dijous, 25 d’octubre de 2012

Molt de fred el cap de setmana

Una forta baixada de les temperatures s'espera per aquest proper cap de setmana, amb descensos de fins a deu graus, mínimes de 5º i 2ºC i màximes de 11 -7º a Girona- i 15ºC, respectivament als mapes, diumenge (a l'imatge) i dilluns (clicant el titular). Abrigueu-vos bé que, a més, hi haurà dues hores de diferència de matinada en relació al sol, gràcies a Franco, Hitler i descendència, i l'hora que ens afegiran diumenge.

Dilluns, màximes a Barcelona 15º, mínimes 2º. Dimarts, entre pluges i oratge, pujaran a mínima 9º i màxima 18ºC a Barcelona, 10 i 21ºC a València, 12 i 20ºC a Balears.

Espanya també ordena la retirada de les vacunes antigripals de Novartis

L'Agència Espanyola del Medicament ha ordenat la "immobilització preventiva de totes les unitats existents de tots els lots" de dos dels productes de Novartis contra la grip, comercialitzats a Espanya amb el nom de Chiroflu i Chiromas. La causa és la investigació de l'existència de "partícules blanques en suspensió". Es tracta de paralitzar el seu repartiment "a les instal·lacions d'emmagatzematge així com en els punts de distribució o dispensació on es trobin fins que es resolgui la investigació iniciada".

L'alerta va ser donada per les autoritats italianes, on els productes es fabriquen i on es diuen Agrippal i Fluad. També s'han retirat a Suïssa. Segons la web del laboratori, "el ministre italià de Sanitat ha pres aquesta mesura de precaució després d'un informe del propi fabricant que havia petites partícules en les vacunes". El laboratori confirma "que aquestes partícules poden produir en el procés de manufactura de la vacuna", i es mostra "convençuda que no hi ha impacte en la seguretat o eficàcia de la vacuna".

La companyia, després de les campanyes en contra de les vacunes, ressalta que no es tracta d'un problema intrínsec del preparat, perquè el fàrmac ha passat tots els controls biològics. Amb això vol distanciar-se de les sospites sobre el producte, ja que es tracta d'una fallada industrial, no a la seguretat en si del medicament que havia "demostrat un perfil de seguretat i immunogenicitat similar a les d'altres anys".

La notícia arriba en el pitjor moment, amb la campanya de la vacunació per la grip en plena expansió. A Espanya no s'han notificat efectes adversos.

Suïssa, Itàlia i Àustria prohibeixen les vacunes contra la grip de Novartis

Suïssa, Itàlia i Àustria han prohibit com Holanda el subministrament i utilització de les vacunes contra la grip de la farmacèutica Novartis després de les impureses detectades en dosis emprades a Itàlia. En un comunicat, Swissmedic afirma que havia estat informada de la situació per l'Agència Italiana de Medicaments (AIFA), que n'ha prohibit la importació i utilització de les vacunes de Novartis. També a Àustria s'ha pres una decisió similar després de les mesures preses als països veïns.

Segons les primeres investigacions suïsses, en un nombre indeterminat de dosi de Agrippal i Fluad es van detectar petites partícules blanques, que podrien tenir l'origen en l'aglutinament de components ordinaris de la vacuna.

Swissmedic ha precisat que en el cas de Suïssa es tracta de 160.000 dosis, que de moment no seran utilitzades, i va subratllar que no hi ha perill per a les persones que ja han estat vacunades.

Novartis confia en la seguretat dels seus vacunes


En un comunicat, Novartis assegura que pren nota de la decisió de les autoritats italianes i suïsses, però subratlla que confia plenament en la qualitat, eficàcia i seguretat dels seus vacunes i mostra la seva disposició a col·laborar amb les autoritats per aclarir el cas.

La farmacèutica amb seu a Basilea explica en la seva nota que "aquestes partícules poden formar-se durant el procés de fabricació de les vacunes", però que "no hi ha impacte sobre la seguretat i l'eficàcia de les mateixes".

Els problemes de Novartis s'uneixen als de l'holandesa Crucell, que la setmana passada va bloquejar tots els seus enviaments de vacunes antigripals a Europa per un problema de qualitat en les seves dosis.

Swissmedic va assenyalar que no hi ha risc d'una escassetat i que no hi ha una urgència especial, atès que les persones que hagin o vulguin vacunar han de fer-ho una o dues setmanes abans de l'arribada de la grip, una cosa que passa habitualment entre desembre i febrer.

