dimecres, 10 d’abril de 2013

CCOO considera una 'fragant injustícia' la sentència del TSJC

CCOO de Catalunya ha considerat una "fragant injustícia fer prevaldre criteris de molts pocs per imposar-ho a les majories". El sindicat ha valorat així la darrera interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a la introducció del castellà a tota l'aula on hi hagi un alumne els pares del qual hagin reclamat un ensenyament bilingüe per la via judicial. ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP també han rebutjat al Parlament la interlocutòria del TSJC que estén l'ús del castellà a tota l'aula quan un alumne ho demana.

CCOO ha manifestat la necessitat "d'aturar l'agressió permanent" que significa pels centres haver de justificar de manera reiterada les "més que demostrades bones pràctiques educatives i l'eficàcia del sistema d'escola catalana". Ha afegit que garantir l'accés al català a tots els alumnes és "un dret de ciutadania".

El sindicat ha reiterat que hi ha veus clares de tècnics, professionals de l'educació, lingüistes i acadèmics que han demostrat reiteradament "la bondat i eficàcia del model". "És una greu irresponsabilitat i una fragant injustícia fer prevaldre criteris de molts pocs per imposar-ho a les majories", ha declarat el sindicat en un comunicat.

CCOO ha afegit que "no s'entén de cap manera" que la demanda d'una família pugui condicionar i obligar la immensa majoria. Argumenta que s'entén menys encara quan l'actual model garanteix l'aprenentatge tant del català com del castellà.

Per tot això, ha reiterat la voluntat de defensar "amb fermesa" el model d'immersió lingüística per garantir la cohesió social i els drets de tota la ciutadania.

ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP defensen l´escola en català


ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP han rebutjat la interlocutòria del TSJC que estén l'ús del castellà a tota l'aula quan un alumne ho demana. Tots ells han defensat l'escola en català i el sistema d'immersió lingüística. La republicana Marta Rovira ha remarcat que els tribunals no poden estar per sobre d'una llei aprovada al Parlament i de la voluntat majoritària d'un poble; Rocío Martínez-Sampere, del PSC, ha carregat contra la politització que es fa de la llengua a l'escola i ha negat que hi hagi un problema real en aquesta matèria; L'ecosocialista Dolors Camats ha apostat per blindar el model i ha criticat els que volen "atiar la divisió", mentre que Quim Arrufat (CUP) ha cridat a la desobediència.

En roda de premsa al Parlament, Marta Rovira ha remarcat que els tribunals no poden modificar el que un Parlament ha aprovat, en referència a la LEC, i més per la demanda d'un sol alumne. Al seu parer, la voluntat popular i de la cambra catalana i l'aval internacional a la immersió han de prevaldre per sobre de la decisió del TSJC. "Només podem entendre la llei al servei dels ciutadans, perquè si no, això generaria el caos, la descohesió social i una manca de cohesió lingüística a les escoles", ha advertit Rovira, que ha afegit que aquesta interlocutòria, a més, genera una "absoluta indefensió" a la resta de famílies que volen l'escola en català.

La socialista Rocío Martínez-Sampere ha rebutjat la politització que es fa de la llengua que intenten alguns creant un problema que no existeix. Després d'expressar la seva defensa "absoluta" de l'escola catalana, ha anunciat el seu suport a les accions jurídiques que ha anunciat la consellera d'Ensenyament.

ICV-EUiA demana l'incompliment de la resolució del TSJC sobre l'escola catalana


La portaveu d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha demanat avui el no compliment de la resolució emesa pel TSJC que indica que s'ha d'introduir el castellà en aquelles aules on hi hagi algun alumne que ho demani. "No entenem que amb la voluntat de preservar un dret el malmetin els drets de la resta", ha dit Camats sobre la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al mateix temps que ha demanat que la "prioritat" ha de ser "preservar el model d'escola en llengua catalana perquè és un model d'èxit que garanteix que tots aprenguin dues llengües al final de l'escolarització".

I és que Camats ha explicat que el sistema educatiu català està regulat per garantir la llengua vehicular en català i la immersió lingüística i garanteix un tracte personalitzat a aquells no catalanoparlants quan arriben a Catalunya i s'incorporen en el sistema educatiu. Camats ha denunciat que a Catalunya "hi ha una intenció real de grups polítics i d'una minoria de gent de dividir el país" per la llengua. "A Catalunya no hi ha enfrontament per la llengua sinó que es construeix per treure'n rèdit" ha dit la portaveu ecosocialista que ha indicat que el fet que siguin només 17 les famílies que han demanat aquest tracte diferenciat demostren que són una "minoria".

A parer de Quim Arrufat (CUP), l'única alternativa fins que Catalunya assoleixi la independència és la "desobediència" de la comunitat educativa i de la societat, la "fidelitat" a l'escola en català i la "revolta" als carrers. Aquesta és la forma, ha dit, d'evitar que el català estigui en la situació en què es troba al País Valencià i les Illes Balears.

Somescola crida a la desobediència contra la resolució del TSJC

Somescola.cat ha manifestat la seva profunda indignació per la darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha reiterat que no existeix cap conflicte lingüístic a Catalunya. La plataforma, que conformen sindicats, entitats socials i associacions de pares, ha lamentat que la interlocutòria del TSJC 'vol desestabilitzar i crear sensació de conflicte discriminatori a les escoles'. La plataforma ha fet una crida a la desobediència i ha reclamat al Departament d'Ensenyament que es mostri més ferm que mai.

Per a Somescola.cat, el que planteja aquesta resolució és 'el pas previ als criteris d'espanyolització que fonamenten el projecte de nova llei impulsada per Wert'.

La nova interlocutòria del TSJC obliga a la introducció del castellà a tota l'aula on hi hagi un alumne els pares del qual hagin reclamat un ensenyament bilingüe per la via judicial.

Somescola.cat ha afirmat que la interlocutòria del TSJC vol introduir ara un nou factor contra la convivència a les aules i a les escoles: 'la imposició de l'interès d'unes famílies per damunt de les altres i la idea que el castellà és una llengua que du associada una prevalença de drets basant-se en la doctrina que el castellà és una llengua de rang superior a la catalana, pel damunt, si cal de les lleis i la voluntat de la societat'. Per a la plataforma, aquesta posició és 'el pas previ als criteris d'espanyolització que fonamenten el projecte de nova llei d'educació impulsada pel ministre Wert'.

D'altra banda, s'ha mostrat convençuda que els mestres no aplicaran la interlocutòria a les seves aules i ha reclamat, 'més que mai', que Ensenyament 'es mostri ferm i no executi la interlocutòria del tribunal'. Per a Somescola.cat aquesta situació 'sobrepassa tots els límits d'un país que vol viure en llibertat'.

El PP intenta vetar la llei andalusa sobre expropiacions d'habitatges buits i el PSOE el repta a aplicar-la a tota Espanya

Gallardón, ministre de Justícia de l'Opus Dei, "estudiarà" la legalitat de les mesures anunciades per la Junta d'Andalusia per expropiar temporalment l'ús d'habitatges en procés d'execució hipotecària per destinar-les a persones en circumstàncies d'emergència social. En resposta a la vetllada amenaça del PP, el president del govern de coalició PSOE-IU d'Andalusia José Antonio Griñán ha assegurat que el decret-llei és "plenament constitucional", ha anunciat que hi haurà noves mesures contra l'exclusió social i el PSOE ha reptat el PP a fer el mateix per a tot Espanya.

