diumenge, 11 d’abril de 2010

E.L.: L'escandalosa solució de l'UE a la crisi

"És un escàndol com actua la Unió Europea amb Grècia en l'Any Europeu contra la Pobresa i la Exclusió social", va subratllar Lothar Bisky (Die Linke-European Left), durant el debat sobre els resultats de la Cimera Europea, en la sessió plenària extraordinària, a Brussel.les. La solució proposada per la UE a la crisi actual ha estat criticada per tots els partits d'esquerres al Parlament Europeu.

Segons l'eurodiputat, l'acord assolit no és més que el resultat d'una reunió bilateral i del diàleg entre París i Berlín i no reflecteix, ni per casualitat, la solidaritat que ha de prevaler entre els estats membres. A més, augmenta els problemes i els límits dels tractats europeus i les estratègies de l'economia europea.

El préstec concedit a Grècia no ajudarà el país, ans ho dificulta -com sovint s'ha repetit pels diferents grups polítics d'esquerra. La UE ha d'adoptar menors taxes d'interès, com l'única manera d'ajudar el govern grec.

L'eurodiputat grec Nikos Chountis afirmà: "Amb la recent decisió del Consell, el FMI s'ha convertit en policia de la zona euro i els grups socials, de manera il.legal, i en contravenció de tots els tractats de la UE. El diputat de l'Esquerra Europea (EL) considera que els països més petits i les economies més febles patiran amb la decisió i la pressió: "Països com Espanya i Portugal estan prenent mesures contra els treballadors, augmentant l'atur i la pobresa sense donar cap sortida a aquesta crisi. El dúmping social s'ha convertit en l'únic instrument de la competència a la UE".

"Tenim la taxa d'atur més alt des de 1990 (10%) amb molts joves inclosos, però el consell no ha arribat a un acord per promoure la cohesió social i lluitar contra la pobresa, només ajorna la urgència de prendre mesures serioses", afirmà Bisky.


EU’s solution for the crisis is a “scandal”

“It is a scandal that the European Union acts like this with Greece in the European Year against Poverty and social Exclusion”, underlined Lothar Bisky today during the debate on the results of the European Summit, in the extraordinary plenary session, in Brussels.

The solution proposed by the EU to the current crisis was criticized by all left wing parties in the European Parliament. According to the MEP’s, the agreement achieved it is not more than the result of a bilateral discussion and dialogue between Paris and Berlin, and it doesn’t reflect by any chance the solidarity that must prevail between member states. Moreover, it enhances the problems and the limits of the European treaties and the economic European strategies.

To read more go to link:


EUiA amb la plataforma Aturem la Guerra

Una delegació d'EUiA, encapçalada pel coordinador general i diputat, Jordi Miralles, i la responsable de l'Àrea de Pau i Solidaritat de la formació, Àngels Tomàs, va participar ahir a la concentració convocada per la plataforma Aturem la Guerra quan es compleixen 8 anys de l´ocupació de l´Afganistan. Amb aquesta acció de protesta, a la qual han donat suport múltiples organitzacions socials, pacifistes i solidàries, s'ha reivindicat una vegada més la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan, que darrerament s'han vist incrementades amb 500 soldats més.

Els concentrats han pogut escoltar les paraules de suport del germà del periodista espanyol assassinat a l´Iraq per les forces nord-americanes, José Couso, així com vàries intervencions d´activistes per la causa palestina.

En declaracions a l´Agència Catalana de Notícies (ACN), Miralles ha defensat que cal continuar portant al carrer la repulsa a les guerres i a les agressions als pobles, com l'iraquià, el palestí i, en el cas concret de l´Afganistan, ha senyalat que aquells que van justificar l´ocupació esgrimint tres objectius, la captura de Bin Laden, acabar amb el tràfic d'opi i defensar els drets de les dones afganes, no n´han aconseguit cap, ans al contrari. El dirigent d´EUiA també ha recordat que, en aquest moments, el cost del manteniment de les tropes a l'Afganistan sobrepassa el mig milió d´euros diaris, i ha reclamat el retorn del contingent i que aquests diners que el ministeri de Defensa espanyol dilapida en temps de crisi es destinin a polítiques socials.

En el marc de la campanya per la retirada de les tropes de l'Afganistan, s´ha fet públic un manifest que ha estat signat per més d´una trentena de càrrecs electes d´EUiA, entre els que es troben el coordinador general, Jordi Miralles, el senador Joan Josep Nuet, i els regidors i regidores de L´Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Montornès del Vallès, Montcada i Reixac, Sils, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Pallejà, Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Joan Despí, Canovelles, Polinyà, Sant Andreu de la Barca, Lliçà D´Amunt, Abrera, Blanes, Sant Climent de Llobregat, Montmeló, Sant Feliu del Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Olesa de Montserrat, Caldes de Malavella, Montmell, Torrelles de Llobregat, entre d´altres localitats.

A la fotografia, Jordi Miralles i Àngels Tomàs, d'EUiA, juntament amb el secretari de Cooperació de la Generalitat, David Minoves, i el responsable de Moviments Socials d´ICV, David Cid.