L'ICS pagarà 468.000 € per deixar un ciutadà invàlid amb la vacuna antigripal


El Tribunal Suprem ha condemnat a l'Institut Català de Salut a pagar una indemnització de 468.699 euros a un home que va quedar invàlid el 2003 dies després de ser-li administrada la vacuna contra la grip en un Centre d'Assistència Primària del Temple de Tortosa (Tarragona). Una ATS li va subministrar la vacuna Chiroflu (de Novartis), preparada per cultiu en ou i inactivada amb formol. Passats uns dies de la seva administració, se li va diagnosticar a l'hospital de Tarragona síndrome de Guillain Barré, amb disminució del 85% de la seva capacitat funcional, de manera que el juny de 2004 se li va concedir la invalidesa absoluta.


Les gasolineres a l'Espanya ppra: els millors beneficis d'Europa

Els operadors de les estacions de servei obtenen a Espanya una mitjana de dos cèntims més de marge comercial per cada litre de combustible venut que a la mitjana de la Unió Europea, el que els procura uns guanys superiors en 664 milions als països de l'entorn malgrat els salaris miserables imposats pels seus còmplices del PP. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l'informe del RACC sobre l'evolució de preus dels carburants a Espanya.

Lluís Puerto (esquerra), responsable tècnic de la Fundació RACC, i Fernando Santamaría (dreta), cap de Relacions Institucionals de la mateixa entitat, durant la presentació de l'informe d'aquest club automobilista sobre els preus de la gasolina a Espanya.
Lluís Puerto (esquerra), responsable tècnic de la Fundació RACC, i Fernando Santamaría (dreta), cap de Relacions Institucionals de la mateixa entitat, durant la presentació de l'informe d'aquest club automobilista sobre els preus de la gasolina a Espanya.

"Un marge de dos cèntims més que a Europa no és poc. És molt. Multiplicat per les xifres diàries, estaríem parlant de 332 milions més per cada cèntim, és a dir, de 664 milions d'euros de marge addicional per les operadores", va afirmar Luis Puerto, director tècnic de la Fundació RACC durant una roda de premsa.

Port va xifrar en un 10% i en un 15%, en funció de si s'analitza el gasoil o la gasolina, el percentatge de benefici de les petrolieres. El directiu de la Fundació RACC va indicar que aquests percentatges han estat extrets del "eloqüent" informe publicat recentment per la Comissió Nacional de Competència (CNC) sobre la competència en el sector.

Aquest informe ha estat criticat pels operadors del sector. Segons el parer d'aquests operadors, l'informe de Competència no estableix comparacions homogènies entre països i inclou a la part del marge de benefici altres partides com els costos de logística, emmagatzematge o introducció de biocombustibles.

El RACC és partidari de "facilitar l'entrada de nous operadors en el sector per baixar preus"

Davant aquest panorama, el RACC es mostra partidari de "facilitar l'entrada de nous operadors en el sector per baixar preus" i indica en el seu informe que en les províncies d'Espanya on hi ha més pocs competidors, com Sòria o Balears, la varietat de preus disminueix i els preus són superiors. Repsol i Cepsa, assenyala, sumen el 55% de totes les estacions de servei.

Port també va demanar al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme que "afavoreixi la proliferació" de gasolineres en hipermercats, on "se segueix la política d'atreure clients venent més barat" i es va mostrar partidari de les estacions de servei low cost, sense treballadors ni botigues de conveniència.

En tot cas, l'informe del club automobilístic assenyala que les marques més cares són BP i Galp, que no són les dominants, mentre que Cepsa i els independents són els més barats. Repsol és la companyia que més diferències entre màxims i mínims presenta.

Japó lluita per emmagatzemar l'aigua radioactiva de Fukushima

Japó, des que va paralitzar la planta d'energia nuclear accidentada, està lluitant per trobar espai per emmagatzemar desenes de milers de tones d'aigua altament contaminada utilitzada per refredar els reactors trencats, ha dit el director de l'equip de tractament d'aigues, Yuichi Okamura, qui ha advertit que l'aigua radioactiva ja pot entrar en el sistema d'aigues subterrànies.

Prop de 200.000 tones d'aigua radioactiva, prou per omplir més de 50 piscines olímpiques de natació, s'emmagatzemen en centenars de tancs gegantins construïts al voltant de la planta de Fukushima Dai-ichi.

L'operador Tòquio Electric Power Company ja ha talat arbres per fer espai per més tancs i prediu que el volum d'aigua serà es triplicarà en tres anys: "És una qüestió de temps urgent, pel fet que l'emmagatzematge d'aigua contaminada té els seus límits, no és només l'espai d'emmagatzematge limitat", va dir el gerent de tractament d'aigua, Yuichi Okamura a l'agència de notícies AP en una entrevista exclusiva aquesta setmana.

L'abocament de grans quantitats d'aigua en els reactors de fusió era l'única manera d'evitar una catàstrofe encara més gran.

Una cobertura en profunditat un any després de triple desastre

Okamura es recorda frenèticament tractant de trobar una manera d'obtenir aigua per a les piscines del combustible gastat que es troba en l'última planta dels edificis del reactor, de 50m d'alt.

Sense aigua, el combustible gastat probablement s'hauria sobreescalfat i fos, enviant fum radioactiu arreu en quilòmetres i possiblement afectant a milions de persones.

Les mesures per canalitzar la planta en si va crear un altre gran mal de cap: Què fer amb tota aquesta aigua radioactiva que es va escapar dels reactors danyats i es recull en els soterranis dels edificis dels reactors i les instal·lacions properes?

"En aquest moment, mai esperavem d'alt nivell [de radiació] d'aigua contaminada en l'edifici de la turbina", ha dit Okamura.

Okamura va ser l'encarregat de la creació d'un sistema de tractament que faria que l'aigua fora prou neta per a la seva reutilització com a refrigerant, i també tenia com a objectiu la reducció dels riscos de salut per als treballadors i el dany ambiental.

En un primer moment, es desvià l'aigua contaminada en tancs d'emmagatzematge existents prop dels reactors.

El jutge cita a Rato i Acebes a declarar com a imputats per Bankia

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha citat a declarar l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato com a imputat en la causa en què investiga la constitució i sortida a Borsa de Bankia el proper 20 de desembre. En una providència dictada aquest dijous, Andreu ha citat als 33 imputats entre el 5 de novembre i el 20 de desembre. L'exministre de l'Interior Ángel Acebes ho farà el 23 de novembre. S'investiga la possible comissió de cinc delictes: falsedat documental, administració deslleial o delicte societari, delictes comptables, estafa i apropiació indeguda. Bankia obliga a 72 alts directius a tornar el bonus de 2011.

El jutge Andreu va dictar een juliol passat una interlocutòria en què assumia investigar la querella d'Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) contra 33 membres dels Consells d'Administració de Bankia i de la seva matriu, el Banc Financer i d'Estalvis (BFA).

Ja llavors va avançar, sense fixar dates, que cridaria a declarar aquestes 33 persones com inculpades i els advertia que hauran d'acudir assistits d'advocat. Entre elles hi ha l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato, l'expresident de la Comunitat Valenciana José Luis Olivas i l'exministre Ángel Acebes, els tres del PP.

En 49 folis, l'acte d'Andreu reproduïa els diferents passatges suposadament delictius que conté la querella d'UPyD i observava en ells indicis d'una "defraudació" que "hauria produït, o pogut produir, una greu repercussió en l'economia nacional" i un "perjudici per a una generalitat de persones" de diferents parts d'Espanya. El jutge va assumir la seva competència, avalada per la Fiscalia Anticorrupció, esgrimint, entre d'altres factors, la grandària de Bankia i el cost del rescat, i conclou que la seva fallida ha pogut "desestabilitzar tot el sistema financer del país".

Prèviament, el jutge ha anat rebent abundant documentació de l'entitat, inclosos informes d'inspecció del Banc d'Espanya i actes dels consells d'administració tant del banc Financer i d'Estalvis, la matriu del grup, com de la pròpia Bankia.

A més dels imputats, està previst que declarin com a testimonis l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Julio Segura, i el soci de Deloitte responsable de l'auditoria de Bankia, Francisco Celma.

Bankia obliga a 72 alts directius a tornar el bonus de 2011

Els principals directius de Bankia es quedaran sense el bonus de l'exercici 2011, que s'ha anat pagant aquest any. El nou president de l'entitat, d'acord amb el Banc d'Espanya, ha acordat la retirada de les gratificacions que van rebre els 72 principals directius de l'entitat el 2011, segons fonts de l'entitat financera, que van confirmar una informació publicada aquest migdia per Vozpopuli. Bankia no ha volgut revelar a quant ascendeix aquesta paga variable, encara que fonts del mercat estimen que poden ser algunes desenes de milions.

