dimecres, 11 de setembre de 2013

El delegat del Govern a Madrid condemna l'assalt feixista

El delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch i Bessa, ha condemnat l'assalt violent que ha patit aquest dimecres la representació de la Generalitat a la capital de l'Estat i ha assegurat que els fets són "un intent d'impedir el diàleg i la paraula" i provenen d'una Espanya que prové dels moments més tristos de la transició. Amb tot, segons el delegat, és un "fet marginal" que l'únic que fa és "fer-nos més forts" en la idea que "l'única via és el diàleg, la manifestació pacífica, la democràcia i la tolerància i respecte". La Delegació del Govern presentarà una denúncia pels fets, que han provocat 5 ferits, el càmara de Tv3 i hi ha 1 nena de 4 anys afectada pels gasos.

En declaracions a l'ACN, ha explicat que ha estat una acció ràpida que s'ha produït quan estava a punt de començar a parlar. Segons ha apuntat, els membres dels col·lectius d'extremadreta han esbotzat la porta i s'han obert pas violentant els guàrdies de seguretat privada.

Segons el delegat, l'objectiu dels assaltants era "rebentar l'acte" i per aquest motiu un cop han destrossat el mobiliari que hi havia a la delegació han abandonat la delegació. Amb tot, durant l'assalt han agredit el diputat d'Unió Josep Sánchez-Llibre i han ferit un camera de TVC, que ha hagut de ser hospitalitzat.

El balanç, segons el delegat, és que cal reafirmar-se que "el diàleg és el camí, que la paraula és la manera d'entendre's, i el respecte del contrari és l'única manera de conviure i d'assolir objectius".

Un grup feixista assalta la celebració de la Diada de Catalunya a Madrid

Un grup de feixistes ha irromput al crit de "Catalunya és Espanya" en el centre cultural Blanquerna, que acollia l'acte de celebració de la Diada de Catalunya a Madrid i al que assistien unes 40 persones, amb algunes de les quins han forcejat.

Els assaltants, lligats a grups falangistes del conegut admirador de UPyD Ynestrillas, han romàs en la llibreria amb prou feines un minut, han agredit als presents, han tirat la senyera, han trencat les llunes del local i han tirat les prestatgeries, a més de llançar gasos lacrimògens, segons testimonis presencials i la confirmació posterior de la Policia.

Els nazis han entrat per la porta principal del centre cultural, situat al madrileny carrer d'Alcalá, i s'han dirigit directament al saló d'actes, en la planta inferior, al crit de "No ens enganyen, Catalunya és Espanya". Allí, han començat a empènyer als assistents, fins a situar-se en l'estrada, on han exhibit tres banderes d'Espanya. En sortir, segons els testimonis, han copejat a un jove i han forcejat amb una altra persona, mentre que altres assistents han rebut empentes, entre ells el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre, qui s'ha encarat amb els assaltants.

Els treballadors del centre cultural Blanquerna han desallotjat als assistents a l'acte, convocat pel delegat de la Generalitat a Madrid, Josep María Bosch, i al que assistien diversos diputats i el senador del PNB, Iñaki Anasagasti. La Policia ha acudit després de rebre la trucada de la directora de Blanquerna que ha advertit de la presència de "ultres neonazis" en el local, però els atacants ja s'havien marxat i no s'ha produït cap detenció, han confirmat fonts policials.

El delegat de la Generalitat s'ha referit en el seu discurs a l'ocorregut i ha dit que, després de l'incident, es reafirma més "en la necessitat d'insistir o persistir en el dialogo; és l'única solució i l'única via". Bosch, que acaba d'accedir al càrrec, ha destacat en aquest sentit la importància de celebrar el dia nacional de Catalunya amb representants de l'Estat a Madrid.

La Via Catalana ja és un crit davant l'història: 400 kms de veus i mans enllaçades per l'independència

El que semblava una idea massa ambiciosa ja és una realitat. En l'hora simbòlica de les 17.14 hores, i malgrat l'amenaça constant de pluja -encara que a última hora ha sortit el sol-, més de 1.600.000 persones segons Interior han enllaçat les seves mans per formar una llarga cadena humana que ha envaït tot el territori català de nord a sud, des del Pertús, localitat francesa fronterera amb La Jonquera, fins a Vinarós, ja a Castelló, passant bona part de la costa catalana. Foto de la Via Catalana... a Bangkok (Tailàndia).

Després d'una jornada matinal protagonitzada pels polítics i els actes institucionals, el protagonisme de la Diada ho han pres a la tarda -com ja va ocórrer l'any passat- els ciutadans participant en la trucada Via Catalana que ha creuat un total de 86 municipis.

Les imatges aèries de televisió a mitja hora del punt horari simbòlic ja mostraven com s'anava dibuixant una enorme cadena groga en els punts més neuràlgics del territori, al llarg de gairebé 800 trams situats en la seva majoria seguint les carreteres N-II i N-340.

D'aquesta forma; la Sagrada Família, la platja de Barcelona, el Camp Nou, la catedral de Girona, el Teatre-Museu Dalí de Figueres, l'autovia del Maresme, l'arc de Berà de Tarragona, el pont sobre l'Ebre d'Amposta i molts altres llocs de postal han estat escenari d'una massiva manifesrtación pacífica. La plaça Catalunya, epicentre, on se celebren els actes de la cadena, presentava un ple absolut a una hora de l'inici. Puntualment, han repicat les campanes de la Seu Vella de Lleida, que han marcat l'inici de la Via com a compensació per ser l'única província per la qual no transcorre. I la cadena es va fer.

Després de donar-se les mans, en plaça Catalunya s'han pogut escoltar les famoses paraules que el violoncel·lista Pau Casals va pronunciar davant la seu central de les Nacions Unides en 1971, proclamant que Catalunya va ser la major nació del món. En la cerimònia en el centre barceloní, el Orfeó Català ha interpretat la Novena Simfonia de Beethoven -himne de la UE- i el Cant de la Senyera. Els parlaments han anat a càrrec del filòsof Xavier Rubert de Ventós, des del Pertús; l'actriu Marina Comes, des d'Amposta, i la presidenta de la Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), Carme Forcadell, des de la plaça Catalunya.

En la seva arenga, una emocionada Forcadell ha reclamat "coratge i valentia" als polítics per encarar el procés sobiranista i ha reclamat una consulta per 2014 "sense dilació". "Davant accions històriques, són necessàries decisions històriques", ha proclamat. Les seves paraules han acabat amb la interpretació solemne de l'himne català Els Segadors.

Encara que aquestes últimes setmanes es va témer per l'èxit de la convocatòria en quedar trams buits en territoris amb molt poca densitat de població, especialment en les Terres de l'Ebre, les crides d'última hora han fet efecte i els catalans s'han desplaçat massivament a tots els trams, cosa que, per cert, ha provocat importants retencions durant tot el matí, especialment a la província de Tarragona.

D'aquesta forma, la imatge que volia projectar l'organització de la cadena, la Assemblea Nacional Catalana (ANC), i a la qual no ha renunciat el Govern de la Generalitat, ja està en els principals periòdics i mitjans de comunicació internacioneles. El món haurà pogut doncs observar i treure les seves conclusions, desig que expressava al matí el president Artur Mas.

També Moncloa i el mateix Palau de la Generalitat, de ben segur, prendran nota de la capacitat de convocatòria que té el soberanisme català. Cap altre moviment polític a Catalunya és capaç de mobilitzar a tantes persones entorn d'una sola idea. A més, una cadena d'aquestes característiques, que reclamava una alta capacitat d'organització logística, tenia moltes opcions de fracassar després de l'èxit de la manifestació massiva de la passada Diada, que molts van veure com un calentón patriòtic. Gens més lluny de la realitat: els catalans que s'han sentit al·ludits han acudit puntualment als seus trams i han envaït d'ambient festiu i familiar una Diada meteorològicament grisa.

Editorial de l'Avant: "En guerra!"

Editorial de l'Avant, Òrgan d'Expressió del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), en motiu de la diada nacional de 2013.
En guerra!
Estem en guerra contra els especuladors i els polítics que han creat aquesta crisi, contra els qui dicten les retallades socials, contra els qui ens condemnen a l'atur i el treball precari, contra els qui desnonen famílies, contra els qui tanquen escoles i hospitals, contra els que privatitzen els serveis i els recursos. Estem en guerra per protegir el treball digne, l'educació, la salut, la universitat, les pensions, el dret a l'habitatge, els serveis públics i universals que hem conquistat amb segles de lluita. Estem en guerra contra el capitalisme, a favor d'un sistema més just, més intel·ligent, més humà: pel socialisme.

Estem en guerra contra els oligarques i els corruptes, contra la dictadura del pensament únic neoliberal, contra el règim autoritari dels monopolis internacionals, contra la immoralitat del benefici ràpid i el frau fiscal de les grans fortunes, contra el clientelisme corrupte que tot ho contamina, contra la perversió dels interessos públics amb els privats, contra el control de les corporacions i la repressió reaccionària de l'Estat. Estem en guerra per construir una democràcia, per un govern del poble al servei de la majoria treballadora, per una societat de persones lliures, per unes institucions transparents. Estem en guerra contra la tirania de la corrupció, a favor, d'un sistema més representatiu, a favor d'un nou marc: per una veritable democràcia.

Estem en guerra contra l'Espanya imperialista borbònica, contra els reaccionaris i els franquistes, contra l'Espanya dels cacics i les creuades històriques, contra l'Espanya centralista i autoritària, contra l'Espanya dels feixistes i els genocides, contra l'Espanya de l'OTAN i la Comissió Europea. Estem en guerra per una Catalunya lliure i sobirana, per la memòria històrica, pel dret a aprendre i utilitzar la nostra llengua, per l'exercici del dret a l'autodeterminació, pel dret a decidir democràticament el nostre destí com a poble. Estem en guerra per la República Catalana, per la unió federal, lliure i igualitària de Catalunya amb la resta de pobles d'Espanya i d'Europa.

Estem en guerra contra l'Imperialisme, contra el control econòmic, ideològic i militar, contra la injerència i l'extermini, contra els mercenaris i els fanatismes, contra la manipulació informativa, contra les guerres per petroli, contra l'espoli dels pobles. Estem en guerra per la llibertat dels pobles i les nacions, per Síria i per Catalunya, per la solidaritat i l'internacionalisme, pels drets humans. Estem en guerra, a favor de la sobirania i el diàleg. És una guerra antiga, una lluita de classes. Estem en guerra contra la guerra, en guerra per la pau.

Massa sobirania per Artur Mas
Un article Joan Josep Nuet, secretari general del PCC

El president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, fa pocs dies va anunciar que davant una possible negativa de Rajoy a autoritzar la consulta o referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, el tema s’aplaçaria indefinidament i la legislatura s’esgotaria fins el 2016 quan, això sí, tindríem eleccions plebiscitàries i, és clar, hauríem de votar a CiU pel bé del país… Quina barra! Primer va intentar ensarronar al poble de Catalunya amb la seva petició de “majoria extraordinària” i ara amb les “eleccions plebiscitàries”, ensenyant sempre l’esquer de la consulta. Perquè avui queda demostrat que és un esquer de CiU per entabanar patriotes i mentrestant anar manant i anar retallant.

Es per això que la Diada ha de reforçar, amb una mobilització unitària i inclusiva, la majoria social d’entre el 75-80% que vol decidir lliurament el seu futur i que rebutja qualsevol proposta de recentralització o de quedar-nos com estem.

El Govern de CiU però no descansa: fins a 2.000 milions d’euros més en retallades en sanitat, educació o política social i sense passar pel Parlament. Amb uns pressupostos prorrogats, ara ja es retalla per decret, ja no cal donar ni explicacions. I a sobre tot això passa quan CiU està ben esquitxada de cassos de corrupció de tota mena i pelatge.

A Catalunya existeix un espoli de classe. Sense la desfiscalització votada per CiU i el frau fiscal d’aquí, no tindríem que retallar ni un bri de polítiques socials i si a més tinguéssim un finançament just, llavors fins i tot podríem invertir. Això sí, tindríem que plantar-nos davant del PP, de l’estat central i de la Troica i això és massa sobirania per CiU. Ells volen la de fireta, la de predicar però al final foc d’encenalls.

Ens cal un nou país, ben diferent a la mediocritat a que ens condemna CiU i tots aquells que li donen suport. Ens cal una veritable República Catalana, entesa alhora com un estat propi que ens permeti redissenyar les relacions amb la resta de pobles d’Espanya i Europa i un estat social i democràtic, on el projecte es desenvolupi per la majoria del país i no per una part privilegiada i oligàrquica del mateix.

Aquest es el repte de l’esquerra catalana, trencar definitivament el cordó umbilical que ha anat teixint la dreta nacionalista els darrers 30 anys i volar lliures i només constrenyits pel pensar i les necessitats del nostre poble.

Joan Josep Nuet

Secretari general del PCC, coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés

Enllaços:
Massa sobirania per Artur Mas
Avant: En guerra!
Avant 988 en PDF

El País Valencià i Catalunya es donen la mà

Milers de persones desborden les previsions i s’acosten al riu Sénia per a unir Catalunya i el País Valencià en una cadena humana dintre d’un ambient festiu i reivindicatiu. Una gran senyera ha unit el pont fronterer on una marea humana repartida en tres fileres dóna suport a la iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià i Assemblea Nacional Catalana. Foto: els pares de Guillem Agulló, Lluís Llach, Carles Santos i Josep Lluís Carod-Rovira.

La decisió del Govern espanyol de prohibir l’acte en un primer moment ha sigut un revulsiu perquè milers de valencians s’hagen acostat a la cadena humana i desborden totes les previsions.

A les 17.14 hores i amb el so dels Segadors s’unien les mans els pobles de Catalunya i el País Valencià. Entre els milers d’assistents al riu Sénia es trobaven els pares de l'assassinat pels feixistes Guillem Agulló, Lluís Llach i Josep Lluís Carod-Rovira.

El pare de Guillem Agulló, en declaracions a La Veu del País Valencià, visiblement emocionat, ha dit que hui era una dia “molt important per al País Valencià, per als Països Catalans i per al meu fill, que va ser assassinat per defendre la llibertat. Esperem que aquesta cadena humana siga un punt d’inflexió per a poder aconseguir la dignitat al País Valencià i als Països Catalans”.

Per la seua part, també emocionat Lluís Llach ha explicat que es trobava molt content “perquè hui comencem un camí que algun dia el podrem continuar”.

El PP perd una demanda contra la col·locació de la bandera republicana a Donostia

El Jutjat de la Contenciós Administratiu nombre 1 de Donostia ha desestimat una querella interposada per la Delegació del Govern espanyol en la CAB contra el Govern municipal de la capital guipuscoana per fer onejar en la balconada de l'Ajuntament la bandera de la II República espanyola el 14 d'abril de 2012. L'ens administratiu que dirigeix Carlos Urquijo haurà d'abonar 300 euros per les costes judicials. Foto: La bandera republicana en la balconada de l'Ajuntament donostiarra. (Geroa Bai).

Els fets es remunten al 14 d'abril de 2012. Coincidint amb l'aniversari de la proclamació en 1931 de la República en l'Estat espanyol, la Junta de Govern local va aprovar la col·locació en la balconada central de la bandera amb les franges horitzontals vermella, groga i estatge. Aquest tipus d'iniciatives són habituals coincidint amb commemoracions de diversa índole. En el que va de legislatura s'ha col·locat en aquesta mateixa balconada banderes com la de Palestina, la del Sahara o la del Tibet, entre unes altres.

En el seu moment, el portaveu municipal del PP, Ramón Gómez, va asseverar que el Govern de Bildu estava «incomplint la llei» i que aquest tipus d'iniciatives contribueixen al «desprestigio de la ciutat» perquè donen «una imatge lamentable».

Davant aquesta circumstància, l'Advocacia de l'Estat espanyol, per ordre de la Delegació del Govern en la CAB que dirigeix Carlos Urquijo, va presentar una demanda en la qual argumentava que la bandera republicana es va col·locar, segons es recull en la sentència, «en substitució de l'ensenya constitucional», que consta de dues franges vermelles i una groga al mig.

Sobre aquest tema, el tribunal constata, en una sentència a la qual ha tingut accés NAIZ, que aquesta apreciació «no resulta correcta». Es basa per a això en el material gràfic aportat per la pròpia part demandant, ja que en les fotografies s'observen en la part central superior de l'Ajuntament la bandera espanyola, la ikurriña i l'ensenya de la ciutat, tal com succeïa fins que es va canviar la seva ubicació i es van col·locar en la terrassa de Alderdi Eder, arran de terra. Una ràpida cerca en Google confirma aquest punt.

El segon argument de la demanda acusa al Govern que lidera Juan Karlos Izagirre de vulnerar el «principi d'objectivitat que ha de regir l'activitat municipal», fent que l'Ajuntament actuï com a «portaveu, instrument o llera d'expressió d'una reivindicació» determinada. cal recordar sobre aquest tema que la instauració de la II República va ser una decisió democràtica de la ciutadania de l'Estat espanyol, violentada per un cop d'estat que va donar origen a una guerra i a gairebé quatre dècades de dictadura militar franquista.

Les al·legacions de la part demandada no entren en aquest qüestió i apunten que la col·locació de la bandera republicana «no va ser sinó un acte de commemoració d'un fet històric». El tribunal comparteix aquest argument i sentència que «els fets no es poden monopolitzar per una o una altra ideologia, sinó que són el que són, esdeveniments històrics en tant que van tenir lloc».

Per això, el jutjat desestima la demanda i imposa a l'administració demandant el pagament de les costes per 300 euros. Les parts tenen quinze dies per presentar un possible recurs d'apel·lació.

Un home greu després de calar-se foc al centre de Múrcia

Els serveis sanitaris van traslladar ahir a la tarda a un home a l'hospital Verge de la Arrixaca de Múrcia després de calar-se foc amb benzina a la capital murciana. Pel que sembla, portava unes pancartes en les quals s'esmentava que un assistent social li havia llevat la custòdia dels seus fills, segons testimonis presencials.

Els fets han ocorregut sobre les 19.24 hores, a l'altura de l'avinguda de la Llibertat de Múrcia, al carrer per als vianants. Al lloc han acudit els serveis d'emergències, els qui han traslladat al ferit, amb el 80% del seu cos cremat, a l'hospital Verge de la Arrixaca de Múrcia, segons han informat fonts del Centre de Coordinació d'Emergències.

L'ONU acusa tant al Govern sirià com als rebels de "crims de guerra"

La comissió de l'ONU que investiga els crims comesos en la guerra civil a Síria ha acusat tant al Govern sirià com als grups armats mercenaris (foto) d'haver comès "crims de guerra". Els juristes que formen part d'aquesta comissió han divulgat aquest dimecres el seu últim informe sobre la situació en aquest país en el període que abasta del 15 de maig al 15 de juliol. És un informe aliè al de la recerca sobre l'ús d'armes químiques de l'ONU que encara està analitzant els resultats.

Segons els investigadors, el Govern sirià ha massacrat a civils, ha bombardejat hospitals i ha comès altres atacs generalitzats amb la finalitat de recapturar el territori ocupat pels rebels.

Però les forces governamentals no haurien estat les úniques a cometre atrocitats contra la població. També els investigadors apunten a grups de l'oposició com a autors de crims de guerra tals com a execucions, rapte d'ostatges i bombardeig de barris civils.

"Els autors de les violacions i crims són dels dos bàndols i actuen desafiant el dret internacional. No temen haver de rendir comptes. La justícia es fa imprescindible", assegura l'informe de la comissió de investivación de l'ONU, dirigida per Paulo Pinheiro de Brasil.

L'oposició siriana es radicalitza


Així mateix la comissió va confirmar que "la radicalització dels grups armats opositors continua" conforme augmenta el nombre de combatents estrangers, amb una forta disciplina i ben entrenats.

Gràcies a això, els grups radicals tenen ara avantatge sobre les faccions moderades, la qual cosa explica que grups com Al-Nusra, Al-Sham i l'Estat de l'Iraq Islàmic hagin aconseguit crear els seus propis bastions en el nord de Síria, expliquen els comissionats en el seu últim informe divulgat avui en Ginebra.

En una àmplia descripció de la situació de l'oposició armada siriana, la comissió indica que encara que aquestes forces han estat capaces de "evolucionar cap a una força més organitzada", les temptatives d'unificar les seves estructures, sota un comando coherent, han fracassat".

Això a causa que els seus objectius i recursos difereixen, al que s'ha sumat més recentment desacords relacionats amb "lleialtats", la qual cosa en alguns casos ha portat fins i tot a confrontacions entre ells pel control d'àrees i recursos.

L'informe revela també que grups armats kurds s'han convertit en actors importants en aquest conflicte i recluten nens i els utilitzen com a soldats en les hostilitats.

Els civils sofririen més amb una acció militar


D'altra banda, la comissió investigadora adverteix que una acció militar a Síria intensificaria el sofriment de la població que roman dins del país i allunyaria una solució negociada a la guerra civil.

La comissió també afirma que aquells que subministren armes a les parts bel·ligerants en la guerra civil creen en elles una il·lusió de victòria. "No hi ha solució militar", asseguren els juristes que integren aquest equip, encapçalat pel brasiler Sergio Pinheiro.

Els experts han assenyalat que van rebre denúncies sobre l'ús d'armes químiques "predominantment comesos pel Govern. Encara que per les proves disponibles, no és possible arribar a una conclusió sobre els agents químics usats, així com els qui van anar els veritables autors".

La comissió està formada per uns 20 investigadors que van dur a terme 258 entrevistes a refugiats i desertors tant a la zona amb en Ginebra per elaborar el seu dècim primer informe en dos anys, ja que mai se'ls ha permès estar a Síria malgrat les reiterades peticions realitzades.

L'informe conclou demanant una solució política a la guerra civil a Síria i insta a altres estats a "detenir la transferència d'armes a la vista de l'evident risc que s'utilitzin per cometre greus violaciónes del dret internacional".

La divulgació d'aquest informe ocorre en la vespra d'una reunió crucial entre els responsables d'Afers exteriors d'Estats Units i Rússia, en Ginebra, per intentar acordar un procediment que posi sota supervisió internacional les armes químiques que posseeix el règim sirià.

El món recolza la iniciativa russa sobre Síria


Japó, l'Iran, la Unió Europea i la Lliga Àrab han expressat avui el seu suport a la iniciativa russa, acceptada per Damasc, de posar sota control internacional les armes químiques de Síria. El president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre japonès, Shinzo Abe, van sostenir aquest dimarts una conversa telefònica, durant la qual Abe va valorar altament els esforços de Rússia per solucionar el conflicte sirià i va recolzar el seu pla de sotmetre sota control internacional les armes químiques de Síria. Síria disposada a adherir-se a la prohibició d'armes químiques. L'Armada russa anuncia per al dijous la sortida de la fragata Smetlivi cap al Mediterrani.

El TSJ valencià anul·la la prohibició de la Via Catalana a Vinaròs

El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit anul·lar la prohibició anunciada dilluns per la delegació del govern espanyol del ramal valencià de la Via Catalana. En una reunió excepcional i urgent ahir a València, en presència de tots cinc magistrats, un fet inusual, i de representants d'Acció Cultural del País Valencià (APCV) i del govern espanyol, va anunciar que avui prendria una decisió final. I el tribunal ha decidit autoritzar la cadena humana fins a Vinaròs, com demanava APCV.

L'entitat havia respost a la prohibició de les cadenes humanes d'ahir i d'avui a Guardamar i a Vinaròs, respectivament, oferint diàleg al govern espanyol per a cercar fórmules alternatives.

Segons que ha informat el TSJ valencià, la vista s'ha produït aquest dimarts però ha quedat suspesa atès que l'advocacia de l'estat ha posat en dubte l'acord de l'òrgan rector d'ACPV previ a la presentació del recurs. La sala dóna a ACPV fins les 10.00 hores d'aquest dimecres per presentar aquest acord i anuncia que resoldrà el recurs a última hora del matí de dimecres. La vista es reprendrà a les 10.30 hores, segons que ha informat el TSJ valencià a través d'una nota de premsa, després de rebre l'acord per part d'ACPV. A la mateixa assistirà una representació de l'advocacia de l'Estat, els serveis jurídics d'Acció Cultural i la fiscalia.

El recorregut de la cadena humana de l'11 de Setembre

La Via Catalana començarà a les 17.14, i enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), passant majoritàriament per municipis arran de la costa i per unes quantes capitals de comarca, com Figueres, Girona, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Tarragona, Reus i Amposta, entre moltes més, i farà un recorregut per dins de la ciutat de Barcelona, passant per uns quants carrers principals, com la Diagonal, i recorrent la Ciutat Vella (plaça de Sant Jaume inclosa) i l'Eixample, entre més barris.

Aquests són els municipis per on passarà la cadena humana: El Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Bàscara, Orriols, Bàscara, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l'Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, L'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, El Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

Amb quins criteris s'ha triat aquest recorregut?


L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut: 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.

També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés'. A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I finalment apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari.'

Les ulleres d'Allende reaviven els dubtes sobre la causa de la seva mort

Les ulleres exposades en el Museu Històric Nacional de Xile no són aquelles que el general traïdor que va comandar fa 40 anys l'assalt al palau de la Moneda va declarar haver trobat en el saló de l'Independència, als peus del cadàver del president Salvador Allende. Aquesta és la tesi del treball de recerca recentment publicat pel doctor espanyol Julián Aceitero Gómez i el professor i assagista xilè Hermes H. Benítez, autor del llibre Les morts de Salvador Allende, publicat i reeditat fa uns anys al seu país amb notable èxit.

Segons aquest estudi, detalladament documentat, tampoc aquests lents són els que Allende usés l'11 de setembre de 1973 mentre inspeccionava el vell edifici de Toesca per preparar la seva defensa.

És de destacar que dos articles anteriors del metge cordovès Julián Aceitero van ser incorporats per l'advocat querellant en la Causa Rol nº 77/2011 oberta per a la determinació judicial de la causa de la mort del president xilè. En l'article al que aquí es fa referència, titulat El que els lents d'Allende ens permeten veure, s'afirma que en la recent recerca judicial aquells lents van ser sotmesos a diverses proves pericials per determinar antecedents mèdics legals que esclarissin la causa de la mort d'Allende, sense existir, paradoxalment, una perícia prèvia que hagués determinat que els mateixos li van pertànyer.

És a més digne de ressaltar que quan aquesta prova pericial va ser sol·licitada explícitament a l'instructor del sumari (segons consta en l'informe corresponent d'una perícia ja feta), aquest no va disposar que fos realitzada.

Les ulleres atribuïdes fins ara a Allende van ser trobades al costat de la sortida per la qual els soldats van treure el seu cadàver

La possibilitat que els lents exposats siguin els mateixos que el general Javier Palacios va declarar haver-hi oposat als peus del cadàver d'Allende és descartada perquè existeix constància sumarial que aquests anteojos estaven a poder del general que els va trobar en l'Adreça d'Intel·ligència Militar. En canvi, els avui exposats en el museu citat van ser trobats per Silva Jaraquemada el 16 o 17 de setembre de 1973, mentre baixava l'escala de caragol que condueix al primer pis de la Moneda. La sortida està a l'altura del nº 80 del carrer Morandé, la mateixa per la qual cinc o sis dies abans un grup de soldats i bombers va baixar el cadàver del president Allende en una llitera militar.

Concretament -afirmen el doctor Aceitero i Hermes H. Benítez en el seu treball-, el 20 de desembre de 1973 els lents que el general va declarar haver-hi oposat als peus del cadàver d'Allende en el Saló Independència estaven en l'Adreça d'Intel·ligència Militar, mentre que aquells que la senyora Silva va recollir en baixar aquella escala es trobaven guardats dins d'una caixa metàl·lica, en un closet del seu departament, on van romandre fins que els va donar en 1996 al Museu Històric Nacional.

Una de les perícies practicades als lents exposats, a més, va determinar que tenen una graduació de +2,75, amb els quals el seu usuari corregiria una hipermetropía, la qual cosa descarta que anessin usats aquell tràgic dia pel president Allèn, que era miope. Si llavors els hagués portat llocs, la seva visió llunyana borrosa, característica de la miopia, no solament no hagués estat corregida, sinó que, per contra, s'hauria incrementat.

L'examen forense de l'única autòpsia va plantejar la possibilitat que no se suïcidés, sinó que va ser assassinat

Dos objectius es pretenen denunciar amb l'article de tots dos autors, segons em comenta Hermes H. Benítez des de Canadà, en la Universitat del qual d'Alberta es va doctorar en Filosofia de l'Educació. D'una banda, que la famosa recerca judicial de la mort d'Allende conté serioses falles i errors d'interpretació textual i forense, que fan que les seves conclusions finals manquin de suficient credibilitat com perquè es pugui acceptar que hi hagi resolt, "més enllà de tot dubte", els principals enigmes del cas.

D'altra banda, volen servir de suport a la tasca dels advocats que encara es troben batallant perquè es reobri la recerca judicial i es permeti que s'incorporin als processos una sèrie d'antecedents forenses que van ser descartats a priori pel jutge Mario Carrossa; entre uns altres, aquells descoberts en les recerques fiqui-forenses fetes pel doctor Luis Ravanal, que va analitzar l'única autòpsia efectuada al cadàver de Salvador Allende i va plantejar la possibilitat que el president de la Unitat Popular anés assassinat.

"Tinc el dret a tenir bona vista darrere dels anteojos", va dir Allende en un discurs pronunciat en 1972 a la universitat de Concepción. La seva vida i exemple tenen també el dret al fet que se sàpiga la veritable raó de la seva mort en mans del feixisme internacional recolzat per EUA.

«No existeix cap norma internacional que prohibeixi declarar la independència»

El doctor en Dret Iñigo Urrutia va presentar durant el curs d'estiu de la UPV sobre el dret a decidir un estudi que mostra que «no existeix cap norma en el dret internacional que prohibeixi una declaració d'independència». La jurista Zelai Nikolas, per la seva banda, va mostrar les possibilitats d'exercir, des de ja, com a estat.

Zelai Nikolas i el doctor en Dret de la UPV Iñigo Urrutia van presentar, durant el recent curs d'estiu de la UPV sobre el dret a decidir, un estudi sobre la independència formal (centrada en la viabilitat legal internacional d'un futur estat independent basc) i la material (materializable des d'avui en honor d'un procés dinàmic cap a una estructura estatal). El doble carril que van formular partia del «repte històric» al que ha de respondre Euskal Herria (hagut de, entre altres qüestions, a la cerrazón dels estats espanyol i francès i «al vent internacional favorable» a la creació de nous estats).

Urrutia va desgranar la part referida a la viabilitat legal d'un nou estat a Europa, creat a partir de territoris baix domino dels actuals estat-nació que conformen la Unió. Va prendre diverses referències per a això, i es va centrar de manera considerable en l'experiència de Kosovo.

Després de la declaració unilateral d'independència de Kosovo (2008), el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) havia de dirimir sobre la possible vulneració del dret internacional d'aquesta decisió. Urrutia va explicar que el TIJ tenia dues vies jurídiques per fer front al dilema: si Kosovo tenia dret o no per realitzar aquesta declaració, o si aquesta declaració vulnerava o no en algun terme la legalitat internacional. El Tribunal va optar pel segona enfocament i va sentenciar que «el dret internacional general no contempla prohibicions sobre les declaracions d'independència».

L'argument serbi, i també espanyol, per anul·lar en instàncies internacionals la declaració kosovar va ser que violacba la integritat territorial. Tant en aquest cas com en uns altres que va desgranar Urrutia, les sentències apunten al fet que la defensa de la integritat en el Dret és referida als estats entre si (una invasió, per exemple), però no als territoris intraestatales que opten per la secessió.

Urrutia va assenyalar que per al dret internacional «els processos de secessió no són ni legítims ni il·legítims de per si mateix» i que el que importa és «el procés legitimador». Va posar l'accent principalment en aquest últim factor, ja que la legitimitat democràtica del procés de secessió sí seria determinant a l'hora d'aconseguir el reconeixement de terceres parts. Partint de la base que encara que el dret internacional manté «una actitud neutra» davant la creació de nous estats, sí va reconèixer que la posició de sortida és la de no reconèixer a aquests estats, per la qual cosa va subratllar la importància de treballar aquesta via de la legitimitat democràtica per a qualsevol procés secessionista.

També va apuntar al fet que aquesta legitimitat democràtica podria fins i tot ser considerada més rellevant que la legalitat constitucional de l'estat-matriu prèvia a la secessió.

La independència material «està a les nostres mans»

Abans de la part més «legalista» d'un possible procés secessionista, Zelai Nikolas va presentar les capacitats actuals d'implementar un procés dinàmic cap a la creació d'un estat propi. La divisió i la falta de sobirania dels territoris bascos impliquen la falta d'efectivitat gobernativa i el problema determinant de la territorialitat per exercir, des de ja, com a estat.

Nikolas va parlar de les euroregiones, de possibles vies potencials que s'han esmentat des de fa anys (va citar el llibre de Francisco Letamendia ‘Condomino’, 1999), de les converses de Loiola de 2006 (en les quals es va explorar la possibilitat de crear àmbits de decisió superiors a l'actual divisió administrativa, les decisions de la qual es farien efectives a través de les institucions actuals) o de la Euregio de la baixa Sajonia (que reuneix en una sola càmera representativa territoris dels estats holandès i alemany).

Totes aquestes referències tenien en comú que, previ a la consecució de l'estat formal, existeixen eines i vies per les quals es poden desenvolupar dinàmiques que facin tangible una política d'estat en àmbits concrets. Va apuntar la necessitat d'unir voluntats i dissenyar polítiques compartides a través del consens, i va proposar portar a gran escala iniciatives com les ikastolas o les cooperatives.

L'exposició de tots dos experts va situar la responsabilitat d'un possible procés secessionista en la pròpia voluntat de la ciutadania, ja que, al seu judici, no existeixen obstacles insalvables més enllà dels propis.