dimecres, 31 de juliol de 2013

La dreta franquista vota una 'Llei de Transparència' a mida de la corrupció

El portaveu de L’Esquerra Plural, Joan Josep Nuet, ha acusat CiU de “trair l’esperit de la transparència” amb aquest nou pacte amb el PP i ha anunciat que ICV-EUiA els hi exigirà explicacions el setembre, quan es presentarà la proposta de Llei de Transparència catalana.

El grup d’IU, ICV-EUiA, CHA: L’Esquerra Plural aquest dimecres ha votat en contra de la ponència de la Llei de Transparència pactada entre PP, PNB i CiU. Finalment, el PSOE s’ha abstingut. Una vegada aprovada la ponència de la llei, el diputat d’ICV-EUiA i portaveu de L’Esquerra Plural en la comissió, Joan Josep Nuet, ha acusat CiU d’haver tornat a pactar amb el PP, en aquest cas una Llei de Transparència que ha qualificat com “la més opaca de l’Europa Occidental”.

La norma equipara i limita les obligacions de transparència de la Casa Reial a les d'altres institucions públiques com el Congrés, el Senat, el Banc d'Espanya, el Tribunal de Comptes o el Defensor del Poble.

S'hauran de sotmetre a la llei totes les entitats privades el finançament depengui almenys en un 40 per cent de subvencions públiques i aquelles que rebin almenys 100.000 euros anuals de fons públics.

Els alts càrrecs que cometin infraccions molt greus previstes en la norma podran ser destituïts del seu lloc i no podran ser nomenats per a ocupar cap alt càrrec durant un període d'entre cinc i deu anys, ni perceben cap pensió indemnitzatòria pel seu cessament.

No obstant, el text acordat a la ponència retira la possibilitat de destituir càrrecs electes com havien demanat els grups de l'oposició, cosa que sí estava previst en el projecte inicial remès al Congrés pel Govern.

L'Esquerra Plural, UPD i el Grup Mixt, en contra


En contra de l'informe han votat l'Esquerra Plural, UPD i el Grup Mixt. El diputat de l'Esquerra Plural, Joan Josep Nuet ha criticat l '"engany" de l'Executiu, que pretén donar "gat per llebre" amb aquesta llei que, segons la seva opinió, "segueix sent de segona divisió".

Segons la seva opinió, les millores competencials que s'han aprovat a proposta de CiU i PNB "no salven" una llei que-ha vaticinat-serà utilitzada matí pel president del Govern, Mariano Rajoy, quan comparegui per explicar el cas Bárcenas.

En aquest sentit, Nuet ha explicat que ni la Corona ni les principals institucions públiques de l’estat “no han de passar per l’escrutini ciutadà” i a més “el consell de control i seguretat de la llei té majoria del PP i imposarà un candidat”, a més d’excloure la representació de la societat civil.

En conclusió, som davant “un consell de funcionaris de l’estat” ha criticat Nuet que ha tornat a carregar contra CiU per “trair l’esperit de la transparència” amb un partit, el PP, “sense cap mínim de garanties”.

El Banc d'Anglaterra va ajudar als nazis a vendre l'or de Txecoslovàquia

El Banc d'Anglaterra va ajudar als nazis a vendre l'or robat després de la invasió de Txecoslovàquia, escriu avui el diari britànic The Guardian. El Govern de Txecoslovàquia, davant la creixent amenaça per part de l'Alemanya nazi a la fi dels anys 1930, va dipositar una part de les reserves d'or al Banc de Pagaments Internacionals (BPI), una espècie de banc central de bancs centrals amb seu a Basilea.

Al març de 1939, quan Txecoslovàquia ja estava ocupada pels alemanys, es va rebre la petició de transferir l'or, avaluat llavors en 5,6 milions de lliures esterlines (equivalents a més de 456 milions de dòlars en l'actualitat), des del compte del Banc Nacional Txec al BPI a un compte operada pel Reichsbank d'Alemanya.

Les reserves per valor d'aproximadament quatre milions de lliures esterlines van anar a parar als bancs a Holanda i Bèlgica. La resta es va vendre a Londres.

Aquest episodi, un dels més nefastos en la història del Banc d'Anglaterra, s'esmentava en un informe corporatiu de 1950 que dimarts va ser publicat online, en el marc del procés de digitalització d'arxius.

Beiras culpa el PP de l'accident de Santiago: "Els morts són seus"

El portaveu d'Alternativa Galega d'Esquerda (AGE), Xosé Manuel Beiras, ha culpabilitzat als diferents executius centrals de la "tragèdia" del tren a Santiago, en què van morir almenys 79 persones. Les seves polítiques de retallades i les "mentides" sobre l'alta velocitat són, al seu parer, darrera del sinistre. "Els morts són seus", els ha responsabilitzat.

Visiblement "exasperat", com ell mateix ha qualificat la seva actitud, ha sentenciat que "els morts són seus" donats "els errors i la manca o la no dotació de mecanismes de seguretat previstos en el projecte que després no van ser realitzats". "I les mentides", ha postil·lat, en al·lusió a l'argument que la línia on va ocórrer l'accident no era d'alta velocitat i, per tant, no estava dotat amb les mateixes mesures.

"La revista oficial d'Adif, quan es va inaugurar el tram Orense-Santiago, va fer un reportatge parlant del tren d'alta velocitat. Però ara resulta que no ho és", ha rebatut el veterà nacionalista, per a qui "aquest mentir als ciutadans és una de les arrels de la tragèdia".

Segons el parer de Beiras, el nou sostre de despesa també comportarà retallades en els serveis públics i un "empitjorament" de les condicions laborals i salarials dels funcionaris. "Perquè cal pagar a la banca", ha reprovat, alhora que ha posat en valor que els empleats públics van ser, en l'accident de l'Alvia, "els que van acudir a resoldre els problemes que no resol el poder polític". "És indecent!", ha clamat.

"Espectacle pornogràfic"

També el funeral oficial per les víctimes celebrat a la Catedral de Santiago ha provocat les crítiques de Beiras: "Què raigs ha de fer l'Església catòlica en un Estat aconfessional?", S'ha queixat, i alhora ha criticat la compareixença a la Cambra aquest dijous del vicepresident de la Xunta, Alfonso Rueda, per a "donar-se autobombo".

"Nosaltres no tenim elements de judici per saber si ho van fer bé o malament, i hi ha opinions per a tots els gustos", ha argumentat, abans de carregar contra "l'espectacle pornogràfic d'indecència institucional" que està vivint el Parlament gallec. "En la meva vida parlamentària i política, rares vegades em vaig trobar en una situació anàloga. Almenys, després del franquisme", ha sentenciat.

El maquinista aclareix que va rebre la trucada de l'interventor


La trucada de telèfon que va rebre el maquinista del tren accidentat a Santiago just abans de descarrilar era l'interventor que viatjava en el mateix Alvia, en què van morir 79 persones, segons han confirmat fonts de la investigació i ha explicat el maquinista que s'ha presentat voluntàriament aquest matí al jutjat amb la seva lletrada per declarar de nou i ha afirmat que va penjar abans del descarrilament

Una avaria al centre de control d'Adif paralitza els trens a Catalunya

La xarxa de Rodalia de Renfe de Barcelona es troba completament aturada des de les 17.20 per un problema al centre de control de circulació. No funciona cap tren i no hi ha cap previsió respecte quan es pot reprendre el servei. Una avaria al centre de control d'Adif paralitza els trens a Catalunya. Podeu seguir els comentaris dels usuaris, la majoria indignats, amb les etiquetes #renfe, #renfedats, #rod1, #rod2, #rod3 i #rod4 o a través de @rodalies. Heus-ne ací una mostra:

Marc Vila Martínez @marcvila9
#rod3 tren de les 16:25, parats a l'entrada de Les Franqueses. @rodalies

Llibert Teixidó @llibertteixido
@rodalies @SantiVila #rod3 Aquest tren 45 min parat a 100 mts estacio centelles. No deixen baixar. Com es compensa? pic.twitter.com/KahAqU5arQ

titoalber @titoalber
La #Renfe aturada des de fa més de45 min abans de L’Hospitalet. Vergona! #rod1 #rod2 #rod3 #rod4

Una avaria al centre de control d'Adif paralitza els trens a Catalunya


Tots els trens de la xarxa de Rodalies i de Llarga Distància de Catalunya estan aturats i la circulació completament interrompuda a causa d'una avaria al Centre de Control d'Adif, han informat a Efe fonts de Renfe. La interrupció s'ha originat cap a les 17.00, en un dia de màxims despalazamientos per l'inici de les vacances d'agost.

Un portaveu d'Adif ha explicat a Efe que han ordenat la paralització de tots els trens poc abans de les 17.00 hores a causa d '"una incidència tècnica que ha afectat els sistemes de gestió i control de trànsit centralitzat de Barcelona".

Tècnics d'Adif treballen per solucionar en l'avaria, l'origen desconeixen i han especificat que la incidència no afecta els trens que circulen per la via de l'AVE, però sí a tots els trens que circulen per les línies de Rodalies.

Adif ha informat que "la mesura primordial és garantir la seguretat i per això s'ha ordenat la paralització de la circulació de trens".

Fonts de la direcció general de Protecció Civil han informat a Efe que la paralització dels trens no ha suposat cap evacuació de passatgers i que ha activat la fase d'alerta del pla d'emergències Procicat.

El maquinista aclareix que va rebre la trucada de l'interventor

La trucada de telèfon que va rebre el maquinista del tren accidentat a Santiago just abans de descarrilar era l'interventor que viatjava en el mateix Alvia, en què van morir 79 persones, segons han confirmat fonts de la investigació i ha explicat el maquinista que s'ha presentat voluntàriament aquest matí al jutjat amb la seva lletrada per declarar de nou i ha afirmat que va penjar abans del descarrilament.

Les mateixes fonts han detallat a Efe que en aquesta trucada, efectuada al telèfon mòbil corporatiu ara extraviat instants abans de l'impacte, l'interventor li pregunta a Garzón com va, al que ell respon que estan arribant, i després rep una nova indicació seu interlocutor.

Segons ha informat el Jutjat d'Instrucció n º 3 de Sant Jaume, el maquinista s'ha presentat voluntàriament aquest matí al jutjat amb la seva lletrada per declarar de nou. En aquesta declaració, Garzón ha identificat la persona de qui rep la trucada com l'interventor de Renfe.