La resposta al problema dels desnonaments ha de ser comú per al conjunt dels espanyols, "al marge de la comunitat on visquin", ha assenyalat el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón que ha vetat amb taxes la asisgtencia legal a la majoria d'espanyols, i estudiarà "l'encaix legal" de la mesura per intentar vetar.

El decret-llei aprovat avui pel Consell de Govern de la comunitat andalusa té una disposició que possibilitarà a la Junta expropiar temporalment, durant un període màxim de tres anys, l'ús d'immobles immersos en execucions hipotecàries instades per bancs. La mesura pretén garantir el dret a l'habitatge de les persones amb especials circumstàncies d'emergència social afectades per processos d'execució hipotecària.

Davant els dubtes sobre la constitucionalitat de la normativa, Griñán ha convidat als que així ho consideren que "vagin al Dret Comparat, a França o al Regne Unit, on fins i tot preveuen la confiscació en aquells casos en què els habitatges no s'utilitzen".

Griñán ha recordat que hi ha una sentència del Tribunal Constitucional de 1987 relativa a la reforma agrària que "deia que el dret de propietat porta com una cosa inescindible seva utilitat social, és a dir que la propietat té una funció social en la nostra Constitució, no es pot parlar d'un dret il·limitat que no es pot tocar".

El decret-llei, que es publicarà aquest dijous al Butlletí Oficial de la Generalitat de andalucia (BOJA), es tramitarà posteriorment com a projecte de llei al Parlament, de manera que si alguna formació veu "inseguretat jurídica" té l'oportunitat de presentar les "esmenes corresponents", ha afegit el president andalús.

Respecte a les sancions previstes en el decret a bancs i immobiliàries que no lloguin els habitatges buits, ha explicat que el seu objectiu no és recaptar, sinó que es produirien perquè hi ha un problema social que el seu govern vol "solucionar".

Del que es tracta és de "reconvertir un dret de propietat en un arrendament", ha explicat Griñán sobre la disposició que possibilitarà a la Junta expropiar temporalment l'ús d'immobles immersos en procediments de desnonament.

A Andalusia hi ha al voltant de 700.000 habitatges desocupats, de les quals entre 350.000 i 500.000 pertanyen a persones jurídiques, i des del 2007 s'han produït uns 86.000 desnonaments.

El PSOE diu que "es poden fer més coses"

Pel secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, la mesura que ha pres la Junta d'Andalusia sobre expropiacions demostra que es poden fer "moltes més coses" de les que està fent el Govern.

El PSOE ha anunciat a més que en la sessió de control al Govern de la setmana que ve al Congrés dels Diputats preguntarà a l'Executiu per què no imita les mesures contra els desnonaments aprovades per la Junta d'Andalusia.

Serà el diputat per Màlaga Miguel Ángel Heredia el que preguntarà a la ministra de Foment, Ana Pastor, "les raons per les quals el Govern no posa en marxa mesures efectives, com les decretades recentment per la Junta d'Andalusia, per frenar els desnonaments i augmentar el parc d'habitatges en lloguer".

Les presons de Cuba, com les empreses espanyoles o millors

El govern cubà ha autoritzat l'accés de la premsa estrangera a diverses presons i han mostrat al món els resultats d'un sistema de disminució de rigor que ha fet que la meitat dels presos gaudeixin d'un règim obert que els permet treballar fora i visitar als seus familiars i ha reduït la violència en els centres penitenciaris. Hi ha a Cuba 57.000 reclusos dividits en 5 presons de màxima seguretat, 40 normals i 155 centres oberts. En totes les presons hi ha escoles d'oficis i l'Estat els garanteix un lloc de treball a tots els presos alliberats.

Un d'aquests últims és La Lima, el director, el major Jorge Fonseca, va dir a Públic que avui la meitat dels reclusos es beneficien de la menor rigorositat però el projecte a nivell nacional és arribar a tenir en els pròxim anys "al 70% dels interns en règim obert".

Al Combinat de l'Est es troben els presos més perillosos de l'Havana, a molts d'ells ni tan sols se'ls permet treballar. Aquest penal té la taxa de participació laboral més baixa del país, només el 27%, mentre la mitjana nacional supera el 40%. No obstant això, també hi ha un sistema que premia la bona conducta i la integració en els programes de reinserció que va obrint portes a la feina, a l'estudi, l'aprenentatge d'un ofici i fins i tot a la reducció de condemna ia la possibilitat d'arribar a ser traslladat a un règim més obert.

Cuba cada vegada va oferint més beneficis als presos com programes d'inserció laboral, formació o visites familiars

A la presó hi ha escoles per aprendre oficis i es pot treballar en un desballestament d'automòbils. L'enginyer Rafael Farsa ens explica que al penal "entren uns 25 vehicles cada setmana, als quals els recuperem peces per un valor d'un milió de dòlars a l'any". Els presos guanyen un salari d'uns 20 dòlars mensuals però hi ha incentius més forts per treballar. Entre ells, se'ls augmenta les visites conjugals, es redueix fins a 4 mesos per any la condemna i s'avança cap a formes més obertes de reclusió.

Pel que sembla aquest sistema d'estímuls està reduint el nivell de violència entre els reclusos. "Això mai serà un bon ambient però violència no hi ha", ens confirma Daniel Acuña, un reclús de 25 anys, acusat de robatori amb força, al que trobem jugant beisbol. Ens aclareix que "tampoc hi ha violència sexual". En l'actualitat hi hauria menys de 6 ferits per arma blanca a l'any, segons explica el cap de sanitat penitenciària, Dr Mariano Izquierdo.

Afegeix que la incidència de la SIDA és menor perquè els portadors estan en un penal especial, evitant així la propagació del virus. A més es fan proves anuals a tots els reclusos i se'ls proporciona el tractament d'antiretrovirals als 0 positius. "A mi em donen tot el que necessito per la meva malaltia, ara em estan estudiant per operar d'una mama", ens diu a l'hospital Lianes Lamonth, que va ser diagnosticada com a portadora en entrar a presó i traslladada a un centre especial de Sant Josep, als afores de l'Havana.

Els reclusos no es queixen tant de les condicions de vida del Combinat però diversos dels que vam entrevistar protesten per les llargues esperes per al judici i la duresa de les condemnes -Espanya té les penes més altes d'Europa per als delictes menors i les menors per els delictes financers, estafadors i defraudadors-. Les lleis de Cuba no posen un temps límit per acusar formalment a una persona, mentre que a Espanya els delictes de l'oligarquia prescriuen abans d'acabar el llarguíssim tràmit judicial pel col·lapse total d'un sistema concienciudamente obsolet i corrupte.

A la sala d'espera Delia Enríquez compte que el seu marit ja fa dos anys pres sense condemna, "l'acusen de receptació però segueix a l'espera que l'instructor present càrrecs". Mirin el cas Gürtel amb tots a casa esperant que prescrigui o s'els indulti, el Palma Arena -Matas condemnat en sentència ferma a 8 anys i a casa tan content, i Urdangarín al Golf a viure del tirà amic del sogre- o el del Palau-Millet-Ferrovial-CiU, o Adigsa-Felip Puig-Port de Barcelona, ​​i ja veuran si és llarga i injusta la demora cubana... Sobre tot quan no hi ha a Cuba cap llei feta a mida (ad hoc) contra l'enemic per part dels hereus del genocidi franquista amb l'immoral doctrina Parrot, condemnada pel Tribunal dels Drets Humans d'Strasbourg i que el PP es nega a aplicar.