La retirada es produeix després que l'entitat hagi estat nacionalitzada i els exàmens a la banca realitzats per la consultora Oliver Wyman per al rescat europeu hagin llançat que té unes necessitats de capital de gairebé 25.000 milions.

Els bonus van ser inicialment aprovats per l'anterior president de l'entitat, Rodrigo Rato, i pel Banc d'Espanya, amb Miguel Ángel Fernández Ordóñez al capdavant. El supervisor ja va posar inicialment algunes cauteles i va exigir rebaixes sobre les xifres que plantejava Bankia. Amb aquest bonus, que representa una part important de la retribució dels directius, Bankia volia premiar la sortida a borsa i uns resultats que en aquells dies, abans de ser reformulats, llançaven beneficis.

Després de la crisi de Bankia, la nacionalització de l'entitat i la publicació d'uns comptes amb pèrdues de més de 3.000 milions d'euros, el Banc d'Espanya, ara amb Luis Linde com a governador, considera que aquestes retribucions variables no estan justificades, cosa que comparteix el nou equip directiu de l'entitat, amb José Ignacio Goirigolzarri al capdavant.

Els directius que no hagin cobrat encara aquesta paga variable es quedaran sense. Els que havien rebut cap quantitat a compte, hauran de tornar. L'entitat buscarà fórmules per facilitar la devolució en aquests últims casos.

La mesura no afecta l'antic responsable de Bankia, Rodrigo Rato, que ja va renunciar a la paga variable de forma voluntària prèviament.

Un altre milió d'euros de Urdangarín en un compte de Luxemburg

El jutge José Castro, que instrueix l'anomenada operació Babel, ha descobert un altre milió d'euros -de diners públics- procedent de l'Institut Nóos "sense ànim de lucre" de Urdangarín, en un compte de Luxemburg. La Justícia luxemburguesa ha procedit al bloqueig d'aquest dipòsit bancari i els fons han quedat congelats a l'espera que el jutge Castro imposi pròximament una fiança de responsabilitat civil als principals implicats.

La Justícia luxemburguesa ha remès un informe al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma on detalla la troballa d'un dipòsit bancari amb un milió d'euros, radicat al Credit Suisse.

Segons informa El Mundo, en aquest nou dipòsit bancari administrat pel soci de Urdangarín, Diego Torres, i per la dona d'aquest últim, Ana María Tejeiro, es troben els 400.000 euros de Nóos que havien desaparegut en plenes indagacions judicials d'un compte de Andorra, així com una part dels diners que obrava en poder de la tapadora que el gendre del Rei i Torres van muntar al paradís fiscal de Belize: de Goes Center.

La Justícia de Luxemburg ha procedit al bloqueig d'aquest dipòsit bancari i els fons han quedat congelats a l'espera que el jutge Castro imposi pròximament una fiança de responsabilitat civil als principals implicats.

No és el primer compte a l'estranger que li és bloquejada al duc de Palma. Les justícies suïssa i andorrana també van procedir fa diversos mesos a inutilitzar els comptes emprades per Urdangarín per desviar fons públics de l'entitat que presidia i cobrar comissions.

Ofensiva d'Amaiur perquè el Congrés es mulli amb les retallades

Amaiur sotmetrà a votació dimarts al Ple del Congrés una moció per anul·lar la pujada de l'IVA i l'anomenada 'amnistia fiscal', revisar els tipus de l'IRPF i crear un impost a les grans fortunes. Planteja sis punts concrets, començant per duplicar la quantia de l'actual Salari Mínim Interprofessional fins a situar-lo en 1.300 euros al mes i avançar en la implantació d'una prestació social per les persones sense ingressos.

La coalició abertzale, que en l'última sessió plenària interpel.là al ministre d'Economia Luis De Guindos, considera que les mesures del PP no eviten l'augment de la desocupació, les desigualtats i la pobresa, per la qual cosa es requereix un canvi de política radical.

Alhora, advoquen per anul·lar l'amnistia fiscal i duplicar els recursos de la lluita contra el frau i l'evasió fiscal, així com per derogar la pujada de l'IVA que va entrar en vigor al setembre i revisar els tipus d'IRPF per augmentar la progressivitat.

L'últim punt de la seva moció és la implantació d'un impost sobre les Grans Fortunes que superi en progressivitat i efectivitat a l'anterior impost sobre el patrimoni.

EUA demanda el Bank of America per frau hipotecari

El Departament de Justícia dels EUA va presentar dimecres una demanda civil contra el Bank of America per valor de 1.000 milions de dòlars i acusa l'entitat de frau hipotecari. Segons la Fiscalia nord-americana, l'empresa hipotecària Countrywide, que el banc va adquirir el 2008, concedia préstecs tòxics i suavitzava les condicions dels crèdits per atreure més clients.

Tal política desembocar en "taxes de defecció" que s'acostaven al 40%, aproximadament nou vegades més del normal en la indústria. No obstant això, els responsables de l'empresa van preferir callar el problema i lliuraven bonificacions als seus empleats per "refutar" els desafiaments. Quan l'esquema explotar, el banc es va negar a recomprar la majoria dels seus préstecs tòxics.

Castro i Horrach fan esclatar el cas Mupi-Gürtel

El jutge José Castro i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach destaparen ahir a Madrid el cas Mupi, que afecta algunes de les principals empreses investigades en el cas Gürtel. D'entrada, interrogaren el fundador d'Over Marketing, Daniel Mercado (foto), una empresa que sospiten que va rebre de manera irregular contractes del Govern Matas entre el 2003 i el 2007 i directament implicada en el cas Gürtel. Es preveu que avui es facin més interrogatoris.

Mercado fou interrogat a la comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cantos, a 23 quilòmetres de Madrid, segons l'agència Efe. La seva companyia, Over Marketing, a més d'algunes filials, com ara Link America i Traci Comunicación, va rebre contractes de, pel cap baix, nou de les tretze conselleries de l'Executiu balear.

Anticorrupció sosté que els contractes haurien pogut servir per pagar les feines que la trama va fer per a dues campanyes electorals del PP. A l'interrogatori, Mercado hauria reconegut que els contractes eren irregulars, però hauria evitat dir els noms de les persones que els autoritzaren.

D'entre els contractes que destaquen amb Over Marketing, hi ha els 673.000 euros per una fase del Pla de comunicació de l'hospital de Son Espases referent als anys 2006 i 2007. Aina Castillo, que llavors era consellera de Sanitat, es justificava fa dos anys dient que havia estat l'Executiu de Francesc Antich el que havia autoritzat aquells pagaments. Amb tot, era una despesa que s'havia fet quan ella encara comandava i que el Pacte es va trobar damunt la taula. Castillo va admetre que havien "interpretat" que no calia fer un concurs públic per al Pla de comunicació i que ella havia decidit encarregar la feina a Over Marketing. "Era una empresa bona i apropiada", va dir Castillo, ara fora de la primera línia política.

Però Sanitat, en l'època de Matas, va fer més encàrrecs a Over Marketing. El 2005 l'empresa va facturar 29.987 euros per falques de ràdio i 62.730 per una campanya "per a la promoció d'hàbits saludables". L'any següent va facturar 29.989 euros més per una campanya de "promoció de la salut".

I no queda aquí, Over Marketing també va facturar feines per a la Conselleria d'Obres Públiques, llavors en mans de l'actual portaveu del PP al Parlament, Mabel Cabrer. En concret, l'empresa de Mercado va fer el disseny de l'anunci i la inauguració de diverses autopistes. A més, per a Economia va fer la campanya publicitària de Ciberpime, un pla que l'any 2006 havia de servir per ajudar petites i mitjanes empreses.

Link América, també presidida per Mercado, va fer la campanya del "llapis vermell" del PP per a les eleccions del 2003. Quan el Pacte va assumir el Govern, el diputat socialista Antoni Diéguez va fer públic que havia detectat irregularitats en factures de Link América de l'any 2005. Així, va explicar que havia trobat factures i notes a la Conselleria d'Interior, corresponents a l'època en què la comandava José María Rodríguez (PP), en què es parlava amb els responsables d'aquesta empresa de manipular dates i conceptes de factures per poder cobrar del Govern.

En una nota Mercado agraïa a Rodríguez la "gestió" per modificar i fins i tot canviar l'any d'una factura de 9.048 euros i just després afegia: "En les pròximes setmanes ens reunirem amb Miquel Ramis -llavors i ara portaveu del PP- per altres temes del 2007".