Davant el jutge del cas, Luis Aláez, ha explicat que aquesta conversa es va centrar en la via on aturar en arribar a Pontedeume. A més, Garzón ha afegit que no estava parlant en el moment de la sortida del túnel, sinó que havia penjat segons abans.

Les caixes negres van revelar aquest dimecres que el maquinista anava parlant per telèfon amb personal de Renfe, "sembla que d'un controlador", en el moment de l'accident. Segons la informació que va facilitar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia, pel que sembla li estaven donant indicacions de què fer en arribar a Ferrol.

Del contingut de la conversa i pel soroll de fons sembla que el maquinista consultava un plànol o algun document similar en paper, va assenyalar l'òrgan judicial en una nota.

Ni el maquinista, ni l'interventor esmentar aquesta conversa

Ni el maquinista en la seva declaració davant del jutge el passat diumenge, ni l'interventor en la seva declaració davant la policia van fer esment a aquesta conversa que s'hauria produït just en el moment del sinistre.

En les seves declaracions policials, Antonio Martín Marugán, que així es diu l'interventor va assegurar que anava assegut al vagó tres, però no va assenyalar res sobre l'ús del mòbil al tram immediat a la corba de A Grandeira. Sí va explicar que havia resultat ferit lleu i que havia parlat amb Garzón quan va assumir el comandament a Ourense, on va rellevar l'altre maquinista.

Qui va trucar al maquinista del tren accidentat a Santiago?


Renfe està tractant d'identificar la persona que va fer la trucada que va rebre el maquinista del tren Alvia Madrid-Ferrol poc abans que aquest comboi descarrilés dimecres passat a la seva arribada a Santiago de Compostel·la. Adif assegura que només va tenir contacte amb el conductor en el moment en què el tren es va aturar a la seva arribada a l'estació d'Orense i després de l'accident.

La declaració: "Senyoria, no sé què va passar. No estic tan boig per no frenar"


Custodiat per dos agents de policia, amb camisa a ratlles, pantalons texans i una ampolla de plàstic amb aigua mineral que va passant de mà a mà. A estones beu algun glop i la deixa a terra. Durant els 50 minuts escassos que dura la seva declaració, es treu les ulleres per "no veure borrós" al fiscal, Antonio Roma, que ho està interrogant. Són les 20.30 hores de diumenge i Francisco José Garzón, el maquinista de l'Alvia, està assegut davant el jutge. Ha passat els primers dos dies a l'hospital amb tres costelles trencades, un pneumotòrax i un trau al cap.

Qui va trucar al maquinista del tren accidentat a Santiago?

Renfe està tractant d'identificar la persona que va fer la trucada que va rebre el maquinista del tren Alvia Madrid-Ferrol poc abans que aquest comboi descarrilés dimecres passat a la seva arribada a Santiago de Compostel·la. Adif assegura que només va tenir contacte amb el conductor en el moment en què el tren es va aturar a la seva arribada a l'estació d'Orense i després de l'accident. Foto: Twitter de la germana d'una víctima.

L'operadora tracta de localitzar a aquesta persona després que ahir dimarts el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) informés que l'bolcat de la informació continguda en les caixes negres del tren es desprèn que el maquinista parlava per telèfon amb personal de Renfe en el moment de l'accident.

Segons ha informat el TSXG, minuts abans de la sortida de via, el conductor de tren va rebre una trucada al seu telèfon professional per indicar-li el camí que havia de seguir en arribar a Ferrol. Després transcendir aquesta informació, Renfe s'ha posat a treballar per identificar la persona que va efectuar la trucada, segons han indicat aquestes fonts del sector.

Per la seva banda, Adif no es va comunicar amb el maquinista del tren Alvia Madrid-Ferrol que dimecres passat va descarrilar a les proximitats de Santiago de Compostel·la en cap moment del viatge, segons han assegurat a Europa Press fonts oficials de l'ens públic.

Segons aquestes fonts, Adif només va tenir contacte amb el conductor en el moment en què el tren es va aturar a la seva arribada a l'estació d'Orense i després de l'accident, quan el maquinista va informar del que havia passat. No obstant, durant el transcurs del viatge del tren accidentat Adif "no es va comunicar en cap moment" amb el conductor.

A més, assegura que en cas d'haver establert aquesta comunicació s'hauria realitzat mitjançant el telèfon de cabina del tren.

La declaració: "Senyoria, no sé què va passar. No estic tan boig per no frenar"


Custodiat per dos agents de policia, amb camisa a ratlles, pantalons texans i una ampolla de plàstic amb aigua mineral que va passant de mà a mà. A estones beu algun glop i la deixa a terra. Durant els 50 minuts escassos que dura la seva declaració, es treu les ulleres per "no veure borrós" al fiscal, Antonio Roma, que ho està interrogant. Són les 20.30 hores de diumenge i Francisco José Garzón, el maquinista del Alvia, està assegut davant el jutge. Ha passat els primers dos dies a l'hospital amb tres costelles trencades, un pneumotòrax i un trau al cap.

Urdangarin a una amiga: "Diguem com estàs divendres per sopar i follar"

La magistrada del Jutjat de Primera Instància 46 de Barcelona ha aixecat la prohibició als mitjans de comunicació de difondre els correus electrònics personals d'Iñaki Urdangarin, pels quals el Duc va interposar una demanda per vulneració del seu dret a la intimitat. A regle seguit han començat a difondre en mitjans de comunicació uns correus en què es revelen converses d'Urdangarin amb una dona amb la que quedava. En un dels correus fets públics per la revista Mongòlia es pot llegir: "Diguem com estàs divendres per dinar o per sopar, millor per sopar i follar... que de follar no et lliures". IU veu "abominable" la "fugida" de la Infanta a Suïssa i la "col·laboració" de La Caixa en això.

En l'acte, la jutge estima el recurs presentat per les set empreses de comunicació demandades per Urdangarin oposant-se a les mesures cautelars acordades, i s'aixeca la prohibició de difondre els mails, encara que no per l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres.

La jutge considera que "no s'han concretat prou les raons per les que s'ha de limitar el dret d'informació a aquests mitjans i no a altres i per això estima que la mesura sol·licitada en relació amb els mitjans de comunicació demandats és incerta i ineficaç ja que no garanteix que els correus íntims no es difonguin".

No obstant això, respecte a Torres, considera que malgrat que ha declarat que no té cap correu i mai ha tingut intenció de publicar-los, "és evident que disposa dels mateixos" i que pot accedir-hi tal com ha quedat demostrat durant la instrucció del cas Nóos.

Per això, "en prevenció que pogués decidir filtrar-a qualsevol mitjà de comunicació i amb això frustrar la protecció de la intimitat que es peticionari en la demanda principal, no procedeix aixecar la mesura davant d'aquest codemandat", resumeix la jutge.

La mesura cautelar de prohibir la difusió dels correus es va adoptar el 15 d'abril del 2013 al petició d'Urdangarin, que va presentar una demanda contra set empreses de comunicació i contra Diego Torres perquè creia que en un breu període de temps anaven a publicar correus íntims amb qüestions personals i familiars.

Cinc d'aquests mitjans es van oposar a la mesura emparant-se en la preeminència del dret a la informació sobre el de la intimitat, davant la personalitat pública del Duc, al·legant que no va poder provar que tenien els correus la publicació volia evitar i perquè podia haver censura prèvia.

Després d'analitzar les al·legacions dels mitjans, la jutge considera que han pogut provar que ells no van ser els únics que durant dies s'havien fet ressò de l'existència d'aquests correus i la seva probable difusió futura, exposa l'acte.

A més, considera que no s'ha provat que els mitjans demandats tinguessin en el seu poder els correus ni que anessin a publicar en breu, pel que segons la magistrada: "No hi ha justificació per legitimar que uns mitjans de comunicació tinguin limitat el seu dret a informació i altres mitjans no".

El 16 de juliol es va celebrar una vista a porta tancada perquè les parts presentessin les seves al·legacions, en què Iñaki Urgandarin i Diego Torres es van veure les cares en un jutjat per primera vegada, ja que als jutjats de Palma sempre han comparegut en dies diferents per declarar per les irregularitats vinculades amb l'Institut Nóos.

A la vista les parts van sol·licitar l'aixecament de les mesures cautelars, la Fiscalia però va demanar que es mantinguessin, i el mateix Urdangarin va reiterar la seva petició al·legant que volia protegir la seva intimitat i la de la seva família.

Cristina es traslladarà a Suïssa "per feina" i Urdangarin, a Barcelona


Cristina de Borbó traslladarà la seva residència a Ginebra, on la Fundació La Caixa li ha encarregat que coordini els seus programes amb agències de l'ONU, i el seu marit, Iñaki Urdangarin, continuarà vivint a Barcelona, ​​pendent del procés judicial sobre el cas Nóos, segons ha confirmat fonts de la Casa Reial.

La segona filla del Rei es mudarà a finals d'agost des de Barcelona, ​​on resideix actualment el matrimoni, a Suïssa amb els seus quatre fills, Joan Valentí, Pau Nicolau, Miquel i Irene, que començaran el curs escolar a Ginebra.

La fundació La Caixa per a la qual la infanta "dirigeix" -diu la publicitat- la seva àrea internacional des de fa 4 anys li ha encarregat que coordini els seus programes amb les diverses agències de l'ONU i altres fundacions que tenen la seu a la ciutat suïssa.

Urdangarin es queda a Barcelona pel cas Nóos


El duc de Palma viatjarà ocasionalment a Ginebra, però seguirà vivint a Barcelona per seguir de prop el procés judicial en què està imputat. Urdangarin podrà viatjar sense problemes ja que el jutge instructor del cas, José Castro, va desestimar al maig la petició de retirar-li el passaport en no constatar risc de fuga per part de l'imputat, petició que havia realitzat el sindicat Mans Netes.

L'oferta professional de la infanta arriba tres mesos després que els ducs veiessin frustada l'oferta laboral a Qatar que va fer a Urdangarín seu antic entrenador, Valero Rivera.

Es tracta del tercer canvi de residència de la família després de passar per Washington, on van viure tres anys mentre el duc xuclava de Telefónica.

IU veu "abominable" la "fugida" de la Infanta a Suïssa i la "col·laboració" de La Caixa a això


El diputat d'IU Joan Josep Nuet ha titllat aquest dimecres "d'abominable" la decisió de la infanta Cristina de traslladar-se amb els seus fills a Ginebra (Suïssa), que considera una "fugida" en què també ha denunciat la "col·laboració" de La Caixa.

En declaracions a Europa Press, Nuet ha apuntat que el trasllat de la filla del Rei a Ginebra és "una fugida de la seva responsabilitat al país pel seu grau d'implicació" al "assumpte tan tèrbol" del 'cas Nóos', al que està imputat el seu marit, Iñaki Urdangarin.

A més, el parlamentari d'IU ha recalcat que en aquesta marxa "hi ha una col · laboració de La Caixa a favor que la Infanta pugui fugir d'Espanya". "Cal denunciar-ho. Em sembla abominable", ha reblat Nuet.

El batle d'Estellencs acusa Bauzá de fer-se "la foto" i no fer res per la carretera

El batle d'Estellencs, Bartomeu Jover (PP), ha criticat indignat el Govern per anar a fer-se "la foto" amb la resolució de l'incendi i en canvi "no fer res" per resoldre el que és ara el principal problema del poble: la impossibilitat de conduir per la carretera entre Estellencs i Andratx: "Ja estam fent-nos fotos aquí amb el Govern però ara comença el problema de veritat", ha dit al programa Hoy por hoy de la SER.

"El director general va declarar ahir que com a mínim quedaria un mes tancada la carretera. Un mes! Tot el mes d'agost! Si podem tancar el poble! Com que un mes? Ja haurien d'estar treballant!", ha afirmat.

"Tenim la carretera per on ens entren els turistes tancada per esllavissades, ja fa dos dies que s'hi hauria pogut començar a treballar i encara no hi hem fet res", ha apuntat el batle popular, per avisar tot seguit: "Això és la primera declaració que estic fent, un poc suau, perquè el Govern i el Consell es posin ja a fer feina". "Exigesc que es posin ja a treballar", ha amollat, vehement, recordant que per la carretera d'Andratx passen 4.000 cotxes al dia en temporada alta. Ara a Estellencs just hi queda l'accés per Banyalbufar.

"Jo treball per les persones del meu municipi, no per un partit polític", hi ha insistit Jover, que és membre del PP però ha demostrat que està disposat a presentar batalla contra les institucions del seu propi partit; està escarmentat. "Esper que no passi com fa tres o quatre anys que passàrem quatre mesos tancats, amb els negocis a punt de fer fallida", ha recordat el batle, i ha criticat que ja fa dos dies que es podria estar fent feina per arreglar la carretera però no s'ha fet. "Això no pot ser!", ha remarcat.

Durant més de cinc minuts el batle ha parlat tot sol, gairebé sense intervencions de la locutora, fent evident la seva indignació. "Encara no m'he queixat, estic avisant", ha especificat. També ha explicat que l'empresa que duu el manteniment de la carretera és en concurs de creditors. "I què hem fet? Res, res!", ha dit, per afegir: "Jo trec els fems que deixen els turistes a la carretera, als miradors, quan vaig amb el meu cotxe a la capital. Els trec jo de la carretera perquè l'empresa no hi passa. Això s'ha d'acabar, s'ha de treballar per les persones".

EU presenta una denúncia en la Conselleria contra el finançament als centres que segreguen

La coordinadora d’EUPV i síndica en Les Corts, Marga Sanz, ha presentat una denúncia administrativa a la Conselleria d’Educació contra el finançament amb fons públics dels 7 centres educatius en territori valencià que discriminen en l’admissió d’alumnes per raó de sexe, de manera que només admeten alumnes d’un o altre sexe.

Aquest fet és contrari a dret, i exigim que es duguen a terme les actuacions necessàries per a procedir a iniciar el procediment sancionador contra els responsables d’aquesta clara infracció i es retire el concert educatiu i qualsevol tipus de subvenció pública a aquestos col·legis”.

Sanz recorda que els 7 centres -Altozano (Alacant), Torrenova (Betxí), Vilavella (València), Guadalaviar (València), Aitana (Elx), Miravent (Betxí) i El Vedat (Torrent)-, “incompleixen l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació. D’ambdós textos es dedueix que els concerts vigents amb centres educatius que segreguen per raó de sexe són contraris a dret, la qual cosa descarta la possibilitat de finançar-los amb fons públics”, explica.

La diputada d’esquerres manifesta: “esperem que la conselleria accedisca a la nostra petició, i admeta la denúncia retirant els concerts. Advertim que en cas contrari, no tindrem altra eixida que recórrer als tribunals. La segregació per sexes és incompatible amb un estat democràtic modern i amb una educació on han de primar els valors de la igualtat”, assegura.

Mas tornarà els diners si es proven les irregularitats en el cas Palau

Artur Mas, ha dit avui al Parlament que CDC tornarà tots els fons i es depuraran responsabilitats si es demostra en el judici del cas Palau de la Música que s'han comès irregularitats. En la seva compareixença al Parlament per donar explicacions del cas del Palau de la Música, Mas, acompanyat de la vicepresidenta, Joana Ortega, i el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha negat tracte de favor a la constructora Ferrovial -empresa que presumptament va pagar comissions il·legals a CDC- i ha confiat que el jutge ho tindrà en compte quan se celebri la fase del judici oral del cas Palau de la Música.

Al·legant que no hi ha cap organisme que hagi qüestionat els processos d'adjudicació a Ferrovial, Mas ha conclòs que "si es van adjudicar correctament és que no hi va haver tracte de favor".

La compareixença de Mas ha arrencat amb polèmica per la petició sense èxit d'ICV-EUiA a la Mesa de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, en la qual s'ha celebrat la compareixença, perquè hi hagués "flexibilitat" en les intervencions de deu minuts per part dels grups, després d'això Mas ha iniciat el seu discurs defensant que CDC i ell mateix han donat explicacions "des del principi" en els quatre anys que dura el cas Palau.

Segons ha dit el president català, mai ningú "s'ha amagat ni s'amagarà" a l'hora de donar explicacions pel cas Palau, així com a l'hora de prendre "decisions fins i tot doloroses" durant la tramitació judicial de l'espoli del Palau de la Música.

Així, Mas ha recordat que, sent secretari general de CDC, va acceptar la dimissió de l'imputat Daniel Osàcar, que era responsable de finances del partit, i va ordenar que es tornessin 630.000 euros de convenis entre la fundació de CDC,-en aquest temps anomenada Trias Farga i actualment sota el nom CatDem-, i al Palau de la Música, tot i que, segons ha dit, eren fons legals.

Retornar "fins a l'últim cèntim"


Sense voler negar la "gravetat dels fets", el president català ha demanat al Parlament que prevalguin dos principis, el d'igualtat de tracte d'acusació i defensa fins que hi hagi sentència i el de la presumpció d'innocència.

De totes maneres, Mas ha assegurat que si, un cop hi hagi sentència sobre el cas, es deriven responsabilitats de persones vinculades a CDC, el partit prendrà les decisions oportunes i tornarà "fins a l'últim cèntim d'euro".

"Però estic convençut que no passarà", ha afegit el president de la Generalitat, que ha recordat que la seva formació "ha assumit decisions sempre que ha estat necessari" i ho seguirà fent en el futur.

El president català ha dedicat part de la seva intervenció inicial a defensar les mesures que el seu executiu està aplicant per millorar el control en l'adjudicació d'obra pública, tot i que ha subratllat que en la "macroauditoría" que va fer el govern tripartit del president Pasqual Maragall arran de la polèmica per presumptes comissions il·legals del 3% "no es va trobar res".

L'oposició demana respostes clares


El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha reclamat a Artur Mas, que assumeixi responsabilitats davant un cas de "presumpta corrupció institucional" que, si es confirma, seria "el més greu de Catalunya".

Millo ha apel·lat també al cap del Govern a revelar si el principal imputat en la trama, Fèlix Millet, va usar al Palau "únicament en el seu benefici o també va actuar d'intermediari de altres". També ha instat el president català a reiterar avui el que va dir fa unes setmanes en el sentit que es creia als responsables de finances de CDC i descartava irregularitats.

El portaveu ha manifestat que la voluntat del PPC és "creure en la paraula" de Mas i que confia que el president català comparteix el principi que és "imprescindible" que l'ètica retorni a la política.

"Quina cara se'ns queda als altres quan és possible que CDC hagi competit dopat (a les eleccions)"


Per la seva banda, el portaveu del PSC, Maurici Lucena, ha convidat el president de la Generalitat, Artur Mas, a donar la seva paraula d '"honor" i assegurar que el seu partit, CDC, no va guanyar les últimes eleccions catalanes "dopat", és dir, amb diners "brut" procedent del Palau de la Música. "Quina cara se'ns queda als altres quan és possible que CDC hagi competit dopat (a les eleccions)" ha preguntat.

Lucena ha reclamat a Mas "coratge", "grandesa d'esperit" i "valentia" davant el cas Palau, i que assumeixi responsabilitats "polítiques" si es confirma que hi ha hagut finançament il·legal en el seu partit, CDC. Si hi fos, el portaveu del PSC ha dit que seria un robatori "refinat".

"Es poden delegar funcions, però no responsabilitats", ha argumentat Lucena, després de recordar que en el moment d'aquest suposat cas de corrupció era secretari general de CDC i conseller.

Per ICV-EUiA, Joan Herrera, ha retret a Mas a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) del Parlament que en la seva intervenció inicial no digués res sobre Fèlix Millet, ni sobre la seu de CDC embargada per pagar una fiança, i ha apuntat que "no hi ha res més transcendent que la compareixença d'un president en un cas de corrupció que afecta el seu partit".

"Parlem d'un entramat que afecta el finançament il·legal dels partits, i som aquí per veure si hi ha actituds reprovables" per l'interès general, ha indicat Herrera abans de preguntar a Mas si ell o altres dirigents de CDC van tenir l'ocasió de " intercanviar informacions amb Millet i Montull i si hi va haver converses freqüents amb ells".

Segons Herrera, tot i que CDC ho negui "el jutge sí que veu proves de finançament il·legal" i s'ha preguntat si les proves aportades "són una conjunció astral, un joc de rol o simple casualitat?". En la seva opinió, "Millet i Montull no eren pirates eren corsaris que treballaven per a vostès, senyor Mas".

La declaració: "Senyoria, no sé què va passar. No estic tan boig per no frenar"

Custodiat per dos agents de policia, amb camisa a ratlles, pantalons texans i una ampolla de plàstic amb aigua mineral que va passant de mà a mà. A estones beu algun glop i la deixa a terra. Durant els 50 minuts escassos que dura la seva declaració, es treu les ulleres per "no veure borrós" al fiscal, Antonio Roma, que ho està interrogant. Són les 20.30 hores de diumenge i Francisco José Garzón, el maquinista del Alvia, està assegut davant el jutge. Ha passat els primers dos dies a l'hospital amb tres costelles trencades, un pneumotòrax i un trau al cap.

El tercer va ser conduït a comissaria mentre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, oferia una roda de premsa sobre el cas. Al límit del màxim de detenció legal, l'han traslladat al jutjat ja imputat.

Durant l'inici de l'interrogatori, el maquinista compte que no ha begut alcohol abans de posar-se als comandaments del Alvia el dia del sinistre ferroviari més greu dels últims 40 anys. "L'únic, cafè". Que en l'últim reconeixement mèdic de l'empresa la pega que li van posar és que estava "massa prim". Que va pujar al tren a Ourense a les 20.00 hores per rellevar un company i que el comboi portava com a molt "un o dos minuts de retard".

Que no té constància que s'hagi sancionat a altres conductors per arribar tard. I que a la cabina, com sempre, portava el seu Ipad amb el llibre d'ordres "descarregat d'una pàgina de Renfe" i la ruta. També està a bord el document en paper, com és reglamentari, però explica que ell prefereix veure a la pantalleta "amb la lupa que permet ampliar el mapa". El fiscal li pregunta si va usar el dispositiu electrònic per consultar Facebook o el correu electrònic. "Quan vaig treballant i va portar l'Ipad, el porto per treballar i no ho trec d'aquesta pàgina".

El forense Benito López de baix s'havia encarregat minuts abans de certificar que està en ús de les seves facultats i en condicions de testificar per salvar les garanties processals d'una causa que preveu quilomètrica. Amb to amable, Roma, el fiscal que estava de guàrdia el dia de la catàstrofe, arrenca la part clau de l'interrogatori. El que segueix és la transcripció textual.

Fiscal. Què estava pensant vostè abans d'entrar en aquest segon túnel [l'últim abans de la corba fatídica]?

Garzón. No ho sé, si ho sabés ... la xacra que em va a implicar per a tota la vida és tremenda.

F. Estem treballant tots els que som aquí, la policia i la resta per saber quin pas pel seu cap. Li demano aquest esforç per saber si estàvem centrats...

G. Senyoria, li dic sincerament que no ho sé, no estic tan boig com per no frenar.

F. En altres ocasions havia agafat aquests últims dos túnels ...

G. L'única vegada que em va passar, per desgràcia.

F. Vostè va activar el fre en algun moment?

G. Home, però era inevitable ja.

F. Quin tipus de fre activar?

G. Activeu el pneumàtic, etcètera. Tots.

F. En algun moment va aixecar el peu del pedal d'home mort?

G. No ho sé, el pedal d'home mort el tenim com inèrcia ja, moltes vegades ni ens assabentem que fem la seqüència, són seqüències curtes de set segons.

F. Quan nota vostè que el tren se li venç?

G. És que al revolt ja veig, ja veig que no la passo, veig que no la passo.

F. ¿Activa vostè el sistema de frenada en entrar al túnel?

G. Abans que em venci el tren, ja porto tot activat i veig que no, que no pas.

F. ¿Va veure vostè el vídeo de l'accident?

G. No vaig veure ni premsa ni ràdio ni televisió.

F. Millor.

El conductor prossegueix en el seu relat. Se li pregunta per la trucada al servei d'incidències de Renfe que va realitzar res més estavellar i en la qual ja va reconèixer el seu excés de velocitat i els 190 quilòmetres per hora als que circulava per una corba limitada a 80.

"Després bolcar, el primer que ha de fer qualsevol maquinista o treballador és trucar. Vaig dir que havia moltíssims morts perquè era inevitable. A la velocitat que anava, tot i que no pogués veure cap enrere, jo sé el que tinc entre mans i sé que aquí havia d'haver desgràcia. [Vaig trucar] per activar el protocol d'emergència.

També assegura que al baixar de la locomotora va comptar aquestes mateixes impressions "al governador civil" [el delegat del Govern a Galícia, Samuel Juárez], un dels primers dirigents que va apuntar en privat la hipòtesi de l'error humà.

Les preguntes del ministeri públic continuen. I aborden qüestions de la seguretat relacionades amb el traçat de la via o els sistemes de frenada.

Fiscal. Hi havia algun element en el traçat, la via o el vehicle que li hagués perjudicat en la conducció?.

Garzón. No, no, no.

F. Qualsevol aspecte de l'estat de la via, el seu traçat o de l'estat de la màquina o dels sistemes Asfa o ERTMS...

G. És que tot va en que jo he de saber que en aquest punt he de posar-me a aquesta velocitat [80 quilòmetres per hora], res més.

Quan transcorre l'interrogatori, les caixes negres romanen sense obrir sota custòdia de la policia però alguns investigadors havien apuntat la hipòtesi que la badada del maquinista podria estar relacionat amb una trucada de telèfon. El fiscal li pregunta si "durant tot el trajecte va mantenir una conversa amb la torre de control". L'acusat respon: "No, no ho recordo".

Abans, el jutge que instrueix la causa li ha llegit els seus drets: "A no declarar, a no declarar contra si mateix, a no declarar a qualsevol pregunta que se li faci ia manifestar el que estimi convenient". I l'assistència del lletrat, que és un advocat de Renfe.

El maquinista assenteix i va responent pregunta a pregunta a tot el qüestionari. No esquiva cap, i només de tant en tant demana algun aclariment. L'instructor també centra els seus dubtes al revolt fatal, la confusió de tram i la frenada. El conductor explica que cada dia solia frenar quatre quilòmetres abans d'entrar als túnels, a diferència del que va fer el passat 24 de juliol amb la seva distracció. "Sòl fer-ho així per norma, la frenada és més suau i gairebé no ha d'utilitzar el pneumàtic, va amb fre elèctric".

Jutge. Recorda a quina velocitat circulava quan va tenir l'accident?

Garzón. Quan va ser el cop, caminaria entre 180 i 190, no em va donar temps a res.

J. Per què no va reduir?

G. És que no li dono explicació, no ho comprenc, com no el vaig veure.

J. Una cosa és que sigui un instant, però vostè circula 04:00 kiómetros a una velocitat molt superior al que sol fer-ho.

G. Quatre quilòmetres a 200 quilòmetres per hora va molt de pressa.

J. A l'entrar en els túnels no es dóna compte i no redueix la velocitat.

G. Jo quan m'adono, és que hi ha més túnels i jo vaig tranquil·lament però no, no, no...

El maquinista encara va tenir temps de desmuntar les informacions basades en una foto que va penjar al març de 2012 en el seu perfil personal de Facebool i en la que presumia de circular a més de 200 quilòmetres per hora, fent bromes sobre els radars de la Guàrdia Civil. Garzón va explicar que no era ell qui pilotava aquella locomotora. Ha defensat que la instantània correspon a unes pràctiques que va realitzar a Medina del Camp per conèixer l'estat de les vies i els encreuaments abans de fer-se a les noves màquines. "Va altre company conduint i jo li faig la típica foto al company que va circulant. Vaig a la cabina perquè estic autoritzat costat d'una sèrie de companys mirant com es fan els canvis. D'alguna manera hem d'aprendre".

Amb les preguntes de les altres parts personades, Renfe i les companyies d'assegurances, acaba la declaració. Ningú demana presó. No hi ha risc de fuga ni de destrucció de proves. Però el fiscal Antonio Roma apunta 79 homicidis per imprudència professional i diversos delictes de lesions. Francisco José Garzón nega amb el cap. El jutge redacta l'acte d'imputació: ha de lliurar el seu passaport, la seva llicència de maquinista i comprometre a presentar-se al jutjat cada setmana.

Un cotxe de la policia el trasllada a un lloc secret que els seus companys maquinistes han improvisat per aïllar-lo del món.

Espanya, entre els països amb menys joves titulats en secundària superior

Espanya és el penúltim país dels 27 de la UE en la taxa de població d'entre 20 i 24 anys que ha completat com a mínim els estudis de secundària postobligatòria. Gairebé el 80% de la població jove de la UE-27 compta amb educació secundària (batxillerat o FP), que baixa al 61,7% a Espanya i al 59,2% a Malta.

"Es tracta d'un indicador important, ja que en l'actualitat es considera que aquesta titulació és la mínima per integrar-se activament en el mercat laboral. De fet, els joves sense títol de secundària superior tenen moltes més dificultats per trobar feina i el seu nivell de atur és superior", segons una nota difosa aquest dimarts per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE).

D'acord amb les últimes dades publicades per les estadístiques comunitàries (Eurostat), referits a 2011 i recollits per l'IEE, gairebé el 80% de la població jove de la UE-27 compta amb educació secundària postobligatòria (batxillerat o FP), que baixa al 61,7% a Espanya i al 59,2% a Malta.

Els països amb major percentatge de joves que han assolit com a mínim l'ensenyament secundari superior són els de l'est d'Europa, encapçalats per Eslovàquia, la República Txeca, Eslovènia i Polònia, amb taxes del 90% o fins i tot més.

Suècia arriba gairebé al 89%, mentre que Xipre registra un 87,7%. Irlanda i Lituània comparteixen un 86,9%, alhora que Bulgària, Àustria i Finlàndia se situen al voltant del 85,5%. França, Grècia i Hongria estan per sobre del 83%, mentre que Bèlgica arriba al 81,6% i el Regne Unit al 80,1%.

Per sota de la mitjana europea hi ha els Països Baixos (78,2%), Itàlia (76,9%) i Alemanya (75,8%). Dinamarca arriba al 70% i Portugal només arriba el 64,4%, encara per sobre d'Espanya.