Un dels reclusos aprofitar per cridar: "aquí es violen tots els drets dels presos, a mi que em manin per a la base militar de Guantánamo, allà on estan" els dolents "però no es tortura a ningú", segons el cretí i per conya dels presents. Mentre que el colombià Rafael Bustamente condemnat per tràfic internacional de drogues i l'italià Simone Fini, acusat de l'assassinat d'una adolescent cubana, cridaven des dels seus cel·les que eren innocents i estaven "segrestats per la dictadura". Pobres alliberadors!

Els centres penitenciaris oberts

Durant els últims anys han augmentat els centres penitenciaris oberts de mínima seguretat, als quals s'arriba per mèrits assolits al seu pas per altres penals o perquè el delicte comès és lleu i el reclús no representa un perill per a la societat, va explicar el Major Jorge Fonseca, cap del centre de reclusió oberta de la Lima.

S'hi concentren ara els reus per delictes econòmics o de corrupció, amb els que tant el Partit Comunista com el govern sempre han estat implacables. A La Lima hi ha més d'un centenar de presos que compleixen sentència per delictes econòmics. Jesús Quintero, de 60 anys, confessa que va ser condemnat "per malversar 250.000 $ en una signatura estrangera".

En aquests centres el treball és extern, fonamentalment treballen en brigades de construcció d'habitatges i en neteja de la ciutat. Van i vénen de la feina sense escorta policial, la seguretat del penal és mínima i els presos poden anar a visitar la seva família un cop al mes durant 72 hores però si s'escapoleixen tornen al penal tancat.

Els recursos s'han d'integrar als programes de treball i estudi amb la finalitat que en acabar la condemna tinguin un ofici amb el qual guanyar-se la vida. De tota manera tots els que són alliberats surten amb un lloc de treball en una empresa estatal, gràcies a un acord a nivell nacional. A més hi ha un "grup multidisciplinari" que coordina accions amb la família perquè aquesta influeixi sobre l'intern.

El 2007, quan Raúl Castro va assumir la presidència, la política carcerària va ser una dels molts aspectes que es van desenvolupar cap a un nou canvi i adaptació als temps de crisi del capitalisme i de regeneració de la revolució. El govern va impulsar llavors la creació de desenes d'aquests centres penitenciaris oberts a tot el país per traslladar els presos no perillosos a condicions de menys rigor.

El 2010 es va ordenar l'alliberament de 250 presoners comuns vindicados com polítics, mitjançant un acord amb el govern espanyol i l'Església Catòlica, dels que molts van venir a Espanya i on algun es va suïcidar després denunciant el tracte sofert pel PP quan la publicitat anticomunista dels "dissidents" no se la creia ja ningú. Molts han demanat tornar a Cuba, el que van signar no fer quan es van anar cap el meravellós món capitalista espanyol, ple de llibertat.

Un any després es van amnistiar a 3.000 presos comuns i es va anunciar que cada any es repetiria l'acció per a aquelles persones que ja no representen un perill de cara a la societat. I finalment se li va perdonar la vida a tots els condemnats a penes de mort que estaven a l'espera d'execució.

Un informe certifica que el bisfenol A -present a envasos d'aigua i aliments- és cancerigen

El bisfenol A es troba en un gran nombre de productes que utilitzem en la nostra vida quotidiana ja que forma part del plàstic policarbonat, que conforma els envasos de determinats productes alimentaris, l'aigua, els CD o, fins i tot, els biberons infantils. Aquest mateix dimarts, l'Agència Nacional de Seguretat Sanitària de França (Anses) ha publicat un dels informes més alarmants respecte al BPA, en què assegura que pot ser altament perjudicial per a les generacions futures, especialment pel que fa al càncer de pit. Es tracta d'un compost que, en major o menor grau, es troba en l'organisme de totes les persones, i que s'elimina a través de l'orina. Un dels llocs on s'ha trobat major quantitat de BPA és a les ampolles d'aigua de plàstic.

Fa gairebé vuitanta anys, des que va ser descobert, el bisfenol A és al punt de mira dels professionals sanitaris, però mai fins aquest precís moment els científics s'havien trobat amb tal quantitat de dades que refrendasen els perills que aquest compost pot comportar.

Fins ara, els Informes d'Avaluació de Risc realitzats per la Unió Europea assenyalaven, després de l'avaluació de més de mil estudis, que no hi ha cap relació entre el compost i el càncer. No obstant això, la recent investigació assegura que els fetus que han estat exposats a l'úter a les mateixes taxes de BPA que sol tenir la població general tenen més possibilitats de patir càncer de pit quan creixin. L'estudi assenyala que en un 23% dels casos, les dones embarassades estan exposades a nivells del compost potencialment perillosos.

França ha declarat il·legal el compost

Aquest dur anàlisi es troba en sintonia amb els moviments que s'estan produint en la política francesa, ja que el passat 10 d'octubre, el Senat francès va declarar il · legal el compost en ser considerat com perjudicial per a la salut, una mesura ratificada per l'Assemblea Nacional al desembre i que haurà de implantar d'aquí a l'any 2015.

A l'hora de prohibir el compost va ser determinant la participació d'un grup de biòlegs francesos, que van comprovar que el BPA pot tenir efectes negatius en la fertilitat, així com ocasionar càncer de mama o diabetis. No obstant això, van considerar que alguns dels problemes que s'havien localitzat en animals, com els que afectaven la pròstata o al tiroide, no han gaudit de suficient evidència científica com per assegurar aquesta relació, tot i que no s'han de descartar encara.

Un nou panorama legislatiu


Els resultats d'aquesta investigació acaben de veure la llum pública, i potser obliguin a redissenyar la legislació que sobre el compost existeix en altres països com Espanya, on l'any passat la Fundació Viu Sa demanar seguir l'exemple francès i prohibir el BPA, ja que es tracta, segons ell, de l '"disruptor endocrí". La Unió Europea, fins ara, només ha prohibit la fabricació de biberons infantils amb aquest compost, una mesura aprovada el 2011. El reglament comunitari vigent, el 10/2011/EU, indica que el límit de migració específic es troba en 0,6 mg / kg.

El Parlament Europeu aplicar el principi de precaució davant qualsevol potencial efecte negativoLa última notícia que fa a la Unió Europea és la referida a l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que la passada setmana va anunciar que retardaria el seu pronunciament sobre el bisfenol A fins al mes de novembre, tot i que estava previst en un primer moment per maig. El Parlament Europeu va votar el passat mes per l'acceleració de les decisions sobre aquest compost, amb l'objectiu d'aplicar el principi de precaució davant la possibilitat de l'existència d'uns potencials efectes negatius.

Als pots, envasos i ampolles d'aigua

L'estudi francès també assenyala quines són les principals fonts de contagi del component. La primera és la dieta, que suposa el 84% de l'exposició al BPA de la dona embarassada. D'aquest percentatge, al voltant de la meitat pertany a la resines epoxi que s'obtenen de la reacció del bisfenol A amb epiclorohidrina, que solen estar presents en un gran nombre de pots o envasos en què es comercialitzen els aliments i l'aigua embotellada.

