dimarts, 20 de novembre de 2012

Hamàs anuncia una treva a Gaza que Israel no dóna per confirmada

L'alto el foc entre israelians i palestins a la franja de Gaza començarà aquesta nit a les 00.00 hora local (23.00 hora peninsular), segons ha informat una font del moviment palestí Hamàs al Caire. També ho ha assegurat el ministre d'Exteriors turc, Ahmet Davutoglu. No obstant això, el Govern d'Israel no dóna per confirmada la treva i ha assenyalat que "la pilota està encara en joc". El sionista Netanyahu diu que té "una mà estesa a la pau i una altra amb l'espasa". Turquia adverteix a Israel que una invasió l'aïllarà.

La font de Hamàs, que ha demanat l'anonimat, ha fet aquestes declaracions després d'una reunió tripartida en un hotel de la capital egípcia entre representants de Hamàs, la Jihad Islàmica i els serveis secrets d'Egipte, que hi ha des de fa dies per arribar a una treva.

Per la seva banda, la Jihad Islàmica ha indicat a la seva pàgina web que els líders d'aquest grup i de Hamàs, així com els mediadors egipcis, celebraran una conferència de premsa avui, dimarts, a la nit per declarar un acord d'alto el foc amb Israel.

Aquest anunci es produeix hores després que el president egipci, Mohamed Mursi, assegurés que "la farsa de l'agressió israeliana contra Gaza acabarà avui".

En declaracions a la premsa, Mursi també ha assenyalat que els esforços desplegats per Egipte per aconseguir un alto el foc entre palestins i israelians "donaran resultats positius en les pròximes hores".

L'ofensiva israeliana "Pilar Defensiu" ha marcat aquest dimarts la seva setena jornada amb nous bombardejos sobre Gaza, on des de dimecres passat han mort almenys 127 palestins i 900 han resultat ferits.

Netanyahu: "Tenim una mà estesa a la pau i una altra amb l'espasa"

Aquest dimarts també ha parlat el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que ha advertit que té "una mà estesa a la pau i una altra amb l'espasa". Israel ha decidit paralitzar almenys un dia l'inici d'una incursió terrestre a Gaza per donar temps als esforços de mediació per aconseguir un alto el foc, segons informen mitjans locals.

La decisió l'ha pres el Gabinet de seguretat, integrat pels nou principals ministres israelians, que van analitzar fins ben entrada la matinada si acceptaven la proposta egípcia de treva o apostaven per altres opcions.

Al final de la reunió no hi va haver comunicats oficials, però els mitjans israelians (com l'edició en línia i en llengua anglesa del diari Haaretz) destacaronn que la decisió d'ajornar l'entrada per terra a la franja es deu a les fortes pressions que està rebent el Govern de Benjamin Netanyahu, especialment de Washington, per buscar una sortida al conflicte.

Per la seva banda, el president israelià, Shimon Peres, ha qualificat davant el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, de "agradable sorpresa" el paper exercit per Egipte i el seu cap d'Estat, Mohammad Mursi, per aturar l'escalada de violència a la zona.

Visita de Hillary Clinton a la regió


Precisament, la secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, té previst reunir-se aquesta nit amb el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i demà, dimecres, amb el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, i el president egipci, Mohamend Mursi en el seu viatge per intentar rebaixar les tensions a Gaza.

"Hem estat molt actius per telèfon en els últims dies, però de vegades no hi ha substitució del cara a cara", ha explicat Victoria Nuland, portaveu del Departament d'Estat, en comentar el viatge imprevist de Clinton a Orient Mitjà.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, també ha viatjat a Israel, on es reunirà amb Netanyahu i amb el president israelià, Shimon Peres, abans de desplaçar-se a Ramallah per entrevistar-se amb Abbàs.

Advertència de Turquia

Un altre dels països embolicat en els intents de mediació, Turquia, ha advertit a Israel contra una invasió terrestre. El ministre d'Exteriors turc, Ahmed Davutoglu, que visita Gaza aquest dimarts, ha advertit a Israel que si compleix les seves amenaces d'una invasió terrestre, l'efecte serà un major aïllament internacional.

"Seguim amb preocupació les amenaces d'una operació terrestre. Si l'agressió israeliana arriba a aquest punt, no serà bo ni tan sols per a Israel. Conduirà a un major aïllament d'Israel, del poble de Gaza, la regió i la comunitat internacional", ha declardao Davutoglu abans de marxar cap a la franja.

"El nostre primer objectiu és assegurar un alto el foc. Però perquè sigui sostenible cal aixecar les restriccions sobre Gaza. En cas contrari, els alto el foc són molt fràgils", ha afegit el ministre turc.

Per la seva banda, el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha acusat Israel de portar a terme una "neteja ètnica" contra els palestins mitjançant la colonització dels territoris ocupats després de la guerra de 1967.

El fiscal demana una fiança civil de 8,2 milions per Urdangarin

El fiscal anticorrupció Pedro Horrach sol·licitarà demà al jutge del cas Nóos una fiança de gairebé 8,2 milions d'euros per al duc de Palma, Iñaki Urdangarin, per cobrir possibles responsabilitats civils derivades de les condemnes que li podrien imposar per aquest cas de corrupció.

Segons han informat avui a Efe fonts jurídiques, en l'escrit que presentarà demà al jutjat de Palma, el fiscal demanarà aquesta fiança com a mesura principal, però en cas que no se li accepti, plantejarà al jutge de manera subsidiària rebaixar-la a una quantitat d'entre els 5 i 6 milions d'euros.

El jutge de Palma José Castro haurà de decidir si adopta aquesta mesura demanada en el marc d'aquesta causa, en què s'investiga la presumpta desviació a l'Institut Nóos, presidit per Urdangarin, d'uns 5,8 milions d'euros de diners públics de les administracions balear i valenciana entre 2004 i 2007.