Manifest contra el processament de Garzón

L'esquerra judicial i el processament del jutge Garzón, per Francisco Prado Alberdi. Un dels arguments que s'estan utilitzant per criticar a aquells que estem en contra del processament del jutge Baltasar Garzón és la nostra ignorància en matèria legal. Sembla ser que les lleis no es basen en el sentit comú i només poden ser interpretades i enteses pels que compten amb una "sòlida formació jurídica". Per avalar aquesta crítica es feia servir l'aparent coincidència dels anomenats sectors progressistes i conservador en les actuacions contra Garzón.

Confesso que el clamorós silenci d'alguns grups i organitzacions de jutges em feia dubtar sobre la raó jurídica i em portava a pensar que les lleis tenen molt poc a veure amb l'autèntica Justícia, la qual ha d'actuar com a salvaguarda de la dignitat humana.

Però aquest silenci s'ha trencat per fi. Antonio Baylos publica en el seu bloc un manifest contra el processament de Garzón, signat per Jutges per la Democràcia, Unió Progressista de Fiscals, MEDEL i la Federació Llatinoamericana de Jutges per la Democràcia, que pas a transcriure:

LA TRADICIÓ DE JUSTÍCIA DEMOCRÀTICA.

Justícia Democràtica va néixer sota la dictadura franquista com una organització de professionals de la justícia que propugnava la instauració d'un règim democràtic i la devolució dels drets i llibertats a la societat, únic marc possible on podria desenvolupar una justícia garantista, democràtica, capaç de proveir tutela efectiva als drets i llibertats ciutadanes. En aquest projecte Justícia Democràtica compartir espai i solidaritat amb tots aquells que lluitaven per idèntics valors, arriscant la seva vida, la seva llibertat i les seves possibilitats de desenvolupament professional.

D'aquell projecte van sorgir iniciatives ulteriors que van desembocar en Jutges per la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals. La lluita per la democràcia i les llibertats públiques s'inscriu en la nostra tradició i dóna nom a les nostres associacions. El suport i la solidaritat amb les víctimes dels crims i de la repressió franquista constitueix una part essencial de les nostres senyes d'identitat.

Des de la recuperació de les llibertats, en l'esquema de l'Estat constitucional de dret, les associacions que van recollir l'herència de Justícia Democràtica hem tractat d'aprofundir en els valors constitucionals i democràtics que van estar en l'origen de la nostra aparició.
La societat espanyola ha progressat des de llavors de manera notable. Però encara subsisteixen alguns temes pendents com a conseqüència de l'oblit del passat. La democràcia no ha estat capaç de reparar la memòria de les víctimes de la repressió de la dictadura, fins a l'extrem que convivim amb la vergonya de milers de persones les restes romanen indignament enterrats en fosses comunes o la sort i el parador és desconegut per seus familiars.

A nivell judicial cap responsabilitat ha estat establerta per l'autoria de tan horribles crims. Aquest drama, una vergonya nacional i una veritable excepció en el nostre àmbit, resulta particularment feridor si es considera que la jurisdicció espanyola ha estat capaç de perseguir criminals contra la humanitat per execucions extrajudicials, desaparicions forçades, tortures sistemàtiques o apropiació de nens comesos en altres països, mentre mirava cap a un altre costat respecte als crims comesos a Espanya. La llei de memòria històrica part del reconeixement d'aquest deute, però no ofereix una solució satisfactòria per a les demandes de veritat, justícia i reparació de les víctimes del franquisme, com així va ser denunciat per aquells a qui es dirigia.

En aquest context es produeix l'intent de recerca del jutge Garzón, que va ser promogut per les associacions que agrupaven les víctimes i als seus familiars, fins aleshores en el desemparament. Es tractava d'una investigació arriscada, com ho van ser els processos seguits contra Pinochet pels crims de la dictadura xilena i altres causes per crims internacionals-algunes d'elles iniciades per l'acció de la Unió Progressista de Fiscals-, ja que suposava irrompre en un espai fins llavors vedat per a la jurisdicció.

Però, com en aquells casos, la investigació responia a requeriments del dret internacional, a la lluita contra la impunitat dels més greus crims contra la comunitat internacional, a la promoció i defensa dels drets humans, a la necessitat d'obrir nous espais per a la persecució jurisdiccional d'aquestes ofenses.

Aquesta imaginació creativa, que va considerar inaplicables les lleis de punt final i obediència deguda i va servir per assumir la competència de la jurisdicció (universal) espanyola, va permetre seure a la banqueta a dictadors i torturadors, genocides, criminals de guerra i de lesa humanitat, iniciant una nova etapa en la història dels drets humans i la seva consolidació universal. La competència de l'Audiència Nacional per investigar i jutjar aquests fets va ser també objecte d'un intens debat jurídic.

Qüestionar la llei d'amnistia, amb base en el dret internacional que nega validesa a les normes d'impunitat dels crims internacionals, no pot ser un fet delictiu, perquè entra en la funció del jutge, com a intèrpret de la legalitat, ponderar les normes que ha d'aplicar, encara més quan es troben en conflicte com aquí passa, i determinar la que considera aplicable per a millor fer efectius els valors constitucionals i el dret internacional dels drets humans.

