dijous, 18 de juliol de 2013

Condemnada una feixista de la Liga Norte italiana per instar a violar la ministra negra

Una regidora de la feixista Lliga Nord, que va fer una crida a violar la primera ministra negra en la història d'Itàlia -objecte de múltiples insults racistes per part del fascio italià-, va rebre dimecres una sentència suspesa de 13 mesos de presó i la prohibició d'exercir càrrecs públics durant tres anys. Foto: La ministra d'Integració d'Itàlia, Cécile Kyenge, víctima del racisme feixista italià.

Un tribunal de la ciutat de Pàdua dictaminar que Dolors Valandro, membre del partit rneofascista la Lliga Nord-aliat durant anys del mafiós Berlusconi-, és culpable d'instigar a la violència sexual per motius racials després d'escriure al juny una publicació a Facebook lusiva a la ministra d'Integració, Cecile Kyenge.

"Per què algú no la viola, així entendria l'experiència de ser víctima d'aquest sagnant crim? Vergonya!", va escriure Valandro el mes passat acompanyada d'una foto d'Kyenge i d'un article d'un lloc web antiimmigrants sobre un intent de violació comès per un africà. El partit regionalista Lliga Nord destituir Valandro del seu càrrec.

La prohibició d'exercir càrrecs públics no entrarà en vigor fins que dos recursos permesos per la llei italiana s'hagin presentat, mentre que la sentència d'un any i un mes-la mínima per un delicte que comporta una pena d'entre un i quatre anys- vol dir que Valandro no anirà a la presó llevat que insisteixi en l'ofensa.

En tant, els fiscals de la ciutat de Bèrgam han obert un expedient contra el senador de la Lliga Nord Roberto Calderoli sota sospita de difamació racial agreujada, després de dir que Kyenge semblava un orangutan, van informar dimecres fonts judicials.

Kyenge, una oftalmòloga nascuda a la República Democràtica del Congo, ha rebut múltiples comentaris racistes des que es va convertir a l'abril a la primera ministra negra d'Itàlia, el que va generar un intens debat en un país que lluita per adaptar-se a un augment en els nivells d'immigració en les últimes dues dècades.

Convoquen noves protestes a Egipte

Seguidors i opositors de l'enderrocat president egipci Mohammad Mursi convoquen a protestes massives per divendres. Grups islamistes liderats per la Germandat Musulmana de Mursi van dir en un comunicat conjunt que les manifestacions "enviaran un missatge al món" que la majoria dels egipcis s'oposa al cop militar per enderrocar el primer president d'Egipte triat de forma democràtica. "El cop d'estat confirma la fi de la sobirania i la voluntat popular", han assenyalat els convocants.

Els Germans Musulmans han promès protestes il·limitades fins que Mursi sigui restituït en el càrrec i s'han negat a cooperar amb el govern interí recolzat per l'Exèrcit. Per la seva banda, l'aliança Tamarrud, que va encapçalar les protestes contra Mursi i que està integrada per grups liberals, va cridar també divendres als seus seguidors a una manifestació a la plaça Tahrir del Caire.

Reaccions a la visita d'Ashton


Manifestants egipcis van sortir als carrers a la nit de dimecres després que la cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Catherine Ashton, demanés la posada en llibertat de Mursi, va informar la premsa local. "Crec que hauria de ser posat en llibertat", va ser citada Ashton en un reportatge en línia de la televisora ​​Al-Jazira, després d'una trobada amb el president de transició Adli Mansur i el seu número dos i cap de la diplomàcia, Mohamed El Baradei. "M'han assegurat que està bé. M'hagués agradat veure-ho", va dir Ashton.

Ashton es va reunir també amb membres de la Germandat Musulmana del Mursi, com el seu primer ministre Hisham Qandil, i va animar les parts a dialogar. No obstant això no hi va haver esment d'una restitució de Mursi. Ashton va dir a la televisió britànica BBC que va debatre amb el govern de transició la possibilitat d'assistència de la UE en qualsevol elecció futura, incloent-hi una observació electoral.

Les paraules d'Ashton desencadenar manifestacions d'opositors i seguidors de Mursi al Caire que es van estendre fins al matí de dijous, segons Al-Jazira. Dimecres, els Germans Musulmans havien exigit una condemna de la UE al cop militar del 3 de juliol que va enderrocar a Mursi.

Mentrestant, tres policies van morir en atacs durant la nit a la península del Sinaí, atribuïts a insurgents islamistes. Un soldat va morir en un atac armat a una comissaria de la policia a Al-Arish, al nord de la península, va informar el diari independent "Al Youm a Saba", citant fonts de la seguretat. Un altre policia va morir per un tret des d'un vehicle en moviment davant de casa a Al Arish. El tercer mort va morir en un atac a la comissaria de Xeikh Zuwayed al nord de la península, que va deixar dos ferits.

El subinspector dels Mossos imputat pel cas Quintana tornarà a declarar

El titular del Jutjat d'Instrucció 11 de Barcelona ha citat a declarar el subinspector de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d'Esquadra imputat pel cas d'Ester Quintana, que va perdre un ull en la vaga general del 14 de novembre després de rebre l'impacte d'una pilota de goma. També ha cridat a prestar declaració a quatre agents -aquests en qualitat de testimonis- que han estat apartats després de les revelacions del conseller d'Interior, Ramon Espadaler, de que van mentir en la declaració.

En un acte d'aquest dijous, el jutge Francisco González Maillo cita al subinspector cap de la unitat com a autor de la nota informativa que recolliria novetats en el posicionament i activitat del furgó policial Drago 414, un vehicle al qual fins ara no se li havia implicat en l'actuació a la zona on va ser ferida Quintana.

En aquesta nota es recull que els ocupants del vehicle 414 han recordat vuit mesos després que van avançar als altres dos furgons de la unitat fins a la font de la cruïlla entre Passeig de Gràcia i Gran Via, i que allà van baixar i van disparar una salva (tret sense projectil), en una posició propera a on va perdre l'ull la víctima, segons ella, per una bala de goma.

