dijous, 27 d’octubre de 2011

'#IAIOFLAUTAS' en '#ACCIO27OCT' ocupen el Banc Santander

Som de la generació que va lluitar i aconseguir una vida millor pels seus fills i filles. Ara estan posant el futur de les nostres filles i nétes en perill. Estem orgullosos de la resposta social i de l’empenta que estan mostrant les noves generacions en la lluita per una democràcia digna d’aquest nom i per la justícia social, contra els banquers i els polítics còmplices. Estem al seu costat, de sentiment, a les assemblees de barri i també a l’acció. Si volen desqualificar la seva valentia anomenant-los “perroflautas”, a nosaltres ens poden anomenar “iaioflautas”. Foto: Entre els participants en la protesta Joan Josep Nuet, candidat d'ICV-EUiA al Congrés.

Fem aquesta acció avui 27 octubre en el marc del dia d’acció contra els bancs. L’oligarquia financera està sacrificant les nostres vides per garantir els seus beneficis. La irresponsabilitat de les institucions financeres l’estem pagant la ciutadania, que no parem de pagar rescats bancaris. Converteixen els seus forats en deute públic. A sobre especulen i fan benefici finançant-lo. Com si fos poca cosa, això és l’excusa per acabar amb la sanitat, l’ educació i tot el que queda de "l’Estat de Benestar” i privatitzar els serveis bàsics per fer benefici.

PROU ESPECULACIÓ. NO A LA SOCIALITZACIÓ DE LES PÈRDUES. RESCAT PER LA CIUTADANIA I NO PELS BANCS. PROU RETALLADES! NO A LA PRIVATITZACIÓ! AQUEST DEUTE NO EL PAGUEM!.

Els bancs van fer l’agost amb la bombolla immobiliària i ara estan expulsant milers i milers de persones desnonades al carrer.

NI UN DESNONAMENT MÉS. DACIÓ EN PAGAMENT RETROACTIVA JA!. GARANTIA PEL DRET A L’HABITATGE. NO S’ENTÉN, GENT SENSE CASES I CASES SENSE GENT!

Els bancs estan ofegant el petit i mitjà negoci I les traballedores autònomes, negant el crèdit i deixant sense oxígen l’economia productiva. Ens aboquen la depressió econòmica, a l’atur massiu i a la fallida de les empreses petites i mitjanes. A sobre, és l’excusa per precaritzar encara més les condicions de les treballadores assalariades.

VOLEM UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES!

Hem escollit el Banc Santander, perquè ha esdevingut un símbol de l’abús. Botín, el seu President, va dir a principis d’aquest any: “Somos claramente ganadores en la reciente crisis económica”, reconeixent que han tingut un benefici net de 35.000 milions d’euros els darrers 4 anys. No han parat d’augmentar els beneficis obtinguts en paradisos fiscals ( 248 milions de 8.8476 d’euros en 2008). Botín té una fortuna personal de 1.700 milions d’euros.

PROU FRAU FISCAL DELS RICS! PER UNA FISCALITAT JUSTA!

Hospital Dos de Maig: continuïtat o agonia?

Ja fa dies que quan algú va a l’Hospital Dos de Maig li diuen que això no es tancarà, que aviat quedarà solucionat, que són una infraestructura sanitària rendible... I a fe meva que sí que deu ser rendible, sempre hi ha gent i mai no s’ha sentit de ningú que s’hagi queixat del tracte del personal. És un hospital al servei del barri des de fa molts anys. Tot i que ha sofert canvis de nom i ampliacions que han aprofitat el poc espai que quedava edificable. No fa gaires mesos també va haver d’acollir el servei d’oftalmologia fins aleshores localitzat no gaire lluny de l’edifici principal.

Però si ens atenim als cartells de l’entrada i als que es pot trobar a cada pas, la realitat sembla prou diferent. A l’entrada aquest algú es troba amb tendes de campanya de gent que hi passa les nits després de l’assemblea per comunicar-se les novetats del dia.

També criden molt l’atenció els cartells a banda i banda de la porta que diuen no al
tancament i fan referència a l’engany de la Creu Roja i de l’Institut Català de la Salut.

Aquests conceptes es van repetint pels passadisos de l’edifici, per les consultes, de
vegades fins i tot hi veus frases ocurrents o dibuixos fets pel personal amb sentit de
l’humor com ara un en què es veu un metge atenent un pacient amb una taula al carrer,
al costat d’un fanal.

Quan s’entra a les consultes i es pregunta si fa no fa tothom contesta el mateix: hi ha
un crèdit pendent de concedir-se que possibilitarà la continuïtat del centre. Si es vol
aprofundir una mica més contesten que la solució també passa per crear una mena de
cooperativa per facturar els serveis a l’ICS. Cosa a mig camí del cooperativisme i de la privatització encoberta, pensa modestament qui això escriu.

D’uns quants anys ençà es rumoreja el tancament imminent de l’hospital. De primer
pertanyia a la Creu Roja, fins que aquesta va decidir que es traslladava a un altre
equipament de l’àrea metropolitana. Atès que l’altre equipament sanitari del barri és
Sant Pau i aquest es troba sempre col·lapsat -perquè és a mig camí del Guinardó, la
Sagrada Família i el Clot-Camp de l’Arpa, barris prou populosos tots ells- la Generalitat del moment va creure oportú de continuar l’activitat.

Ara, ja amb el nom canviat, ens trobem al barri que hi ha una retallada de nou-cents treballadors a Sant Pau i que el futur de l’Hospital Dos de Maig no és segur.

Si això passés seria un cop molt fort per a l’atenció sanitària a la zona. Per una banda els acomiadaments o regulacions temporals d’empleu de Sant Pau ja suposaran una sobreexplotació del personal sanitari, que no s’ha d’oblidar que tot i ser bons professionals no deixen de ser humans i per tant el cansament els pot induir a l’error amb més facilitat. D’altra banda, si combinem això amb el tancament de l’Hospital Dos de Maig el caos sanitari de la zona pot arribar a ser apocalíptic.

És més que possible que no es tanqui aquest excel·lent hospital, però la història ja fa
massa temps que dura. La paciència humana té límit, tant la paciència dels veïns com la
dels professionals. Quan ara es dóna hora per d’aquí uns mesos l’usuari no sap on haurà
d’acudir a rebre l’atenció.

El mal és que els professionals tampoc no saben si al cap d’aquests mesos conservaran el lloc de treball. Es tracta d’una gent que estan en una mena de llimbs legals que permet que se’ls consideri funcionaris per a coses com ara les retallades de sou, però laborals pel que es refereix a la seguretat del lloc de treball. No fóra, doncs, estrany que algun d’ells ja es pugui estar buscant una sortida professional fora del centre.

Cal pensar que són gent amb carreres universitàries que no cobren el que es correspondria per la titulació que tenen. D’acord que la seva feina és vocacional, però davant dels abusos no se’ls pot exigir que tinguin una paciència de sants.

Esteve Gau i Argerich
Corresponsal de Sírius i usuari de l'Hospital Dos de Maig

Gaddafi va ser lliurat als seus botxins per un comando franc-britànic


El Daily Express britànic afirma de font militar que un grup comando format per elements del cèlebre Regiment de reconeixement britànic (SAS) i del servei d'acció de la DGSE francesa, hauria rebut l'ordre de caçar el fill de Gaddafi, Seif l'Islam, que hauria estat ferit en un bombardeig aeri a la regió de Beni Walid. L'ordre era de matar-lo per impedir que es convertís en el nou cap carismàtic de la resistència líbia front al nou ordre polític sota la bota de l'OTAN. El mateix diari reitera que és aquest mateix grup el que va intervenir a terra per liquidar desenes de guàrdies de Gaddafi, abans de lliurar aquest últim als seus botxins que el van linxar i executar després. Vídeo del Partit Comunista de Veneçuela criticant l'agressió imperialista sobre Líbia.

El lloc "geotribune" defensa una versió similar: «L'atac a la caravana de Gaddafi no hauria estat executada únicament des dels aires, sinó igualment per terra. Els oficials de la Organització Atlantica tenien sospita de la presència de Gaddafi o d'un dels seus fills en l'últim reducte de Sirte, per causa de la resistència a mort entaulada per l'últim grup de fidels al guia libi. Abans de la caiguda de l'últim edifici pres pels pro-Gaddafi, els aparells de l'OTAN havien ubicat i parat vehicles que intentaven fugir de la ciutat assetjada.

És en aquest moment que l'ordre va ser donada a una comando britànic per entrar en acció. Els soldats d'elit no haurien trigat a eliminar tota resistència al voltant de Gaddafi i arrestar-lo. Va ser després que el van entregar viu als "rebels" abans d'esfumar-se».

El Consell de Seguretat de l'ONU ha decidit per unanimitat posar fi el pròxim 31 d'octubre al mandat que va permetre l'operació colonialista de l'OTAN a Líbia


D'aquesta manera es posa fi en el pla polític a l'operació de l'Aliança Atlàntica a Líbia, aprovada el març passat amb la resolució 1973, en què es van abstenir Rússia i Xina. El CNT ha anunciat avui que les persones que van matar a Muammar al-Gaddafi seran portats a judici, segons ha informat l'edició digital de la cadena de televisió Al-Arabia.

En la seva primera versió dels fets, el CNT va mentir afirmant que Gaddafi va morir perquè es va resistir a ser capturat. Però quan es van conèixer els primers vídeos, en què apareixia viu i maltractat i vexat pels mercenaris de l'OTAN i Qatar, el CNT va canviar la declaració. "Es va produir un tiroteig després de la captura", van tornar a mentir. La indignació per les violentes circumstàncies en què va ser assassinat Gaddafi i la polèmica desfermada sobre això han refredat l'eufòria que va desencadenar la seva captura entre els culpables del magnicidi.

Avui mateix l'advocat de la família Gaddafi ha anunciat que denunciarà a Obama, Cameron i Sarkozy com a responsables directes de l'assassinat davant la Cort Penal Internacional.

Gaddafi va morir el passat dia 20 per dos trets dels seus captors, després de ser despullat a cops i linxat, quan el van trobar mentre intentava sortir de Sirte, i els avions i 8 helicòpters Apache -on probablement anaven els comandos franc-britànics- de l'OTAN van bombardejar el comboi de vehicles civils en què es traslladaven, després d'haver resistit els bombardejos de l'OTAN sobre Sirte durant setmanes, que han causat un nombre encara indeterminat de víctimes civils, les que els amos del petroli anaven a protegir segons la seva ONU.

Vicenç Navarro: Desigualtats i explotació

La concentració de la riquesa, però, és molt més accentuada del que la població assumeix: el 10% (rics i superrics) té més del 90% de la riquesa. Quelcom semblant passa a Espanya. Aquest article mostra que l'elevat nivell de concentració de les rendes i de la riquesa en els països a banda i banda de l'Atlàntic Nord (incloent Espanya) representa un obstacle per a l'eficiència econòmica del país, per al benestar social de la ciutadania, i per al desenvolupament democràtic d'aquests països.

La ciutadania no és plenament conscient del elevadíssim grau de concentració de les riqueses, resultat de polítiques públiques que han beneficiat a una minoria de la població a costa de la gran majoria.

En la majoria de països d'ambdós costats de l'Atlàntic nord no hi ha plena consciència entre la població de l'extraordinària concentració de riquesa existent en aquests països, resultat de l'aplicació de polítiques neoliberals per part dels seus governs en els últims 30 anys.

La desregulació dels mercats, incloent-hi els financers (que ha significat que les rendes superiors d'aquestes societats i les seves institucions financeres no tinguin limitacions en els seus comportaments especulatius) i els laborals (forçant una disminució dels salaris i de la protecció social, el que comporta un descens de les rendes del treball amb el consegüent augment de les rendes del capital, del qual deriven les seves rendes els sectors més benestants de la societat), així com les baixades d'impostos (que han beneficiat predominantment a aquests sectors més benestants), han facilitat una concentració de les rendes i de la propietat que ha assolit un nivell que no s'havia vist des de principis del segle XX, i que afecta negativament la vida econòmica i política d'aquests països.

Als EUA, l'investigador que ha estudiat més aquest fenomen és el professor George William Domhoff, que ha documentat com en aquell país l'1% de la població (els superrics) posseeix el 43% de tots els actius financers, és a dir, accions ( 38%), valors (60%) i participacions (62%). En realitat, si afegim els rics als superrics, veiem llavors que el 10% de la població posseeix el 90% d'aquests actius i més del 80% de les propietats immobiliàries (excepte l'habitatge habitual dels propietaris).

Un indicador d'aquesta concentració de la riquesa i de les rendes que d'ella deriven és l'enorme creixement del consum de luxe. Les vendes de la versió més cara de l'automòbil Mercedes-Benz i Cadillac als EUA i Porsche a Europa han arribat a nivells mai vistos abans. Mentre, les rendes del treball han anat disminuint en ambdós costats de l'Atlàntic com a percentatge de les rendes totals del país i, paral·lelament, la pobresa ha anat augmentant.

L'increment en la polarització de la societat no està passant desapercebuda. Però la població no és plenament conscient de l'elevat grau de concentració de la riquesa. Així, quan el canal de televisió públic dels EUA (PBS) va emetre el documental Land of the Free, Home of the Poor (16-08-11) mostrant l'enorme disparitat de la propietat, hi va haver una sorpresa generalitzada.

Segons una enquesta entre una mostra representativa de la població nord-americana, el 90% creia que el 20% de la població (els superrics, els rics i els grups de professionals de renda alta) posseïa el 60% de la riquesa d'aquell país. La concentració de la riquesa, però, és molt més accentuada del que la població assumeix: el 10% (rics i superrics) té més del 90% de la riquesa. Quelcom semblant passa a Espanya.

La justificació de les polítiques públiques neoliberals que afavoreixen els superrics i rics és que ells són els que inverteixen i creen riquesa i ocupació. Ara bé, com assenyala encertadament l'economista de la Universitat de Cambridge Ha-Joon Chang en el seu llibre 23 things they do't tell you about capitalism, el nivell de riquesa i benestar d'un país no depèn de la concentració de la riquesa, sinó de com s'utilitza aquesta.

Quan són els propis rics i superrics els que decideixen primordialment com s'utilitza la riquesa, la societat té problemes greus. El superrics i ric inverteix, no per crear ocupació, sinó per aconseguir més diners. I com pot treure més diners de les activitats especulatives (que no creen ocupació) que de les inversions productives (l'economia real que produeix béns i serveis), resulta que es crea molt poca ocupació. Per aquest motiu Ha-Joon Chang assenyali que qui ha de guiar la utilització de tal riquesa, evitant els seus usos no socials, és la ciutadania a través de l'Estat. I la prova d'això és evident.

Quan el capital va estar altament regulat (1945-1980) i les diferències de renda i riquesa entre les classes socials eren molt menors que ara, resultat de polítiques redistributives realitzades pels estats, la riquesa global i el benestar social van créixer molt més ràpidament que durant el període neoliberal (1980-2011) quan el capital, i molt especialment el financer, va poder fer el que va voler. La Gran Recessió és resultat d'això.

Aquesta concentració a favor d'una minoria-els rics i superrics-es fa a costa de la majoria, tal com mostren els següents fets: les rendes del capital han augmentat a costa de la reducció de les rendes del treball, les retallades d'impostos que han beneficiat primordialment als rics i superrics han suposat reduccions molt notables dels serveis públics de l'Estat del benestar com ara sanitat, educació i altres serveis utilitzats per les classes populars, la seva enorme influència sobre els estats i sobre les institucions internacionals (com el FMI , el Banc Mundial, la Comissió Europea, el BCE i l'OCDE) explica també que s'estiguin imposant polítiques que, afavorint els seus interessos, estan danyant enormement el benestar de la població, reduint drets socials i laborals, i la seva influència sobre els estats explica també les enormes avantatges fiscals i ajudes públiques que reben dels estats (com el rescat dels bancs realitzat amb diners públics), alhora que s'oposen a l'augment de la despesa pública, incloent la despesa pública social, que beneficia les classes populars.

En altres paraules, com sectors benestants (que representen minories molt reduïdes de la població) viuen millor a costa que altres, la majoria, visquin pitjor. Aquesta és la definició del que es diu explotació. Així de clar.

IU-Verds de Múrcia reclama que la cúpula de la CAM retorni els increments salarials

IU-Verds ha instat avui al Banc d'Espanya i als governs de les comunitats de Múrcia i València a que arbitrin els mecanismes necessaris perquè la cúpula de la CAM retorni els increments salarials i altres indemnitzacions que ha percebut en els últims set anys. El cap de llista d'IU-Verds al Congrés dels Diputats per la Regió de Múrcia, Pedro Costa Morata, ha considerat "una indecència" que la cúpula de l'esmentada Caixa d'Estalvis augmentés la seva remuneració un 94% entre 2004 i 2010, pel que ha reclamat la seva devolució. A la foto, la candidatura completa d'IU-Verds a Múrcia.

Costa Morata ha recordat així mateix que tots els consellers de la CAM en els últims anys fins a la intervenció del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) pertanyen al PP, de manera que "aquest partit ha d'assumir les seves responsabilitats en la situació de fallida de l'entitat".

El jutge rebaixa a 250.000 euros la fiança a Luigi pel cas Pretòria

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha rebaixat de 500.000 euros a 250.000 euros la fiança imposada al presumpte "cervell" del 'cas Pretòria', l'exdiputat del PSC Luis García Saez, 'Luigi' (foto), que està en llibertat des del 12 abril 2010. El magistrat va adoptar aquesta decisió per "adequar" la quantia de la fiança a les imposades a la resta dels imputats, en una interlocutòria dictada el passat 20 d'octubre i després de rebre un informe favorable de la Fiscalia.

A més, Ruz ha accedit a tornar la fiança de 25.000 euros dipositada pel també imputat Pasqual Vela, exgerent dels serveis municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), que va sol·licitar recuperar els diners en haver-se quedat a l'atur.

El jutge que va iniciar la investigació, Baltasar Garzón, va imputar a Luis García els delictes de blanqueig de capitals, associació il·lícita, tràfic d'influències, frau en subvencions i falsedat documental al considerar-lo el "nexe d'unió" dels altres imputats amb l'Ajuntament de Santa Coloma i, "especialment", amb el seu exalcalde, Bartomeu Muñoz.

A aquest últim se li va imposar inicialment una fiança de 500.000 euros, rebaixada posteriorment a 150.000 euros.

La causa compta amb una vintena d'imputats, entre ells els ex alts càrrecs de la Generalitat en l'anterior etapa de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, als quals Garzón va deixar en llibertat sota fiança d'un milió d'euros el desembre de 2009, encara que l'Audiència Nacional va rebaixar aquesta quantitat a 200.000 euros dos mesos després.

La trama de corrupció investigada va defraudar uns 45 milions d'euros als ajuntaments barcelonins de Coloma de Gramenet, Badalona i Andreu de Llavaneres.

CCOO defensa una reforma fiscal amb 'un fort accent progressiu'

El sistema tributari s'ha de reforçar per aconseguir una major recaptació i millora en la distribució dels esforços, amb impostos directes i sobre el consum, similars als vigents de mitjana a la Unió Europea. El ràpid increment del dèficit públic és conseqüència de les errònies polítiques econòmiques, i en concret de la política fiscal, que en època de bonança han provocat la reducció dels ingressos públics. Per això, CCOO considera imprescindible construir un sistema financer que aconsegueixi ingressos que estiguin en la mitjana de l'UE, del 40,5% del PIB, enfront del 35% d'Espanya. Foto: Avui dijous a les 18:00 h a la Plaça Sant Jaume concentració en contra de les retallades a l'educació pública.

Segons va explicar Miguel Ángel García, responsable del Gabinet Econòmic de CCOO, en la presentació de les propostes del sindicat en matèria de política fiscal, l'objectiu que proposa CCOO és un augment de dos punts de PIB dels ingressos tributaris, perquè en cas contrari serà "impossible" complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària de la Unió Europea per a 2013, que fixen el dèficit en el 3%.

Per Miguel Ángel García, que es va mostrar convençut que el nou govern que surti de les urnes el 20 de novembre pujarà els impostos, del que es tracta és que sigui de la forma més equilibrada, de manera que "CCOO proposa que hi hagi una major aportació de tots els nivells d'ingressos i fonts de renda de l'IRPF".

En aquest sentit, el sindicat planteja una tarifa progressiva de tipus de gravamen d'entre el 18 i el 25% per a les rendes de capital, un gravamen específic del 51% per a les rendes de treball i activitats econòmiques superiors a 500.000 euros i que l'estimació objectiva dels autònoms es substitueixi per la directa.

CCOO demana també una actualització del mínim exempt vigent per augmentar la recaptació, que s'eliminin totes les deduccions en l'impost de societats, valorant únicament el tracte diferencial per la reinversió de beneficis, la recuperació de l'impost de patrimoni i el de successions i donacions, com també que es creï un gravamen per a les entitats de crèdit.

Xina insta la comunitat internacional a abandonar el doble tracte sobre drets humans

El representant permanent adjunt de la Xina davant les Nacions Unides, Wang Min, va instar el dimecres a la comunitat internacional a que deixi de polititzar i d'aplicar un doble tracte als temes sobre drets humans. Subratllant que els esforços internacionals sobre drets humans "segueixen estant plens de tractament desigual i politització", Wang va dir que un petit nombre de països encara continua utilitzant els temes sobre drets humans com a instrument per pressionar les nacions en vies de desenvolupament. Foto: Tortures d'EUA a Guantánamo, que Obama va prometre que tancaria.

Wang va realitzar aquests comentaris durant una reunió del Tercer Comitè de la 66a sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides, sobre drets humans: "Violant els principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides, interfereixen en els assumptes domèstics d'altres països, amb l'excusa de protegir els civils i defensar els drets humans. Xina està profundament preocupada per aquesta pràctica ", va afirmar Wang

"Creen problemes, amplifiquen els petits problemes, i entren en la politització, el criteri selectiu i el tractament desigual. Això ha enverinat seriosament el sa desenvolupament dels esforços internacionals pel que fa a drets humans", va dir el diplomàtic xinès.

Wang va afegir que la Xina s'oposa fermament a aquesta pràctica i "rebutja les acusacions infundades contra Xina", realitzades pels representants de la Unió Europea i Estats Units en les seves declaracions.

L'advocat de Gaddafi acusa d'assassinat a Obama, Cameron y Sarkozy












La televisió dels Emirats Alaan ha difós les que suposadament són les últimes imatges dels cadàvers de Muammar al Gaddafi, del seu fill, Mutasim i del seu ministre de Defensa, Abu Baker Iunis, a la localitat líbia de Misrata abans de ser enterrats en un lloc secret del desert. L'advocat de la família Gaddafi, Marcel Cecalldi, ha assegurat que el que ha passat amb el líder libi va ser un "assassinat" i ha responsabilitzat de la seva mort a Sarkozy, Obama i Cameron.

La televisió líbia difon les últimes imatges del cadàver de Gaddafi abans de ser enterrat

El canal ha mostrat en un vídeo sense àudio penjat a la seva pàgina web imatges amb tres taüts de fusta sense tapa, en què apareixien els cadàvers dels tres embolicats en mortalles i amb la cara descoberta.

Els fèretres apareixen a terra envoltats d'una vintena d'homes, alguns vestits amb turbant i túnica i altres amb uniforme militar, davant d'un edifici amb els llums encesos perquè és de nit.

Segons Al Alaan, entre els presents hi ha membres del Consell Local de Misrata, un cosí i un conductor de Gaddafi, dos fills de Iunis i tres seguidors de l'exlíder libi.

La mort de Gaddafi, un "assassinat"

D'altra banda, l'advocat de la família Gaddafi, Marcel Cecalldi, ha assegurat que el que ha passat amb el líder libi va ser un "assassinat" i ha responsabilitzat de la seva mort als presidents de França, Estats Units i al Primer Ministre britànic. Cecalldi ha assenyalat que "ell ​​(Gaddafi) va ser assassinat i va ser assassinat per la intervenció de l'OTAN".

Segons l'opinió de l'advocat, els responsables d'aquest assassinat són els presidents de França, Nicolas Sarkozy, de Estats Units, Barack Obama, i el primer ministre Britànic, David Cameron.

"Quan ho van situar, no estava mort, estava ferit, estava amb el seu fill il · lès i amb el seu ministre de Defensa. Van ser les forces especials franceses, nord-americans i angleses les que van deixar a Gaddafi i als seus acompanyants en mans del Consell Nacional de Transició", ha afegit el lletrat en l'entrevista.

Cecalldi ha explicat que amb l'assassinat de Gaddafi, Sarkozy i Obama intentaven trobar la credibilitat internacional. "Estan pensant en les eleccions, que seran en 7 mesos per a Sarkozy, i en un any per a Obama", ha afegit.

Cecalldi insta els seguidors de Gaddafi a buscar la tomba de l'exlíder al desert libi i diu que el Coronel mereix un enterrament digne. "Els libis han d'anar a esquinçar el desert per trobar el cos de Muammar Al Gaddafi, el seu fill i el dels seus acompanyants, per poder donar-li una sepultura digna, la sepultura que es mereix".

Cecalldi ha manifestat que el petroli de Líbia anirà directament a mans d'empreses nord-americanes.

Suspens a la monarquia espanyola al baròmetre del CIS

Només han aprovat les Forces Armades, i amb un justet 5,65. D'entre la dotzena d'institucions que el darrer baròmetre del CIS ha proposat valorar als seus enquestats, només n'hi ha una que superi el cinc, mentre que són ben poques les que superen el quatre: els mitjans de comunicació, el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional i la monarquia. Aquesta última s'empassa el seu primer suspens, que amb un 4,89 queda també darrere dels mitjans de comunicació (4,97). Sota el quatre queden el Govern, el Parlament i altres institucions, de les quals la que mereix menys confiança als enquestats són els partits polítics, amb un 2,76.

Són dades que el CIS ha avançat de manera provisional relatives al baròmetre d'octubre de 2011.

Entre els temes que més preocupen la ciutadania, l'atur se situa de manera poc sorprenent al capdavant, i és mencionat pel 81% de les persones enquestades. En segon lloc, se situen els problemes econòmics i, en tercer, la classe política. ETA, en canvi, se situa molt lluny d'aquestes xifres, i baixa per segon mes consecutiu per quedar-se en el 3,3% de les referències a principals preocupacions.

El baròmetre reflecteix també el pessimisme de la societat espanyola respecte de la percepció de la crisi, amb un 86% de les respostes que perceben la situació com a "dolenta" o "molt dolenta". Un 73,6% valora amb els mateixos termes l'actualitat política.

Lara recolza legalitzar el cànnabis i no multar el consum de drogues

Les drogues no han ocupat gairebé espai en els debats programàtics d'Izquierda Unida, ni han estat portades a primera línia per la direcció federal. Però ahir van sortir a la superfície. Suscitar el debat un dels estudiants que van omplir l'Aula Magna de la Universitat Carlos III de Madrid. Li va dirigir la pregunta al protagonista del col·loqui, Cayo Lara: "Quina és la postura d'IU fa a la legalització de les drogues?". "Legalització de la marihuana i despenalització del consum. És un pas previ important cap al que alguns pensem", va replicar el candidat.

Avui a Espanya es considera delicte el tràfic i detall d'estupefaents, però està despenalitzat el consum i la tinença per a ús propi. Consumir al carrer si comporta una sanció administrativa que, com confirmaven ahir fonts del Pla Nacional sobre Drogues, ascendeix a 300 euros. Marga Ferré, secretària de Programa d'IU, va detallar a Públic què pretén la federació: per al cas del cànnabis, implantar un sistema similar al d'Holanda-on es fuma i ven marihuana en els coffee shops-i impedir que tot consum de drogues comporti la imposició d'una multa.

La proposta figurarà finalment en el programa per al 20-N, que es divulgarà i penjarà a la pàgina web d'IU els pròxims dies. La federació, però, no fa sinó caminar sobre els seus passos: ja figurava en l'anterior programa electoral, de 2008, només que llavors es lligava als temes de salut pública.

Garantir per llei que les comunitats no privatitzin serveis públics


La xerrada del coordinador i candidat d'ahir a Getafe, com la que va mantenir el diumenge amb joves d'IU, va estar dominada per la crisi, per la insistència en una sortida social a la recessió. Lara va prendre com a últim exemple el fons de rescat de l'euro, que encara es discutia ahir a la nit i que podria arribar al bilió d'euros. "Sabeu quants llocs de treball es podrien crear amb aquesta quantitat de diners? -Va preguntar a l'auditori-. ¡75 milions de llocs de treball, quan en els 27 països de la UE hi ha gairebé 23 milions d'aturats!". Lara va tornar a condemnar als "governs titelles que estan al toc de corneta del que diuen els mercats", els que en realitat "bressolen el bressol".

Les retallades socials van entrar en l'agenda de la jornada. Lara no recepta tornar competències a l'Estat en sanitat o educació, com suggeria una estudiant, sinó, en tot cas, "garantir per una llei estatal" que "cap comunitat pugui privatitzar serveis públics".

Llei Electoral, 15-M, "conquesta" de la democràcia... I fins al canvi en la forma de govern de l'Estat. "La monarquia és una antigalla. I jo apostaré per la República cada dia de la meva vida", va prometre Lara.

El PP va col·locar en una filial de Bankia a la dona d'un conseller d'Aguirre

Sense títol universitari, cobra 1.800 euros al mes per quatre reunions l'any. Mayte Jiménez va ser nomenada consellera de Caixa Madrid Pensions, empresa participada per Bankia (Caja Madrid), el 9 de juny de 2009, quan el marit Salvador Victoria era secretari del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid. En el currículum adjunt al nomenament, després de ser col·locada a dit pel PP, es detalla que Jiménez, de 43 anys, és des de 2008 "adjunta a la direcció" d'una escola infantil de Las Rozas. Jiménez diu en el seu currículum que és dissenyadora, va acabar COU, no té titulació universitària i té un nivell mitjà en anglès. Foto: Rodrigo Rato, experto en defraudar y robar de lo público para enriquecer al PP.

Amb anterioritat va treballar com a secretària del gerent d'una multinacional sueca i com a responsable del departament comercial de dues empreses d'aquest mateix sector. La seva primera feina va ser el de secretària d'una comercialitzadora de maquinària industrial.

Les dades acadèmiques tampoc justifiquen que hagi estat nomenada consellera en una empresa participada per una caixa ni demostren que hagi tingut alguna formació en una branca tan específica com és la de les pensions. Una portaveu de Salvador Victoria va assenyalar que el conseller no vol valorar aquesta informació a l'entendre que es tracta d'un assumpte relatiu "a l'àmbit familiar".

Jiménez coincideix en el Consell amb Nieves Alarcón Castellanos, la dona del secretari general del PP madrileny, Francisco Granados, en el càrrec des de 2008. Aquest assumpte ja va transcendir quan Granados va fer públics els seus béns arran de conèixer-se que una promotora immobiliària construïa una mansió a Valdemoro per encàrrec del conseller.

L'entorn de Granados continua justificant la presència de Alarcón en el Consell al · ludint al fet que és economista i professora universitària. Tots dos nomenaments es van produir quan Miguel Blesa era president de Caja Madrid. El de Jiménez coincideix amb la batalla interna al PP pel control de la caixa, que al final va recaure sobre Rodrigo Rato. L'opció de l'exministre prevaler sobre la d'Aguirre, que volia en el càrrec a Ignacio González, la seva mà dreta.

Un exmembre d'una filial de Caja Madrid explica que el càrrec que ostenta Jiménez teòricament el han d'ocupar experts en la matèria, professionals de prestigi, que amb les seves idees i propostes aportin un valor afegit. A la pràctica, el pes dels Consells als quals va assistir aquesta font va recaure sobre els tècnics. Els partits solen utilitzar aquest tipus de comissions per col · locar a persones properes. La Llei de Caixes d'Estalvis es va modificar per frenar aquest tipus de pràctiques poc ètiques.

Responsables de PSOE i IU, per la seva banda, van evitar fer una valoració sobre aquesta informació abans de la publicació.

Salvador Victoria compatibilitza el seu càrrec de conseller amb la presidència del comitè jurídic del PP. Victòria va posar l'11 d'octubre per als fotògrafs amb una denúncia per un suposat frau de tres associacions que venen a les seves seus les samarretes verdes, símbol de la protesta per les retallades educatius d'Esperanza Aguirre.

La presidenta va dir a l'Assemblea de Madrid que la venda de la peça "és un negociazo". La consellera d'Educació, Lucía Figar, va afegir: "El que no saben els professors que compren les samarretes és que hi ha alguns forrant". Aquesta va ser l'estratègia amb què el PP va intentar frenar el ressò mediàtic i social per la protesta dels rectors. Milers de persones van sortir al carrer com mostra de descontentament.

Victòria, un dels nous rostres feixistes de la política pepera després de les eleccions del 22-M, es va erigir llavors com la persona que anava a vetllar perquè aquesta suposada "trama" afavorida pagués impostos. La seva idea era que les associacions no rebessin més subvencions, la seva principal font d'ingressos. Els sindicats i les associacions denunciades van interpretar aquest moviment com una mostra de "matonisme polític", una "cortina de fum".

La UE condona a Grècia el 50% del deute

Els dirigents de l'eurozona han arribat aquesta matinada, després de set hores de negociacions, a un acord amb la banca perquè assumeixi pèrdues del 50% sobre els bons grecs, una xifra que equival a 100.000 milions d'euros. L'impagament parcial del deute grec és un dels tres pilars del pla aprovat per la cimera de l'eurogrup per combatre la crisi del deute. Els caps d'estat han acordat, també, de reforçar el fons de rescat fins a un bilió d'euros i recapitalitzar la banca amb 106.000 milions.

A canvi de la reducció del nivell de deute de Grècia, Merkel ha reclamat que la UE estableixi una supervisió permanent sobre el país per garantir que aplica les reformes a què s'ha compromès per retallar el dèficit i millorar la competitivitat.

Per evitar que la quitança de Grècia empitjori en contagi a la crisi del deute d'Espanya i Itàlia, els dirigents europeus han acordat també una ampliació del fons de rescat fins a un bilió d'euros, quatre vegades l'actual. Aquest bilió d'euros es pot aconseguir utilitzant el fons per avalar una part -d'entre el 20% i el 25%- de les noves emissions de deute d'Itàlia i d'Espanya, enlloc de comprar directament els bons.

La Unió Europea també va acordar d'elevar les exigències de capital de màxima qualitat fins al 9%. 'Hi ha un ampli acord en requerir un capital ràtio significativament més alt, del 9%', afirmen els dirigents europeus en un comunicat. Amb tot, alerten que la recapitalització 'està condicionada' al fet que s'arribi a un acord per un 'paquet més general' a la reunió, que inclourà conclusions sobre el volum del fons d'estabilitat financera.

El comunicat també afirma que els bancs han de buscar el finançament 'primer a través de fons privades'. El text confirma que les entitats 'estaran subjectes a prohibicions en relació a la distribució de dividends i bonus fins que l'objectiu de ràting s'aconsegueixi'. 'Si és necessari, el govern estatal pot donar suport, i si aquest suport no està disponible, la recapitalizació s'hauria de finançar a través d'un préstec de l'EFSF en el cas de països de l'Eurozona'.

El parlament alemany aporva per àmplia majoria l'ampliació del fons de rescat

'Si l'euro fracassa, Alemanya també fracassarà', va dir la cancellera alemanya Angela Merkel durant una intervenció al Bundestag abans de la cimera per mirar d'obtenir el seu suport a una ampliació del fons de rescat. I així va ser. El parlament va aprovar per àmplia majoria de 503 vots a favor, 89 en contra i 4 abstencions la proposta de la cancellera.

La proposta aprovada preveu que s'ampliï la capacitat del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) sense incrementar l'aportació dels contribuents alemanys. També que el Banc Central Europeu (BCE) no pugui finançar el fons i que no hagi de continuar comprant deute públics del països de la zona euro.

En la seva intervenció al Bundestag, Merkel va dir que tot el món mirava cap a Europa i va qualificar la crisi com 'la més greu des de la segona guerra mundial'.

A Líbia descobreixen 267 cossos executats de partidaris de Gaddafi

Els cossos executats de 267 partidaris de l'exlíder de Líbia, Muammar Gaddafi, van ser trobats a la ciutat de Sirte i els seus voltants, va informar la vigília la Creu Roja Internacional. Segons l'informe, la majoria dels enterrats va rebre un tret al cap. La televisió local va dir que els cossos dels morts abans de ser enterrats van ser comptats i fotografiats per les autoritats per a que mostressin les fotos als familiars dels executats.

El Consell Nacional de Transició (CNT) de Líbia va declarar que realitzarà una investigació en relació amb el terrible descobriment i sancionarà els responsables de l'execució en massa.

Anteriorment, els familiars de l'enderrocat líder libi, Muammar Gaddafi, assassinat el passat 20 d'octubre, van declarar que denunciaran a l'OTAN davant la Cort Penal Internacional de la Haia perquè investigui l'assassinat de Gaddafi com a possible "crim de guerra.

Gaddafi va ser assassinat a prop de la seva ciutat natal de Sirte, juntament amb el seu fill Muatasem i l'ex ministre libi de Defensa, quan intentaven sortir de la localitat.

La caravana que acompanyava Gaddafi va patir un atac aeri de l'OTAN. Gaddafi va resultar ferit però va poder refugiar-se en una instal · lació de drenatge, on va ser trobat per un grup de militars del Consell Nacional de Transició de Líbia.

Segons alguns informes, Gaddafi i el seu fill Muatasem, després de ser capturats vius primer van ser torturats i després assassinats. Les autoritats líbies neguen aquesta versió.

Les circumstàncies de la mort de l'ex líder libi, encara no han estat aclarides. La setmana passada, mitjans de comunicació van informar que patòlegs van realitzar una autòpsia a Gaddafi, però els resultats no es van revelar.