Avui s'ha obert el camí perquè els hereus del franquisme i defensors de la seva memòria sentin a la banqueta dels acusats a un jutge que s'havia compromès en la lluita pels drets i que d'alguna manera, es vulgui o no, simbolitzava aquesta conquesta civilitzatòria, alhora que es trenca amb valors constitucionals i es posen en qüestió els compromisos internacionals en matèria de drets humans adquirits per l'Estat espanyol. Aquesta decisió constitueix, per als que compartim idèntics principis, un fet dolorós i injustificable, així que significa el ressorgiment de (des) valors que sempre hem rebutjat, a més de trencar amb la nostra cultura de la legalitat i de la posició del jutge a l'Estat constitucional de dret.
Madrid, 8 d'abril de 2010.

Jutges per la Democràcia, Unió Progressista de Fiscals, MEDEL, Federació Llatinoamericana de Magistrats.
Javier Martínez Lázaro (magistrat), Manuela Carmena (magistrada), José Antonio Martín Pallín (magistrat del Tribunal Suprem), Ramón Sáez (magistrat), Amaya Olivas (jutge), José Ricardo de Prada (magistrat), Tania Chico (jutge), Antonio Gil Merino (magistrat jubilat), Fernando Andreu (magistrat), Edmundo Rodríguez Achútegui (magistrat), Begoña López Anguita (jutge), Mario Pestana (magistrat), Luis Carlos Nieto (magistrat), José María Mena (fiscal jubilat), Celimar Gallego (magistrada), Carlos Marigorta (jutge), Monserrat Comas (magistrada), Jorge Guillén Olcina (magistrat), Juan Romeo (magistrat), Esther González (magistrat), Gregorio Álvarez (magistrat), Clara Penín (magistrada), Raquel Amado Pic (fiscal), Miguel Ángel Pérez (jutge), Emilio Sánchez Ulled (fiscal, President UPF), Francisco Javier Pérez Ruiz (fiscal), José M ª. Fernández Seijo (magistrat), Ximo Bosch (jutge), Carlos Jiménez Villarejo (fiscal de sala del Tribunal Suprem jubilat), Ignacio González Vega (magistrat), José Jiménez Villarejo (magistrat del Tribunal Suprem jubilat), José Joaquín Pérez Beneyto (magistrat) , Carlos Castresana (fiscal en excedència), Blas Alberto González Navarro (magistrat), Maria Moretó Matosas (fiscal), Ignacio Fernández Soto (magistrat), Carmen Sánchez-Albornoz (magistrat), Pedro Benito López Fernández (magistrat), Mercedes del Molí (magistrat), Ricardo Bodes (magistrat), José Manuel Buján (Magistrat), Francisca Arce (Magistrada), Antonio Seoane (Magistrat), Carlos Urbà Garzón (Fiscal), Miguel Angel Aguilar Gacias (Fiscal), Heriberto Asencio (Magistrat), Vito Monetti (President de MEDEL), Gerónimo Sanso (President de la Federació lationamericana de Jutges per la democràcia), Jordi Agustí (magistrat del Tribunal Suprem), Carlos López Keller (magistrat jubilat), Pablo Aramendi (magistrat), Antonio Doñate (magistrat ), Maria Antònia Lozano (magistrada).


Para leer artículo original en castellano ir a enlace:


CCOO i WAC estudien col.laborar

Carmen Bravo Sueskun, secretària confederal de la Dona de CCOO, i Roni Ben Efrat, una de les líders de l'organització israeliana Workers Advice Center (WAC) i responsable de relacions internacionals, es reuniren per estudiar plans de col.laboració. El WAC és una ONG, conformada per israelians i àrabs, que porta alguns anys posant la mirada en les condicions laborals a Israel i, en l'actualitat, busca l'oportunitat d'esdevenir un sindicat (decisió adoptada en la darrera Assemblea General).

WAC denuncia el neoliberalisme extrem del Govern israelià que està empitjorant les condicions de treballadors/es, permetent la deslocalització d'empreses cap a països del tercer món i alhora important immigrants de països asiàtics, més barats per a les empreses, el que colpeja amb especial duresa a la població àrab.

WAC centra bona part de la seva atenció en les dones àrabs i israelianes més desfavorides en dos aspectes: La recerca de feina (moltes no han tingut mai una i necessiten l'autorització del marit) i en l'empoderament. El sector agrícola, tot i tractar-se d'un treball dur, no exigeix condicions especials de formació i és aquí on moltes dones s'estan emprant i apoderant a través de l'obtenció d'un salari. Un treball que els està reportant grans satisfaccions. A Jerusalem Est compten amb una assessoria jurídica, des de l'any 2000, on ofereixen tot tipus d'informació sobre el món laboral.

El projecte de cooperació de la Fundació Pau i Solidaritat Serafí Aliaga pretén donar suport i acompanyar els treballadors palestins de Jerusalem Est a la recerca de feina, i aportar ajuda legal als treballadors afectats per la política de privatització de serveis bàsics que el Govern d'Israel està duent a terme a través del Pla Wisconsin. S'intenta que almenys 200 palestins residents a Jerusalem Est troben ocupació en finalitzar el projecte i altres 800 puguin rebre anualment ajuda legal, en seu o en el terreny, per part del WAC. Igualment es pretén sensibilitzar la població estudiantil en matèria de drets laborals amb enfocament de gènere. El projecte té una durada de quatre anys i finalitzarà el 2012.