El jutge cita el subinspector i als quatre mossos del furgó Drago 414 - dels set que Interior ha apartat per ocultar la nova versió - el 30 de juliol a les 10.00 hores, i els cita a tots a la mateixa hora "per tal que no puguin comunicar-se entre ells ", segons consta en l'acte.

Segons ressalta el jutge en el seu escrit, "el subinspector referit era el responsable de les tres furgonetes, encara que físicament viatjava a la primera, la Drago 40. Els altres estaven a les seves ordres i es comunicaven entre ells", tot i que segons la versió de Mossos, les converses no han quedat registrades.

El magistrat ha pres aquesta decisió després de rebre una nota informativa elaborada precisament pel subinspector cap de la unitat implicada en el cas, després d'interrogar al cap que estava al capdavant del vehicle Drago 414 -que no ha estat citat a declarar- i que aquest li referís que "un cop ha tornat a fer memòria, creu recordar que van avançar amb el seu vehicle policial la posició de Gran Via on estava aturat la resta del grup, format per Drago 40 i Drago 403".

Després d'aquest avenç, segons la nota, es van aturar a l'alçada de la font que hi ha a la confluència de la Gran Via i Passeig de Gràcia, i que "tots els membres de l'equip excepte el conductor van baixar de la furgoneta, també els agents portadors de la llançadora de projectils calibre 40 mil·límetres i l'escopeta antiavalots Benelli, portant aquest armament a sobre en tot moment".

"El cap creu recordar que el escopeter del seu equip efectuar una salva, que no portava cap projectil", conclou la nota, que introdueix novetats en la instrucció ja que suposa que un segon escopeter també disparés a la zona del succés, a més del que ja està imputat en el cas.

El sotsinspector que ha redactat aquesta nota és el mateix que va elaborar el primer informe remès al jutjat que no recollia cap activitat rellevant per part de la Drago 414, ja que anava a la cua del comboi format pels tres vehicles que van aparcar a la Gran Via a l'hora que va ser ferida Quintana.

En aquest informe, en el qual també es reflectia que tots els agents es van baixar dels tres vehicles, el subinspector només admetia que el escopeter del seu propi furgó -ja imputat-, el Drago 40, havia disparat dues salves.

Primera declaració

De fet, en la primera declaració del subinspector com a imputat el 8 d'abril de 2013 ia se li va preguntar per l'activitat dels tres vehicles i va explicar que va veure com els agents de la seva furgó i els del segon (Drago 403) van baixar, però que no va poder veure si ho feien els de la Drago 414.

També va declarar que un cop disparades les salves, en una actuació ràpida, que segons diversos agents va durar entre 15 i 25 segons, van tornar als seus vehicles i van reiniciar la marxa; segons ell, anava al primer cotxe i no va veure que el tercer els avancés.

Segons una resposta d'Afers Interns dels Mossos al jutge, la Drago 414, que tancava la formació policial, "seria el que quedaria més allunyat del Passeig de Gràcia".

En el seu acte el jutge també recull la resposta d'Interior a la seva petició que li facilitessin el registre GPS del moviment de les furgonetes, tot i que han respost que "el sistema no té capacitat de reproduir els recorreguts de les unitats policials sinó únicament posicions en un temps determinat "i que no es guarda cap històric.

Infiltració als Mossos, una llarga tradició espanyola


La Generalitat va destituir Josep Peris, màxim responsable operatiu dels Mossos l’any 1993 per passar informació sobre el president Pujol al CESID (avui CNI).

Josep Peris, militar espanyol, va tenir el màxim poder operatiu dels mossos sota el mandat dels consellers Basols i Gomis, en la part final del mandat d’aquest últim és van disparar les alarmes al comprovar com Peris visitava regularment la seu de l’espionatge espanyol amb carpetes sota el braç i, sobretot, per la persistència amb que perseguia els escoltes personals del president per saber tot el que feia.

Amb l’arribada de la consellera Cuenca, Josep Peris va ser destituït, ni tant sols va ser present a la pressa de possessió de la nova consellera, aquest és el cas més escandalós que va sortir a la llum pública i que va ser recollit per diferents mitjans de comunicació, però no ha estat l’únic cas, les infiltracions d’agents de l’espionatge espanyol ha estat una constant, facilitada a partir del moment en que es van obrir les portes a l’accés dels mossos en condicions favorables a militars i membres de la Guardia Civil i de la policia espanyola.

Jordi Pujol i Catalunya espiada per molts


El periodista de El Mundo en aquells moments Felix Martínez ho va recollir juntament amb Jordi Oliveres en el llibre “Jordi Pujol, en nom de Catalunya” i relata com Josep Peris espiava al propi president i informava als seus superiors jeràrquics dels serveis secrets espanyols. El llibre relata com el responsable operatiu dels mossos de forma matussera pressiona a un escolta del president Pujol en una comissaria dels mossos, i ho fa d’una manera tant mal feta, que el mateix mosso li va contestar de forma impertinent, “però tu, per aquí treballes?”.

Josep Peris, militar, comandant de l’exèrcit de l’aire i amic de Duran i Lleida


Segons explica el llibre, el militar espanyol sempre va ser fidel als seus superiors jeràrquics i duran cinc anys va informar regularment als serveis d’espionatge espanyols i també al seu amic Duran i Lleida, que rebia informació sobre els moviments del president i les seves actuacions.

El dia que Jordi Pujol va sentenciar que Duran i Lleida no seria el seu successor


Que un home que comptava amb el vist i plau del mateix president com a responsable operatiu dels mossos el traís, el va afectar, però que a sobre un dels beneficiats per l’espionatge fos Duran i Lleida el va enutjar profundament, segons expliquen els periodistes en el llibre, aquell dia Jordi Pujol va decidir que Duran i Lleida no seria el seu successor.

Interior aparta a set Mossos que van actuar al costat del lloc on Quintana va perdre un ull

El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha anunciat aquest dimarts que ha apartat el xòfer i els sis agents de la brigada mòbil d'antiavalots que va actuar al lloc on Ester Quintana va perdre un ull durant la manifestació de la vaga general del 14 -N de 2012. Espadaler els aparta per haver ocultat que es trobaven al lloc de l'incident, tot i que manté que no es van llançar pilotes de goma sinó salves.

