diumenge, 20 de febrer de 2011

Aclaparadora victòria del SPD a Hamburg. Die Grünnen, 11% ; Die Linke, 6'5%

El nou alcalde d'Hamburg serà el socialdemòcrata Olaf Scholz, exministre de Treball de l'anterior gran coalició sota Merkel. Scholz va ser un dels precursors del model de reducció de la jornada laboral a Alemanya. Foto: Olaf Scholz és el nou alcalde de Hamburg. L'SPD ronda el 50% i avança gairebé 15 punts (2008: 34,1%). També van aconseguir novament representació parlamentària els verds, un 11%, i els comunistes del Partit de la Esquerra (Die Linke), amb el 6,5%.

Els socialdemòcrates, que van governar Hamburg durant 44 anys fins a 2001, quan es va fer amb el govern el carismàtic democristià Ole von Beust, ronden el 50% i van avançar gairebé 15 punts (2008: 34,1%) per aconseguir el millor resultat en eleccions regionals des de 1994.

Von Beust va deixar el poder en mans del ministre de l'Interior, Christoph Ahlhaus, un tecnòcrata que no va aconseguir connectar amb la població durant la seva curta gestió i va ser castigat ara a les urnes.

"Crec que és un resultat històric. No només per a nosaltres, sinó per als altres", va dir dirigint-se als socialdemòcrates el president de la socialdemocràcia, Sigmar Gabriel.

Els absoluts perdedors

La Unió Demòcrata Cristiana (CDU), de la cancellera alemanya, Angela Merkel, va patir aquest 20 de febrer una dramàtica derrota en les eleccions regionals d'Hamburg, les primeres d'una sèrie de set que se celebraran aquest any.

La CDU, que governava des de fa gairebé deu anys aquesta ciutat-estat al nord del país, va arribar al voltant 20 per cent dels vots, segons les primeres enquestes a boca d'urna. El partit de Merkel va ser desbancat pel Partit Socialdemòcrata (SPD), que recupera el seu feu històric i que podria governar amb tota probabilitat en solitari.

Es confirma les xifres, la CDU de Merkel ha perdut més de la meitat del 42,8% dels comicis passats i obtindria el pitjor resultat de postguerra a Hamburg. "Aquesta hora és nefasta per a la CDU i ens desconcerta", va reconèixer el candidat derrotat, el fins ara alcalde-governador Christoph Ahlhaus.

Verds van apostar molt i van perdre

Al voltant del 11% i menys del que s'esperava va obtenir el Partit dels Verds, que es va aliar en l'última legislatura a la CDU i va abandonar el poder forçant la celebració d'eleccions anticipades. Els Verds van deixar la primera aliança amb la CDU a Alemanya el novembre passat, poc mesos després que renunciés el popular Ole von Beust i deixessin els seus càrrecs diversos ministres conservadors.

El resultat supera el 9,6% del 2008, però tot sembla indicar que haurà enterrar les il.lusions de formar dupla governant amb els socialdemòcrates.

Liberals, febles, però no tant com es creia


El Partit Liberal (FDP), soci menor de la coalició de Merkel a Berlín, va obtenir un 6,5% dels vots i retorna al Parlament hamburguès després d'anys d'absència. D'aquesta manera, els liberals estaran representats en els 16 hemicicles regionals d'Alemanya.

També va aconseguir novament representació parlamentària el Partit de la Esquerra, amb el 6,5%.

Prop de 1,3 milions d'electors van ser cridats a renovar la Cambra Legislativa regional. Els pronòstics sobre la base de les enquestes a boca d'urna són aquesta vegada menys fiables que el normal a causa d'un nou sistema de votació que podria modificar les xifres, si bé no la tendència.

"La derrota democristiana estava cantada"

Segons els analistes, el revés per als democristians estava cantat i obeeix a raons purament regionals i no de política nacional. En una enquesta de l'Institut Forschungsgruppe Wahlen, 82% dels votants van dir que la política local havia estat determinant per al seu comportament.

La derrota a Hamburg suposa un altre revés per a la gestió de la cancellera, la centredreta va perdre l'any passat la majoria a la Cambra Alta (Bundesrat) del Parlament i s'enfrontarà a una oposició enfortida.

Les eleccions d'Hamburg marquen el començament d'una marató de set comicis regionals. Li seguiran dues importants cites amb l'electorat, a Saxònia-Anhalt, el 20 de març i Baden-Württemberg, el 27 d'aquest mes. Aquests dos estats federats tenen cap de govern conservador i en ambdós, la situació és espinosa per als democristians de Merkel.

També es renovaran els parlaments regionals Renània-Palatinat (27 de març) de Bremen (22 de maig), Mecklenburg-Pomerània Occidental (4 de setembre) i Berlín (18 de setembre).

I Lucy es posà dempeus!

Els Australopithecus afarensis, familiars africans dels primers humans fa uns dos milions d'anys, tenien els peus dissenyats per a caminar. Així ho certifica un estudi de la Universitat de Missouri (Columbia, Estats Units) i recollit per la revista Science. I segons els investigadors, tenien els peus arquejats com nosaltres. Aquesta troballa recolza la hipòtesi que els A. afarensis caminaven normalment alçats, perquè "la planta del peu arquejada i flexible, com una molla amortidor, és característica de la nostra forma de caminar", explica el paleontòleg i periodista José Cervera.

L'esquelet més famós de l'espècie és el de Lucy. Va ser descobert el 1974 per l'antropòleg Leakey i va revelar que aquests homínids podien caminar, "encara que els estudis sobre el maluc o els braços de Lucy, no aclarien la qüestió", assenyala l'investigador.

La planta del peu arquejada i flexible és característica de la nostra forma de caminar

Per aquest motiu els paleontòlegs han debatut durant molt de temps si "l'espècie era un veritable bípede que caminava sobre el sòl o si era un saltador arbori que donava alguns passejos temporals", reconeix l'expert, que va participar en les excavacions d'Atapuerca.

L'escassetat de fòssils d'ossos clau ha frenat les possibles investigacions sobre l'espècie, però en aquesta ocasió, aquest fòssil presenta diverses característiques similars als peus dels humans moderns, en oposició a altres simis.

Segons els investigadors, dirigits per Carol Ward, el peu tenia el seu arc molt ben format i era prou dur per pressionar contra el terra. Però també flexible per absorbir xocs.

I aquest mecanisme suggereix que els peus van deixar de ser estructures d'adherència i es van convertir en altres que facilitaven i permetien als homínids caminar i córrer com els humans: "Si tenien els peus arquejats, hem de concloure que el bipedalisme és més antic del que pensem", conclou Cervera.

Els Instituts públics de secundària podrien fer fallida per la nova amenaça de Rigau

Si fa poc es va conèixer que el Govern nacionalcatòlic de Mas i amics aturava la digitalització de les aules, ara es retallarà un 28% el pressupost de l'Estat per a les despeses corrents dels instituts de secundària, el que, segons els mestres, podria portar a la fallida dels instituts. Això suposarà que els centres afectats tindran seriosos problemes per pagar les factures d'aigua, llum, calefacció, gas i neteja, segons han constatat alguns directors dels instituts on es produirà la nova retallada i cop a la publica planejada per Irene Rigau.

El Govern català es planteja apujar la tarifa de l'aigua

Però l'amenaça continua amb l'avis de Luis Recoder d'una posible pujada dels preus de l'Aigua que segosn ell: "La pujada no afectaria als consumidors generals però sí a urbanitzacions o polígons industrials". No obstant, com amb qualsevol despesa industrial, el senyor Recoder sap molt bé que acabarà incidint en els preus i, per tant, en el consumidor, reduint encara més el poder adquisitiu i retardant per tant la revitalització de l'economia.

També es podria retallar, afirmà el conseller, la plantilla de l'Agència Catalana de l'Aigua i del consorci d'Aigües Ter-Llobregat, el que facilitaria el descontrol industrial, la sobreexplotació i la contaminació que els socis del govern mantenen als acuífers del territori.

Recoder ha justificat aquest pla pel dèficit de 130 milions d'euros amb el qual l'ACA ha tancat el 2010, on a més ja hi ha un endeutament de 1.400 milions. També l'ATTL acumula un endeutament de 670 milions. En aquestes xifres s'ha escudat Recoder per justificar les noves retallades que podria fer efectives el Govern català.

L'Aliança de dretes a Moldàvia incapaç de resoldre la greu crisi

Els partits de dretes -liberals i nacionalistes- que conformen l'Aliança per la Integració Europea (AIE) de Moldàvia, no poden trobar una solució a la crisi política que travessa el país, va dir un representant de l'aliança que va preferir mantenir-se en l'anonimat. Una de les raons que impedeix a l'aliança trobar una solució a la crisi, és que no compta amb els vots requerits perquè el seu candidat sigui elegit pel parlament com a president de Moldàvia, el que va fer dissoldre el govern amb majoria comunista i que manté el país en el total desgovern però ara en mans d'una dreta encra amb menys suport electoral i diputats que llavors els comunistes.

Una altra raó és que el primer ministre, Vladimir Filat, del partit liberal-demòcrata, el president provisional del país, Marian Lupu, del partit democràtic, i el líder del partit liberal, Mihai Gimpu, no poden arribar a un acord per determinar qui d' ells serà el candidat de l'aliança per a la presidència del país.

Experts moldaus dubten que l'aliança pugui aconseguir els vots que necessita, tot i que Gimpu ha assegurat que l'AIE té altres variants per solucionar el problema sense necessitat de recórrer al suport dels comunistes que es van manifestar en contra de la candidatura de Lupu.

Segons la font, el líder de la fracció parlamentària del partit liberal-demòcrata de Moldàvia, Mihai Godia va declarar que l'aliança estudia la possibilitat d'esmenar la Constitució del país perquè el president sigui elegit per vot directe, és a dir pels seus ciutadans.

No obstant això, Godia va destacar que el seu partit advoca per continuar el diàleg amb els comunistes ja que es necessita de 67 vots per poder fer una esmena a la Constitució.

Des de la primavera de 2009 la situació a Moldàvia no pot estabilitzar-se. Després de les eleccions parlamentàries, celebrades a Chisinau, van començar les manifestacions massives pel fet que els manifestants no estaven d'acord amb els resultats d'aquestes eleccions.

Aleida Guevara March a Sabadell amb el casal de Cuba

El casal Cubà de Sabadell va organitzar la conferència "Cuba consolidant la revolució" a càrrec de Aleida Guevara filla del Che, Ernesto Guevara de la Serna, amb la participació dels cònsols de Cuba, Iraida Guerrero, Bolívia, Alicia Muñoz i Veneçuela, Jorge Recio. Aleida va arrencar aplaudiments en posar-se en peu "per respecte als que no estan asseguts", davant un auditori ple, va explicar que, en aquests moments de crisi econòmica global, els pobles d'Europa estan sentint minvades les seves comoditats i que ens imaginéssim com es viu aquesta crisi en els països anomenats del tercer món.

El bloqueig que EUA manté contra Cuba, el defineix la pròpia legislació nord-americana i el dret internacional com un acte exercit per un país contra un altre en guerra, però els nord-americans l'apliquen indiscriminadament en temps de pau a un estat que ni representa ni ha representat una amenaça per a la "seguretat nacional" d'EUA.

Pel que fa als canvis en l'economia cubana explicà que consisteixen a legalitzar situacions que ja existien de treballadors amb certa autonomia, com fusters, taxistes, perruqueres i petits restaurants, regularitzant a través del sindicat un salari just, tot això després d'un període de consultes al poble, que serà analitzat en el congrés del partit el mes d'abril, però que no serà vigent fins que l'Assemblea Nacional del Poder Popular l'aprovi, i sempre dins del sistema socialista, "mai es van a lliurar els grans mitjans de producció en mans privades, ja que aquests pertanyen a l'estat i per tant al poble de Cuba".

Sobre el cable de fibra òptica submarí de Veneçuela a Cuba que arriba a la platja de Siboney va dir que suposarà una millora en l'accés, disponibilitat i major qualitat de les telecomunicacions dels països de l'ALBA. Alhora que suposa un salt tecnològic importantíssim

Després de ser preguntada pel seu pare el Comandant Che Guevara, Aleida recordà l'anècdota d'una nit quan, després del sopar, ella jugava corrent per la sala cridant "viva cuba lliure", que va relliscar i que es va donar un gran cop al cap amb una taula rosada.

Immediatament el Che la prengué en braços, transmetent-li una immensa tendresa, després de l'incident, mentre el Che conversava amb la seva mare, va començar a donar voltes al voltant d'ella, insistint que li havia de explicar "un secretet" finalment va aconseguir el seu objectiu i li va dir: "Jo crec que aquest home s'ha enamorat de mi". La seva mare li va explicar que per a ell aquest moment va ser molt difícil, perquè ell volia dir que sí, dir que ell era el seu pare. I no podia fer-ho.

Es va referir Aleida als atemptats comesos contra el poble cubà pel terrorista Luis Posada Carriles i Orlando Bosch el 1976, en fer esclatar unes bombes en ple vol d'un avió de la companyia Cubana d'Aviació, matant 73 persones, totes elles joves i nens de l'equip nacional d esgrima Cubà.

Posada Carriles, però mai ha estat jutjat per aquest fet si no per mentir en creuar la frontera dels EUA el 2005.

El govern dels Estats Units va dir clarament que anava lluitar contra el terrorisme arreu del món i no obstant això manté presos a cinc homes per lluitar contra el terrorisme en el territori nacional nord-americà, ja que les organitzacions de sud de Florida perpetren múltiples atemptats de tota índole a Cuba, com ara enverinar l'aigua per al consum humà, incendiar repetidors de telefonia, o els 637 intents d'assassinat contra el president Fidel Castro.

Cuba només es pot defensar obtenint informació per evitar-los, per això mantenen injustament presos a Antonio, Fernando Gerardo Ramón i René.

L'acte va concloure amb la cançó "Hasta siempre comandante" acompanyada de les banderes nacionals dels membres de la FAIV.
Texte i foto: Fulgencio Cánovas
Corrrsponsal de Sírius al Vallès

Crits de guerra a la terra del "Gran Déu EA"

El cap de grup xiïta libanès Hezbol.là, Hassan Nasrallà, advertí que si hi ha una nova agressió israeliana contra el Líban demanarà als seus combatents atacar Galilea, al nord d'Israel, i destruir les seves infraestructures: "He dit als combatents de la resistència que estiguin preparats per al dia en què Israel imposi una nova guerra al Líban i els demani alliberar Galilea (en sumeri: "Gran Déu EA"), ha assegurat Nasralà.

Segons el líder polític libanès: "Els israelians estan espantats. Els diria que tinguessin cura perquè la sang de Imad Mugniyeh no serà malgastada", al.ludint així a que serà venjada la mort de Mugniyeh.

Ehud Barak, ministre israelí de defensa, respongué ràpidament a Nasrallà amb noves amenaces contra la comunitat xiïta al Líban i recordant les matances dels sionistes al Líban el 2006, però sense fer referència a l'últim conflcte que costà la vida de més 160 soldats d'Israel i originà protestes arreu el país d'israelians contraris a la política sionista del govern antisemita de Netanyahu i el moldau Avigdor Lieberman.

Projecte de defensa, no de guerra


El clergue xiïta ha afegit que "Israel sap que la Resistència és capaç de destruir les seves infraestructures". En el seu discurs, Nasrallà ha insistit que Hezbol.là no té "un projecte de guerra sinó de defensa de si mateix".

El cap del grup xiïta ha afegit que "l'estabilitat al Líban des de 2000 es deu a la Resistència, que és una garantia per aconseguir la justícia, l'estabilitat i la pau".

Nasralà ha assenyalat que "la justícia internacional no ha portat la pau" al país, en al.lusió al tribunal de l'ONU encarregat d'investigar l'assassinat el 2005 de l'exprimer ministre Rafiq Hariri, l'acta d'acusació es preveu apunt a membres de Hezbol.là.

En aquest sentit, ha afirmat que la mort de Hariri havia tingut "conseqüències i les segueix tenint al Líban ia la regió" i que tots volen "conèixer la veritat i que hi hagi justícia".

La revolució a Egipte

El clergue xiïta també ha fet referència a la revolució d'Egipte ia la renúncia de Hosni Mubarak, que, al seu parer, suposa "un cop per als Estats Units".

"El primer cop per als Estats Units va ser la Revolució Islàmica a l'Iran, que va aconseguir la sortida del Sha (Mohamed Reza Pahlevi), i ara la caiguda de Hosni Mubàrak, que eren els seus dos més grans aliats", ha subratllat.

A Mubàrak, que va lliurar el passat 11 de gener el poder a la cúpula militar egípcia després de 18 dies de protestes, l'ha qualificat de "tirà", li ha responsabilitzat del bloqueig de Gaza i l'ha criticat per no haver condemnat a Israel després de la guerra del 2006 entre aquest país i Hezbol.là.

La prohibició del burka (i la bufanda) prohibida pel TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de reposició interposat per l'Ajuntament de Lleida contra la suspensió cautelar de l'ordenança que prohibeix l'ús del burca i el vel islàmic en els edificis públics. La Sala del Contenciós-Administratiu manté "íntegrament" la resolució inicial del TSJC, que va suspendre cautelarment aquesta prohibició en considerar que la seva execució podia comportar perjudicis molt difícils de reparar per les persones a les quals se'ls impedeixi l'entrada en els equipaments municipals.

L'Ajuntament de Lleida va començar a aplicar la prohibició del burca i de qualsevol altra vestimenta que ocultés la cara a l'interior dels edificis públics el passat 9 de desembre, dia que va entrar en vigor la nova normativa.

Un mes de prohibició

No obstant això, l'associació islàmica Watani va interposar un recurs contenciós-administratiu contra aquesta ordenança a l'estimar que la prohibició vulnera els drets fonamentals de les dones musulmanes, ja que suposa una discriminació per raons religioses.

En el seu recurs, l'entitat va demanar l'anul.lació dels articles que prohibeixen l'entrada a les instal.lacions municipals amb el vel integral i la suspensió de l'execució de l'ordenança com a mesura cautelar.

El passat mes de gener, el TSJC va estimar la petició de Watani i va suspendre l'aplicació de l'ordenança fins que hi hagués una sentència al respecte.