dimecres, 22 de juny de 2011

Centenars de milers de sirians recolzen el president Bashar el Assad


Centenars de milers de ciutadans de Síria, partidaris del president Bashar el Assad, van celebrar una manifestació al centre de Damasc per expressar el seu suport al líder sirià qui un dia abans va prometre realitzar reformes polítiques i econòmiques al país i va decretar una amnistia general.

Presentació de "l'Anuari Mediacat: els silencis mediàtics de 2010", un recull d'assumptes silenciats per la premsa del país

El Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (ESCACC), amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya, han presentat "l'Anuari Mediacat: els silencis mediàtics de 2010". Es tracta de dotze reportatges sobre qüestions d'interès informatiu que no van aparèixer als mitjans de comunicació, o si ho van fer, va ser de manera esbiaixada i superficial. Són reportatges que, segons l'Observatori Crític de Mitjans Mediacat, s'haurien d'haver publicat en la portada de qualsevol mitjà de comunicació, i en canvi, la majoria de casos no van tenir ni un breu. L'anuari s'inspira del "Project Censored", un informe anual que publica des del 1978 la Universitat de Sonoma (a San Francisco, Califòrnia) en que es fa un repàs a temes de gran transcendència informativa que queden fora de les agendes dels grans mitjans dels EUA, i que ha esdevingut tota una referència per al periodisme alternatiu i independent.

Els grans mitjans de comunicació actuals estan censurats, ja sigui per part de la pressió dels poders públics o privats, o per la pròpia autocensura que s'imposen els mateixos professionals de la informació o les seves empreses de comunicació, i que afecta de forma molt determinant la selecció i l'enfocament del material informatiu per part dels mitjans tradicionals.

En l'anuari del 2010 aparèixen assumptes com la mort d'un jove marroquí en circumstàncies no esclarides al Centre d'Internament per a Estrangers, que ha estat denunciat per maltractaments i abusos de poder; l'extracció de manera il·legal dels recursos del Sàhara Occidental per part d'empreses catalanes; la presumpta implicació de part de la família reial espanyola en l'escàndol de corrupció política conegut com el cas Palma Arena, per una subvenció de 1.200.000 euros d'una fundació presidida pel gendre del rei, l'Iñaki Urdangarín ; l'acumulació de beneficis per damunt dels costos de les concessionàries d'autopistes catalanes; la militància franquista, els escàndols de corrupció i dopatge i les traves a l'esport català de qui fou president del COI, Juan Antonio Samaranch; l'evasió de capitals a Andorra o les mobilitzacions en defensa de l'ensenyament de la llengua pròpia al País Valencià, entre d'altres.

Manifest de la Euromanifestació convocada avui per la CES

La CES exigeix ​​un canvi de rumb en favor d'una Europa social i un nou model de governança econòmica: una governança europea que sigui justa i basada en la solidaritat, i que garanteixi veritables polítiques de recuperació econòmica. Davant d'una crisi financera que ha enfonsat a Europa en el seu pitjor situació des de fa diverses dècades, amb més de 23 milions de desocupats, especialment joves, l'única resposta dels polítics europeus ha estat adoptar mesures d'austeritat, i pressionar a la baixa sobre els salaris, els serveis públics, la seguretat social, les pensions i les condicions de vida i de treball.

Encara pitjor, amb el pla de governança econòmica que es votarà a finals de juny al Parlament Europeu, aquests mateixos líders europeus no proposen res més que una "llei europea" per limitar els salaris, la despesa social i els serveis públics.

La CES denuncia aquesta governança de l'austeritat i demana un canvi radical en l'enfocament de la Unió Europea, perquè comenci a oferir una ajuda eficaç als països en dificultats i freni el desmantellament del teixit social.

Exigim amb urgència un canvi de rumb en favor d'una Europa social i un nou model de governança econòmica: una governança europea que sigui justa i basada en la solidaritat, i que garanteixi veritables polítiques de recuperació econòmica.

No és la despesa social el que ha causat la crisi. Per contra, els "amortidors socials" han ajudat a resoldre-la. La causa de la crisi és la desregulació del sector financer i l'especulació.