Cañamero no assistirà al judici oral per l'ocupació de les Turquillas

El portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Diego Cañamero, ha assegurat aquest dijous que no assistirà al judici oral que li ha obert el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) pels presumptes delictes d'usurpació, desobediència i danys arran de l'ocupació de la finca Les Turquillas, a Osuna (Sevilla), en l'estiu de 2012, amb l'alcalde de Marinaleda i parlamentari andalús d'IU, Juan Manuel Sánchez Gordillo, i d'altres 52 simpatitzants del SAT. La Fiscalia demana per a tots dos set mesos de presó.

Cañamero ha subratllat que "no anirà a cap judici", ja que espera "que tot quedi en res", així mateix, ha explicat que "La Turquillas és una terra que no dóna feina, pel que ha de passar a mans dels treballadors, de les cooperatives". El magistrat instructor del cas, Jerónimo Garvín, ha imposat als acusats i al SAT, com a responsable civil subsidiari, el pagament d'una fiança de 1.370,28 euros per tal de garantir les responsabilitats civils, mentre que als imputats també els imposa una fiança de 6.061,35 euros per a garantir les responsabilitats pecuniàries en concepte de multes i costes que pertoquen.

El portaveu del SAT ha estat aquest dijous al Palau de la Moratalla, a Hornachuelos (Còrdova) per sol·licitar que els terrenys "tornin a mans públiques", ja que van ser "expropiats durant el Govern de la República", al que ha afegit que "a Andalusia hi ha 18.000 hectàrees en la mateixa situació". La reivindicació ha tingut lloc aquest dijous 18 de juliol, dia en què l'expropiació del citat palau va tenir lloc, i, segons la Guàrdia Civil de Còrdova l'acte s'ha desenvolupat amb normalitat, "amb un dispositiu policial habitual per a aquests casos" i sense incidents.

El TSJA obre judici oral a Gordillo i Cañamero per l'ocupació d'una finca l'estiu passat


El franquista TSJA ha obert judici oral per delictes d'usurpació, desobediència i danys contra el diputat andalús i alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, el portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors, Diego Cañamero i altres 52 acusats, per l'ocupació l'estiu passat de la finca militar Les Turquillas, a Osuna (Sevilla).

Els Bombers ocupen la Diputació per denunciar endollats de CiU

Una trentena de Bombers de la Generalitat vinguts dels parcs de la província van ocupar ahir el matí i durant uns minuts la Diputació de Girona per mostrar el seu malestar contra les retallades que se'ls estan aplicant des del departamen d'Interior. En concret, van triar l'escenari de l'ens provincial perquè consideren que la instititució seria "un clar exemple de malbaratament de recursos públics", va afirmar Gerard, portaveu dels Bombers. L'exemple que van posar els membres del cos d'emergències és que la Diputació compta amb 12 assessors que cobren més de 460.000 euros l'any i "sense posar-hi els peus".

L'acte reivindicatiu va començar al voltant de dos quarts d'onze del matí i els treballadors del cos d'emergències, alguns d'ells acompanyats de la família, van entrar dins de l'edifici de la Diputació de Girona amb una pancarta a les mans, bocines i amb crits de de prou enxufisme. No van tenir cap problema per accedir a l'edifici i van pujar fins a una zona de despatxos del primer pis on hi havia empleats de l'ens que van observar amb sorpresa els fets. L'objectiu dels Bombers era penjar una llarga pancarta en un dels balcons de l'edifici, que es troba a la pujada de Sant Martí i ho van aconseguir.

Mentre uns anaven a col·locar-la, es va poder sentir un petard a dins la sala i va haver-hi un moment de tensió entre empleats de la Diputació i Bombers. Tot i això, van dialogar i els treballadors d'emergències van destacar que volien veure algun polític i van demanar pel president de la Diputació, Joan Giraut. Uns polítics però, que segons els empleats no es trobaven a l'edifici.

Posteriorment els Bombers van baixar de nou al carrer i van seguir amb la protesta sota una llarga pancarta on es van poder llegir lemes com "Prou corrupció, prou enxufisme" i dades sobre assessors polítics.

El portaveu va remarcar en acabar que eren allà per denunciar que amb els diners que es destinen a assessors, "amb 140.000 euros, es podria haver allargat un mes la jornada dels 140 ajudants forestals de la campanya d'estiu, que sempre havia estat de tres mesos i ara només és de dos". El bomber va afegir que "no s'inverteix on fa falta: educació, sanitat, ensenyament i seguretat pública".

El president del TC va pagar quotes de militant al PP

El president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va pagar quotes de militant al PP, segons 'El País'. El diari assenyala que el president del TC figura en la llista de donants i afiliats del partit. El document procedeix del sumari del cas Bárcenas i revela que Pérez de los Cobos hauria pagat al PP quantitats que corresponen a la quota bàsica dels militants a Barcelona com a mínim els anys 2008, 2009, 2010 i 2011.

De los Cobos va ser elegit magistrat de l'alt tribunal el 29 de desembre de 2010 i va prendre possessió el 2011.

Segons el llistat, que forma part del sumari del cas Bárcenas, el president del Constitucional apareixeria identificat amb el número de Document Nacional d'Identitat. La quantitat aportada seria de 37,14 euros per any (quantitat que coincideix amb la quota mínima que paguen els militants populars a la ciutat de Barcelona).

Aquestes aportacions, com en el cas de la resta d'afiliats, es destinen a sufragar les despeses del partit.

Francisco Pérez de los Cobos Orihuel (Múrcia, 1962) va substituir al juny de 2013 en el càrrec de president al magistrat de perfil progressista Pascual Sala, que ocupava la presidència de l'alt tribunal des del gener del 2011.

El jurista, doctor en Dret per les universitats de València i de Bolonya, és catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat de la Universitat Complutense de Madrid. A més, va ser catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i assessorar mitjançant l'elaboració de dictàmens o informes a diverses institucions, entre elles la Generalitat de Catalunya i el Tribunal Laboral de Catalunya.

L'atac al model social europeu

Vicenç Navarro: Aquest article mostra l'atac frontal que el capital financer (en aliança amb la gran patronal) està desenvolupant en contra del model social europeu a través del debilitament dels instruments de defensa de les classes populars, com ara els sindicats i els convenis col·lectius, així com les institucions democràtiques.

Europa, amb totes les seves limitacions, era el punt de referència internacional per a aquelles forces progressistes que aspiraven a aconseguir un elevat nivell de benestar social a través de la via democràtica. Aquesta identificació d'Europa amb Estat del Benestar i democràcia era la seva marca. A Espanya ia altres països del sud d'Europa, tots ells submergits en dictadures feixistes o feixistoides, Europa era el lloc de destinació per a les forces antifeixistes que lluitaven per aconseguir llibertat, justícia social i benestar. Europa era el somni al qual aspiràvem.

Doncs bé, aquest somni s'ha convertit en una enorme malson. I la gran majoria de la població espanyola expressa ja, a través de les enquestes, que aquesta no és l'Europa que desitjaven i havien somiat. Avui, pertànyer a Europa significa uns enormes sacrificis (el desmantellament del ja escassament finançat Estat del Benestar, la reducció dels salaris i de la protecció social, i l'enorme destrucció d'ocupació, passant a ser Espanya, juntament amb Grècia, els països amb més desocupació, que arriba a xifres mai vistes abans, de més del 50% entre els joves).

I tots aquests sacrificis s'estan promovent precisament per aquells que són responsables de l'enorme crisi financera i econòmica que Europa i Espanya han experimentat en la seva història recent. I m'estic referint al que solia anomenar la classe capitalista (hegemonitzada pel capital financer, basat en l'especulació) i que ara, utilitzant una narrativa més americana (en realitat nord-americana) s'anomena l'establishment financer i gran patronal.

És una guerra de classes (class war) que estan vencent en bases diàries, a costa d'un enorme sacrifici humà per part de les classes populars i que apareix en tota varietat d'indicadors (nivells de pobresa i exclusió social, nombre i taxa de suïcidis , taxes de desnutrició infantil, estrès social -tant individual com col·lectiu-, malalties mentals, deteriorament de les taxes de nous casos de malalties cardiovasculars, infarts i atacs de cor, i molts altres) que estan sent documentats en una llarga llista de treballs científics de gran credibilitat, i que estan sent publicats en diverses revistes de prestigi internacional.

I aquests deterioraments estan sent fins i tot més accentuats en els països del sud, on les polítiques neoliberals han estat imposades amb més intensitat. Aquestes són les conseqüències de l'atac més frontal que el "model social europeu" està experimentant.

Les condicions perquè l'atac sigui reeixit


Aquest atac ha requerit una sèrie de canvis que afeblissin als instruments que tradicionalment han defensat els interessos de les classes populars, que inclouen als sindicats, als moviments socials i als partits d'esquerra.

Aix��, l'establishment neoliberal que controla la Unió Europea i el seu govern (el Consell Europeu, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i la Cort Suprema Europea, entre d'altres) ha anat imposant tot un seguit de mesures amb què reeixidament ha aconseguit aquests objectius. Vegem algunes d'aquestes mesures:

1. El dictamen de la Cort Suprema Europea (EU Court of Justice) en els casos Laval, Rutter i Luxemburg, que va anul·lar i/o reduir considerablement el dret de vaga.

2. Les recomanacions de la Troica que debiliten significativament els convenis col·lectius, tant en el sector privat com en el públic.

3. Les imposicions, també de la Troica, com a condició dels famosos rescats (que faciliten el pagament dels deutes públics als bancs responsables de les crisis financeres) que comporten el desmantellament dels serveis públics, amb gran destrucció d'ocupació en aquests sectors.

4. Les imposicions, també de la Troica, de reformes dels mercats laborals, que tenen com a objectiu la creació d'atur i la reducció dels salaris i de la protecció social, amb la finalitat d'afeblir al món del treball.

5. L'aprovació per part de l'establishment neoliberal europeu (que governa l'Eurozona) de tota una bateria de tractats i acords (el Pacte per l'Euro Plus, també anomenat "Competitiveness Pact" i el Pacte Fiscal) que tenen tots ells encaminats a disminuir, a punt d'anul·lar, el poder de la població (i molt en particular de la població treballadora) d'oposar-se al desmantellament del model social. Tots aquests pactes han estat aprovats sense que se li oferís a la població la possibilitat de participar o debatre les mesures draconianes que tals pactes o tractats preveuen en contra de l'Estat del Benestar en els seus països.

En realitat, l'atac al model social requereix també la reducció, quan no eliminació, de la democràcia en aquests països. L'eliminació del model social requereix la dilució, gairebé eliminació, de la democràcia a la Unió Europea. L'única instància democràtica en l'espai europeu és el Parlament Europeu, que ha jugat un paper marginal en el disseny i aprovació d'aquests tractats. I, a nivell de cada Estat, aquestes mesures-com ha estat el cas a Espanya-han estat aprovades per elits molt poc representatives de la majoria de l'electorat, al qual s'ha mantingut marginat.

L'eliminació del model social ha requerit la destrucció de la democràcia. I això ha passat amb la complicitat dels majors mitjans de difusió i d'altres institucions generadores d'opinió i persuasió, que estan al servei dels poders financers i empresarials que els posseeixen o influencien. Avui estem així veient la desaparició de la democràcia i de l'Estat social.

Un 18 de juliol amb la querella argentina contra el franquisme amenaçant la impunitat dels assassins

La impunitat del franquisme trontolla en el 77 aniversari del cop d'Estat que va derivar en una cruenta guerra civil i en 36 anys d'implacable dictadura. La querella a l'Argentina, la Plataforma per la Comissió de la Veritat i la visita d'investigadors de l'ONU a Espanya són les grans esperances del moviment memorialista que segueix reclamant veritat, justícia i reparació. Foto: El genocida Alfons XIII imposa al seu sicari Franco la medalla al mèrit militar.

El moviment per la recuperació de la Memòria Històrica té motius per a l'optimisme. Quan es compleix el 77 aniversari del cop d'Estat militar que va derivar en una cruenta guerra civil i en 36 anys d'implacable dictadura, la impunitat franquista sembla estar arribant al final. La querella argentina, per una banda, la creació de la Plataforma per la Comissió de la Veritat, per una altra, i la visita a Espanya al setembre d'investigadors de l'ONU estan posant setge sobre una impunitat assentada en la Llei d'Amnistia de 1977 que manté en un llimbs jurídic a les 120.000 víctimes de desaparicions forçades de la Guerra Civil i la dictadura, els al voltant de 30.000 nens robats i una quantitat d'afusellaments duts a terme en nom de la llei franquista impossible de determinar.

"Pas a pas i després de molts anys de treball sembla que la impunitat blindada dels franquistes està a punt de fer fallida. La situació política ha evolucionat i per fi tots els partits que van defensar la II República estan donant suport també la querella argentina. És un 18 de juliol al què tenim motius per a un optimisme moderat", declara a Público Manuel Blanco Chivite, víctima de la dictadura franquista i portaveu de la xarxa ciutadana en suport a la querella argentina.

El "optimisme moderat" de Blanco Chivite se sustenta en el notable avanç de la querella presentada davant la Justícia argentina contra la dictadura franquista per crims de lesa humanitat i/o genocidi presentada per més de 300 associacions memorialistes i de víctimes de la dictadura i de la Guerra Civil que sol·liciten la imputació d'exministres franquistes, jutges i torturadors de la dictadura. Recentment, la querella ha aconseguit el suport del Parlament d'Euskadi i de diferents ajuntaments com el de Donosti o el de Fuenlabrada a Madrid. A més, en properes dates la querella rebrà el suport del Parlament d'Andalusia i, molt probablement, del de Catalunya.

"La impunitat blindada dels franquistes està a punt de fer fallida", assegura Blanco ChiviteEl suport cada vegada més gran de les societat civil i de les institucions polítiques a la causa oberta a l'Argentina servirà com a suport a la Justícia del país sud-americà perquè no es torni a repetir els fets del mes de maig quan el Govern del Partit Popular va impedir que víctimes del franquisme declaressin davant la Justícia argentina mitjançant videoconferència. Era la primera vegada en la història que víctimes de la dictadura anaven a declarar davant un jutge en una causa oberta contra la dictadura, però el Ministeri d'Afers Exteriors ho va impedir a través d'una trucada telefònica a l'ambaixador d'Argentina a Espanya, tal com avançar aquest diari.

El proper pas per a l'avanç de la querella es produirà en el mes de setembre. Serà llavors quan una delegació de les associacions querellants viatge fins a Buenos Aires per prestar declaració davant la Justícia argentina de manera presencial. Les víctimes, a més, viatjaran acompanyades d'un grup de parlamentaris en representació del suport rebut per institucions polítiques espanyoles. Abans, una delegació més reduïda de la mateixa xarxa es desplaçarà a Argentina per intentar tancar dates amb la jutge argentina que porta el cas.

Plataforma per la Veritat

A la querella presentada a l'Argentina s'han sumat altres iniciatives del moviment memorialista que persegueixen el mateix objectiu: veritat, justícia i reparació. El passat mes de maig la Plataforma per la Comissió de la Veritat presentar una campanya nacional i internacional per a denunciar davant les institucions espanyoles, europees i davant les Nacions Unides, el desemparament jurídic i polític que pateixen encara avui les víctimes de la dictadura, així com l'incompliment de la legislació internacional sobre drets humans per part de l'Estat espanyol i les seves institucions judicials.

La Plataforma té per objectiu constituir una Comissió de la Veritat sobre els crims del franquisme que estableixi una veritat oficial sobre la dictadura. "Es tracta d'aconseguir, d'una vegada per totes, una resposta institucional que es correspongui amb la legislació internacional de drets humans i estableixi una veritat oficial sobre aquest període negre de la nostra recent història que van ser els prop de quaranta anys de dictadura", assenyala a Público Jordi Gordon, portaveu de la Plataforma.

L'ONU investiga si Espanya garanteix els drets de les víctimes de la dictadura


Amb aquest objectiu, membres de la Plataforma es van reunir el passat juny amb els portaveus de totes les formacions polítiques amb representació al Parlament per demanar-los que presentin una Proposició no de Llei que insti el Govern a constituir una Comissió de la Veritat que restableixi "la veritat històrica de les violacions de drets humans ocorreguts a Espanya durant la Guerra Civil i la posterior repressió franquista".

En aquest sentit, la portaveu del grup socialista, Soraya Rodríguez, va reconèixer la "paralització absoluta" que pateix tot el relacionat amb la Memòria Històrica i els "obstacles a les exhumacions" que pateixen les víctimes i els seus familiars i es va comprometre a discutir amb el resta de grups l'elaboració d'un text esborrany en el mes de setembre. El grup popular, per la seva banda, es va comprometre a presentar la petició de la Plataforma a la resta de partits. Esquerra Unida, Amaiur, Esquerra Republicana i integrants del Grup Mixt (Coalició Canària i BNG) van mostrar la seva adhesió a la petició sense fissures.

Visita de l'ONU al setembre


Al calendari de les associacions memorialistes i de víctimes de la dictadura està marcat a foc el proper mes de setembre. En aquesta data està previst que visiti Espanya el Grup de Treball de Nacions Unides sobre les Desaparicions Forçades i Involuntàries, un òrgan independent que en l'actualitat està realitzant un examen a Espanya sobre el seu compliment del Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades.

"Espanya és el país d'Europa amb més morts a les cunetes", denuncia Gordon.La recerca d'aquest grup de treball de l'ONU es deu a els dubtes manifestats davant l'organisme internacional per part de l'Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets d'Humans i de Rights International Spain sobre el compliment de l'Estat espanyol de la seva obligació legal de realitzar investigacions efectives, independents i exhaustives dels crims comesos durant la Guerra Civil i la dictadura.

En aquest sentit, el Comitè de Drets Humans de l'ONU ja va recomanar a Espanya el 2008 la creació d'una comissió d'experts independents, encarregada de restablir la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i la dictadura i la derogació de la llei d'amnistia del 1977, ja que obstaculitza el dret de les víctimes de desaparicions forçades a mecanismes efectius d'accés a la veritat, justícia i reparació i nega la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat que recull el dret internacional.

"Aquest juliol 18 servirà perquè tothom torni a posar els seus ulls sobre Espanya, un Estat democràtic que segueix sense donar una resposta legal a les centenars de milers de víctimes de la dictadura. No podem oblidar que Espanya és el país d'Europa amb més morts a les cunetes i que vam tenir la dictadura més sagnant. És hora d'enfrontar-nos al nostre propi passat i d'assegurar el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes", sentencia Jordi Gordon.

Ficar a Franco en una nevera és art i no delicte

La demanda presentada per la Fundació Francisco Franco per "intromissió il·legítima en l'honor" contra l'artista Eugenio Merino per l'obra Always Franco, que es va exhibir a la fira Arco de 2012, ha estat desestimada per un Jutjat de primera instància de Madrid.

La jutge Rocío Nieto assenyala en la sentència, contra la que cap recurs, que encara que l'obra "pugui disgustar uns o agradar a altres" i encara que la part demandant la consideri "desafortunada", no pot estimar-se que "es faci malbé la reputació o honor de la fundació".

Always Franco que va ser exposada breument a la Fira d'Art Contemporani ARCO l'any passat, mostra la figura de Francisco Franco vestit de gala dins d'una màquina de refrescos d'una coneguda marca.

La demanda va ser presentada en considerar que es mostrava a aquest personatge "en estat indigne, ratllant el grotesc i ofensiu" el que suposava, segons el demandant, "un evident atemptat a l'honor" de la Fundació, que pretén "que es respecti l'obra i memòria de Franco".

No obstant això, Merino va al·legar que la seva obra és "una creació artística que no pretén menyscabar ni danyar la imatge d'aquest personatge", a més de considerar que la Fundació "no té legitimació per defensar l'honor" de Franco.

Després de conèixer la sentència, Merino ha assenyalat que "no esperava perdre aquest judici" i considera que "potser el més greu" sigui que hagi hagut de defensar-se "d'una fundació feixista".

La Fundació Francisco Franco ha anunciat, a través del seu vicepresident, Jaume Alonso, que recorrerà la sentència i la portarà fins al Tribunal Suprem "per saber si les més altes institucions de l'Estat també estan en aquesta tessitura laxa i tolerant, fins a extrems inconcebibles".

Per a Alonso, "aquests senyors (en relació a Merino) on havien d'estar és en un psicòleg oa psiquiatre per saber quina malaltia mental tenen".

En la sentència, la jutgessa considera que Always Franco és "una creació artística que no pretén mostrar uns fets reals, sinó recrear des de la ficció una imatge llunyana en el temps i situar-la en una època molt diferent".

A més, la finalitat de l'obra, segons Nieto, "no és la de danyar la reputació o memòria del personatge històric sinó fer obra crítica i que porti a la reflexió, mostrant al personatge com l'icona que és dins la nostra societat".

"Always Franco" és, per a la jutge, una "obra artística que causa sorpresa, per l'insòlit de la ubicació del personatge històric" i no nega que hi ha pogut ferir "algun tipus de sensibilitat", però "no es pot concloure que l'obra menyscabe l'honor i la dignitat de la Fundació demandant, ja que no excedeix els usos socials propis de la nostra cultura actual".


Es pot insultar un assassí, mercenari ignorant, feixista i traïdor al seu jurament?


La fiscalia no considera que una escultura irònica sobre el genocida feixista Franco danyi l'honor del dictador, honor que un mercenari a sou de l'oligarquia nazicatòlica que va assassinar un milió d'espanyols mai no va conèixer i que per tant, insulta la gent decent quan un enfilall de criminals i lladres pretenen posar aquella escòria com a exemple de res.

Alemanya diu que va usar "Prism" de l'OTAN, no dels EUA

El govern alemany de Merkel intenta sortir al pas de les informacions que asseguren que l'exèrcit alemany a l'Afganistan va emprar el programa d'espionatge "Prism" dels serveis secrets dels Estats Units, el que implicaria el seu coneixement i complicitat amb l'espionatge il·legal als seus ciutadans. L'oposició rebutja la informació i demana més explicacions.

El ministre de l'interior Hans-Peter Friedrich (foto) va informar a una comissió interna del parlament sobre l'estat de Ies investigacions al voltant del programa d'espionatge de la NSA, Prism, i la seva relació amb Alemanya. "El sistema emprat a l'Afganistan amb el mateix nom és un altre. No està gestionat pels Estats Units, sinó per les tropes de la ISAF (Força Internacional d'Assistència a la Seguretat a l'Afganistan liderada per l'OTAN). Els dos programes no són idèntics", va assegurar el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert.

Així mateix, els serveis secrets alemanys (BND) van afirmar en un comunicat de premsa no haver tingut constància de "noms, dimensió i abast del programa de l'Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units" abans que l'extreballador de la NSA Edward Snowden destapés tot l'escàndol del suposat espionatge massiu per part de Washington.

"Prism" a l'Afganistan


El diari alemany Bild va publicar aquest dimecres (2013.07.17), en base a un document de l'OTAN, que el programa d'espionatge dels serveis secrets dels Estats Units "Prism" va ser emprat també per l'exèrcit alemany a l'Afganistan per prevenir atacs terroristes . D'acord a aquest document, el comando de l'exèrcit alemany desplaçat a l'Afganistan va ser informat de l'existència d'aquest programa per interceptar comunicacions al setembre de 2011 i poder així millorar la seva feina en zones conflictives.

Així mateix, en el document es pot llegir que el programa consisteix en un mecanisme per registrar i vigilar dades i que va ser emprat a partir de primers de setembre de 2011 de manera conjunta a la central de l'OTAN a Kabul en tots els ordres regionals destinats a Afganistan.

La comanda regional Nord estava llavors sota el comandament del tinent general Markus Kneip. Segons el rotatiu alemany, tots els comandaments regionals van ser informats de com sol · licitar a partir del 15 de setembre de 2011 la vigilància de connexions telefòniques o intercanvi d'e-mails. "Totes les sol · licituds de vigilància de comunicacions passaran a través de 'Prism'", van escriure.

Negativa del govern alemany


Aquesta setmana el rotatiu alemany també va donar a conèixer que els serveis secrets alemanys coneixien el sistema emprat pels seus col · legues nord-americans i el van emprar en algunes ocasions en casos de segrestos al Iemen i Afganistan. El cap dels serveis secrets alemanys, Gerhard Schindler, va confirmar a Bild l'existència d'una cooperació entre ells i la NSA dels Estats Units, sobretot en cas de segrestos d'alemanys.

L'exempleat dels serveis secrets nord-americans Snowden va destapar fa unes setmanes el suposat espionatge massiu a nivell mundial dels Estats Units. Entre els principals afectats està Alemanya, on la NSA hauria interceptat mig milió de comunicacions al mes. Però fins al moment, el govern alemany ha assegurat en tot moment no haver tingut constància de les tècniques emprades pels serveis secrets nord-americans o del seu abast.

Merkel coneixia els sistemes d'espionatge dels EUA

Els serveis secrets alemanys coneixien des de feia anys la capacitat dels seus homòlegs nord-americans per interceptar comunicacions a tot el món i van recórrer a ells en repetides ocasions, segons informa aquest dilluns el rotatiu Bild. La revelació, que cita fonts del govern dels EUA, contradiu les declaracions de l'Executiu feixista de Merkel fins a la data, que ha negat conèixer el programa "PRISM" nord-americà, denunciat públicament per l'extècnic de la CIA Edward Snowden, i al "Tempora" anglès.

En concret, el diari indica que els serveis secrets del seu país, el BND, van sol·licitar ajuda a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana quan ciutadans alemanys eren segrestats a l'Afganistan i Iemen, entre d'altres llocs.

Amb aquestes sol·licituds als col·legues nord-americans, el BND aconseguia les metadades de les últimes trucades telefòniques i els últims correus electrònics dels segrestats, el que ajudava a localitzar-los.

L'Executiu de la cancellera Angela Merkel va indicar a Bild a través d'un portaveu que el govern "no comenta públicament detalls" de la "cooperació" entre els serveis secrets alemanys i els nord-americans, i va remetre al corresponent organisme parlamentari de control.

La polèmica a Alemanya al voltant del programa d'espionatge massiu d'EUA i el seu abast ha irromput en la precampanya electoral de la mà de les crítiques de l'oposició, que acusen Merkel de no haver preservat la privacitat dels seus ciutadans i d'una actitud de submisió als EUA".

L'oposició alemanya acusa Merkel d'assumir una "posició submisa" davant l'espionatge d'Obama


L'oposició alemanya en bloc, i els seus propis socis, acusen Merkel d'assumir una "posició submisa" davant l'espionatge d'Obama i titlla de "desastre" i fracàs el viatge a EUA del ministre alemany d'Exteriors. El ministre germànic d'Exteriors, que va viatjar als Estats Units per demanar explicacions per l'espionatge d'Alemanya, és criticat durament per no defensar el dret dels seus compatriotes a la privacitat de les seves dades. A la führer de Berlín, Angela Merkel, ja se li havia retret el fet de no convertir aquest cas d'espionatge en un assumpte d'Estat i d'enviar a Friedrich com emissari, en lloc d'entrevistar-se directament amb el seu homòleg nord-americà, Barack Obama.

Pyonyang sosté que les armes cubanes són d'una transacció legal

L'equip de 240 tones de pertrets ubicat en un vaixell cubà va ser designat per Panamà com una càrrega de contraban ja que no comptava amb la deguda declaració. No obstant això, Cuba i Corea del Sud afirmen que es tracta d'un emmagatzematge arcaic que forma part d'una transacció legal.

El ministeri de relacions exteriors de Corea del Nord va informar que les armes cubanes interceptades per Panamà el 10 de juliol passat formen part d'una transacció legal entre la nació asiàtica i Cuba.

"Aquest carregament no és més que armes ja velles que seran retornades a Cuba després de ser recondicionats, segons un contracte legítim", es va indicar a través d'un comunicat. En aquest sentit, assenyalen que les autoritats panamenyes "haurien alliberar la tripulació detinguda i deixar partir quan abans al vaixell".

Qüestionen que aquest país hagi atacat precipitadament al capità de la nau que transportava el carregament per inspeccionar el vaixell a la recerca de drogues. "Ara justifiquen la seva violenta acció, apuntant cap a un altre tipus de càrrega a bord del vaixell", va qüestionar el text.

El ministre de Seguretat de Panamà, José Raúl Mulino, va sostenir que les 240 tones d'armament trobada en un vaixell que procedia de Cuba és una "càrrega il · lícita perquè no està declarada". Cuba lega que la càrrega constitueix un equip obsolet que tenia com a destí Corea del Nord per a la seva reparació. Tanmateix, Panamà assenyala que "encara que sigui obsolet, és contraban", va afirmar el funcionari.

La càrrega de 240 tones mètriques d'armament defensiu obsolet era transportada pel vaixell Chong Chon Gang que també carregava amb 220 mil quintars de sucre.

Entre els implements trobats destaquen dos complexos Coheteriles antiaeris Volga i Petxora, nou coets en parts i peces, dos avions Mig-21 Bis i 15 motors d'aquest tipus d'avió.

Cuba va explicar que el material militar va ser fabricat a mitjans del segle passat i que anava a ser revisat i reparat per la nació asiàtica.

Cuba confirma que el vaixell interceptat a Panamà portava armes "obsoletes" a Corea


El vaixell de bandera nord-coreana interceptat a Panamà aquest dilluns transportava 240 tones mètriques d'armament defensiu cubà "obsolet" amb destinació a Corea del Nord "per ser reparat i tornat" a l'illa, segons una declaració oficial del Govern cubà divulgada aquest dimarts.

La societat civil nord-americana acorrala la NSA per l'espionatge

De moment han estat prop d'una vintena d'organitzacions civils i de defensa dels drets humans -des Human Rights Watch a Greenpeace, passant per partidaris de la legalització de la marihuana-, però els grups que estan demandant a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) pels programes d'espionatge i recol·lecció de dades revelades per l'exagent d'intel·ligència Edward Snowden aniran en augment, segons una font pròxima al Departament de Justícia, que prefereix guardar l'anonimat i que coneix de primera mà la coneguda com Llei Patriota.

Aquesta allau de demandes que denuncien que l'espionatge dut a terme sobre els nord-americans és inconstitucional està posant, a més, en perill una de les relacions més importants i bàsiques de la NSA: què aquesta agència manté amb les empreses de telecomunicacions i les companyies de internet i que són bàsiques per a la seva supervivència. "Si aquestes empreses decidissin no participar, per temor a les demandes o por a perdre als seus clients més joves", diu la mateixa font, "la capacitat de maniobra de la NSA es veuria seriosament afectada i l'Administració hauria de replantejar el seu programa", explica.

Dimarts passat, 19 grups -de defensa del medi ambient; organitzacions musulmanes; l'Església Unitària de Los Angeles, defensors de la possessió de les armes- van presentar en un tribunal federal de Califòrnia una "prohibició preliminar i permanent" contra els programes de vigilància de la NSA per violar la Constitució dels EUA, ja que vulnera, segons ells, la seva privacitat i la llibertat d'expressió.

Segons la font propera a Justícia, aquesta demanda segueix a una plantejada el mes passat en una cort de Nova York per l'ACLU (Unió Americana de Llibertats Civils, sigles en anglès) i prova la seqüència que està per arribar d'organitzacions querellant contra la NSA i la seva facultat de recopilar i emmagatzemar registres de trucades autoritzada per un tribunal secret també conegut com FISA, els poders s'han anat ampliant progressivament davant la passivitat del públic i la complaença del Congrés des de l'aprovació de l'anomenada Llei Patriota de 2001 després dels atacs terroristes de l'11 de setembre.

"El programa [de la NSA] recopila informació de totes les trucades dins d'Estats Units, incloses les trucades locals o trucades entre els EUA i l'estranger, independentment de les connexions amb el terrorisme internacional o l'existència d'una raonable sospita", es llegeix en la demanda. La querella se centra en la seva crítica a la secció 215 de la Llei patriota que permet FISA autoritzar mesures de vigilància de comunicacions telefòniques sempre que es consideri que la informació pot ser d'interès per a una investigació en curs.

Segons el grup Public Knowledge-defensor de la llibertat a la xarxa i part en la disputa de Califòrnia-, els programa de la NSA no només envaeixen la privacitat sinó també violen el dret de la gent a la lliure associació garantit en la Primera Esmena.

"Quan el Govern recapta informació sobre qui diu a qui, cada quant de temps i com, sens dubte es fa amb una fotografia molt exacta dels contactes i associacions d'aquesta gent. Tots sabem que en el passat les autoritats han intentat confeccionar llistes de membres de grups per dissuadir certa gent de formar certs grups", expliquen des Public Knowledge.

Pel que s'ha considerat una victòria en una llarga batalla encara en marxa, a principis de setmana FISA li donava la raó a Yahoo i ordenava a l'Administració de Barack Obama dir quins documents podrien ser desclassificats pel que fa al grup d'internet. Després de les revelacions de Snowden, Yahoo, igual que altres grups d'Internet, va sol·licitar el 14 de juny que es fessin públiques les decisions d'aquest tribunal. Però Justícia no va prendre "cap posició" sobre aquesta sol·licitud, d'acord amb un document publicat dilluns per FISA. Reggie Walton ha dit ara al Departament de Justícia que ha de tractar amb "prioritat" el cas.

El 2008, FISA havia ordenat a diversos grups d'Internet -incloent-hi Yahoo- permetre l'accés del Govern a les seves dades a través d'un programa de control conegut com PRISM i revelat per Snowden. Altres grups d'Internet, com Google i Microsoft, també exigeixen la desclassificació de les decisions del FISA. S'espera que l'Administració reveli el 26 d'agost quines parts pot fer públiques, el que permetrà una mirada fugaç a com el Govern ha justificat de forma legal sota la FISA la recol·lecció d'informació.

Ahir, alts càrrecs de l'Administració d'Obama defensaven al Congrés els controvertits programes de vigilància davant legisladors de tots dos partits, que van mostrar la seva preocupació sobre el fet que aquesta recol · lecció d'informació estigui sent massa àmplia i intrusiva. "No em sento bé sabent que coneixem dades de milions de nord-americans", va dir el representant demòcrata John Conyers, que va declarar que la secció 215 de la Llei Patriota pot suposar "una violació de la Quarta Esmena de la Constitució".

Per la seva banda, James Sensenbrenner, congressista republicà i un dels patrocinadors de la Llei Patriota, ha advertit que en aquests moments no compten amb prou vots a la Cambra de Representants per renovar aquesta llei quan arribi el seu moment, a finals de 2015, i que el Congrés acabarà amb la norma si continua l'espionatge. "Crec que aquest programa ha descarrilat i necessita tornar a les vies de la legalitat", ha puntualitzat Zoe Lofgren, representant demòcrata.

EUA pirateja el 99% de comunicacions a Llatinoamèrica

Estats Units pirateja gairebé el 99% de les comunicacions a la regió llatinoamericana, segons les noves revelacions publicades pel exinformàtic de l'Agència Central d'Intel·ligència nord-americana (CIA), Edward Snowden, al portal Wikileaks. L'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA) infringeix tant els drets internacionals com "la sobirania de Llatinoamèrica".