser fet per Occident per anar a Occident oa qualsevol altre lloc. Sóc sirià, sóc d'aquí i he de viure i morir a Síria", ha afirmat. A les entranyes del conflicte Per a Al-Assad que segueix al comandament d'un país sacsejat des de més d'un any i mig per un violent conflicte intern, el seu major enemic és el "terrorisme". "La qüestió no és que jo estigui [al poder] o em marxi, sinó que el país sigui segur o no [...].

No estem en una guerra civil. L'assumpte té a veure amb el terrorisme i el suport de què gaudeixen els terroristes des de l'exterior per desestabilitzar Síria", va accentuar. L'assumpte té a veure amb el terrorisme i el suport de què gaudeixen els terroristes des de l'exterior per desestabilitzar a Síria". "Ara en aquest cas ens enfrontem a un nou tipus de guerra, on s'exerceix el terrorisme per delegació, tant a mà de sirians que viuen a Síria o combatents estrangers vinguts des de l'exterior", va dir i va matisar que tot i que hi ha algunes divisions al país, això no significa que hi hagi una guerra civil.

FMI: L'austeritat a Europa pot tornar-se insostenible

Les retallades i programes d'austeritat neoliberalas aplicats en alguns països europeus podrien tornar-se insostenibles social i políticament, ha advertit el Fons Monetari Internacional (FMI) davant la creixent onada de protestes que es registra en els països afectats per la crisi/estafa econòmica.

En un informe preparat per la reunió de ministres de Finances del G-20, celebrada el cap de setmana a Mèxic i publicat el dijous, l'FMI va afirmar que tot i els esforços desplegats per enfrontar la crisi del deute, la situació financera a l'eurozona segueix feble i sota el risc que els països beneficiats amb un rescat no puguin complir les exigències externes.

La crisi de la zona euro i l'amenaça d'una paràlisi política a la Estats Units sobre retalls de despeses axdel govern i alces d'impostos representen els majors riscos per a l'economia mundial, va advertir l'organisme internacional, per després afegir que l'economia nord-americana podria caure en una recessió si el Congrés no aconseguís evitar un paquet d'alça d'impostos i retallades de despeses planejats per a inicis del proper any: "Les autoritats nord-americanes haurien d'actuar aviat per evitar l'abisme fiscal i elevar el sostre del deute", va assegurar l'FMI en l'informe.

L'FMI ​​recorda així mateix que les economies del G-20 només creixeran a un ritme de l'1,6% aquest any i el pròxim. A Europa, va reconèixer que s'havien realitzat "progressos", però va sostenir que la resolució de la crisi de l'Eurozona requerirà l'aplicació "oportuna i resolta" per part de les autoritats europees del full de ruta cap a la unió fiscal i bancària. "L'accés al finançament a uns costos raonables és essencial per permetre un ajust reeixit", explica l'FMI sobre Europa, que valora les mesures preses recentment pel Banc Central Europeu (BCE).

L'FMI ​​insta les autoritats europees a complir les promeses realitzades per enfrontar els problemes fiscals i va assegurar que els països del bloc monetari sota pressió dels mercats haurien implementar plans d'ajustos fiscals i, si cal, recórrer al suport financer dels fons europeus d'emergència.

Aquest informe s'ha publicat després que el Parlament grec, el país més afectat per les retallades, aprovés dijous, indiferent davant les multitudinàries protestes, un nou paquet d'austeritat per un valor de 18.5 milions d'euros. Si no s'apliquen mesures que evitin els pitjors escenaris a Europa i EUA, el Fons ha assenyalat que "el món podria tornar a una nova desacceleració, amb una profunda recessió en la perifèria de l'Eurozona i una contracció o estancament en el nucli i altres economies avançades".