Rebutgem:

»La governança de l'austeritat que es tradueix en retallades en els salaris i en la protecció social,» La precarietat i la desocupació, especialment entre els joves,

»La desregulació de les normes laborals i la regressió social,

»La interferència en la negociació nacional,

»L'augment de les desigualtats socials i salarials.

Governar Europa significa enfortir - no atacar - el seu model social.

Exigim:

»Accés a llocs de treball estables, de qualitat, donant prioritat a l'ocupació dels joves,

»El respecte de l'autonomia dels interlocutors socials en la negociació i en les negociacions salarials,

»La protecció i l'increment del poder adquisitiu dels treballadors,

»La garantia d'un salari decent,

»Una protecció social forta, única garantia de la cohesió social i la solidaritat,

»Serveis socials de qualitat accessibles per a tothom,

»La garantia de millors pensions.

Governar Europa significa actuar en favor d'un veritable creixement sostenible.

Exigim:

»La introducció d'un impost sobre les transaccions financeres per garantir una política pública d'inversions,

»L'emissió de Eurobons per frenar l'especulació, mutualitzar els riscos i finançar un pla europeu de recuperació,

»El desenvolupament de polítiques industrials dinàmiques i sostenibles basades en polítiques baixes en carboni,

»Despeses públics a favor d'inversions sostenibles,

»Una major coordinació fiscal amb un tipus impositiu mínim per a les empreses.

CES

Sobre la "voluntat" dels bancs d'intervenir a la crisi grega

Els ministres de l'eurozona es van posar d'acord en la matinada de dilluns en el fet que els creditors privats també han de participar en el segon paquet de rescat a Grècia. De manera voluntària. Més fàcil és dir-ho que fer-ho, però. Es tracta que els bancs comprin voluntàriament bons estatals grecs quan els anteriors hagin vençut o que perllonguin els terminis de venciment de línies de crèdit actuals. Però, com convèncer els bancs i les asseguradores de renunciar voluntàriament a postergar el cobrament dels seus diners? No caldria obligar-los a participar en el rescat de l'economia grega?

Qui posposa el cobrament voluntàriament?

"Voluntàriament cap banc gosarà signar bons grecs. La probabilitat d'impagament és massa alta. Un banc no pot defensar un pas així davant els accionistes ", opina Wolfgang Gerkan, president del Centre Bávaro de Finances. Una entitat financera faria una cosa així només si rep alguna cosa a canvi: la promesa que en cas d'insolvència es troba en la prioritat un, per davant d'altres creditors.

Amb tot, Christoph Schalast, especialista de la Frankfurt School of Finance and Management parteix del supòsit que els bancs si han de participar voluntàriament en el rescat grec: "Quines són les alternatives? Si no participen, la probabilitat d'una fallida creix. En aquest cas, no rebrien res i si tenen sort, després d'alguns anys, entre un 20 i un 30 per cent de la suma prevista originalment ".

En mans estatals i del contribuent

A més no cal oblidar que l'Estat té un gran poder d'influència sobre els creditors privats i pot exercir pressió. El cas de l'Hypo Real Estate és un bon exemple; aquest posseeix bons grecs per més de set mil milions d'euros. A conseqüència de la crisi financera, el banc va ser estatitzada.

Un altre exemple, KfW: aquest banc estatal de foment i desenvolupament li va prestar a l'Estat grec uns vuit mil milions d'euros. Tercer cas, el Commerzbank: Durant la crisi va ser assistit per Berlín i ara un 25% de les seves accions estan en mans de l'Estat alemany.

La part francesa és considerable també: Els bancs francesos no només van comprar bons grecs sinó que les seves filials estan presents i molt actives en Grecia.Aparte d'això, bona part del deute es troba en el Banc Central Europeu i amb això en mans del contribuent comú. Amb tot, segons calcula Schalast, la meitat dels 340 mil milions d'euros del deute grec estan en mans de bancs privats i asseguradores de la mateixa Grècia.