Un conseller del PSOE va cobrar 560.000 € de Cajamadrid i BFA entre 2010 i 2011

L'exdiputat del PSOE a l'Assemblea de Madrid Jorge Gómez Moreno va cobrar, entre 2010 i 2011, un total de 560.000 euros com a conseller de Cajamadrid i del BFA, matriu de Bankia, segons ha revelat ell mateix en la seva compareixença d'aquest dimarts com a imputat davant el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu. El valencià del PP García Fuster va cobrar 211.000 euros el 2011 del de BFA, tots lluny de la superbicoca de bons padrins d'Aznar, Mercedes de la Mercè, que va dur-se -sense comptar les seves inversions en preferents que li van donar grans beneficis... - 376.000 euros de Bankia només el 2011.

Gómez Moreno, que va demanar la baixa al PSOE després de la seva imputació en el 'cas Bankia' el passat mes de juliol, va destacar que, el 2011, havia cobrat 330.000 euros de BFA, i el 2010 altres 230.000 individus Cajamadrid, on també era conseller , segons han precisat fonts pròximes al compareixent. Les retribucions el 2011 del grup Bankia per Gómez Moreno no van superar el límit marcat per l'exdirigent del PP Mercedes de la Mercè: 376.000 euros de Bankia només el 2011.

D'altra banda, en les declaracions d'aquest dimarts es va conèixer que els membres del consell d'administració de BFA van rebre dos correus electrònics institucionals de Bankia a finals d'abril i principis de maig en què els gestors negaven, just abans de la nacionalització, els problemes de solvència del grup financer i les objeccions de Deloitte als comptes del 2011.

Segons fonts jurídiques, durant la seva declaració com a imputat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, l'exdiputat valencià del PP i exconseller de BFA José Rafael García Fuster va revelar que els membres del consell van rebre un email institucional el 27 d'abril en el qual es afirmava que l'informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que posava en dubte la solvència del grup contenia "informacions negatives i absolutament falses".

Dos dies abans, el 25 d'abril, l'FMI havia assenyalat, sense citar-la expressament, que Bankia era "vulnerable" i considerava "crític" que per preservar l'estabilitat financera d'Espanya els bancs amb escassa capitalització, "sobretot el major d'ells , adoptin mesures ràpides i decisives per reforçar els seus balanços i millorar la seva governança". Sobre els seus emoluments, García Fuster va dir que el 2011 va cobrar 211.000 euros del BFA.

De la Merced i Agustín González perseguits i escridassats per "lladres i xoriços"


La exconsellera de la matriu de Bankia, Mercedes de la Merced, va tenir la major retribució de l'entitat -376.000 euros-. Exalt càrrec del PP, tant a Madrid com a nivell nacional, quantifica en 80.000 euros l'invertit per ella en total en preferents i accions, i ha destacat que la seva inversió li va donar bastants beneficis i que la va fer perquè tenia confiança en el banc.

L'esborrany sobre Mas i Pujol es basa en quatre informes policials de 2011 i 2012

L'esborrany d'un suposat informe policial que acusa Artur Mas i Jordi Pujol de cobrar comissions, publicat per El Mundo, es basa en gran part en el contingut de quatre informes policials presentats al jutge en els anys 2011 i 2012, han informat fonts policials. El primer dels informes lliurats al jutge té data de 29 de novembre de 2011 i els altres són d'1 de febrer, 20 d'abril i 24 de maig de 2012, segons les fonts.

El Ministeri de l'Interior creu que l'esborrany sobre les suposades comptes de Mas i Pujol a Suïssa relacionades amb presumpta corrupció a CiU s'ha confeccionat amb dades de la investigació procedents de "diversos documents", alguns d'ells "informes judicialitzats" i fins i tot "informacions que circulen a la xarxa".

Fonts del Ministeri de l'Interior han informat que la investigació que ha obert relatiu al text publicat ha acreditat que hi ha quatre informes policials "judicialitzats" que contenen algunes de les informacions que ha publicat la premsa.

Divendres passat, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ordenar al director general de la Policia l'obertura d'una investigació interna sobre el suposat esborrany publicat aquest dia per El Mundo sobre comptes d'Artur Mas i Jordi Pujol a Suïssa relacionades amb presumpta corrupció a CiU.

La investigació se centra ara en esbrinar "qui o qui" van elaborar i van filtrar aquest esborrany "que recull dades de la investigació".

Confirmar l'existència de l'esborrany

Segons les fonts, el passat dilluns el director adjunt operatiu de la Policia es va reunir amb el cap de la unitat d'afers interns i el comissari general de la Policia Judicial per determinar l'existència d'aquest esborrany.

Com a conseqüència de la investigació s'han analitzat centenars de documents que consisteixen en esborranys, documents de treball, minutes i informes que contenen dades aparegudes en l'esborrany filtrat a El Mundo.

La investigació ha acreditat també que existeixen "quatre informes judicialitzats" que contenen algunes de les informacions que ha publicat la premsa.

Entre el material analitzat també figuren manuscrits, anònims, documents de l'Agència Tributària i informacions que circulen a la xarxa, segons les fonts.

La unitat d'afers interns de la Direcció General de la Policia treballa amb la hipòtesi que "una o més persones elaboraran un esborrany d'informe a partir de múltiples elements de la investigació que apareixen en els esborranys i documents" referits.

La roba de Zara i Mango conté substàncies tòxiques i cancerígenes

Un informe de l'organització ecologista Greenpeace denuncia que ha trobat elements que en degradar-se al medi ambient poden provocar l'aparició de noves substàncies que generen alteracions hormonals o, fins i tot, càncer.

Un bon nombre de marques de roba conegudes arreu del món venen peces que contenen substàncies químiques perilloses, algunes de les quals quan s’alliberen al medi ambient i degradar-se, provoquen l’aparició de noves substàncies que generen trastorns hormonals i, fins tot, càncer. Aquesta és la principal conclusió de l’informe Puntades tòxiques. L’obscur secret de la moda, que ha presentat aquest dimarts l’organització ecologista Greenpeace. El treballa analitza 20 de les principals marques de moda del món i ha comprovat que la gallega Zara, la principal companyia del sector a nivell planetari, és la que acumula més tipus de substàncies perilloses. La catalana Mango també surt malparada de l’informe.

“Les principals cadenes de roba ens estan convertint a tots en víctimes de la moda en vendre’ns peces que contenen substàncies perilloses que contribueixen a la contaminació tòxica del aigua a tot el món, tant quan es fabriquen com al rentar-les”, ha declarat Yifang Li, responsable de la campanya de tòxics de Greenpeace a l’Àsia Oriental. L’activista ha afegit que el sector tèxtil utilitza els rius com “si es tractés de desaigües privats”.

Pel que fa les substàncies tòxiques, a Zara se n’han trobat tant de les que poden provocar trastorns hormonals com les que es poden transformar en substàncies cancerígenes. A Mango, s’ha trobat una camiseta que presenta una concentració d’etoxilats de nonilfenol (NPE) superior als 1.000 mg/kg, que en degradar-se pot generar alteracions hormonals. Concentracions similars s’han trobat en roba de Zara, Levi’s, Calvin Klein o C&A;, entre d’altres.

“Els resultats dels anàlisis en les peces de Zara són innacceptables tant pels qui comprenn la seva roba com pels que viuen a prop de les instal·lacions on es fabriquen”, denuncia Greenpeace, que reclama a la companyia que prengui “mesures urgents” per eliminar els tòxics dels seus productes i de les cadenes de subministrament.

Carla del Ponte insinua que el "Tribunal" de la Haia s'ha venut

L'ex fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), Carla del Ponte, va expressar la seva sorpresa per l'absolució de dos ex generals croats condemnats a diversos anys de presó el 2011 per crims de guerra i lesa humanitat, i ha considerat que "la política o els diners" van ser decisius perquè es dictés la nova sentència: "Estic realment sorpresa perquè això (l'absolució) no és justícia", va dir del Ponte qui ara es pregunta: qui va cometre els crims contra els serbis?

Afegí que els crims comesos pels ex generals croats Davant Gotovina i Mladen Markac contra els serbis van quedar demostrats amb les condemnes en primera instància a 24 anys i 18 anys de presó, respectivament.

Pel que sembla, va continuar la magistrada suïssa, "la política o els diners" van jugar un paper determinant perquè es dictessin aquestes noves sentències.

Gotovina i Markac van ser absolts en segona instància per la Sala d'Apel·lació del TPII dels crims comesos a l'antiga Iugoslàvia durant l'operació "Tempesta" que es va dur a terme l'estiu de 1995 -i que va iniciar la Guerra fratricida organitzada per les dictadures de l'OTAN (amb el triunvirat d'assassins Bush, Blair i Aznar al capdavant) a Iugoslàvia- per expulsar a 250.000 serbis de la zona de la Krajina.

El 1999 el Consell de Seguretat de l'Organització de Nacions Unides (ONU) va nomenar Carla del Ponte com a fiscal del Tribunal Internacional Penal per a l'antiga Iugoslàvia. Va deixar el càrrec el 2007.

Polònia: avorten l'atac d'un nazi contra el president

Les forces de seguretat han avortat un atac contra el president, el primer ministre i els diputats del parlament de Polònia preparat per un nazi de 45 anys, ha declarat avui Mariusz Krason, de la Fiscalia polonesa. El sospitós, investigador de la Universitat Agrària de Cracòvia, va tenir accés a materials explosius, ha indicat Krason, precisant que va ser detingut el passat 9 de novembre.

Va assenyalar que a l'home li van confiscar substàncies explosives, incloent trilita, detonadors, telèfons mòbils, cables, comandaments a distància, instruccions per fabricar bombes, armes i més de 1.000 municions així com plaques de matrícula poloneses i estrangeres, màscares, armilla antibales i roba de camuflatge.

Krason comentar que el detingut és un home d'idees nazis xenòfobes planejava atemptar contra les autoritats per opinar que estan en el poder uns "forasters" que porten el país per "un rumb equivocat".

Planejava explotar el parlament amb un cotxe bomba quan estigués ple de diputats i es trobessin allà el president, el primer ministre i membres del Gabinet, per a això va realitzar unes explosions de prova gravades en vídeo que també va ser cedit per la Fiscalia als mitjans.

"Primer es va declarar innocent i va refusar fer declaració, però en comparèixer davant el tribunal, va reconèixer parcialment la culpa i començar a declarar", va assenyalar Krason.

Ara s'enfronta una condemna de fins a 5 anys de presó.

Espanya, país capdavanter... en pobresa infantil

La pobresa infantil a l'Estat ha augmentat un 45%, fet que situa Espanya com a país capdavanter en pobresa infantil, segons les conclusions de l'estudi 'L'impacte de la crisi en la infància i les famílies', impulsat per l'Obra Social 'La Caixa'. En l'estudi, s'alerta que durant els primers anys de la crisi a l'Estat no es van modificar les prestacions adreçades a les famílies i la infància durant els primers anys de la crisi, a diferència d'altres països comunitaris, i cada vegada més les dones fan de 'caps de família' arran de l'elevada taxa d'atur masculí.

Una altra de les conclusions és que cada vegada més les dones es converteixen en les noves 'caps de família' arran de l'elevada taxa d'atur masculí.

Els autors de l'estudi recomanen a l'Estat una "reorientació de l'Estat de benestar espanyol" perquè es millori l'eficàcia de l'atenció de les noves necessitats que sorgeixen arran de la crisi en aquestes llars.

En la mostra es compara l'Estat i Irlanda, dos països que han patit de manera comparable els efectes de la crisi en termes d'atur, i destaca que el segon ha demostrat que disposa d'un sistema de transferències socials que el primer, fins al punt que la pobresa a Irlanda el 2008 no era gaire diferent respecte Alemanya i França, mentre que la seva ràtio de pobresa infantil extrema era semblant a la danesa.

Així, mentre que l'eficàcia de les transferències socials l'any 2007 era del 32,93% i dos anys més tard, ja amb la crisi, es reduïa al 25,88%, mentre que en països com Irlanda i França sempre es mantenen per sobre el 90%.

