dilluns, 19 de novembre de 2012

El SUP demana al jutge que investigui l'informe dels comptes de Mas

El sindicat policial acusa el ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz (PP), de "incapacitat" per no saber "què passa" amb l'esborrany policial que destapa supòsits cobraments de comissions irregulars en comptes en paradisos fiscals del president de la Generalitat, Artur Mas, i l'expresident Jordi Pujol.

El Sindicat Unificat de la Policia (SUP) ha acusat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, de "incapacitat" pel fet que segueixi "sense saber què passa" amb un esborrany policial que destapa supòsits cobraments de comissions irregulars en comptes en paradisos fiscals del president de la Generalitat, Artur Mas, i l'expresident Jordi Pujol. "No creiem que un policia hagi inventat el contingut de l'esborrany i el fet que diversos dies després Interior segueixi sense saber què passa respecte al document en qüestió denota una alta incapacitat per donar resposta a les demandes de la societat", afirma el sindicat en un comunicat en què insten el jutge de Barcelona a investigar els fets previstos en el document.

El SUP lamenta que es tracta de nou "d'un assumpte on les investigacions policials semblen clandestines, sense coneixement dels superiors segons el ministre d'Interior", però afegeix la possibilitat que "pel fet de no estar encara judicialitzades les indagacions serveixi perquè no es tinguin en compte i es descartin les nombroses dades aportades respecte a responsables polítics i moviments econòmics". "Donat el cúmul de dades aportades en la informació, procediria que el jutge instés la investigació dels mateixos i demane del ministre de l'Interior que posi tots els elements necessaris de la Comissaria General de Policia Judicial al servei de la recerca, per impedir que cap comandament desisteixi de complir amb la seva obligació i decideixi no investigar per no ser cessat", reclama aquest sindicat.

La nota compara l'actitud de Fernández Díaz en aquest assumpte amb altres situacions en què, "després actuacions policials emmarcades en sumaris judicials que haurien de ser secrets per al responsable polític, [el ministre] emet valoracions, comentaris i opinions sobre això deixant en evidència que hi ha una permeabilitat il·legal en totes les actuacions (anunci de detencions de terroristes abans que es produeixin o de detenció de "persones importants" en l'Operació Emperador, detencions que per cert no s'han produït)".

Justícia indemnitzarà els familiars d'Ángel Otaegi i Juan Paredes Manot, Txiki

El Govern basc, en funcions des de les eleccions del 21-O, indemnitzarà en els pròxims dies als familiars dels dos últims etarres afusellats pel franquisme i de sis víctimes d'excessos policials que s'han acollit al decret que l'executiu va aprovar en juny per rescabalar-les. Els parents dels membres d'ETA Ángel Otaegi i Juan Paredes Manot, Txiki -afusellats el 27 de setembre de 1975, el mateix dia en què van ser executats tres membres del FRAP (tots 5 a la foto)-, rebran 135.000 euros, la indemnització que fixa el decret per als casos de mort.

Els seus casos han estat analitzats ja i han estat reconeguts com a víctimes per la comissió de valoració que s'encarrega d'estudiar les peticions dels que vulguin acollir-se a les mesures. En els casos de Txiki i Otaegi la comissió considera que van ser sentenciats a mort en un consell de guerra sumaríssim en què es va vulnerar el seu dret a un judici just.

D'aquesta comissió, els integrants van ser designats pel Govern i el Parlament bascos, formen part, entre d'altres, l'ex Defensor del Poble i excomissari de Drets Humans del Consell d'Europa Álvaro Gil-Robles, la exjutge Manuela Carmena, la directora de Drets Humans del Govern autònom, Inés Ibáñez de Maeztu, qui la presideix, o el metge i expert en el tractament de víctimes de vulneracions de drets Carlos Martín Beristain.

La comissió, que es va constituir el juliol passat, ha rebut ja 55 sol · licituds de les que ha analitzat 15 i resolt un total de 11. D'aquestes, ha donat el seu vistiplau a vuit, als que ara la conselleria de Justícia reconeixerà com a tals víctimes i abonarà la corresponent indemnització, i rebutjat altres tres per diferents motius.

Al costat dels dos etarres, la resta de casos ja analitzats i reconeguts són els de quatre ciutadans sense cap relació amb la banda armada, morts per trets de la policia o la Guàrdia Civil en diferents circumstàncies entre 1961 i 1977 i un altre home que va morir el 1977 després de ser forçat "per elements policials o parapolicials protegits i emparats per aquests" a ingerir grans quantitats d'alcohol i oli de ricí. Completa la llista una dona que va resultar greument ferida també el 1977 quan la Guàrdia Civil va desallotjar una església on 200 persones s'havien concentrat exigint l'amnistia.

El decret del Govern basc vol reconèixer les víctimes d'excessos policials o parapolicials i d'altres violacions de drets humans comeses entre 1968 i 1978. L'Executiu tenia previst elaborar un altre decret que s'estengués aquest àmbit d'actuació, però quedarà ja en mans del nou Executiu i el nou Parlament autònoms. El seu articulat exclou radicalment als terroristes morts o ferits en el curs de les seves accions, però sí empara als que, tot i ser membres d'ETA, van patir situacions d'injustícia. És el cas de Txiki, militant llavors d'ETA pm, i Otaegi, d'ETA militar. Si no haguessin estat executats menys de dos mesos abans de la mort de Franco, haguessin pogut acollir-se a la llei d'amnistia del 1977.

Al costat del reconeixement formal com a víctimes, la comissió sol·licitarà al Govern i Parlament bascos que les inclogui en els actes col·lectius dedicats a les mateixes i que assumeixi la seva "deure de memòria" amb elles, la qual cosa també demanen que faci l'executiu espanyol, ja que la majoria dels casos van ser obra de funcionaris estatals.

Montoro, sobre Mas: l'obligació d'Hisenda és investigar els indicis de frau

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha afirmat aquest dilluns que l'obligació de l'Agència Tributària és investigar quan hi ha indicis de tinença de comptes no declarats a la hisenda pública.

Montoro ha fet aquestes declaracions per les informacions aparegudes al diari 'El Mundo' que relacionen el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l'expresident Jordi Pujol amb comptes a l'estranger vinculats al cas Palau. Els dos dirigents han presentat aquest matí les querelles al jutjat de guàrdia de Barcelona contra el diari.

En declaracions als periodistes abans de presidir a Sevilla un acte de l'acadèmia de les Ciències Socials i Medi Ambient d'Andalusia, el ministre d'Hisenda ha incidit en la prioritat del govern espanyol en la lluita contra el frau fiscal.

La "megafesta" dels Pujol a l'hotel d'Acapulco on s'haurien emportat els diners

Més de cent fotografies publicades per la revista mexicana "Quien" revelen que el cap de setmana del 27 i 28 de novembre de 2009, una bona part de la família Pujol, comandada pel mateix "honorable", Jordi Pujol, i la seva esposa Marta Ferrusola, van celebrar una llarga festa a Acapulco (Mèxic) en què el seu fill Jordi Pujol va ser presentat com a "soci" de l'Hotel Encanto, del que es celebrava la inauguració.