"De qualsevol manera val la pena donar un senyal clar, en cas contrari en el futur sempre es pensarà que quan hi ha dificultats el contribuent ha de participar, que els bancs d'inversió socialitzen les seves pèrdues i privatitzen els seus guanys. Un precedent errat. Encara que hagin tingut molt temps per desfer-se de bona part de la càrrega, encara estem a temps que hi participin ", analitza Gerkan. Que el terme "obligatori" porti a les agències de ràting a posar a Grècia en el nivell més baix no el preocupa:

"Molt no canvia per a Atenes, ja que el país de tota manera no obté crèdits en el mercat. Avui ja està en aquesta situació. Els interessos s'han tornat massa alts per a Grècia i per això depèn d'ajuda externa. No es tracta de fer-li cas a les agències de rating, sinó d'executar polítiques adequades. No podem deixar caure a Grècia en el buit".

Tampoc per Schalast hi ha molta diferència entre que el país hel · lè rebi una qualificació D-default, insolvència, fallida-o una una mica millor, CCC. Fitch i Standard and Poor 's ja ho van anunciar: valoraran amb D a Grècia si els bancs privats no participen en el rescat, voluntària o no tan voluntàriament. Doncs això significaria simplement la fallida.

Grups de "hackers" s'alien per atacar pàgines web de governs i bancs

Els grups de "hackers" LulzSec i Anonymous han unit les seves forces per posar en marxa una sèrie d'atacs contra pàgines web governamentals i bancàries i filtrar informació confidencial a Internet, ha informat aquest dimarts Los Angeles Times. La campanya va rebre el nom de Operation Anti-Security i va néixer amb l'objectiu de destapar corrupteles d'alts càrrecs, segons aquestes dues organitzacions, responsables fins a la data de sabotejar els sistemes de Nintendo, Sony, FBI, la CIA o pàgines dels Governs d'Egipte, Algèria, Líbia, Iran, Xile, Colòmbia o Malàisia. El Foreign Office britànic ja ha estat atacat avui mateix.

La sèrie d'atacs estan liderats per LulzSec, segons el mateix grup, que va explicar que Anonymous formava part del projecte: "Sentim que els nostres germans de Anonymous estan fent progressos amb AntiSec, també tenim informes de molts grups d'aficionats unint-se", es llegeix avui en el compte Twitter de LulzSec.

Aquesta organització s'ha convertit així mateix en el principal objectiu d'un altre grup d'internautes, que a través del web LulzSec Exposed s'han proposat acabar amb LulzSec fent públiques les identitats dels seus membres i les seves activitats.

Lulz Security, el col.lectiu de pirates informàtics més conegut com Lulzsec, ha efectuat un nou ciberatac a la web d'una agència de seguretat del govern britànic (SOCA).

L'atac arriba només dos dies després que Lulzsec emetés un comunicat en què anunciaven la Operation Anti-security (Operació Anti-seguretat) i després d'haver anunciat la seva aliança amb Anonymous, l'altre gran grup de pirates informàtics, per defensar "la llibertat i el progrés" amb tot tipus d'atacs i filtracions.

Segons la BBC, la SOCA hauria donat de baixa temporalment la pàgina web per minimitzar l'impacte que puguin patir els clients allotjats en el seu proveïdor de serveis. El web va estar aturada durant tota la tarda de dilluns i va ser restaurada paulatinament amb algunes intermitències en el servei.

LulzSec ha confirmat que estava darrere de l'atac perpetrat contra la web de l'agència de seguretat del govern britànic. Segons la cadena britànica, aquest dilluns, mentre que l'agència començava una investigació per trobar l'origen del problema, LulzSec escriure a Twitter: "Tango enderrocat, en el nom de # AntiSec".

Tango enderrocat, en el nom de # AntiSec

Un portaveu de l'agència va comentar a la BBC: "El lloc web de SOCA és una font d'informació per al públic en general que és rebuda per un proveïdor extern. No està relacionat amb el nostre material de funcionament o les dades que tenim".

Hores després del ciberatac, LulzSec confirmava en un altre 'tuit' com ho havien fet: "Els atacs DDoS són, per descomptat, les nostres municions menys potents i més abundants. El hackeig del Govern està tenint lloc ara mateix darrere de les escenes".