Segons l'estudi, la crisi s'ha manifestat d'una manera particularment aguda en les llars amb fills, que han patit un major deteriorament comparat amb les llars sense fills. De fet, la proporció de llars socialment excloses s'ha incrementat un 26% i un 15,4%, respectivament, entre els primers anys de la crisi. Els grups més afectats han estat les famílies d'origen no comunitari amb fills, d'una banda, i les famílies monoparentals, de l'altra, que normalment tenen un risc més alt d'exclusió social.

Més dones que sustenten la família

De la recerca, també se n'extreu que en tots els països ha crescut el nombre de llars amb els homes a l'atur i les dones assolint el paper de cap de família, especialment a Espanya i Irlanda. Les dificultats han empès les dones que fins aleshores no treballaven a buscar una feina, mentre que les llars on l'home és l'únic sustentador tendeix a reduir-se, amb l'excepció d'Alemanya.

A l'Estat, la destrucció d'ocupació masculina ha estat dramàtica i les ajudes socials a les famílies amb fills són molt poques. El nombre de llars en què l'home té feina i la dona es declara inactiva s'ha reduït més d'un 6% -la més elevada dels cinc països analitzats- mentre que augmenta el 3,5% el nombre de famílies en què ell és a l'atur i ella, en canvi, té feina.

L'estudi ha estat presentat aquest dimarts al migdia per, entre d'altres, el director de l'àrea d'integració social de la Fundació 'La Caixa', Marc Simón; el professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, Sebastià Sarasa; el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, Jorge Calero; la professora de Ciències Polítiques de la UPF i codirectora de l'Observatori Social d'Espanya, Mònica Clua-Losada i el catedràtic de Ciències Polítiques de l'UPF i director de l'OSE, Vicenç Navarro.

Colorado i Washington esperen grans negocis amb la marihuana després de la seva legalització

El negoci de la marihuana pot arrelar als Estats Units. La legalització del seu consum per a fins recreatius a Colorado i Washington en les passades eleccions suposa una oportunitat de negoci per a molts productors locals. Segons l'Associació Nacional de la Indústria del Cànnabis (NCIA), només la indústria mèdica de la marihuana va generar a Colorado 181 milions d'dòlars en vendes des de 2010 i va donar feina a 4.200 persones. Unes xifres que s'incrementaran amb la legalització, segons indica Aaron Smith, director executiu de la NCIA.

"La indústria mèdica de la marihuana només suposa el 10% dels consumidors a Colorado, el que significa que hi ha un altre 90% que obté marihuana al mercat negre. Ara que serà més fàcil, hi haurà un creixement significatiu del mercat", indica Smith , que creu que les vendes generaran milers de milions de dòlars de benefici a Colorado i Washington. A més, creu que Califòrnia serà "el següent de la llista" perquè el mercat allà és "enorme".

A Washington, Alison Holcomb, directora de campanya de New Approach Washington, la principal associació en suport a la legalització, és igual d'optimista sobre l'impacte econòmic que suposarà. "Imagino que hi haurà grangers interessats. Fleques i botigues de begudes també poden voler productes amb marihuana", assegura.

No obstant això, l'optimisme xoca amb la realitat dels Estats Units, on el Govern federal segueix considerant il·legal la producció de marihuana. Per això, alguns empresaris no ho tenen tan clar. "Tinc dubtes sobre si produir pastissos per les lleis federals", assegura a The Huffington Post Emily Brune, propietària d'una botiga de rebosteria a Seattle (Washington). "Ho faria si pogués vendre amb seguretat. Però és massa risc, perquè si perdo el meu negoci perdo casa meva", explica. Amos d'altres establiments mantenen les mateixes opinions.

Més encara després de llegir el comunicat de l'Administració de Compliment de lleis sobre les Drogues en què s'assegura que la situació no ha canviat i que la marihuana segueix sent una "substància sota control". Però des de la NCIA mantenen que els ciutadans "s'han aixecat i han dit que, no només donen suport a la legalització, sinó que volen que s'estengui". "Això pot servir de pressió perquè el Govern es mogui en la direcció correcta i harmonitzi el sentiment dels votants amb una llei a nivell federal", afegeixen.

Catalunya: 1.670 empreses fictícies creades per al frau

La Delegació del Govern a Catalunya ha detectat entre gener i octubre d'aquest any un total de 1.670 empreses fictícies creades per obtenir pensions i subsidis fraudulentament. La Delegació, a més, ha descobert en aquest període a 8.206 treballadors que prestaven serveis laborals sense estar donats d'alta a la Seguretat Social, després de més de 23.200 inspeccions dutes a terme en aquest període a Catalunya.

El Govern, que ha intensificat en els últims mesos la lluita contra l'ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social, va detectar l'any passat 79 empreses fictícies, mentre que només fins a l'octubre d'aquest any la xifra puja a 1.670, el que representa un 2.114% més.

El 2011 es van realitzar 5.899 inspeccions, amb un total de 2.307 casos d'ocupació en economia submergida, mentre que aquest any les inspeccions s'han multiplicat per quatre i el nombre d'empleats irregulars que han aflorat ha superat els 8.000. La Delegació del Govern explica en un comunicat que la posada en marxa del Pla de Lluita Contra l'Ocupació Irregular i el Frau en la Seguretat Social del Ministeri de Treball ha comportat la creació d'equips de treball especialitzats en economia irregular.

Aquests equips, formats per personal de la Inspecció de Treball, realitzen les actuacions d'inspecció i control en col·laboració amb agents de la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i les policies locals. Amb aquest pla, el Govern pretén lluitar contra l'economia submergida i contra l'aplicació indeguda de bonificacions en la cotització social, així com evitar que es percebin indegudament pensions i subsidis.

‘Ull amb el teu ull’ contra l’ús de les bales de goma i per la dimissió de Puig

El grup de suport a la dona que ha perdut un ull arran de la repressió dels Mossos en la vaga general del 14-N i la Stop Bales de Goma convoquen una protesta davant el Departament d'Interior i demanen la dimissió de Felip Puig.

La indignació ciutadana amb l’ús de les bales de goma per part dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra va en augment. Després que Ester Quintana, una barcelonina de 42 anys, hagi perdut la visió d’un ull com a conseqüència de l’impacte d’un d’aquest projectils disparat el 14 de novembre passat per un agent al final de la manifestació alternativa de la vaga general, el grup de suport de l’Ester i la plataforma Stop Bales de Goma han convocat una concentració de protesta per aquest dimecres i han endegat la campanya Ull amb el teu ull.

La concentració, que es farà davant la seu del Departament d’Interior, servirà per reclamar la dimissió del conseller del ram, Felip Puig, qui en la seva compareixença l’endemà de la vaga general va assegurar que no s’havien emprat pilotes de goma en la repressió als manifestants, malgrat que les proves demostraven el contrari.

La protesta, que compta amb el suport de l’organització antirepressiva Rereguarda en Moviment, pretén que les persones que hi acudeixin ho facin amb un pedaç ocular a l’ull esquerre per denunciar l’ús de les bales de goma i de material antidisturbis lesius. En els darrers tres anys, fins a set persones han perdut un ull al Principat després de rebre una pilotada disparada per agents dels Mossos, dos de les quals durant l’anterior vaga general del 29 de març.

En un comunicat, el grup de suport d’amics i amigues de l’Ester, molt coneguda al barri de Sant Martí per la seva feina als centres cívics de Sant Martí i Sandaru, recalquen que no només va patir la pèrdua de visió d’un ull, sinó que també se li van trencar diversos “ossos tant del pòmul com de la mandíbula”.

“Les pilotes i altres projectils semblants no discriminen, no discriminen per edat, com no ho fan per sexe ni per filiació política, les pilotes de goma ens poden afectar a tots. Les pilotes són un arma perillosa, mortal com es va demostrar recentment als carrers de Bilbao, que augmenten la seva perillositat quan són disparades il·legalment apuntant a les persones”, afegeix el text, que conclou reclamant la dimissió de Puig, “enfront la repressió desmesurada i continuada que està oferint com a resposta a qualsevol protesta social o cívica”.

Des del 2010, la plataforma Stop Bales de Goma denuncia l’ús d’aquest armament i n’exigeix la seva prohibició i 14 municipis catalans que han aprovat mocions donant suport a la petició, entre els que hi ha Vilanova i la Geltrú, Molins de Rei i Arenys de Mar. La Comissió Europea pretén que aquestes armes no s’utilitzin a la UE quan acabi el 2012, però de moment sembla clar que la demanda no està tenint èxit a l’Estat espanyol.

El protocol d’actuació que regula l’ús de les bales de goma decreta que s’han de complir unes condicions molt estrictes per disparar-los: ha d’existir una distància d’almenys 50 metres, la pilota ha de colpejar primer al terra abans d’impactar amb el blanc i l’impacte només pot ser a la part inferior del cos. És evident que no sempre es respecta aquest protocol.

112 palestins assassinats pel sionisme criminal

Tres palestins han mort aquest dimarts en dos atacs separats del règim d'Israel contra la Franja de Gaza, amb el que s'eleva a 112 el nombre dels palestins morts des de dimecres passat (el 14 de novembre); "Dos ciutadans van morir en dues incursions a la zona Mughraqa, al sud de la ciutat de Gaza i el tercer va morir a Beit Lahia "ha assenyalat Adham Abu Selmiya, portaveu dels serveis d'ambulàncies de Gaza. Jueus antisionistes rebutgen apartheid d'Israel.

L'exèrcit del règim de Tel Aviv ha informat que els seus avions de combat, vaixells de guerra i artilleria han atacat durant la nit uns 100 objectius en l'assetjada franja de Gaza.

En resposta a les recents agressions del règim d'Israel contra la franja de Gaza, les que ja han deixat més d'un centenar de morts palestins, els combatents de la Resistència palestina han llançat diversos coets contra el territori ocupat palestí.

La resposta dels palestins ha deixat una persona ferida en el consell regional de Eshkol, situat al sud dels territoris ocupats palestins.

Els grups palestins han anunciat en reiterades ocasions que els seus atacs són en represàlia a les operacions mortals del règim israelià contra els palestins a Gaza.

L'exèrcit israelià bombardeja freqüentment la franja de Gaza, amb el pretext que aquests atacs es realitzen amb finalitats defensives, agressions injustificades que deixen com a saldo molts civils morts i ferits.

Jueus antisionistes rebutgen apartheid d'Israel

Els jueus antisionistes rebutgen la històrica i progressiva neteja ètnica del poble palestí i demanen la fi de la colonització del règim israelià a Palestina, a més de denunciar que la violència d'aquest règim posa en perill la seguretat dels propis jueus.

La Xarxa Jueva Antisionista Internacional a través d'una carta oberta, publicada el dilluns, es va solidaritzar amb el poble palestí que pateix la implacable violència militar, la neteja ètnica i la confiscació de les seves terres.

En denunciar les polítiques de genocidi que porta a terme el règim de Tel Aviv per acabar amb la resistència palestina, els activistes assenyalen que aquest règim a la Franja de Gaza "impedeix l'accés al menjar, l'aigua, electricitat, ajuda humanitària i subministraments metges com una arma dirigida a les bases mateixes de la vida humana".

El document destaca el suport al dret del retorn palestí i expressa que el sionisme és racista i privilegia els drets d'alguns per establir-se a Palestina, mentre exclou d'altres persones, com als palestins, per convertir-los en refugiats.

El grup anuncia el seu suport als palestins en la seva lluita per sobreviure, mantenir-se ferm i avançar en el seu moviment el millor que puguin, en els seus propis termes i no amb altres estratègies.

"Som copartícips dels moviments que lideren els més afectats per la conquesta de l'imperi, l'ocupació, el racisme, el control i l'explotació global de persones i recursos. (...) Defensem els drets dels pobles autòctons a les seves terres i la seva sobirania", declaren els activistes.

Els jueus antisionistes, en denunciar la segregació entre les persones que comporta el moviment de conquesta del sionisme, apunten que la ideologia racista del sionisme "demanda poder polític, econòmic i legal per les persones i cultures jueves i europees per sobre dels pobles i les cultures autòctones. El sionisme no només és racista sinó antisemita".