Imputat el president del Parlament balear, Pere Rotger, en el cas Over

El jutge que instrueix el cas Over Marketing, José Castro, ha imputat al president del Parlament balear i exalcalde de la localitat mallorquina d'Inca, Pere Rotger (PP), qui serà interrogat el 18 de novembre a les 12.30 hores. Alhora, ha aixecat de manera provisional la imputació de l'alcalde d'Inca, Rafael Torres, després que aquest dijous li prengués declaració.

Així, Rotger ha estat imputat en aquesta causa, que investiga un suposat finançament il·legal del PP, després que Torres apuntés en la seva declaració com a imputat davant del jutge Castro que va ser el seu antecessor en el càrrec i actual president del Parlament qui va encarregar a la empresa Over Marketing la realització d'unes enquestes sobre la qualitat de vida al municipi mallorquí, contractació presumptament arreglada per la qual la mercantil va acabar percebent 20.300 euros (17.500 sense IVA).

Durant la seva compareixença davant el magistrat i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, Torres va justificar que va signar el pagament a Over ja que el regidor que s'havia d'encarregar d'aquest assumpte "estava malalt" i, a més, va veure que el projecte "estava ben fet".

L'alcalde va manifestar, però, conèixer altres detalls com el fet que fossin convidades al negociat dues empreses, una d'elles, segons els investigadors, vinculada al Grup Over i l'altra, Cent & Ment, que va presentar un pressupost superior a la quantitat legalment permesa per concórrer a aquest tipus de procediments.

En relació amb aquesta contractació, un informe de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del cas Over i al qual ha tingut accés Europa Press, revela com l'expedient "buit de tot rigor" en haver estat cursat com un contracte menor quan la quantitat que li va ser abonada era de més de 20.000.

L'Institut Armat incideix així en la forma com va ser suposadament maquillada la contractació per donar-li forma de negociat en què van concórrer altres empreses. És més, l'informe fa constar que "seria difícil desvincular d'un Consistori relativament mitjà i amb un pressupost no excessivament alt del coneixement de l'alcalde-president Pere Rotger el contingut i aprovació [del contracte] a Over".

Així mateix, destaca el fet que no s'oposessin a l'aprovació de la factura, elevada a la Junta de Govern pel llavors tinent d'alcalde Rafel Torres, ni la interventora municipal ni l'assessor jurídic.

La Guàrdia Civil demana la declaració de Rotger

L'Institut Armat, davant l'existència de possibles delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, considera així la necessitat que es prengui declaració a Rotger, entre d'altres intervinents en la contractació, per dirimir les seves possibles responsabilitats i aclarir l'abast de l'adjudicació.

D'altra banda, Torres ha estat inquirit al voltant d'un taller de portaveu que va ser adjudicat a Over i que, segons la Guàrdia Civil, va ser inclòs en el pressupost de les enquestes. De fet, l'Institut Armat fa referència a un document confiscat que deia 'Aquesta fitxa no es facturarà, l'import s'anirà incloent per parts en altres pressupostos d'altres projectes'.

Sobre això, l'alcalde ha recordat que Over va proposar a l'Ajuntament la realització de 18 tallers de portaveu, durant tres anys, per uns 300.000 euros, per a això l'empresa els va oferir la possibilitat de veure una mostra del que seria el projecte, acudint -hi el propi Torres i el seu cap de premsa. Segons ha exposat, l'Ajuntament va rebutjar finalment la proposta al cap de diversos dies.

Un escrit de la Fiscalia assenyala que el preu del servei per la realització de les enquestes estava "notablement inflat" en haver subcontractat Over l'Institut d'Estudis Socials Avançats de Balears (IBES), al qual va abonar 9.800 euros quan del Consistori d'Inca Over Màrqueting rebre per aquest servei un total de 20.300 euros.

Es suïcida una dona que havia de ser desnonada a Barakaldo

Una dona de 53 anys s'ha suïcidat aquest matí a la localitat biscaïna de Barakaldo quan havia de ser desnonada. Es deia Amaya Egaña i és la segona víctima mortal de la injustícia dels desnonaments. En a penes dues setmanes, s'han registrat dos suïcidis i almenys dos intents fallits a l'Estat, mentre les forces polítiques segueixen mostrant incapaços de frenar aquesta sagnia.