Durant les últimes setmanes Lulzsec ha confirmat els ciberatacs que s'han dut a terme contra el Senat i el Congrés dels Estats Units, així com el que va paralitzar temporalment l'accés al web de la CIA, l'Agència Central d'Intel ligència dels EUA

Xina: "El Consell Nacional de Transició libi és una important força política"

El Consell Nacional de Transició de Líbia és una important força política amb la que la Xina continuarà desenvolupant contactes de la mateixa manera que amb altres bàndols del conflicte al país africà per tal de promoure una solució pacífica a la crisi, han informat avui fonts de la Cancelleria xinesa : "Considerem que el Consell Nacional de Transició libi s'ha convertit en una important força política a Líbia. Xina està disposada a desenvolupar llaços amb totes les parts, inclòs el Consell de Transició, per tal de trobar una solució política a la crisi a Líbia", va dir el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors del país asiàtic, Hong Llei.

Segons el diplomàtic, el president del Comitè Executiu del Consell de Transició libi, Mahmud Jibril, visitarà la Xina els dies 21 i 22 de juny, per reunir-se amb el canceller del país, Yang Jiechi i abordar la situació a Líbia.

El portaveu de la Cancelleria xinesa va recordar que Pequín es pronuncia a favor d'una solució pacífica del conflicte que ha de trobar el propi poble libi sense ingerències des de l'exterior.


"La Xina respectarà qualsevol decisió del poble libi", ha subratllat.

Darrerament, Xina ha intensificat els seus contactes tant amb les autoritats oficials de Líbia, com amb els representants de l'oposició al país.

La Caixa prendrà un 20,7% d'aparcaments Saba

La Caixa prendrà una participació del 20,7% del capital social de Saba Infraestructures, la nova empresa no cotitzada a la qual Abertis segregarà seus negocis i actius d'aparcaments i centres logístics, segons ha indicat l'entitat financera. La caixa prendrà títols de Saba equivalents al nombre d'accions que actualment posseeix de forma directa en Abertis, grup del qual és primer accionista amb una participació de gairebé el 28%. D'aquest percentatge, un 20,72% l'ostenta de forma directa i un altre 7,75% de forma indirecta, a través de la societat Inversiones Autopistas, que La Caixa controla conjuntament amb la família Godia (Foto, segona fila per la dreta).

Així, La Caixa es farà amb un 20,7% de Saba Infraestructures, atès que el capital social d'aquesta empresa estarà integrat pel mateix nombre d'accions que el d'Abertis (per facilitar la presa d'una acció de Saba per cada títol de Abertis que es tingui per als accionistes d'aquest grup que desitgin participar en la nova filial d'aparcaments i logística). A més, la caixa que presideix Isidre Fainé cobrarà el dividend extraordinari de 0,67 euros per cada acció d'Abertis que no canviï per una de Saba, d'entre les que siguin de la seva propietat a l'empresa Inversions d'Autopistes.

En un comunicat, La Caixa ha recordat a més que té un acord amb Torreal, empresa de Joan Abelló, i la firma de capital risc Proa Capital, per comprar tota la participació de Saba Infraestructures que no prenguin els actuals socis d'Abertis. Es dóna la circumstància que els altres dos socis de referència del grup de concessions, ACS i CVC, ja han anunciat que no entraran a Saba. D'altra banda, La Caixa va ratificar que canalitzarà les seves participacions en Abertis i a Saba Infraestructures a través de la seva nova filial CaixaHolding. Per això, la caixa s'haurà de convertir en soci directe de la signatura de concessions comprant la participació que actualment té Criteria.

La Comissió Europea proposarà una taxa a l'UE per frenar l'especulació del sector financer

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va dir ahir que els bancs estan tenint "beneficis excessius" malgrat la mala situació econòmica i anuncià que a la tardor proposarà la creació d'una taxa a tota l'UE per frenar la especulació en el sector financer i perquè aquest contribueixi a sufragar part dels costos de la crisi. El Parlament Europeu havia mostrat el seu suport a aquesta iniciativa el passat mes de març, quan es va pronunciar a favor d'imposar als bancs una taxa sobre les transaccions. La recaptació es destinaria als països en desenvolupament. La "Aliança taxa Robin Hood" va celebrar un acte simbòlic el passat mes de febrer per reivindicar una taxa que gravaria el 0,5% les transaccions financeres internacionals.

"Els bonus altíssims que encara s'estan pagant als banquers suggereixen que hi ha beneficis excessius en el sector bancari", ha dit Barroso durant la roda de premsa per presentar les seves prioritats de cara a la cimera de líders europeus que es celebra el 23 i 24 de juny a Brussel.les.

"La Comissió presentarà una proposta legislativa formal després de l'estiu per crear una taxa financera a la UE", ha anunciat.

Contribució als costos de la crisi

La iniciativa, ha explicat, persegueix tres objectius. En primer lloc, "desincentivar les transaccions excessivament arriscades o purament especulatives".

També pretén "garantir que les institucions financeres facin una contribució substancial i justa als costos de la recent crisi i respondre a les preocupacions sobre beneficis excessius". En aquest sentit, Barroso ha recordat que les transaccions financeres estan exemptes d'IVA i que altres sectors com l'industrial "paguen molt més per al bé comú".

Finalment, Brussel.les vol "evitar la fragmentació en el mercat interior de serveis financers". En l'actualitat, un total de 10 Estats membres ja han introduït taxes als bancs, però ho han fet de manera "descoordinada", ha dit el president de la Comissió.

L'Executiu comunitari ha decidit proposar una taxa als bancs a la UE després que hagin fracassat les negociacions al G-20 per crear una taxa sobre les transaccions financeres internacionals pel "rebuig molt fort d'alguns socis", ha indicat Barroso en referència als Estats Units.

Brussel.les ja ha realitzat una anàlisi d'impacte i la seva proposta "tractarà d'evitar efectes perversos en termes de deslocalitzacions".

Protestes per demanar un impost a les transaccions financeres

Aquest dimarts, fins a les portes de la Borsa de Madrid s'ha portat la petició d'un impost que gravi les transaccions financeres especulatives. Ho ha fet la plataforma ITFya.org, que ha responsabilitzat als diners i la banca de beneficiar-se de la crisi i perjudicar a la població. La plataforma ha demanat també l'eliminació dels paradisos fiscals.

La plataforma està composta per associacions, partits d'esquerra i sindicats com CCOO i UGT, que ha subratllat en un comunicat la necessitat d'establir aquest impost a les transaccions financeres i acabar amb els paradisos fiscals. Segons la seva opinió, d'aquesta manera hi hauria un repartiment més just dels costos de la crisi, una millora dels ingressos dels estats i ajudaria a que el sector financer tingués un nivell més d'acord amb l'economia real.

Així mateix, ha destacat que el sistema financer és l'única parcel.la econòmica que està exempta de tributació, sigui quin sigui el tipus o la mida de la transacció.

Sánchez Gordillo (IU): "A Extremadura s'ha fet el correcte escoltant a les bases"

El parlamentari de IULV-CA per Sevilla i líder nacional del CUT-BAI, Juan Manuel Sánchez Gordillo, ha considerat que els companys d'IU Extremadura han fet "el correcte" escoltant la bases, que havien optat en un 75 per cent perquè la formació s'abstingués i deixés que el PP governés a la Comunitat. Segons la seva opinió, si a Andalusia es donés un escenari similar després de les pròximes autonòmiques, caldria actuar de la mateixa manera.

En declaracions a Europa Press, Sánchez Gordillo ha indicat que les decisions d'aquest tipus s'han de prendre des dels propis territoris, "que saben què hi ha realment i quines pràctiques polítiques fan uns i altres". "El abstenir-se és una decisió tan legítima i ètica que ningú s'hauria d'esquinçar les vestidures", ha apuntat.

En aquesta línia, el diputat de IULV-CA s'ha preguntat "per què IU ha de pagar els plats trencats d'una derrota electoral del PSOE i per què hem de ser la crossa del PSOE" ". "Això és un error absolut", ha afirmat Sánchez Gordillo, que ha indicat que el que han de fer els companys d'IU a Extremadura és fer "una bona oposició".

