divendres, 12 d’octubre de 2012

L’amenaça del ‘fracking’ arriba a Catalunya

Els ecologistes denuncien la proliferació de sol·licituds per perforar el subsòl a la recerca de petroli i –sobretot– gas utilitzant una tècnica molt perillosa que ha estat prohibida en alguns països. Montero Energy, empresa madrilenya filial de la multinacional canadenca R2 Energy, ha presentat dues sol·licituds al ministeri d’Indústria per realitzar prospeccions a Catalunya a la recerca de jaciments de gas i de petroli.

Els dos projectes, coneguts amb el nom d’Edison i de Darwin, afecten un territori d’unes 160.000 hectàrees repartides en un vuitantena llarga de municipis situats bàsicament a les comarques de la Catalunya Central. Es tracta de dos municipis a l'Anoia, quatre al Bages, cinc al Berguedà, un a la Garrotxa, 17 a la Noguera, nou a la Segarra, 33 a Osona, quatre al Solsonès i cinc a l'Urgell.

Els treballs es farien utilitzant la tècnica de la fracturació hidràulica, també coneguda com a “fracking” que els ecologistes i molts experts qüestionen per l’elevat risc que comporta a diversos nivells.

El fracking consisteix en fer explotar el gas acumulat en les fisures de determinades roques sedimentàries estratificades de gra molt fi la poca permeabilitat de les quals permet la migració del metà a grans bosses d’hidrocarburs. Per aconseguir-ho és necessari fer centenars de pous ocupant una gran franja de terreny [a la imatge] i injectar-hi milions de litres d’aigua carregats de tota mena de productes químics alguns dels quals, segons denuncien els ecologistes, “són tòxics”.

L’esgotament dels combustibles fòssils tradicionals fa que el sector estigui buscant la manera de rascar el subsòl fins a l’última gota. El problema que la tecnologia per fer-ho, segons les fonts consultades, és totalment perillosa. Pablo Cotarelo, d’Ecologistes en Acció, alerta de tres amenaces bàsiques: “la contaminació de l’aigua i del subsòl, els efectes que això tindria en la salut de les persones i la persistència en la generació de gasos d’efecte hivernacle”. Raquel Montón, de Greenpeace, afegeix que, a més, “aquesta és una tècnica caríssima i encara resultarà més barat seguir comprant-lo”, denúncia que “tot això s’està fent sense cap mena de control” i recorda que a França està prohibida.

Catalunya no és el primer lloc a l’Estat espanyol on s’anuncien projectes d’aquest estil. A Cantàbria, Aragó, País Basc, Castella-Lleó, País Valencià i Andalusia també n’hi ha i ja s’han produït les primeres crítiques. Fins ara la mobiització més forta ha estat a Cantàbria on més de 1.000 persones van participar el 6 d’octubre passat en una manifestació contra el fracking. També hi ha hagut protestes a Vitòria i a Burgos. Els ecologistes plantegen una generalització de la mobilització contra una tècnica que, insisteix Montón, “no té cap sentit” i plantegen una campanya de sensibilització als territoris afectats pels projectes.

Felip Puig va rebre diners d'un subhaster de Palafrugell

Jordi Cuxart, un conegut subhaster de Palafrugell, que fins a l’any passat presidia la fàbrica de motocicletes Ossa i n’era el primer accionista, manté una curiosa relació amb els germans Puig Godes perquè, l’any 2010, va aportar 101.000 euros a Felip, amb anterioritat al seu nomenament com a conseller d’Interior de la Generalitat, i un any abans va facilitar dos crèdits hipotecaris per valor de prop de 900.000 euros al seu germà Oriol, actual director del Servei Meteorològic de Catalunya.

Cuxart és l’administrador i el propietari d’Info-Cobro, una agència de subhastes immobiliàries de Palafrugell que, en realitat, actuava preferentment com a financera i que l’any passat es va declarar en concurs voluntari de creditors amb un deute de 32 milions d’euros, que els administradors concursals, nomenats pel jutge, van elevar a 85 milions.

En la documentació que Cuxart va dipositar al Jutjat Mercantil núm. 1 de Girona al juny de 2011 s’hi adjuntava una relació de prop de 300 creditors, en la seva majoria inversors als quals no havia pogut tornar els diners que li havien prestat, amb els corresponents interessos, que en alguns casos arribaven al 45% anual.

Els administradors judicials s’han queixat del desgavell comptable d’Info-Cobro –documentació perduda, dades contradictòries...–, que els ha dificultat conèixer la situació patrimonial de l’empresa, fins al punt que, mesos després de declarar-se en suspensió de pagaments, encara apareixien nous creditors que no figuraven en la relació dipositada en el jutjat, així com nous deutors que Cuxart va finançar o pagaments sorprenents.

En la documentació aportada per Cuxart al jutjat per sol·licitar el concurs de creditors no figurava enlloc el nom de Felip Puig, però l’Agència Tributària ha aportat un document, a petició del jutge, tal com li havia reclamat l’advocat d’una de les parts, en el qual apareix Felip Puig com a perceptor de 101.000 euros l’any 2010, abans del seu nomenament com a conseller d’Interior, un ingrés que va declarar a Hisenda i al qual es va aplicar una retenció del 19%. Aquest setmanari desconeix la naturalesa d’aquesta operació i els motius pels quals Jordi Cuxart va efectuar aquest pagament a l’avui conseller d’Interior.

El submarí britànic que enfonsà el "General Belgrano" va robar una arma secreta a la URSS

El submarí nuclear britànic HMS Conqueror que va enfonsar el maig de 1982 el creuer argentí General Belgrano, va realitzar a l'agost del mateix any una incursió secreta a les aigües soviètiques per robar un sonar d'arrossegament, l'últim que l'URSS tenia llavors en tecnologies de detecció submarina, escriu avui el diari The Telegraph.

Aquella incursió pirata, coneguda com Operació Barmaid i fins ara classificada, transcendir a la llum gràcies al nou llibre de l'escriptor britànic Stuart Prebble, "Secrets del Conqueror: La història inèdita del més famós submarí britànic" ("Secrets of the Conqueror: The Untold Story of Britain's Most Famous Submarine").

"Quan pensem en la Guerra Freda, ens recordem de Cuba, Berlín, míssils i carros de combat però era al mar i sota la seva superfície on la confrontació entre Occident i Aquest resultava sovint especialment perillosa", va afirmar l'autor d'aquesta novel·la testimoni.

Prèviament a l'operació, que es va dur a terme al mar de Barents, al nord de Rússia, els britànics van instal·lar a la proa del Conqueror unes tenalles de control electrònic proporcionades pels nord-americans. Gràcies a això va ser possible tallar inadvertidament els cables d'acer de gairebé vuit centímetres de gruix que connectaven el sonar al vaixell espia, camuflat com un arrossegador de bandera polonesa.

"Ha estat un exercici brillant", segons Prebble. "Hi ha un mètode per acostar-se al punt cec, consisteix en submergir-se a gran profunditat i després pujar a un angle, literalment per sota de la nau". Un mínim error en els càlculs hauria estat suficient per a un xoc inevitable però els del Conqueror han tingut molt nervi.

Si els militars soviètics haguessin detectat l'Conqueror en les seves aigües territorials, l'haurien atacat probablement amb forces navals i aèries, opina l'escriptor. Però l'operació va passar desapercebuda. Més encara, és possible que Moscou s'assabenti només ara de com va perdre en realitat el seu modern sonar fa 30 anys.

Quan el submarí va tornar a la base naval de Clyde, a Escòcia, el sonar va ser pujat a bord d'un avió i enviat per examinar als EUA.

"Vaig saber Barmaid gairebé tres dècades enrere. Fa un parell d'anys vaig preguntar a Defensa, si podia revelar els detalls (...) El van pensar durant vuit mesos i, de fet, la seva resposta va ser un no. Finalment van dir que no em prestarien ajuda però tampoc farien res per impedir que escrivís sobre això", va explicar l'autor.

Alguns mesos abans de l'Operació Barmaid, el 2 de maig de 1982, el submarí Conqueror va llançar dos torpedes que van enfonsar el creuer argentí General Belgrano causant la mort de 323 persones, moltes de les quals eren joves reclutes. L'enfonsament, l'únic fins ara realitzat per un submarí nuclear durant una guerra, va proporcionar a l'Armada britànica la superioritat naval en el conflicte de les Malvines, l'abril-juny de 1982.

El submarí nuclear d'atac Conqueror, de la classe Churchill, va ser botat el 1967 i assignat a l'Armada dos anys més tard. Eslora, 86,9 metres; mànega, 10,1; metres calat, 8,3 metres; armament, sis tubs lanzatorpedos, velocitat en immersió, 28 nusos; tripulació, 103 persones.

Lavrov admet que l'avió interceptat a Turquia portava unes peces de radars

El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha declarat avui a la premsa que a bord de l'avió sirià que complia el vol de Moscou a Damasc no hi va haver gens de armes, només uns elements de radars, que era una càrrega absolutament legal: "No tenim cap secret. A bord d'aquest avió no hi va haver ni podia haver armes", va dir el canceller després de participar en una reunió del president de Rússia amb els membres del Consell de Seguretat rus.

Va assenyalar que l'aparell portava una càrrega que la part russa subministra d'una manera absolutament legítim i que no està prohibida per gens de convencions internacionals. Va dir que el subministrador exigirà la devolució.

Moscou espera d'Ankara explicacions respecte a la seva negativa de donar accés als diplomàtics russos cap als ciutadans de Rússia que es trobaven a bord de l'avió, va assenyalar.

Dimecres passat, diversos caces F-16 de la Força Aèria turca obligar a aterrar un avió de passatgers sirià que cobria la ruta entre Moscou i Damasc. L'aeronau amb 35 passatgers a bord, inclosos 17 ciutadans de Rússia, va poder continuar el vol a la capital siriana després de vuit hores de registre a bord.

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va declarar que l'avió transportava una càrrega militar.

Els principals organismes russos responsables d'exportacions militars van negar tenir cap relació amb la càrrega intervinguda.

Juan Carlos abronca a Wert i Rajoy i la caverna franquista es rebota a Madrid

Juan Carlos de Borbó ha aprofitat la desfilada militar del 12 d'octubre per criticar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, sobre les polèmiques declaracions del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que defensava "espanyolitzar els alumnes catalans". Les imatges del tens moment, difoses per televisió, han desencadenat un terratrèmol polític a Madrid. Segons El País Juan Carlos li hauria dit a Wert que això que va dir 'està molt mal dit'

A l'acabar la desfilada Juan Carlos busca Rajoy, l'agafa pel braç i se l'emporta a part. Al principi, al seu costat hi ha el fill i el ministre de Defensa, Pedro Morenés, però en un moment Juan Carlos es gira cap a Rajoy i li diu unes paraules, que es poden llegir dels seus llavis: "l'assumpte d'espanyolitzar els catalans", després Rajoy esbossa un mig somriure i s'encongeix d'espatlles. La conversa entre tots dos continua durant un parell de minuts, en els que es pot veure com el monarca espanyol es dirigeix a Rajoy i gesticula amb gest seriós en alguns moments.

Durant la conversa, s'acosta Sofia de Grècia, a qui Rajoy saluda amb un "hola", però Juan Carlos segueix parlant amb el president del govern mentre ella es manté al marge de la conversa. En un altre moment, també s'acosta el ministre de Defensa que es dirigeix cap a Sofia i hi comença una conversa breu.

Al començament de la desfilada, quan el monarca ha saludat els ministres del Govern, a l'arribar a Wert s'ha detingut un moment i li ha dit unes paraules que han provocat un somriure en el ministre espanyol d'Educació.

L'actitud de Juan Carlos ha estat entesa a Madrid com que renyia el president del govern espanyol i això ha provocat una catarata de reaccions. Potser la més significativa de totes és una piulada del director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez on aquest es pregunta obertament si Juan Carlos és boig.

La Casa del Rei nega que el monarca hagi reprès a Rajoy


Un portaveu de la Casa del Rei ha afirmat aquest divendres que "és fals que Juan Carlos hagi fet cap comentari al president del Govern sobre les declaracions del ministre d'Educació", José Ignacio Wert, sobre la necessitat de "espanyolitzar" als nens catalans.

Al llarg de tot el dia i segons la lectura dels llavis fetes per càmeres de televisió, s'havia interpretat que Juan Carlos havia criticat a Mariano Rajoy després de la desfilada militar a la plaça de Neptú.

"Li he dit a Wert que està molt malament el que ha fet", s'ha pogut interpretar que deia Joan Carles en un vídeo de televisió. Rajoy mirava estoicament cap a terra mentre li parlava Joan Carles.

Durant la tensa conversa entre el Rei i Rajoy, la Reina s'ha quedat sense saber què fer. El ministre de Defensa, Pedro Morenés, s'ha acostat a Sofia per parlar amb ella mentre l'intercanvi de Joan Carles i de Rajoy continuava.

En acabar, el Rei ha marxat sense acomiadar-se de Rajoy després de fer la salutació militar a la resta dels membres del Govern, encapçalat pel ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo

Res canvia a Itàlia: La política tan corrupta com fa 20 anys

Vint anys després estem al mateix lloc o potser pitjor... és la idea que planeja a Itàlia. Dues dècades després de l'escàndol de Tagentopoli, finalitzat amb la regeneració "mani pulite", les mans tornen a estar tacades en la política italiana. La corrupció campeja a plaer entre els representants ciutadans. En 15 dies s'ha vist com es dissolia el parlament regional del Laci després que un conseller s'hagués ficat a la butxaca 1,3 milions d'euros en només dos anys, com el govern ha dissolt la junta municipal de Reggio Calàbria per la seva relació amb la màfia amb Domenico Zambetti al cap (foto), com un conseller de Llombardia comprava vots a la màfia a canvi de 200.000 € i la promesa de contractes d'obres de la pròxima exposició Universal de Milà...

Hi haurà eleccions a Laci abans de gener. No se sap quan en Llombardia i l'ajuntament de Reggio Calàbria tindrà intervingut seu govern municipal, com a mínim, 18 mesos. La Segona República Italiana de descompon allunyant la casta de la gent que viu entre estretors una crisi econòmica d'unes dimensions encara no concretades.

Eleccions sense un candidat adequat

Amb un govern tècnic al capdavant del país, Itàlia s'encamina cap a unes eleccions generals sense un candidat amb el perfil adequat com per donar un nou aire a la política.

Els dos partits més importants, centre dreta i centre esquerra, no tenen encara elegit el seu candidat a primer ministre. El nou aire el posa el moviment 5 estrelles del còmic Beppe Grillo, un home singular que representa el tedi social i al qual les enquestes situen en segon lloc en intenció de vot. Però Grillo no és més que l'aglutinador de la ràbia.

Ell mateix assegura que si no existís el seu moviment, a Itàlia passaria com en altres països on emergeixen forces nazis i xenòfobes. Les eleccions s'apropen i encara no se sap amb quina llei s'acudirà a les urnes.

Una de les prioritats dels últims cinc anys ha estat el canvi de la llei electoral. No ha estat possible en aquest temps i l'escepticisme és el sentiment sobre futurs canvis. Es va prometre una reducció de les províncies, el pagament de l'Impost de Béns Immobles per part de l'Església.

Paraules mai concretades. En aquest ambient, l'executiu tècnic no ha aconseguit tirar endavant tampoc la llei anticorrupció. Els polítics professionals bloquegen al parlament les bones intencions dels tècnics. La política a Itàlia és una comèdia, de moment, el millor antídot contra la tragèdia.

La premsa alemanya denúncia les activitats de serveis secrets occidentals a Síria

Fins ara no estava clar per alguns -amb la manipulació dels mitjans- si els serveis secrets occidentals donaven suport a l'oposició siriana i en quina mesura. En els mitjans circulen diverses especulacions sobre això -que a Sírius hem provat com ho vam fer des del principi a Líbia amb fonts demostrades-, però a poc a poc l'assumpte s'aclareix i la premsa "lliure" occidental no té més remei que reconèixer l'evidència. Oficialment, els governs occidentals rebutgen una intervenció militar a Síria. Però ja és un secret a veus que els seus serveis d'intel·ligència des de fa temps estan operant en aquest país organitzant la violència i armant als terroristes.

A Turquia, l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA, la CIA, està controlant la transferència d'armes cap als mercenaris sirians. Els experts estimen que també el servei secret de Gran Bretanya a l'exterior -MI6- està actiu. Aparentment, vigila el desenvolupament a Síria des de Xipre, subministrant als terroristes informacions estratègiques rellevants. Segons Erich Schmidt-Eenboom, director de l'Institut d'Investigació de Política de Pau a Weilheim a l'Alta Baviera, "tots els serveis secrets que van recolzar el canvi de govern de règim a Líbia, ara estan perseguint el mateix propòsit a Síria".

Activitats de la CIA a Turquia

"Des de fa alguns mesos, la CIA està operant sobretot des de Turquia", explica Schmidt-Eenboom en entrevista amb DW. També David Pollock, director de l'Institut Washington per a Política del Proper Orient, comparteix aquesta opinió, però afegeix que les activitats de la CIA són molt restringides.

Informacions de la premsa nord-americana asseveren que el seu servei d'intel·ligència només està controlant el lliurament d'armes, finançades per Turquia, Aràbia Saudita i Catar, per impedir que, sobretot, els míssils i els explosius caiguin en mans d'extremistes religiosos. "L'occident dóna suport a les forces moderades a Síria. En canvi, Tastar dóna suport als grups fonamentalistes", destaca l'expert alemany.

Ajuda de França a dissidents

El govern nord-americà pretén posar a disposició dels rebels imatges per satèl·lit dels moviments de les tropes sirianes. També és possible que ajudi als insurgents a crear un servei d'intel·ligència propi. Fins ara, el president Barack Obama ha ordenat suport logístic, així com un suport financer de 15 milions de dòlars per a mitjans de comunicació.

En un operatiu conjunt entre Aràbia Saudita i Turquia, el servei secret francès ajuda a alts confidents d'Assad a fugir del país per subvertir el règim. Manaf Tlas, un dels generals de més alt rang del país, va aconseguir escapar de Síria amb l'ajuda de França. Els fugitius polítics són importants perquè tenen informacions valuoses sobre la condició política i militar del règim.

El secret a veus de Berlín

Schmidt-Eenboom afirma que també el servei secret alemany té un paper actiu a Síria: "l'antic president del servei d'intel · ligència alemany (BND) va molt bones relacions amb el servei secret sirià, però des del canvi de president, el 2011, el BND coopera amb els adversaris d'Assad. "Ara, el BND comparteix la posició dels seus col · legues occidentals. "El nou president, Gerhard Schindler, vol recuperar la confiança perduda que va provocar la no intervenció alemanya a Líbia", afegeix l'expert.

Tanmateix, encara no queda clar el paper del vaixell de marina alemany, que des de fa setmanes navega per la Mediterrània oriental. Mentre que mig germans sospiten que es tracta d'un vaixell espia, el Ministeri Federal de Defensa va declarar que només serveix per al reconeixement i l'advertència.

Els mossos detenen al provocat antifeixista i no al provocador feixista

Los Mossos d'Esquadra han detingut aquest divendres a una persona a la concentració independentista de plaça Universitat de Barcelona per desordre públic en intentar agredir una altra persona. Els amics del noi han assegurat que estaven manifestant pacíficament quan un home amb banderes espanyoles i actitud agressiva s'ha encarat a ells, moment en què els Mossos han "agredit a cops de porra" al jove, que ha resultat ferit amb contusions al cap, traslladat en primera instància al CAP Manso i derivat a l'Hospital Clínic. Foto: No és el Planeta dels micos, és la gleva monàrquica retrògrada ibèrica.

Es tracta d'un noi de 22 anys de Lliçà d'Amunt (Barcelona) que havia acudit a la concentració a títol individual amb la seva nòvia i uns amics, segons han explicat aquests a Europa Press, l'agència de l'Opus Dei, a les portes del CAP Manso. És d'esperar que els ministres de l'Opus, Justícia i Interior, creguin el que ha investigat la seva agència i no les mentides del sicaris de Puig, en aquest cas concret.

Un centenar de falangistes es concentren a Bilbo «per la unitat d'Espanya»

Prop d'un centenar de falangistes s'han concentrat a Bilbo per reivindicar «la unitat d'Espanya» al mateix temps que l'Ertzaintza impedia la protesta antifeixista. De moment, hi ha quinze persones detingudes, catorze antifeixistes i un feixista. Foto: Ertzaines s'enfrontaren als manifestants a la Gran Via.

Prop d'un centenar de persones convocades per diversos grups falangistes s'han apropat en tres autobusos fins a la plaça de Jardins de Albia, a Bilbo, per concentrar «a favor de la unitat d'Espanya». No obstant això, feixistes d'un dels autobusos no han pogut tan sols baixar de l'autocar a causa dels enfrontaments que han tingut amb l'Ertzaintza.

La zona ha estat fortament custodiada per l'Ertzaintza, que ha escorcollat ​​un per un a tots els assistents. Els falangistes han portat banderes espanyoles, algunes amb el jou i la fletxa i una pancarta en què demanaven la il · legalització dels partits «separatistes».

Mentre, l'Ertzaintza ha impedit una protesta convocada per antifeixistes que buscava mostrar el rebuig ciutadà al feixisme.

De moment, es xifren en quinze les persones detingudes en els aldarulls que s'han donat en aquestes convocatòries. Catorze d'elles són antifeixistes i només una detenció s'ha produït a la part feixista.

"La CIA és la major organització criminal"

L'Agència d'Intel·ligència Central nord-americana (CIA) és qualificada com un dels organismes més perversos coneguts al món. Aquesta entitat és "una organització fora de la llei i és probablement la major organització criminal que el món ha conegut", va assegurar dijous el guardonat periodista nord-americà i activista pro drets civils Sherwood Ross.

"Tenim aquesta gran organització criminal, dirigida pel Govern dels Estats Units. Això és un crim contra la humanitat", va afegir Ross a la cadena PressTV.

Un dels articles del periodista nord-americà publicat en Veterans Today, compara el servei d'intel·ligència nord-americà amb organitzacions d'extrema dreta, com el Ku Klux Klan (KKK) que promovia principalment la xenofòbia, així com l'homofòbia i el racisme.

Va assegurar que les dues entitats comparteixen la idea de la supremacia de la raça blanca, però la CIA l'utilitza sota el pretext del terrorisme.

L'activista revela que la CIA comet els mateixos crims espantosos contra estrangers que el KKK, l'única diferència és que el KKK estava integrat per vigilants autoproclamats que es consideraven fora de la llei, però la CIA és una agència del Govern nord-americà.

La CIA, que des de la creació fins ara ha tingut diferents objectius, s'encarrega de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de "intel·ligència", mitjançant l'espionatge, ja siguin a governs, corporacions o individus, que puguin afectar la seguretat nacional del territori nord-americà.

Sherwood Ross ha estat publicista i reporter per al Chicago Daily News i ha treballat com a columnista de l'agència Reuters. També ha estat consultor de mitjans de comunicació en universitats, col·legis d'advocats, sindicats i d'editors de més de 100 revistes nord-americanes.

6.000 feixistes fan el ridícul contra l'independència

Unes 6.000 persones, segons la guàrdia urbana, es van reunir des de tota l'Espanya cavernària i els seus acòlits locals a la Plaça de Catalunya de Barcelona per manifestar-se contra la independència de Catalunya sota el lema "tenim un sol cor i no volem que ens el parteixin en dos". El passat 11 de setembre, dia nacional de Catalunya, dos milions de ciutadans -1.500.000 segons la guàrdia urbana- s'havien manifestat recolzant la independència de Catalunya. Foto: la feixista Camacho amb l'escolta.

Centenars de persones s'han aplegat a migdia a la plaça de Catalunya de Barcelona, en la concentració convocada per la plataforma 'D'Espanya i catalans' contra la independència i per la unitat d'Espanya. Entre els assistents, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que hi ha anat acompanyada d'una repesentació del PP. També hi era el president de Ciutadans, Albert Rivera, i altres membres del seu partit, que ha donat suport a la convocatòria juntament amb la Falange espanyola i Plataforma per Catalunya.

L'organització parla de deu mil assistents, xifra que la guàrdia urbana rebaixa a sis mil. La concentració ha transcorregut sense incidents, tal com demanaven els organitzadors, que també van demanar que els ultres no convertissin la concentració en una exhibició de símbols feixistes, com acostuma a passar el 12 d'octubre a Montjuïc. Hi ha predominat, doncs, un ambient familiar, si bé també s'hi han pogut veure membres de grupuscles ultres i extrema dreta

La concentració d'aquest divendres, convocada per la plataforma "Espanya i catalans" i que coincidia amb la celebració del Dia de la Hispanitat, ha sigut 'festiva i acolorida', segons els convocants, amb moltes banderes catalanes i espanyoles. La concentració, que ha acabat amb la lectura d'un manifest, va començar animada per conjunts musicals que van interpretar cançons espanyoles, llatinoamericanes i algunes peces modernes.

Segons un manifest llegit en català, castellà i anglès, "ningú té dret a demanar-nos que optem per la nostra condició de catalans o espanyols" i "no volem que s'imposi una realitat aliena". La lectura va acabar amb un "visca Espanya i visca Catalunya".

També es van veure pancartes i lemes que resaven "Catalans som tots en llibertat", "Jo també sóc català", "Barça + Madrid = la Roja" o "Tenim un sol cor". Enmig de la lectura del manifest la gent va cantar "Jo sóc espanyol, espanyol, espanyol", "Catalunya és Espanya" o "Espanya sencera i només una bandera".

La majoria dels lemes es referien als valors de la unitat d'Espanya i contra el nacionalisme català, però a comanda dels organitzadors no hi va haver banderes preconstitucionals ni símbols d'extrema dreta.

La manifestació va acabar sense incidents, encara que va haver alguns insults per part d'independentistes propers a la plaça.

Milers de persones es concentren a Plaça Catalunya contra la independència

La concentració feixista i 'antiindependentista' convocada per aquest divendres 12 d'octubre a la Plaça Catalunya de Barcelona ha reunit milers de persones en un ambient 'familiar i festiu', segons la dreta franquista i la seva propaganda. La majoria dels assistents portaven senyeres i banderes de las monarquia espanyola. Els manifestants, que cobreixen tota la plaça i els seus voltants, han reivindicat que se senten tan catalans per espanyols i han expressat el seu rebuig a la independència. Els assistents han desplegat una enorme bandera espanyola que ha cobert part de la plaça.

Durant l'acte s'ha llegit un manifest en el qual s'ha cridat a aquells catalans no independentistes a alçar la veu perquè el seu silenci "legitima" l'opció sobiranista. La lectura ha acabat amb un "Visca Espanya i visca Catalunya", després del que s'ha desplegat una gran bandera catalana i espanyola. Entre els càntics reivindicatius s'han pogut escoltar el tradicional "Jo sóc espanyol, espanyol, espanyol", "Catalunya és Espanya", "Espanya entrea i només una bandera", entre d'altres.

Entre els assistents a la concentració s'han pogut veure cares conegudes com la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que ha estat acompanyada per una representació del PP entre els quals també hi havia l'alcalde de Badalona, ​​Xavier García Albiol i el president del grup municipal del PPC a Barcelona, ​​Alberto Fernández Díaz. Altres dels polítics assistents han estat el líder de Ciutadans Albert Rivera i el de Plataforma per Catalunya Josep Anglada.

Els concentrats han arribat des de diversos punts d'Espanya en desenes d'autobusos que s'han detingut en el monument a Lluís Companys a Arc de Triomf. Als peus de l'escultura-decorada amb globus amb els colors vermell i groc-els organitzadors els han lliurat les banderes amb la rojigualda i la senyera a banda i banda.

Insults a Plaça Universitat

Un centenar de persones, molts enarborant banderes independentistes, s'han manifestat a Plaça Universitaten protesta per la celebració del dia de la Hispanitat i han proferit insults contra les persones que es dirigien a la manifestació a favor de la unitat d'Espanya, informa EFE.

Sota un amplíssim desplegament policial, aquest grup ha escridassat i insultat a les persones que passaven en direcció a Plaça Catalunya.

La manifestació per la unitat d'Espanya va sorgir des de les xarxes socials com a reacció al procés sobiranista iniciat a Catalunya arran de la Diada de l'11 de setembre, i ha obtingut la simpatia de partits com PP i Ciutadans, que preveuen enviar una amplia representació a l'acte encara que no han precisat si assistiran els seus respectius líders.

No obstant això, el portaveu de la plataforma, Manuel Parra, ha subratllat que es tracta d'un esdeveniment "apolític", de manera que, tot i donar la benvinguda a la participació dels partits, ha reclamat que no s'instrumentalitzi la convocatòria amb fins partidistes.