dilluns, 26 de març de 2012

Hi ha una altra alternativa a la crisi

Representants dels principals sindicats europeus participen en la Trobada Europea: "Hi ha una altra alternativa a la crisi", organitzada per CCOO i UGT, que se celebrarà dimecres 28 de març a l'Auditori "Marcelino Camacho" de CCOO de Madrid. Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez intervindran en aquest Trobada Europea al costat de Michael Sommer, president de la DGB alemanya; Bernard Thibault, secretari general de la CGT francesa; Marcel Grignard, en representació de la CFDT, França; Susanna Camusso, CGIL-Itàlia, i Rudy de Leeuw, president de la FGTB belga.

L'acte -dimecres 28 de març, 11:30 hores, Auditori Marcelino Camacho, c / Lope de Vega, 40-, que representa també un reconeixement dels sindicats europeus a la vaga general del 29m, pretén enviar el missatge que "Hi ha una altra alternativa a la crisi", i en aquest sentit que la prioritat ha de situar-se en la creació d'ocupació i en la reactivació econòmica.

Per al sindicalisme europeu, les polítiques d'austeritat només han agreujat els problemes que pretenien combatre i han estat socialment injustes, atès que els sacrificis recauen especialment sobre els treballadors i les classes mitjanes, precisament aquells que no van tenir cap responsabilitat en l'esclat de la crisi ni van ser els principals beneficiaris dels anys de creixement econòmic.

La pressió sobre salaris, condicions de treball, drets laborals o protecció social comencen a ser inacceptables així com el desmantellament dels serveis públics. Es corre el risc d'un conflicte social que s'esquerdi un dels pilars sobre els quals s'ha fonamentat la integració europea, l'equitat.

Rabat, joieria del rei i de ‘narcos’ del cas Port de Barcelona

L’escorcoll judicial a la joieria Rabat ha posat al descobert les elevades compres d’objectes de luxe que hi feien dos presumptes narcotraficants: el confident Manuel Gutiérrez Carbajo, investigat per un cas de corrupció policial, i l’empresari José Mestre Fernández (foto) -exdirector de la Terminal de càrrega del port de Barcelona i important empresari navilier-, on s'investiga el més greu escàndol de corrupció, que esquitxa alts mandos policials, polítics i un senador de CiU i al propi llavors conseller Felip Puig. Mestre és en llibertat sota fiança de 10 milions d’euros per importar una tona de cocaïna. Però Rabat també subministra a l’alta societat, com per exemple, al rei Joan Carles, que hi va comprar un exclusiu telèfon Vertu.

Esteban Rabat guardava un tresor a la seva joieria, no solament en rellotges, penjolls, braçalets, plomes estilogràfiques o exclusius telèfons de luxe, sinó en informació sobre les elevades compres que hi van fer dos dels seus clients principals, Manuel Gutiérrez Carbajo i José Mestre, investigats judicialment per la seva presumpta participació en operacions de narcotràfic.

Els Mossos d’Esquadra van escorcollar el 8 de febrer passat, per ordre del jutge Joaquín Aguirre, les dependències de la joieria Rabat del passeig de Gràcia, de Barcelona, així com les seves oficines administratives i la seu central de l’empresa a Badalona, per esbrinar si les joies que hi va comprar Gutiérrez Carbajo van ser regalades a comandaments policials com a pagament per suposats favors.

En l’escorcoll de la joieria Rabat, els agents van obtenir documentació de les compres que hi va fer Gutiérrez Carbajo, investigat pel Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona, el titular del qual és Joaquín Aguirre, però també es van emportar un voluminós feix de factures, d’albarans i d’anotacions de les adquisicions efectuades per l’empresari portuari José Mestre, el qual l’Audiència Nacional va deixar a l’estiu passat en llibertat sota fiança de 10 milions d’euros després de passar un any entre reixes per la suposada importació d’una tona de cocaïna.

Curiosament, en aquest escorcoll judicial de la joieria Rabat es va confiscar més documentació sobre les compres de José Mestre, de la seva nombrosa família i del seu selecte grup d’amistats que de Gutiérrez Carbajo, un conegut confident policial, que es va gastar en aquest establiment en només cinc anys, del 2004 al 2009, més de 419.000 euros en joies, sobretot rellotges, molts dels quals han acabat a la polsera de comandaments dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil.

Gutiérrez Carbajo i José Mestre figuren com a imputats en dos casos de narcotràfic; però, que se sàpiga, entre ells no hi ha relació, tot i que tant l’un com l’altre s’han gastat una fortuna a la botiga d’Esteban Rabat, especialment en rellotges de primeríssimes marques i en tot tipus de joies, però també en plomes estilogràfiques i, sorprenentment, en telèfons mòbils.

A nom de Gutiérrez Carbajo hi ha un albarà, datat el 23 d’octubre de 2009, per la compra d’un telèfon per un import de 5.500 euros, del qual només s’especifica que és del tipus «V», probablement un Vertu, la marca d’aparells de telefonia mòbil més cara del món, fabricats a mà a Anglaterra, amb pantalles de vidre de safir, que poden contenir peces d’or o diamants i per als quals el músic Mario Marianelli ha compost els tons de trucada que són interpretats per l’Orquestra Simfònica de Londres.

A nom de familiars o de les empreses de José Mestre hi apareixen cinc aparells Vertu: quatre adquirits entre l’octubre i el desembre de 2006, per un import de poc més de 3.000 euros la unitat, i un altre l’any següent, per 4.396 euros. La joieria Rabat va elaborar una relació dels centenars de Vertu venuts amb el nom dels seus clients, en la qual figura des del futbolista Samuel Eto’o fins al rei Joan Carles.

La xarxa de narcotraficants del Port de BCN subornava policies amb rellotges de luxe


Un jutge de Barcelona investiga si un presumpte narcotraficant ha comprat durant anys càrrecs dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil amb rellotges de luxe, que adquiria en una botiga de la coneguda Joieria Rabat, en la qual s’ha gastat prop de 420.000 euros. Els responsables de l’establiment han hagut de donar-ne explicacions. Els Mossos d’Esquadra creuen que s’han blanquejat prop de 2,4 milions d’euros procedents del narcotràfic.

El titular del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, manté oberta aquesta investigació que va començar fa dos anys i que pot convertir-se en el major cas de corrupció policial detectat mai a Espanya. En el centre de la trama s’hi troba Manuel Gutiérrez Carbajo (a la foto), un confident policial amb un llarg full de serveis i del qual se sospita que ha estat comprant favors a canvi d’informació i de molts i valuosos regals.

En aquest delicat assumpte hi figuren com a imputats guàrdies civils, mossos d’esquadra, traficants i, fins i tot, un sotsdirector de l’Oficina Antifrau, el periodista Carles Quílez, a qui Carbajo va regalar una moto de 9.600 euros.. El jutge ha aixecat el secret de les últimes actuacions que es refereixen a un delicte de blanqueig de capitals procedent del narcotràfic i els Mossos d’Esquadra han xifrat en 2,4 milions la quantitat de diners que hauria rentat Gutiérrez Carbajo en els últims anys procedents del tràfic de substàncies estupefaents.

Segons els informes que ha elaborat la policia autonòmica, Gutiérrez Carbajo va gastar en la coneguda Joieria Rabat més de 419.000 euros en articles de luxe. L’objectiu del jutge se centra ara a conèixer els destinataris de les 77 peces que va adquirir el sospitós durant els últims anys.

El Cas del Port també apunta al cor de CiU

El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona ja està investigant, arran d'una denúncia de la fiscalia, el presumpte frau de 40,7 milions d'euros comès en la construcció de la prolongació del dic Est del port de Barcelona, unes obres que es van iniciar el 2001 i que es van acabar el 2008 on el principal acusat és José Mestre. La Fiscalia de Barcelona va posar en mans del jutjat el cas l'agost passat, després de mesos d'investigacions i després de rebre un complet informe de la direcció de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) sobre les presumptes irregularitats econòmiques. Joaquim Tosas, expresident del port (a la foto amunt a la dreta), com es pot veure formava part íntima de l'equip Pujol-Prenafeta-Alavedra-Arcadi Calzada, tots ells implicats també al Cas Palau o al Cas Pretòria, i la Fundació Catalunya Oberta de CiU.

http://reportatges.sirius.cat/2010/09/el-cas-del-port-tambe-apunta-al-cor-de.html

El capo Felip Puig Godes, el cas del Port, CiU i ara GISA


L'ara vicepresident i també ex conseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig es troba implicat en diverses investigacions judicials de gran abast, entre elles la del Port de Barcelona. L'escorcoll avui per sorpresa de la seu de GISA, és un graó més d'un assumpte que encara s'allargarà anys i que és una espasa de Damocles just sobre els caps de CiU. Segons les dades conegudes, Felip Puig hauria ingressat comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal, procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992). Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i ex coordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, va assegurar en la seva declaració judical que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.

Miralles: "La vaga general serà un èxit i un nou 'no' al govern 'popular', com els resultats a Andalusia i Astúries"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha repartit avui informació sobre la vaga general del 29-M a la boca del metro de la Barceloneta, juntament amb altres dirigents de la formació. En declaracions als mitjans, Miralles ha reiterat el suport d’EUiA al moviment sindical en l’extensió dels motius de l’aturada general contra la reforma laboral: “Som al costat dels sindicats fent actes, xerrades, repartint materials... perquè el 29-M la vaga sigui un èxit”.

Una vaga que Miralles també considera ha de ser “cívica” perquè amb la reforma laboral “ens volen canviar el model de relacions laborals i també els drets socials i això afecta a tothom”.

Així, el dirigent d’esquerres ha advocat perquè aquest dijous tanquin centres de treball i comerços i la gent surti al carrer a participar a les manifestacions de rebuig a “una reforma laboral injusta, que abarateix l’acomiadament i a més no crearà ocupació”, segons Miralles, qui ha augurat que l’aturada serà “un èxit, segur” a més “d’un nou ‘no’ al govern ‘popular’, com ho són els resultats electorals a Andalusia i Astúries”, ha afegit.

Respecte als comicis en ambdues comunitats autònomes, el màxim dirigent d’EUiA ha informat que ha fet arribar la seva felicitació als companys i companyes d’IU d’Andalusia i Astúries que ahir van treure “uns resultats molt importants”.

Pel que fa A Astúries -on IU ha obtingut 7.000 vots més que fa mig any, passant de 4 a 5 escons-, Miralles considera que la dreta tant del Foro d’Álvarez Cascos com del PP ha estat “castigada” per l’electorat asturià, doncs la que va ser primera força a les anteriors eleccions perd tres escons i la segona, tot i la desfilada de primeres figures del Govern ‘popular’ s’ha quedat igual.

En el cas d’Andalusia, Miralles ha dit que la ciutadania “ha rebutjat les polítiques de dretes i la reforma laboral” i que IU ha fet “una bona feina i una intensa campanya, amb un missatge clar d’alternativa d’esquerres, per això ha doblat els seus resultats”. Miralles ha conclòs que “els andalusos i andaluses han demostrat que no es resignen i han confiat en IU, la força que més ha crescut i que ara és clau pel gir cap a l’esquerra.”

Congrés de CDC: “Gens d’autocrítica, retallades absents”


Preguntat pels periodistes sobre quina opinió li mereix el Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya celebrat aquest cap de setmana, el diputat d’esquerres ha declarat que “l’únic canvi ha estat el de pare a fill”. En la seva opinió, els convergents “no han fet gens d’autocrítica” doncs “les retallades no han estat presents en el seu debat, han fugit d’estudi programant una futura conferència sobre estat del benestar”.

Miralles ha acusat CDC d’utilitzar el sobiranisme per justificar els pactes amb el PP i ha aprofitat per preguntar al govern de CiU, que ha donat suport a la reforma laboral al Congrés espanyol i al Parlament català, “què farà després que la vaga general del 29-M sigui un èxit a Catalunya.”

Valderas demana "humilitat" als "dos derrotats", PSOE i PP


El coordinador general d'IULV-CA, Diego Valderas, ha demanat "humilitat" després dels resultats de les eleccions andaluses a PSOE i PP, als quals s'ha referit com els "dos derrotats", i ha anunciat que enviarà el seu programa signat davant notari i ineludible a "qualsevol força que vulgui dirigir-se" a la federació d'esquerres per a demanar el seu suport amb vista a la formació de govern: "És una victòria de la democràcia sobre els mercats. S'ha obert un nou temps polític i és una responsabilitat davant dels més de 400.000 andalusos i andaluses que han votat Izquierda Unida i jo els dic que IU no els defraudarà. Vam signar un contracte amb el poble davant notari i serà la nostra guia de treball per al futur". Griñán anuncia una negociació amb IU: "Com sigui, serà un govern d'esquerres".

En roda de premsa a la seu del Consell Andalús d'IULV per fer balanç dels comicis, en què la federació s'ha convertit en clau de govern en duplicar la seva representació amb 12 diputats, Valderas ha reclamat "humilitat" als "dos derrotats", el PSOE després "d'haver perdut nou diputats per les seves polítiques" i el PP per "creure que la casa de tots els andalusos ja li pertanyia abans que parlés a les urnes".

"A qualsevol força que vulgui dirigir-se a IU li enviarem el nostre programa electoral signat davant notari, per al compliment cal força, valentia i remoure les coses que siguin necessàries", ha afegit el líder andalús d'IU, que ha indicat que actua "amb tranquil·litat i prudència" i sense "pressa" amb l'objectiu de "servir al que els ciutadans han demanat a les urnes".

Griñán anuncia una negociació amb IU: "Com sigui, serà un govern d'esquerres"

El candidat socialista a la presidència de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, ha assegurat en una roda de premsa posterior a les eleccions andaluses que el govern que es formi a Andalusia, "com sigui, serà d'esquerres, que és el que majoritàriament ha votat el poble andalús".

La Comissió Executiva Regional del PSOE-A ha acordat aquest dilluns l'obertura d'una negociació amb la resta de forces andaluses, però específicament amb IU, que és la que té la clau per intentar arribar a un acord per al futur Govern andalús.

En una compareixença de premsa, el candidat a presidir la Junta ha situat el seu primer objectiu en donar resposta a la tendència d'esquerres que majoritàriament han expressat a les urnes els ciutadans i aconseguir un Govern "d'estabilitat" per als propers quatre anys que doni respostes als problemes econòmics de la comunitat.

"L 'Executiva ha manat per dialogar amb altres forces i ho farem amb humilitat, il · lusió i transparència, sobre un programa d'esquerra que coneixeran els ciutadans", ha indicat.


Eleccions: Andalusia PSOE 47+ IU: 12: 59


Eleccions andaluses 2012: PP, Javier Arenas: 50, 1.490.000 vots, 40'5%. PSOE, José Antonio Griñán: 47, 1.460.000 vots, 39'6%. IULV, Diego Valderas: 12 (abans 6), 422.500 vots, 11'42%. Majoria 55 escons.
Resultats 2008: PP: 1.730.154 vots, el 38,45%. PSOE: 2.178.296 vots, el 48,41%. Per la seva banda, IU va obtenir 317.562, el 7,06%.

L'Audiència envia als jutges les coaccions de 'El Mundo' a testimonis

La secció segona de l'Audiència Nacional ha enviat al deganat de plaça de Castilla la denúncia de dos testimonis protegits contra el diari El Mundo per rebre pressions perquè recolzessin la teoria de la conspiració. El tribunal que va jutjar els atemptats de l'11-M considera que la denúncia de les dues dones no és competència de l'Audiència Nacional i l'envia al deganat dels Jutjats de Plaça de Castella perquè la reparteixi al jutjat d'instrucció que correspongui.

En una providència feta pública avui la secció segona del tribunal recorda que les dues persones presumptament pressionades segueixen sent testimonis protegits.

El diari va intentar que dos testimonis protegits-dues dones romaneses-en el cas pels atemptats de l'11-M es retractessin de la seva declaració i exculpasen a Jamal Zougam, condemnat com a autor material de la matança a 42.917 anys. Els van oferir millores en el treball i ajuda perquè una caixa d'estalvis no desahuciase a una d'elles del seu pis, a més de samarretes del Reial Madrid.

Les dos testimonis es van negar a participar en aquest bulo, perquè havien dit la veritat en el judici i han denunciat pressions dels periodistes. Així es desprèn de la denúncia que va ser presentada per l'advocat Gonzalo Boye a la Secció Segona del Penal de l'Audiència, el tribunal que va jutjar el cas de l'11-M i que té en tramitació l'execució de la sentència ratificada pel Tribunal Suprem.

La denúncia, presentada el 20 de març a l'executòria del procés, explica que les dos testimonis han aportat sengles relats manuscrits en els quals "descriuen maniobres tendents a influir per desvirtuar els seus propis testimonis" i també "per comprometre la imparcialitat que en tot moment va reflectir el mateix president del Tribunal (el magistrat Javier Gómez Bermúdez) que va enjudiciar els fets".

Israel trenca relacions amb el Consell de Drets Humans de l'ONU

El ministre d'Exteriors d'Israel, l'antisemita moldau Avigdor Lieberman, va ordenar avui el cessament de relacions amb el Consell de Drets Humans de l'ONU, després que aquest aprovés la creació d'una comissió per investigar l'impacte de les colònies jueves en territori palestí ocupat. L'ambaixador de la República Islàmica de l'Iran al Líban, Ghazanfar Roknabadi, va felicitar ahir diumenge "la recent victòria obtinguda pels combatents de la resistència islàmica a Gaza enfront de les violacions i crims del règim d'Israel".

"Lieberman ha decidit avui que no seguirem col·laborant amb el CDH, essencialment perquè és un organisme que no té cap credibilitat i per això no volem tenir res a veure amb ells", va dir Paul Hirschson, un portaveu d'Exteriors.

La decisió implicarà que, a partir d'ara, no apareixeran davant el CDH representants israelians ni respondran a les trucades dels membres de l'organisme.

Respecte a la comissió d'investigació que previsiblement hauria d'arribar al país per fer la seva investigació sobre els assentaments, Lieberman ha decidit que el Ministeri no els facilite l'entrada als territoris palestins, ha informat el servei de notícies Ynet.

El primer ministre sionista, Benjamin Netanyahu, va reaccionar amb duresa el dijous passat a l'anunci de la investigació, va titllar d '"hipòcrita" al Consell de Drets Humans i va assegurar que l'organisme "hauria d'estar avergonyit de si mateix".

El Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar dijous a Ginebra la creació de la comissió d'investigació amb 36 vots a favor, 10 abstencions i un vot en contra, com sempre els finançadors del sionisme, els Estats Units, que ha estat molt crític amb la decisió, que ha atribuït al "biaix anti-Israel" d'aquest organisme i no a la pòlítica genocida i colonial del seu govern i aliats.

Iran: "Els èxits de palestins són fruit de la resistència"


L'ambaixador de la República Islàmica de l'Iran al Líban, Ghazanfar Roknabadi, va felicitar el diumenge "la recent victòria obtinguda pels combatents de la resistència islàmica a Gaza enfront de les violacions i crims del règim d'Israel", i ha considerat que "els èxits assolits són resultat de la resistència mostrada pel poble palestí i la seva confiança en la voluntat de Déu".

Durant una reunió mantinguda amb el viceprimer ministre palestí, Mesbah Abudaer, a la capital libanesa, Beirut, Roknabadi reiterar la necessitat de conservar els referits èxits en l'actual situació crítica de la regió i impedir que l'enemic israelià i els seus agents menyscabin al moviment de resistència a la zona.

L'ambaixador iranià va condemnar, així mateix, les matances i violacions comeses pel règim israelià contra l'indefens poble de Gaza i va afirmar que l'Iran dóna suport al poble palestí i està disposat a ajudar els palestins a Gaza en tots els camps, com el trasllat de ferits, així com l'assistència mèdica, hospitalària i farmacèutica.

Per la seva banda, el viceprimer ministre palestí va agrair el suport i la postura adoptada per l'Iran cap a la qüestió palestina i va sostenir que el seu govern està orgullós de les relacions que manté amb l'Iran, a més de reiterar que el país persa és un front fort per a la resistència palestina.

Abudaer va sostenir que, després de la derrota soferta pel règim israelià davant de la resistència palestina, aquest vol dividir el poble palestí per debilitar els grups de resistència radicats a Palestina, especialment a Gaza, i va declarar que el poble palestí dóna suport a la resistència, ja que aquesta es troba en el seu millor moment.

Merkel guanya les eleccions al Sarre, però podria perdre el poder

L'Unió Cristiano Demòcrata (CDU) de la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha estat el partit més votat en les eleccions regionals celebrades al Sarre (sud-oest), amb el 35,2% dels vots, però no podrà governar amb el seu actual soci i membre minoritari del Govern federal, el Partit Liberal Demòcrata (FDP), que es queda sense representació, ja que ha aconseguit només l'1,2%, segons els resultats oficials definitius.

Així doncs, l'actual ministra-presidenta del Sarre, Annegret Kramp-Karrenbauer (CDU), haurà de pactar amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) si vol conservar el poder, ja que ha estat la segona força més votada, amb el 30,6 per cent dels sufragis. CDU (19 escons) i SPD (17) tindrien una clara majoria per governar en gran coalició.

"La gent del Sarre s'ha guanyat un govern estable. Han manifestat la seva preferència per una gran coalició i que em volen al meu com a ministra presidenta", ha assegurat Kramp-Karrenbauer.

No obstant això, l'SPD també podria formar una majoria si suma els seus 17 representants als 9 diputats de Die Linke (L'Esquerra), que ha recavado el 16,1% del suport.

Destaca la irrupció al Parlament del Sarre del Partit Pirata, que es converteix en la quarta força política del Sarre, amb el 7,4% dels vots (4 escons), per davant dels Verds, que han obtingut un just 5% que li permet entrar amb 2 escons, un percentatge lleugerament inferior al del 2006, víctimes d'un vot de càstig per haver format part de la coalició ultraliberal CDU-FDP-Verds de Kramp-Karrenbauer.

La participació ha estat del 61,5%, lleugerament inferior a la dels comicis del 2009, quan va votar el 67,6% del cens.

La Unió Cristiano Demòcrata (CDU), que governava fins ara aquest petit "Land" fronterer amb França en aliança amb els liberals i els verds i el Partit Social Demòcrata (SPD) van anunciar abans de la cita electoral la intenció d'aliar-se per formar el que a Alemanya es coneix com "gran coalició" i que ja va portar al desastre electoral de l'SPD castigat pel seu electorat per l'aliança neoliberal.

L'Audiència Nacional imputa per "delicte a la Corona" el coronel jubilat Martínez Inglés

L'Audiència Nacional espanyola ha imputat el coronel jubilat de l'exércit espanyol Amadeo Martínez Inglés (foto) per un presumpte "delicte contra la Corona", arran d'un article que va publicar el proppassat desembre i que van recollir diversos portals. Martínez Inglés, històricament molt crític amb la monarquia borbònica, atribueix la seva imputació -per la que haurà de comparèixer a declarar el 16 d'abril- a la "borratxera de poder que pateix la dreta espanyola, envanida, autoritària i a la vegada espantada per l'ingent tasca que té per davant".

L'article que li ha provocat la imputació, titulat: ¿Por qué te callas ahora?, va aparèixer com a conseqüència del silenci del rei Joan Carles arran de l'escàndol de suposada corrupció en què s'ha vist implicat de ple el seu gendre, Iñaki Urdangarin. En el text, a banda de qüestionar-li el seu silenci en el cas Urdangarin, el coronel també li demana al monarca que parla de les seves irregularitats i presumptes delictes comesos per ell mateix.

"Sí, tu, últim representant a Espanya de la banda de borratxos, puteros, idiotes, sense cervell, cabrons, nimfòmanes, dropos i malfactors que durant segles han conformat la forània estirp reial borbònica culpable del retard, la ignorància, la degradació, la pobresa, l'odi i la misèria generalitzada de centenars de generacions d'espanyols; presumpte malbaratador de fons públics per pagar festes sexuals; corrupte màxim en un país on, desgraciadament, la corrupció es mama des del bressol; impune artífex d'una descomunal fortuna personal que ningú en aquest país sap d'on ha sortit; vil colpista castrense en aquell recordat 23-F que vas organitzar in extremis per salvaguardar la teva detestable corona franquista,...", es pot llegir en l'article.

El coronel Martínez Inglés ja va denunciar a final de 2009 que les pressions de la Casa Reial espanyola van provocar la paralització de la publicació del seu llibre La Conjura de mayo. La rebelión de los generales franquistas. En l'obra, el coronel desgranava el veritable paper que va jugar la Corona en la planificació, organització i execució de l'anomenada maniobra involucionista del 23-F: "I això ha estat així, sens dubte, perquè en aquest llibre d'investigació històrica, trec per primera vegada a la llum sorprenents i inèdites revelacions sobre el cop militar que preparava l'extrema dreta castrense per al 2 de maig de 1981 i que va ser la causa real i única que l'entorn del monarca (els generals Armada i Milans del Bosch), engeguessin amb tota urgència una maniobra político-militar-institucional d'alta volada que la desactivés: la coneguda per polítics i periodistes “Solució Armada”.

Moció d'IU per frenar les reformes del PP contra l'educació pública

La portaveu parlamentària d'Educació d'IU, Caritat Garcia, adverteix que "resulta especialment greu que el ministre Wert anunciï canvis importants en el nostre model educatiu però no concreti les mesures i tampoc aclareixi les seves previsibles conseqüències d'índole organitzativa, curricular i econòmica". Izquierda Unida porta demà al Ple del Congrés una moció per la qual insta l'Executiu a "retirar la proposta de canvi de nom de 4rt curs d'ESO pel de primer de Batxillerat, reduint l'educació secundària obligatòria i ampliant innecessàriament el Batxillerat".

La moció que defensarà Caritat García és conseqüència de la interpel·lació que aquesta mateixa diputada va realitzar fa dues setmanes al Congrés al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i en ella s'inclou també la proposta per "realitzar una anàlisi de diagnòstic, amb la participació de la comunitat educativa i dels agents socials concernits, sobre els problemes que ofereix la Formació Professional actual, abans de proposar implantar cap modificació o un altre model de FP, com la FP dual alemanya, en un context laboral com l'espanyol que no té ni la cultura i ni el teixit empresarial germànic".

García Álvarez valora que "encara que el ministre ha descartat proposar una nova llei general educativa, l'anunci d'unes àmplies reformes que afectarien tant a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat, com a la FP, ha generat tota mena d'incògnites, dins i fora de la comunitat educativa, al voltant dels múltiples problemes i conseqüències que aquests canvis comportarien. Des d'IU busquem que el Govern faci marxa enrere a les seves pretensions, donada l'opacitat i l'obscurantisme de l'Executiu de la dreta amb els mateixos".

Per a la parlamentària d'Esquerra Unida, "resulta especialment greu que el ministre Wert anunciï canvis importants en el nostre model educatiu però no concreti les mesures que pensa prendre sobre l'ESO, el Batxillerat i la FP. A més, tampoc aclareix prou les seves previsibles conseqüències d'índole organitzativa, curricular i econòmica".

Amb la moció que es debatrà i votarà en el Ple de la cambra baixa Esquerra Unida busca també manifestar la seva rotunda defensa de l'ensenyament públic. A aquest objectiu va dirigit un altre dels punts que conté la iniciativa parlamentària presentada, en el qual es reclama a l'Executiu de Mariano Rajoy que acompanyi aquest diagnòstic exigit sobre l'educació amb "un estudi de viabilitat d'una xarxa planificada i suficient de centres de titularitat i gestió pública, que atengui la demanda educativa existent en FP, en les seves diferents etapes i modalitats, que compti amb tots els recursos pressupostaris i serveis necessaris, ampliant l'oferta de FP i obrint noves modalitats formatives que combinen estudi i pràctiques laborals retribuïdes".

Síria aprova un nou partit polític en el procés de reformes

El Govern sirià ha ratificat la sol·licitud d'establiment d'un nou partit polític anomenat "Síria Al-Watan". La notícia va ser anunciada el diumenge pel ministre de l'Interior de Síria, Mohammad Ibrahim al-Shaar, a la capital siriana, Damasc, després d'haver assistit a la Comissió d'Afers de Partits Polítics. El president Bashar al-Assad va aprovar el passat 28 de febrer una nova Constitució que va comptar amb el suport de la majoria dels votants en el referèndum celebrat el 26 de febrer per a ser aprovat.

El ministre de l'Interior sirià va afirmar que l'esmentat partit disposa del dret d'establiment, ja que ha complert amb tots els requisits essencials sobre això.

Les demandes de la resta de nous partits polítics també estan sent estudiades pel Comitè, en el marc de les reformes implementades pel Govern de Bashar al-Assad, va afegir el titular sirià.

La nova Constitució exclou l'article número 8 de l'actual Carta Magna, vigent des de 1973, en la qual es considerava al Partit Baas "el dirigent de l'Estat i de la societat", de manera que amb aquesta iniciativa el Govern sirià estableix un sistema multipartidista a Síria, a més de limitar els mandats presidencials a dos períodes de set anys.

Ali Abdallah al-Ahmad, un analista polític sirià, va destacar que les reformes van tenir lloc a "una etapa molt important".

"És important que els ciutadans sirians augmentin el seu protagonisme en la vida política i comencin a prendre decisions, ja que aquesta mesura facilita l'arribada de les opinions de la població al Parlament, on es poden discutir i posar en pràctica les seves idees d'una forma legal i democràtica", va concloure l'analista sirià.

D'altra banda, el president sirià ha anunciat que les eleccions parlamentàries es duran a terme el 7 de maig, constituint la tercera votació legislativa a Síria des que Bashar al-Assad assumís el poder el 2000, a més de ser les primeres sota el nou sistema multipartidista.

Noves vagues del sector públic a Alemanya per un augment del 6'5%

Alemanya viu una jornada més de vagues en el sector públic, aquesta vegada en els estats federats de Baden-Württemberg, Schleswig-Holstein i Mecklenburg-Pomerània Occidental, que afecta el transport públic, els serveis de salut i de recol·lecció de deixalles. Les vagues es produeixen en l'avantsala d'una nova ronda de negociacions entre sindicats i empresaris, que transcorrerà el dijous i divendres pròxims. La part patronal ha ofert un increment salarial de 3,3% vigent dos anys, més altres prestacions i els sindicats demanen un 6'5%.

El sindicat Verdi demana un augment de 6,5%, o de mínim 200 euros, i considera que la contraoferta rebuda és insuficient.

El dirigent d'aquesta agrupació, Frank Bsirske, va declarar que les possibilitats d'arribar a un acord encara són incertes, i no va descartar una acció conjunta amb el sindicat industrial IG Metall. "Això significaria que els dos més grans sindicats alemanys emplaçarien vaga a la vegada. Això mai ha succeït a la República Federal d'Alemanya", va afirmar Bsirske.

Cinc detinguts -dos de CiU i tres empresaris- pel cas Campió

La Guàrdia Civil, conjuntament amb l'Agència Tributària, està efectuant en aquests moments diversos registres a Barcelona en una operació relacionada amb el cas Campió. S'han efectuat cinc detencions, segons han confirmat fonts properes a l'investigació, entre ells dos alts càrrecs de la Generalitat. Es tracta del coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous (a la foto amb ulleres), que només portava vint dies en el càrrec, des que va rellevar Josep Maria Matas (CiU), destituït per un altre cas de corrupció amb l'ACM. L'altre alt càrrec detingut és Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, tots de CiU. I els tres empresaris són Ricard Puignou, ex-director general de Menta ITV; Sergi Pastor, ex-conseller delegat d'APPlus i director general d'Uprime Energy; i Sergi Alzina.

A més, romanen imputades dos alts càrrecs mérs de CiU però no detingudes: Margarida Gil, directora del Gabinet jurídic de la Generalitat i Assumpta Palau, directora general d'Assumptes contenciosos de la Generalitat.

Als detinguts se'ls acusa de falsedat documental i tràfic d'influències per aconseguir concessions d'estacions d'ITV a Catalunya, un negoci que Narcís Serra (PSC) va començar amb altes dosis de corrupció des de Caixa Catalunya amb el grup Carlyle.

A hores d'ara, agents de la Guàrdia Civil estan fent diferents registres a petició del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, que manté decretat el secret de sumari. L'operació en aquests moments continua oberta.

Les detencions es produeixen el mateix dia que està prevista la declaració de l'alcalde de Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch, davant del Tribunal Suprem com a testimoni pel cas Campió.

El 'cas Campió' esquitxa Oriol Pujol Ferrusola


Oriol Pujol Ferrusola, actual portaveu de CiU al Parlament català i fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, es troba en el sumari de la "Operació Campió", en un document de la Fiscalia de Lugo, com a contacte de l'empresari farmacèutic imputat Jorge Dorribo per intentar introduir-se en el negoci de la sanitat catalana que ara ja és en mans del seu cap, Boi Ruiz, conseller de CiU per la privatització i l'espoli de la Sanitat Pública.

El document, signat pel fiscal Javier Rey Ozores el passat 25 d'octubre, està dirigit a la jutge d'Instrucció Número 3 de Lugo, Estela San José, que investiga la trama fraudulenta per a l'obtenció d'ajuts públics, i en ell es fa un resum del cas per concloure que, respecte de José Blanco (PSOE), el ministeri fiscal creia que s'haurien de fer determinades proves pericials abans de remetre l'assumpte al Tribunal Suprem.

Concretament, i respecte a Oriol Pujol, l'escrit a què ha tingut accés Europa Press es limita a assenyalar, a manera de resum de la investigació realitzada a Dorribo que, "es van ampliar les inculpacions als fets relatius al possible tràfic d'influències en la concessió sanitària catalana, en la trama es va dur a la identificació com connivent d'Oriol Pujol Ferrusola".

http://noticies.sirius.cat/2012/03/el-cas-campio-esquitxa-oriol-pujol.html
http://noticies.sirius.cat/2012/02/josep-maria-matas-ciu-va-facturar-lacm.html

Desolació a la cúpula del PP davant el fracàs a Andalusia i Astúries

Mariano Rajoy va començar a descobrir ahir a la nit les conseqüències de governar un país mentint, enganyant i robant, tot i ocultar i falsejar la veritat per tots els mitjans per poder guanyar les eleccions. La política d'endolls a familiars ineptes i les mentides desvetllades en el seu afany privatitzador després de la victòria per estafa i engany de Cospedal i que Rajoy amagava, no li han servit a Andalusia i Astúries, on fins els seus van preferir abstenir-se abans de votar un partit feixista de mentiders, lladres i corruptes.

Quan va arribar a la seu del carrer Gènova amb la seva dona, Elvira Fernández, tots els dirigents el van veure "relajadísimo". Les dades que els arribaven d'Andalusia auguraven una majoria absoluta còmoda de 58 o 59 escons. Diversos ministres, dirigents del PP i fins i tot l'especulador Rodrigo Rato, un habitual de les nits electorals, es van acostar al despatx del president a celebrar una victòria històrica.

Però quan va començar el recompte, les cares d'alegria van començar a canviar. Després va arribar la desolació: Andalusia s'escapa de nou.

Un enorme decepció al qual se sumava el catastròfic resultat asturià: de nou tercera força. Un altre revés per a Rajoy en la seva lluita personal amb Francisco Álvarez Cascos, a qui ell va decidir apartar.

Javier Arenas va ser l'únic dels dirigents clau que mai va estar del tot segur. I per això va pressionar perquè Rajoy retardés a després de les andaluses les mesures més impopulars. Però Brussel·les, Angela Merkel i els mercats també pressionaven, i Rajoy va avançar la seva mesura més polèmica, la reforma laboral. Encara que sí va deixar les retallades més brutals dels Pressupostos per després d'aquests comicis.

La veritat és que l'estratègia va fracassar. Dolores de Cospedal tractava ahir a la nit de treure partit al fet que el PP ha guanyat les eleccions, però ningú podia dissimular una enorme decepció.

CaixaBank i Banca Cívica tanquen un principi d'acord de fusió

CaixaBank i Banca Cívica han tancat aquest diumenge, després d'un cap de setmana d'intenses negociacions, el seu acord de fusió. Així ho han confirmat a Efe fonts coneixedores del procés que han afegit que aquest dilluns serà ratificat per sengles consells d'administració. Segons aquestes mateixes fonts, citades per Efe, està previst que les dues entitats informin avui dels detalls de l'acord. Si es confirma, CaixaBank es convertiria en el primer banc espanyol per volum d'actius, amb més de 340.000 milions d'euros, per davant del BBVA després de la recent compra d'Unnim.

Les dues entitats van arribar el divendres, dia 23, a un "principi d'acord" de fusió, tot i que encara faltaven per concretar alguns punts, com el preu de canvi de les accions o el nou organigrama de l'entitat resultant.

Des de fa setmanes, CaixaBank i Banca Cívica mantenen contactes per a la seva possible fusió, encara que no va ser fins el 13 de març quan el grup que presideix Isidre Fainé va reconèixer, en una comunicació enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que estudiava la compra de Banca Cívica.

Aquesta entitat necessita fusionar-se, ja que no pot fer front per si sola a les noves dotacions de més de 2.000 milions que li exigeix ​​el Govern per sanejar el seu actiu immobiliari.

Amb l'adquisició de Banca Cívica, l'entitat catalana, a més de donar entrada al seu accionariat al banc sorgit de la unió de Caja Navarra, Caja Canarias, Caja Burgos i Cajasol, es converteix, almenys de moment, en la primera entitat financera per actius a Espanya.

Concentració antifeixista contra l'agressió a tres nois a Manresa

Ahir al vespre es va fer una concentració amb unes 500 persones a la plaça de l'Ajuntament de Manresa contra l'agressió feixista de divendres sota el lema 'Feixisme mai més'. Els organitzadors van voler expressar el rebuig a l'agressió d'un grup d'uns quinze neonazis que va apallisar tres joves que esperàven per entrar a un concert a la sala Stroika de Manresa amb barres i bengales. Un dels tres nois va quedar ferit greu i es troba ingressat a l'UCI a la Mútua de Terrassa després d'haver sortit del coma per un traumatisme cranioencefàlic.

Els mossos d'esquadra han confirmat l'agressió i l'estat greu d'un dels tres nois agredits pel grup de neonazis. Segons informen, estan seguint la pista dels agressors.

L'agressió es va produir una hora i mitja abans que comencés un concert dels grups KOP i Non Servium a fora de la sala, que es troba en un polígon de Manresa. Una quinzena de neonazis van baixar d'una furgoneta armats amb pals i bengales i, després d'agredir un grup de joves, van intentar incendiar un cotxe aparcat.

Més informació sobre les accions de l'extrema dreta, en aquesta entrevista amb Xavier Vinader: 'L'extrema dreta arriba allà on la gent d’uniforme no pot arribar'.

IU utilitzarà els seus escons perquè no governi Arenas a Andalusia

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara ha avançat que utilitzaran els seus escons perquè no governi el PP: "L'onada blava s'ha estavellat a Despeñaperros i en els Pics d'Europa", ha anunciat el líder d'IU, que ha valorat aquests resultats com la constatació que "Rajoy té un problema", el rebuig massiu a la reforma laboral: "El bipartidisme ha perdut aquestes eleccions a Andalusia i Astúries. Entra una mica més d'alegria a casa dels pobres", ha postil·lat.

Lara s'ha mostrat molt content pels resultats obtinguts en aquestes eleccions al convertir-se en la força clau per governar a Andalusia, on aquesta formació ha doblat els seus resultats, i haver crescut a Astúries.

"No ho estem fent del tot malament per forjar l'alternativa al bipartidisme ia les polítiques neoliberals" Des de la seu central d'IU a Madrid, el líder de la federació creu que els ciutadans han castigat la política neoliberal del PP i han "deslegitimat" els retallades socials i la reforma laboral i, en canvi, han demandat més esquerra per "contrarestar" aquestes polítiques d'ajust dur.

Així mateix, ha indicat que la seva formació ha augmentat un 65% el nombre de vots a Andalusia mentre que a Astúries han crescut un 35% sobre els vots en els anteriors comicis. Lara entén que, amb aquests resultats, IU "segueix guanyant confiança", i això és "senyal que no ho estem fent del tot malament per forjar l'alternativa necessària al bipartidisme ia les polítiques neoliberals que tant de mal estan fent a Europa i Espanya" .

Finalment, el líder d'IU ha assegurat que tant Iglesias com Valderas analitzaran a partir de les 18:30 els resultats després de les reunió de la comissió de l'Executiva Federal del partit a la seu de Madrid. "Perquè expliquin una valoració més àmplia", ha finalitzat.