Rodríguez ha estat una de les primeres víctimes de l'operació Mupi. Després que es fes públic que l'investigaven pel cas Gürtel -i de l'escàndol perquè ordenàs investigar d'on venia la filtració- va dimitir com a delegat del Govern.

Over Marketing, però, no és l'únic vincle entre el cas Gürtel i l'Executiu Matas, l'expresident de la Fundació Balears Sostenible, Pau Collado, també hi resultà imputat.

El juny de 2010, en el marc de l'operació Passarel·la que afectava l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) se cercà informació de Collado al grup Clave i s'escorcollà Over Marketing. El jutge Lope Sola dirigia les diligències però Castro hi va participar: ja estava interessat en Over Marketing.

Equador sol·licita un salconduit per traslladar a Assange a un hospital

El vicecanceller equatorià confirmà dimarts a Moscou que han sol·licitat al Regne Unit un salconduit que els permeti traslladar a Assange a un hospital de Londres, en cas d'una "emergència comprovada", sense que perdi la seva condició de refugiat i pugui tornar a l'ambaixada quan rebi l'alta.

Assange ha perdut bastant pes i tenim la preocupació que pugui emmalaltir. Si malalta estaríem en la disjuntiva de traslladar l'hospital a l'edifici de la missió diplomàtica o portar el senyor Assange a l'hospital. Es tracta d'una situació molt greu ja que pot afectar els drets humans d'Assange

El vicecanceller equatorià ha valorat com "un bon senyal" que el Regne Unit "no hagi rebutjat categòricament" la seva petició.

"Com a conseqüència que el govern britànic no ha lliurat el salconduit, la salut de Julian Assange amb seguretat està començant a nar", va afirmar, per la seva banda, el canceller, qui va informar que va tractar el tema amb el seu homòleg del Regne Unit, William Hague, durant una trobada al setembre a Nova York. "Li vaig dir, què passa si en algun moment té una crisi de salut Julian Assange?, Jo vaig a haver de treure-ho a un hospital, i vostès ho posaran pres quan posi un peu fora de l'ambaixada?", va explicar Patiño.

Les autoritats britàniques han amenaçat amb detenir-si abandona l'ambaixada, que es troba sota permanent vigilància policial. "Esperem que no calgui lamentar una situació més greu", ha apuntat el ministre d'Exteriors equatorià, i alhora ha advertit que si això passa "només hi haurà dues alternatives: tractar-lo en l'Ambaixada o hospitalizarlo". Per això, ha revelat que el seu número dos li ha demanat garanties al Govern britànic que el fundador de Wikileaks no serà detingut si abandona la missió diplomàtica, "però no les ha aconseguit".

El canceller ha alertat que, si tot segueix igual, podria donar-se una "situació gravíssima", ja que això afectaria als Drets Humans del periodista australià i "se suposa que el Regne Unit defensa i respecta els drets humans i les normes internacionals". Referent a això, ha indicat que les autoritats britàniques "tenen tots els arguments jurídics per concedir el salconduit" i, tot i això, no ho estan fent. "Comença a preocupar la manca de resposta jurídica i humanitària davant un problema que està a les seves mans", ha afegit.

La Justícia britànica obliga a pagar igual salari a homes i dones

Un grup d'antigues empleades de l'Ajuntament de Birmingham acaba de protagonitzar una fita en la batalla per la igualtat de salaris, en veure reconegut el seu dret a reclamar les pagues extraordinàries percebudes per altres treballadors mentre que a elles els van ser denegades. El Tribunal Suprem, la màxima instància judicial del país, els va donar ahir la raó en una sentència que estableix precedent al Regne Unit i obre la via a altres reclamacions similars.

El consistori de la segona ciutat britànica més poblada (1,7 milions d'habitants) ha perdut un litigi al qual va intentar despullar-se de tot biaix sexista, al·legant en defensa seva que les 174 treballadores afectades van sobrepassar el marge de sis mesos estipulat per sol·licitar les bonificacions salarials. Per sobre d'aquest tecnicisme, les cuineres, netejadores, encarregades de manteniment i cuidadores que subscrivien la demanda van adduir que l'Ajuntament no va tenir en compte aquest termini de temps a l'hora d'abonar les pagues als companys que feien tasques "tradicionalment masculines" (escombriaires, treballs en obres públiques, enterramorts...).

Mary Roche, amb 27 anys de cuidadora a l'esquena, explicava ahir a la BBC seva reacció d'incredulitat en conèixer l'import de les bonificacions a què tenia dret però que mai va arribar a cobrar. La xifra que engloba les pagues no percebudes per les 174 dones supera els dos milions de lliures (2,4 milions d'euros). El conegut com a grup Abdulla, en al·lusió al cognom de la treballadora que encapçala la llista, pot beneficiar-se d'una "sentència històrica" ​​amb "enormes implicacions", en paraules del seu advocat, Chris Benson, que ahir augurava "milers" de demandes potencials de treballadors d'altres sectors que busquin acollir-s'hi.

La decisió del Suprem afecta tots aquells treballadors (sense discriminació de gènere) que van estar empleats al consistori a partir del 2004, és a dir, sis anys abans que el grup Abdulla guanyés la seva primera batalla legal en els tribunals. Uns mesos després, al novembre de 2011, van guanyar la seva demanda davant el Tribunal d'Apel·lacions, però l'Ajuntament de Birmingham va recórrer davant el Suprem, que ahir va tancar el cas amb el seu pronunciament definitiu, i de nou favorable, a les exempleadas.

"Per a aquestes dones ha suposat el final d'una lluita molt llarga", manifestava Benson. El cap de l'equip legal que les va defensar ha explicat que, si bé els salaris d'homes i dones eren els mateixos sobre el paper (entre 10.000 i 15.000 lliures anuals), només ells van percebre unes pagues extraordinàries que a la pràctica podien arribar a doblar el sou. "Les dones només volen rebre el mateix pagament pel treball que fan", ha postil·lat l'advocat. Treballs com "netejar, vestir, tenir cura d'altres persones... fer de tot" que Joan Clulow va realitzar durant cinc lustres sense bonificació: a aquesta avui septuagenària se li "regira l'estómac" al rememorar el tractament desigual salarial per raons de gènere. La seva companya Pam Saunders (67) es mostrava contenta per la victòria, però també "enfadada per haver hagut d'arribar tan lluny per aconseguir el que era nostre".

L'Ajuntament de Birmingham (dirigit pels laboristes) va reaccionar a la sentència subratllant el seu compromís amb la "igualtat en el lloc de treball" i garantint que extraurà les degudes conseqüències de la sentència.

Temps de bolets... encara

"Les últimes pluges són esperançadores, els micelis estan actius però tot depèn dels pròxims dies. Si plou de nou i es manté la temperatura actual, la situació es podria recuperar, sobretot en les zones on hi hagi hagut més precipitacions", explicava el catedràtic de Biologia Vegetal de la Universitat de Múrcia, Mario Honrubia, expert en Micologia Aplicada.

Si 2011 ja va ser qualificat com la pitjor tardor per als bolets en les tres últimes dècades, el sec setembre que tot just ha acabat no vaticinava millors auguris per a la recol·lecció d'un apreciat i versàtil producte que inclou des del popular rovelló, l'omnipresent ceps o les prohibitives tòfones.

El fonamental és "que no entri el fred en els llocs més productors", subratllava Honrubia, qui per a qui l'any passat va ser "desastrós per al país" en qüestió de bolets.

De què depèn que hi hagi o no bolets?

Tecnicismes biològics a part, la qüestió és que el ritme biològic d'aquest organisme és "bastant exacte" i en aquest cicle l'aigua és "imprescindible" (no en va els bolets es componen d'aigua en un 85%).

Perquè es produeixi el miceli que dóna origen al bolet es necessiten unes condicions concretes d'humitat, i posteriorment de dessecació. És aquesta calor posterior a les pluges el que permet que es desenvolupi el procés pel qual surten els bolets i es formen les tòfones. "Això passa una o dues setmanes després d'un episodi de pluges". La manca de pluges, a més, fa que no només disminueixi el volum de fongs recol · lectat, sinó també les varietats.

La 'desastre micològica' es produeix quan les gelades arriben abans d'hora i per sorpresa, ja que el gel frena d'arrel el cicle vital dels bolets. Toca llavors acomiadar-se d'aquest menjar i creuar els dits perquè hi hagi més sort amb els de primavera. Encara que hi ha espècies com els fredolics que són més resistents al gel, les varietats amb major interès gastronòmic com els ceps, rovellons, llenegues, cantarelus i, per descomptat, les desitjades tòfones, són més 'primerenques' i poc resistents al fred.