La família Pujol està replicant oficiosament que les inversions americanes no són seves i tot és fruit d'un malentès per l'existència d'un empresari immobiliari homònim que viu al seu mateix carrer, cosa que ha pogut portar a un error a la policia que investiga la seva evasió fiscal. No obstant això, en les fotografies de la festa apareixen diverses persones amb el cognom Pujol i fins i tot en una d'elles 'se sembla molt' a algú que va ser president de Catalunya i a la seva senyora.

La revista "Qui" ha publicat tres reportatges fotogràfics sobre aquell àpat, en el qual apareixen com a convidats molts cognoms espanyols, catalans i mexicans. El primer d'ells es titula "Sergio Kam a la festa del Encant" i l'obre amb una fotografia de tres persones on explica com "Sergio, juntament amb els seus socis del Encant, Rafael Aragonés i Jordi Pujol, van organitzar una mega festa el cap de setmana a Acapulco per la inauguració del prestigiat hotel amb una súper convocatòria".

El segon dels reportatges es titula "Diversió dia i nit al Encant" i assenyala com "Els convidats a la inauguració del prestigiat hotel, gaudir d'un cap de setmana complet i van passar un dia de molt sol amb una pool party organitzada a les instal·lacions del lloc". El tercer i últim apareix com "Sopar de benvinguda a l'Hotel Encanto" i és on apareix la fotografia que va il·lustrar el reportatge del diari "El Mundo" i en la qual s'indica que "Sergio Kam, Rafael Aragonés i Jordi Pujol van consentir als convidats a la inauguració de l'hotel i van ser rebuts amb un àpat al restaurant del mateix".

VEGEU EL REPORTATGE COMPLET DE LA "MEGA FESTA" DELS PUJOL A ACAPULCO:

Les 100 fotos de la festa dels Pujol a Acapulco/(Sergio Kam a la Festa del Encanto)


Sopar de benvinguda dels socis mexicans als Pujol


Diversió dia i nit a l'Hotel Encanto

El jutge del cas Palau convoca al cap de la unitat policial per 'l'esborrany'

El titular del Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, que instrueix el cas del saqueig del Palau de la Música ha convocat a una reunió el comissari cap de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) per l'esborrany policial publicat per El Mundo que destapa supòsits cobraments de comissions irregulars en comptes en paradisos fiscals del president de la Generalitat, Artur Mas, i l'expresident Jordi Pujol.

En un comunicat d'aquest dilluns del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'informa que el jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música a mans del seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, vol que el responsable policial "doni compte sobre les informacions publicades aquests dies" a partir d'aquest esborrany.

El magistrat ha desmentit "rotundament" que s'hagi apartat al Cos dels Mossos d'Esquadra de la investigació del cas Palau i també nega les informacions publicades sobre els motius pels quals es va encomanar la investigació del cas a la UDEF.

Aquest dilluns, el diari publica que els Mossos d'Esquadra "destruir proves i han ocultat altres al jutge", en esborrar un arxiu on la directora financera del Palau de la Música al·ludia a un pagament al fill de Jordi Pujol, i amagar un anònim del 24 de novembre de 2011 que suposadament relatava l'entramat societari controlat pel pare de Mas a Liechtenstein.

El TSJC ha confirmat que el matí d'aquest dilluns s'han presentat dues querelles a nom de Mas i de Pujol contra aquestes informacions al jutjat de guàrdia de Barcelona, ​​que ja han estat remeses al deganat de Barcelona perquè, en els pròxims dies, els reparteixi entre els jutjats de la ciutat.

Felip Puig va rebre 250.000 euros del Palau, segons la policia

El diari El Mundo publica un nou informe intern de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) on s'han trobat anotacions de "pagaments a FP" de qui va ser responsable del Palau de la Música, Fèlix Millet. La Policia Judicial assegura en el seu esborrany que les inicials corresponen a l'actual conseller d'Interior de la Generalitat i llavors responsable d'Obres públiques i del Port de Barcelona, ja que juntament amb la nota figura l'adreça del domicili particular de FP.

La família Pujol té 137 milions a Suïssa

Després de la notícia publicada ahir per 'El Mundo' en referència a un informe policial on s'acusa Mas de cobrar diners del Palau a Suïssa, avui el mateix diari publica en portada que la família Pujol té 137 milions a Ginebra. Segons el rotatiu, el document de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) desvela que «s'ha detectat una fundació de la qual pengen vuit societats que operen a través del banc privat Lombard Odier». Els beneficiaris d'aquestes societats, diu 'El Mundo', són el matrimoni Pujol-Ferrusola i els fills Jordi i Oriol, que tenen un capital disponible de 163 milions de francs suïssos.


L’empresa pública Innova pagava el sou a una administrativa que treballava al PP de Reus

La treballadora tenia aquest lloc d’administrativa des de febrer de 2012, segons informa Ràdio Reus, i ha estat acomiadada, segons la versió de l’empleada, per no afiliar-se al Partit Popular. El PP de Reus assegura que la treballadora ja havia estat militant durant molts anys i que no se li va exigir res.

El Partit Popular de Reus hauria contractat, segons informa Ràdio Reus, a una administrativa el febrer de 2012 per fer tasques a la seu del partit però amb el sou pagat per l’empresa pública Innova [a la imatge, l'entramat d'empreses del hòlding]. La treballadora, que ha estat recentment acomiadada, no hauria trepitjat mai les dependències del hòlding Innova ni l’Ajuntament de Reus.

Segons la mateixa emissora i la treballadora, va ser acomiadada a mitjans d’octubre perquè no va voler afiliar-se al PP reusenc, tot i que aquest partit, en declaracions a delCamp.cat, ha assegurat que aquesta treballadora ja havia estat militant durant molts anys de la formació popular, que mai se la sotmetre a aquesta obligació i que es va donar de baixa voluntàriament.

El PP de Reus ha assegurat també que l’administrativa sí que va fer feines a l’Ajuntament, tot i que ella insisteix que sempre va treballar a la seu del PP i que feia tasques relacionades amb la militància i l’administració del partit. Innova és un hòlding municipal d’empreses, esquitxat ja per d’altres irregularitats, per exemple la de Josep Prat, exdirector de l’ICS, que hauria utilitzat Innova per pagar de forma opaca i durant quatre anys fins a 840.000 euros a Carles Manté, exdirector del CatSalut.

A més a més, també s’haurien desviat uns 400.000 euros d’Innova cap a una altra empresa, fets que va portar, finalment, l’Ajuntament de Reus, que presideix CiU, a denunciar la gestió de Prat a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes, que tenen una investigació oberta.

7 anys de corrupció a la sanitat: la conxorxa sociovergent


L'embrió de tota la corrupció descoberta els darrers mesos ja es coneixia des d'almenys el 2005. Aquell any algun mitjà de comunicació, entre ells el Diari de Girona, van treure a la llum les estretes relacions entre el sector públic de la sanitat catalana i diverses empreses privades que actuaven de proveïdores, algunes d'elles controlades per antics alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol.

