dijous, 7 de març de 2013

El PC rus exigeix ​​una investigació internacional sobre la mort de Chávez

El líder del Partit Comunista de Rússia, Guennadi Ziugànov, ha cridat avui a fer una investigació internacional per la mort del president de Veneçuela. La mort de Chávez "no és una casualitat, és necessari investigar-la. També sota control internacional", ha afirmat el líder del segon grup parlamentari de Rússia.

Ziugànov es va mostrar sorprès pel creixent nombre de malalties oncològiques entre diferents mandataris d'Amèrica Llatina i va al·ludir a una possible implicació dels EUA en aquesta "tendència": "Com és possible que simultàniament sis líders de països llatinoamericans, que es queixen contra la política dels EUA i tracten de crear un influent bloc per ser independents, de sobte pateixin la mateixa malaltia que Chávez? " declarar.

Entre els mandataris sud-americans que van tenir recentment problemes oncològics figuren el president colombià, Juan Manuel Santos, la cap de l'Estat brasiler, Dilma Rousseff, el seu antecessor Luiz Inácio Lula da Silva, l'exlíder paraguayà, Fernando Lugo, i la presidenta d'Argentina Cristina Fernández, a qui se li va detectar un "fals positiu" de càncer de tiroide.

Nombrosos rumors entorn de l'estat de salut del comandant Fidel Castro, convertit des de 2006 en "secret d'Estat" a Cuba, també atribuïen els seus problemes físics a l'oncologia.

La comanda d'investigació de Ziugànov coincideix amb la denúncia feta ahir pel vicepresident de Veneçuela, Nicolás Maduro, que va parlar d'una conspiració per "inocular el càncer" a Chávez i va proposar la conformació d'una comissió científica per investigar el fet.

"No tenim cap dubte que arribarà el moment indicat en la història que es conformi una comissió científica que va ser atacat per aquesta malaltia per enemics", va afirmar Maduro per una cadena nacional.

"Els enemics històrics de la nostra pàtria van buscar la manera de danyar la salut del comandant", va indicar el vicepresident i va recordar que "hi ha hagut diversos casos en la història, com el del líder palestí Yasser Arafat".

Maduro ha afegit que compten amb pistes en aquest sentit i que "ja arribarà el moment de desenvolupar-ho científicament amb una investigació".

La Fiscalia investiga les concessions de Puig i Rigau a una filial de Telefónica

Les relacions entre el grup Telefónica i la Generalitat són cada vegada més un reflexe de la corrupció institucional i l'ús escandalós que fa l'oligarquia de la propietat pública. La Fiscalia, que investiga una denúncia anterior sobre cinc operacions irregulars, ha rebut nova documentació en què s'amplia a tres casos les relacions suposadament delictives que s'han donat entre funcionaris, alts càrrecs i representants de la filial Telefónica, implicant les conselleries de Felip Puig i Irene Rigau.

Solucions d'Informàtica i Telecomunicacions, SAU

D'acord amb les dades rebudes ara pel Ministeri Públic, existeixen indicis i versemblança suficient per ampliar les investigacions davant la possible comissió de delictes de connivència entre empreses per beneficiar a la companyia que presideix César Alierta en una adjudicació realitzada pel departament d'Interior de la Generalitat, situacions de conflicte d'interessos en la contractació amb el departament d'Ensenyament dels serveis de connectivitat per als col · legis catalans, i possibles acords i pactes entre Telefónica i Concatel per aconseguir que la primera obtingués un dels principals lots de la megaadjudicación que va tenir lloc el passat estiu i que afecta un contracte de 224 milions d'euros.

Investigacions prèvies

Les investigacions preliminars han estat realitzades per l'Oficina Antifrau de Catalunya, que dirigeix ​​Daniel de Alfonso, i remeses amb posterioritat a la Fiscalia Superior. Aquesta institució ja va traslladar l'expedient anterior, de finals de 2012, a la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Barcelona, ​​que ha iniciat diligències i ampliat les investigacions que van donar peu a la denúncia.

En l'informe rebut pels fiscals s'assenyala que Telefónica Solucions d'Informàtica i Telecomunicacions, SAU hauria arreglat, juntament amb altres dues empreses, les ofertes presentades a Interior el 2009 per resultar adjudicatària dels serveis de protecció de dades d'aquesta conselleria. Les empreses concurrents eren la mateixa multinacional costat de Écija i Armelin. Les ofertes d'una d'elles va resultar desproporcionada, mentre que les tres van ser elaborades per personal de Telefónica i, un cop adjudicat el contracte per 60.000 euros, es van subcontractar els serveis a Écija per una xifra inferior.

Internet per a escolars

La segona de les operacions considerades sense guarda relació amb el subministrament a centres escolars de les connexions d'internet dins del programa Educat 1x1, que s'estenia a un miler d'instal · lacions educatives catalanes dels ordinadors com a element pedagògic i, en conseqüència, requerien disposar de connectivitat. Les investigacions realitzades assenyalen a Xavier Kirchner Nebot com el nexe d'unió entre la Generalitat i l'operadora de telecomunicacions.

D'acord amb les informacions rebudes per la Fiscalia, el subministrament d'ADSL als centres el presta Telefónica però no s'ha aconseguit determinar amb exactitud com es va adjudicar i amb quins contractes. En aquest assumpte, els alts funcionaris que apareixen vinculats amb la irregularitat podrien haver incomplert les normatives sobre contractació pública, de manera que es sospesa la possibilitat que incorreguessin en il · lícits de suborn.

Dubtes sobre el 'megacontracte'

Sobre el megacontrato de tecnologies de la informació que va licitar el passat estiu la Generalitat, les principals sospites dels informes preliminars planen sobre la part que es va adjudicar Telefónica, la més amplia de les quatre que es van sotmetre a concurs. Es tracta de la relativa al contracte d'aprovisionament del lloc de treball i suport a l'usuari en l'administració autonòmica.

La participació de Concatel i altres societats beneficiàries indirectes de les adjudicacions han suscitat les sospites de l'Oficina Antifrau, que en l'informe remès a la fiscalia no descarta la presumpta existència d'acords i pactes irregulars entre Telefónica i Concatel.

Els Nazis van mantenir 42.500 camps de concentració i treballs forçats

Els nazis van empresonar a unes 20 milions de persones i les van sotmetre a esclavitut, treballs forçats, la tortura i la fam en sis vegades més camps de concentració del que fins ara se'ns volia fer creure. Les investigacions que ha publicat el Museu de l'Holocaust, han descobert que els nazis van tenir a l'Europa ocupada 42.500 camps de concentració i treballs forçats i no 7.000, com fins ara es deia.

"És sorprenent que 70 anys després de la fi de la dictadura nazi encara es troben proves de camps de concentració encara desconeguts i històries personals que demostren l'Holocaust", diu a DW l'historiador nord-americà Martin Dean.

30.000 camps de treball forçat

Els nazis encuartelaron a uns 20 milions de persones i els van sotmetre a la tortura i la fam diàries, treballant fins al defalliment i la mort i usant-los després fins i tot com a matèria primera. Els camps de concentració dels nazis complien les més diverses funcions: en 30.000 d'ells s'executaven treballs forçats; 1150 camps eren guetos jueus; 980 eren camps de concentració generals per esquerrans o enemics del nazisme, en 1.000 camps es concentrava als presoners de guerra i 500 camps eren prostíbuls per les tropes nazis en què dones eren obligades a prestar serveis sexuals com esclaves.

En molts camps més es buscava a més, "germanitzar" als presoners, mentre que en altres les dones eren obligades a avortar. En altres centres se'ls aplicava l'eutanàsia als malalts mentals o es concentrava a qui els nazis decidien enviar als camps d'extermini per a la posterior assassinat, especialment els poc productius.

Una tasca complexa

L'equip d'historiadors de Martin Dean es dedica a investigar, sobretot, els camps destinats als presoners de guerra i els condemnats a treballs forçats. Un treball molt complex, perquè els camps canviaven, sovint, la seva funció.

Els científics descriuen com els "camps per a l'educació al treball", dirigits per la Gestapo (Policia secreta) eren utilitzats per a la "disciplinar" a obrers, però també com a centre de càstigs per civils polonesos. En altres ocasions, la Gestapo mantenia allà, per exemple, a jueus italians camí als camps d'extermini.

Les noves troballes revelen les immenses dimensions dels estudis que els historiadors encara han de realitzar. Però les interrogants no només se les fan els científics. També molts alemanys haurien de preguntar com va ser possible que existissin 42.500 camps de concentració i pocs s'assabentessin o diguessin saber-ho. Com pot ser possible que funcionessin 30.000 camps per treballs forçats i pocs ho sabessin?

Les escoles del País Valencià abraçades pel català

Centenars d'estudiants, mestres, professors i pares han abraçat avui de manera simbòlica els centres educatius del País Valencià. Al matí s'ha fet als instituts i a les universitats. I a la sortida de les escoles, a les 17.00, als centres infantils i de primària. Aquesta és una primera acció de la campanya 'Enllaçats per la llengua', que al País Valencià aplega divuit entitats.

Segons Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana i un dels portaveus de la campanya, 'aquesta és la nostra resposta col·lectiva i cívica als atacs per degoteig que tant el ministeri d'Educació com de la conselleria d'Educació, fan respecte als programes d’ensenyament en valencià.' I ha afegit: 'lamentem profundament que la conselleria d'Educació estiga entrebancant el que s’aprova als Consells Escolars dels centres.'

L'anomenada 'revolta dels enllaçats', nascuda fa un any a Mallorca com a contestació a la política lingüística del govern de José Ramón Bauzá, s'estendrà aquest dissabte, amb grans mobilitzacions, a tot el país. Tot plegat serveix per a commemorar ña manifestació del 25 de març de l'any passat a Palma, que aplegà 50.000 persones en defensa de la llengua. Després es va reactivar la contestació arran del menyspreu i marginació de la llengua en el sistema educatiu, que tenen la màxima expressió en l'avantprojecte de llei educativa del ministre Wert.

Dissabte hi haurà manifestacions, convocades per entitats i sindicats, a Perpinyà, Girona, Barcelona, Sabadell, Castelló, València, Alacant, Elx, Eivissa, Palma, el Mercadal, Ciutadella. I se n'hi afegiran moltes més. Vegeu-les totes ací.

La idea va sorgir el 15 de desembre passat en una trobada a Castelló, amb motiu de la commemoració del vuitantè aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Més endavant, el 19 de gener, en una reunió a Barcelona, les entitats van decidir de redactar un manifest a favor del dret de poder viure plenament en català. D'aquesta manera es va començar a estendre la revolta dels enllaçats al País Valencià i al Principat, amb el símbol del llaç quadribarrat.

Rita Barberá va mentir sobre els pagaments a Urdangarin

El Tribunal de Comptes, en un extens informe de fiscalització de les fundacions d'àmbit local, subratlla que més del 80% dels ingressos anuals de l'entitat que va pagar part de les tres edicions del 'esdeveniment' València Summit, la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), són aportats per l'Ajuntament de Rita Barberà i determinant que es tracta d'una entitat integrant del sector públic, desmentint el que havia dit l'alcaldessa.

Una conclusió que contrasta amb les declaracions efectuades fins ara per l'alcaldessa de València, Rita Barberá, qui sosté que es tracta d'una entitat privada que per tant no estava subjecta a les normes de contractació pública, igual que determinava un dictamen jurídic aportat al cas Nóos per Iñaki Urdangarin, per intentar acreditar que no cabia supervisar o auditar el preu abonat per l'esdeveniment esportiu.

En concret, el València Summit va constar de tres edicions que van tenir lloc els anys 2004, 2005 i 2006, en virtut d'un conveni de col·laboració i dos addendes posteriors subscrits entre la FTVCB, la Ciutat de les Arts i les Ciències (Cacsa) i Nóos per un total de 1.044.000 d'euros cadascuna -uns 522.000 euros aportats per la Fundació Turisme-, si bé els investigadors calculen que el cost real de cada esdeveniment va ser de 300.000 euros.

Per a la seva anàlisi, corresponent a l'any 2009, el Tribunal de Comptes va sol·licitar informació a un total de 407 fundacions, entre les quals destaca les entitats subvencionades anualment per part d'Ajuntaments i/o diputacions "en un percentatge considerable enfront d'un altre tipus d'ingressos", com és el cas de la FTVCB. Segons l'informe, la dependència econòmica d'aquestes fundacions amb determinades entitats locals per al desenvolupament de les seves activitats "hauria de portar a considerar-les com integrants d'aquest sector públic local".

De fet, en el cas de la fundació valenciana, presidida en l'actualitat pel vicealcalde del consistori, Alfonso Grau, l'òrgan fiscalitzador apunta en el seu dictamen que si bé els seus socis fundadors són tant l'Ajuntament de València com la Cambra de Comerç de la capital del Túria, la Confederació empresarial i Fira de València, més del 80 per cent dels ingressos anuals els rep de la Corporació municipal.

Tot i que el mateix president de la Fundació Turisme va remetre un escrit al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma en el que al·legava que l'entitat "no està legalment subjecta a les prescripcions de les normes de contractació pública", la Fiscalia Anticorrupció considera "indubtable "l'aplicació de la Llei de Contractes de l'Administració Pública a la FTVCB, igual que en el cas de la Ciutat de les Arts i les Ciències (lligada a la Comunitat autònoma valenciana).

De fet, el Ministeri Públic postula que els acords investigats van ser verbals i previs a la formalització dels convenis de col·laboració, utilitzats de manera "fraudulenta i deliberada" per eludir l'aplicació de l'anterior normativa, "obviant" d'aquesta manera l'existència del procediment negociat sense publicitat com una figura prevista en la Llei de contractes del sector públic.

Per la seva banda, el jutge instructor de la causa, José Castro, apuntava en un dels seus actes com a les clàusules del conveni del València Summit es reconeixia que Nóos "ja estava treballant en un gran esdeveniment científic-esportiu a nivell mundial que responia al nom de València Summit, desconeixent el perquè d'aquesta anticipació funcional". És més, asseverava que la quantitat a abonar a l'Institut va ser "unilateralment fixada" per aquesta.

Un import total de 1.044.000 d'euros a què tant la FVTCB i CACSA es van adherir "sense que fos precedit de cap procés d'anàlisi de mercat, discussió o negociació", i que la seva beneficiària "ni tan sols es va molestar a intentar esbossar per convèncer els que haurien de pagar", assevera el magistrat.

Fins ara, l'alcaldessa de València ha defensat que la celebració de l'esdeveniment esportiu va dependre d'un organisme "de dret privat" i de "caràcter propi" i "independent del Consistori.

No obstant això, segons va denunciar davant la Fiscalia el grup municipal Compromís, des del exercici 2003 fins al 2012, l'Ajuntament ha transferit als comptes de la FTVCB un total de 52,4 milions d'euros. Es dóna la circumstància, tal com postil·lava la formació, que a partir del 2009 el Consistori va deixar d'ampliar el crèdit inicial, que preveu l'aplicació pressupostària, coincidint amb l'inici de les investigacions entorn de l'Institut Nóos.

Per la seva banda, Urdangarin va presentar davant del jutge un dictamen jurídic encarregat per la seva defensa amb el qual intentava avalar que els convenis rubricats pel Nóos amb el Govern balear i les administracions valencianes regulats per la Llei de Contractes de l'Administració Pública com tampoc per altres normes administratives especials, asseverant així mateix que la fi que tenien els acords era un objecte de patrocini "com a negoci jurídic essencialment privat".

En el cas del València Summit, l'autor del dictamen, l'advocat de l'Estat en excedència Federico Calabuig Alcalá del Olmo -integrant del despatx que assessora Urdangarin-, posava de manifest que tant Nóos com la Fundació Turisme València Convention Bureau i la Ciutat de les Arts i les Ciències "es sotmeten, en principi, al dret privat".

Cal assenyalar que, al costat de la FTVCB, l'informe del Tribunal de Comptes també al · ludeix, com entitats del mateix tipus, a les Fundacions Fira Apícola de Castella-la Manxa, Manuel Caballero Bonald, Jorge Guillén i Museu del Calçat. De la mateixa manera, el Tribunal de Comptes també considera integrants del sector públic a les entitats que, sense haver percebut cap aportació de l'Administració local, la quasi totalitat dels seus ingressos prové de les subvencions atorgades d'aquesta.

CiU i ERC eviten que Gordó comparegui per explicar l'acord del cas Pallerols

El conseller de la Presidència, Francesc Homs (CiU), compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre l'acord del cas Pallerols d'UDC, segons ha aprovat la comissió de Justícia per unanimitat. PSC i ICV-EUiA havien demanat la compareixença d'Homs en qualitat de secretari general de Presidència en el moment en què es va gestar el pacte. La Generalitat era acusació en aquest cas. CiU i ERC han evitat amb el seu vot en contra la participació del conseller de Justícia, Germà Gordó (foto), reclamada per PSC i ICV-EUiA, per la mateixa qüestió. Ambdós grups volien que Gordó donés explicacions perquè llavors era secretari del govern.

Des d'ERC, Pere Aragonès ha justificat l'actitud del seu partit amb l'argument que els serveis jurídics estan adscrits a Presidència, i és per això que la compareixença d'Homs està, ha dit, "plenament justificada", perquè era llavors secretari general de Presidència.

En canvi, fonts d'ICV-EUiA han subratllat que Gordó era secretari del Govern, que és qui dirigeix els serveis jurídics des del punt de vista polític. Al seu parer, haurien de comparèixer tant Gordó com Homs, i han lamentat el pacte entre CiU i ERC. També l'ha criticat el socialista Jaume Collboni, que ha constatat a través del seu twitter que CiU i ERC han "salvat" Gordó.

La festa infantil a casa d'Ana Mato la va pagar Correa

Els organitzadors de festes infantils contractats per l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón (Madrid) Jesús Sepúlveda (PP) i la ministra de Sanitat, Ana Mato, han declarat aquest dijous davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que les empreses que dirigia Francisco Correa es van fer càrrec de les despeses. Els dos empresaris que han comparegut davant el jutge han manifestat que no van tenir tracte amb Sepúlveda ni Mato per a l'organització d'una festa a la seva filla, ni tampoc amb Correa, sinó amb els gerents de les seves empreses Easy Concept i Special Events.

Pedro Miguel González, gerent de Interglobo, una de les empreses que van organitzar festes infantils amb pallassos i confeti per la filla de la ministra de Sanitat, Ana Mato, i la seva exmarit, Jesús Sepúlveda -exalcalde de Pozuelo de Alarcón-, ha comptat aquest matí al jutge instructor del cas Gürtel que aquestes celebracions van ser pagades per l'empresa Special Events, pertanyent a Francisco Correa, el suposat cervell de la trama Gürtel. González ha relatat al magistrat que no va tenir tracte directe ni amb el matrimoni Mato-Sepúlveda.

González ha ratificat que una de les factures girades a Special Events, per valor de 7.254 euros, en què es fixava un càrrec de 4.680 euros en concepte de confeti, correspon en realitat a la festa d'ascens del Getafe FC al juny de 2004. En aquesta factura, Correa va demanar a Interglobo que incorporés les despeses de la festa d'aniversari de la filla de la ministra, que va costar al voltant de 200 o 300 euros.

El gerent de Interglobo ha reconegut que va organitzar un aniversari el 2002 i una comunió el 2005, per valor d'uns 3.200 euros.

Per la seva banda, Luis Bermejo, director de Produccions l'Esquerrà SL, ha confirmat que les celebracions que va organitzar van ser pagades per empreses de Correa com Special Events, i ha negat conèixer Sepúlveda.

El jutge Ruz sospita, segons informes policials, que la família de la ministra va rebre regals en forma de diners, vehicles, viatges i celebracions per valor de 50.000 euros entre 1998 i finals de 2004.

La policia va revelar en un informe l'existència de diverses factures d'actes celebrats a la casa del matrimoni, ara separat. En concret, van localitzar un càrrec per import de més de 7.000 euros que es relacionava amb la celebració de l'aniversari d'una filla del matrimoni el juny del 2004.

Mujica: "els veneçolans ara tenen un exemple moral a seguir"

El president José Mujica ha fet la seva audició radiofònica avui des de Caracas, on es troba per retre homenatge al president Hugo Chávez, i l'ha dedicat a recordar la seva personalitat i el seu impacte en el poble veneçolà: "Quedarà en la memòria d'aquesta societat com una fita de la seva pròpia història. Era una persona desbordant que cobria tot l'escenari". "La cosa més commovedora que he vist: veure plorar a generals, plorar com nens quan perden un pare", ha destacat Mujica.

El president va realitzar un repàs pels moments emotius que va viure al dia d'ahir. "La cosa més commovedora que he vist: veure plorar a generals, plorar com nens quan perden un pare. I crec que les paraules que podrem utilitzar en el nostre idioma no poden transmetre el pes de les emocions. Hauria de passar molt de temps perquè hi hagi raonament, de moment és com una gegantina família que té la sensació que se li ha anat el pare, alguna cosa fonamental, o la mare", va dir.

Mujica va assenyalar que "Amèrica està donant altres passos, aquesta Amèrica Llatina ja no és la mateixa. (...) Semblaria que la farga de la història tendeix a anar acostant als pobles llatinoamericans, més enllà dels discursos polítics que puguin tenir els seus governs".

"En tot el que es pugui, cal ajudar a mitigar el dolor i entendre i transmetre solemnitat, i recordar coses que són molt velles... destruir és una operació relativament ràpida, construir és necessàriament una operació tremendament lenta i dificultosa. Aquesta societat està autoconstruyendo, necessita temps, paciència, tenacitat i compromís. Potencialment ho té tot, perquè ara té un exemple moral a seguir i aquest és un valor intangible", va concloure el mandatari.

El Curiosity aturat per una flamarada solar que s'acosta a Mart

La NASA ha posat el rover Curiosity en 'mode d'espera', com a mesura de precaució per una massiva ejecció de massa coronal (CME) -una ona de radiació i vent solar que es desprèn del sol (foto)- detectada per els científics dimarts passat i que es dirigeix ​​a Mart. El director de la missió, Richard Cook, ha assenyalat que l'equip "està sent acurat" i ha destacat que, tot i que el Curiosity "dormi", l'Opportunity i el Mars Express segueixen estudiant el planeta vermell.

El Sol va llançar una formació de partícules carregades i radiació en direcció a Mart, i també un núvol de gas a molt altes temperatures que viatja en la mateixa direcció a una velocitat de més de tres milions de quilòmetres per hora.

Els experts han explicat que, quan una CME es dirigeix ​​cap a la Terra pot causar al planeta el fenomen meteorològic conegut com 'tempesta geomagnètica' que és capaç d'afectar els sistemes elèctrics o de telecomunicacions.

Atès que Mart no té camp magnètic planetari, no pot experimentar semblant tempesta i no s'espera que sigui una amenaça per a les naus espacials i vehicles d'exploració. No obstant això, els investigadors han decidit seguir atentament l'acostament de la CME, "per precaució".

Dilluns passat, la NASA va anunciar que l'activitat del rover s'endarreria una setmana per una fallada tècnica, concretament en la seva memòria. Aquest succés es va detectar quan s'anava a realitzar l'anàlisi del primer pols de roca recollit al planeta vermell.

La NASA no ha confirmat si la data de reinici continua sent la mateixa, o si la CME retardarà més el començament de l'activitat de Curiosity. L'objectiu de la missió és, recordem, buscar matèria orgànica a Mart per poder demostrar que en alguna ocasió el planeta va reunir les condicions per acollir vida.

El TSJA imputa a Sánchez Gordillo per l'ocupació de la finca Les Turquillas

El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha obert diligències per un presumpte delicte d'usurpació contra el parlamentari andalús d'IU i alcalde de Marinaleda (Sevilla), Juan Manuel Sánchez Gordillo, per l'ocupació el passat estiu de la finca 'Las Turquillas' a Osuna (Sevilla), on s'ubica la Yeguada Militar de l'exèrcit.

En aquest sentit, fonts judicials han informat que ha estat el magistrat de l'Alt Tribunal andalús Jerónimo Garvín l'encarregat d'obrir les diligències per aquest presumpte delicte d'usurpació contra el parlamentari d'IU, a qui ha citat a declarar com a imputat el proper dia 4 d'abril.

La causa contra Sánchez Gordillo i altres 53 militants del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) la portava el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d'Osuna, però aquest s'ha inhibit a favor del TSJA donada la condició d'aforat de l'alcalde de Marinaleda, han afegit les fonts.

Els denunciants del Vatileaks confirmen les pressions sobre Ratzinger i el Vaticà

Encara queden escàndols per airejar al Vaticà, afirma al diari "La Repubblica" segons una font anònima que assegura formar part de la xarxa d'espies que va destapar el cas VatiLeaks. "El majordom del papa no és l'únic talp al Vaticà. Hi ha molts més. 'Siamo 20 corvi' (Som 20 corbs), tots connectats amb la Santa Seu", va dir la font al diari. Sírius ja va atribuir la dimissió de Ratzinger a les pressions del seu majordom condemnat i l'informàtic desaparegut, els caps coneguts de la xarxa que va denunciar la corrupció de tot tipus al Vaticà. Ara es confirma.

En un moment en què els cardenals continuen les converses preliminars al conclave papal, l'influent diari La Repubblica va publicar les declaracions d'una font, que roman anònima, respecte de més filtracions d'informació a la Santa Seu de l'Església Catòlica.

El affair VatiLeaks es refereix a la filtració de documents papals confidencials que van destapar suposades batalles de poder i casos de corrupció dins de la jerarquia vaticana. El majordom del retirat papa Benet XVI, Paolo Gabriele, va ser processat, condemnat i després perdonat pel cas.

Gabriele ja havia dit el periodista investigador Gianluigi Nuzzi que "unes 20" persones l'havien ajudat a filtrar els documents, però durant el judici es va retractar d'aquestes declaracions, assegurant que havia actuat sol.

"El Cas VatiLeaks segueix sent rellevant"

"Després que Benet XVI va renunciar al seu pontificat, i en vigílies del conclave, el cas VatiLeaks segueix sent rellevant. I per a nosaltres ha arribat l'hora de tornar a parlar", va dir la font. Ratzinger va encarregar a tres cardenals que investiguessin l'assumpte i l'informe que van elaborar ha estat secret, tot i que "La Repubblica" assegura que ha rebut informació sobre això i afirma que el seu contingut va ser tan explosiu que va convèncer al papa per abandonar el seu càrrec.

Diversos cardenals consideren important interrogar els autors de l'informe secret abans d'entrar en el conclave per elegir el nou papa. Segons "La Repubblica", una de les revelacions més sensacionals va ser la presència d'una xarxa clandestina homosexual al Vaticà els membres eren susceptibles de xantatge.

Els cardenals suposadament van documentar també casos de finançament qüestionable i altres actuacions poc ètiques. "Tot és veritat: podria enumerar els noms dels cardenals i monsenyors, bisbes i funcionaris", va dir la font sobre el la xarxa d'homosexuals, i ha assegurat que Nuzzi posseïa documents del VatiLeaks que encara no han estat publicats.

Les afirmacions es publiquen a "La Repubblica" quan els cardenals es troben en el seu quart dia de congregacions generals, un fòrum de debats que precedeix el conclave. Està previst que l'últim dels 115 cardenals que participaran en l'elecció papal s'uneixi a la trobada en breu, per la qual cosa s'especula que el conclave comenci a començaments de la setmana que ve. Dimecres, el portaveu vaticà Federico Lombardi va dir que és probable que l'Església catòlica tingui un nou capo el Diumenge de Rams, és a dir el 24 de març.

La raó oculta per la qual Ratzinger ha dimitit

Fa pocs dies Ratzinger visitava al seu cambrer a la presó, condemnat per haver robat documentació secreta del Vaticà amb un informàtic, que es manté desaparegut, i que compromet la secta catòlica a totes les causes per blanqueig de diners de la màfia, tràfic de drogues i armes i desenes de milers d'escàndols d'abusos sexuals, explotació laboral i frau econòmic en tots els països on es troba implantada. La premsa feixista va vendre que Ratzinger perdonava al seu secretari, l'amnistiava i l'enviava a casa. I ara, poques setmanes després, dimiteix, amb raons tan increïbles com ridícules quan la gerontologia el manté en millor estat que a qualsevol dels seus centenars de antecessors. Menteix, i tots ho sabem.

Perquè en realitat els papers bruts del Vaticà segueixen en mans dels seus sustractors, el cambrer i l'informàtic, i són ells els que el van obligar a deixar-lo lliure i ara a dimitir si no vol la seva secta que aquests papers surtin a la llum o vagin a parar a mans dels fiscals italians que investiguen les seves connexions amb la màfia i el blanqueig de diner negre del narcotràfic, la prostitució i la venda d'armes.

O de les desenes d'organitzacions que investiguen i han condemnat amb indemnitzacions mil milionàries a milers de abusats, explotats, violats i fins i tot castrats i assassinats.

Lluís Recoder (CiU) contractat per la consultora KPMG

L'exconseller Lluís Recoder, que ahir va anunciar que renunciava al seu escó com a diputat de CiU al Parlament català per exercir com advocat en el sector privat, desenvoluparà aquesta activitat com a nou soci de la firma de consultoria i auditoria KPMG. Recoder ha estat "assessorat" per la firma Seeliger i Conde, que recentment va incorporar a Esperanza Aguirre, com a presidenta del consell assessor del grup. L’empresa que ha fitxat Lluís Recoder ha signat sucosos contractes amb la Generalitat.

Recoder, que va ser conseller de Territori i Sostenibilitat en l'anterior legislatura amb el primer govern presidit per Artur Mas, va demanar no formar part del segon executiu "per motius personals", encara que va continuar com a diputat, càrrec que ara deixa per passar a l'empresa privada .

El seu nou destí laboral serà KPMG, empresa que presta serveis d'auditoria, fiscals i d'assessorament legal, financer i de negoci i que compta amb 16 oficines a Espanya, segons avança avui el diari econòmic Expansión. Recoder s'incorpora a la divisió legal de la companyia, per assessorar les empreses en matèria de medi ambient i internacionalització.

El fitxatge de Recoder ha estat "assessorat" per la firma Seeliger i Conde, que recentment ha incorporat al seu equip a l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, com a presidenta del consell assessor del grup.

L’empresa que ha fitxat Lluís Recoder ha signat sucosos contractes amb la Generalitat


Entre els darrers contractes de la Generalitat de Catalunya que s’ha adjudicat la multinacional, trobem que al DOGC del març de l’any passat KPMG apareix com una de les empreses a qui va adjudicar-se els “controls de regularitat d’operacions finançades totalment o parcialment amb els fons comunitaris”. El contracte en global s'apropa als sis milions d’euros, tot i que no s’especifica la quanitat que va a parar a les arques de KPMG.

L’abril del 2011, es donava a conèixer l’adjudicació d’un contracte per valor de més de 53.000 euros a la mateixa empresa per encarregar-se de l’auditoria de “dos organismes intermedis de gestió”, en concret la Direcció General de l’Administració Local i l’Institut Català de Finances. A l’inici de l’era Mas, KPMG també va emportar-se un contracte de 318.600 euros per a l’assessorament al Govern en serveis de tecnologia de la informació i la comunicació (TIC). A més a més, l’empresa també opta a un contracte, que puja a més de 500.000 euros, per auditar els comptes de deu empreses públiques.

Tercer alt càrrec de CDC que firma per una consultoria


El fitxatge d’un exalt càrrec convergent per una consultoria multinacional no és ni molt menys una novetat. Abans de la incorporació de Recoder a KPMG es van donar els casos de Joaquim Triadú i David Madí. El primer, conseller de Presidència del 2000 al 2001 –amb Jordi Pujol al capdavant de l’executiu-, va incorporar-se a PricewaterhouseCoopers (PwC) el gener de 2010, mentre que el segon, secretari de Comunicació del Govern del 2001 al 2003 i cap de campanya d’Artur Mas en les eleccions del 2003, 2006 i 2010, va fitxar per Deloitte el juny del 2010. Ambdues empreses s’han emportat des d’aleshores adjudicacions milionàries de la Generalitat.

Els vincles de KPMG amb el Govern català vénen de lluny i, com a anècdota, es pot recordar que la inauguració l’any 2000 de l’actual seu a Barcelona de la companyia –situada a l’Avinguda Diagonal- va estar presidida per Artur Mas, aleshores conseller d’Economia i portaveu de la Generalitat.

Els additius en la carn processada maten

El consum abundant de salsitxes, pernil, bacó i d'altres carns processades incrementa el risc de morir abans, segons un estudi publicat avui a la revista científica BMC Medicine. La sal i les substàncies químiques que s'utilitzen per conservar aquests productes perjudiquen la salut, expliquen els investigadors.

Després d'investigar entre més d'un milió de persones de 10 països europeus, el grup d'experts va trobar una relació entre les dietes riques en carns processades i les malalties cardiovasculars, el càncer i les morts primerenques.

Segons els investigadors, la sal i les substàncies químiques que s'utilitzen per conservar aquests productes perjudiquen la salut. L'estudi va mostrar que hi ha més probabilitats que les persones que consumeixen molta carn processada diàriament siguin fumadores, obeses i tinguin altres comportaments nocius per a la salut.

El grup de científics va observar com els percentatges de mort prematura van augmentar d'acord amb la quantitat de carn processada consumida. Els experts van detectar que la probabilitat que les persones que van prendre més de 160 grams de carn processada al dia -unes dues salsitxes i una rodanxa de bacó- morissin en un termini mitjà de 13 anys va ser un 44% major que la d'aquells que van consumir 20 grams.

L'informe revela que una alta ingesta d'aquest tipus de carn va elevar en un 72% el risc de morir d'una malaltia coronària i en un 11% del risc de morir de càncer. La professora Sabine Rohrmann, de la universitat de Zuric (Suïssa), responsable de la investigació, afirma que "els riscos de morir abans a causa del càncer i de malalties cardiovasculars també s'incrementa amb la quantitat de carn processada consumida".

Rohrmann estima que "un 3% de morts prematures anuals es podrien evitar si les persones mengessin menys de 20 grams de carn processada al dia".

El Govern britànic recomana no prendre més de 70 grams de carn processada al dia, el que equival aproximadament a dues rodanxes de bacó, si bé consumir una mica de carn, encara que era processada, va tenir efectes beneficiosos en la salut d'alguns participants de l'estudi.

Rohrmann ha indicat que alguns vegetarians que van eliminar la carn de la seva alimentació i no van alterar altres aspectes de la seva dieta poden tenir mancances de nutrients vitals, com el ferro, si no vigilen la dieta (per exemple menjar llenties, nous o peix blau).

Rachel Thompson, de la Fundació Mundial d'Investigació del Càncer, va dir a la cadena pública britànica BBC que l'estudi se suma a l'evidència científica que subratlla els riscos per a la salut associats al consum de carn processada.

La RPDC amenaça amb realitzar un atac nuclear preventiu d'autodefensa

La República Popular Democràtica de Corea (RPDC) exercirà el seu dret a fer un atac nuclear preventiu per defensar-se en cas que els Estats Units provoqui una guerra nuclear, segons el portaveu del Ministeri d'Exteriors: "Com Estats Units està a punt de provocar una guerra nuclear, exercirem el nostre dret a emprendre atac nuclear preventiu contra les casernes generals dels agressors amb l'objectiu de protegir el nostre interès suprem", ha precisat el portaveu en un comunicat.

A més, si el Consell de Seguretat de l'ONU adopta una resolució per imposar noves sancions a la RPDC, el país avançarà les contramesures corresponents anunciades anteriorment com a resposta, va assegurar.

L'11 de març comencen els exercicis militars conjunts Corea del Sud-EUA, que comptaran amb la participació de 10.000 soldats sud-coreans i 3.500 nord-americans. La maniobra, anomenada "Key Resolve", va ser denunciada per la RPDC com el preludi d'una invasió.

El Consell de Seguretat de l'ONU haurà de votar aquesta setmana una resolució dissenyada per castigar la RPDC per la seva tercera prova nuclear des d'octubre de 2006.

Corea del Sud adverteix sobre "severes represàlies" contra RPDC en cas de provocació

L'exèrcit sud-coreà va advertir aquest dimecres sobre "severes represàlies" contra la República Popular Democràtica de Corea (RPDC) en cas d'alguna provocació militar: "Si el Nord (la RPDC) emprèn provocacions que amenacen les vides dels nostres ciutadans i l'estabilitat de la nostra nació, el nostre exèrcit castigarà severament el lloc on s'iniciï la provocació, així com als que la recolzin i als qui l'adreci", va assegurar Kin Yong-Hyun, major general de l'Estat Major Conjunt de Corea del Sud, en una conferència de premsa.

L'advertència té lloc un dia després que el comandament militar suprem de la RPDC amenacés amb anul·lar l'Acord d'Armistici de la Guerra Coreana en resposta als exercicis militars conjunts que realitzen actualment Estats Units i Corea del Sud.

Un exercici de dos mesos denominat "FOAL Eagle" es va iniciar el pasado1 de març amb la participació de 10.000 soldats nord-americans i 200.000 sud-coreans, mentre es preveu l'execució entre l'11 i 21 propers de la maniobra de simulació de guerra per ordinador "Key Resolve", amb 10.000 soldats sud-coreans i 3.500 nord-americans.

Kim va dir que la RPDC havia rebut l'avís de Corea del Sud sobre la realització dels dos exercicis militars que formen part de les "maniobres defensives regulars conjuntes entre Estats Units i Corea del Sud".

Tot i l'aclariment per part de Seül que els exercicis tenen una naturalesa defensiva, la RPDC els va qualificar de "acció irresponsable i perillosa" que causarà una major desestabilització de l'actual situació.

La RPDC va decidir suspendre des de dilluns el treball dels seus delegats a Panmunjom, on ambdues parts es reuneixen comunament per intercanvis i negociacions.

Signat el 1953 per posar fi a la Guerra Coreana, l'acord d'armistici es va dissenyar per "assegurar el cessament complet de les hostilitats i totes les accions de la força armada a Corea fins que s'aconseguís un acord pacífic definitiu". No obstant això, la RPDC i Corea del Sud encara no signar un tractat de pau per la negativa dels EUA, que utilitzen Corea del Sud com una colònia i manté més de 20.000 mercenaris en desenes de bases militars amb armament nuclear.

Juan Carlos va pagar amb fons públics la reforma de la casa de Corinna al Pardo

La Casa del Borbón va pagar amb fons públics les obres de millora i reforma de la finca La Angorrilla, en la qual durant gairebé cinc anys han passat llargues temporades la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amant de Juan Carlos, i un dels seus fills, segons han confirmat fonts molt properes a La Zarzuela.

La luxosa vivenda s'aixeca sobre una antiga casa forestal situada a la muntanya del Pardo de Madrid, en una zona vigilada i d'accés restringit, i la seva rehabilitació va ser finançada en gran part amb càrrec als pressupostos de Patrimoni Nacional, l'organisme públic que custòdia dels béns de titularitat estatal al servei de la família reial.

A l'espai natural del Pardo -a les 16.000 hectàrees s'ubica també el palau de La Zarzuela-, al costat del pantà, amb un accés vigilat i allunyada de mirades furtives, es troba la finca de La Angorrilla. La casa ha estat remodelada i dotada d'apreciables comoditats materials al llarg dels últims anys, com es pot advertir a les imatges de Google Earth que acompanyen aquesta informació. Les fotografies mostren clarament les millores i canvis, tant a la finca com a l'habitatge, des de 2002 fins a l'actualitat.

La casa tot just pateix reformes d'envergadura fins al 2006, coincidint amb el moment en què la relació entre el cap de l'Estat i l'aristòcrata alemanya es fa més estreta. A la imatge del 9 d'octubre d'aquest any es pot comprovar que fins i tot l'accés a La Angorrilla està descuidat, i es limita a una pista de terra sense asfaltar només apta per a vehicles tot terreny.

Però és entre 2006 i el 10 de febrer de 2009 quan es realitzen canvis molt apreciables: es construeix una piscina d'estiu a les rodalies del xalet, s'arregla la teulada i es transforma el jardí, i la praderia situada davant de l'habitatge és adecentada i presenta ja un aspecte molt més frondós.

Dues piscines

Entre 2009 i el 28 de febrer de 2012 es produeixen nous arranjaments. La piscina d'estiu s'ha ampliat, transformant-se en una gran pileta coberta per gaudir durant tot l'any, amb una estructura rectangular. També s'ha aixecat un garatge, amb accés directe a la casa, en el que abans era una esplanada de terra, s'ha construït una nova piscina circular per l'estiu una mica més allunyada de l'habitatge, els jardins segueixen perfectament cuidats, i les carreteres d'accés a la finca estan ara asfaltades, demostrant un ús habitual.

El 2004, quan el Rei va conèixer Sayn-Wittgenstein, i 2005 també hi va haver obres de reforma a La Angorrilla, encara que molt més modestes que les empreses posteriorment. La memòria de Patrimoni Nacional revela que el 2004 es van invertir 288.964,20 euros en "actuacions de conservació i millora en les cases forestals de la muntanya del Pardo".

La memòria de l'any següent no detalla la xifra total invertida per Patrimoni Nacional, però aclareix que "van efectuar obres concretes de conservació" a les cases forestals de la Angorrilla, Àguila Alta, la Cinquena, Somontes, Casa Cremada i Delegació, segons les fonts consultades. En l'habitatge que més tard va ocupar Corinna es van gastar aquest any 16.445,95 euros.

Més de dos milions d'euros

Les fonts consultades asseguren que l'import final de les obres de reforma de la finca La Angorrilla superar els dos milions d'euros. No obstant això, des de 2006 els comptes anuals de Patrimoni Nacional no detallen el pressupost d'inversions d'aquest organisme públic, és a dir, es limiten a informar de la quantitat global de les obres de "manteniment, conservació i rehabilitació" dels edificis sota la seva custòdia, però sense especificar el gastat en cada un d'ells. En l'exercici de 2007, per exemple, es van pressupostar en aquest capítol més de 34 milions d'euros.

Ni la Casa del Rei ni patrimoni nacional han volgut pronunciar-se respecte a l'estada de Sayn-Wittgenstein a La Angorrilla i amb quins fons es van escometre els treballs de reforma a la finca. Un portaveu oficial de la Zarzuela va assenyalar que totes les qüestions relatives als suposats vincles de Sayn-Wittgenstein amb el cap de l'Estat i el Govern seran respostes al Congrés en les pròximes setmanes. Precisament una jutge de Madrid ha preguntat a la Fiscalia si ha d'actuar contra Corinna per presumpta "usurpació de funcions públiques".

IU ha presentat una bateria de preguntes dirigida a l'Executiu per aclarir, entre altres qüestions, si la princesa alemanya va comptar amb protecció policial mentre va viure a El Pardo. I el director general del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz, compareixerà el pròxim dia 19 davant la Comissió de Secrets Oficials. Fonts autoritzades de Patrimoni Nacional refusaren també confirmar o desmentir la presència de Corinna a La Angorrilla.

Berlusconi, condemnat a un any de presó pel 'cas Unipol'

Un tribunal de Milà ha condemnat avui a un any de presó l'expresident del Govern italià Silvio Berlusconi per l'anomenat 'cas Unipol', la publicació de manera il·lícita d'escoltes telefòniques al diari Il Giornale, propietat del seu germà Paolo. La filtració va provocar que Força Itàlia, la formació de Berlusconi en aquella època, remuntés en les eleccions de 2006 i estigués a punt de prendre-li el Govern a Romano Prodi, tot i haver registrat mínims històrics en intenció de vot.

Fa un any es sabia que l'exprimer ministre italià hauria d'anar a judici per aquest cas, en què estava imputat per revelació d'informació secreta, el que suposava llavors el quart procés judicial obert contra Il Cavaliere. La jutge Maria Grazia Domenica considerava que la Fiscalia de Milà havia presentat proves suficients per acusar Berlusconi de filtrar el 2005 a Il Giornale, diari de la seva propietat, una punxada telefònica en què l'exlíder dels Demòcrates d'Esquerra, Piero Fassino, li deia l'administrador de l'asseguradora Unipol, Giovanni Consorte: "Llavors, tenim un banc?", amb fins electorals.

La conversa entre Fassino i Consorte es referia a la compra frustrada del BNL per part de Unipol (avortada més tard per les autoritats per especulació) i va ser gravada per la Fiscalia de Milà, que estava investigant Consorte per un altre delicte. Fassino, segons va decidir la Justícia, no tenia res a veure amb la maniobra d'Unipol, però la seva imatge i la de tota l'esquerra que lluitava per guanyar Berlusconi en les eleccions del 2006, van quedar molt tocades. Fins al punt que Romano Prodi, que finalment seria primer ministre, va perdre uns 20 punts d'avantatge respecte a Força Itàlia de Berlusconi en els mesos posteriors a la publicació de la trucada.

Al setembre de 2011 una altra jutgessa, Stefania Donadeo, sol·licitava a la Fiscalia de Milà l'enviament a judici del primer ministre italià per un presumpte delicte de violació del secret professional. Segons l'informe emès per la magistrada, Il Cavaliere es va beneficiar de la publicació a Il Giornale, diari de la seva propietat, d'una notícia que involucrava a Piero Fassino, llavors líder dels Demòcrates d'Esquerres, en l'adquisició il·lícita del Banc BNL per la asseguradora Unipol a finals de 2005.

La policia vincula els papers de Bárcenas amb el 'cas Gürtel'

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va rebre ahir l'informe que havia sol·licitat a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera de la policia sobre la vinculació entre la comptabilitat secreta que manejava l'ex tresorer del PP, Luis Bárcenas, i el cas Gürtel. La UDEF, en un document de 35 pàgines, amb documentació del sumari obert a l'Audiència sobre la trama corrupta vinculada al PP i amb les fotocòpies dels quaderns de Bárcenas publicats per EL PAÍS conclou que "hi ha una vinculació temporal, quantitativa i subjectiva que permeten inferir una correlació entre ambdues anotacions".

Sobre la base d'aquest informe policial, el jutge Ruz ha decidit assumir la investigació dels papals de Bárcenas i per això ha donat avís a la Fiscalia Anticorrupció perquè paralitzi les seves indagacions.

L'anàlisi policial troba fins a quatre nexes evidents entre la comptabilitat que manejava Bárcenas i les comissions il·legals i altres actuacions irregulars descobertes durant els quatre anys d'investigació judicial del cas Gürtel.

La UDEF ho resumeix així: "Part dels fons amb origen desconegut recollits i gestionats per Pablo Crespo Sabarís quan era secretari d'organització del PP a Galícia i que figuren transferits a la" seu nacional "consten com entrades al sistema de comptabilització que figura en els documents publicats.

Aportacions d'Alfonso García Pozuelo que provisionalment es lliuraven a l'organització de Francisco Correa per sufragar les despeses de les eleccions gallegues consten com entrades al sistema de comptabilització que figura en els documents publicats, i part de la comissió pagada per Alfonso García Pozuelo la organització de Francisco Correa per sufragar les despeses de les eleccions gallegues consten com entrades al sistema de comptabilització que figura en els documents publicats per El País, i part de la comissió pagada per Alfonso García Pozuelo a l'organització de Francisco Correa per la seva intervenció en l'adjudicació d'un contracte públic a l'entitat Constuctora Hispànica consten com entrades al sistema de comptabilització.

Aquest era l'informe que esperava el jutge Ruz per decidir si assumeix la investigació dels papers de Bárcenas que li havien sol·licitat algunes acusacions personades en el cas Gürtel. La Fiscalia General de l'Estat defensava que s'obrís una peça separada a l'Audiència Nacional sobre aquest cas. Per això, el magistrat ha pres la decisió d'obrir i ha reclamat a Anticorrupció que paralitzés la seva pròpia investigació.

ERC: Com evitar la retallada de 4.500 milions que exigeix el PP a Catalunya

El president d'ERC, Oriol Junqueras, demana un ampli acord entre els partits catalans per esperonar el govern de CiU -que pactà a Madrid amb el PP- a incomplir l'objectiu de dèficit del 0,7%, imposat pel govern feixista del PP i evitar, doncs, una retallada de 4.500 milions i la fallida de la societat catalana que implicaria. Avui ERC ha publicat un vídeo per explicar com es podria impedir aquesta retallada. Junqueras s'adreça a la càmera i exposa, pausadament i repetida, uns quants exemples.

'Montoro diu que caldrà retallar 4.500 milions d'euros aquest any a Catalunya. Això equival a una quarta part del que espolia cada any l'estat espanyol. De fet, si només ens espoliés una quarta part del que ens espolia ja no caldria cap retallada', diu Junqueras.

Segon exemple: 'Aquests 4.500 milions equivalen a la meitat del que el govern espanyol deu a Catalunya en diners pressupostats, que inclouen la disposició addicional tercera de l'estatut d'autonomia, més les inversions compromeses en inversions ferroviàries, més inversions compromeses en circulació viària, en carreteres, ponts, etcètera. Això equival a 8.000 milions d'euros sense comptar els interessos. Són uns diners que té l'obligació de pagar per llei, perquè l'hi obliguen els seus pressupostos.'

Tercer exemple: 'Si el sostre de dèficit que l'estat espanyol imposa a Catalunya, en lloc de ser el 0,7% el 2013, fos del 2,3% hi hauria 3.200 milions més disponibles per a la Generalitat.'

Quart exemple: 'Aquests 4.500 milions són una setena part dels contractes de compra d'armament que té signats l'estat espanyol per valor de 28.000 milions.'

Cinquè exemple: 'El govern espanyol gasta 47 milions euros el dia en polítiques de defensa. En tres mesos dels pressupostos de defensa no hi hauria cap retallada a Catalunya.'

El problema no és la manca de recursos, sinó el control d'aquests recursos

Vicenç Navarro: Aquest article critica la postura que considera el creixement econòmic com un element intrínsecament negatiu per al manteniment i desenvolupament social de les poblacions. Thomas Malthus era un economista que creia que el nombre de recursos existents al planeta era limitat, fix i constant. Per això cregués que el creixement de la població arribaria a un nivell en què no hi hauria recursos per alimentar i sostenir tanta gent, creant-se un desastre. L'evidència històrica mostra clarament que aquest supòsit era i continua sent erroni.

Com bé va mostrar Barry Commoner, el fundador del moviment ecològic progressista (veure el meu article "El que els mitjans espanyols no van dir sobre el fundador del moviment ecologista mundial". El Plural. 15.10.12), tal argumentació subestima la capacitat de la humanitat de redefinir el que s'anomenen recursos.

La producció d'aliments és un exemple clar d'això. Avui els Estats dels països d'alt nivell de desenvolupament econòmic paguen als agricultors perquè produeixin menys, doncs hi ha una súper abundància d'aliments a nivell mundial. El problema no és de producció, sinó de distribució d'aquests aliments.

Però l'abundant evidència científica que existeix en contra de les tesis maltusianes no sembla frenar la seva promoció, que constantment es reprodueix, fins i tot en el moviment ecològic conservador, que considera que el creixement econòmic en si és negatiu, ja que està consumint els recursos que continuen percebent com limitats, ignorant, de nou, la capacitat de la humanitat de redefinir les categories "recurs" i "creixement econòmic".

Una economia pot créixer a base d'inversions militars, per exemple, o pot créixer a força de proveir serveis a les persones discapacitades. I hi ha una enorme necessitat que creixin aquells sectors que tenen com a objectiu atendre les necessitats humanes. L'evidència científica mostra clarament que el problema no és el creixement econòmic (que suposadament absorbeix gran quantitat de recursos), sinó el tipus de creixement. El creixement econòmic pot destruir o pot crear recursos, depenent del context polític i econòmic que configura aquest creixement.

Però el maltusianisme no per, i continua picant, doncs serveix interessos, independentment de la motivació d'aquells que -amb molt bones intencions- ho reprodueixen. La nova versió ara és l'oposada a la malthusiana que, malgrat la seva oposició a la tesi original de centrar el problema en la manca de recursos, ara es trasllada al pol oposat, és a dir, centrar el problema en l'escassetat de població. M'explico. El descens de la fertilitat, un fenomen que s'està generalitzant -especialment en el món occidental-, resultat, en part, de l'augment del nivell de vida (i descens de la mortalitat infantil) a nivell mundial, està presentant-se com un fenomen alarmant, doncs se'ns diu ara que l'envelliment de la població porta a un desastre, sense aclarir molt per què és un desastre.

Al màxim que s'arriba a aquesta predicció catastròfica és que la Seguretat Social no pot sostenir-se. Hi haurà massa pensionistes per cotitzant, i això ens portarà a una situació insostenible, tret que es redueixin dramàticament les pensions o es privatitzin (argument que és clarament promogut pels interessos financers que volen ficar-li mà a les pensions públiques, el cabal de diners més important en els nostres països).

Com he mostrat en diversos treballs (i expandit en un llibre de ràpida publicació escrit amb Joan Torres, i titulat El que cal saber perquè no et robin la pensió), aquest argument ignora molts fets que neguen les tesis catastrofistes. I una d'elles és el creixement de la productivitat que explica que, en aquells sistemes públics de pensions finançats a través de cotitzacions socials, el que un treballador produirà anirà en augment, creant més riquesa, i amb això més recursos per finançar la Seguretat Social .

Dean Baker, un dels economistes nord-americans més coneixedors dels sistemes de pensions, indica que en cas que la productivitat creixés als EUA un 1,5% per any (una estimació molt conservadora), la productivitat del treballador seria el 2035 un 40 % superior a l'actual ("The Story of Population Growth: Servants and Their Bosses" a The Guardian. 21.02.13), suficient quantitat per finançar el creixement del nombre de pensionistes. És interessant veure com els catastrofistes que abans veien venir una catàstrofe a la Xina, resultat del seu elevat creixement demogràfic (que consideraven desmesurat), ara s'alarmen que, a l'inrevés, la taxa de fertilitat ha baixat tant a la Xina que tindran un enorme problema amb tants pensionistes, en no haver prou joves que els mantinguin.

El problema de la Xina (i d'Espanya) no és que hagin massa ancians o pocs joves. El problema és que no hi ha prou llocs de treball, i que els que treballen tenen pocs ingressos, a causa dels baixos salaris. Ara bé, el que els preocupa a molts d'aquests catastrofistes no és que hi hagi massa gent gran, sinó que la disminució de gent jove crea una escassetat de treballadors que condicioni i determini la necessitat d'augmentar els salaris. Aquí hi ha la seva preocupació.

Durant tots aquests anys d'aplicació de les polítiques neoliberals hem vist un descens a nivell mundial de les rendes del treball, i això malgrat un continuat augment de la productivitat laboral, que ha anat augmentant la riquesa econòmica dels països, sense que els treballadors, però, es beneficiaran d'això.

L'augment de la riquesa s'ha concentrat en les rendes molt superiors que deriven els seus ingressos de la propietat del capital. I aquí està el problema. La lluita de classes guanyada en bases diàries a nivell mundial pel capital és la que està creant el problema de la sostenibilitat de les pensions. No és ni la transició demogràfica ni la manca de recursos. És l'enorme concentració de la riquesa, derivada d'una súper explotació del món del treball, la qual està creant l'enorme crisi dels Estats del Benestar, incloent la Seguretat Social.

Si els salaris fossin més alts, si la càrrega impositiva fos més progressiva, si els recursos públics fossin més extensos i si el capital estigués en mans més públiques (de tipus cooperatiu) en lloc de privades amb afany de lucre, com crisi social i ecològica (i econòmica i financera) no existirien. Així de clar.

Es suïcida el cap de comunicació del banc italià Monte dei Paschi

David Rossi, responsable de comunicació del banc italià Monte dei Paschi di Siena, investigat per suposades operacions amb derivats sota sospita realitzades entre 2006 i 2009, es va suïcidar aquest dimecres llançant-se des de la seva oficina de la Rocca Salimbeni, la seu de l'entitat a Siena.

Rossi, de 51 anys, que va ser registrat fa deu dies en l'àmbit de la investigació sobre les presumptes operacions de risc que l'entitat va realitzar entre 2006 i 2009, es va llançar des de la seva oficina caient al pati interior de la seu financera i deixant una nota en què podia llegir-se "he fet una bogeria", informen els mitjans italians

En l'àmbit de la investigació de l'entitat, el 19 de febrer, la Guàrdia de Finança italiana (policia de delictes fiscals i frontera) va registrar els apartaments de l'expresident Giuseppe Mussari i de l'exdirector de l'institut temples, Antonio Vignî i en aquest mateix dia, els agents policials es van presentar al domicili i en l'oficina de Rossi per registrar les seves pertinences tot i no estar imputat.

"He fet una bogeria", diu la nota que va deixar Rossi


A principi de febrer, el banc Monte dei Paschi di Siena, la tercera entitat financera més important d'Itàlia, va reconèixer després d'una reunió del seu consell d'administració que les pèrdues vinculades a les operacions amb tres productes de derivats arriben prop de 730 milions d'euros .

Després de sis hores de reunió, el banc va publicar un comunicat en què reconeixia les pèrdues acumulades amb les transaccions de derivats: 151 milions per "Nota Itàlia", realitzada amb el banc JP Morgan el 2006, 305.000.000 per "Santorini", efectuada amb el Deutsche Bank el 2008, i 273 milions de "Alexandria", a través del banc japonès Nomura el 2009.

L'escàndol de les operacions amb derivats realitzada pels anteriors dirigents de la Muntanya dei Paschi esclatar fa unes setmanes, mentre el Govern italià autoritzava ajudes per prop 3.900 milions d'euros a l'entitat.

El banc més antic del món

Aquestes pèrdues s'afegiran a les que el banc ja acumula i que seran comptabilitzades en l'exercici de 2012, en el qual es creu es declararà un dèficit de prop 2.000 milions d'euros.

Els directius de banc italià, considerat el més antic del món en haver estat fundat el 1472, també van donar el primer pas per fixar una data d'emissió dels 3.900 milions d'euros en els anomenats "Bons Monti", amb què el Govern ajudarà a la recapitalització de l'entitat.

La Justícia italiana investiga la gestió dels anteriors administradors, sobretot pel que fa a la compra per 9.000 milions d'euros de Antonveneta el 2007 al Banc de Santander, dos mesos després que l'entitat espanyola es fes amb ell per prop 6.000 milions.

D'altra banda, la policia fiscal italiana va confiscar diners i títols per 40 milions d'euros, en una altra de les investigacions davant un possible delicte de suposada associació criminal d'alguns dels seus dirigents i que va derivar en un frau en perjudici del banc italià.

Troben un cromosoma Y de 340.000 anys i d'un ancestre humà nou

Genetistes de la Universitat d'Arizona, als EUA, han descobert, en un ciutadà afroamericà mort recentment, una branca genètica del cromosoma Y -el factor hereditari que determina el sexe masculí-, que seria la més antiga trobada fins ara. Revela nova informació sobre l'origen de la nostra espècie, ja que aquesta branca és dues vegades més antiga del que es pensava: té 340.000 anys. Les primeres restes humanes fòssils moderns anatòmicament daten de fa 195.000 anys, de manera que el cromosoma Y (foto) trobat s'hauria separat de la seva estirp molt temps abans.

El treball, publicat per la revista The American Journal of Human Genetics, apunta que una possible explicació a aquesta teoria és que fa centenars de milers d'anys els humans moderns i arcaics a Àfrica central podrien haver barrejat, afegint un nou exemple de mestissatge, com ho són els Neandertals a Orient Mitjà o els Denisovanos en algun lloc al sud-est d'Àsia.

Una anàlisi d'ADN revelador

L'estudi té l'origen en una anàlisi d'ADN d'un home afroamericà, resident a Carolina del Sud, que va morir recentment. Una parent va remetre una mostra del seu ADN a una empresa privada, Family Tree DNA, perquè analitzés el seu arbre genealògic.

Els genetistes utilitzen aquestes mostres per determinar com es relacionen entre si els humans. Existeixen centenars de milers d'anàlisis realitzades, que han revelat que l'ésser humà posseeix el cromosoma Y d'un avantpassat masculí comú que va viure entre 60.000 i 140.000 anys enrere. L'excepció ha estat el ciutadà de Carolina del Sud, ja que mai s'havia detectat un cromosoma Y com el seu.

Cromosomes similars a Camerun

El genetista de la Universitat d'Arizona, Michael Hammer, va fer unes proves addicionals al cromosoma que van determinar, segons recull NewScientist, que el mort no baixava de l'avantpassat masculí comú, sinó que baixa d'una altra estirp que es va separar dels altres fa 338.000 anys.

L'equip de Hammer va examinar una base de dades africana amb prop de 6.000 cromosomes Y i va trobar similituds entre la mostra de l'home de Carolina i altres 11 homes que van viure en un poble al Camerun.

Les primeres restes humanes fòssils moderns anatòmicament daten de fa 195.000 anys, de manera que el cromosoma Y trobat s'hauria separat de la seva estirp molt temps abans.

Espectacle de la setmana: Cometa Pannstars passa a una distància mínima de la Terra

El cometa Pannstars, descobert el 2011, s'ha apropat aquest dimarts a una distància mínima de la Terra i el 10 de març es trobarà al punt més proper del Sol. Els observadors en l'hemisferi sud ja poden veure a ull nu el cos brillant, que ha passat a uns 160.000 quilòmetres del nostre planeta. Un asteroide de la mida d'un edifici de 35 plantes i uns 100 metres passarà de llarg el dissabte al costat de la Terra.

Al vespre d'aquest dimecres, el cometa serà visible sense necessitat d'usar telescopis en alguns punts d'Austràlia.

Els habitants de l'hemisferi nord poden observar a partir d'aquest dijous. El 10 de març, el cometa estarà al punt més proper del Sol, a uns 45 milions de quilòmetres.

Entre el 12 i el 13 de març Pannstars tindrà la seva màxima visibilitat i podrà observar des de l'hemisferi nord a simple vista.

Pannstars, conegut oficialment com el cometa C/2011 L4, va ser descobert el juny del 2011 utilitzant el telescopi del mateix nom, situat a l'illa de Maui, a Hawaii.

Asteroide de la mida d'un edifici de 35 plantes passarà de llarg el dissabte

Un asteroide de la mida d'un edifici de 35 plantes passarà dissabte a una distància de 960.000 quilòmetres de la Terra, segons una nota publicada a la web de la NASA.

L'asteroide, denominat 2013 ET, va ser descobert el 3 de març en el marc del projecte nord-americà Catalina Sky Survey. Mesura uns 100 metres.

No s'aproximarà al nostre planeta tan a prop com un altre "intrús" recent, el 2013 EC, de 10 metres. Aquest últim va passar a 370.000 quilòmetres mentre que el 2013 ET estarà a una distància de 960.000 quilòmetres, 2,5 vegades més lluny que l'òrbita mitjana de la Lluna.