No obstant això, es desconeix d'on prové entre el 25 i el 30% del BPA present en els organismes de les dones analitzades. Com que forma part dels plàstics policarbonats, el compost també pot ser trobat en cotxes, avions, ulleres, estris mèdics o vernissos.

El bisfenol A pot ser substituït per altres tipus de bisfenol diferentesUno dels casos més preocupants, assenyala la investigació, és el de les caixeres que treballen contínuament amb tiquets de compra. Com ja indiqués altre estudi publicat l'any 2010, tal com passa amb els rebuts d'aparcament, en la tinta d'aquests documents també hi ha certa quantitat de BPA, cosa que va ser reconegut tant per la direcció del grup Carrefour com per la paperera Koehler.

Els fills de les mares amb més contacte amb aquests rebuts tenen, segons Anses, més probabilitats de patir problemes de comportament, obesitat o alteracions de l'aparell reproductor femení. Això ha fet que alguns dels nous rebuts siguin impresos amb altres tipus de bisfenol A menys nocius.

El TC declara nul el sistema de càlcul de la cotització en contractes a temps parcial

El Tribunal Constitucional considera que el sistema que utilitza la Seguretat Social per calcular els períodes de cotització en els contractes a temps parcial quan se sol·licita el cobrament d'una pensió contributiva «vulnera l'article 14 de la Constitució Espanyola, «tant per lesionar el dret a la igualtat com també, a la vista de la seva predominant incidència sobre l'ocupació femenina, per provocar una discriminació indirecta per raó de sexe».

Aquest mètode de còmput, vigent en la Llei General de Seguretat Social des de 1998, ja va ser qüestionat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el passat mes de novembre, quan va dictar una sentència en la qual qualificava d'discriminatori el tracte que donava la legislació espanyola als treballadors a temps parcial respecte als contractats a temps complet.

El TC ha dictat aquesta sentència arran d'una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, derivada al seu torn del cas d'una treballadora a la qual li va ser denegada una pensió contributiva de jubilació per no haver reunit el període mínim de cotització de 15 anys exigit per a això.

La dona tenia acreditats 18 anys de cotització, onze d'ells a jornada a temps parcial, però insuficients per complir els requisits. Un cas semblant, el d'una altra treballadora que havia cotitzat 18 anys a temps parcial, va ser el que va portar a la justícia europea a dictaminar que la normativa espanyola era discriminatòria.

L'alt tribunal espanyol creu que les regles de càlcul utilitzades «no aconsegueixen evitar els resultats especialment costosos i desmesurats a que la norma pot conduir».

Segons la seva opinió, la norma segueix mantenint una diferència de tracte en el còmput dels períodes cotitzats entre els treballadors a temps complet i els treballadors a temps parcial, que no està justificat per les exigències de contributivitat del sistema, tal com ja va afirmar en seva sentència de desembre de 2004.

Sanitat suspèn la comercialització de diversos fàrmacs per l'osteoporosi

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris AEMPS ha ordenat suspendre la comercialització de diversos fàrmacs per l'osteoporosi que contenen calcitonina, ja que assaigs clínics indiquen "un lleuger increment de risc de tumors associat a tractaments prolongats".

En una alerta, l'AEMPS ha suspès l'autorització de comercialització dels medicaments d'administració intranasal que contenen calcitonina i està actualitzant la informació del producte dels preparats injectables.

S'han d'utilitzar en períodes curts de temps

Com a conseqüència dels resultats d'assaigs clínics, l'AEMPS ha demanat als professionals sanitaris que no prescriguin ni dispensin preparats de calcitonina intranasal i la devolució de les existències disponibles en oficines de farmàcia i magatzems de distribució que es durà a terme "mitjançant els canals habituals ".

A més, assenyala que els preparats de calcitonina injectable s'han d'utilitzar durant períodes curts de temps a la dosi mínima eficaç.

El TSJC obliga a fer la classe en espanyol si un sol alumne ho demana

El TSJC franquista resol en una interlocutòria que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat haurà d'introduir l'espanyol a les aules de l'alumne la família del qual hagi demanat per via judicial d'estudiar en espanyol. La interlocutòria amb data del 6 de març diu que el sistema 'ha d'adaptar-se a tota la classe –o unitat escolar– de la qual forma part aquest alumne', cosa que afecta tots els estudiants, i no només l'alumne en concret. I, per si no quedava prou clar, afegeix: 'El que s'ha acordat afecta l'alumne juntament amb tots els seus companys'.

El TSJC desestima els recursos de reposició presentats per deu famílies contra les mesures cautelars dictades el mes de gener d'enguany per aquest mateix tribunal, que restringia l'escolarització en castellà als fills de les famílies que ho demanessin. El tribunal desestima, doncs, d'estendre-ho a tots els alumnes del sistema educatiu, però, en canvi, sí que du que quan un alumne demani classes en castellà 'el sistema s'ha d'adaptar a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part aquest alumne'.

Disset famílies

Fins ara, tant el TSJC com el Tribunal Suprem havien ratificat una posició comuna: si una família demanava que el seu fill fos escolaritzat en castellà havia de tenir una atenció individualitzada però això no afectava pas al funcionament de tot el sistema, basat des de fa més de trenta anys en la immersió.

Tot just la setmana passada la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, informava que aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies havien sol·licitat que el castellà fos llengua vehicular als centres dels seus fills. La dada contrasta amb les sol·licituds del curs anterior, 2011-2012: s'havien fet 106 sol·licituds. Ho va dir reponent una pregunta parlamentària formulada per PP i Ciutadans.

La corrupció de CiU i l’Arquebisbat porten a la fallida l’Hospital de Sant Pau

La direcció de l’Hospital de Sant Pau ha demanat al Protectorat de Fundacions del Departament de Justícia de la Generalitat que prengui les actuacions jurídiques que consideri oportunes per tal d'aconseguir la viabilitat del centre, que té un patrimoni net negatiu de quasi bé 300 milions d’euros, segons la Sindicatura de Comptes. Gestiona l’Hospital la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, governada per un patronat anomenat 'Molt Il·lustre Administració' (MIA), format per l’Arquebisbat, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Foto: ahir el nazicatòlic Artur Mas li va regalar a l'arquebisbe una medalla d'or, per la seva 'feina' amb els espoliats per CiU i el seu soci a Madrid PP, amb el que roba la secta dels diners públics.

En un comunicat, el president del Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària, Xavier Pomés, ha reconegut que la intervenció per part de Justícia esdevé la "darrera oportunitat" per sortir d’aquesta situació, però també ha volgut deixar clar que és una mesura "de caire temporal" que busca "donar les garanties a tots els processos que s'hagin d'endegar en el futur, tant a nivell del Patronat com de l'equip de gestió", "donar total garantia jurídica a les actuacions dels membres de l'equip directiu" i "decretar en cada moment i circumstància aquelles decisions que, ajustades a dret, es considerin més apropiades”.

La fundació de l’Hospital de Sant Pau acumula diversos escàndols i irregularitats, els més destacats dels quals són els d’excàrrecs que van seguir cobrant tot i no treballar-hi o adjudicacions que es van donar a dit en les obres de construcció del nou hospital. L’últim episodi es va conèixer recentment, amb la decisió del jutjat social número 21 de Barcelona, que va condemnar la fundació que gestiona l’hospital a retornar a més de 400 metges 3,3 milions d’euros que els va retallar entre 2010 i 2012.

El tribunal va entendre que la decisió de la fundació de treure’ls el 5% de les nòmines, basant-se en el decret 3/2010, aprovat per la Generalitat el maig de 2010, que imposava una retallada del 5% del sou dels funcionaris no s’ajusta a dret perquè la fundació no és pública, tal com van denunciar els treballadors, tot i que des de la direcció juguen constantment al doble joc de concertada i privada, segons denuncien els empleats. El mateix tribunal ja va considerar inconstitucional aquesta retallada del 5% als treballadors del Sant Pau fa deu mesos, quan va asseverar que entenia que els drets i les llibertats dels ciutadans no es poden regular per legislació d'urgència i que la retallada de sou no respectava el caràcter vinculant del conveni col·lectiu.

Deute amb la Seguretat Social


Per altra banda, la Seguretat Social reclama a la direcció de l’hospital 11,1 milions d’euros en concepte de cotitzacions socials dels treballadors no pagades. Inspecció de Treball ha aixecat una acta d’infracció perquè el centre no va pagar entre 2008 i 2012 diverses cotitzacions, ja que no va considerar com a hores extra la feina de molts empleats més enllà de la seva jornada laboral.

Altres irregularitats sonades


La Fundació que controla l'Hospital gestiona el conjunt històric de l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau [a la imatge] i, amb el finançament de la Generalitat, va construir el nou centre hospitalari en l’extrem nord-est del conjunt modernista, les obres del qual van iniciar-se l’any 2000 i va ser inaugurat l’any 2010 En aquest procés de restauració es van detectar determinades irregularitats, així com en la construcció del nou hospital, en el que s’han detectat adjudicacions a dit.

A banda dels casos de les adjudicacions a dit i el de les retallades sentenciat dilluns, la direcció de l’hospital té sobre la taula denúncies per haver realitzat un ERO el 2012 que va afectar 1.406 treballadors durant 15 dies, i pel que també va ser denunciada per Metges de Catalunya (MC) la Generalitat, que el va auroritzar, per “pressumpta prevaricació” perquè "no es van donar les causes econòmiques legalment exigibles", segons MC.

També hi ha obert el cas contra cinc exdirectius i exalts càrrecs de l’hospital i el patronat per suposada malversació de fons públics en haver signat contractes ficticis pels quals tres d’aquests imputats haurien cobrat sense treballar. Els altres dos encausats són els responsables de la direcció de l’hospital que els haurien signat aquests contractes. El cas més flagrant és el de Ricard Gutiérrez Martí, gerent de l'Hospital de Sant Pau entre 2001 i 2004, va seguir cobrant un salari d'uns 140.000euros anuals durant set anys més després de deixar el càrrec, fins el 2011, segons revela un informe de la Sindicatura de Comptes.

Hollande esclata contra els paradisos fiscals

François Hollande s'ha declarat aquest dimecres "ferit i turmentat" pel cas protagonitzat pel seu exministre d'Hisenda, Jerome Cahuzac, que va mantenir durant 20 anys comptes secrets en paradisos fiscals. El president francès ha comparegut davant la premsa després d'un consell de ministres i ha anunciat un "pla de xoc" contra els paradisos fiscals, i per moralitzar i donar transparència a la vida pública. Hollande ha emfatitzat que serà "implacable i intractable" amb el frau fiscal i la corrupció: tot país que es negui a donar informació bancària serà considerat per França com un paradís fiscal.

El president socialista ha declarat la guerra als paradisos fiscals, i ha demanat a Europa i al món la seva eradicació definitiva, abans d'anunciar que França obligarà els seus bancs a "publicar cada any la llista completa de les seves filials a l'estranger, país per país, i haurien d'indicar a què es dediquen". "En altres paraules", ha dit Hollande, "cap banc podrà amagar transaccions realitzades en un paradís fiscal".

El president creu que Europa no ha fet tot el que havia per lluitar contra l'evasió fiscal i ha afirmat que ha arribat el moment de posar-se a la tasca estenent els intercanvis automàtics d'informació. Segons ha advertit, tot país que es negui a donar informació bancària serà considerat per França com un paradís fiscal. En aquest sentit, Luxemburg ha reiterat aquest dimecres que està disposat a aixecar el secret bancari, però només a partir de gener de 2015.

Sobre l'exemplaritat de la política, el president francès ha llançat la creació "d'una alta autoritat, totalment independent", que "vigilarà de manera exhaustiva" la situació patrimonial dels ministres, parlamentaris i caps de grans administracions, abans i després de l'exercici de seves funcions.

El Govern habilitarà més una fiscalia especialitzada en delictes econòmics per lluitar contra la delinqüència financera, la corrupció i el frau fiscal, i els ministres i parlamentaris seran obligats a publicar el seu patrimoni (aquesta norma existeix ja, encara que fins ara només es feia de forma voluntària).

L'oposició conservadora no ha trigat a criticar els anuncis d'Hollande. El cap de l'UMP, el neloiberal Jean-François Copé, ha afirmat que cap de les decisions preses hauria evitat el cas Cahuzac, i ha acusat Hollande de no fer la més mínima autocrítica i de tirar sobre tota la classe política les càrregues de l'escàndol del seu exministre. Segons l'UMP -que té el seu excap Sarkozy imputat-, les declaracions obligatòries de patrimoni només contribuiran a estendre un "voyeurisme insà" entre els francesos i no seran eficaces.

Hollande ha dedicat un passatge de la seva intervenció a la política econòmica, i ha afirmat que el seu objectiu segueix sent el mateix, "equilibrar els comptes públics per poder reorientar la política europea cap a un major creixement". La serietat pressupostària i la competitivitat, ha dit, és el que permetrà a França "tenir més pes" a Europa. "Però rigor no és el mateix que austeritat", ha matisat. "Austeritat és baixar els salaris i tenir un atur del 15% o el 20%". Per fi, ha demanat que "l'austeritat no sigui l'única política a Europa".

Els continus insults i manipulacions del fatxenda Sala i Martín

El professor Vicenç Navarro respon als últims insults personals i manipulacions de les dades realitzades pel feixista a sou de CiU Sala i Martin (foto): "En un recent article (l'original en català es va publicar a la revista societat.cat i la seva versió en castellà en públic) feia una crítica al programa titulat Lliçons d'Economia de la televisió pública catalana, TV3, per la seva manca de pluralitat en la presentació del coneixement econòmic, ja que tal programa es centrava únicament i exclusivament en les opinions de l'economista Sala i Martín (SIM), ben conegut per la seva sensibilitat neoliberal. Demanava jo als directors de tal programa que, o bé canviessin el títol del mateix, titulant-lo "Lliçons d'ultraliberalisme" (doncs hi ha moltes més sensibilitats en el món acadèmic econòmic que la ultraliberal) o bé que diversifiquessin la seva oferta convidant a economistes d'altres sensibilitats al costat de la d'aquest economista".

La meva crítica era al programa. Assenyalava com els postulats del neoliberalisme apareixien en les tesis i propostes de l'economista que monopolitzava el programa, publicant alhora evidència que qüestionava cada un dels postulats que apareixien en les tesis i propostes de tal economista (mostrava, per exemple, com el dèficit l'Estat federal dels EUA havia disminuït i no augmentat durant l'Administració Obama, com a símbol havia indicat). La carta no estava dirigida a ell sinó a la direcció del programa. Sabia, però, i així ho vaig indicar en el meu article, que tal senyor respondria, no rebatent les meves crítiques, sinó insultant.