Líders del WAC van estar presents en l'últim Congrés Confederal de CCOO, celebrat a Madrid el desembre de 2008, i el futur promet noves possibilitats de trobada i aprenentatge mutus entre ambdues organitzacions.
CCOO


CCOO y WAC estudian planes de colaboración conjunta

Carmen Bravo Sueskun secretaria confederal de la Mujer de CCOO y Roni Ben Efrat, una de las líderes de la organización israelí Workers Advice Center (WAC) y responsable de relaciones internacionales, se reúnen para estudiar planes de colaboración conjunta.

Workers Advice Center es una ONG, conformada por israelíes y árabes, que lleva algunos años poniendo su mirada en las condiciones laborales en Israel y, en la actualidad, busca la oportunidad de convertirse en un sindicato (una decisión adoptada en su última Asamblea General en 2009). WAC denuncia el neoliberalismo extremo del Gobierno israelí que está empeorando las condiciones de trabajadoras y trabajadores, permitiendo la deslocalización de empresas hacia otros países del tercer mundo y a la vez importando inmigrantes de países asiáticos, más baratos para las empresas. Esta situación golpea con especial dureza a la población árabe.


"La Xina mai ha buscat un superàvit comercial"

El dèficit comercial de la Xina al març demostra que la taxa de canvi de la moneda no és el factor decisiu que afecta la balança comercial, indicà ahir dissabte el portaveu del Ministeri de Comerç, Yao Jian (foto). El portaveu va fer aquests comentaris després que l'Administració General de Duanes informés avui que el país va registrar el mes passat un dèficit comercial de 7.240 milions de dòlars, el primer en sis anys.

"El superàvit comercial de la Xina ha seguit baixant i el país va arribar a registrar un dèficit al març amb una taxa de canvi del renminbi (iuan) pràcticament estable", va destacar Yao, en un comunicat publicat a la pàgina web de la cartera: "Això torna a demostrar que a l'era de la globalització econòmica, són factors com el subministrament i la demanda del mercat els que decideixen l'equilibri comercial", va afegir el funcionari.

El valor de les exportacions de la Xina pujà a 112.100 milions de dòlars al març, amb un augment interanual del 24,3%, mentre que les importacions van créixer un 66% per arribar als 119.350 milions de dòlars, segons fonts de Duanes.

Yao va instar a alguns països desenvolupats a aixecar "com més aviat millor" les restriccions sobre l'exportació de productes d'alta tecnologia a la Xina per a facilitar l'equilibri comercial bilateral.

El funcionari va sostenir que la contínua millora de l'equilibri comercial ha creat les condicions necessàries perquè la Xina pugui mantenir el valor del iuan "bàsicament estable".

"La Xina mai ha buscat obtenir un superàvit comercial", va recordar el portaveu, que va assegurar que el país "augmentarà les importacions, mantindrà estables les exportacions i promourà un creixement equilibrat, coordinat i sostenible del comerç exterior".

Yao va explicar que el dèficit de març es va deure en gran part al creixement d'importacions i la brusca pujada dels preus, impulsades pel creixement de la demanda interna de petroli cru, mineral de ferro, coure i productes com els automòbils.

El portaveu del Ministeri de Comerç va predir que el superàvit comercial de la Xina seguirà reduint el 2010. La xifra ja va caure un 34,2 per cent interanual l'any passat per situar-se en els 196.100 milions de dòlars.


Déficit comercial de China demuestra que la moneda no es la causa del desequilibrio, según funcionario

El déficit comercial de China en marzo demuestra que la tasa de cambio de la moneda no es el factor decisivo que afecta a la balanza comercial, indicó hoy sábado el portavoz del Ministerio de Comercio, Yao Jian.

El portavoz hizo estos comentarios después de que la Administración General de Aduanas informara hoy de que el país registró el mes pasado un déficit comercial de 7.240 millones de dólares, el primero en seis años.


24 de 28 capellans abusaren de nens sords a Verona

Dario Laiti, una víctima d'abusos, és sord i té grans dificultats per parlar. No obstant això, té un missatge clar per al Papa Benet XVI: que exposi als sacerdots assetjadors, passats i presents, vius i morts, pel bé de l'Església: "Crec que el Papa ha de fer justícia. Ha de lliurar-se de tots els sacerdots que han abusat de nens. Ha de dir al món qui eren aquestes persones i quines d'elles segueixen amb vida". Laiti, de 59 anys, i dos companys (foto: Laiti, Gianni Bisoli i Corbellari) que van patir abusos de nens a l'escola Antonio Provolo per a sords, dirigida per l'Església a Verona, s'han unit a la creixent llista de víctimes que demana al Pontífex que abordi més obertament la crisi.

Fins ara, el Papa no ha parlat directament de la nova onada d'acusacions.

"La punta de l'iceberg"

La diòcesi de Verona ha obert una investigació sobre les acusacions. Diu que encara que alguns abusos van poder passar a l'escola en els anys 50 i 60, no estaven tan estesos com afirmen alguns estudiants de Provolo. Han aparegut víctimes en molts llocs, entre ells Alemanya i els Estats Units. Però Laiti i la seva ex companys de classe s'han fet visibles en un país on l'Església Catòlica encara exerceix un enorme poder.

"Crec que això és només la punta de l'iceberg", va explicar Marco Politi, un analista sobre el Vaticà i biògraf papal. "L'Església té una cultura de secretisme en tots els països, però aquí a Itàlia, al contrari que en alguns països anglosaxons, encara exerceix un paper important en política, així que la gent encara té por sortir i criticar", va dir Politi.

Cultura del silenci

El mes passat, el monsenyor Charles Scicluna, alt funcionari al departament vaticà que investiga els casos d'abusos, va comentar que estava preocupat per "una certa cultura del silenci que sento que està molt estesa al país". Els ex estudiants de l'escola, que en aquell moment dirigia una petita orde religiós anomenada Companyia de Maria, van signar declaracions a finals del 2008 dient que van patir abusos per part de dues dotzenes de cures, monjos i homes religiosos seglars, sobretot en els 60.

"El Papa ha de fer justícia i lliurar-se dels sacerdots que han abusat de nens"

Les seves històries han acaparat més atenció acord l'escàndol d'abusos s'arremolina a tot el món i afecta la imatge de l'Església Catòlica.

Alguns s'estan qüestionant ara si el Papa Benet XVI, llavors conegut com Joseph Ratzinger, va gestionar malament els casos d'abusos quan era bisbe a Alemanya i posteriorment alt càrrec de la cúria romana abans de ser elegit el 2005.

Laiti i dues víctimes, Gianni Bisoli, de 61 anys, i Moreno Corbellari, de 60, van descriure les seves dures experiències en unes entrevistes des d'un jardí d'un edifici a Verona on l'Ajuntament els ha cedit un local per a les reunions de la seva associació. Els homes parlen amb dificultat i de vegades necessiten l'ajuda d'un intèrpret a expressar-se a través de la llengua de signes.

"Tenia sis anys i començar a assetjament sexual"
"Vaig anar a Provolo quan tenia sis anys i després d'unes poques setmanes van començar a assetjament sexual, dues o tres vegades a la setmana, durant sis o set anys", va dir Laiti, que va treballar com a repartidor en una companyia de components d'automòbils abans de jubilar- . "Em masturbo, em feien masturbador, em sodomitzava".

"Era banyat, perfumat i portat a la residència del bisbe. Què guapo ets, em deia"

Gianni Bisoli, de 61 anys, va dir que ell també va patir abusos a la nit al llit, en els banys i en la botiga de fusteria. Va acudir a l'escola entre 1957 i 1963 abans d'escapar.

Bisoli assegurar que va ser obligat a realitzar sexe oral i de vegades "era banyat i perfumat" i portat a la residència del bisbe, que ja ha mort. "Mirava al sostre que semblava com si estigués en un museu i ell deia què guapo ets. No sabia què fer. Una vegada em va despullar", va recordar Bisoli.

Això va succeir "quatre o cinc vegades" i va començar des que tenia 12 anys fins que va complir 14 o 15. Quan se li va preguntar què hauria de fer el Papa, Bisoli respondre: Hauria de desfer-se [dels capellans abusadors]. I si és responsable hauria de dimitir".

La diòcesi obre una investigació

L'Arxidiòcesi de Verona va obrir una investigació sobre les acusacions dels abusos poc després que l'Espresso els revelés per primera vegada l'any passat. Monsenyor Bruno Fasani, portaveu de la diòcesi, va dir que cures, monjos i personal que van treballar a l'escola entre els anys 50 i 70 van ser interrogats després de la informació i que no estaven al corrent que existissin abusos sistemàtics.

Fasani va assegurar que la investigació va trobar que fa dècades dos joves "aspirants a cures" van ser "immediatament expulsats" quan es va descobrir que els atreien sexualment els nens.

El portaveu va dir que quan la diòcesi va començar a investigar, un monjo que va treballar a l'escola fa dècades i que ara té 80 anys va admetre haver abusat dels nens. Va apuntar que es sotmetria a teràpia i a més investigacions, i va abandonar l'ordre: "L'Església té una cultura de secretisme. A Itàlia, exerceix un paper important en política i la gent té por criticar".

Els resultats de la investigació de Verona van ser enviats al Vaticà l'any passat i aquest va respondre fa dos mesos, dient a la diòcesi que continués investigant en convocar a tots els que van dir ser objecte d'abusos per escoltar les seves històries. "Volem aclarir-ho", va afirmar Fasani.

"Encara que alguna cosa pot haver passat, dir que 24 capellans i monjos, d'un total de 28, eren abusadors en tota la orde religiós no se sosté", va afegir el portaveu de la diòcesi. "Estem buscant la veritat".

Els abusos sexuals estan pesant sobre el Vaticà especialment a EUA, Itàlia, Irlanda, Espanya, Austria, Holanda i Alemanya. A Catalunya, els últims dos mesos s'han denunciat casos a Horta de Sant Joan, Figueres i Lliçà.


Dario Laiti, una víctima de abusos, es sordo y tiene grandes dificultades para hablar. Sin embargo, tiene un mensaje claro para el Papa Benedicto XVI: que exponga a los sacerdotes acosadores, pasados y presentes, vivos y muertos, por el bien de la Iglesia: "Creo que el Papa tiene que hacer justicia. Tiene que librarse de todos los sacerdotes que han abusado de niños. Tiene que decir al mundo quienes eran esas personas y cuáles de ellas siguen con vida", dijo Laiti.

Hasta el momento, el Papa no ha hablado directamente de la nueva ola de acusaciones.

Abusos sexuales que están pesando sobre la Iglesia Católica en países, como Estados Unidos, Italia y su Alemania natal. Laiti, de 59 años, y otros dos que dijeron que sufrieron abusos cuando eran niños en la escuela Antonio Provolo para sordos, que dirigía la Iglesia en Verona, se han unido a una creciente lista de víctimas que están pidiendo al Pontífice que aborde más y más abiertamente la crisis.


Garzon: La premsa qüestiona la democràcia espanyola i l'independència dels jutges

Arran de la causa oberta recentment contra el jutge de l'Audencia Nacional espanyola, Baltazar Garzón, la premsa internacional ha acusat la justícia d'Espanya d'estar polititzada i ha advertit sobre els riscos que els jutjats d'aquest país actuin moguts per "venjances "polítiques. The New York Times i The Guardian publiquen que la decisió del Tribunal Suprem de procedir penalment contra Garzón està motivada políticament. El diari britànic The Guardian, considera que la causa contra Garzón posa de manifest 'dos grans problemes' que hi ha a Espanya: 'un poder judicial polititzat' i 'l'herència' de la dictadura franquista.

El jutge Garzón està sent acusat del presumpte delicte de prevaricació, per haver declarat competent per investigar els crims i desaparicions ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura de Francisco Franco (1939-1975), d'acord amb un acte del magistrat del Tribunal Suprem Luciano Varela. Organitzacions d'ultradreta, entre elles Mans Netes, han assegurat que Garzón va excedir les seves competències en investigar crims coberts per la llei d'amnistia del 1977.

El diari britànic va assenyalar que després d'ocupar titulars a tot el món per les seves causes contra Osama bin Laden o el dictador xilè Augusto Pinochet, el jutge Garzón: "S'asseurà a la banqueta" per investigar els crims del franquisme, període en què es van produir 'més de 100.000 execucions sumàries sense judici'. 'I si creuen que això és estrany, esperin, hi ha més: els demandants en aquest cas són tres organitzacions polítiques d'extrema dreta, entre elles Falange Española, que no és altre que el partit feixista, el qual és creditor de la majoria de les atrocitats que Garzón estava investigant ', va publicar el diari, que va afegir que a Espanya' hi ha més fosses comunes que a Bòsnia i encara més desapareguts que a l'Argentina '.

Per la seva banda, el nord-americà The New York Times, en un editorial publicat aquest divendres i titulat "Una injustícia a Espanya", afirma que la causa contra el jutge està motivada políticament. Europa Press també ressenya la posició de la cadena britànica BBC, que "destaca que el jutge ha estat 'recolzat' per la Comissió Internacional de Juristes i opina també que el processament està 'motivat políticament'.

El febrer passat, un editorial del nord-americà Los Angeles Times, igualment demanava un judici just per Garzón i mostrava preocupació per "la politització del sistema legal espanyol amb aquest polèmic cas '. El text expressava que els jutjats espanyols havien de posar de banda les "Vendetta" polítiques.

La justícia espanyola ha estat notícia recentment a Veneçuela, a partir de l'acte del jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, en el qual es referia a una "cooperació governamental veneçolana" en una suposada col.laboració entre la ETA i les FARC. En aquesta oportunitat, el president veneçolà Hugo Chávez va denunciar que el jutge espanyol s'havia encarregat de muntar una tramoia "jurídica" amb proves estimen i una descomunal manca d'anàlisi. Va recordar a més que el jutge Eloy Velasco va ser militant del Partit Popular (PP), partit hereu del franquisme.


Prensa internacional acusa al poder judicial español de estar politizado

A raíz de la causa abierta recientemente contra el juez de la Audencia Nacional española, Baltazar Garzón, la prensa internacional ha acusado a la justicia de España de estar politizada y ha advertido sobre los riesgos de que los juzgados de ese país actúen movidos por “vendettas” políticas.

El juez Garzón está siendo acusado del presunto delito de prevaricación, por haberse declarado competente para investigar los crímenes y desapariciones ocurridos durante la Guerra Civil española (1936-1939) y la posterior dictadura de Francisco Franco (1939-1975), de acuerdo con un auto del magistrado del Tribunal Supremo Luciano Varela. Organizaciones de ultraderecha, entre ellas Manos Limpias, han asegurado que Garzón excedió sus competencias al investigar crímenes cubiertos por la ley de amnistía de 1977.

En respuesta, los diarios The New York Times y The Guardian han publicado que la decisión del Tribunal Supremo de proceder penalmente contra Garzón está motivada políticamente. Según reseña la agencia de noticias EuropaPress, el periódico británico The Guardian, considera que la causa contra Garzón pone de manifiesto 'dos grandes problemas' que existen en España: 'un poder judicial politizado' y 'la herencia' de la dictadura franquista.


65 anys de l'alliberació de Buchenwald

Uns 200 supervivents del Camp de Concentració nazi de Buchenwald commemoren el 65 aniversari de l'alliberament del centre de detenció més gran que hi va haver a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. A només 20 minuts de Weimar, on van viure artistes com Goethe, Schiller o Bach, el seu entorn natural ofereix un fort contrast amb la seva dura història. "Si aquests arbres poguessin parlar", va dir una vegada l'ex presoner de Buchenwald i Premi Nobel de la Pau Elie Wiesel, mentre acompanyava en la seva visita al president dels Estats Units, Barack Obama, el 2009. Foto: Es passa llista als presoners nouvinguts, durant la Kristallnacht ("la nit dels vidres trencats"), al camp de concentració de Buchenwald, al 1938.

Actualment, les 170 hectàrees on estava emplaçat el centre alberguen un enorme espai commemoratiu que no només serveix per recordar que éssers humans van estar tancats en "les condicions més inimaginables", com va dir el mateix Obama. També busca mantenir enceses les alarmes per evitar el ressorgiment de grups d'extrema dreta a prop de nacionalsocialisme.

Delinqüents d'extrema dreta de visita obligada


Per a això, es realitzen visites guiades amb joves d'extrema dreta que compleixen condemna per delictes relacionats amb la xenofòbia. "Les nostres cel són millors que aquestes", és el comentari més comú dels joves presos que visiten el camp, segons explica una guia que treballa allà.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és que en visitar el camp des de la perspectiva d'un presoner, els joves puguin reflexionar sobre la història i les implicacions de la violència política i racial.

Buchenwald va començar a construir el 1936 ja funcionar com a camp de detencions el 1937, dos anys abans del començament de la guerra. Es va concebre com el principal destí per als presos polítics alemanys del règim nazi, cosa que es mantindria en gran part fins a la fi de la guerra. A diferència de camps d'extermini com Auschwitz, l'objectiu perseguit en Buchenwald era la "reeducació" dels més de 250.000 presoners que per allà van passar.

56 mil vides cegades allà

Tot i això, en els vuit anys que van transcórrer des de la seva obertura fins al seu alliberament el 1945, 56.000 persones van perdre allà la vida, principalment per assassinats individuals i abusos per part dels oficials de les SS, les Schutzstaffeln o el "esquadró de defensa "del Partit Nazi, moltes vegades integrat per joves que amb prou feines se superaven els 20 anys d'edat. Altres causes de la mort van ser les malalties i, sobretot en els darrers anys, execucions sumàries dels presoners de guerra soviètics.

Els presoners, traslladats i mantinguts en les pitjors condicions, no rebien atenció mèdica alguna. Segons ordres del director del camp, el coronel Karl Otto Koch, en Buchenwald no hi havia malalts, només "treballadors" i "inhabilitats", la destinació final acabava sent sempre la fossa comuna o el crematori.

Cel ínfimes, centres de tortura i forns crematoris

Buchenwald estava lluny de ser una presó comuna. La inscripció que corona l'entrada, "Jedem des Seine" o "A cada un el seu", que només pot ser vista des de l'interior, funcionava com una macabra reafirmació de les atrocitats comeses. Cel ínfimes, centres de tortura i forns crematoris són només part d'una llista pràcticament inabastable.

Moltes d'elles són relatades per l'espanyol Jorge Semprún en el seu llibre "El llarg viatge". L'ex ministre de cultura de Felipe González va ser portat a Buchenwald després de ser capturat a París, on era part de la resistència. En el seu llibre relata, entre altres coses, la matança d'un grup de nens, d'entre vuit i 14 anys, mentre entraven a les instal.lacions. A més de Semprún i Wiesel, per allà van passar altres figures com l'escriptor hongarès premi Nobel de Literatura Imre Kertész.


65 años de liberación de Campo de Concentración de Buchenwald

Unos 200 supervivientes de dicho Campo de Concentración nazi conmemoran el 65 aniversario de la liberación del centro de detención más grande que hubo en Alemania durante la II Guerra Mundial. A sólo 20 minutos de Weimar, donde vivieron artistas como Goethe, Schiller o Bach, su hermoso entorno natural ofrece un fuerte contraste con su dura historia: "Si estos árboles pudieran hablar", dijo una vez el ex prisionero de Buchenwald y Premio Nobel de la Paz Elie Wiesel, mientras acompañaba en su visita al presidente de Estados Unidos, Barack Obama, en 2009.


Ratzinger i l'esglèsia menteixen

El reverend Stephen Miller Kiesle va ser sentenciat el 1978 a tres anys de llibertat condicional per abusos contra dos joves. Joseph Ratzinger va intentar apaivagar els fets demorant l'expulsió del sacerdot nord-americà Stephen Kiesle, declarat culpable d'un delicte de pederàstia, segons es pot llegir en una carta signada pel futur papa el 1985 -quan era prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe-, que van fer publica els advocats de les víctimes dels abusos comesos per aquest sacerdot.

En la carta -en llatí i guardada per l'agència Associated PRESS que l'ha traduït-, el llavors cardenal Joseph Ratzinger demana al bisbe d'Oakland (Califòrnia) més temps per considerar "el bé de l'Església", i evitar l'escàndol abans de prendre una decisió sobre l'expulsió del sacerdot.

El document forma part de la correspondència mantinguda entre la diòcesi d'Oakland i el Vaticà sobre el cas Kiesle. La diòcesi havia recomanat la destitució del sacerdot acusat d'abusos sexuals el 1981, l'any en el qual Ratzinger va ser nomenat cap de l'organisme de l'Església al qual competeix la disciplina dels religiosos.

Ratzinger escriu en aquesta missiva que, tot i la importància de les argumentacions a favor de la destitució de Kiesle, el preocupava: "El perjudici que pot causar en la comunitat dels fidels de Crist, sobre tot considerant la seva jove edat".

El reverend Stephen Miller Kiesle tenia 38 anys quan va ser sentenciat, el 1978, a tres anys de llibertat condicional per abusos contra dos joves. Quan va complir la condemna va demanar la destitució i llavors la diòcesi va remetre el cas a Roma.

L'advocat de les víctimes, Jeff Anderson, considera: "Allò que aquests documents demostren, irrefutablement, és que el llavors cardenal Ratzinger, no només va demorar l'expulsió d'aquest sacerdot, sinó que es va estimar més protegir la reputació de l'Església per sobre del benestar dels nens". Alhora, Anderson ha explicat que els documents no van sortir abans a la llum perquè els advocats estaven concentrats a demandar la diòcesi, no el Vaticà.

El portaveu de la diòcesi d'Oakland, Michael Brown, va refusar comentar el contingut de la carta, però assenyalà que demostren que la seva diòcesi "va actuar correctament el 1978, ja que (Kiesel) va ser retirat de l'exercici del sacerdoci el 1987"...

De l'altra banda, l'ajudant del portaveu del Vaticà, Ciro Benedettini, ha dit a Reuters que: "El llavors cardenal Ratzinger no va encobrir el cas, sinó que va voler estudiar-lo amb deteniment pel bé de totes les persones implicades".

El sucre: Nova arquitectura financera

El Sistema Únic de Compensació Regional (Sucre), iniciativa monetària de l'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (Alba), representa un mecanisme innovador que trenca amb l'herència neoliberal en el món financer, digué ahir dissabte el president de la Comissió Equatoriana per a la Nova Arquitectura Financera, Pedro Páez. D'acord amb l'expert, encara que el Sucre fa els primers passos, es perfila ja com l'embrió d'un procés de sobirania monetària per a la regió.

"Amèrica Llatina té dèficit en el pensament crític, després de dècades de submissió al criteri únic neoliberal mitjançant el qual tot venia del nord, del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundia. Per això l'Alba assumeix el repte de traçar un nou horitzó", va dir Páez en una entrevista concedida a Premsa Llatina.

Per al funcionari, a més de ser l'expressió d'un pensament propi, l'instrument de compensació de pagament té una essència innovadora per l'específic de la seva proposta.

"És una cosa particular, que involucra tots els tipus possibles de règims canviaris de comerç exterior i de relacions pel que fa al compte de capitals entre els països de l'Alba", va apuntar.

L'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica està conformada per Antigua i Barbuda, Bolívia, Cuba, Dominica, Equador, Nicaragua, Saint Vincent i les Grenadines i Veneçuela.

El president de la Comissió Ecuatoriana per a la Nova Arquitectura Financera va explicar que l'establiment del Sucre és una necessitat i no la pretensió de fer algun aportació.

'No volem marcar un horitzó ambiciós perquè sí, sinó que és una urgència per a Llatinoamèrica', va argumentar.

Va advertir: 'Si seguim depenent del dòlar nord-americà estarem lligats a la seva angoixa permanent i al seu lògica de crisi'.

L'expert també va considerar el risc polític de no buscar nous camins en l'ordre financer i monetari.

"Els països de la regió, i en particular de l'Alba, enfrontem amenaces internes i externes de desestabilització política que poguessin veure's potenciades per elements de desestabilització econòmica", va precisar l'especialista.

Páez va participar a Caracas, Veneçuela, en un fòrum organitzat per la Secretaria Permanent del Sistema Econòmic Llatinoamericà i del Carib (Sela) per intercanviar idees sobre les reformes a l'actual arquitectura financera internacional.


Consideran al Sucre como instrumento innovador que rompe con herencia neoliberal

El Sistema Único de Compensación Regional (Sucre), iniciativa monetaria de la Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América (Alba), representa un mecanismo innovador que rompe con la herencia neoliberal en lo financiero, manifestó este sábado el presidente de la Comisión Ecuatoriana para la Nueva Arquitectura Financiera, Pedro Páez.

De acuerdo con el experto en finanzas, aunque el Sucre aún da sus primeros pasos, se perfila ya como el embrión de un proceso de soberanía monetaria para la región.

'América Latina tiene déficit en el pensamiento crítico, luego de décadas de sometimiento al criterio único neoliberal mediante el cual todo venía del norte, del Fondo Monetario Internacional y del Banco Mundial', dijo.

Para leer más ir a enlace:


Joan Herrera crida a l'esquerra contra l'ofensiva de dretes

El diputat al congrés per ICV-EUiA, Joan Herrera, ha apel·lat a la mobilització electoral de la 'gent d'esquerres' en general per respondre al que considera una 'ofensiva de la dreta' en els àmbits polític, econòmic i judicial. Herrera ho ha exemplificat amb el procés obert al jutge Baltasar Garzón, l'amenaça d'una retallada de l'autogovern o l'intent d'atribuir 'tots els mals' als immigrants, en referència a l'anunci fet per l'alcalde de Vic.

En aquest context, el dirigent d'ICV ha apel·lat a l'optimisme davant les pròximes eleccions al Parlament tot assegurant que 'encara hi ha partit'. També ha tornat a reclamar als partits polítics un 'pacte per expulsar la corrupció de la vida pública'.