El 16 de gener de 2005 -quan feia un any que governava el tripartit- es posava de relleu l'intercanvi de càrrecs del sector públic al privat i a l'inversa entre persones de CiU i del PSC i es denunciava l'opacitat existent en diversos contractes milionaris amb empreses proveïdores. Alguns dels noms que avui estan a l'ull de l'huracà ja sortien citats fa set anys.

És el cas de Carles Manté, nomenat director del Servei Català de la Salut (CatSalut) quan Marina Geli (PSC) va entrar a la conselleria el 2004. Es donava la circumstància que Manté provenia de una de les dues grans patronals hospitalàries, el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), on havia estat ni més ni menys que director general. També havia format part de diverses empreses del sector. Ara Manté està sota sospita per haver cobrat des de 2007 -just quan va deixar de ser director del Catsalut- i fins a juny de 2011, factures per valor 720.000 euros al holding Innova, segons ha publicat El País aquesta setmana.

CCOO i UGT contra la residència a canvi de comprar un pis a la banca

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assenyalat que considera "estrany" que el Govern es plantegi donar permís de residència a aquells estrangers que adquireixin un habitatge de més de 160.000 euros i s'ha preguntat també quin efecte tindrà en relació amb la resta de les persones que estan sense papers. UGT, per la seva banda, ha assegurat que aquesta proposta és "absurda, injusta i impresentable".

"Sona nou però estrany", ha afirmat el dirigent sindical, que s'ha preguntat si aquest permís anirà associat només al permís de residència o també al de treball. En la mateixa línia, i en espera d'accedir a informació concreta sobre aquesta mesura, ha criticat que el nivell de rendes pugui determinar si una persona pot ser subjecte de drets que a d'altres no els hi donen: "Quan el Govern doni aquest pas ha de reflexionar i buscar solucions al conjunt de les persones que, estant a Espanya, en un moment en què es tracta d'aflorar l'economia i l'ocupació irregular, necessiten un tractament".

UGT: el Govern fa servir la migració

En un comunicat, UGT assegura que aquesta mesura que estudia el Govern és "absurda, injusta i impresentable" i és un nou "regal" que el Govern li fa a la banca perquè donin sortida als seus habitatges. A més, al seu entendre, reflecteix el fet que l'Executiu entén la migració "des d'un punt de vista utilitarista i econòmic".

"Difícilment es pot modificar el reglament de la Llei d'Estrangeria per incloure aquest requisit sense contravenir els seus procediments, requisits i principis", assenyala per afegir que la proposta suposarà "una ruptura intolerable entre els estrangers que vulguin venir a Espanya".

La PAH considera “immoral” que el Govern del PP doni el permís de residència a estrangers que comprin una casa de més de 160.000 euros


La mesura que posarà preu al permís de residència ha estat anunciada dilluns pel secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, i serà posada en marxa d’aquí unes setmenes. L’argumentació de l’executiu del PP és que l’objectiu de la mesura serà reduir l’stock de pisos buits.

La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau [a la imatge], ha assegurat dilluns que la proposta que ha anunciat el Govern del PP de donar el permís de residència als estrangers que comprin habitatges de més de 160.000 euros és “inmoral”, tenint en compte la greu situació en què es troben moltes persones per haver comprat un habitatge a crèdit. Colau no ha descartat emprendre actuacions legals en l'àmbit estatal i internacional quan coneguin bé la proposta.

Els assalariats han perdut 40.000 milions i els empresaris guanyen més de 30.000 milions.

Méndez ha advertit que, si finalment es produeix aquesta "caiguda massiva de convenis", el Govern del PP aconseguiria "un dels objectius de la reforma laboral", que és el de "reduir la cobertura de la negociació col·lectiva de manera abrupta". Adverteix que els assalariats han perdut 40.000 milions d'euros des de 2008 i, en el mateix període, el benefici empresarial ha pujat en més de 30.000 milions.

El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha dit aquest dilluns que podria haver una estratègia de la patronal per "deixar caure" prop de 2.000 convenis col·lectius, que són els que el proper febrer portaran un any pendents de renovació, ja que la reforma laboral estableix que després d'aquest període, els convenis no renovats deixen de tenir vigència.

En declaracions als mitjans després de la jornada anual de negociació col·lectiva, Méndez ha avisat que hi ha 4.109 convenis pendents de renovació que afecten més de sis milions de treballadors.

Aproximadament, la meitat d'aquests convenis perdrien la seva vigència llavors, ja que en el seu articulat no s'estableix un mecanisme propi de renovació. D'aquestes xifres presentades per UGT es desprèn que prop de 3,5 milions de treballadors deixarien d'estar coberts per la seva conveni al febrer si no arriben amb anterioritat un acord per a la seva renovació.

En total, a Espanya hi ha alguna cosa més de 5.000 convenis que cobreixen uns 10 milions de treballadors. Si es supera el termini d'ultraactivitat d'un any, el conveni perd la seva vigència i els treballadors passen a estar coberts pel marc superior-si existeix-o, en cas contrari, directament per l'Estatut dels Treballadors.

Méndez ha advertit que, si finalment es produeix aquesta "caiguda massiva de convenis", el Govern aconseguiria "un dels objectius de la reforma laboral", que, segons el líder d'UGT, és el de "reduir la cobertura de la negociació col·lectiva de manera abrupta".

Ha recordat que el proper dia 22 hi ha una comissió de seguiment de l'acord assolit al gener entre patronal i sindicats sobre ocupació i negociació col·lectiva, i que la patronal CEOE s'hauria de comprometre a agilitzar la situació per deixar en la mínima expressió la xifra d'aquí a febrer : "Volem comptar amb els empresaris", ha recalcat Méndez, perquè, ha dit, saben que la negociació col·lectiva és la millor eina per a empreses i treballadors.

Els assalariats perden 40.000 milions i el benefici empresarial augmenta en 30.000 milions

En aquest sentit, Méndez ha recordat que aquest acord de negociació col · lectiva s'està complint en la contenció de salaris, però "es trenca de manera estrepitosa en la moderació de preus i dels marges empresarials".

Així, el líder d'UGT ha destacat que els treballadors són els "perdedors" en la crisi i, en aquest sentit, ha afirmat que la pèrdua de remuneració dels assalariats entre 2008 i 2012 se situa al voltant dels 40.000 milions d'euros.

No obstant això, ha indicat, en aquest mateix període, els beneficis empresarials van millorar en més de 31.000 milions d'euros.

L'augment de la desigualtat es reflecteix, a més, en l'agreujament dels que estan en risc de pobresa, que a finals del 2011 eren més de 12,4 milions de persones. Méndez ha asseverat que l'increment de persones en risc de pobresa es veu accentuada per les polítiques de retallada que està aprovant el Govern.

Sobre aquestes polítiques, el dirigent sindical ha afirmat que, si es mantenen, suposaran "la pèrdua d'una dècada per als joves i per a l'ocupació".