Segons fonts del Departament basc d'Interior, la veïna de Barakaldo s'ha enfilat a una cadira i s'ha llançat al buit des del quart pis de l'immoble. Els fets s'han produït cap a les 09:20 hores en un habitatge de l'avinguda Alts Forns de la localitat fabril. El cos ha estat traslladat a l'Institut Anatòmic Forense.

El jutge de guàrdia que s'ha traslladat al lloc per procedir a l'aixecament del cadàver ha volgut transmetre "calma" als mitjans de comunicació, però ha urgit, de part del president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), Juan Luis Ibarra, que s'han d'adoptar "mesures legals urgents" per frenar els desnonaments.

L'alcalde de Barakaldo, Tontxu Rodríguez, i diversos edils s'han acostat al lloc del succés. La víctima era dona de l'exregidor socialista José Manuel Asensio, que ha hagut de ser atès per efectius de la DYA.

CONCENTRACIÓ DE REPULSA

L'associació Stop Desnonaments ha convocat una concentració contra el "terrorisme financer" per les 21:00 davant de l'habitatge de la dona.

La responsable d'aquesta associació, Marta Uriarte, que també pateix un procés de desnonament, s'ha mostrat "trencada" davant els micròfons de Ràdio Euskadi i ha fet una crida a la ciutadania per secundar aquesta protesta.

Uriarte ha explicat que la dona els va demanar ajuda ahir, encara que no els va comunicar que havia de ser desnonada: "Pel que sembla ahir va cridar demanant ajuda, no ens va dir que l'anaven a desnonar, va haver de demanar ajuda on ens reuníem, i avui anava a assistir a l'assemblea. Estem trencats".

VUIT DESNONAMENTS AL DIA

Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), respectius al segon trimestre del 2012, al dia es registren 08:00 desnonaments a Euskadi.

Ahir, l'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE, Juliane Kokott, va denunciar que la llei espanyola sobre desnonaments incompleix la normativa europea perquè no protegeix el consumidor.

Comunicat de partits comunistes sobre el conflicte a Síria

L'imperialisme, disfressat sota la bandera de la "oposició siriana", s'ha embarcat en un sagnant atac contra el poble sirià. Després d'un breu període de confusió sobre els incidents a Síria, la confusió s'ha aclarit. Ara no hi ha dubte que el grup rebel, denominat "Exèrcit Lliure Sirià" (ELS), que està implicat en una lluita armada contra el govern sirià, està patrocinat per l'imperialisme encapçalat pels EUA, la Unió Europea i els seus clients regionals, entre ells Aràbia Saudita, Qatar i Turquia, que no només donen suport políticament a l'ELS sinó que també financen les seves activitats, entrenen a la seva milícia i la proveeixen d'armes per a la seva lluita "sagrada". Foto: Bases de l'OTAN a Turquia.

Encara que el poble sirià té les seves pròpies raons per oposar-se al règim d'Assad, l'actual campanya contra el govern sirià no reflecteix la voluntat i les exigències del poble sirià. Aquest conflicte a Síria no pot definir-se simplement sota el patró de "el poble contra el dictador". Els recents canvis de règim en el món àrab i, principalment, el tristament cèlebre enderrocament del govern libi, han demostrat que els imperialistes han estat explotant aquest patró per recollir suports a la intervenció imperialista a l'Orient Mitjà. El seu objectiu és plantejar un escenari similar a Síria.

Els esdeveniments a la regió expressen la intensificació de l'agressivitat imperialista i l'agudització de la competència interimperialista per l'adquisició de nous mercats i l'explotació dels recursos naturals de la regió. L'agressió dels EUA, l'OTAN, la UE i els seus aliats contra Síria ajuda a aquest objectiu i té com a meta imposar un govern que estigui plenament d'acord amb els dictats imperialistes i serveixi lleialment als seus interessos. Aquestes forces imperialistes declaren obertament que mitjançant el canvi de règim a Síria volen aïllar i afeblir l'Iran. En aquest sentit, no és coincidència que s'hagin tornat a posar sobre la taula els plans per a una ofensiva militar contra l'Iran.

Com que l'atac contra Síria és part d'un pla estratègic més gran dels Estats Units cap a Orient Mitjà, altres actors internacionals s'estan implicant inevitablement en el tema. Rússia, confiant en la capacitat del règim sirià per resistir l'actual atac, s'ha posicionat amb el govern d'Assad.

El govern dels EUA treballa a la regió en cooperació molt estreta amb Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. Aquests militaristes han estat regant de diners, armes i fins i tot important gihadistes internacionals a Síria. Sota aquestes circumstàncies, els pobles de Síria que tenen diferents identitats ètniques i religioses, estan preocupats pel seu futur i pel futur de Síria com a país laic i multiètnic.

Turquia, que comparteix fronteres amb Síria, no només ha albergat reunions per establir una oposició sunnita unificada contra el règim sirià, sinó que també ha desplegat milícies islamistes sunnites a les seves ciutats frontereres. Les milícies viuen entre els refugiats civils en els camps de refugiats construïts dins de les fronteres turques, la qual cosa és una oberta violació de les normes internacionals sobre camps de refugiats. A més, en altres camps diferents de tipus militar, la CIA i el MOSSAD, juntament amb la intel·ligència turca, entrenen a les milícies sirianes. Subratllem que la tensió a la frontera turc-siriana és particularment perillosa i assenyalem que la majoria del poble turc és contrari a tota intervenció a Síria.

És més, durant els recents esdeveniments a l'Orient Mitjà, som testimonis de com els imperialistes i els seus mitjans de comunicació i portaveus acadèmics etiqueten a les forces pro-imperialistes com "revolucionàries". En fer això esperen ser capaços de justificar les intervencions imperialistes a Orient Mitjà als ulls de la gent, com demanen les forces anomenades "revolucionàries".

En aquest sentit, com partits comunistes i obrers condemnem tota mena d'intervenció imperialista a Síria duta a terme bé mitjançant el suport a grups dins de Síria perquè lluitin contra el règim o bé mitjançant una intervenció militar directa. Reconeixem que qualsevol mètode que s'hagi utilitzat o s'utilitzi per l'imperialisme a Síria viola el dret del poble sirià a l'autodeterminació.

Declarem que per mitjà d'aquesta propaganda imperialista, l'anomenada "revolució" i la intervenció imperialista s'han vist indissolublement vinculades. Condemnem qui defensen la intervenció imperialista i declaren que les forces pro-imperialistes, inclosos els islamistes, són forces "revolucionàries".

Això és una crida dels partits comunistes i obrers a totes les veritables forces revolucionàries i amants de la pau i als pobles de la regió perquè elevin el nivell de lluita contra l'agressió imperialista a Síria i les amenaces contra Iran.
Signatures:

Partit del Treball de Bèlgica
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya
Partit Comunista de Grècia
Partit Comunista Obrer Hongarès
Partit Socialista de Letònia
Partit Comunista de Luxemburg
Partit Comunista de Mèxic
Partit Comunista Obrer de Rússia-Partit Revolucionari dels Comunistes
Partit Comunista de Turquia
Unió dels Comunistes d'Ucraïna
Partit Comunista de Veneçuela


PADS, Algèria
Workers 'Party of Bangladesh
Brazilian Communist Party
Communist Party in Denmark
Communists People 's Left - Communist Party, Italy
Palestinian Communist Party
Philippine Communist Party [PKP-1930]
Party for Socialism and Liberation
New Communist Party of Iugoslàvia

La sequera va destruir la civilització maia

Una estalagmita de 56 centímetres d'alçada preservada en una cova de Belize i analitzada per un equip internacional de científics ha aportat la resposta a un dels grans enigmes de la civilització maia: com una cultura esplendorosa, capaç de construir ciutats-estat, de aixecar piràmides i de desenvolupar la llengua escrita, les matemàtiques i l'astronomia, que va ser una de les civilitzacions més avançades del món en el primer mil·lenni, va poder entrar en declivi i desintegrar-se. Foto: Tikal.

L'explicació, segons els investigadors que han analitzat l'estalagmita, és al clima. Van ser les pluges generoses que van caure entre els anys 440 i 660 en territori maia les que van propiciar l'auge demogràfic i la prosperitat de la civilització mesoamericana, segons resultats presentats a la revista Science. I va ser el llarg període d'aridesa que es va perllongar des de l'any 660 a l'any 1.000 el que va provocar la reducció de les collites, el declivi de la població, les guerres entre ciutats-estat i la decadència. Vuit dècades de sequera extrema i continuada entre els anys 1020 i 1100, una sequera més llarga i rigorosa que qualsevol dels segles anteriors, va acabar d'enfonsar als maies.

Estudis anteriors sobre la història del clima a Amèrica Central ja havien apuntat que la sequera va poder tenir un paper important en la seva decadència. Però els resultats d'aquests estudis eren qüestionats per alguns especialistes. Els qüestionaven per l'origen de les mostres analitzades, que procedien de llocs allunyats dels principals centres de poder de la civilització maia. I també per les incerteses en les datacions, que impedien relacionar amb precisió els períodes d'humitat i aridesa amb esdeveniments històrics concrets.

Davant d'aquestes crítiques, la nova investigació aporta una datació d'alta precisió basada en una estalagmita de la cova de Yok Balum, a menys de 200 quilòmetres d'importants ciutats estat maies com Tikal, Caracol i Calakmul.

A partir de la desintegració radioactiva de l'urani-234 present en el mineral, els investigadors han datat les capes de la estalagmita amb un marge d'error màxim de 17 anys. Això els ha permès establir que l'estalagmita està formada per minerals acumulats al llarg de 2.000 anys.

Després, a partir de l'abundància d'un isòtop de l'oxigen (una variant de l'àtom d'oxigen), han pogut calcular la quantitat de pluja que va caure a cada moment d'aquests 2.000 anys, el que suposa la reconstrucció més precisa realitzada fins a la data de la història del clima a Amèrica Central.

Finalment, a partir dels textos que van escriure els maies sobre la seva pròpia història i gràcies a la precisió del calendari maia, han pogut relacionar el règim de pluges amb esdeveniments històrics.

"Les precipitacions anormalment abundants van afavorir un augment de la producció d'aliments i una explosió demogràfica entre els anys 450 i 660", afirma en un comunicat Douglas Kennett, antropòleg de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània (EUA) i primer autor de la investigació. "Després d'aquest període, va venir una tendència cap a més aridesa que va durar quatre segles, amb episodis puntuals de fortes sequeres, cosa que va provocar un descens de la producció agrícola i va contribuir a la fragmentació social i l'enfonsament polític". Aquesta època d'aridesa prolongada, constata Kennett, va coincidir amb "la balcanització dels governs maies i per les guerres creixents entre les ciutats-estat".

Els canvis climàtics relacionats amb la història dels maies es van deure a oscil · lacions naturals del fenomen del Niño i de l'anomenada Zona de Convergència Intertropical, que regula el clima en latituds equatorials. Encara aquells canvis climàtics no van ser globals com l'actual sinó locals, i encara que no es van veure magnificats per activitats humanes sinó que van tenir una causa natural, la destinació de la civilització maia és alliçonador, destaquen els investigadors. Segons James Baldini, coautor de la investigació de la Universitat de Durham (Regne Unit), "l'auge i la caiguda dels maies és un exemple de com una civilització sofisticada no ha pogut adaptar-se amb èxit al canvi climàtic".