Així mateix, ha apuntat que a aquells que han dit que IU està "cometent un crim o alguna cosa així" caldria dir-los que IU és una formació "sobirana que ha de decidir en cada moment quina és la seva política d'aliances". "Jo estic d'acord que per activa no cal portar governs del PP però per passiva em sembla un disbarat", ha afegit.

Respecte a les veus que demanen la dimissió del coordinador general d'IU, Cayo Lara, el dirigent d'esquerres s'ha mostrat en contra i ha asseverat que Lara ha defensat el que majoritàriament és la política d'aliances d'IU, "a la qual el CUT -BAI va votar en contra ". Segons la seva opinió, PSOE i PP estan avui "en la mateixa riba i cal tractar-los a tots dos de la mateixa manera i no governar amb cap".

FORMAR GOVERN AMB PSOE-A SERIA UN "SUÏCIDI" PER IULV-CA


Sobre la possibilitat que la situació viscuda a Extremadura pogués repetir a Andalusia, Sánchez Gordillo ha dit que acceptaria qualsevol opció sempre que no fos formar govern amb cap de les dues formació. Si bé, ha insistit que, igual que s'ha fet a Extremadura, caldria consultar a les bases.

"Formar govern amb el PSOE a Andalusia seria un suïcidi per IULV-CA i la seva mort definitiva", ha indicat el parlamentari, que s'ha mostrat convençut que el 80 per cent de les bases d'IU a Andalusia no vol un govern en coalició amb el PSOE.

"Un pacte de govern seria tirar-li la corda al botxí que ens penjar immediatament després perquè el PSOE no tindria cap problema a tirar de la corda", ha afegit. "Li donem el coll, la corda i li diem tira quan vulguis" ", ha conclòs el parlamentari de IULV-CA

L'elitització de l'universitat en marxa!: CiU puja les taxes el màxim permés

Les taxes universitàries pujaran a Catalunya el màxim permès pel Ministeri d'Educació espanyol. L'augment serà el més alt dels últims anys i suposarà fins a 100 euros més per curs depenent de les carreres. El govern ho justifica assegurant que d'alguna manera s'ha de suplir la retallada de recursos per poder mantenir el mateix nivell a la universitat pública catalana. Sí hi han diners, però, per donar a Pujol un altre medalla d'or...

Les matrícules per al curs universitari vinent s'apujaran un 7,6%, és a dir, el màxim de la forquilla autoritzada pel govern espanyol, que és de l'IPC interanual més quatre punts. Aquesta és la proposta del Departament d'Economia i Coneixement, que amb tota probabilitat serà aprovada pel govern de la Generalitat a principis de juliol.

Traduït en diners, l'augment suposa entre un euro i un euro amb setanta cèntims més per crèdit, segons el tipus de grau. Tenint en compte que un curs complet, equival a 60 crèdits, la pujada total serà d'entre 64 i 100 euros més per curs. Si en un grau de tipus A, com ara Dret, Educació, Economia o la majoria dels d'Humanitats, considerats menys experimentals, un curs complet costava l'any passat 845,40 euros, ara en valdrà gairebé 910 (909,65); l'augment total serà de 64,25 euros.

En canvi, el curs d'un grau de tipus B, com ara Arquitectura, les enginyeries, la majoria de Ciències o Comunicació, passarà de 1.196,40 a 1.287,33; l'augment és de gairebé 91 euros. (90,93 euros). I, finalment, els graus de tipus C, els més experimentals, com ara Veterinària, Infermeria o Medicina, que costaven 1.322,49 euros el curs complet, ara en valdran gairebé 1.423. (1.422,90); en total, 100,5 euros més.

El 25% en beques de les seves i els seus, com ja van fer abans

Aquest augment, el més important dels últims anys, arribarà amb una oferta pública de beques de la Generalitat. Concretament, el 25% del que es recapti es destinarà a pagar una part de les matrícules dels estudiants amb rendes més baixes, sempre segons els criteris de la consellera Rigau.

Pel que fa als "repetidors", molts treballadors que no poden acudir a totes les classes, s'ha decidit que l'augment s'aplicarà partir del tercer cop, que augmenten un 60%. Els màsters oficials pujaran igual que l'IPC, és a dir, un 3,6%.

La suma de tots els increments podrien significar uns ingressos d'uns 20 milions d'euros més per a les universitats catalanes, una xifra que ajudaria a equilibrar-ne els pressupostos, reduïts després de la retallada pressupostària, que s'ha concretat en una disminució de 143 milions d'euros respecte a la quantitat rebuda l'any passat.

El PIB per càpita espanyol va baixar fins al 101% de la mitjana de l'UE el 2010

El producte interior brut (PIB) per habitant d'Espanya el 2010 va caure fins al 101% de la mitjana de l'Unió Europea, segons les primeres estimacions de l'agència comunitària d'estadística, Eurostat. El PIB per habitant mitjà dels 17 estats que comparteixen la moneda única es va situar l'any passat vuit punts per sobre de la mitjana de tota l'UE (108), mentre que el PIB per càpita espanyol està només un punt per sobre del conjunt. Les primeres dades mostren una caiguda d'Espanya davant dels seus socis europeus, ja que el 2009 el PIB per habitant espanyol va ser del 103% de la mitjana de la UE i el 2007 va arribar al 107%. Espanya es manté, de tota manera, com el dotzè Estat membre i supera Itàlia, Grècia o Portugal.

Els més rics, els luxemburguesos

Luxemburg va ser el país amb una major riquesa per càpita, amb un PIB per habitant del 283% de la mitjana comunitària.

Holanda, el renda per càpita va superar en 34 punts la de l'UE, i Dinamarca, Irlanda i Àustria, 25 punts percentuals per sobre, van seguir a Luxemburg com els països més rics. A la part baixa es van trobar Bulgària i Romania, el PIB per càpita no va aconseguir la meitat de la mitjana europea, amb un 43% i un 45%, respectivament. Espanya està en un grup d'estats propers a la mitjana, com Itàlia, França o Xipre.

Els càlculs d'Eurostat estan expressats en Paritat de Poder Adquisitiu (PPA), és a dir, tenen en compte les diferències de preus i salaris en els diferents països i la mitjana de la UE se situa en 100 (veure taula).

PIB per càpita:

Luxemburg (283)

Holanda (134)

Dinamarca, Irlanda i Àustria (125)

Alemanya (119)

Bèlgica (118)

Finlàndia (116)

Regne Unit (113)

França (107)

Espanya (101)

Itàlia (100)

Xipre (98)

Grècia (89)

Eslovènia (87)

Malta (83)

Portugal (81)

República Txeca (80)

Eslovàquia (74)

Estònia (65)

Hongria (64)

Polònia (62)

Lituània (58)

Letònia (52)

Romania (45)

Bulgària (43)

En Paritat de Poder Adquisitiu, mitjana UE = 100

La Llei Òmnibus afecta 'greument' el territori

L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) denuncia que l'avantprojecte de Llei de Simplificació, Agilitat i Reestructuració Administrativa i de Promoció de l'Activitat Econòmica, coneguda com a Llei Òmnibus, suposa un "retrocés" per tota la societat catalana i alerta que afecta "greument" el medi natural i el territori alhora que suposa un "retorn a models fracassats". En les més de vint al·legacions fetes, es demana la supressió de l'article que permet a l'ACA autoritzar abocaments puntuals per sobre dels límits establerts en l'autorització o l'eliminació de la modificació dels límits del Parc Natural de Cap de Creus i el paratge natural de la Serra de Rodes, per citar alguns exemples.

L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que les modificacions que vol fer la Generalitat a través de la Llei Òmnibus tenen una "clara voluntat privatitzadora de serveis públics i de desprotecció del medi ambient en benefici de lobbys empresarials", segons el comunicat que ha emès aquest dimarts. L'entitat denuncia que aquestes modificacions no estan "justificades" ni a nivell econòmic ni tècnic en la Memòria que acompanya l'avantprojecte. Segons l'entitat, "moltes de les mesures no tenen res a veure ni amb l'agilitat ni amb la millora de l'economia", tot el contrari, diu l'entitat, que afegeix que suposen un "retorn a models fracassats".