Méndez ha defensat que "hi ha alternatives" a aquest "escenari de pou sense fons" i ha afegit que "cal desmuntar i desterrar" aquesta idea que no hi ha una altra opció a les retallades. "No estem condemnats a la destrucció d'ocupació ni al deteriorament dels serveis públics", ha conclòs.

Israel i Hamàs aconsegueixen un acord d'alto el foc

Hamàs i Israel arriben a un acord sobre la necessitat d'un alto el foc però no sobre la manera d'implementar-ho. Hamàs insisteix en un alto el foc immediat però Israel demana una treva en dues etapes, informa Al-Arabiya. Israel torna a atacar un centre mediàtic a Gaza i deixa almenys set persones ferides. Al Fatah i Hamàs es comprometen a unir-se davant la crisi a la Franja de Gaza: "Qui parli de divisió després d'avui és un criminal", ha dit el líder de Hamàs a la multitud.

L'edifici de 14 plantes Al Sharouk, que alberga les oficines de molts mitjans de comunicació locals i estrangers a Gaza, ha sigut blanc d'un nou atac aeri israelià. S'informa que el bombardeig ha deixat almenys set persones ferides. En l'atac anterior contra el centre de mitjans de comunicació, al centre de la ciutat de Gaza, van resultar ferits almenys sis periodistes.

Dels quatre míssils llançats, un va arribar al pis on està situada l'oficina de RT en la seva versió en àrab. Els testimonis han explicat que els edificis van ser evacuats després del primer atac, que va ser seguit per almenys dos bombardejos més. Tots dos edificis del complex resultaren severament danyats.

Moscou demana el cessament immediat de la confrontació militar a Gaza


Moscou considera inadmissibles els atacs de Gaza llançats per Hamàs contra les regions del sud d'Israel, i titlla de desproporcionats els atacs d'Israel contra la Franja: "Moscou considera indispensable que s'aturi immediatament la confrontació militar. Exhortem a les parts involucrades a evitar noves víctimes i que es posi fi a totes les accions armades. Reiterem la nostra posició sobre el caràcter inacceptable dels atacs sobre el territori d'Israel i dels atacs desproporcionats [de Tel Aviv] contra la franja de Gaza, que afecten civils innocents", afirma el comentari del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia sobre la situació.

La part russa "dóna suport als esforços per aconseguir la pau empresos per diversos països, especialment Egipte". Per la seva banda, Moscou insta recórrer al Consell de Seguretat i al Quartet de mediadors internacionals per al Pròxim Orient per tal de "normalitzar la situació, garantir la pau i la seguretat per als israelians i els palestins", per arribar a un acord polític, destaca el comunicat.

Fatah i Hamàs es comprometen a unir-se davant la crisi a la Franja de Gaza

Els partits rivals de palestina Fatah i Hamàs van anunciar avui que han decidit posar fi a les lluites internes com a mostra de solidaritat durant la crisi a la Franja de Gaza. "A partir d'aquest moment, anunciem al costat dels altres líders, que acabem la divisió", va dir l'alt funcionari de Fatah Jibril Rajoub davant una multitud de prop de 1.000 persones que es van reunir en una manifestació a Ramallah, la capital política de Cisjordània.

Entre els presents a la reunió van estar els dirigents de Hamàs a Cisjordània així com alts funcionaris del seu rival més petit, Jihad Islàmica, informa AFP. "Qui parli de divisió després d'avui és un criminal", ha dit el líder de Hamàs, Mahmud al-Ramahi, a la multitud. Fatah i Hamàs, les dues principals faccions nacionals palestines, han estat en una tensa disputa durant anys.

Afectats per les hipoteques demanen als jutjats la paralització de tots els desnonaments

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i Stop Desnonaments han presentat als jutjats de les quatre capitals de Hego Euskal Herria (foto) una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que proposa una moratòria «imnediata» de tots els desnonaments d'habitatges de residència habitual. Aquest actes i concentracions, així com el lliurament de la ILP ha tingut lloc també en nombrosos jutjats de l'Estat espanyol, com els de Girona.

En un acte celebrat a Bilbo, on s'ha concentrat una desena de persones després d'una pancarta en què es podia llegir «No més desnonaments. Kaleratzerik ez», la portaveu de Stop Desnonaments Begoña Barrutia ha valorat com «insuficients» les mesures adoptades pel Govern espanyol del PP en relació als desnonaments, ja que les consideren «discriminatòries», a més que «obliden que l'habitatge és una necessitat bàsica de totes les persones».

Les excepcions plantejades pel Govern espanyol respecte als afectats no van a «salvar la situació de milers de famílies dels que els desnonaments ja han estat executats» i els que es puguin beneficiar d'aquestes mesures representen «una mínima part» dels afectats.

Per tot això, ha exigit «la paralització immediata de les execucions hipotecàries de l'habitatge habitual» i ha afegit que els col·lectius socials que promouen un canvi legal segueixen amb la iniciativa de recollida de signatures i han aconseguit ja més de 600.000 suports, al conjunt l'Estat espanyol, a un text que proposa la dació en pagament i el lloguer social.

Amb aquest objectiu, ha presentat un model d'escrit elaborat per les plataformes d'afectats per impedir els alçaments a tots els jutjats de l'Estat espanyol.

Acció massiva a Girona per anul·lar els procediments d´execució hipotecària


La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona ha entrat als Jutjats de Girona més d'un centenar d'escrits exigint l'aturada i la nul·litat dels procediments d'execució hipotecària.

Les PAH d'arreu de l'estat s'han posat d'acord per fer una entrada massiva de sol·licituds que es basen en el dictamen que va fer l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) on assegurava que la llei espanyola vulnera la normativa europea. "Tenim un document molt ben elaborat que a partir d'ara qualsevol afectat per la hipoteca podrà entrar als jutjats", ha explicat la portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, que afegeix que avui també han registrat escrits als altres jutjats gironins.

De la Merced i Agustín González perseguits i escridassats per "lladres i xoriços"

La exconsellera de la matriu de Bankia, Mercedes de la Merced, va tenir la major retribució de l'entitat -376.000 euros-. Exalt càrrec del PP, tant a Madrid com a nivell nacional, quantifica en 80.000 euros l'invertit per ella en total en preferents i accions, i ha destacat que la seva inversió li va donar bastants beneficis i que la va fer perquè tenia confiança en el banc.

Mercedes de la Merced el 2011 va ser la consellera de Bankia amb major retribució de l'entitat -376.000 euros-, i va recolzar també el procés de rescat i nacionalització de Bankia pel FROB i la consegüent conversió de les preferents en accions, en entendre que "era necessari per al manteniment de l'obra social de les caixes", segons el seu absurd al·legat.

Aquest dilluns ha revelat al jutge Fernando Andreu, instructor de la causa contra els exdirectius del banc, que va comprar participacions preferents, però que ho va fer amb àmplia informació sobre aquest arriscat producte, del qual ha destacat que rentaba sucosos interessos.