Segons el text, la ideologia sionista dóna suport a la imatgeria antisemita europea i sexista del "jueu diaspòric" efeminat i feble i contraposa a aquest un "jueu nou" violent i militaritzat, que representa un perpetrador i no una víctima de la violència racial.

UGT denuncia Figar i Aguirre per prevaricació

La federació d'Educació d'UGT Madrid (FETE-UGT) ha presentat als jutjats de plaça de Castilla una denúncia contra la titular de la Comunitat, Lucía Figar, i el seu departament, i contra l'expresidenta Esperanza Aguirre per un delicte de prevaricació. El sindicat considera que la contractació de professors nadius d'anglès en col·legis públics de la Comunitat s'està portant a terme "fora del marc de la legislació vigent", és a dir, a dit i amb el nepotisme corrupte i descarat dels vells franquistes.

Segons UGT, la Conselleria d'Educació "no ha convocat places vacants" per cobrir mitjançant "el procés selectiu corresponent", és a dir, "a través de professors interins habilitats per a llocs de docents bilingües". Aquests professors no han passat els exàmens d'oposició, de manera que no són funcionaris ni personal interí, a qui es recorre en cas de necessitats de contractació eventual. Això significa que les contractacions "s'han realitzat al marge de la normativa que regeix a la Comunitat de Madrid ia l'Estat espanyol", diu el text.

El sindicat també aporta una sentència del Tribunal Suprem que confirma "un delicte de prevaricació en les persones de certes autoritats públiques per la contractació de personal sense reunir els requisits que ells mateixos havien establert, suposant una arbitrarietat de l'elecció. No es va complir així mateix la normativa administrativa existent i es van depreciar els principis constitucionals bàsics".
A l'estiu, la Comunitat va oferir 24 places a docents estrangers, segons UGT

La denúncia d'UGT explica que les contractacions de professors nadius de països angloparlants "era un reivindicació d'Esperanza Aguirre" i que fins i tot "va elevar una consulta" al propi ministre d'Educació, José Ignacio Wert. El ministre va respondre que l'actual marc legislatiu no permet incorporar a aquests docents, de manera que Aguirre fins i tot va instar el president de l'Associació de Centres Autònoms de l'Ensenyament Privat (Acade) a la insubmissió legal.

La denúncia relata que aquest estiu, "la Comunitat de Madrid ha realitzat ofertes de treball per a l'ensenyament públic madrilenya per a professors de països de parla anglesa a través de diverses pàgines d'Internet". Es tracta de 24 places per a impartir Educació Física, Música i Tecnologia en centres bilingües i "no era necessari parlar espanyol".

La polèmica sobre la contractació d'aquests docents saltar fa ja més d'un any, quan Figar va signar un conveni amb la Universitat de Washington pel qual 1.431 nadius s'incorporarien al programa bilingüe que es duia a terme en 276 col·legis i 63 instituts de Madrid. D'entre aquests auxiliars, 196 sous anaven a càrrec de la Conselleria madrilenya i la resta, per compte del Ministeri d'Educació. Per aquell temps, el nombre de professors bilingües en atur ascendia a 8.700.

El Partit Socialista de Madrid va exigir explicacions al Govern d'Aguirre, al novembre de 2011, i va titllar de "malbaratament" la contractació d'auxiliars. Mesos després, la presidenta carregava contra els docents, assegurant que "hi ha professors que no saben anglès i no volen aprendre". Avui dia, després de les retallades del ministre José Ignacio Wert, molts no podran ni intentar-ho, ja que el 2012 la partida de beques de formació per a docents es va reduir un 70%.

El capità del Prestige culpa el PP d'Aznar i Rajoy de la marea negra

El capità del Prestige, Apostolos Mangouras, ha acusat les autoritats espanyoles del PP d'Aznar i Rajoy -el "senyor dels filets"- de provocar la marea negra al Cantàbric ia la costa de l'Estat francès per la decisió de portar el vaixell «enlloc», amb el rumb fixat al vaixell, després de ser estabilitzat el 14 de novembre de 2002, un dia després de l'accident.

A més, els ha acusat de portar al vaixell «enlloc» amb la seva decisió d'allunyar de la costa, provocant el desastre posterior i el descomunal abocament de fuel: «Va ser la pitjor decisió possible», ha afegit.

Preguntat si és cert que «sense l'ordre donada» sobre el rumb del vaixell «la contaminació mai hagi afectat l'Cantàbric ni la costa francesa», ha ractificado que "sí".

Els acords de l'oposició siriana a Doha contradiuen els convenis de Ginebra

Els resultats de la reunió de l'oposició siriana a Doha contradiuen els convenis de Ginebra del 30 de juny de 2012, ha declarat avui el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov: "El que ha passat a Doha contradiu els convenis de Ginebra. El comunicat final de la reunió estipula, en particular, enderrocar el règim de Baixar Assad", va dir el canceller al tancament de les seves negociacions sostingudes a Cambodja amb la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton.

En assenyalar que els reunits a Doha el 11 de novembre es van pronunciar a favor de renunciar al diàleg amb les autoritats, Lavrov va dir: "Teníem una cosa semblant a l'Iraq. La comunitat mundial no està interessada en la repetició d'aquest guió ".

En referir-se les negociacions sostingudes amb la secretària d'Estat dels EUA, Lavrov va constatar que Moscou i Washington no aconsegueixen elaborar una actitud comuna cap a la situació a Síria.

La Coalició Nacional per a les Forces de l'Oposició i la Revolució Síria (CNFORS), instituïda a Doha i proclamada representant legítima de tot el poble sirià, va ser reconeguda dilluns passat pels 27 països de la Unió Europea. Anteriorment, van fer el mateix els països àrabs del golf Pèrsic, diversos membres de la Lliga Àrab i Turquia.

L'enviat especial del president de Rússia per Orient Mitjà i viceministre d'Afers Estrangers de Rússia, Mikhaïl Bogdànov, en visitar Turquia es va reunir el dia abans a Istanbul amb els caps de diversos grups integrants de la CNFORS, inclòs el president del Consell Nacional Sirià, George Sabra.

La part russa manté intensos contactes amb totes les forces de l'oposició siriana. Considera molt important aconseguir la seva cohesió constructiva basada en el compliment de les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU i dels convenis de Ginebra sobre el cessament del foc. Es pronuncia pel començament d'un període de transició mitjançant diàleg entre els representants del Govern i de l'oposició de Síria, va dir Bogdànov.

Els reunits a Istanbul van declarar que l'arranjament a Síria ha de descansar sobre unes fermes garanties jurídiques i pràctiques de la seguretat, els drets i els interessos de totes les comunitats ètniques i confessionals de Síria. També van confirmar el seu invariable interès per conservar la sobirania, la independència, la unitat nacional i la integritat territorial de Síria, va informar.

Rajoy: Mentider, inútil, feixista, corrupte i fracassat

Mariano Rajoy i el PP van fer de la crisi i de la deteriorada situació econòmica el seu trampolí per arribar a la Moncloa. Encara que durant la campanya electoral de novembre de 2011 va modular el seu discurs dient que no tenia "una vareta màgica" o aquell famós "no puc prometre res", l'actual president del Govern es va passar tres anys i mig -pràcticament tota la legislatura anterior- prometent miracles, dient mentides i enganyant una població de necis, discapacitats, franquistes i idiotes que el van votar.

Va arribar fins i tot a dir que amb ell al capdavant del Govern l'atur es reduiria a la meitat. Quan es compleix un any del seu aclaparador triomf electoral a la nit del 20-N, les grans dades macroeconòmiques demostren que l'economia espanyola no només no ha millorat sinó que ha anat a pitjor.

1. Atur desbocat

Rajoy no va parar de repetir durant tota la campanya que la prioritat del seu Govern era que l'economia creixés i crear així ocupació. Un any després es pot concloure que el Govern del PP ha fracassat en aquest terreny: el tercer trimestre del 2011 la taxa d'atur se situava en el 21,52%, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA). Llavors havia 4.978.300 aturats. Un any després la taxa ha superat la barrera psicològica del 25% -en concret està en el 25,02%- i el nombre d'aturats s'acosta perillosament als sis milions: ja són 5.778.100 persones sense feina.

Però el més greu de tot és que als pocs mesos d'arribar al poder el Govern va reconèixer la seva incapacitat per frenar la desocupació: l'abril el ministre d'Economia, Luis De Guindos, va anunciar que el 2015 la taxa d'atur arribarà al 22,3% en 2015 -any en què acaba la legislatura- i serà gairebé tan alta com la de 2011, any que va tancar amb una desocupació del 22,85%.

2. Famílies cada vegada més pobres

L'atur implica exclusió i menys riquesa. En els primers sis mesos de 2012 la riquesa de les famílies va baixar un 18,5%. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) són demolidores: segons l'enquesta de condicions de vida, el percentatge de famílies que passen moltes dificultats per arribar a final de mes ha passat del 27,3% el 2011 al 33,2% el 2012.

3. Prima de risc a l'alça

Durant molts mesos, quan estava a l'oposició, el PP va fer de la prima de risc i dels problemes d'Espanya per finançar-se en els mercats un cavall de batalla per desgastar l'Executiu socialista. "La prima de risc es diu José Luis Rodríguez Zapatero" va arribar a dir el novembre de 2010 l'actual vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

Al PP es venia la idea que el diferencial del deute amb Alemanya baixaria tot just trepitjar Rajoy al palau de la Moncloa. Res més lluny de la realitat: el 18 de novembre de 2011, divendres, la prima de risc va tancar en 441 punts bàsics, un any després, el 19 de novembre de 2012, el diferencial està en 454 punts bàsics. Durant el primer trimestre de 2012 el risc país va arribar a baixar lleugerament, però a partir d'abril es va disparar i va arribar al seu màxim històric al juliol, quan va superar àmpliament els 600 punts bàsics.

4. Contracció del PIB

Un altre dels missatges que Rajoy repeteix insistentment és que l'economia espanyola ha de créixer. No obstant això, la política econòmica del Govern ha estat i és una aposta clara per l'austeritat: en l'últim any Rajoy no ha aplicat ni una sola mesura de creixement. El producte interior brut (PIB) s'ha ressentit davant les dràstiques retallades aprovades pel PP. Les dades així ho avalen: fa un any l'economia espanyola encara creixia encara que ja comencés a oferir símptomes d'estancament. Ara no ho fa: el PIB espanyol va registrar en el tercer trimestre del 2011 un creixement interanual del 0,8%, en el tercer trimestre del 2012 ha patit una caiguda interanual del 1,6%.

5. Dèficit públic: incontrolat

"No podem gastar el que no tenim". Un altre dels mantres de Rajoy abans, durant i després de la campanya electoral que el va catapultar. El PP va recriminar durament al PSOE que fos incapaç de complir amb els objectius de dèficit públic. De fet, el Govern ha articulat tota la seva política en el control del dèficit i no s'ha cansat de repetir que reduir la diferència entre les despeses i els ingressos és el primer pas per aconseguir el creixement. Però per ara, el PP també fracassa on abans ho va fer el PSOE. En la tardor de 2011 el dèficit públic va arribar al 3,42% del PIB i ara, un any després, és fins i tot major: l'última dada coneguda el situa en el 4,39%. Les previsions en aquest camp són pessimistes: la UE i bona part dels analistes creuen que el dèficit públic a finals d'any estarà en l'entorn del 8% quan l'objectiu marcat per la UE és del 6,3%.

6. Augment del deute públic

Hi ha un altre indicador que denota la profunda degradació de l'economia espanyola: l'augment imparable del deute públic. El tercer trimestre del 2012, just abans de l'arribada del PP al poder, el deute públic arribava al 66% del PIB. L'any el va tancar en el 68,5%. Nou mesos després -segon trimestre del 2012- el deute públic ja frega el 76%. A finals de 2013 superarà el 90% segons totes les previsions.

7. Creix la inflació

Ni la inflació ha donat una alegria al Govern del PP. L'octubre de 2011 l'índex de preus de consum (IPC), en el 3%, mentre que a l'octubre de 2012 ha arribat al 3,5%. La pujada de l'IVA aprovada pel Govern el juliol -una altra promesa incomplerta de Rajoy- ha contribuït decisivament a l'augment de la inflació. A compte d'aquest indicador, el Govern haurà de prendre en menys d'un mes una de les seves decisions més delicades: si actualitza les pensions conforme el desviament de l'IPC, el que li obligaria a desemborsar 5.000 milions d'euros, o si ho deixa passar i permet que els pensionistes perdin més poder adquisitiu.

8. La fuga de capitals es dispara

Rajoy va assegurar a tot allò que va voler escoltar que sota la seva presidència es recuperaria la confiança en l'economia espanyola. Tampoc ha estat així: en l'últim any la fuga de capitals s'ha multiplicat per 620. Els inversors estan retirant els seus diners davant la paràlisi econòmica en la qual està immersa Espanya. Només fins agost la sortida neta de capitals va arribar als 247.172,7 milions d'euros. En el mateix període de 2011 el saldo era també negatiu, encara que només de 398 milions, d'acord amb les últimes dades de la balança de pagaments publicats pel Banc d'Espanya.

9. La morositat bat rècords

La banca ha estat una de les grans protagonistes de l'any econòmic. No només pel rescat que es va aprovar el passat mes de juny, o per la injecció de diners públics per tapar els forats de diverses entitats, entre elles la més important, Bankia. Pel que fa al ciutadà mitjà, aquest any ha estat l'any dels desnonaments i de la morositat, que no ha deixat de batre rècords mes rere mes. Ahir mateix, dilluns, la morositat de la banca i de les entitats financeres arribava al 10,71%. És a dir, un de cada deu crèdits no es paga. El volum d'aquests crèdits dubtosos i de difícil cobrament arriba a 182. 226 milions d'euros. En l'últim any la morosidadah crescut un 42%: l'octubre del 2011 la morositat estava en el 7,41%, gairebé tres punts i mig per sota de la taxa actual.

10. Desnonaments: 526 drames diaris

Estretament lligat al problema de la morositat apareix el problema dels desnonaments. Han hagut de passar gairebé 400.000 des de l'inici de la crisi perquè el Govern prengui cartes en l'assumpte. El problema dels desallotjaments ha copat l'agenda política en les últimes setmanes després de dos suïcidis gairebé seguits. El problema s'ha aguditzat en els últims mesos adquieriendo tints dramàtics: en el segon trimestre del 2012 els desnonaments es van disparar fins arribar a una mitjana de 526 al dia, una xifra mai abans vista. Ja en 2011 els desnonaments van tocar el seu sostre: es van tramitar 58.241 aquest any, però ha estat 2012 quan la ciutadania ha dit prou.

Els lladres van asfixiar Jordi Comas esclafant-lo al sofà

Els darrers moments de vida del president de la Federació d'Oganitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Jordi Comas, van ser d'una virulència tal que ahir poques persones podien dissimular la consternació quan en parlaven. El responsable de la patronal gironina va ser víctima d'un robatori amb violència en el seu domicili, situat a tocar del Cavall Bernat de Platja d'Aro, el vespre de diumenge cap a dos quarts d'onze. Foto: Empresaris i representants de la patronal s´han acostat fins a la seu de FOEG.

Una estona més tard, els lladres, tres homes encaputxats que no duien armes i a qui l'esposa de Comas, la Carme, va atribuir accent estranger, sortien corrents de la casa amb un botí "que no és cap fortuna", van apuntar fonts policials -més explícit, però tampoc sense concretar, va ser l'alcalde de Platja d'Aro, Joan Giraut: "quatre xavos": bàsicament, joies-, deixant rere seu Comas mort. La causa directa del decés va ser un atac de cor, segons el conseller d'Interior, Felip Puig, i ara l'autòpsia, que es farà avui, haurà d'esclarir què l'hi va provocar.

Els fets, que Diari de Girona avançava ja en l'edició d'ahir, són clars: uns lladres matussers i nerviosos van exercir una violència tal que l'hoteler, ja fóra per causa directa de l'atac, ja perquè tenia problemes previs de salut, va resultar mort. Ara falta esclarir si rere el robatori -episodis relativament freqüents, tot i que no d'aquesta violència- hi ha algun motiu més enllà d'apropiar-se del contingut de valor de la casa d'un empresari visiblement pròsper. Tot apunta, van indicar amb prudència fonts policials, -el cas està sota secret d'actuacions- que el mòbil és purament el robatori.

Els tres lladres, que no portaven armes i anaven vestits de negre i amb la cara coberta, van forçar un accés per entrar des del jardí i van trobar Comas al menjador. El van reduir i lligar, i mentrestant algun dels tres integrants de l'assalt buscava la dona i la portava a la mateixa cambra. En veure que també maltractaven la seva esposa, Comas es va violentar contra els assaltants i aquests li van tapar la boca amb un mocador. L'empresari, però, intentava encara regirar-se contra els lladres i aquests el van intentar reduir definitivament prement-li la cara contra el sofà, mentre s'enduien la dona a una altra estança.

Quan Comas va aplacar-se, els lladres, lluny de fugir després d'exercir una violència que segurament no esperaven haver d'usar -no portaven ni cordes; van lligar el matrimoni amb cables i cinturons que van trobar a la casa- van obligar la dona a obrir la caixa forta del domicili i a entregar-los algunes joies i diners, mentre ella, espantada, demanava què havia passat al seu marit. Quan els lladres finalment van marxar corrents de la casa, sense que el masover que vivia als baixos de la mansió s'adonés de res ni hagués sentit la batussa, la dona va quedar-se lligada i va trigar una estona a alliberar-se i anar a veure què li passava al seu home. Un xic abans de la mitjanit trucava a la policia. Per a Comas, ni els agents ni els efectius mèdics van poder fer res. Feia poca estona que havia mort.

I a partir d'allà, tret de sortida per intentar trobar els responsables, sense que ahir a la tarda se n'hagués tret l'aigua clara. Desenes de mossos van pentinar la finca i els voltants buscant indicis, testimonis o enregistraments.