dissabte, 13 d’abril de 2013

La PAH ocupa Bankia 5 hores i aconsegueix una altra dació

La pressió exercida ahir durant cinc hores per una trentena de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Bankia de Girona va aconseguir la dació en pagament per a un veí de Maçanet de la Selva afectat per un càncer terminal i també va arrencar el compromís de l'entitat bancària d'aturar el desnonament d'un jove de Girona. Dilluns a primera hora faran arribar un escrit als jutjats en què demanaran que s'aturi l'execució hipotecària.

Els representants de la PAH van ocupar a quarts de deu del matí la seu de Bankia, a la plaça Constitució de Girona, i l'objectiu era no sortir d'allà fins que haguessin aconseguit un compromís per escrit de l'entitat d'aturar els dos desnonaments. “Ens hi estarem fins que calgui”, va assegurar al matí la portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera. Enmig d'aquesta espera, i entre reunió i reunió amb el director de la sucursal, la PAH va concretar els dos casos que els havien portat allà: el de Maurice Picquet i el de Lluís Barrilado.

Picquet, de 60 anys i d'origen francès, però que fa anys que viu a Catalunya, va explicar com va haver de deixar de treballar l'any 2009 a conseqüència d'un càncer d'ossos, i que la seva dona té una cama amputada. Picquet, que ha fet ja 66 sessions de quimioteràpia, va concretar que vol marxar a França, on té la família i on la seva dona pot ser ben atesa, però que volia marxar tranquil, sense el deute.

Marta Afuera, la portaveu de la PAH, va indicar que el cas de Picquet era “d'emergència, humanitària”. Picquet no pot pagar les quotes de la hipoteca de la casa que va comprar, juntament amb la seva dona, Chantal, a la urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva. Deu dues quotes de 1.400 euros al banc i li queden per pagar 140.000 euros d' hipoteca.

En el cas de Lluís Barrilado, ja és la sisena vegada que el jutge ha fixat el desnonament del seu pis de Sant Narcís. El jove explicava ahir que només volia que el deixessin tranquil. Després que s'hagués ajornat el desnonament en els cinc cops anteriors, el jutge havia ordenat per la setmana que ve un desnonament “en obert”, segons la PAH, que hi va afegir que es podia produir en qualsevol moment de dilluns a divendres i que, per evitar-ho, la PAH estava disposada a acampar davant de l'habitatge.

Barrilado té 27 anys, un fill petit de 7 i no té feina des del 2009. El seu deute amb l'entitat bancària és d'uns 180.000 euros, segons va afirmar.

Bankia respon

En resposta a l'acció de la PAH, una portaveu de l'entitat bancària va puntualitzar ahir al migdia que Bankia ja havia concedit la setmana passada la dació en pagament al veí de Maçanet, però que encara no s'havia pogut tramitar perquè l'afectat no els havia fet arribar un certificat de Serveis Socials que li havien demanat per culminar els tràmits per a la dació. Informat d'aquesta versió de Bankia, Picquet va assegurar que mai ningú no li havia demanat cap paper, i que les úniques trucades que ha rebut darrerament eren de l'entitat per demanar el pagament.

Pel que fa al cas de Barrilado, Bankia va insistir que pertocava al jutge decidir que es paralitzés el desnonament i que Barrilado havia de presentar una sèrie de papers i que no ho havia fet. Tot i això, Bankia va assegurar que estava fent tot “l'humanament possible i impossible per aconseguir que aquests casos se solucionessin”.

Cameron i Merkel "aposten" per una UE més oligàrquica

El primer ministre dels paradisos fiscals britànics, el baró David Cameron, i la cancellera neonazi alemanya, Angela Merkel, han coincidit en la "necessitat" dels neoliberals i l'oligarquia feixista europea que la Unió Europea (UE) sigui "més flexible i competitiva", és a dir, més autoritària i antidemocràtica encara i amb menys serveis socials i més de repagament.

Els dos mandataris culpables de l'estafa / crisi i de les polítiques suïcides contra la població europea romanen reunits des d'ahir, amb les seves respectives famílies, a la residència de descans de la cancellera, el Palau de Meseberg, residència d'hostes del Govern alemany a uns 70 quilòmetres al nord-est de Berlín, en una trobada "informal" per evidenciar les bones relacions entre els dos països.

S'esperava que Cameron presentés a Merkel el seu pla per convocar un referèndum el 2017 sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea, presentat al gener, si guanya les eleccions del 2015, però Downing Street no va fer comentaris sobre això.

"Sobre la UE, el primer ministre va explicar la seva posició sobre la reforma europea, en relació amb el discurs pronunciat el gener", i "tots dos van acordar la necessitat urgent d'aconseguir una Europa més competitiva i flexible", demagògia després de la que s'amaga au atac brutal a l'estat de benestar i el benefici desmesurat de les màfies financeres.

"Debatre més com treballar junts davant els consells europeus de maig i juny, amb la finalitat d'aconseguir més progressos" en interès de les oligarquies i les corporacions transnacionals i contra la població.

Segons el portaveu del govern neocon britànic, Merkel i Cameron coincideixen en la "necessitat" de fer "una oferta ambiciosa" davant les negociacions amb els EUA per aconseguir un acord de lliure comerç amb la UE i, amb vista a la cimera del G8 al juny a Irlanda del Nord, demostrar "lideratge global" contra l'evasió d'impostos, de la qual el RU i Holanda són els principles beneficiaris en els seus nombrosos paradisos de pirates i lladres globals.

La führer Merkel, acompanyada del seu marit, Joachim Sauer, va rebre ahir al Palau de Meseberg, el líder conservador britànic amb la seva dona, Samantha, i els seus tres fills, Florence, de 2 anys, Nancy, de 9, i Arthur, de 7.

El viatge de Cameron i la seva família a Alemanya es produeix dos anys i mig després d'una altra visita "informal" -eufemisme estúpid com pocs doncs el viatge i estada els paguen els contribuents i no els xupòpters informals-, de Merkel a la residència campestre del primer ministre britànic a Chequers, l'octubre de 2010.

La PAH ocupa un bloc de 40 pisos nous a Sabadell

Membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han ocupat avui un bloc d'obra nova de 40 habitatges a la ciutat de Sabadell (Barcelona). Un centenar de persones han participat en aquesta ocupació, la tercera que porta a terme la PAH a Sabadell.

L'edifici, que està situat al carrer Sant Ferran, mai ha estat habitat i és propietat de Caixa Penedès -grup Banc Mare Nostrum-, que es va adjudicar en subhasta després de la incapacitat dels promotors de vendre els pisos, que porten quatre anys buits, segons ha explicat la PAH.

En aquests pisos passaran avui ia la nit algunes famílies que estan a punt de perdre el seu habitatge o que han hagut de lliurar-lo al banc davant la impossibilitat de fer front a la hipoteca.

"Lamentem haver de fer aquestes coses, però no tenim més recursos", ha assenyalat en declaracions als mitjans Pau Llonch, portaveu de la PAH a Sabadell.

Alacant: es penja deu dies després del seu desnonament al costat de casa

Un home de 56 anys va ser trobat penjat la matinada de divendres a Alacant. El cos va aparèixer al mig del carrer, penjat de les reixes d'un portal a escassos dos minuts de l'habitatge del que havia estat desnonat deu dies abans. El mort estava separat i aturat i vivia de lloguer en un pis del barri alacantí de les Carolines, i devia més d'un any de lloguer.

La informació, que també es fa ressò que la propietària de l'immoble havia intentat recuperar casa renunciant als diners degut.

Segons el diari, a la porta del domicili del mort havia un cartell escrit a mà i amb data del 2 d'abril en el qual el Jutjat de Primera instància número 5 d'Alacant li comunicava que "per ordre judicial" es procedia al "canvi de pany "i se li facilitava el telèfon de l'advocat de la propietària perquè el desnonat recollís les seves pertinences.

Segons el testimoni de l'advocat, l'home mai es va posar en contacte amb ell per recuperar les seves possessions i coneixia prèviament la data del desnonament. No obstant això, l'inquilí no va estar presenta el matí del 2 d'abril, quan la comissió judicial es va presentar al domicili acompanyat del serraller per canviar el pany.

Espadaler, Felip Puig i Gordó renuncien als seus escons

El Govern d'Artur Mas tindrà en les pròximes setmanes menys diputats al Parlament, però el grup que li dóna suport, Convergència i Unió, tindrà més diputats i disposats a defensar les seves polítiques en els plens i les comissions. Tres pesos pesants del Govern, els consellers d'Interior, Ramon Espadaler, d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i de Justícia, Germà Gordó, renunciessin la setmana als escons que van obtenir a les eleccions del 25-N.

El grup parlamentari de CiU ha demanat al Govern la renúncia dels consellers als seus escons perquè corri la llista de la candidatura i siguin substituïts per diputats a temps complet. El motiu és que els membres del Govern solen estar massa ocupats amb els assumptes dels seus respectius departaments i pràcticament limiten la seva activitat parlamentària a respondre als requeriments de l'oposició acció i en tot cas a presentar els seus projectes de llei.

Aquesta situació disminuïa la capacitat del grup parlamentari sobretot en les comissions, ja que de 50 diputats que va obtenir la candidatura de CiU gairebé podia comptar amb 41. Al principi de la legislatura ja van propiciar el relleu Santi Vila i Neus Munté i ara se sumaran els esmentats Espadaler, Puig i Gordó, de manera que quedaran pràcticament els que no poden renunciar per raons òbvies i un representant de cada un dels partits que compon la federació.

És a dir el president, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, Josep Maria Pelegrí, titular d'Agricultura i que, com Ortega, pertany a Unió Democràctica, i Irene Rigau, de Convergència Democràtica, titular d'Ensenyament amb un pes específic obvi en el Govern i amb un assumpte entre mans, la defensa del model educatiu català davant l'ofensiva política del PP i Ciutadans en els tribunals per imposar l'ensenyament en castellà.

La decisió no ha estat fàcil per la resistència dels consellers a perdre la seva condició de parlamentaris, però a més les renúncies tenen el seu què perquè no sempre coincideix la renúncia d'un diputat de CDC amb un substitut d'aquest partit. De fet, tal com està plantejat ara el relleu, renuncien dos consellers de CDC, Puig i Gordó, i un d'Unió Democràtica, Espadaler. En canvi s'incorporen al grup parlamentari dos diputats d'Unió, Benet Maimí i Roger Muntañola i un de CDC, Joan Morell, els tres de la candidatura per Barcelona. Quedarà per compensar doncs un diputat a CDC

El TC admet el recurs de Fapac per defensar el retorn de la sisena hora

El TC ha admès a tràmit el recurs d'empara i la demanda que la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) va presentar l'any passat, després que el Parlament aturés la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb la qual volien restablir la sisena hora a les escoles públiques.

L'admissió del recurs ha satisfet la Fapac, ja que el Tribunal Constitucional només sol acceptar un 1% dels recursos que se li presenten. Davant aquest fet, la federació ha tornat a denunciar que l'aturada de la ILP "Per la igualtat d'oportunitats en el sistema educatiu català. Sisena hora per a tothom" -que la Mesa del Parlament va admetre en un primer moment, per canviar d'opinió pocs dies després- va ser "un atemptat contra la llibertat democràtica i la participació política a la ciutadania".

El febrer del 2012, la Fapac va impulsar aquesta iniciativa amb l'objectiu de reclamar que la sisena hora es tornés a implantar de forma generalitzada i gratuïta a totes les escoles públiques. Amb aquesta mesura, el col·lectiu de pares i mares considera que es dóna "les mateixes oportunitats" a tot l'alumnat, "independentment del centre on estudiïn i aconseguir una millora en l'equitat del sistema escolar".
const
La federació es refereix a garantir les mateixes oferta i possibilitats tant a la xarxa pública com la privada concertada, que entre els anys 2006 i 2011 van oferir la sisena hora. Una de les primeres decisions de la consellera d'Ensenyament Irene Rigau va ser suprimir aquesta hora complementària, que es va introduir durant el tripartit.

En consideració de la Fapac, la retirada de la sisena hora no es deu a una manca de recursos sinó a "una determinada aposta seguida pel Govern català per diferenciar les escoles segons sigui la seva titularitat". Per demostrar la incidència d'aquesta hora de més, la federació manté que suprimir-la equival a la pèrdua de tot un curs per a cada alumne, un cop finalitza la Primària; i, pel que fa als mestres, afimen que "ha suposat un ERO camuflat al Departament d'Ensenyament" perquè ha suposat "la destrucció de més de 3.500 llocs de treball".

Sanz diu no saber que havia cobrat 90.000 € en dietes

L'expresident navarrès (UPN) al.lega que la seva dona era la que portava la comptabilitat casolana i que en tot cas el culpable seria qui li pagava, i càrrega també les responsabilitats sobre la presidenta Yolanda Barcina.

Les esperades declaracions de Miguel Sanz davant la jutge per la denúncia de Kontuz van estar plenes de llacunes, i també d'acusacions. L'expresident va intentar inculpar Yolanda Barcina, a companys d'UPN, al secretari de la CAN, el líder del PSN, Roberto Jiménez, i va carregar contra l'últim president de la caixa, José Antonio Asiaín. «No ho sé», va ser la frase més repetida en un interrogatori de gairebé quatre hores, durant les quals el corellano va acabar per ensorrar.

Segons el declarat, Sanz tampoc va saber que les inspeccions a la caixa les havia d'haver fet el seu Govern. Segons ell, que els estatuts de la CAN sempre hagin recollit aquesta obligació d'inspeccionar només és una «clàusula d'estil», una mena de afegitó «per mantenir el caràcter aforat, però sense contingut».

Les llacunes de Sanz sobre els fets fa dos anys són importants. A preguntes del seu advocat, va arribar a assegurar que no sabia quant va cobrar en concepte de dietes de Caja Navarra perquè «l'economia domèstica» la porta la seva dona. Diu no saber ni quan cobrava ni com es realitzava el pagament. Afirma que mai es va parlar de dietes en la Permanent i no sap qui la va crear. Segons resa textualment l'acta de la seva declaració: «Ell no es fixa en les quantitats que cobrava perquè confia en els que les estan abonant, i si li han pagat alguna cosa que no li corresponia, que no és el cas, no serà culpa seva» .

L'expresident «considera que el Govern no havia de fer la inspecció a Caja Navarra», diu l'acta. «Que ell conegui mai al Parlament s'ha parlat de la funció d'inspecció», continua l'escrit. Sanz s'equivoca, aquests debats han existit. Segons diu, l'única inspecció era la del Banc d'Espanya i els seus informes no es traslladaven al Govern. Es informava només a la caixa. Encara que, en la pràctica, el corellano era president del Govern i de la CAN a la vegada.

Va aprovar actes incompletes

Tot i que en cap de les actes de la famosa Permanent apareix una sola intervenció dels seus membres (Sanz, Barcina, Enrique Maya i Álvaro Miranda), l'imputat va assegurar que en totes elles s'iniciava un debat, fins i tot en les que se'ls informava que el Consell d'Administració no havia pres una sola decisió.

Es dóna la circumstància que les actes de les dotze primeres reunions de la Permanent porten la signatura de Sanz, que havia de donar el vistiplau com a president. Sanz «no sap» per què no es van recollir aquests debats i tampoc «recorda amb exactitud» quan va signar els documents.

L'expresident es va defensar com un animal ferit, intentant esquitxar a tots els implicats i ampliant el ventall fins Roberto Jiménez, a qui acusa de mentir per «qüestions polítiques». Jiménez era membre de la Junta d'Entitats Fundadores i sempre ha assegurat que desconeixia de l'existència de la Permanent.

No obstant això, Sanz es va reservar les acusacions més greus per Barcina. L'expresident va assegurar no haver posat molt interès en com es va crear la Permanent, però afirma que Barcina sí ho va fer. El corellano presidia la CAN quan es va decidir redactar uns nous estatuts, mitjançant els quals es va crear la Junta d'Entitats Fundadores i, després, la seva Permanent (encara que aquesta comencés a funcionar un any abans de la seva existència "oficial").

Sanz sosté que el seu paper com a president de la caixa va ser menor que el de Barcina durant aquest procés, ja que l'actual líder d'UPN presidia la Comissió de Control, l'organisme intern de la caixa que vetllava pel compliment de la legalitat.