La extinent d'alcalde de Madrid i exmembre de la direcció nacional del PP va defensar aquest dilluns davant el jutge la comercialització de participacions preferents que va fer Bankia per recapitalitzar. La imputada, ella mateixa compradora del producte, fet aquestes manifestacions a l'Audiència Nacional instants abans de ser increpada per una vintena d'afectats per les preferents, no tan contents com ella amb la seva inversió, que van rebre els imputats d'avui al crit de "xoriços" i "tornem els meus diners".

De la Merced ha estat imputada en la causa com a consellera del Banc Financer i d'Estalvis (BFA), matriu de Bankia, on va ser col.locada per Rato procedent de Cajamadrid. Va ser número dos d'Álvarez del Manzano a l'Ajuntament de Madrid, i va deixar la política activa el 2007.

En la seva declaració davant del jutge, ia preguntes del fiscal -única acusació a qui es va prestar a respondre-, va defensar la necessitat del procés de comercialització de participacions preferents duta a terme pel banc, ja que complia l'objectiu de recapitalitzar l'entitat, segons han assenyalat fonts jurídiques.

Víctimes d'aquest procés van caure milers de petits estalviadors, molts d'ells sense formació econòmica mínima per apreciar els riscos del producte, i que han perdut la pràctica totalitat de l'invertit.

De la Mercè va destacar davant del jutge que va comprar preferents i accions, i que a ella sí que li van facilitar la informació necessària sobre les condicions de les participacions preferents -amb alt risc de pèrdua de l'invertit si el banc entrava en crisi, com va succeir-. Ha dit que la seva inversió li va donar bastants beneficis i que la va fer perquè tenia confiança el banc. "I la segueixo tenint".

La exdirigent del PP, novena imputada que declara davant del jutge que investiga possibles delictes en la fusió i sortida a borsa de Bankia, va subratllar que va recolzar la reformulació dels comptes pel nou equip directiu del banc amb José Ignacio Goirigolzarri al capdavant, per "confiança i responsabilitat".

Aquest dilluns també ha declarat davant del jutge Agustín González, amb posat en el Consell de BFA també per la quota del Partit Popular. Expresident de Caixa d'Àvila i president de la Diputació Provincial de la mateixa província -on va arribar a simultaniejar fins a tretze càrrecs diferents-, també era conseller del BFA -per 214.000 euros de retribucions del grup només el 2011-.

González va ser acomiadat als voltants de l'Audiència pel mateix grup d'afectats per les preferents de Bankia, que portaven pancartes on es llegia: "Banquer capoll, aquests diners no són teus".

En la seva declaració, ha dit que l'auditora transmetre un missatge de "tranquil·litat" en relació als comptes de març de 2012, que donaven beneficis de 305 milions d'euros al banc. No obstant això, "per responsabilitat i donar marge de confiança al nou president", com també havia dit De la Merced, va recolzar la reformulació de les mateixes aprovada el maig de 2012, que va establir unes pèrdues de 2.900 milions.

Va destacar que el criteri comptable del nou equip era excessivament prudent, i que, en qualsevol cas, els dos balanços van complir la legalitat.

Després de la declaració, una vintena d'afectats per la comercialització de participacions preferents de Bankia ha perseguit pel carrer a la extinent d'alcalde de Madrid Mercedes de la Mercè i l'expresident de Caixa Àvila Agustín González al crit de "xoriços" i "Tornem els meus diners".

Els manifestants, que portaven pancartes amb els lemes 'banquer capoll, aquests diners no són teus' o 'banquers culpables', han assetjat als compareixents quan sortien de la seva declaració judicial com a imputats en la causa que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu trueix per la fusió i sortida a Borsa de l'entitat.

El grup d'afectats ha perseguit durant diverses desenes de metres als exconsellers de Bankia mentre els insultaven i els exigien que els tornessin els seus estalvis, segons informa Europa Press. "On són els meus estalvis? Si us plau, digui-m'ho!", li ha cridat un senyor a l'expresident de Caixa Àvila i president de la Diputació d'Àvila, que ha hagut de refugiar-se en un taxi per abandonar els voltants de l'Audiència Nacional.

Mercedes de la Merced va cobrar 376.000 euros de Bankia només el 2011


La dirigent del PP Mercedes de la Merced declara avui com a imputada davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga possibles responsabilitats penals en el forat de Bankia, en la seva fusió i en la seva sortida a Borsa. De la Merced, coneguda demagoga feixista sense cap coneixement, ni bancari, va ser col.locada de consellera del Banc Financer i d'Estalvis (BFA), matriu de Bankia, molt ben pagada el 2011, any en què es va embutxacar un total de 376.000 euros per no fer res.

Drogues: Els especialistes volen més prevenció i menys repressió

La prohibició de les drogues no incideix en la reducció del consum: aquest és un dels temes ara d'un congrés a Leipzig, on els especialistes calibren el sentit de la criminalització de la cànnabis i la cocaïna. A més, els costos de la imposició de prohibicions superen els de l'aplicació de mesures preventives, critiquen els especialistes de la DHS. A través de campanyes de prevenció es podria arribar a amplis sectors de la població. Concentrar-se en la prevenció i menys en la punició, exigeix ​​la DHS.

Les estadístiques de l'Oficina Alemanya per a la Addicció (DHS) de l'any 2012 són alarmants: un 25% dels joves de 15 anys a Alemanya fuma i, aproximadament, gairebé sis milions de ciutadans són dependents de la nicotina. A més es calcula que 1,7 milions són alcohòlics. Les conseqüències per a la salut dels consumidors són fatals i en les caixes mèdiques els costos pugen a milers de milions d'euros.

La venda i el consum d'alcohol i tabac, però, és legal. El consum de marihuana i heroïna ha de ser legalitzat també? El tema es debatrà en el congrés anual de l'DHS-organització que aglutina les principals associacions que treballen amb la narcodependència-que comença a Leipzig.

Les multes no porten a la reflexió

Si bé és a Alemanya cada vegada són menys els adults que fumen i beuen, cada vegada són més els joves que opten per la cigarreta i l'alcohol. "Anualment hi ha 73.000 morts anuals a causa del consum de l'alcohol i tabac", informa Gabriele Bartsch, experta del DHS.

També l'ús del cànnabis i altres drogues preocupa els experts. Tant la marihuana com l'heroïna i la cocaïna estan regulades per la llei d'estupefaents que preveu fortes sancions per produir, comerç i consum. Però el DHS posa en dubte que la seva prohibició serveixi d'alguna cosa. "Poques mesures sobre els estupefaents són tan controvertida actualment com la seva repressió", afirma Raphael Gassmann, president de DHS.

Segons dades de l'Observatori de Consum d'Estupefaents, en l'última dècada no es detecta que les penes hagin incidit en la disminució del consum. D'altra banda, en països com Portugal i República Txeca -que han legalitzat el consum- no es registra un augment. Per contra, en els països amb lleis més estrictes, el consum no ha baixat.

