diumenge, 12 de setembre de 2010

Els bancs obligats a guardar més reserves

Governadors dels bancs centrals i supervisors de vint-i-set estats han acordat avui d'endurir els requisits de solvència bancària amb la intenció de millorar la solidesa del sistema financer. El pacte, anomenat Basilea III, ha estat ratificat per tots els assistents, amb el president del Banc Central Europeu, Jena-Claude Trichet al capdavant. L'acord augmenta fins al 7% del capital total les reserves que haurà de tenir disponible cada institució financera; el triple del percentatge actualment en vigor. A més, també incrementa fins al 4,5% (més del doble del 2% actual) l'índex Tier-1, que es fa servir pels reguladors per evaluar el sanejament d'un banc. Foto: Juan Carlos González: 11-S a Coloma de Gramenet.

Finalment, l'acord estableix una nova reserva, denominada 'conservació de capital', del 2,5% del volum total per damunt de les reserves Tier-1.

Les noves normes començaran a introduir-se el gener de 2013, i estaran en vigor plenament el gener de 2015. La reserva de conservació s'implantarà entre el gener de 2016 i el gener de 2019.

Les noves normes, que exigeixen que els bancs reservin més capital per fer front a crisis, hauran de ser discutides i ratificades durant la cimera de caps d'estat i de govern del G-20, que es farà al novembre a Corea del Sud.

Bèlgica: 13 nois es suicidaren pels abusos d'eclesiàstics catòlics

L'Església catòlica belga, esquitxada des de fa mesos per escàndols de pedofília, va publicar el divendres els testimonis inèdits de 124 víctimes, en un informe que conclou que "cap congregació" religiosa queda al marge. L'informe és fruit de sis mesos de treball per part d'una comissió interna, establerta per l'Església i dirigida per un psiquiatre infantil, Peter Adriaenssens, que va recollir 475 queixes: "És el dossier Dutroux de l'Església", va afirmar el psiquiatre, comparant les revelacions de l'informe amb la commoció que va causar a Bèlgica el cas de Marc Dutroux, condemnat el 2004 a cadena perpètua per la violació de sis nenes i adolescents, la mort de quatre d'elles i l'assassinat d'un còmplice, dades del qual es trovaren a l'escorcoll del bisbat de Bruges. El bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe (foto), va reconèixer haver abusat sexualment del seu nebot entre 1973 i 1986. Entre els testimonis més commovedors, el document de 200 pàgines revela que 13 víctimes es van suïcidar, una decisió que va tenir a veure amb "els abusos sexuals d'un sacerdot".

Una altra persona, en aquest cas la parella d'una víctima, també va acabar amb la seva vida, mentre que altres sis persones que van viure semblant experiència durant la seva infància van cometre temptatives de suïcidi, revela l'informe.

124 "supervivents"

L'informe, que conté els testimonis anònims de 124 "supervivents" -terme utilitzat per la mateixa comissió-, subratlla que els abusos sexuals a la majoria de les víctimes es van iniciar als 12 anys, però que també hi ha casos de nens que van patir vexacions als 2, 4, 5 i 7 anys.

La descripció que fan les víctimes dels autors dels abusos és generalment imprecisa, a causa dels anys que han transcorregut des que van ocórrer els fets, però, després de les verificacions pertinents, la comissió va determinar que 102 eren membres d'una congregació religiosa.

Totes les congregacions implicades

"Es pot dir que cap congregació queda al marge dels abusos sexuals a menors per part d'un o diversos dels seus membres", detalla l'informe.

La comissió explica haver rebut un gran nombre dels testimonis, en principi prescrits des del punt de vista penal, després de la dimissió forçada, el 23 d'abril, del bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, que va reconèixer haver abusat sexualment del seu nebot entre 1973 i 1986. Dos de cada tres persones que es van presentar davant la comissió eren homes.

Una dona, víctima dels abusos d'un sacerdot quan tenia 17 anys, explica en l'informe que va tractar d'acudir en ajuda d'un bisbe el 1983, que li va respondre: "Deixeu de mirar-lo, així la deixarà tranquil.la".

Les víctimes dels sacerdots pederastes belgues, mig miler segons un informe revelat aquesta setmana, demanaran indemnitzacions econòmiques a l'Església catòlica


L'advocat d'una trentena de víctimes, Walter Van Steenbrugge, va declarar que els seus clients buscaran justícia per la via civil ja que la majoria de delictes han prescrit (es van cometre en els anys seixanta, setanta i vuitanta): "Les víctimes tenen dret al seu reconeixement ia ser compensades", va dir ahir a la nit al telenotícies belga de la RTBF Van Steenbrugge.

Aquest divendres es van presentar les conclusions de la comissió Adriaenssens de recerca d'abusos sexuals en el si de l'Església belga, i va revelar que 475 nens i nenes van patir abusos i d'ells 13 es van suïcidar.

Al llarg de 200 pàgines es succeïen els testimonis d'antics alumnes de internats religiosos víctimes dels abusos i es denunciava una llei del silenci a la cúpula eclesiàstica belga, coneixedora de molts casos, durant dècades.

Algunes víctimes deien haver sentit amb renovades forces per denunciar els seus foscos traumes d'infància després que el papa Benet XVI hagués censurat públicament l'ex bisbe de Bruges, acusat d'haver violat el seu propi nebot.

Quaranta-vuit hores després de la presentació de l'informe -pel psiquiatre infantil i exdirector de la comissió, Peter Adriaenssens-, el cardenal belga Godfried Danneels deia sentir-se "xocat" per que ha passat en una de les poques reaccions escoltades per l'Església belga.

I és que la magnitud dels abusos sexuals a l'Església belga han portat a Adriaenssens a titllar aquest episodi com "el cas Dutroux de l'Església" en referència al pederasta i assassí de nenes Marc Dutroux.

El partit socialista belga ha demanat que Adriaenssens present el seu informe al Parlament per a la seva discussió pels grups polítics, mentre que els cristianodemòcrates han proposat la creació d'una cèl.lula d'ajuda psicològica a les víctimes.

Herrera: "Per garantir la cohesió nacional i social cal superar la crisi"

El candidat de la coalició ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, ha advertit que la cohesió nacional a la qual ha d'aspirar Catalunya: "És indissociable de la cohesió social" i per tant, la cohesió nacional passa per superar la crisi econòmica."És una diada especial perquè hi ha dues circumstàncies que la fan atípica: el repte nacional després d'una sentència que trenca no només l'Estatut sinó el pacte constitucional i per la crisi econòmica que pot afectar a la cohesió social", ha afirmat el candidat de la coalició. Herrera ha encapçalat la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova de Barcelona en motiu de l’Onze de Setembre i ha estat acompanyat pel diputat d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, i el conseller per la coalició Joan Saura.

Herrera ha apostat també per una “reforma constitucional en profunditat” i feta “amb el consens des de Catalunya” amb l’objectiu de canviar “l’statuts quo” i “el trágala” que ve de Madrid. També ha reclamat “la necessitat d’un nou pacte constitucional amb l’estat que ens faci avançar i que no ens faci caure en falses sortides endavant ni tampoc en el manteniment de l’statuts quo”.

Després de l’ofrena floral, els líders de la coalició s’han desplaçat fins a la plaça de la Cascada del Parc de la Ciutadella on s’ha fet l’acte commemoratiu en motiu de l’Onze de Setembre. La llengua catalana ha estat l’eix bàsic d’aquest acte.

Ofrena Floral a la tomba de Rafael Casanova


Un altre dels escenaris de la Diada és Sant Boi de Llobregat on hi ha la tomba de Rafael Casanova. La diputada d’EUiA, Mercè Civit, ha participat a l’ofrena floral de la formació acompanyada de la responsable de la formació al Baix Llobregat, Idoia Baixench.

Salvador Allende, l’altre protagonista


L’Onze de Setembre és també el dia que es commemora la mort del que va ser president de Xile, Salvador Allende. Per recordar la seva figura, una representació d’EUiA de Barcelona encapçalada per la seva coordinadora i delegada de salut a l’Ajuntament de Barcelona, Isabel Ribas, ha assistit a l’acte celebrat a la plaça Salvador Allende del districte d’Horta Guinardó. Enguany s’ha commemorat el 40è aniversari de la seva elecció com a president de Xile. L’acte ha comptat, també, amb la presència del candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera.

Celebració de l'Eid


Al migdia, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, i la responsable de l'àrea de Solidaritat i Pau, Àngels Tomàs, s'han desplaçat fins al barri de Gràcia per celebrar amb la comunitat palestina l'Eid o també conegut com la fi del Ramadà. Tots dos han dinat amb comunitat i han commemorat, també, la Diada nacional de Catalunya.

Miralles: Una Diada “del compromís i no de la lamentació”

El diputat al Parlament d'ICV-EUiA Jordi Miralles ha remarcat, durant la manifestació en motiu de l’Onze de Setembre, que la Diada d’enguany és la: “Del compromís i no de la lamentació”. Miralles ha apel·lat al “compromís social i també de país” exigint el compliment íntegre de l’Estatut. En aquest sentit, el també diputat al Parlament ha recordat que la Diada d’aquest any “no té res a veure amb la de l’any passat” ja que, d’una banda, “venim de la sentència del Tribunal Constitucional” i, de l’altra, “estem a pocs dies de la vaga general del 29 de setembre i de les eleccions”.

El coordinador general d'EUiA ha defensat "el dret a decidir dels catalans i l'aposta pel model federal i plurinacional d'ICV-EUiA" i també ha recordat que el compromís de la seva formació és amb una Catalunya plural i social. Per aquest motiu, Miralles ha cridat a la “defensa dels drets socials i nacionals” i ha recordat que el 29 de setembre, dia de la vaga general, és una bona oportunitat per sortir al carrer i reclamar al govern espanyol una rectificació de la seva política econòmica.

EUiA ha participat a la tradicional manifestació en motiu de l’Onze de Setembre i ho ha fet amb un lema propi “Més drets nacionals, més drets socials”. Miralles ha estat acompanyat pel senador i la diputada d’EUiA, Joan Josep Nuet i Mercè Civit, i una nodrida representació del partit.

Albiol: "El patrimoni religiós ha de passar a mans públiques"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera que el patrimoni històric i artístic de caràcter religiós deuria passar a mans publiques per a la seua rehabilitació i manteniment, i critica la decisió de la Diputació de regalar a una institució privada i confessional, com l’església catòlica, mes de 400.000 euros. La diputada assegura que la seua formació no està en contra de la restauració o rehabilitació del patrimoni arquitectònic de caràcter religiós a les nostres províncies. “Molts d’aquests edificis són indubtablement, de gran valor artístic, i mereixen ser mantinguts per que tots puguem seguir gaudint d’ells”, recalca: “Aquests bens deurien ser propietat pública, propietat de tots, si reben diners de les administracions”.

“El que no considerem convenient dins d’un estat laic són les suculentes subvencions que el Partit Popular regala a l’església per a que restaure patrimoni propietat exclusivament seva”, assegura Albiol. “L’església ja obté prou beneficis econòmics per part de l’estat i d’altres administracions, a mes d’exempcions fiscals”, i considera, exagerats els guanys que obté aquesta organització confessional de les administracions públiques anualment.

“Si els diners de tots i totes van destinats a restaurar aquests bens religiosos, i o repetim, molts d’elles vertaderes obres d’art, des del seu punt de vista arquitectònic o artístic, deuria de ser en conseqüència propietat de tots els ciutadans i ciutadanes”, argumenta la representant d’esquerres.