dimarts, 23 de juliol de 2013

L'Institut Cartogràfic va pagar un milió d'euros en plànols al fill de l'expresident de La Caixa

Ivo Fornesa és un multimilionari català que ara viu al castell de Saint-Chartier, a la regió de Centre de França, i fill gran de Ricard Fornesa (foto) –qui va ser directiu, patró i president de La Caixa durant 30 anys– va rebre quantiosos contractes com a intermediari de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). El conjunt de les adjudicacions té un valor superior al milió d'euros i una part es va pagar amb diners que provenien dels fons de l'Obra Social de La Caixa.

Les amistats i les relacions familiars han estat una constant en les licitacions de la Generalitat de Catalunya al llarg dels 30 anys de pujolisme. S'ha pogut constatar en l'àmbit de la sanitat catalana, i en especial amb el cas del grup Serhs i l'empresari Ramon Bagó.

Unes pràctiques similars s'haurien produït a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), dirigit durant totes aquestes dècades per Jaume Miranda, i on es van fer adjudicacions multimilionàries a dit. Les empreses Noe Special Concepts i Kütral-Küruf van rebre entre l'any 2005 i l'any 2011 vuit contractes d'intermediació per a l'elaboració de plànols en edició facsímil (de Girona, Figueres, Lleida, Tarragona, Vilanova i Cervera), mapes de l'Índia, cartes nàutiques russes, assessories i l'edició d'un llibre.

El volum total del negoci puja a 1.059.000 euros i la major part va anar destinada a la impresió d'una vintena de facsímils (200 exemplars de cadascún d'ells), que van suposar un desemborsament de 604.000 euros, uns 100 milions de les antigues pessetes. Aquesta informació fou publicada ara fa dos anys per l'agència Sirius, però ara s'ha sabut que el propietari de les empreses escollides era Ivo Fornesa, el fill del tot poderós banquer Ricard Fornesa, i que una part del cost de les adjudicacions van anar a càrrec de l'Obra Social de La Caixa.

A través d'una resposta oficial amb segell de la Generalitat del secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Pau Villòria, es va poder esbrinar que diners amb origen a l'obra social havien anat a parar a mans del multimilionari fill del banquer: "Respecte a la publicació de facsímils entre els anys 2006 i 2008, amb un cost de 600.000 euros, s'ha de dir que aquestes publicacions han estat totalment finançades amb diverses subvencions rebudes per a tal objecte.

Aquestes subvencions van ser atorgades per la Caixa de Pensions, Obra Social, i sol·licitades mitjançant el Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya". Repassant les memòries de l'Institut Cartogràfic només hem pogut localitzar les subvencions per a l'edició de 9 dels 20 facsímils.

A més, segons han explicat treballadors i extreballadors de l'ICC, aquests facsímils eren un col·lecció de luxe que es destinava majoritàriament a fer regals per a 'personalitats'.

Ivo Fornesa: exlegionari, frare franciscà de Terra Santa i amo d'un castell


El fill gran de la saga del banquer Fornesa va néixer l'any 1959 i ha tingut un currículum amb tocs d'excentricitat. Va ser legionari durant un parell d'anys i posteriorment es va fer frare de l'ordre dels Franciscans de la Custòdia de Terra Santa. Pel seu paper d'empresari al sudest asiàtic va rebre la prestigiosa condecoració Friendship Award de mans de les autoritats xineses.

Les societats especialitzades en la cartografia i la geografia que ell presideix estan registrades a Tailàndia, des d'on ha fet negocis amb l'ICC. Recentment, però, s'ha traslladat amb la seva segona dona d'origen manchú i els seus fills fins el castell de Saint-Chartier, al cor de França. Ha invertit milions d'euros en la rehabilitació d'aquesta fortalesa medieval.

L'estrany cas de l'Institut Cartogràfic i els mapes de luxe regalats i rebaixats


L'Institut Cartogràfic de Catalunya és una empresa pública que pertany al Departament de Territori i Sostenibilitat. El director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), Jaume Miranda (a la dreta de la foto) fa gairebé 30 anys que ocupa aquest càrrec, col.locat pel govern de CiU i Pujol. Com és natural en aquest 30 anys ha anat teixint relacions que deuen ser el motiu pel que cap conseller s'ha atrevit a desposseir-lo del càrrec de direcció del "seu" institut. El que farem és estirar d'un d'aquests fils que s'han anat teixint durant aquests anys. El fil és el que l'uneix amb Ivo Fornesa, fundador de les empreses Noe Special Concepts i director de Kütral-Küruf segons s'afirma en aquesta notícia: http://www.adn.es/local/lleida/20091105/NWS-1555-China-barcelones-empresario-promocion-locales.html

Una curiosa notícia amb noms imputats en els tribunals de 21/09/06: La Fundació Gresol reunirà Ricard Fornesa, Alfredo Sáenz i Jordi Pujol

Notable èxit de convocatòria de la Fundació Gresol, que presideix Antonio Pont Amenós, del grup alimentari Borges. La cinquena Jornada Gresol, que se celebrarà a Valls el proper 29 de setembre, ha aconseguit atreure com a conferenciants, gens menys que a Ricard Fornesa, president de La Caixa, i a Alfredo Sáenz, conseller delegat de Banco Santander, que pronunciaran sengles discursos sobre les perspectives econòmiques.

Altres ponents són Jordi Pujol, el professor de l'IESE Alfredo Pastor i l'ex ambaixador a Moscou i Pequín Eugenio Bregolat, que parlaran sobre les oportunitats de negoci en els mercats emergents.

L'elenc d'oradors es completa, entre d'altres, amb Ramon Bagó, president del grup turístic Serhs i Jordi Robinat, president de Med Group, controlat pel guru financer Georges Soros.

Una massa d'aire fred del Pol Sud "acompanya" el passeig del capo Vaticà

La presència del capo del Vaticà al Brasil coincideix amb una onada de mal temps i neu al sud del país com no es vivia des d'almenys l'any 2000. En un país on la neu és un fenomen rar, gairebé exòtic, la notícia dels flocs blancs en 35 ciutats del sud competeix en els informatius amb la de la visita de Bergoglio amb motiu de la festa feixista nomenada Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). La capa de gel a l'Antàrtida arriba a un nivell rècord. Foto: Disturbis i repressió en la protesta per la visita del feixista Bergoglio.

Fins i tot a Rio de Janeiro fa avui un temps desagradable. Les platges de Copacabana i Ipanema estaven gairebé desertes aquest matí, amb un oceà embravit que no convidava al bany.

Una massa d'aire sec i fred polar-del Pol Sud, òbviament-és la responsable de la neu, que pot seguir caient en els pròxims dies. Les previsions indiquen que fins a la ciutat de Sao Paulo, la més poblada de Brasil, que està molt pròxima al tròpic de Capricorn ia una altura de 760 metres sobre el nivell del mar, els termòmetres poden baixar fins a només 8 graus centígrads o menys. La màxima serà de tot just 14 graus. En algunes ciutats de l'estat de Rio Gran do Sul van haver de tancar-escoles a causa de la neu.

Els meteoròlegs creuen que l'onada de fred pot ser degut a que la capa de gel a l'Antàrtida, en aquest hivern que l'hemisferi austral pateix en l'afeli, o focus de l'òrbita més llunyà del sol, és una de les majors des que van començar a realitzar-mesuraments per satèl·lit, el 1979.

Disturbis durant visita del capo del Vaticà a Rio


Violents disturbis es van registrar prop del Palau Guanabara, seu de la governació de Rio de Janeiro, minuts després que el capo del nazicatolicisme internacional abandonés el lloc. Una bomba casolana va ser trobada a Aparecida, on s'ha d'ubicar el gran farsant de la secta criminals, lladres i papanates i protector de la dictadura feixista Argentina.

Els incidents es van produir durant una manifestació a de milers de persones contra del governador de l'oligarquia carioca, Sergio Cabral, i en demanda d'un Estat laic. Segons ha informat la policia, diverses persones van ser detingudes, entre elles dos reporters de la cadena Midia Ninja, que transmet a través d'Internet, i diverses van resultar ferides, inclosos reporters. Els altres detinguts van ser conduïts a la comissaria per portar còctels Molotov, i un per desacatament a l'autoritat nazi de Rio.

Campanya per trobar criminals nazis a Alemanya

El Centre Simon Wisenthal ha començat a Alemanya una campanya informativa per facilitar la recerca i detenció dels criminals nazis encara impunes. Sota el lema de "Tard, però no massa tard. Operació última oportunitat II", els organitzadors fan una crida a la població perquè els ajudi en la seva recerca. "Alguns dels criminals segueixen lliures i vius. Ajudeu-nos a portar-los davant la justícia", es pot llegir en un dels 2.000 cartells informatius que preveu penjar a Berlín, Hamburg i Colònia al llarg de dues setmanes.

La campanya Operation Last Chance II (Operació última oportunitat) ofereix una recompensa de fins a 25.000 euros (32.000 dòlars) per pistes que ajudin a situar nazis. La iniciativa es va llançar ja a Àustria, Polònia, Romania, Hongria, Croàcia, Lituània, Estònia i Letònia.

Entre 60 i 120 nazis amb vida a Alemanya

L'iniciador de la campanya, Efraim Zuroff, calcula que hi ha encara entre 60 i 120 criminals nazis amb vida a Alemanya. Aquestes persones tindran actualment prop de 90 anys o més. "Ara és una mica més fàcil detectar criminals nazis a Alemanya", va declarar Zuroff en donar el tret de sortida a la campanya a Berlín. "Després del judici d'Ivan Demjanjuk a Munic 2011 es van modificar les bases legals. Ara ha prou amb la prova de que aquestes persones van treballar en camps d'extermini o en comandos de la mort. Abans era necessari demostrar que aquesta persona havia comès un crim concret", va explicar Zuroff.

La comunitat jueva alemanya va celebrar dilluns la campanya. "Es tracta en últim terme de fer justícia. I la justícia no té data de caducitat", va dir el president del Consell Central dels hebreus alemanys, Dieter Graumann.

Graumann considerar que a Alemanya es va trigar massa a jutjar molts responsables de crims nazis. "Lamentablement, en la Justícia de la postguerra es van cometre greus negligències", ha criticat. "Amb massa freqüència es va mirar a una altra banda per tal de no haver de denunciar tan sols a molts criminals. Però és millor tard que mai. Un comportament inhumà no hauria de quedar mai impune", ha reclamat Graumann.

Almenys nou morts i 86 ferits per nous disturbis al Caire

9 persones han mort per la repressió dels colpistes i 86 van resultar ferides ahir a la nit al Caire, partidaris del president Mohammad Mursi, enderrocat per un cop militar dels lacais d'Israel i els EUA, ha informat avui el Ministeri de Sanitat egipci. 74 persones continuen hospitalitzades, la majoria d'elles pateixen ferides de bala.

Els xocs es van produir en diferents punts de la capital egípcia, en particular a la zona de la plaça Tahrir. Ambdues parts van emprar armes de foc, va comunicar la cadena Sky News Aràbia. Segons un portaveu del Servei d'Urgències, 74 persones continuen hospitalitzades, la majoria d'elles pateixen ferides de bala.

Els xocs entre els seguidors i els detractors de l'enderrocat president islamista es produeixen pràcticament a diari després que el passat 3 de juliol el Exèrcit destituís Mursi i suspengués la Carta Magna en un uevo cop d'estat dictat per l'imperialisme sionista.

Segons la premsa, des de llavors l'exmandatari és retingut en una de les bases militars. La vespra, els fills de Mursi van advertir que denunciaran el segrest del seu pare davant la Cort Penal Internacional. El mateix dilluns, la Unió Europea va demanar -amb la boca petita de qui només és un lacai de les seves monarquies i plutocràcies sense credibilitat política alguna- al Govern colpista i il·legal egipci l'alliberament del president enderrocat i d'altres centenars de presos polítics en mans de l'oligarquia feixista.

Iran rebutja la decisió de la UE respecte a Hezbol·là

El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de l'Iran, Seyed Abas Araqchi, ha condemnat aquest dimarts la decisió d'incloure al braç militar de Hezbollah a la llista de les organitzacions terroristes per part de la UE i ha exigit la reconsideració d'aquesta mesura. En roda de premsa amb la participació de periodistes iranians i estrangers, Araqchi ha assenyalat que la mesura de la UE està en contra del Govern i el poble del Líban: "Hezbollah és reconegut i respectat per tota la nació libanesa així com per tots els països de la regió i els països musulmans" ha declarat.

"La resistència legítima de Hezbollah davant el règim d'Israel sempre ha estat respectada per la gent dels països de la regió i del món musulmà. Incloure el braç armat d'aquest grup en la llista de les organitzacions terroristes és una desconsideració per part de la Unió Europea i només complicarà la situació al Pròxim Orient", ha advertit.

En la seva intervenció, Araqchi també ha abordat el tema de l'ajornament de l'enviament de la legislació anual del Congrés dels EUA sobre les previstes sancions contra l'Iran a la Casa Blanca i la coincidència d'aquest ajornament amb la data de la carta adreçada al president dels EUA, Barack Obama per mitjà de la qual li han demanat nuar diàlegs amb l'Iran.

El sionista criminal Peres agraeix a la Unió Europea per considerar terrorista al braç militar de Hezbollah


El president del règim sionista, Shimon Peres, ha enviat un missatge d'agraïment a la Unió Europea (UE) per la seva decisió unànime d'incorporar a la branca militar del Moviment de Resistència Islàmica del Líban, Hezbol·là, en la seva llista d'organitzacions terroristes, com ell mateix havia reclamat amb els seus suborns i amenaces als països lacais de l'imperialisme anglosaxó europeus.

Així ho va informar dilluns el diari israelià 'The Jerusalem Post', i ha afegit que el mandatari del règim de Tel Aviv ha qualificat com "necessari" i "un pas prudent" aquesta iniciativa. Dilluns el feixista i genocida Obama també va transmetre la seva satisfacció per aquesta mesura, fruit dels esforços del lobby sionista, segons va revelar el diumenge un informe del diari britànic 'Financial Times' i que ja va avançar Sírius.

A principis de març, Peres va tenir una visita oficial a Europa per persuadir els països membres de la UE que prenguessin "mesures contra Hezbol·là", on ja comptava amb el sí del Regne Unit, França, Portugal i Països Baixos.

En el mateix context, la televisió libanesa Al-Manar, veu del Moviment, va sostenir que els vint es van doblegar davant la voluntat del règim de Tel Aviv en declarar aquesta decisió en contra de l'ala militar de Hezbollah.

La postura anihezbolá es va intensificar després que al febrer d'aquest any en curs, Bulgària emetés un informe manipulat, en què va responsabilitzar a aquest grup libanès per l'atemptat que va tenir lloc el 18 juliol 2012 contra un autobús turístic israelià a la ciutat búlgara de Burgas, a la vora del Mar Negre, en què van morir cinc israelians nouvinguts a aquest país europeu.

No obstant això, diversos analistes polítics coincideixen que mitjançant aquesta iniciativa, la UE busca frenar les activitats de la major agrupació militar no governamental de l'Orient Mitjà, que va proporcionar una dura derrota al règim israelià durant la guerra dels 33 dies en 2006.

Hezbollah critica la UE per qualificar la seva ala militar de terrorista

L'ala militar del moviment xiïta Hezbollah, inclosa per la Unió Europea en la llista d'organitzacions terroristes, va criticar en termes contundents aquesta decisió de Brussel·les.

"Hezbollah rebutja fermament la decisió de la UE ... la interpreta com una decisió injusta, agressiva, que no té justificació ni es basa en cap prova", assenyala l'ala militar del moviment en una declaració difosa per l'agència AFP.

La UE neoliberal i feixista inclou Hezbol·là en la seva llista de grups terroristes

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea (UE) han arribat aquest dilluns a una submissió total a les pressions dels EUA, la plutocràcia britànica i el sionisme per incloure a la branca militar del grup libanès Hezbol·là, anomenada 'Resistència Islàmica', si llista de grups terroristes, segons han informat fonts diplomàtiques. Així, segons el IV Reich dels feixistes europeus, el poble del Líban no té dret a defensar-se de les agressions dels seus terroristes i mercenaris o de l'estat criminal d'Israel.

El Suprem rebaixa la pena a Matas a 9 mesos i li evita ingressar a la presó

El Tribunal Suprem ha absolt Jaume Matas de tots els delictes, menys el de tràfic d'influències, pel que deixa la condemna a 9 mesos, el que probablement eviti que l'expresident del Govern ingressi a la presó. Gaspar Llamazares: "El Suprem segueix entestat a demostrar que no tots som iguals davant la justícia". Un magistrat rebat la decisió i s'aprecia una prevaricació de llibre. MÉS creu que la sentència contra Matas constata la corrupció del PP.

La Sala Segona del Suprem he fet pública avui la revisió de la sentència dictada pel Audiència de Palma que condemnava a Jaume Matas a 6 anys de presó. La sentència del Suprem elimina els delictes de malversació i prevaricació i manté la condemna per tràfic d'influències.

Les penes de menys de dos anys de presó permeten el compliment és de presó sempre que així ho decideixi el tribunal (cosa que passa gairebé sempre) i que no pesin sobre el reu antecedents penals anteriors, a més de que no es produeixi cap altra condemna posterior.

És a dir, amb tota probabilitat, Matas no ingressarà a la presó per aquesta causa, segons fonts jurídiques. És molt probable, segons les mateixes fonts, que passi el mateix amb els altres condemnats en el Cas Palma Arena, el mateix que implica Urdangarín.

Altres acusats


Això és així perquè el Suprem absol el periodista Antonio Alemany d'alguns dels delictes i perquè, tot i que manté diverses condemnes per prevaricació, malversació i falsedat en document mercantil, li imposa per elles una sola condemna de dos anys i tres mesos de presó, a més de inhabilitació per quatre anys i set mesos.

En exdirector general de Comunicació del Govern de Matas, Joan Martorell, el condemna per prevaricació i malversació i li imposa una pena de set mesos i un dia, a més d'inhabilitació per tres anys, i el publicista Miguel Romero li absol de tots els delictes. Les condemnes a Alemany i Romero es produeixen per l'anomenat «Contracte Menor», en el qual no està implicat Matas.

La sentència, de la qual ha estat ponent Carlos Granados, compta amb un vot particular del magistrat Alberto Jorge Barreiro, que considera que va haver condemnar-se a Matas per delictes de prevaricació i falsedat, encara que no per malversació, ni tampoc per frau. L'Audiència de Palma considerava provat que Matas va beneficiar amb diners públics al periodista que escrivia els seus discursos, Antonio Alemany amb actes produïts entre 2003 a 2007.

En aquest temps Matas va concedir a Alemany, mitjançant un concurs pantalla a favor de la seva empresa Nimbus, 200.000 euros per escriure els seus discursos i assessorar en matèria informativa, alhora que va influir per beneficiar-lo amb una subvenció de 450.000 euros per crear una agència de notícies.

Matas va ser condemnat per aquests fets a penes diferenciades: 5 anys, 3 mesos i 1 dia de presó en qualitat d'inductor pels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil, prevaricació i malversació, i 9 mesos i 1 dia de presó pel de tràfic d'influències.

El Suprem, que manté l'última pena (tràfic d'influències), no discuteix els fets provats, però sí la consideració delictiva que els va atribuir l'Audiència.

Pel que fa al concurs, diu el Suprem, es va adjudicar a una societat, Nimbus, que va realitzar treballs-com redacció de discursos i altres-pels quals va cobrar, la qual cosa «de cap manera» pot ser considerat prevaricació, ja que va haver un servei prestat a canvi dels diners pagats.

Pel que fa a la malversació, el tribunal accepta la tesi de la defensa dels reus, ja que mentre l'Audiència va condemnar perquè dels diners pagats a Nimbus es van deduir comissions per terceres persones, ara el Suprem considera que es tractaria, en tot cas, «d'un acord entre particulars».

Un magistrat rebat la decisió i s'aprecia una prevaricació de llibre


La sentència del Suprem que ha reduït a la mínima expressió la condemna a Jaume Matas, passant de 6 anys a 9 mesos de presó, no ha estat pacífica al si del mateix tribunal. Un dels cinc magistrats que ha format la sala, Alberto Jorge Barreiro, discrepa dels seus companys i entén que l'expresident balear va incórrer en un delicte de prevaricació en promoure un contracte "simulat" per pagar al periodista Antonio Alemany per escriure-li els seus discurs, en un clar "frau de llei".

Matas va ser condemnat per l'Audiència de Palma a 5 anys i 3 mesos de presó per delictes de frau a l'Administració, continuats de falsedat en document oficial i document mercantil, i continuat de prevaricació en concurs amb un altre, també continuat, de malversació de cabals públics. El Suprem anul · la aquesta condemna i tots aquests delictes, i manté només els 9 mesos de presó que se li van imposar a més per un delicte de tràfic d'influències, que és l'únic que creu que sí va cometre.

En la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Carlos Granados, el Suprem assenyala que en els fets provats per l'Audiència no concorren "rigorosament" els elements dels delictes dels quals estava acusat Matas (excepte el tràfic d'influències), pel que no pot ser condemnat malgrat "la consideració ètica sobre la reprochabilidad dels actes denunciats" que pugui tenir el mateix tribunal. Fins i tot, en parlar del delicte de frau a l'Administració que no aprecia, afegeix que sí que ha pogut haver una irregularitat administrativa o inclús un altre delicte, però no aquest.

En el seu vot particular, el magistrat Jorge Barreiro assenyala el seu desacord amb la majoria i argumenta les raons per les quals Matas sí va haver de ser condemnat, a més de per tràfic d'influències, per delictes de prevaricació administrativa, i falsedats en document oficial i mercantil.

El jutge discrepant és especialment taxatiu en relació a la prevaricació, en entendre que en el contracte que el Govern balear va preparar per pagar Alemany els seus serveis al president Matas, era clarament "simulat" i un "típic frau de llei", i a més va permetre al periodista saltar-se la llei d'incompatibilitats de la comunitat autònoma, a seguir col·laborant amb altres mitjans informatius. Segons la sentència, el contracte es va adjudicar per via d'urgència a una empresa ja concertada que havia acceptat els diners seria per pagar Alemany.

"Només cal deduir que el contracte administratiu sorgit del contracte públic organitzat pel Govern autònom era un contracte simulat, atès que qui anava a prestar el servei d'assessoria personal no era Miguel Romero ni la seva empresa (que va resultar adjudicatària) sinó Antonio Alemany", assenyala Alberto Jorge Barreiro.

I afegeix: "I no només era simulat per ocultar la persona que realment anava a actuar com a contractat realitzant les prestacions del contracte, sinó a més perquè encobria una causa lícita que ho anul·lava d'arrel, com era tenir com a fi evitar l'aplicació de la Llei d'incompatibilitats que regia a la Comunitat Autònoma de les Balears".

El magistrat discrepant conclou que "s'està, doncs, davant el típic frau de llei mitjançant el qual s'encobreix o oculta gràcies a la normativa de cobertura d'un concurs públic i d'un contracte administratiu l'incompliment real d'una llei autonòmica que imposa un règim d'incompatibilitats".

MÉS creu que la sentència contra Matas constata la corrupció del PP


El Grup MÉS ha valorat aquest mateix dimarts la sentència del Suprem que ratifica la condemna contra l'expresident Jaume Matas per un delicte de tràfic d'influències, afirmant que la pena de presó de nou mesos imposada a l'antic mandatari balear per l'Alt tribunal "constata la corrupció política del PP".

La diputada del Grup MÉS Fina Santiago ha assenyalat que dos dels quatre presidents del PP que ha tingut aquest país, Gabriel Canyellas i Jaume Matas, han comès delictes acreditats relacionats amb la corrupció política.

Així mateix, els econacionalistes reclamen que es retornin tots els doblers públics malversats en relació amb aquest cas, incloent-hi els doblers que va cobrar de forma irregular l'Agència Balear de Notícies, controlada per Antonio Alemany.

Des de la formació recorden que es tracta de la primera sentència dels més de 20 casos judicials oberts que afecten Jaume Matas i el Govern del PP durant la legislatura 2003-2007.

El TS absol d'apologia a quatre condemnats per exhibir fotos de gudaris

El Suprem ha absolt quatre persones, que van col·locar fotos de presos d'ETA a Basauri (Biscaia) durant les festes patronals, del delicte d'enaltiment del terrorisme pel qual els havia condemnat l'Audiència Nacional. El TS, que va revisar el cas en vista pública el passat mes de juny, ha acceptat el recurs dels condemnats Irene Rodero, Serafina Rei, Begoña Garro i Juan López i ha anul·lat la sentència de l'Audiència Nacional franquista en una sentència coneguda avui.

L'Audiència Nacional va considerar provat que van pegar fotos reclamant l'acostament de presos al País Basc i favorables als objectius d'ETA, incloent-hi imatges personals de terroristes, als carrers de Basauri, i els va condemnar a un any de presó i vuit d'inhabilitació.

El Suprem assenyala en la seva sentència que sí està provat que els condemnats expressessin la demanda que els presos al·ludits fossin reagrupats en centres penitenciaris propers als seus domicilis d'origen, així com la de que un d'ells fos posat en llibertat per raó de la malaltia que patia.

Però no hi va haver, segons el relat de fets provats que fa l'Audiència, acte de lloança, enaltiment, enaltiment, justificació o promoció alguna de l'activitat terrorista, diu el Suprem.

Així les coses, "la simple reivindicació d'una aproximació dels presos a casa que, per descomptat, entraria dins la lícita manifestació de mers desitjos i pretensions, està emparada pel dret constitucional a la llibertat d'expressió", conclou la sentència absolutòria.

Maria Antònia Munar, condemnada a sis anys de presó per prevaricació i frau

L'Audiència de Palma ha condemnat a l'expresidenta del Consell de Mallorca i d'Unió Mallorquina Maria Antònia Munar a sis anys de presó pels delictes de prevaricació, frau i revelació d'informació confidencial comesos en el procés per a la venda del solar públic de Can Domenge.

En una sentència dictada avui, la secció segona de l'Audiència provincial condemna també l'exvicepresident del Consell Miquel Nadal com a autor dels mateixos delictes, encara que li imposa quatre anys de presó per la seva menor responsabilitat jeràrquica.

Així mateix, el tribunal castiga amb un any de presó a l'empresari Román Sanahuja, que va pagar un suborn per guanyar el concurs d'adjudicació dels terrenys, a un any l'exconseller d'Economia Miquel Àngel Flaquer, a un any i mig l'advocat Santiago Fiol, ja vuit mesos l'exconseller de Territori Bartomeu Vicens.

Sobre Maria Antònia Munar ja pesa una condemna a cinc anys i mig de presó per l'anomenat cas Maquillatge la confirmació està pendent del recurs plantejat davant del Tribunal Suprem, institució que acaba de ratificar la sentència a quatre anys de presó per a Miquel Nadal pel cas Voltor.

CiU i ERC eviten que Espadaler i Prat tornin a comparèixer a la comissió de pilotes de goma

CiU i ERC han evitat que tornin a comparèixer el conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, i el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, a la comissió d'estudi dels models de seguretat i ordre públic i l'ús de les pilotes de goma, després de les noves revelacions del cas Ester Quintana. La petició l'ha formulat el grup d'ICV-EUiA, després que Espadaler expliqués que han apartat a set agents de la Brigada Mòbil (Brimo) per ocultar que van actuar a la zona on Quintana va resultar ferida, i ha comptat amb el suport de PSC, PP, Ciutadans i CUP.

Bosch ha justificat la seva petició d'aquesta nova compareixença perquè en la primera dels dos responsables polítics no van esmentar aquesta nova versió del cas, per a saber si després de finalitzar les compareixences a la comissió mantenen els seus posicionaments, i les seves conclusions definitives abans de formular les conclusions de la comissió.

El diputat de CiU Lluís Guinó ha excusat el seu vot en contra perquè considera que la comissió "no és l'espai més adequat per a abordar aquest cas" que està sent objecte d'investigació judicial i perquè la comissió s'ha creat per estudiar el material antiavalots.

La diputada d'ERC Gemma Calvet considera que el cas Quintana no és l'objecte d'estudi de la comissió, i, malgrat que no descarta demanar compareixences a la comissió d'Interior, considera que no és el marc adequat que acudeixin de nou a la comissió de les pilotes de goma. Per Calvet, aquesta proposta sobrepassa la finalitat de la comissió i suposaria "danyar la capacitat de treball i el sentit institucional d'aquesta comissió".

Des del PSC, Xavier Sabaté ha considerat "pertinent" que comparegui el conseller per donar explicacions com més aviat per les últimes revelacions que ja ha explicat a l'opinió pública, però el grup s'ha abstingut a laLa petició va ser realitzada per ICV-EUiA després de conèixer que Interior ha apartat set agents per amagar que van actuar on Ester Quintana va ser heridaa compareixença de Prat perquè demanen la seva dimissió. Ha explicat que no veuen necessari que torni a comparèixer perquè posen en dubte la seva credibilitat després que des Mossos s'hagin donat fins a quatre versions diferents del cas Quintana, i l'ha acusat de "mentir reiteradament" al Parlament.

Bauzá i Rajoy: una cursa d'idiotes, ignorants i feixistes

El president corrupte i feixista de les Balears, José Ramón Bauzá el farmacèutic delirant, va fer ahir una xerrada per a idiotes congènits del PP, mentint i explicant contes en una cursa a veure qui la diu més grossa i qui demostra ser més feixista, idiota i subnormal amb el seu amo Rajoy, en què va destacar que el desgovern balear ha estat el primer en atemptar contra l'educació i carregar-se el sistema d'immersió lingüística a les Illes. Bauzá, en la seva ignorància i mentida crònica, va relacionar els mals resultats educatius amb la immersió, fent gala de la seva coneguda estupidesa i fatxendería. L'inepte lladre va passar per alt la dada aclaparadora que desmenteix totes les seves homilies per a nazicatòlics: el 90% dels pares i mares d'alumnes prefereix el català a l'hora de matricular els fills a l'escola. Foto: dos idiotes d'armari dels hipòcrites del PP.

Recordà, així mateix, que les Illes Balears eren 'a la cua educativa d'Espanya i d'Europa' -el que continua sent amb proves tan clares com la seva pròpia mesquindat- i que des de feia dècades tot el debat educatiu de les Balears havia recaigut exclusivament en la qüestió lingüística, gràcies als feixistes corruptes del PP com ell.

La conferència la va fer a Madrid, on fou presentat per Mariano Rajoy, amb l'assistència de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, els ministres de Defensa, Foment, Sanitat, Agricultura i Ocupació, el president del congrés espanyol, Jesús Posada, i la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre.

El president va recordar que el setembre s'aplicaria per primera vegada el sistema 'de tractament integral de llengües', que liquida la immersió.

Segons Bauzá, aquesta modificació del sistema educatiu no va ser fruit només del PP, sinó de la majoria de la societat, 'que és qui dóna suport al projecte polític que vam presentar'. Tot plegat, va dir, dóna 'per primera vegada llibertat als pares per escollir la primera llengua vehicular de l'educació dels seus fills', perquè 'han de ser els pares que han d'escollir allò que considerin millor per als seus fills.'

La mesura, va afegir, 'no resol tots els problemes de l'educació', però serveix per a eixamplar 'les llibertats de les persones' i orientar l'educació 'cap a la competitivitat dels nostres nens en un futur en què les nostres fronteres seran molt més enllà de les fronteres de la nostra comunitat i país i on hauran de competir amb nens de tot el món'. 'Un sistema educatiu no pot tenir complexos ni mesures a curt termini", va acabar dient.

La majoria escull el català


Bauzá va passar per alt en aquesta homilia per nazicatòlics i retrasats mentals una dada aclaparadora que el desmenteix: prop del 90% dels pares i mares d'alumnes prefereix el català a l'hora de matricular els fills a l'escola.

Gandia contra el batlle feixista del PP i en defensa de l'escultura d'Antoni Miró

Entitats, artistes i personalitats de Gandia han fet pública una carta al Consell Valencià de Cultura per a exigir que el batlle feixista, ignorant i idiota del PP, Arturo Torró, no retire l'escultura d'Antoni Miró instal·lada fa sis anys a la plaça del 25 d'abril. Torró ha anunciat que la retirarà el dia 1 d'agost en un acte que els signants de la protesta consideren 'un greu despropòsit'. Entre els signants hi ha Nèstor Novell, Josep Piera, Joan Muñoz en representació de Pluja Teatre i Maria Josep Escrivà en representació de la societat literària Saforíssims.

Entitats, artistes i personalitats de Gandia han fet pública una carta al Consell Valencià de Cultura per a exigir que el batlle Arturo Torró, del PP, no retire l'escultura d'Antoni Miró instal·lada fa sis anys a la plaça del 25 d'abril. Torró ha anunciat que la retirarà el dia 1 d'agost en un acte que els signants de la protesta consideren 'un greu despropòsit'. Entre els signants hi ha Nèstor Novell, Josep Piera, Joan Muñoz en representació de Pluja Teatre i Maria Josep Escrivà en representació de la societat literària Saforíssims.

L'escultura d'Antoni Miró fa un paral·lelisme entre l'ocupació borbònica del País Valencià i el quadre de Velázquez 'La rendició de Breda'. Es tracta d'un monument en ferro amb un frontal de 25 metres que va ser dissenyat i preparat exactament per a la plaça que porta el nom de '25 d'abril'.

Protesta d'Acció Cultural

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) també demana públicament al batlle de Gandia, Arturo Torró, que 'no continue censurant els artistes valencians, i repose en el seu lloc les escultures d'Artur Heras que ha fet retirar i no execute l'amenaça de retirar també l'obra d'Antoni Miró', que hi ha a l'entrada de la ciutat.

'La censura d'obres artístiques per motius polítics –obres que fa anys que són en espais públics, que dignifiquen l'espai urbà i que han esdevingut referències culturals de la ciutat– és una pràctica que no és pròpia d'estats democràtics, i que establiria un perillós precedent, legitimant que amb cada canvi de govern municipal es pogueren produir també canvis en el patrimoni artístic d'una ciutat', diu l'entitat. Acció Cultural entén que el patrimoni artístic hauria de mantenir-se 'per sobre de batalles partidistes i decisions personals i unilaterals de batlles', perquè 'la cultura és un valor que uneix i transcendeix els sectarismes'.

ACPV diu que cal denunciar que es prengui la decisió sense cap mena de diàleg ni amb els artistes autors de les obres ni amb els professionals de la cultura ni amb els representants elegits democràticament pels ciutadans com a regidors, 'volent imposar una decisió arbitrària, unilateral i només motivada pel desig de censura'.

En el cas de l'escultura d'Antoni Miró, cal tenir present que va ser un encàrrec per a la commemoració dels 300 anys de la batalla d'Almansa –per això porta el títol de '25 d'Abril de 1707'– i, en aquest sentit, 'és una obra que recupera la nostra memòria històrica i simbolitza la voluntat dels valencians de recuperar l'autogovern i la llibertat'. ACPV la considera 'un missatge de plena actualitat que potser el batlle de Gandia no valora, perquè sembla més preocupat pels turistes madrilenys –segons declaracions seues aparegudes en la premsa– que no pels valencians'. Torró va dir que els madrilenys no entenien l'escultura i que calia retirar-la.

Per tot això, l'entitat demana al batlle que reconsidere 'una decisió que només pot provocar tensió i desprestigiar el seu govern i la seua persona, no només en la ciutat de Gandia, sinó en tota la comarca de la Safor i el País Valencià'.

Així mateix, l'entitat demana a la consellera de Cultura i al president Fabra que intervinguin 'per evitar un despropòsit que també els afectaria en tant que dirigents del partit en el qual milita el batlle de Gandia i, per tant, els faria coresponsables del resultat final del conflicte'.
L'escultura d'Antoni Miró fa un paral·lelisme entre l'ocupació borbònica del País Valencià i el quadre de Velázquez 'La rendició de Breda'. Es tracta d'un monument en ferro amb un frontal de 25 metres que va ser dissenyat i preparat exactament per a la plaça que porta el nom de '25 d'abril'.

Protesta d'Acció Cultural


Acció Cultural del País Valencià (ACPV) també demana públicament al batlle de Gandia, Arturo Torró, que 'no continue censurant els artistes valencians, i repose en el seu lloc les escultures d'Artur Heras que ha fet retirar i no execute l'amenaça de retirar també l'obra d'Antoni Miró', que hi ha a l'entrada de la ciutat.

'La censura d'obres artístiques per motius polítics –obres que fa anys que són en espais públics, que dignifiquen l'espai urbà i que han esdevingut referències culturals de la ciutat– és una pràctica que no és pròpia d'estats democràtics, i que establiria un perillós precedent, legitimant que amb cada canvi de govern municipal es pogueren produir també canvis en el patrimoni artístic d'una ciutat', diu l'entitat. Acció Cultural entén que el patrimoni artístic hauria de mantenir-se 'per sobre de batalles partidistes i decisions personals i unilaterals de batlles', perquè 'la cultura és un valor que uneix i transcendeix els sectarismes'.

ACPV diu que cal denunciar que es prengui la decisió sense cap mena de diàleg ni amb els artistes autors de les obres ni amb els professionals de la cultura ni amb els representants elegits democràticament pels ciutadans com a regidors, 'volent imposar una decisió arbitrària, unilateral i només motivada pel desig de censura'.

En el cas de l'escultura d'Antoni Miró, cal tenir present que va ser un encàrrec per a la commemoració dels 300 anys de la batalla d'Almansa –per això porta el títol de '25 d'Abril de 1707'– i, en aquest sentit, 'és una obra que recupera la nostra memòria històrica i simbolitza la voluntat dels valencians de recuperar l'autogovern i la llibertat'. ACPV la considera 'un missatge de plena actualitat que potser el batlle de Gandia no valora, perquè sembla més preocupat pels turistes madrilenys –segons declaracions seues aparegudes en la premsa– que no pels valencians'. Torró va dir que els madrilenys no entenien l'escultura i que calia retirar-la.

Per tot això, l'entitat demana al batlle que reconsidere 'una decisió que només pot provocar tensió i desprestigiar el seu govern i la seua persona, no només en la ciutat de Gandia, sinó en tota la comarca de la Safor i el País Valencià'.

Així mateix, l'entitat demana a la consellera de Cultura i al president Fabra que intervinguin 'per evitar un despropòsit que també els afectaria en tant que dirigents del partit en el qual milita el batlle de Gandia i, per tant, els faria coresponsables del resultat final del conflicte'.

La merda de marca Espanya

En tan sols un any, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha hagut de destituir tres càrrecs importants del cos consular espanyol perquè s'havien excedit o bé havien estat poc exemplars. Juan Carlos Gafo, fins ara número dos de la Marca España, ha estat l'últim de perdre el càrrec, després d'haver insultat els catalans. El juliol de l'any passat García-Margallo va haver de destituir de manera fulminant l'ambaixador d'Espanya a Polònia, Francisco Fernández Fábregas, pels excessos el dia que celebrava l'Eurocopa; i l'abril passat el cònsol a Boston, Pablo Sánchez Terán, fou destituït per haver desatès les víctimes de l'atemptat a la marató.

La destitució de Fernández Fábregas va arribar pocs dies després de l'emissió d'un reportatge a Intereconomía en què es veia com cridava descontroladament per la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, en un sopar acompanyat de convidats diversos –'joves empresaris', deia la cadena– amb qui saltava cada vegada que hi havia un gol. En la celebració posterior va arribar a dir: 'Donarem pel sac els francesos. Vinga, xampany francès!' Fernández Fábregas era ambaixador a Varsòvia des del setembre del 2008. Abans havia estat cap de protocol de la Casa del Rei (1996-2000) i ambaixador a Bèlgica (2000-2004).

El mes d'abril passat, enmig de la commoció per l'atemptat en la marató de Boston, va sorprendre la notícia que el cònsol d'Espanya en aquella ciutat, Pablo Sánchez-Teran, havia tancat les oficines en l'horari normal i havia desatès els afectats. Va dir que ja era hora de plegar i va tancar el consolat dues hores després de les explosions. Ni tan sols va facilitar cap telèfon per a oferir informació als damnificats i a les famílies, que remetia als hospitals si no s'hi havien pogut comunicar. Va acabar essent destituït.

Sánchez-Terán ja s'havia fet veure un episodi controvertit el 2004, quan era cònsol a la ciutat argentina de Córdoba. El dia de la Hispanitat va declarar: 'Molt pitjor estarien, o estaríem, sota les civilitzacions inca, asteca, maputxe, sioux, apatxe, que han estat idealitzades per historiadors i antropòlegs, per bé que és prou coneguda la divisió de castes que tenien i el seu caràcter imperialista i sanguinari.'

Despeses increïbles

A més dels casos escandalosos que han motivat destitucions, el cos diplomàtic espanyol també ha aixecat polèmica per les despeses, publicades totes al BOE, relacionades amb els edificis i el protocol de consolats i ambaixades. Per exemple, l'ascensor de la casa de l'ambaixador a l'ONU va costar 165.000 euros de fons públics; la residència de l'ambaixador a Rabat, sis milions; l'ambaixador a Tòquio es va gastar 560.000 euros en decoració i mobles per a la residència oficial; el de Londres, 1.770.040,36 per construir 'habitatges per a diplomàtics'; els mobles del consolat general d'Espanya a Nova York van costar 259.530,88 euros; el ministre d'Afers Estrangers es va gastar al desembre 4.849.428,91 euros en l'ambaixada a Jordània; i la coberteria oficial i aixovar de luxe per a les ambaixades va costar 330.400 euros, pagats amb fons públics. Són tot de despeses publicades al butlletí oficial de l'estat i que Pere Aragonès, diputat d'ERC al parlament, ha difós a la xarxa amb l'etiqueta #cosesdelBOE.

No poder votar el 25-N


Encara hi ha hagut més denúncies de l'actuació del cos diplomàtic espanyol. Sense anar gaire lluny, abans de les eleccions al parlament del 25 de novembre passat centenars de catalans de l'estranger es van exclamar per les dificultats a l'hora de votar. Molts no ho pogueren fer i molts van criticar el mal tracte rebut dels responsables de consolats i ambaixades espanyols.

La policia carrega contra l'escratxe feminista per la discriminació en la reproducció assistida

Centenars de persones es van concentrar ahir a la tarda davant del Ministeri de Sanitat en protesta contra la proposta d'Ana Mato d'excloure a dones lesbianes i solteres dels tractaments d'inseminació artificial de la sanitat pública. El escrache feminista es va saldar amb càrregues policials puntuals, almenys una persona detinguda i diversos identificats.

La policia va carregar contra els centenars de persones que s'havien congregat davant la seu del Ministeri de Sanitat de Madrid en protesta per la proposta de la ministra de Sanitat, Ana Mato, d'excloure a dones lesbianes i solteres dels tractaments de reproducció assistida de la sanitat pública.

Difós per les xarxes socials, el escrache va ser convocat per diferents col · lectius feministes en protesta contra el dret a la maternitat només al costat d'un home. La convocatòria va començar a les 20:00 hores davant del Ministeri de Sanitat, moment en què els agents van comunicar a alguns dels assistents que es tractava d'una concentració no autoritzada. Amb lemes com 'sóc lesbiana, no sóc estèril' o 'menys repressió policial i més educació sexual', la concentració es va desenvolupar de manera pacífica fins que els manifestants van tallar el Passeig del Prat en direcció a Cibeles. Un cop a la plaça amb el trànsit tallat, es van produir les càrregues policials i alguns incidents amb periodistes.

Fins a última hora, la protesta s'havia carecterizado per un ambient reivindicatiu però pacífic amb dones i homes de totes les edats. Miquel, un dels assistents, considera que "el que està fent aquest govern és un atemptat directe contra els drets de la dona, una mesura que s'afegeix a la resta del sistema, als valors catòlics tradicionals que volen imposar-nos i que degraden la dona ". Per la seva banda el blocaire i activista Shangay Lily ha declarat que "aquesta mesura és una prova més de la hipocresia del PP que governa d'esquena al poble ia la realitat de la societat".

Els assistents es van manifestar contra la intenció del Ministeri de Sanitat de limitar la subvenció d'aquests tractaments a parelles heterosexuals amb problemes de fertilitat, parelles que han d'estar formades per dones menors de 40 i homes que no superin els 55.

Aquesta proposta va ser remesa des de Sanitat a les comunitats autònomes com a avançament del que es tractarà aquest dimarts al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), reunió que regularà els serveis que entren dins de la cartera bàsica. Des del Partit Popular neguen un tracte discriminatori en els criteris d'inclusió i justifiquen aquest gir per motius econòmics, davant la necessitat de "prioritzar". A la reunió també es posaran sobre la taula possibles canvis en altres serveis relatius a Genètica, Cribratge Neonatal, el càncer de mama, colorectal, cèrvix i implants cardíacs i vasculars.

A més aquest veto s'ha produït en el que els convocants han anomenat un "context d'ofensiva generalitzada contra els drets de les dones". Els moviments socials, associacions i assemblees participants han apel·lat a l'exclusió dels anticonceptius d'última generació, a la restricció de la interrupció voluntària de l'embaràs o al nou registre de dones víctimes de violència de gènere que només comptabilitzarà com a tal a les dones ferides que romanguin un mínim de 24 hores a l'hospital.

Fins als falcons de l'aeroport de Fabra a Castelló són il·legals

L'aeroport de Castelló no guanya per polèmiques. La Guàrdia Civil ha inculpat per contraban d'espècies protegides i falsificació de documents i certificats al falconer Fernando Olmos, a la empresa (Art Falcó) li va adjudicar el PP del mafiós Carlos Fabra al control de fauna d'aquest aeròdrom. Olmos és responsable també d'aquest servei en altres tres aeroports d'Aena: Tenerife Nord, Tenerife Sud i La Palma. L'operació, iniciada a instàncies de la fiscalia de Castelló, ha acabat amb la intervenció de 123 animals exòtics, 11 dels quals són espècies destinades als aviaris de diversos aeroports espanyols.

La Guàrdia Civil ha detectat que "molts dels exemplars" de les seves instal.lacions no tenen la documentació legal necessària i va observar exemplars amb anelles obertes (el que li fa sospitar que les intercanviaven entre aus). A més, altres rapinyaires tenien documentació que acreditaria que tenen 20 anys tot i tenir condicions morfològiques de més joves (els agents creuen que usaven documentació d'animals morts). Finalment, les instal·lacions inspeccionades "no tenien autoritzacions". Tot un reguitzell d'irregularitats que ha portat la Generalitat a rescindir precipitadament el contracte per al control d'aus de l'aeroport de Castelló. L'empresa de Fernando Olmos havia començat a operar a principis d'any.

Des del gabinet de vicepresidència de la Generalitat van explicar aquest dilluns que, després de la marxa de Carlos Fabra de l'empresa pública Aerocas, s'ha iniciat una auditoria per rebutjar els contractes prescindibles. Entre ells està el del control de fauna adjudicat a l'ara investigat, ja que no hi ha una previsió per a l'obertura de l'aeroport. "El coneixement de les irregularitats ha accelerat l'anul·lació del contracte, que es va rescindir l'11 de juliol", han indicat. El servei s'havia adjudicat per uns 82.000 euros anuals.

La investigació es va iniciar a instàncies de la fiscalia de Castelló, després de l'aparició, en diferents habitatges particulars i un nucli zoològic de la província de Castelló, de cinc exemplars de duc i un àguila harris. Tots ells estaven anellats amb els codis d'una empresa dedicada als treballs de falconeria en aeroports de diferents províncies i a la realització d'espectacles de vol i exhibició d'aus rapinyaires.

El jutjat d'Instrucció 3 de Vinaròs va ordenar inspeccionar el centre de cria, les instal·lacions destinades a les exhibicions i els aviaris dels aeroports que gestiona l'empresa. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha apuntat que el sospitós no està imputat pel jutjat. "Únicament, de moment, ha intervingut en l'autorització de les entrades i registres", han indicat.

L'Operació Crisàlida, liderada pel Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) juntament amb agents de Navarra i Tenerife i la Unitat Central Operativa de Medi Ambient, s'ha saldat amb la intervenció de 123 exemplars, 11 d'ells en diversos aeroports nacionals. La Guàrdia Civil no ha concretat si es tracta de les rapinyaires de l'aeroport de Castelló, però Aena reconeix que en els seus aeroports s'han retingut cinc exemplars (quatre a Tenerife Sud i un a Tenerife Nord), per la qual cosa quedarien sis que estarien destinats a terminals externes a la xarxa d'Aena, com és el cas del de Castelló. La xarxa estatal ha facilitat, a requeriment del jutjat, la relació de tots els contractes en vigor amb l'empresa de Fernando Olmos i prestarà "especial atenció".