I així va ser. SiM és extraordinàriament predictible en les seves respostes. En aquest cas, fins i tot es va excedir, i sense contestar o debatre cap de les meves crítiques i evidències, ell i els seus seguidors van passar directament a insultar-me a mi i ni menys als meus pares, intentant negar que fossin expulsats del magisteri (com he escrit en una altra ocasió), o que jo hagués lluitat contra la dictadura, aspectes irrellevants, per cert, en els temes sota discussió. Tal estratègia responia a l'intent de, en no poder desacreditar els arguments, intentar desesperadament desacreditar l'autor i la seva credibilitat, aconseguint comportaments d'una mesquinesa extrema. En cap altre país on he viscut en el meu llarg exili (al qual em referiré més endavant) he trobat un comportament tan mesquí com el de les dretes espanyoles i catalanes.

A causa de les enormes caixes de ressonància que té aquest personatge, sento la necessitat d'aclarir diversos punts. Sim assenyala que no contesta les meves crítiques perquè li insult. Vegem qui insulta a qui. En el primer article que es va referir a mi responent a la crítica de les dades que presentava a La Vanguardia lloant el president Reagan, em va dir "Chupacabras" que, segons va escriure, és una "bèstia extraterrestre que s'alimenta de la sang i les entranyes de les cabres" (veure" La llegenda del xupacabres", La Vanguardia. 12.07.04) (adjunt-ho la meva resposta al seu article insultant, mostrant les dades que qüestionen la seva lloança al president Reagan sense que aparegui de la meva part cap insult).

Suposo que simplement, acostumat a no veure la realitat com és, no veu cap insult en nomenar-me "xupacabres". A partir de llavors, SiM rarament utilitza el meu nom, Vicenç Navarro, substituint-lo per aquest insult, alternant amb sarcasmes com Don Vicente o altres ironies insultants, de les quals ell és plenament conscient. Fins i tot en la seva última intervenció, SiM escriu "El xupacabres sembla que té ganes de sortir a la tele i no sap com fer-ho". Aquest és el nivell intel·lectual del seu discurs.

Una situació idèntica apareix en el seu escrit quan, de nou sense contestar a cap de les crítiques que faig en el meu article, intenta desacreditar encoratjant als seus seguidors en el seu Facebook que mirin a la meva biografia alguna cosa que pugui dañarme. I al final creu que l'ha trobat. En la transcripció del seu Facebook posa la seva conclusió (escrita en lletres majúscules): Navarro va ser becat per Franco. I assenyalava que això mostrava que no era cert que els meus pares havien estat represaliats per la dictadura, o que jo havia lluitat contra la dictadura.

L'evidència que havia trobat i que suposava avalava la seva tesi, era que jo havia rebut una beca que es donava a la Universitat als fills de mestres (que ell defineix com "Beca de Franco"). Ja havia aconseguit -creia ell- el que intentava, que fos jo (no els meus arguments crítics de la seva postura) el que va ser subjecte de sospita i crítica, i no els seus arguments neoliberals que no tenen credibilitat.

Si algú vol saber de la meva biografia, he fet algunes referències a ella en els meus escrits. Els meus pares, que eren directors de l'escola pública de Gironella, una localitat del Berguedà al peu dels Pirineus, on vaig néixer, van ser expulsats del magisteri quan les tropes feixistes van ocupar Catalunya, realitat que he descrit per assenyalar i denunciar la repressió que van patir els mestres. A la meva mare li van permetre més tard tornar al Magisteri, amb la qual cosa vaig tenir l'oportunitat de rebre una beca que es donava als fills de mestres.

Quant a la meva participació en la lluita contra la dictadura, és ben coneguda. Està fins i tot escrita, i no per mi, en els fulls de les gasetes del SUT, el Servei Universitari del Treball -part del sindicat feixista SEU- infiltrat per la resistència antifeixista i que més tard va ser prohibit, doncs intentava posar en contacte el món estudiantil universitari amb la classe treballadora d'aquest país. La meva responsabilitat en el SUT, organització en la qual el PSUC i el que es deia el FLP (més tard FOC) van participar activament, és també coneguda, ja que molts dirigents polítics d'avui a Catalunya des Pasqual Maragall, de sensibilitat socialista, o Pep Termes, de sensibilitat comunista, entre molts altres, van participar-hi.

He escrit també sobre aquesta poc coneguda història de la resistència antifeixista. I la meva col·laboració des de l'exili amb el Partit Comunista, de la qual també estic orgullós, és també coneguda i reconeguda fins i tot en un dels llibres de Santiago Carrillo.

Quant a la seva acusació que li insult, em remeto al text on -segons ell- l'insult-ho. Indica SiM que "li acuso de treballar per al règim de Pinochet". En el meu article, però, jo no faig aquesta acusació. El que escric és diferent. Vaig escriure "Sala i Martín proposa la privatització total de la Seguretat Social, tal com va fer el General Pinochet". Enlloc indicar que va treballar per Pinochet. Sala i Martín (SiM) va tergiversar el que jo vaig dir per arribar a la seva conclusió, cosa que fa constantment, com va indicar ja en el seu dia Branko Milanovic, l'expert més conegut en l'evolució de les desigualtats socials (The Ricardian Vice: Why Sala-i-Martin's Calculations of World Income Inequality are wrong, 2002). Tal autor ha subratllat que simplement arriba a nivells sense precedent en la manipulació de les seves dades (veure també el meu article en Temes).

Quant a la seva observació que les meves crítiques a ell (que és, amb molt, l'economista amb més caixes de ressonància a Catalunya) responen als meus desitjos de protagonisme a la televisió, SiM s'equivoca també. Amb alguna freqüència els mitjans públics que he criticat, fins i tot TV3 o Catalunya Ràdio, m'han convidat a ser entrevistat, però no sempre he acceptat, ja que sempre he posat com a condició per aprovar tal invitació que convidin, no només a mi, sinó a molts altres autors d'esquerra que són molt capaços i que mai surten en aquests mitjans. La meva preocupació no és personal, sinó política. D'altra banda sí que he acceptat ser entrevistat en aquests mitjans si el programa en què es em convida, convida també sistemàticament a persones d'esquerra.

L'altra observació és quan sosté en el seu atac personal que jo no havia estat mai exiliat. Exiliat és tota persona que viu en un país diferent del seu per causes polítiques ben obligatòriament o voluntàriament. A la mort de Franco vaig intentar tornar al meu país, sense aconseguir-ho. I cada vegada que ho intentava, el rebuig a les institucions acadèmiques en les que vaig intentar integrar-me va ser per causes polítiques. He escrit sobre això i escriuré encara més quan tingui el permís de les persones involucrades.

I una última nota als lectors. La democràcia espanyola incloent la catalana, ��s summament limitada i de molt baixa qualitat. I un dels indicadors d'això és la substitució del debat per l'intercanvi d'insults. Des Losantos a sim, l'insult és la norma entre la ultradreta catalana i espanyola. Quan SIM i els mitjans que el promouen neguen la possibilitat de debat, l'insultar als seus adversaris, estan contribuint a deteriorar la democràcia. I això hauria d'originar una protesta massiva.