A la DHS hi ha consens en el fet que es tracta de reduir els danys socials i metges del consum de drogues. Amb tot, si això s'aconsegueix a través de prohibicions i criminalització és una cosa que cada vegada es posa més en dubte. Gassmann posa l'exemple dels Estats Units: el consum de cànnabis està prohibit i és subjecte de severs càstigs, però no ha baixat. "Hi ha països asiàtics que són més severs, però en hi ha regions als Estats Units en què alguns grams de cànnabis poden significar dècades de presó, però, l'índex de consum és un dels més alts del món", afirma Gassmann.

Multes que indueixen al consum

No hi ha xifres exactes, però cada vegada són més els especialistes que opinen que la prohibició i els càstigs no han portat al descens del consum. És més, així la DHS, això en molts casos ha portat a dificultar la reintegració de drogoaddictes amb historial i ha incentivat la criminalitat. Per contra, a Suïssa ha estat bona l'experiència amb els espais estatals perquè els heroïnòmans puguin punxar sota vigilància mèdica. Alemanya també ha provat amb èxit el model.

S'ha comprovat que això ha aplanat el camí cap a la teràpia, al mateix temps que les activitats delictives del consumidor s'han reduït: en molts casos els consumidors opten per la prostitució o el robatori per finançar la seva dependència.

Una nau de la NASA grava el "cant de la Terra"

Una nau de la NASA ha gravat impressionants emissions de ràdio que provenen del nostre propi planeta. Aquestes boniques "cançons de la Terra" podrien, irònicament, ser responsables de la proliferació de mortals electrons en els Cinturons de Van Allen.

Els bascos van arribar a Amèrica abans que Colom

Un destral d'origen basc és l'objecte més antic de ferro trobat a Amèrica del Nord. Aquest instrument va ser localitzat en un enterrament del Poble Fura datat l'any 1500. amb la seva datació, queda gairebé demostrat que els bascos van haver arribar a les costes del golf de Sant Llorenç abans de 1492, cosa que fins ara era expressament rebutjat per la major part de la historiografia oficial.

El descobriment de l'arqueòleg Ron Williamson i els seus col·legues és de tal importància que el passat 6 de juliol es va estrenar un documental, titulat The Cursi of the Axe (La maledicció de la Destral), al Royal Ontario Museum, que va ser emès per televisió el dia 9.

La destral trobada procedia dels vaixells baleners bascos. "D'arrantzales que van arribar a les costes d'Amèrica del Nord darrera de les balenes i el bacallà; pescadors bascos que parlaven en basc i es regien per lleis nascudes dels seus propis parlaments", segons recull textualment la publicació digital AboutBC.

A l'article ressalten el seu valor ja que és l'instrument europeu més antic trobat, almenys per ara. Així mateix posen en relleu que, amb la seva datació, queda gairebé demostrat que els bascos van haver arribar a les costes del golf de Sant Llorenç abans de 1492, cosa que fins ara era expressament rebutjat per la major part de la historiografia oficial.

La importància del descobriment és que altera la línia d'esdeveniments històrics relacionada amb l'arribada dels europeus a Amèrica del Nord. Així, aquesta troballa del professor Ron Williamson a les excavacions arqueològiques de l'assentament natiu més important del nord-oest d'Amèrica del Nord, modifica de manera substancial la idea que es tenia sobre la colonització europea en aquesta zona del planeta. La troballa s'ha produït en les restes d'una població del Poble Fura ('Hurones') formada per desenes de cases comunals envoltades d'una palissada defensiva i envoltades d'amplis camps de cultiu de blat de moro, en l'actual municipi de Whitchurch-Stouffville, i que va poder acollir a unes 2.000 persones a principis del segle XV.

Fins ara se suposava que la primera trobada entre els europeus i les fures que habitaven els Grans Llacs no es va produir fins aproximadament l'any 1615, quan l'explorador francès Étienne Brûlé va arribar al llac Ontario. El descobriment d'aquest destral basca de ferro canvia, per tant, d'una manera radical tota la història dels primers anys de l'arribada dels europeus a Amèrica del Nord, avançant-la en, almenys, 100 anys. Sobretot, si tenim en compte que ha estat trobada en un lloc situat a més de 1.500 quilòmetres dels llocs on els bascos caçaven balenes o construïen les seves factories per passar la temporada de caça dels cetacis a la zona del golf de Sant Llorenç.

La presència de pescadors i baleners bascos a la costa atlàntica del Canadà és una referència històrica profusament estudiada com demostra que l'institut de Xarxa Bay es digui Basque Memorial. Així mateix, un estudi realitzat per la Royal Society of Canada analitzar les tombes basques de la zona i investigadors de la Memorial University de St John's han estudiat l'ADN dels ossos d'aquells pescadors que van ser enterrats a Red Bay fa 400 anys. Recentment el veler Pakea Bizkaia, amb Unai Basurko al capdavant, solcava les aigües per estudiar la presència dels nostres marins a les seves costes.

El descobriment de l'arqueòleg Ron Williamson i els seus col·legues és de tal importància, que fa dues setmanes es va estrenar un documental, titulat The Cursi of the Axe (La maledicció de la Destral), al Royal Ontario Museum, que posteriorment va ser emès per a tot el país per televisió.

La pregunta que es formula AboutBC és: Si hi ha més de 1.500 km. de distància i l'enterrament ritual d'aquest destral està datat en els primers anys del segle XVI, no ens trobem més prop que es demostri fefaentment que els bascos ja caçaven balenes en aquestes aigües abans que Colom arribés a Amèrica per primera vegada?

Ja són 88 les víctimes de l'ofensiva sionista sobre Gaza

El nombre de víctimes de l'ofensiva israeliana "Pilar de Defensa" a la Franja de Gaza ha augmentat avui fins a 88 persones després de la mort d'almenys 16 palestins en les últimes hores a causa de nous bombardejos, informen metges locals. Quatre de les 16 víctimes mortals, un home, dues dones i un nen, han sigut assassinats aquesta matinada, quan l'aviació sionista ha bombardejat dos habitatges d'un barri de Gaza amb densa població. El balanç d'aquesta sisena jornada del conflicte inclou també més de 40 ferits.

Segons els mitjans palestins, entre les noves víctimes del conflicte figuren també una dona de la ciutat de Rafah, un mul·là del camp de refugiats Naseirat, un nen i un dels ja 800 ferits en els bombardejos anteriors.

L'Exèrcit israelià va informar que aquest dilluns els seus avions i vaixells van bombardejar uns 80 objectius de Gaza, incloses comissaries de Policia controlades per Hamàs, seus i arsenals de les milícies, centres de llançament de coets i habitatges de líders milicians. Des de començament d'operació, són ja 1.350 objectius atacats a la franja.

Les milícies palestines van llançar contra Israel uns 950 coets, dels quals 546 van esclatar en territori israelià, 302 van ser interceptats i més d'un centenar van caure en terra palestina. Després d'una pausa durant la passada nit, els grups armats van reprendre aquest matí els seus atacs, disparant almenys dos míssils cap a Israel.

Els 105 coets que van impactar contra territori israelià el dia abans van causar almenys vuit ferits. L'Exèrcit va abatre altres 34 projectils palestins, dos d'ells prop de Tel Aviv.

Aquestes hostilitats continuen enmig d'especulacions sobre una possible operació terrestre israeliana a Gaza, així com negociacions indirectes intervingudes per Egipte per aconseguir una treva. L'agència palestina Maan va informar en particular que aquestes converses han entrat en una "fase important", encara que per ara sense aconseguir l'acord necessari per aturar els bombardejos.

Segons el mitjà, els palestins no només exigeixen posar fi a l'operació israeliana i els atacs contra líders milicians, sinó també aixecar el bloqueig contra Gaza. Israel, per la seva banda, reclama el cessament dels llançaments de coets, dels atacs fronterers contra els seus militars i del contraban d'armes a la franja.

En cas de fracassar la negociació, Tel Aviv amenaça amb llançar una ofensiva a gran escala per terra, mar i aire per enderrocar el règim de Hamas a Gaza, afirma Maan.

Israel reb 44 milions de ciberatacs des de l'inici de l'operació a Gaza


Les autoritats israelianes han repel·lit uns 44 milions de ciberatacs contra les webs governamentals des de començament de l'inici de l'operació Pilar de Defensa a la Franja de Gaza, ha informat el diari libanès Daily Star citant unes fonts del Govern d'Israel.

"Tots els ciberatacs van ser repel·lits exceptuant un dirigit contra una web que va quedar bloquejada durant 6 o 7 minuts", va declarar ahir el ministre israelià de Finances, Yuval Steinitz.

Segons el diari, el grup de pirates cibernètics Anonymous va afirmar haver vulnerat unes 700 webs israelians incloent-hi la d'un important banc. El titular de Finances es va abstenir de comentar aquestes declaracions.

Felip Puig va rebre 250.000 euros del Palau, segons la policia

El diari El Mundo publica un nou informe intern de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) on s'han trobat anotacions de "pagaments a FP" de qui va ser responsable del Palau de la Música, Fèlix Millet. La Policia Judicial assegura en el seu esborrany que les inicials corresponen a l'actual conseller d'Interior de la Generalitat i llavors responsable d'Obres públiques i del Port de Barcelona, ja que juntament amb la nota figura l'adreça del domicili particular de FP.

Aquesta capçalera assenyala que en els arxius intervinguts a Fèlix Millet figura la següent frase textual: "portar 250 en efectiu a casa al Golf de Vallromanes". El Món destaca que no és la primera vegada que Puig es veu esquitxat pel suposat pagament de comissions. Un parent llunyà seu, José María Penín, va arribar a declarar en un altre procediment que el consell de l'Interior estava al corrent del pagament de comissions a l'empresa de construcció Adigsa de la Generalitat, dependent del seu departament. i que ingressava en el seu compte les comissions.

Segons la brigada de blanqueig de capitals el "pagament de comissions" a CiU i als seus principals líders es canalitzaven a través del Palau de la Música i pujaven al 4% de l'import total de les obres adjudicades. "El 2,5% revertia en els partits polítics vinculats a la Generalitat i el 1,5% restant servia per pagar despeses, comissions i col·laboracions de Felipe Millet. Així com comptes privats d'alguns dirigents polítics i / o dels seus familiars directes més propers", descriuen algunes de les proves documentals existents, recollides per El Mundo.

#QuerellaBoi de 6 associacions ciutadanes

Aquest matí, sis associacions ciutadanes han presentat una querella criminal davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el conseller de Sanitat i altres alts càrrecs. La PARS, La Lliga de la Síndrome de Fatiga Crònica, Attac ACORDEM, Attac Catalunya, CATAC-CTS-IAC i DEMPEUS per la Salut Pública han presentat una querella criminal contra Boi Ruiz i el seu equip del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Consideren que Boi Ruiz i el seu equip podrien haver comès els delictes tipificats en els articles del Codi Penal referits impediment de l'exercici de drets cívics (art. 542), a l'omissió del deure de socors (art. 196), al tràfic d'influències ( art. 428) i les negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics (art. 441).

Aquesta querella és un segon pas en lluita per denunciar l'opaca gestió de la sanitat pública i l'atemptat contra els drets de la ciutadania. El març de 2012 ja es va presentar una denúncia davant la Fiscalia Superior de Catalunya. El fiscal va reconèixer el dany causat als ciutadans per les decisions del Departament de Salut, però va decidir no investigar aquests fets.


Per això, les entitats querellants han decidit continuar investigant i presentar la nostra denúncia davant el TSJC. El perill en què avui es troba el dret constitucional de protecció de la salut és notori a Catalunya.

Els ciutadans i ciutadanes que signen aquesta querella són conscients que el sistema sanitari es pot veure afectat per la crisi econòmica que la societat està patint. Però les conseqüències de les decisions dels alts càrrecs que denuncien provoquen un deteriorament en el dret de protecció a la salut que té un límit i és el que fixa la legislació vigent

Hi ha dades objectives que indiquen que el Departament de Salut ha incomplert i continua incomplint la legislació que regula, per exemple, les llistes d'espera, un dels indicadors clau a l'hora d'avaluar el dret d'accés de la ciutadania als serveis sanitaris, ja que l'ordenament jurídic atorga el caràcter de dret de les persones a ser operades en un temps màxim de 6 mesos. Aquest dret, en concret, va posar en perill sistemàticament com a conseqüència de les decisions dels alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, amb plena consciència que les seves mesures conduirien a la seva vulneració, com exigeix ​​el Codi Penal per qualificar aquestes conductes de delictives.

Els problemes econòmics de la nostra societat no poden servir de justificació per impedir que els ciutadans exerceixin els drets regulats per Llei

El president de la patronal de Girona, asfixiat a casa

El president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Jordi Comas, ha estat trobat mort al seu domicili el matí d'aquest dilluns. Pel que sembla, el cap empresarial hauria estat agredit per uns lladres que entraren a casa seva per robar sobre les 23:30 hores de diumenge. Els assaltants van lligar de mans i peus a l'empresari i la seva dona i li van tapar la boca amb un mocador. Comas, de 67 anys i amb problemes de salut, s'hauria asfixiat.

El representant patronal era propietari de diversos hotels a Platja d'Aro i estava vinculat a diferents associacions empresarials de la zona. També havia estat regidor i tinent d'alcalde de Platja d'Aro.

L'autòpsia haurà de determinar ara si Comas va patir un infart o bé la mort va ser per l'agressió dels lladres. Els Mossos han obert una investigació i treballen per localitzar els tres assaltants, que pel que sembla vestien roba fosca.

Els investigadors esbrinen si els lladres han sostret de l'habitatge diners i joies i realitzaran una inspecció ocular al lloc dels fets per recollir el major nombre possible d'indicis. Pel que sembla, el capo empresarial havia estat objecte ja d'un intent de robatori en el seu domicili fa només tres setmanes. El cas està sota secret de sumari.

José María Rodríguez, delegat del PP, va pressionar a la GC que ja investigava el PP de Matas

Qui era delegat del Govern franquista a Balears, fins a la seva dimissió forçada al juliol de 2012, José María Rodríguez (PP), imputat en el cas Over Marketing -una branca del Gürtel i del Palma Arena- de finançament il·legal del PP, "va traspassar clarament els límits que li imposa la divisió de poders de l'Estat", segons el jutge José Castro. "Va pretendre obertament atemptar contra la independència judicial", en pressionar i exigir al coronel de la Comandància de la Guàrdia Civil i a d'altres oficials que li revelessin secrets que li concernien de les investigacions sobre la corrupció i finançament il·legal del PP.

Rodríguez va voler imposar la seva autoritat davant els comandaments de l'institut armat perquè "li rendissin comptes del contingut" de la investigació de la trama corrupta al Govern de les Balears i al PP, en el període de les eleccions autonòmiques de 2003 i 2007, que li feien referència perquè estava a l'Executiu del condemnat per corrupció-i de festa a casa-Jaume Matas com a la cúpula del partit.

Els oficials i guàrdies civils, segons el relat judicial, "es van resistir" a les pretensions il·legítimes del llavors delegat del Govern, qui va ordenar l'obertura d'una investigació interna "amb l'excusa d'aclarir unes suposades filtracions". Les maniobres reiterades "de pressió" i de "entorpiment" motivaren "l'alarma de la direcció de la Comandància", que va arribar a reclamar que el cas passés a ser investigat des de la Unitat Central Operativa (UCO) a Madrid. El fiscal Pedro Horrach es va oposar perquè la unitat de Palma coneixia tots els secrets i no es podia cedir davant una suposada coacció.

José María Rodríguez va dimitir pocs dies després de l'incident amb la Guàrdia Civil. El jutge va desestimar ahir mesures cautelars perquè no es comuniqui amb testimonis i imputats, com demanava el fiscal.

En esclatar el 2006 el cas Andratx, Rodríguez ja va ser investigat per un jutge a petició de la fiscalia per haver alertat de la seva detenció a l'alcalde d'aquella localitat, Eugenio Hidalgo (PP), condemnat a més de quatre anys per corrupció. Rodríguez ocupava llavors el càrrec de conseller d'Interior.

Els episodis de les maniobres de pressió de Rodríguez a la Guàrdia Civil pel cas Over arribar al Ministeri d'Interior ia altres instàncies de l'Estat. Va ser inevitable mostrar-li a Rodríguez el camí de la sortida. Cinc mesos després va ser imputat en el cas del finançament il·legal del PP però ha reiniciat la batalla per seguir sent president del PP de Palma. Està imputat però no se sent al·ludit pel codi ètic anticorrupció impulsat per l'actual president de les Balears, el líder del PP, José Ramón Bauzá que anuncià la retirada dels imputats dels seus càrrecs públics.

D'altra banda, el jutge Castro va interrogar aquest diumenge al president del Parlament balear, Pere Rotger, a l'exgerent tresorer del partit, Fernando Areal, i l'expresident balear Jaume Matas. Matas i Areal van negar haver manejat fons opacs per al pagament de les campanyes ni haver impulsat contractacions arreglades amb l'agència de publicitat Over MC. "Què és diner negre?", va arribar a preguntar Areal.

El propietari de la companyia, Daniel Mercado, va confessar al jutge haver cobrat en diners negre a la seu del PP per a les seves campanyes electorals i va acusar dels pagaments a Rodríguez i Areal.

Mercedes de la Merced va cobrar 376.000 euros de Bankia només el 2011

La dirigent del PP Mercedes de la Merced declara avui com a imputada davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga possibles responsabilitats penals en el forat de Bankia, en la seva fusió i en la seva sortida a Borsa. De la Merced, coneguda demagoga feixista sense cap coneixement, ni bancari, va ser col.locada de consellera del Banc Financer i d'Estalvis (BFA), matriu de Bankia, molt ben pagada el 2011, any en què es va embutxacar un total de 376.000 euros per no fer res. Foto: La cort de lladres feixistes del PP a Bankia, amb la col.locada d'Aznar darrera Rato.

De la Merced obrirà la segona setmana de desfilada de querellats davant del jutge. La extinent d'alcalde de Madrid en l'etapa Álvarez del Manzano, va abandonar la primera línia de la política el 2007, quan va deixar el seu escó al Congrés dels Diputats.

Fins ara, els seus excompanys en el Consell han coincidit que no van saber res dels problemes que travessava l'entitat fins a la dimissió de Rodrigo Rato com a president el 9 de maig d'aquest any.

A més d'elles, demà declararà Agustín González González, un altre significat membre del PP que ostenta un rècord en qüestió de pluriocupació política que acapara gairebé tot el poder a Àvila. ��s l'alcalde del Barco de Àvila, i a més president de la Diputació Provincial d'Àvila i expresident de Caixa d'Àvila. També presideix ASIDER, l'associació que gestiona a la zona els fons europeus i la mancomunitat de serveis de vaixell i Piedrahita, que s'ocupa de l'aigua o la recollida d'escombraries. I fins al 2010 va ser president de la Federació de Caixes d'Estalvi de Castella i Lleó, president del consell d'administració del grup de supermercats L'Arbre i president de Madrigal Participacions, una societat d'inversió de les caixes. Fins al passat estiu, era a més conseller del BFA, amb uns ingressos, només el 2011, de 214.000 euros, segons les dades de la pròpia entitat.

Entre els vuit imputats que declararan davant del jutge aquesta setmana, figura l'últim ministre de l'Interior de l'etapa Aznar, Ángel Acebes, que ho farà el divendres, que el 2011 va ingressar del grup 163.000 euros. L'exsecretari general del PP va presidir durant alguns mesos la Comissió d'Auditoria del grup.

La resta són Jorge Gómez Moreno (exregidor i exdiputat autonòmic a Madrid pel PSOE, amb retribucions de Bankia només el 2011 de 339.000 euros), els exconsellers per CCOO Pere Bedia i Francisco Baquero (que van cobrar 308.000 i 317.000 euros, respectivament, el 2011), i els empresaris Francisco Pons, Luis Blasco, Rafael Ferrando i José Rafael García Fuster.

Els vuit primers exconsellers que van declarar fa quinze dies a la causa, que es va obrir després que el jutge admetés a tràmit una querella de Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) i una altra del col·lectiu '15MpaRato ', han coincidit a assenyalar que desconeixien que el Banc d'Espanya hagués realitzat cap advertència sobre la situació de l'entitat i que van saber dels nous comptes el 9 de maig de 2012, quan Rodrigo Rato va anunciar la seva dimissió com a president de l'entitat.

Les declaracions judicials dels imputats es prolongaran fins al pròxim 20 de desembre, dia en el qual haurà de declarar l'expresident de Bankia i exvicepresident del Govern Rodrigo Rato.

Als 33 exconsellers imputats, així com a Bankia ja BFA en qualitat de persones jurídiques, se'ls atribueixen indiciàriament i de forma genèrica els delictes de falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda.