dijous, 8 de setembre de 2011

Iran i Cuba consoliden les seves relacions


El Doctor Mohammad Reza Rahimi, vicepresident primer de la República Islàmica de l'Iran, va fer ahir una ofrena floral a l'Heroi Nacional cubà José Martí, al Memorial que porta el seu nom a la Plaça de la Revolució. Després de la cerimònia, en companyia de Marc Rodríguez Costa, viceministre de Relacions Exteriors, va rebre una explicació sobre aspectes de la història de la Plaça de la Revolució i seguidament va recórrer les sales del Memorial durant la qual cosa va ser imposat sobre la vida i obra de l'apòstol.

Després de la seva arribada el dia abans, Reza Rahimi es reunirà amb José Ramón Machado Ventura, primer vicepresident dels Consells d'Estat i de Ministres i complirà un programa que contempla visites a llocs d'interès científic.

Així mateix el visitant i els seus acompanyants participaran en la cloenda de la XV Sessió de la Comissió Intergovernamental Cuba-Iran, a celebrar demà, a l'Havana.

El viatge de Rahimi a Cuba té lloc després de la visita realitzada a la mateixa, el maig passat, per Behrooz Kamalvandi, viceministre de Relacions Exteriors de l'Iran, que va repassar els vincles bilaterals amb el vicepresident cubà Esteban Llaç.

Així mateix, l'abril últim va visitar l'Havana Ramin Mehmanparast Nodehi, portaveu de la cancelleria iraniana.

Presenten nova denúncia contra el pare de Màxima d'Holanda

Els familiars de Samuel Leonardo Slutzky, desaparegut el 1977 a l'Argentina, han presentat novament una denúncia a Holanda contra Jorge Zorreguieta, pare de l'ara princesa Màxima d'Holanda. Així ho van donar a conèixer aquest dimecres els seus advocats Liesbeth Zegveld i Goran Sluiter. La família de Slutzy acusa Jorge Zorreguieta d'estar vinculat a la desaparició de milers de persones en el període de 1976-1981, a Argentina, durant el règim feixista de Jorge Videla.

L'any 2001 també es va presentar una denúncia a Holanda contra el pare de Màxima. La fiscalia i el tribunal van decidir no obrir un procés, perquè no estava dins de la jurisdicció d'Holanda.

A causa de modificacions fetes en la legislació, a Holanda ara si es pot enjudiciar Zorreguieta, assegura Zegveld.

"La desaparició de les víctimes segueix en curs, mentre no es reconegui o no es faciliti informació sobre la sort o el parador de les persones desaparegudes". Slutzy va ser tret de casa a l'Argentina el 22 de juny de 1977. Des de llavors no s'ha tornat saber més d'ell.

Pèrdua d'éssers estimats

El principal argument de la denúncia contra el pare de Màxima és segons Zegveld, el fet que Jorge Zorreguieta fins al dia d'avui se'l considera responsable de les desaparicions forçades. "Milers de persones han desaparegut a l'Argentina per culpa del règim militar en el qual Zorreguieta era membre actiu i amb el qual es va identificar.

Els familiars i amics no només pateixen la pena d'haver perdut els seus éssers estimats, sinó que també es troben immersos en una tortura per la incertesa de no saber què és el que realment va succeir amb ells", va explicar l'advocat.

'Zorreguieta ha mantingut una alta posició en un règim criminal i va tenir l'oportunitat de prendre distància de la política criminal. En cap moment va donar un pas en aquesta direcció ", emfatitza Zegveld. "Però això va més enllà. Zorreguieta es manté fins al moment negant tota responsabilitat i no facilita informació".

A causa dels seus llaços familiars Zorreguieta visita amb regularitat Holanda. Per aquesta raó també se li pot iniciar un procés a Holanda a causa de la 'extrema gravetat que ofereixen els fets' manifesta Zegveld.

Duran i Sánchez Llibre tenen deutes per valor de més d'un milió d'euros

El líder d'UDC, Josep Duran i Lleida, ha declarat al Congrés tres propietats i cinc places de pàrquing i que gaudeix d'una important quantitat d'accions i bons a diferents entitats i empreses. Les declaracions de béns dels dos homes forts de CiU al Congrés espanyol coincideixen en la gran quantitat que tenen com a deute amb els bancs, tots dos han de pagar més d'un milió d'euros. Ens referim al líder d'UDC i portaveu adjunt de CiU a la cambra espanyola, Josep Antoni Duran i Lleida, i al portaveu adjunt de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre.

Ara bé, que ningú pateixi pel gran deute que acumulen, ja que veient les declaracions sembla que no tindran cap problema per pagar-lo.

Pel que fa Duran i Lleida, va cobrar l'any passat en concepte de dietes com a secretari general de CiU, 28.848, 10, a part -evidentment- del seu sou com a diputat. En total, Duran va acabar pagant per IRPF més de 45.000 euros, fet del qual és dedueix que la seva quantitat d'ingressos és important.

També cal tenir en compte les seves propietats, que consten d'un apartament a Lleida, un pis a Barcelona i una casa a Girona, a més de cinc places de pàrquing. Tot i que totes les propietats de Duran i Lleida són a mitges amb la seva dona, aquestes propietats li han fet acumular el deute de més d'un milió d'euros, tot en hipoteques i ampliacions de les mateixes.

Aquestes són les dades més destacables de la declaració del líder democristià, però també hi consta dos cotxes (un Golf i un Nissan X Trail) i saldo de més de 8.000 euros en comptes corrents. Duran i Lleida també ha fet constar en aquesta declaració que va rebre 4.042,14 euros com a indemnització per una sentència judicial en defensa del dret a l'honor contra Josep Vergés, una quantitat un tant insignificant després de veure la seva cartera, tot i això el democristià ha considerat oportú fer constar en aquesta declaració i que aquests 4.000 euros els va destinar a Càritas.

Josep Sánchez Llibre també acumula un deute d'un milió d'euros com Duran, però en aquest cas tot s'acumula en un únic prestam que el Banc Santander li va fer al 2007 i del qual encara ha de pagar 1.098.686,82 euros. Per fer-ho, Sánchez Llibre està cobrant el seu sou al Congrés i, durant l'any passat, va rebre més de 177.919 euros de DANI, una companyia d'inversions de la seva família. Els seus ingressos van fer que l'any passat acabés pagant de IRPF 118.062,94 euros.

Però el destacable de Sánchez Llibre és la quantitat d'accions i participacions que té a: Banco Popular Español, Banc Sabadell, Indra Sistemas, Banco Santander, Privatinver, DANI, Cerdanya Jardí... en total per valor de més de tres milions d'euros. Capítol a part mereixen les seves propietats, ja que té una casa a Barcelona i un altra a Lleida, a més d'un local a la capital catalana.

I, a més a més, Sánchez Llibre té la propietat d'una part d'immobles -dos locals, set habitatges i dos garatges- per a la societat Privatinver. Això sí, Sánchez Llibre també té alguns deutes personals, una pensió que ha de passar per divorci de 1.804 euros mensuals.

EUA: 'El Gran Germà Capitalista et protegeix i vetlla per tu'

La Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU en anglès) ha presentat una demanda contra la llei estatal que exigeix ​​sotmetre a un examen de drogues per demanar ajudes de benestar social a Florida. Portaveus de l'ACLU indicaren que la demanda interposada va a nom de Luis Lebron, un resident de 35 anys d'edat d'Orlando, encara que de moment no s'han donat a conèixer més detalls sobre aquest cas.

L'organització assegura que la nova mesura "infligeix ​​un dany real a les persones perquè viola els seus drets constitucionals de ser lliures d'exàmens governamentals no raonables".

L'ordre executiva va ser aprovada pel governador de Florida, Rick Scott, el juliol passat i la mateixa requereix proves de drogues a l'atzar dels treballadors de l'Estat.

D'acord amb aquesta llei, tots els receptors adults de beneficis federals en efectiu hauran de pagar per les proves. Els beneficiaris que donin positiu perdran els subsidis durant un any i els que la passin satisfactòriament rebran el reemborsament pagat per aquesta.

Saturn amb tot el seu esplendor gegantí

Si ningú ens adverteix que aquesta és una foto veritable, perfectament passa com una il.lustració de Saturn feta amb ordinador. Però és una imatge real, registrada per la sonda espacial Cassini, que va passar per l'ombra del planeta anellat durant unes dotze hores mentre mirava cap al sol eclipsat. El punt blanc a l'esquerra entre els anells es Tità, el satel.lit més gran del planeta, que triga 29'4 (en gematria grega: ZEOS) anys en fer la seva òrbita solar.

El costat fosc sembla estar il.luminat per la pròpia llum que és reflectida des del seu sistema d'anells, explica la NASA. Després els anells semblen més foscos davant Saturn però lleument més brillants en la mesura que s'allunyen del planeta, dispersant la llum i exagerant el color registrat. De fet, els anells apareixen tan il.luminats que es van descobrir nous.

I si noten una taca o un puntet a l'esquerra de Saturn, després del grup d'anells més brillants, és la nostra casa: La Terra.

Cliqueu a la foto per veure la imatge més gran.

IU i ICV-EUiA: Només falten 3 firmes de diputats per demanar el referèndum

IU i ICV-EUiA han enviat aquest dijous a tots els diputats del Congrés un formulari perquè plasmin en ell el seu interès que la reforma constitucional es sotmeti a referèndum, i han estimat que només els falten tres signatures per arribar a les 35 -el 10% de la Cambra- que exigeix ​​la Carta Magna. El diputat d'IU, Gaspar Llamazares, i la seva companya a ICV-EUiA, Núria Buenaventura, han presentat en conferència de premsa el text del recurs d'empara que durant els pròxims dies portaran al Tribunal Constitucional per tal de denunciar, han dit tots dos, com se'ls ha burlat l'exercici parlamentari amb una reforma consumada en "48 hores".

Segons han explicat, un dels parlamentaris que més ràpid ha contestat ha estat el socialista Antonio Gutiérrez, aquest a favor que es dugui a terme la consulta popular.

Antonio Gutiérrez, entre les firmes "de partida"

La de Gutiérrez seria una més de les 32 firmes que, segons Llamazares, tindrien "de partida", ja que creuen els autors del formulari que aquesta és la xifra que resultaria de l'adhesió de tots els diputats que durant aquests dies, en públic, han expressat la seva inclinació pel referèndum.

Així doncs, segons aquests càlculs, a IU ia ICV-EUiA els quedarien tres firmes per plantejar la consulta, ja que la mateixa Constitució estableix que només és viable si la demana el 10% dels membres del Congrés, és a dir, 35 dels 350 que hi ha en total.

Llamazares ha remarcat que els impulsors de la iniciativa es van a "batre el coure", de manera que exploraran totes les vies possibles per aconseguir que al final la reforma constitucional aprovada ahir definitivament culmini en consulta popular.

En aquesta línia, el dimecres de la setmana que ve els grups parlamentaris més propicis al referèndum es reuniran amb la finalitat de coordinar les seves actuacions.

ERC: 'Cal aplicar el 27,5% d'IRPF a sous superiors a 250.000'

La portaveu del grup parlamentari d'ERC, Anna Simó, ha presentat la proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida "solidària" de la crisi, que han registrat al Parlament aquest dimecres. Simó proposa afegir un nou tram a l'escala autonòmica de l'IRPF en el qual a les persones amb una renda superior als 250.000 euros se'ls apliqui un 27,5%. Els republicans asseguren que aquesta modificació legislativa suposaria uns recursos addicionals per a la Generalitat valorats en uns 65 milions d'euros.

ERC ha tornat a denunciar "l'error financer i pressupostari que suposa la renúncia de l'impost de successions" i ha anunciat que a la tardor presentaran més propostes.

Esquerra proposa un nou tram de l'IRPF perquè els més rics contribueixin més. "Demanem que qui més té faci un esforç més gran, que l'austeritat, en lloc de ser regressiva, sigui progressiva", han manifestat. La proposició de llei respon a la necessitat de passar de la política de retallades a la recerca efectiva de més ingressos per a la Generalitat.

La portaveu del grup parlamentari d'ERC, Anna Simó, i el diputat Pere Aragonès, han presentat aquesta proposta que es basa en la creació d'un nou tram de l'IRPF autonòmic a partir d'una base liquidable de 250.000 euros amb un tipus aplicable que serà del 27,5%. Aquest nou tram s'incrementarien uns recursos addicionals a la vora dels 65 MEUR que "podrien evitar retallades com les s'han fet tancant serveis d'urgències i reduint despesa sanitària per estalviar 50 MEUR", ha assegurat el diputat republicà. Actualment, el tipus aplicable més alt dins l'escala autonòmica de l'IRPF és d'un 25,5 % per les persones que ingressen més de 175.000 euros.

Tot i que ERC lluitarà per l'aprovació d'aquesta modificació legislativa, assegura que no és condició per la negociació dels pressupostos de l'any 2012. "Esquerra estem en la mateixa línia que vam estar des del mateix debat d'investidura del president Mas", ha assegurat Simó. La portaveu parlamentària d'ERC assegura que cal passar de les paraules a les accions i aquesta iniciativa s'ha d'emprendre. "Esperem coherència per part de CiU i un gir en les seves prioritats per respecte a la ciutadania de Catalunya", ha manifestat Simó.

Des d'Esquerra, també, es demana la reforma fiscal completa per la lluita contra el frau fiscal ja que "el que no pot ser és que l'estat espanyol sigui l'únic país europeu on un assalariat paga a hisenda uns 6.000 euros més que la persona que li dóna feina degut a que les rendes del treball tributen més que les rendes del capital". Aragonès ha anunciat que des d'ERC es seguiran presentant propostes de cara a la tardor.

CCOO: "Sense educació no hi ha futur"


El secretari general de FE-CCOO, José Campos ha explicat que les mesures previstes a Madrid, Navarra, Castella-la Manxa, i Catalunya suposen la "major retallada pressupostària i educativa de la democràcia", a més "d'un atac al prestigi de l'escola pública". Vídeo en castellà.

Rubalcaba declara un milió i un pis; Rajoy, 600.000 i 4 vivendes; Bono té 1.785.138,74 euros i una fortuna

El patrimoni dels diputats i senadors, entre ells el dels aspirants a ser el pròxim president del Govern d'Espanya després de les eleccions del 20 de novembre, són públics des d'aquest dijous. Aquesta informació l'ha publicat el Congrés i el Senat en les seves web. El candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, compta amb 984.283,82 euros, més de la meitat provinent del pagament ajornat de l'herència dels seus pares, i un pis, mentre que el líder del PP, Mariano Rajoy, ha declarat 597.444,43 euros entre comptes corrents, fons d'inversió, accions en borsa i assegurances d'estalvi, a més de quatre habitatges. Foto: Bono amb son pare, el falangista José Bono Pretel, a Alacant.

Com també amb un patrimoni milionari, el president del Congrés, José Bono, que declara prop de 1,8 milions d'euros. Per la seva banda, l'actual president del Govern, José Rodríguez Zapatero, per la seva banda, compta amb 158.389,15 euros entre comptes bancaris, el pagament ajornat d'un habitatge i plans de pensions.

Totes aquestes dades es poden consultar a les web del Congrés i el Senat, encara que hi ha problemes per accedir-hi per l'augment del nombre de visites que s'estan produint.

Ambdues càmeres aprovessin el passat 19 de juliol una reforma de l'article 160.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General perquè es coneguessin al detall els béns dels seus senyories. Fins ara les declaracions eren més generals i no es feien públiques.

Els sous de Rubalcaba i Rajoy


El candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, té declarat un sou net de 55.374,27 euros anuals com a vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, mentre que el del Partit Popular, Mariano Rajoy, acredita 98.225,90 en dietes i despeses de representació del Partit Popular el 2010. En aquestes candidades no estan incloses les candidades que perceben per ser diputats al Congrés.

Rubalcaba va pagar a Hisenda 23.825.89 l'any passat i Rajoy va contribuir amb a les arques públiques amb 87.651,74 euros.

El diputat socialista ha declarat a més que el 2010 va rebre 5410,45 euros del pla de pensions. Rajoy que va percebre 7.799.20 euros de les accions en borsa, 5528,26 per rendiments de capitalització, gairebé 2.000 euros en interessos pels seus comptes bancaris i prop de 12.000 pel lloguer de béns immobles.

Rubalcaba té dos cotxes i Rajoy cap


Alfredo Pérez Rubalcaba compta amb el 50% d'un pis a Madrid, de 135 metres quadrats i un valor cadastral de 215.225 euros, i una plaça de garatge. Mariano Rajoy, per la seva banda, compta amb un habitatge i un apartament a Madrid, un altre apartament amb garatge a Pontevedra, on també té una oficina i el 25% d'un altre apartament a Canàries.

El líder del PP, però, no té cap cotxe, mentre que el candidat del PSOE compta amb dos vehicles, un Mazda de l'any 1998 i un Skoda de l'any 2000.

Plans de pensions, fons d'inversió i accions


El milió d'euros que declara tenir Rubalcaba es reparteix de la següent manera. La major part (472.909,13 euros) pertany al pagament ajornat de la venda de béns d'herències del seu pare i la seva mare. Compte a més amb 233.381,94 en fons d'inversió, 104.103,45 euros en plans de pensions i 1154,21 en accions en borsa i dos comptes bancaris (una a mitges amb la seva dona de 57.929.68 euros i una altra de 114.805.41)

Per la seva banda, Mariano Rajoy reparteix seus prop de 600.000 euros entre 59.909.25 euros en comptes bancaris, 313.780.99 en fons d'inversió, 143.181.72 en accions en borsa i 80.572,47 assegurances d'estalvi. El president del PP, però, no compta amb plans de pensions.

El patrimoni milionari de José Bono

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, supera el milió i mig d'euros en la seva declaració. Concretament, Bono té 1.785.138,74 euros repartits entre els més de 40.000 euros del seu Compte Corrent i diversos béns immobles.

Segons especifica la seva declaració pública, Bono té dos habitatges construïts en parcel.les de Toledo i Albacete, dos terrenys d'olivars, i altres dos immobles relacionats amb l'hípica, a Toledo i Alacant.

A més compta amb dues hipoteques amb més de 200.000 euros de saldo pendent i una pensió per divorci de 1.200 euros mensuals.

Fraga declara gairebé un milió d'euros


Entre els senadors, Manuel Fraga, que té previst deixar la política activa després del 20N, ha declarat gairebé un milió d'euros. Els béns es divideixen en accions, fons d'inversió, un pla de pensions i un compte corrent, a més d'un habitatge en propietat a Galícia, segons la declaració de béns i rendes que ha presentat davant la cambra alta i que des d'aquest matí és pública .

Per la seva banda, el president del Senat, Javier Rojo, declara 42.465 euros en comptes i fons d'inversió i 86.700 en un fons de pensions, així com tres habitatges compartits amb la seva dona. Els seus estalvis li van reportar 7054 euros d'interessos en l'últim exercici.

Pío García Escudero va rebre l'any passat 96.800 euros del grup popular i 1825 per dividends en accions, a més de les seves percepcions com a senador, entre d'altres ingressos.

El document publicat a internet amb la declaració de Carmela Silva està molt borrós, encara que es distingeix que declara dos pisos, un a Vigo i un altre a Barcelona, ​​i té pendent de saldar dos préstecs hipotecaris.

El Senat ha estat la primera de les càmeres a fer pública la informació, encara que s'havia anunciat que es podria consultar a partir de les 09.00 hores.

Les declaracions dels diputats, encara que estava anunciat que podrien ser consultades a la pàgina web del Congrés a partir de les 12.00 hores, encara no s'han fet públiques. La pàgina, que porta a "procés de manteniment" des de les 10 del matí, ofereix problemes d'accés des del migdia.

Sis diputats i cinc senadors no presenten a temps la seva declaració


Aquest dimecres a les 20.00 hores acabava el termini perquè diputats i senadors presentaran les seves declaracions, però no tots han arribat a temps. Dels 350 diputats del Congrés, sis dels seus senyories no havien registrat a l'hora prevista la seva documentació, segons fonts parlamentàries citades per Europa Press.

Per la seva banda, el Senat ha informat mitjançant un comunicat que cinc membres de la Cambra Alta no havien presentat la seva declaració de béns d'un total de 262 senyories. El nombre legal de senadors d'aquesta institució s'ha reduït a aquesta xifra davant la impossibilitat de cobrir les vacants de dos dels seus membres: Maria Corina Porro Martínez i Lino González Melitón.

Zapatero: una casa en construcció i 158.000 euros

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no arrossega cap deute segons la declaració de béns i rendes que ha presentat davant el Congrés dels Diputats. En la declaració dels membres del govern publicada pel BOE l'octubre de 2009 figurava un passiu, per préstecs o deutes, de 80.847,89 euros. El cap de l'Executiu té 34.925 euros en un compte corrent que comparteix amb la seva dona, tres plans de pensions, una parcel·la a Lleó i el pagament ajornat de 120.000 euros obtinguts amb la venda d'un immoble.

Rodríguez Zapatero ha presentat davant la Cambra Baixa la declaració dels seus béns i rendes, que avui s'ha fet pública al costat de la de la resta de membres del Congrés.

Figuren igualment com a ingressos els 56.981 euros de percepció neta que Zapatero va rebre l'any passat com a president del govern espanyol, així com altres 10.446 euros per ser diputat. A la declaració de l'IRPF, hi figura que va pagar 25.447 euros.

El cap de l'Executiu té a més, amb la seva dona, una parcel·la de 674,12 metres quadrats en la qual hi estan construint un habitatge unifamiliar, així com tres plans de pensions, un d'ells, de l'Administració General de l'Estat, valorat en 1078 euros, els altres dos pugen, respectivament, a 1.041,8 i 1.343,9 euros.

Aquesta és tota la informació que figura en la declaració presentada per Rodríguez Zapatero. En la informació publicada pel BOE, el patrimoni de Rodríguez Zapatero era de 209.206,13 euros, inclosos 37.258 euros de valor cadastral de béns immobles i 171.947,46 corresponents a "altres béns". També hi figurava llavors un passiu de 80.847,89 euros.

La UPEC dóna suport al seu rector emèrit, Vicenç Navarro

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) considera que l'entrevista d'ahir de Manel Fuentes a Vicenç Navarro s'emmarca en "la deriva" que "estan prenent, des de fa temps ja, una sèrie de programes en mitjans de comunicació que són públics". En un comunicat de suport al seu rector emèrit, la UPEC ha acusat el presentador de Catalunya Ràdio d'haver actuat "des de la prepotència d'un coneixement que no es demostrava en cap moment i des de l'agressivitat d'un pensament que no ha deixat de fracassar". Foto C.A.: Vicenç Navarro, amb ulleres i americana, a la capçalera de la manifestació contra la reforma constitucional.

El presentador de Catalunya Ràdio Manel Fuentes s'ha disculpat diverses vegades pel to de l'entrevista de dimecres i ha promès que "no tornarà a passar".

La crítica de la UPEC va més enllà de Manel Fuentes, i fa referència a "la falta de pluralitat en l'explicació de la crisi i de les polítiques a emprendre" observada en programes "pagats amb els diners de tots". Aquests són factors, asseguren des de la universitat, que a més contribueixen a la "perllongació en el temps" de la mala situació econòmica. I conclouen: "Aquesta universitat es posa al costat del seu rector emèrit des del convenciment que la pluralitat ens fa lliures, que la diversitat ens dóna respostes, que la pedagogia no és ideologia i que, finalment, la responsabilitat en aquests moments no passa per convertir els interessos dels mercats en principi rector de les nostres vides".

Des de CCOO, també s'ha rebutjat l'actitud del periodista, de qui han dit que en aquest cas "no tan sols anteposa la seva visió personal sinó que a més manté una actitud grollera, agressiva i desqualificadora vers l'entrevistat". El sindicat considera que "aquest comportament, ja de per se inadmissible en un professional dels mitjans de comunicació, s'agreuja quan el mitjà és un mitjà públic".

Manel Fuentes, per la seva banda, ha assegurat aquest dijous al matí que dimecres, en acabar el programa, va disculpar-se amb Vicenç Navarro i el va emplaçar perquè anés a l'estudi per "poder-lo escoltar amb calma". "Crec que és obligatori que també li adreci les meves disculpes a través del micròfon", ha dit el presentador. Fuentes ha reconegut que no va fer bé la seva feina, i ha afirmat que un entrevistador ha de deixar "que l'entrevistat s'expliqui de manera que els oients entenguin quin és el seu pensament". Finalment, el presentador ha assegurat a l'audiència que "això no tornarà a passar".

Bankia nomena 'conseller' Ángel Acebes que seguirà cobrant com diputat

L'exministre de l'Interior mentider en el Govern d'Aznar, Ángel Acebes (PP) -qui insistia malgrat les proves que l'atemptat de Madrid era cosa d'ETA- va romandre 21 mesos com a diputat i va rebre una indemnització de 5.063 euros quan va abandonar la seva poltrona al Congrés el passat mes de juny, després de 'compatibilitzar-ho' durant alguns mesos amb un "lloc" -és a dir, un altre sou per res- en el Consell de Caja Madrid Cibeles. Acebes rebrà ara, durant 21 mesos, 2.813 euros del Congrés en concepte d'indemnització per cessamentent i entrarà 'a formar part' del consell d'administració de Banc Financer i d'Estalvis, matriu de l'entitat Bankia que presideix Rodrigo Rato, qui va ser el seu company en els governs de José María Aznar i exfracassat director de l'FMI, un dels principals culpables a generar la crisi amb la seva ineptitud, tant com ministre d'Economia com a cessat cap del FMI.

Aquesta informació consta a la documentació sobre els exparlamentaris que s'acullen al règim de protecció social de les Corts publicada aquest dijous i que també posa de manifest que un total de 76 exdiputats o exsenador cobren un complement de pensió.

Entre ells, els més coneguts són Santiago Carrillo (PSOE) 693,20 euros; Cristina Almeida (PSOE) 2.589 euros; Pablo Castellanos, amb 2.877 euros (PSOE: Va donar suport activament a Ciutadans-Partit de la Ciutadania en el seu manifest "Catalunya som tots" i en la campanya electoral per les eleccions autonòmiques catalanes de 2010.19); Josep Maria Trias de Bes (CiU) 2.117,64 euros.

Ricardo García Damborenea, 2.061 euros (PSOE: El 25 de maig de 1998 va ser condemnat pel segrest del ciutadà francès Segundo Marey. Encara que inicialment (igual que la resta dels implicats) havia negat qualsevol relació amb les accions del GAL, va acabar admetent els fets, afirmant que no es penedeix del que va fer, declarant que dintre del context que es va iniciar, la seva era l'única forma de resposta possible. Van ser molt polèmiques les seves afirmacions que Felipe González, llavors president de govern, havia estat en tot moment al corrent dels fets; i Francisca Sahuquillo (PSOE) 402 euros.

Les Corts destinen 114.000 euros mensuals a pensions de 200 exparlamentaris

Les Corts destinen al mes 114.639 euros a pagar pensions i complements a gairebé dos-cents exparlamentaris o els seus vídues, i entre els primers es troben Santiago Carrillo (rep 693 euros mensuals), Cristina Almeida (2.589), Pablo Castellanos (2.877).

El Congrés i el Senat han fet pública avui la relació d'aquestes percepcions, segons la qual 76 exdiputats i exsenador cobren pensions parlamentàries, altres 56 complements per als seus ingressos i, a més, 56 vídues de exmembres de les dues Cambres tenen una assignació.

També hi figuren les indemnitzacions per cessament que han rebut o han de rebre dos exdiputats del PP: Ángel Acebes i Francisco González.

Acebes percebrà durant vint mesos 2813,87 euros mensuals (els va començar a cobrar al juny) i González, la mateixa quantitat durant disset, compatibles amb els seus altres ingressos.

En el capítol de pensions a exparlamentaris, qui més cobren mensualment són Pau Castellà i Cristina Almeida, i els que menys són Estimat Ascasso (només 48,26 euros) i Arturo Lizón (60,78).

Entre els exparlamentaris més coneguts que reben pensions i complements es troben Josep Maria Trias de Bes (2117 euros), Guillermo Galeote (1.754), José Acosta (1006) i Francisca Sauquillo (402).

La Fundació Areces (El Corte Inglés) denunciada per frau fiscal

La Fundació Menéndez Pidal ha denunciat un possible frau fiscal de la Fundació Areces (d'Isidoro Álvarez amo d'El Corte Inglés). Sembla que Isidoro Álvarez només practica el mecenatge quan es tracta de justificar diners davant el fisc mentre la Fundació Menéndez Pidal no rep cap ajuda. Un frau que podria portar a la presó a qualsevol, fins i tot l'amic de Franco, Isidoro Álvarez.

El Suprem ja va condemnar al president d'El Corte Inglés a pagar 4 milions d'euros a Hisenda: "El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que condemna el president d'El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, al pagament d'un deute tributari de 662 milions de pessetes (3,98 milions d'euros), sorgida de la liquidació de l'IRPF de l'any 1991.

La Fundació Ramón Menéndez Pidal demana que s'investiguin les possibles irregularitats fiscals que, a continuació, es detallen:

La Fundació Ramon Areces ha declarat en la seva Memòria Oficial d'Activitats 2004-2005:

1. Que va finançar la publicació de la Història de la Llengua Espanyola, de Ramon Menéndez Pidal, publicada i editada per aquesta Fundació.
2. Que finançar les investigacions del seu president, Diego Català Menéndez Pidal durant aquest període.

La Fundació Ramón Menéndez Pidal fa constar que, ni en aquests anys ni després, ha rebut subvenció, ajuda, ni cap quantitat en cap concepte, com poden comprovar en la declaració fiscal de la Fundació Ramón Menéndez Pidal, en els seus Llibres de Comptes i en el Llibre d'Actes que estan a disposició dels seus inspectors fiscals. Com tampoc ha rebut subvenció, ajuda ni cap quantitat Diego Català Menéndez-Pidal en les dates indicades.

El 18 de desembre de 2006 la Fundació Ramón Menéndez Pidal va fer una comunicació formal a la Fundació Areces ia tots i cadascun dels seus patrons, demanant rectifiquessin l'error comptable i fiscal, ja que aquestes afirmacions per la seva part exigien la nostra complicitat en aquesta irregularitat, cosa que no estàvem disposats a consentir.

En no rebre resposta ni haver obtingut rectificació, preguem tinguin a bé prendre bona nota d'aquesta sol.licitud i de la nostra absoluta transparència pel que fa als nostres deures amb la Hisenda Pública.

Per si hagués factures o rebuts presentades a aquest organisme de control tributari que així ho justifiquessin, demanem i ens posem a la seva disposició per a un examen pericial que pugui dictaminar sobre l'autenticitat de les signatures, ja que la Fundació Ramón Menéndez Pidal fer constar que aquestes afirmacions no es corresponen amb la realitat.

Atentament,
Diego Català
President de la Fundació Ramón Menéndez Pidal

Localitzada una estrella que no hauria d'existir

L'estrella, denominada, J102915 +172927 presenta el mínim de metalls que s'ha observat en una estrella fins ara, un 0'00007%. En astronomia els metalls són aquells elements químics que són més pesats que l'heli. "Una estrella com el Sol té 20.000 vegades més metalls que aquesta", comenta Miguel Mas, astrònom del Centre d'Astrobiologia del CSIC. A més l'estrella és de les més velles detectades fins ara: 13.000 milions d'anys.

La J102915 +172927, que està localitzada a la Via Làctia, té una edat aproximada de més de 13.000 milions d'anys, una mica menys que l'edat estimada de l'Univers, que es calcula en més de 13.700 milions d'anys.

A més, té una massa més petita i una mida equivalent al 80% del del nostre Sol, segons l'article publicat a la revista Nature.

"Una teoria molt acceptada prediu que les estrelles d'aquest tipus, amb poca massa i quantitats extremadament baixes de metalls no haurien d'existir, perquè els núvols de material on es van formar mai podrien haver condensat", afirma Elisabetta Caffau, autora principal de l'estudi en declaracions recollides per l'Observatori Europeu Austral (ESO).

Així doncs, és possible que canviar els models actuals sobre els núvols de gas primigènies, que es van formar després del Big Bang i on es van formar les primeres estrelles.

"Aquestes observacions afavoreixen altres models, que no exigeixen que el núvol sigui rica en metalls, i poden arribar a explicar la formació a partir de núvols primordials", explica Miguel Mas.

Una estranya absència de liti

En un primer moment, utilitzant el Very Large Telescope de l'ESO, que està situat a Xile, els astrònoms amb prou feines van poder detectar metalls en la seva composició, i el més sorprenent és que van trobar 50 vegades menys liti que l'esperat.

Les actuals teories sostenen que en els primers moments de l'Univers es van formar els elements més lleugers, l'hidrogen, l'heli, i també es va crear el liti, de manera que aquesta estrella hauria de presentar més quantitats d'aquest metall en la seva composició

"Les condicions del Big Bang es coneixen bastant bé, hauríem d'estar cometent un error com una casa perquè el liti fos llavors menor del que pensem. Es pensa que algun procés dels que tenen lloc dins de l'estrella, on es realitza la fusió nuclear, està consumint el Liti ", comenta Mas.

No obstant això, l'existència d'aquesta estrella obliga a replantejar les actuals teories sobre la formació d'estrelles.

"Si aquesta observació demostrés que l'abundància de liti primordial és molt més baixa que la prevista, l'impacte sobre la cosmologia i les condicions físiques de l'Univers jove seria enorme. Però més aviat sembla que cal treballar en altres processos que expliquin com es pot consumir el liti al llarg de l'evolució de les estrelles ", explica Mas.

Reaccions a la candidatura de Joan Coscubiela com a cap d'ICV al 20-N

Arrel la notícia de que en Joan Coscubiela és el candidat d'ICV a les eleccions del 20-N, s'ha produït al fb de la professora Àngels Martínez Castells un interesant diàleg en que han participat destacats membres de la coalició ICV i d'EUiA, tant del PCC com del PSUC-viu, que creiem de l'interès dels nostres lectors i reproduïm resumida en el 'suc' de la qüestió:
Àngels Martinez Castells: Acabo de llegir que "el exsecretario de CCOO de Cataluña Joan Coscubiela será el candidato de ICV en las elecciones generales del próximo 20 de noviembre". Si com espero es repeteix la coalició ICV/EUiA, i amb moltes més organitzacions, #jovullvotarprimerdelallista

Francisco Recaj Vols dir que els pijos de ICV pactaran amb els pijos de EQUO? Uns son tan d'esquerres com els altres. O sigui progresia barata!

Àngels Martinez Castells Jo no entro en qualificatius, però sí sé que en aquestes eleccions el cap de llista (o la cap de llista) ha de significar coses força diferents de les que ha vingut representant en Joan Coscubiela. Crec que seria un gran error polític (no personal, no tinc res personal contra en Coscubiela) però posaria de manifest que no s'ha après res del 15-M. I crec que, pel que fa a EUiA, sí que hem après... i força!

Angel Pla Si no es fan primarias per les eleccions generals o al Parlament, després es impossible canviar els parametres de la coalició als municipis. No era aquesta una proposta de la Conferencia "PER UNA COALICIÓ POLITICA".... a mi si es de consens no em semblaria malament el Coscubiela, pero com dius, cal quedar clar per fer que i per anar a on??

Elena Martín Alcón YO no voto a un profesor de ESADE para que haga política.

Albert Escofet Sanchez Prenc nota.

Francisco Recaj Estoy contigo Elena, que puede ofrecernos el tio este? Lo único que pretende es seguir viviendo de la bicoca, despues de haber dirigido CCOO en Catalunya! Este y el Alvarez an destruido el sindicalismo de clase.

Antoni Barbarà Molina Acabo de lllegir-ho a El Periódico, on diu textualment: Joan Coscubiela encabezará la lista de ICV-EUiA para el 20-NEl sindicalista será designado en una reunión de la comisión ejecutiva nacional. Al marge de sorpreses, valoracions, avaluacions i comentaris, que temps tindrem per tot, vull corregir formalment el capçal de la notícia. Si ICV acaba decidint que aquesta és la seva opció de cap (sembla que fan unes primàries ??), caldrà desprès veure com queda la llista final de la coalició amb EUiA i ambIU, que és el format de colaició a (mímim) TRES que es presenta a les eleccions... i que haurà de triar el/la seva CAP de llista de la coalició. Això, malgrat les presses i escenaris pre-suposats és així !! Salut !!

David Rodriguez Albert El día en el que algunos dirigentes dejen de tomar estas decisiones antidemocráticas, podremos comenzar a hacer política de manera constructiva.

Roger Molinas Amorós Angels, no se'm podria ocórrer un candidat de més consens entre ICV i EUiA que algú que militava al PSUC amb 10 anys i que ha dirigit un sindicat de classe. Ell serà el candidat a primàries de ICV, on de moment no s'hi ha presentat ningú més. El candidat de EUiA, que crec que serà Josep Nuet, anirà al nº3, com sempre!

Jordi Ribo Flos Doncs a mi em sembla un excelent cap de llista

Àngels Martinez Castells Per al company Roger, i molt amistosament, company, no entenc el consens de la mateixa manera que tu, ni que EUiA estigui abonada al número 3... qui ho ha dictat això, també els mercats? Crec que en aquestes eleccions, i a manca d'un candidat millor d'autèntic consens, EUiA ha d'anar en primer lloc perquè assegura el grup parlamentari amb IU.

Roger Molinas Amorós IcV Hospitalet tampoc va poder decidir el cap de llista de la coalició ja que en proporció dels resultats de les úniques eleccions on es va concórrer per separat, li pertocava decidir-ho en exclusiva a EUiA!

Àngels Martinez Castells Roger, no hem d'entrar en la dinàmica perversa de "i tu més"... Hem de veure com ens obrim a les moltes realitats que haurien de sumar per vèncer el bipartidisme, i fer entre totes i tots un programa conjunt engrescador, i qui és millor per anar-hi al davant, i doni més confiança. He llegit les declaracions del Joan Coscubilea i es declara molt identificat amb ICV. Ni una paraula d'EUiA (tampoc calia, clar... però si surt escollit, i s'identifica sols amb el programa d'ICV, vol dir que el seu referent estatal és Equo, i no IU…). I aleshores, si és així, no pot ser el meu candidat. Cal elaborar consens d'una manera participativa, oberta, amb discusió política i d'una manera molt lleial.

Agencia Sirius Segons sabem la proposta és de ICV i afecta a ICV, no pas a EUiA.

La democracia suposa un consens dels militants d'ambdues coalicions o dels escollits en unes primàries per cada una d'elles en negociació i amb una voluntat real de trobar una llista que sigui efectiva i doni confiança a l'electorat. ESADE li donarà molta confiança a Ratzinger i als jesuïtes, però hi han professors universitaris amb molta més capacitat, coneixements i prestigi dins l'esquerra catalana que "l'escollit" per algú dins d'ICV. A ningú li cap dubte. Salut a tots i a veure si entre tots ho fem tot bé, per una vegada!

Antoni Barbarà Molina Crec que son moments d'una certa contenció, doncs alguns sorolls només poden desenfocar la cosa.

Joan Josep Nuet Respecto el procès d'ICV, però es el d'ICV i no el d'EUiA Una vegada EUiA faci el seu s'ha d'acordar el tipus de Coalició a l'Estat i la seva concreció a Catalunya (son eleccions generals), el programa polític i finalment la llista. Jo aposto clarament per una Coalicio d'IU-ICV-EUiA i d'altres partits Verds, Alternatius i persones dels moviments socials, sindicalistes i del mon de la cultura i la universitat, i que amb les formes i el fons conecti amb el 15-M. Es una llâstima la negativa d'Equo a cap acord i espero que reconsiderin la seva postura

Maxi Rica Munté Joan... el cas, és que personalment trobo que tenim a girar la cantonada el 20N, i molt em fa patir que les decisions les preneu a nivell de cupula, sense un procés ampli en el si de la militància. La determinació de tot el que acabes de parlar, i de qui ens ha de liderar com a cap de llista, tindria que superar l'àmbit de decisió del Consell Nacional, de la Comissió Nacional o la Permanent. Fora bo, que comencèssim aprendre a fer les coses de forma més oberta per que fos de tots i totes.

Àngels Martinez Castells Sería una torpeza política increíble, por no utilizar expresiones más duras, que se rompa la coalición IU- ICV-EUiA, antes o después de las elecciones, como también lo sería que no se ampliara a más grupos en las condiciones absolutamente críticas que vivimos. De lo que se trata, finalmente, es de ASEGURAR que este programa de mínimos del que hablas sea lo más acertado posible, que este COMPROMISO que tu dices no decaiga al día siguiente de las elecciones, y que este grupo parlamentario fuerte, unido juegue, con toda honradez y lucidez, un papel decisivo en la próxima legislatura mientras se construyen unas bases más amplias, fuertes y estratégicas. Para ello es importante, ya desde un primer momento, que el consenso no signifique imposición ni escribir al dictado de nadie que, quizás hablando de unidad, pueda albergar el deseo de romper o dañar IU. Esperemos que esto nunca suceda.

Joan Coscubiela i Conesa

Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, 1954) és un sindicalista català, secretari general de CCOO de Catalunya durant el període 1995-2008.

Nascut al barri de la Barceloneta de Barcelona l'any 1954 i llicenciat en Dret va començar a col·laborar en els despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores. Va participar en la creació del Gabinet Jurídic de CCOO, esdevenint l'advocat de la Federació de la Construcció. A partir de 1984, va representar el sindicat al Consell de Treball, a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i al Consell de l'Institut Català de la Salut. Després del 4t Congrés de CCOO de Catalunya va ser nomenat Secretari de Relacions i Acció Institucional. Fou secretari general de CCOO de Catalunya des del sisè congrés d'aquest sindicat, celebrat el desembre de 1995, substituint Josep Lluís López Bulla, fins el 4 de desembre de 2008, moment en el que el substituí Joan Carles Gallego.

La Facultad de Derecho de ESADE incorpora a Joan Coscubiela como nuevo profesor
16 de Junio de 2009

La Facultad de Derecho de ESADE incorporará a Joan Coscubiela como profesor para el próximo curso. Además de sus tareas formativas, el secretario general de Comisiones Obreras (CCOO) en Catalunya entre 1995 y 2008 será el encargado de impulsar un foro de diálogo en torno a las relaciones laborales. El objetivo es generar un espacio de reflexión a partir del mundo de la empresa entre los agentes sociales y los profesionales para debatir sobre los retos actuales de estas relaciones, desde las negociaciones colectivas hasta los derechos sindicales.

El debate que se pretende generar tendrá plena vigencia ante las dificultades de la actual coyuntura económica y las medidas que deben tomar muchas empresas en el ámbito de los recursos humanos. En este sentido, se aspira a que el nuevo foro sea una fuente de nuevas ideas y estrategias que puedan aplicarse en el día a día de la empresa, buscando el equilibrio entre la garantía de los derechos de los trabajadores y la necesidad de una gestión eficiente de los recursos humanos de las compañías.

"En un contexto de crisis profunda y cuando la globalización otorga mucha capacidad de regulación de facto al mercado, repensar las relaciones laborales se convierte en un factor clave para garantizar este equilibrio entre los derechos del trabajador y una gestión eficiente", asegura Coscubiela.

Joan Coscubiela i Conesa nació en 1954 en Barcelona. Cuanto todavía estudiaba Derecho en la Universitat de Barcelona, empezó a trabajar en el despacho laboralista de Francesc Casares. Ya licenciado, se incorporó primero al despacho de Luis Salvadores y después al grupo de abogados que entre 1977 y 1978 creó el gabinete jurídico de CCOO de Catalunya. Ejerció la docencia en la Universitat Autònoma de Barcelona como profesor asociado. Fue nombrado secretario general de CCOO en diciembre de 1995 Y fue reelegido en los años 2000 y 2004. Abandonó el cargo en diciembre de 2008.

Per llegir tota la conversa:
http://www.facebook.com/angelsmcastells