Sóc conscient que molts economistes no s'atreveixen a mostrar els grans punts flacs de l'argumentari de SIM, ni a respondre als seus insults que apareixen en públic perquè saben que no podran respondre i rebatre'l causa de la immunitat que aquests mitjans ofereixen. D'aquí la necessitat d'una protesta. Les esquerres tenim molt pocs fòrums on respondre, no només als seus arguments, sinó també als seus insults. Conseqüència d'això és necessari denunciar aquests comportaments, que estan deteriorant encara més la ja escassa i limitada democràcia que tenim.

El PP limita els escraches a 300 metres de les seves "senyories"

El Ministeri de l'Interior del supernumerari de l'Opus Dei Fernández Díaz donarà instruccions "clares" a les forces repressives de la Policia Nacional perquè prohibeixi els escraches a menys de 300 metres dels domicilis dels seus polítics per "garantir l'exercici dels drets de les dues parts", segons el demagog de ​​torn.

En declaracions als mitjans després d'inaugurar la primera convenció de comandaments de la Policia, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, ha assegurat que s'està treballant amb "el mateix criteri" que ha adoptat el PNB per a l'Ertzaintza recentment i que fixa aquest límit espacial.

Encara Martínez ha matisat que cada cas serà estudiat, la mesura de fixar límits espacials serà, com a norma general, de 300 metres amb la finalitat de "harmonitzar" tant l'exercici dels drets dels ciutadans com el de les persones públiques.

En aquesta línia, també s'ha pronunciat el director de la Policia, Ignacio Cosidó, que ha deixat clar que els agents actuaran amb la "proporcionalitat" i "equilibri" habitual, és a dir, amb la impunitat de sempre.

CiU vol retallar el 10% més els sous a la sanitat pública

CiU encara no sap quin serà l'objectiu de dèficit per a aquest any però, encara que el Govern del PP el relaxi, imposarà més retallades sobre els comptes públics i especialment en el sector sanitari, on la fatxenda nazicatòlica espera repartir-se més beneficis a costa de la salut dels catalans, amb una nova onada de retallades. Fins i tot en el millor dels escenaris -un objectiu del dèficit del 1,5% o 2%-, la destralada als hospitals públics i els seus treballadors ascendirà a fins al 10%, segons ha informat el conseller contra la sanitat pública, Boi Ruiz.

Dilluns passat, Ruiz va informar als gerents d'empreses públiques i consorcis sanitaris del sector concertat-EPIC, aquells hospitals finançats per la Generalitat encara gestionats per altres entitats públiques-que enguany d'aplicar una retallada salarial del 10%. Fonts assistents a la reunió van explicar que la reacció dels gerents va ser de sorpresa i escepticisme. "Una retallada d'aquesta magnitud en un any, que se sumaria al ja 5% aplicat, no és possible", va explicar un assistent.

La xifra oferta per Ruiz és similar a la retallada de "entre el 7% i el 10%" que el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha d'aplicar aquest any als hospitals públics, segons ha informat Salut a les patronals del sector en una reunió mantinguda dijous passat. En un comunicat als seus associats, La Unió i el Consorci de Salut i Social de Catalunya van qualificar de "inassumibles" aquestes retallades.

Les EPIC suposen gairebé un terç de la despesa total del CatSalud a hospitals i dispositius assistencials -6.942.000 d'euros el 2010-. Un altre 30% correspon a entitats privades amb i sense afany de lucre, mentre prop del 40% correspon a l'Institut Català de la Salut (ICS), format per vuit grans hospitals i prop de 300 centres d'atenció primària (CAP).

En tot cas, mantenen fonts del sector, les retallades aplicats a les EPIC il·lustren els objectius que Salut està manejant aquest any per a la resta del sector. Els hospitals de l'ICS, per exemple, ja van patir el 2011 una retallada que va superar el 12% del pressupost.

Els representants patronals van sortir de la reunió amb el CatSalut amb la sensació que les retallades "preliminars"-a falta que s'aprovi el pressupost-acabaran afectant tot el sector concertat i no seran menors al 7%. Això, sempre que l'objectiu de dèficit es relaxi i no es quedi en l'actual 0,7%, en aquest cas serien encara pitjors.

A la reunió de dilluns passat, Boi Ruiz va emplaçar als gerents a fer alguna cosa que molts consideren impossible: mantenir l'activitat assistencial, malgrat el nou retallada, que se sumaria al 11,3% ja aplicat el 2010 i 2011-més l'estalvi encara no fet públic l'any passat-.

"Aquestes xifres es plantegen en un despatx, però són inviables", va criticar Francesc Duch, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. Segons Duch, el sector concertat li ha transmès que les noves retallades de Ruiz, si es compleixen les estimacions actuals de la conselleria, s'imposaran una reducció de fins al 20% en el capítol I (personal). "Els gerents no poden retallar en llum o farmàcia. Hauran de fer-ho en els treballadors, i ja estan molt mal pagats", ha declarat el secretari general del sindicat.

La dona d'Oriol Pujol va rebre 5 milions d '€ per deslocalitzar empreses

El sumari del cas de les ITV inclou com a imputat a Oriol Pujol, fill de Jordi Pujol, diputat i dirigent de CiU, que hauria utilitzat la seva influència política, segons el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, per aconseguir ingressos de gairebé 5 milions d'euros per empreses vinculades amb la seva esposa. Ana Vidal Maragall (foto), dona d'Oriol Pujol Ferrusola, figura amb Sergi Alsina, com a administradora d'Alta Partners Investment SL i inversors Fraberte SL. Alsina, segons l'acte, hauria sol·licitat col·laboració a Oriol Pujol per "gestions a nivell polític".

Segons l'informe de l'Agència Tributària, l'empresa Alta Partners SL hauria "intervingut com a assessora en diverses operacions de reconversió industrial", percebent a canvi retribucions econòmiques d'empreses japoneses situades a Catalunya.

L'empresa de la qual formen part Vidal Maragall i Alsina hauria assessorat a aquestes empreses en la seva intenció d'abandonar Catalunya, rebent grans ingressos a canvi.

Les quantitats rebudes per Alta Partners haurien rondat els 2,3 milions per part de Sony-Ficosa, 2,7 milions de Sharp-Cirsa, i 1,8 milions de Yamaha-Grup Sese, segons apareix recollit en l'acte.

A més, el sumari revela que coincidint amb les dates dels ingressos anteriors, la Societat BERNESAT SL, de la qual Vidal Maragall és cotitular, hauria percebut 1,3 milions d'euros de Ficosa Electronics (Sony), prop de 1,1 milions de Sharp Electrònica Espanya i més de 2,3 milions de Yamaha Motors Espanya.

Sergi Alsina va aconseguir prop de 7 milions en reconversions industrials 'assessorat' per Oriol


El sumari del cas ITV ha revelat sucosos negocis entre Oriol Pujol i Sergi Alsina que van més enllà de la trama empresarial que pretenia aconseguir de forma irregular l’adjudicació de diverses estacions del servei d’inspecció tècnica de vehicles. Tant el secretari general de CDC –ara mateix apartat del càrrec- com l’empresari són amics íntims i estan imputats en el cas per tràfic d’influències. “No només realitzen activitats familiars o adquireixen vehicles conjuntament. També mantenen una relació econòmica”, conclou l’informe d’Hisenda sobre Pujol i Alsina inclós en el sumari del cas ITV i revelat aquest dimecres al diari El País.

L’informe estableix que més enllà de ser “col·laborador necessari” en la trama que pretenia aconseguir les adjudicacions de la ITV, Oriol Pujol hauria aprofitat el seu càrrec i influència política per guiar Alsina perquè s’enriquís amb diverses de les majors reconversions industrials portades a terme al Principat.

«La Fiscalia no hauria d'exercir d'advocat dels militars dels Estats Units»

Javier Couso és el germà petit del càmera José Couso, mort el 8 d'abril de 2003 per un tret d'un tanc dels EUA contra l'hotel on s'allotjava a Bagdad. La seva família segueix esperant que es faci justícia, encara que amb la seva lluita tenaç ha aconseguit, malgrat les travetes del Govern i la Fiscalia del PP espanyol, que aquest cas sigui l'únic que segueix obert al món contra militars dels EUA per crims de guerra.

Fa deu anys, la família de José Couso Permuy va haver de transformar el seu profund dolor en lluita per fer front a la impunitat. La seva llarga batalla ha possibilitat que cinc militars dels EUA estiguin assenyalats pels tribunals espanyols com criminals de guerra i que el cas segueixi obert després de l'admissió a tràmit de noves diligències: la petició a la Interpol que executi les ordres de recerca i captura ja EUA que prengui declaració com a testimoni a la exsargento Adienne Kinne, que al programa «Democracy Now» va assegurar que l'hotel Palestina, on van matar Couso, estava catalogat com a possible objectiu potencial.

Una dècada després de la mort del seu germà José s'han produït avenços en els tribunals, tot i que la Fiscalia segueixi demanant l'arxiu provisional de la causa?
És una anomalia el que està fent la Fiscalia en desobeir les ordres del Tribunal Suprem que dues vegades li ha contradit. Primer, en decretar la competència de la Justícia espanyola i després en ordenar que es realitzin totes les diligències. La Fiscalia hauria d'ajudar al jutge quan Interpol decideix no complir l'ordre del jutge Santiago Pedraz que els EUA incompleix reiteradament un conveni bilateral, i no exercir d'advocat defensor dels militars nord-americans. És clar que hi ha hagut avenços, tot i la Fiscalia.

Què el cas estigui obert és ja un avanç?
No podran arxivar perquè és un crim de lesa humanitat i fins que els seus responsables se senten a la banqueta no es tancarà. En tot cas, seria un arxiu provisional i es reobriria si hi hagués una novetat. Els tres militars processats (responsables directes del tret que va acabar amb la vida de José Couso) i els dos imputats (els seus superiors) seguiran presumptament acusats d'un crim de guerra i si trepitgen l'espai judicial europeu es podria activar una euroordre o es podria sol·licitar la seva extradició... Qui sap si pot passar el que li va passar a Pinochet.

¿Confia que es faci justícia?
Sí meva batalla és contra el pessimisme. Hem aconseguit alguna cosa contra el país més poderós del món, que té 800 bases, que canvia i derroca governs, que diu que són els «bons» i els «dolents», que assassina, segresta i executa extrajudicialment... i és que deu anys després l'únic cas obert al món contra militars nord-americans per crims de guerra el mantenim obert nosaltres. ¿Justícia? La estem aconseguint. ¿Que algun dia siguin detinguts els cinc processats i imputats? Qui sap. Qui els havia de dir a les «boges» de la Plaça de Maig, com en deien els assassins argentins, que tres dècades després anaven a aconseguir la condemna de més de 80 criminals de guerra. Com diu un vell poema: «No et donis per vençut ni encara vençut».

Vostè ha afirmat que l'oblit és donar pas a la impunitat. Com evitar-ho?
Amb la memòria. Els assassins volen que oblidem, i amb l'oblit es produeix la impunitat.

Creu que el cas del seu germà ha caigut en l'oblit?
Està absolutament present, més del que els agradaria als seus assassins o als dos governs espanyols que no només van fer cas omís sinó que fins i tot van conspirar contra un ciutadà que havien tutelar.

Quina ha estat l'actitud dels governs espanyols?
És un problema de gènesi de l'Estat espanyol. Des del final de la dictadura hi ha una submissió absoluta als interessos atlàntics dels EUA i els governs espanyols no es comporten com una nació sobirana sinó com un protectorat, una colònia. L'única manera que això canviï és que la ciutadania, algun dia, posi al comandament de la nau a persones que creguin en la sobirania i la independència del país.

Què es buscava amb l'atac a l'hotel Palestina?
Va ser el final d'un missatge. Abans van atacar Al-Jazeera i la televisió d'Abu Dhabi, que estaven en altres edificis, i després la planta 15 de l'Hotel Palestina, on estava Reuters. El mateix batalló de la mateixa divisió realitzar els tres atacs contra les tres senyals independents en directe. Buscaven l'apagada informativa, que no es veiés l'entrada dels tancs a Bagdad, i llançar un avís a la premsa que no estava encastada. El seu disseny informatiu buscava tenir controlada la informació a través dels periodistes encastats i en no aconseguir-ho van decidir resoldre la situació.

Van aconseguir el seu objectiu?
Per desgràcia, sí. Més de 400 periodistes han estat assassinats a l'Iraq (gairebé tots àrabs) i s'ha aconseguit que el periodisme de guerra sigui cada vegada pitjor. S'ha instaurat l'encastament, és igual el bàndol. Ara a Síria, com abans a Líbia, els periodistes estan encastats amb els rebels, no hi ha un equilibri.

S'oposa frontalment als que es refereixen a la mort de José com un accident laboral.
Si et maten perquè no puguis desenvolupar la teva tasca, que és informar, no és un accident laboral. No van ser directament pel meu germà Josep, encara que li va tocar premis menors quan van atacar un edifici especialment protegit, ja que estava a la planta inferior a Reuters i va ser aconseguit per la metralla. Els nord-americans sabien perfectament que eren civils. En les guerres no val la llei del més fort encara que sigui el que s'imposa, perquè hi ha unes lleis que defineixen una mort en combat i un assassinat.

Alguns cables filtrats per Wikileaks van revelar l'actitud servil del Govern espanyol respecte als EUA. ¿Els va sorprendre?
Sabíem que hi havia una interferència, però no que fos a aquest nivell. Mai sospitem que una vicepresidenta, diversos ministres, el fiscal general de l'Estat, algun fiscal i jutge de l'Audiència Nacional es reunissin per assessorar l'Ambaixada d'un altre país.

Quan es van conèixer aquestes reunions, hi va haver algun canvi d'actitud per part del Govern?
Va intentar minimitzar el cop mentre tractava d'impedir que el jutge Pedraz viatgés a Bagdad. El ministre de Justícia de torn, (Francisco) Caamaño, va tractar de reunir-se amb nosaltres, però el deixem plantat i vam anar a concentrar a Ferraz. L'actitud del PP és horrorosa, però el PSOE va jugar amb els nostres sentiments, ens va utilitzar quan era a l'oposició, ens va mentir i després va conspirar obertament.

Ha viatjat diverses vegades a l'Iraq. Quina ha estat la seva experiència?
He trobat un poble meravellós que viu a l'infern. Un país dividit confessionalment amb enfrontaments diaris i atemptats indiscriminats, i les seves infraestructures sense reconstruir. Saddam era irrellevant, el rellevant era la revolució republicana que dins del panarabisme va formar una classe professional, impulsar els drets de les dones i va crear una societat molt més rica del que ens expliquen els estereotips racistes que ens ven la premsa occidental.