Concretament, l'ANG ha presentat més de vint al·legacions en àmbits d'aigües, medi natrual, prevenció i control ambiental de les activitats i residus. Pel que fa a les aigües, denuncien que la Generalitat "vol obrir la via de privatització dels cabals addicionals" amb una gestió privada, mentre que "actualment només és permès a l'Ens d'Abastament del Ter-Llobregat". Per altra banda, demanen que s'elimini l'article que permet a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) autoritzar abocaments puntuals per damunt dels límits establerts en l'autorització de l'abocament.

A nivell de medi natural, es demana la supressió de la modificació dels límits del Parc Natural de Cap de Creus i del Paratge Natural d'Interès Nacional de la Serra de Rodes, al Port de la Selva (Alt Empordà), en considerar-la "innecessària" per la continuïtat del veïnat de Santa Creu.

L'ANG també alerta que l'accés motoritzat al medi natural que permet l'avantprojecte afectarà la seguretat d'excursionistes, muntanyencs i vianants que circulen pels camins i pistes de muntanyes. Així mateix, demana que es retiri la possibilitat de fer competicions esportives de motor en espais naturals protegits.

L'entitat considera que és un "retrocés" per tota la societat catalana i denuncia que les propostes responen als interessos empresarials i s'allunya del principi que diu que "qui contamina, paga".

Delegats sindicals reclamen 'una altra Europa' a Barcelona

Un miler de sindicalistes s'han manifestat avui pels carrers de Barcelona en protesta a les retallades que els governs europeus han fet per tal d'acomplir amb els objectius d'austeritat que exigeix Brussel·les. Els sindicats i les entitats socials que formen part de la plataforma 'Prou Retallades' s'han manifestat contra el Pla de Governabilitat que té previst aprovar el Parlament Europeu i contra el Pacte de l'Euro. Segons els convocants de la manifestació, 'aquestes iniciatives obliguen als estats membres a tenir pressupostos més restrictius, posen en perill el diàleg social i la negociació col·lectiva i acabaran amb l'estat del Benestar'. Per això, diuen que 'una altra Europa és possible'.

EUPV demana a la Conselleria d’Educació solució per al IES Honori de la Vall d’Uixó

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, portarà a les Corts Valencianes la situació dels alumnes i pares i mares de l'Institut Honori Garcia de la Vall d'Uixó. “Demanarem un nou centre educatiu per als xiquets i xiquetes i la situació actual en barracons no s'eternitze en el temps”. La representant d'esquerres a les comarques del nord anuncia que portarà la problemàtica de l'IES a les Corts Valencianes, on demanarà al Consell que atinguen les queixes de l'AMPA del centre.

“L'únic que està demanant a la Conselleria d'Educació és una solució davant d'una situació intolerable, però el Consell ha preferit ignorar com sempre a la gent, i deixar la situació com està, sense prendre cap iniciativa”.
Albiol ha criticat que el Consell traslladara als xiquets i xiquetes de l'antic edifici que pateix aluminosis al Recinte Ferial, “sense cap tipus de previsió, ni adequació mínima, simplement col·locant barracons, aquesta no és una manera seriosa de tractar als alumnes, en lloc d'un centre educatiu provisional pareix un camp de refugiats”.

La diputada també reclama al Consell unes condicions dignes en el centre provisional instal·lat al Recinte Ferial. “Les actuals condicions són absolutament tercermundistes, en barracons sota la calor sufocant de l'estiu, i sense l'equipament mínim que ha de tindre un centre, encara que siga provisional, anem a demanar que mentre estiguen en els barracons, siga en unes mínimes condicions per a poder cursar els seus estudis de secundària”, assegura.

La representant d'esquerres finalitza demanant que el vell edifici de l'institut Honori Garcia, es derroque, donat que és irrecuperable i es construïsca un nou centre el més aviat possible. “No podem convertir una situació d'excepcionalitat com és estudiar en barracons, en un assumpte quotidià, i d'aquesta manera deixar als estudiants i estudiantes en aquesta situació anys i anys, com per desgràcia a ocorregut en altres casos”.