diumenge, 9 de maig de 2010

Commemoració dels 65 anys de la Victòria!

Coincidint amb els actes commemoratius de l´alliberament del camp d´extermini de Mauthausen, ara fa 65 anys, amb la presència del senador i secretari general del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Joan Josep Nuet, 50 partits comunistes, entre ells el PCC, han signat el document: "Conmemorem el 65º Aniversári de la Victòria", promogut pel Partit Comunista de Portugal: El 9 de maig vam celebrar el 65 aniversari de la Victòria sobre el feixisme nazi -l'expressió més brutal i violenta del domini dels monopolis en un sistema capitalista en profunda crisi- que ha portat a la humanitat a un dels més grans desastres de la seva història, amb la barbàrie dels camps de concentració i la processó de la mort i la destrucció que la Segona Guerra Mundial va significar per a la gent.

Els comunistes van ser des del primer moment a la primera fila, mobilitzant i organitzant als treballadors i al poble per la resistència. La lluita anti-feixista comptà amb l'acció ferma i decidida acció dels comunistes, per la qual milions han donat la vida.

Per a la victòria sobre les hordes feixistes va ser crucial l'aportació heròica de l'URSS, el seu Exèrcit Roig i la seva gent, que va patir uns 26'6 milions de morts.

Va ser amb la victòria del 1945 i la formació del camp socialista quan milions d'homes i dones van començar la seva emancipació, l'alliberament de l'explotació, l'opressió i el colonialisme, i el moviment obrer ha assolit enormes èxits socials i polítics en el camí del progrés, mai abans aconseguits en la història humana.

En la situació actual, en temps de crisi profunda del capitalisme en l'ofensiva desencadenada per les organitzacions imperialistes, com l'OTAN i la UE arriba a la gent treballadora, la humanitat s'enfronta novament a grans perills resultants de l'agreujament de les contradiccions l'imperialisme, la cursa armamentista, l'enfortiment d'aliances militars i tractat en forma agressiva a imposar per la força l'augment de la brutal explotació, la precarietat de les relacions laborals, els acomiadaments, l'atur, la pobresa, la negació de satisfer les necessitats més bàsiques milions i milions d'éssers humans.

Per tant, instem a que marquen el 65 aniversari de la victòria sobre el feixisme nazi com una fita important en la lluita per la pau i contra la falsificació de la història monumental i anticomunista -que, com demostra la història, sempre és antidemocràtica- de tractar d'equiparar el feixisme amb el comunisme i eliminar el paper decisiu dels comunistes en l'alliberament dels pobles del jou nazi-feixista, i que té per objecte tipificar com a delicte, fora de la llei, i reprimir, no només els ideals i l'acció dels comunistes, sinó de tots els demòcrates que s'oposen a la dominació i l'explotació capitalista, la seva intenció és perseguir i castigar a tots els que d'alguna manera resisteixen i lluiten contra els monopolis i l'imperialisme.

Per a nosaltres, els comunistes, el que evoca el 65 aniversari de la Victòria és reafirmar la nostra profunda convicció en la lluita per l'emancipació social, la justícia dels nostres valors i els ideals dels llibertadors, és reafirmar la nostra determinació de lluitar contra les causes i les forces que estaven en l'arrel d'horror feixista, és reafirmar la nostra confiança indestructible en què el futur no pertany als que oprimeixen i exploten, ans als treballadors i el poble que resisteix i es lluita per l'emancipació de l'humanitat, de les cadenes de l'explotació de l'home per l'home i per una societat on els treballadors poquin gaudir de la riquesa total produïda per ells, el progrés social, la pau i el benestar. El futur no pertany al capitalisme, sinó al socialisme i el comunisme.

8 maig 2010

Els partits:

1. Partit Comunista Sud-africà

2. Partit Comunista Alemany

3. Partit Comunista d'Armènia

4. Partit Comunista de l'Azerbaidjan

5. PASTILLES Algèria

6. Partit Comunista d'Austràlia

7. Partit del Treball de Bèlgica

8. Partit Comunista de Bielorússia

9. Partit Comunista del Brasil

10. Partit Comunista del Canadà

11. Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

12. Partit Comunista de Xile

13. Partit Socialista dels Treballadors de Croàcia

14. Partit Comunista de Cuba

15. Partit Comunista a Dinamarca

16. Partit Comunista d'Espanya

17. Partit Comunista dels Pobles d'Espanya

18. Partit Comunista dels EUA

19. els partits comunistes a Catalunya

20. Partit Comunista de Filipines (PKP-1930)

21. Partit Comunista de Finlàndia

22. Nou Partit Comunista de la Gran Bretanya

23. Partit Comunista Britànic

24. Partit Comunista Unit de Geòrgia

25. Partit Comunista de Grècia

26. Nou Partit Comunista dels Països Baixos

27. Partit Comunista Obrer d'Hongria

28. Partit Comunista Marxista de l'Índia

29. Partit Comunista de l'Índia

30. Partit del Poble de l'Iran

31. Partit Comunista iraquià

32. Partit Comunista d'Irlanda

33. Partit Comunista d'Israel

34. Partit Comunista de Kazakhstan

35. Partit Comunista del Líban

36. Partit Comunista de Luxemburg

37. Partit dels Comunistes, Mèxic

38. Partit Popular de Palestina

39. Partit Comunista del Pakistan

40. Partit Comunista del Perú

41. Partit Comunista Portuguès

42. Partit Comunista de Polònia

43. Partit Comunista de Kirguizistan

44. Partit Comunista de la Federació de Rússia

45. Unió de Partits Comunistes - PCUS - Rússia

46. Partit Comunista de Síria

47. Partit Comunista de Suècia

48. Partit del Treball (EMEP), Turquia

49. Partit Comunista d'Ucraïna

50. Partit Comunista de Veneçuela
8 maig 2010


Comemoremos os 65 anos da Vitória!

A 9 de Maio comemorara-se o 65º aniversário da Vitória sobre o Nazi-fascismo – a mais brutal e violenta expressão do domínio dos monopólios, num sistema capitalista em profunda crise -, que conduziu a Humanidade a uma das maiores catástrofes da sua História, com a barbárie dos campos de concentração e o cortejo de morte e destruição que a Segunda Guerra Mundial significou para os povos.

Die Linke entra al Parlament Renà

El partit d'Angela Merkel ha perdut Renània-Westfàlia. El ministre president d'aquest estat, Jurgen Rüttgers, ha admès la seva amarga derrota, i els socialdemòcrates tornen a governar en aquest land, el més poblat i el més industrial del país, després de cinc anys a l'oposició. D'acord amb les primeres projeccions de vot de la televisió pública ZDF, l'SPD té un 34,8% -davant el 37,1% de 2005-, enfront del 34,5% de la CDU de Merkel -un 44,8%, al 2005. Els Verds (Die Grünnen), potencials socis de l'SPD, s'han disparat al 12,5% i dupliquen amb això els resultats obtinguts cinc anys enrere, mentre que L'Esquerra (Die Linke) hauria aconseguit un 6% i obtindria així, per primera vegada, representació a la cambra renana.

Daltabaix per democristians de la cancellera, que han perdut un 10% de vots, però també per al partit liberal, coaligat a Berlín amb Merkel, que no guanya a penes suports a Renània.

Vot de càstig clar doncs per als dos partits en el govern, immediatament després de l'aprovació del pla d'ajudes a Grècia, que molts ciutadans segueixen sense aprovar -tal com s'ha fet i per diferents raons enfrontades- i que temen tindrà greus conseqüències per al benestar futur de la República Federal.

Al marge de com es decanti aquest virtual empat, queda clar que la CDU no podrà renovar la seva aliança en el govern renà amb els liberals, i perdrà el control de la cambra de representació territorial.

El primer test de Merkel


El Partit Liberal (FDP), soci de coalició de la CDU tant en aquest "Land" com a Berlín, hauria quedat en un 6,5%, aproximadament el mateix percentatge que el 2005.

Els comicis d'aquest "Land", el més poblat del país amb 18 milions d'habitants, eren el primer test davant les urnes per a la coalició de centre-dreta que lidera Merkel, des de la seva reelecció com a canceller a les generals de 2009.

Els sondejos apuntaven des de feia mes i mig el relleu de l'aliança entre la CDU i el FDP que ha governat aquest estat federat des de 2005, arrossegada per la mala imatge del govern de Merkel amb els seus socis naturals, els liberals, que han anat de dissens en dissens des de la seva arrencada, set mesos enrere.

Els pronòstics en contra es van precipitar les últimes setmanes, arran de la gestió de la crisi grega per part de Merkel, que d'actuar de fre als plans de salvament dels seus socis de la UE va passar a aprovar el pla de rescat del que Alemanya serà el primer contribuent de la UE, amb 22.400 milions d'euros en tres anys.


El partido de Angela Merkel ha perdido Renania-Westfalia. El ministro presidente de este estado,Jurgen Rüttgers, ha admitido su amarga derrota, y los socialdemócratas vuelven a gobernar en este land, el más poblado y el más industrial del país,después de cinco años en la oposición.

De acuerdo con las primeras proyecciones de voto de la televisión pública ZDF, el SPD obtuvo un 34,8% -frente al 37,1 por ciento de 2005-, frente al 34,5% de la CDU de Merkel -un 44,8% en los anteriores comicios.
Para leer más ir a enlace:

Madrid financia l'escola privada sectària

La Comunitat de Madrid ha cedit una parcel.la pública de 15.000 metres quadrats per l'escola Arenals, gestionada per una fundació de l'Opus Dei, que separarà els alumnes segons el sexe. Les raons que al.lega el centre d'estudis és que: "Les noies maduren biològica i psíquicament abans que els homes, que resulten perjudicats en les aules coeducatives" i, a més, que: "Solen presentar més problemes de falta de motivació, frustració, ansietat i fins i tot agressivitat". El Govern d'Esperanza Aguirre va cedir fa un any una altra parcel.la a Alcalá de Henares per a un centre que aplica la mateixa política d'aïllament per sexes, i que va comptar amb el suport d'aquest Ajuntament.

En el cas de Arroyomolinos, l'administració local no comparteix aquesta idea: "No em sembla bé que es separi als nens i nenes", va admetre aquest divendres el regidor d'Educació, el popular Francisco Ferrero.

"Escoles segregadores"

La portaveu socialista a l'Assemblea de Madrid, Maru Menéndez, va rebutjar "aquest tipus d'escoles segregadores" i va acusar el Govern regional de buscar "una escola pública subsidiària". Per la seva banda, el diputat del PSM Mario Salvatierra va intervenir en el ple de dijous contra "aquest model d'educació asocial" i va assegurar que el PSOE "no concertarà amb centres que discriminin als seus alumnes per sexe, religió, orientació sexual o de ètnia".

Cobrarà 170 euros mensuals

L'escola Arenals cobrarà 170 euros mensuals, que justifica amb "serveis complementaris", com el bilingüisme, la tutoria o el gabinet d'orientació, que els públics ofereixen de forma gratuïta. La Llei Orgànica d'Educació (LOE) assenyala que les escoles concertades, com les públiques, han de oferir educació sense cap cost, però hi ha centres que disfressen els cobraments com a "quotes voluntàries".

Pagaments voluntaris

Alfons Aguiló, promotor del projecte a Arroyomolinos, va explicar que el cost justifica serveis voluntaris que es presten "fora de l'horari lectiu", com més hores d'anglès o més temps per a les tutories, i, a més, serveix per afrontar despeses corrents com llum, aigua o calefacció que l'administració només cobreix als centres públics.



(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)

"Que paguin la crisi els que la van crear"

El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, va lamentar ahir que el Govern hagi optat per una "sortida neoliberal" de la crisi, a l'acceptar la "dictadura dels mercats", i va posar com a exemple la "privatització de les caixes d'estalvi "que pretén dur a terme l'Executiu en col.laboració amb el PP, així com la proposta d'una reforma laboral que "pretén abaratir l'acomiadament". Durant la presentació del Consell Polític Federal d'IU, Cayo va criticar que el president del Govern estigui "creuat de braços" en el moment en què més atur hi ha, per el que el va instar a: "Posar noms i cognoms" als beneficiaris de la mateixa perquè aquesta situació la paguin "els que l'han creat".

Quant a la reforma de la Llei d'Òrgans Rectors de les Caixes d'Estalvi (LORCA), va denunciar la intenció de l'Executiu de "obrir les portes a la privatització de les Caixes d'Estalvi" i va assenyalar el paradoxal que, segons ell, és que el PP i el PSOE "s'hagin posat d'acord".

En aquest sentit, va retreure al PSOE que intenti "un gir sistemàtic a la dreta" com, al seu parer, va passar també amb la reforma electoral o el pacte educatiu, sobretot quan els populars després "donen amb les portes a la nassos perquè no els interessen els pactes, sinó arribar a la Moncloa ".

Per la seva banda, el secretari federal d'Economia i Ocupació d'IU, José Antonio García Rubio, va resumir la proposta de la coalició pel que fa a les caixes d'estalvi, que planteja "la construcció d'un sistema públic de caixes d'estalvi, vinculat al territori , sota la forma d'empreses públiques ", així com s'oposa a" l'aprovació de quotes participatives amb drets polítics "i la possibilitat de fusions entre caixes de diferents comunitats autònomes.

Sobre això, el responsable de matèria econòmica de la coalició va recordar que amb un petit paquet es pot controlar una institució, com és el cas del president del Banc Santander, Emilio Botín, que "no té més del 5%".

D'altra banda, Lara va qualificar de "impresentable" la reforma laboral que proposa el Govern ja que, al seu parer, "no crearà ocupació" i va a "abaratir l'acomiadament". Per això, va demanar als sindicats que "donin la batalla" sobre això.

"GRÈCIA SOM TOTS"

El coordinador federal d'IU es va mostrar en contra del pla de rescat aprovat per la Unió Europea (UE) per Grècia per considerar una "tortura" en no concedir el país hel · lè crèdits a l'1%, "com se'ls dóna el Banc Central Europeu ( BCE) a la banca ".

"Grècia som tots", va defensar Lara, per a qui resulta "urgent" reformar el BCE i també el Banc d'Espanya. "Primer van venir a buscar el poble grec i després ...", va deixar en l'aire el dirigent de la coalició.

Per això, el coordinador executiu de Política Internacional, Willy Meyer, va destacar la "necessitat de comptar amb agendes comuns internacionals" per fer front a la conjuntura econòmica internacional, opinió que va ser compartida per la dirigent del partit grec Synaspismos, Panayot Manú, que va participar en la presentació de la reunió del màxim òrgan de direcció.


El coordinador federal de Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, lamentó ayer que el Gobierno haya optado por una "salida neoliberal" de la crisis al aceptar la "dictadura de los mercados" y puso como ejemplo la "privatización de las cajas de ahorro" que pretende llevar a cabo el Ejecutivo en colaboración con el PP, así como la propuesta de una reforma laboral que "pretende abaratar el despido".
Para leer más ir a enlace:

Avui es juga el futur de l'euro a l'U.E.

Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg i cap de l'Eurogrup, no té fama de tendir a l'exageració. Però les paraules que va pronunciar a la matinada d'aquest dissabte, al final d'una cimera extraordinària a Brussel.les, van ser dràstiques, va parlar d'un: "Atac organitzat a nivell mundial contra l'euro", puntualitzant que "la situació en què ens trobem és molt greu". Bé, Sirius va publicar l'entrevista on José Socrates, des de Portugal, ho deia ben clarament, el passat 8 de febrer, el qual deixa a l'U.E. com un aparell lent, poc eficient i incapaç de pendre les determinacions que calen a la velocitat adequada: Qui vol Europa en crisi? Els EUA i la City contra els eurosocialistes
http://noticies.sirius.cat/2010/02/qui-vol-europa-en-crisi-els-eua-i-la.html

Angela Merkel comparteix el diagnòstic: "Comprovem que hi ha un alt grau d'especulacions contra l'euro, com un tot", va dir la cancellera alemanya. I finalment va coincidir també amb els seus parells en què, per garantir l'estabilitat de la moneda comuna europea, a més de les "accelerades consolidacions pressupostàries", també s'ha de crear un "instrument comunitari".

"L'euro és Europa"

Moltes de les frases pronunciades al final de la cimera, en què l'aprovació formal del paquet d'ajuda per a Grècia va quedar gairebé relegada a segon pla, van tenir rivets històrics. Mentre el president de la Comissió de l'UE, José Manuel Durao Barroso, prometia que es defensarà l'euro "costi el que costi", el president francès, Nicolas Sarkozy, sentenciava: "L'euro és Europa, i no la podem deixar a mercè dels especuladors".

La pressió dels mercats no ha deixat als governants europeus major marge per a la dissonància i així, encara que amb un parell d'hores de retard, s'ha comunicat finalment l'acord que conduirà a la reforma de l'entrada en circulació l'euro. De moment, es tracta de crear un mecanisme per rescatar els països que perillin, més enllà de Grècia. I aquest haurà de quedar a punt amb pressa, abans de l'inici d'una nova setmana en els mercats financers.

Mecanisme de rescat


La tasca va ser encomanada als ministres de Finances de la Unió Europea, que es reuniran aquest mateix diumenge per afinar els detalls. Les bases de què disposen són àmplies: D'acord amb la declaració de la cimera, tant el Consell com la Comissió i el Banc Central Europeu estan d'acord en "utilitzar tots els recursos disponibles per garantir l'estabilitat de l'euro".

Una possibilitat seria, per exemple, que la Comissió Europea prengués en els mercats financers internacionals crèdits a taxes més baixes que els països oscil.lants, per a després fer-los arribar aquests fons (amb meyns cost pels països atacats o amb problemes). Tampoc es va descartar de pla que el Banc Central Europeu pogués tenir un paper en el sistema de rescat, la qual cosa posa una mica nerviosos als que es preocupen per la seva independència.

Més enllà de les formes concretes que adopti el sistema, els europeus almenys ja han deixat clar que defensaran la seva moneda a ultrança.


Jean-Claude Juncker, primer ministro de Luxemburgo y jefe del eurogrupo, no tiene fama de tender a la exageración. Pero las palabras que pronunció en la madrugada de este sábado, al término de una cumbre extraordinaria en Bruselas, fueron drásticas: habló de un “ataque organizado a nivel mundial contra el euro", puntualizando que "la situación en la que nos encontramos es muy grave".

Angela Merkel comparte el diagnóstico. "Comprobamos que existe un alto grado de especulaciones contra el euro como un todo", dijo la canciller alemana. Y finalmente coincidió también con sus pares en que, para garantizar la estabilidad de la moneda común europea, además de las "aceleradas consolidaciones presupuestarias", también debe crearse un "instrumento comunitario".
Para leer más ir a enlace: