dijous, 28 de febrer de 2013

Prat i Manté imputats en sis delictes

El jutjat d'instrucció número 3 de Reus ha deixat en llibertat provisional l'ex-president de l'ICS i ex-director d'Innova, Josep Prat, i l'ex-director general del CatSalut, Carles Manté, però els ha imputat sis delictes, els ha prohibit sortir del país i els retirat el passaport la prohibició de sortir del territori. Prat i Manté estan acusats dels delictes de malbaratament, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris, blanqueig i d'un delicte contra la hisenda pública.

Els dos ex-alts càrrecs de la sanitat catalana han prestat declaració aquesta tarda als jutjats de Reus després que la Guàrdia Civil els detingués aquest dimecres. El cas es troba sota secret de sumari.

Les detencions van aixecar reaccions polítiques a Reus. Fonts de l'ajuntament van assegurar que analitzarien la situació 'des del respecte i compromís de col·laboració amb la justícia'. Les mateixes fonts van recordar que el consistori havia actuat responsablement, posant en coneixement de la Sindicatura de Comptes i la fiscalia el cas per si se'n derivaven responsabilitats penals.

Per la seva banda, la CUP de Reus, que va destapar el cas amb un escrit a la fiscalia, ha instat els grups municipals i el batlle a posicionar-se com a acusació en els processos oberts. Segons la formació, les detencions 'certifiquen la solidesa del procés d'investigació iniciat' i demana al batlle, el convergent Carles Pellicer, que convoqui un ple extraordinari per decidir el posicionament municipal al voltant del cas.

El grup municipal d'Ara Reus, que va presentar una querella contra Prat i Manté, s'ha personat com a acusació particular en el cas i ha sol·licitat poder estar present en els interrogatoris dels dos acusats.

Els termes de la declaració com a imputat de Prat, que ha sortit acompanyat pel seu advocat, Xavier Melero, no han transcendit, tot i que el lletrat ha assenyalat que el seu client està en llibertat, tot i que està imputat.

Després de la declaració de Prat, ha començat el torn de Carles Manté, exdirector de CatSalut i exresponsable de l'empresa municipal de Reus Shirota, participada per Innova, acusat com Prat de presumpta estafa i malversació de fons públics en emetre, suposadament, factures entre 2007 i 2011 en concepte de "honoraris" i "consultoria estratègica" per les quals hauria cobrat 838.000 euros.

Manté va ser detingut ahir al seu domicili de Mataró (Barcelona), seu de l'empresa mercantil CCM Estratègies i Salut, que va fundar amb la seva esposa una setmana abans de començar a presentar factures a Innova.

Detinguts l'ex-president de l'ICS Josep Prat i l'ex-director del CatSalut Carles Manté

La guàrdia civil ha detingut l'ex-president de l'Institut Català de Salut (ICS) i ex-director general de l'empresa municipal Innova de Reus (Tarragona), Josep Prat, i l'ex-director del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté per ordre del Jutjat d'Instrucció 3 de Reus. Aquest matí, agents de la guàrdia civil han escorcollat el domicili a Tarragona de Prat, i l'empresa de Manté CCM Estratègies i Salut a Mataró (Barcelona), amb presència dels dos ex-càrrecs públics, dins l'anomenada 'Operació Cirurgia'.

Iúlia Timoixenko va vendre a l'Iraq blindats inservibles

El portaveu de la comissió parlamentària iraquiana per seguretat i defensa, Shiwan Mohammed Taha, ha acusat avui a Ucraïna d'haver subministrat a l'Iraq transports blindats que són inservibles, segons un contracte signat amb l'ex Primer Ministre, empresonada per corrupció, Iúlia Timoixenko. Una investigació va descobrir que totes aquestes màquines són "molt antigues, rovellades i inservibles", va dir el diputat.

D'un total de 420 transports blindats que Ucraïna es va comprometre a proporcionar a l'Iraq el 2009, per valor de 456 milions de dòlars, fins a la data es van enviar tot just un centenar, va recordar Taha.

Ha afegit que el Parlament iraquià i va exigir del Govern crear un comitè mixt per aclarir les possibles corrupteles al voltant d'aquest contracte i portar als tribunals als culpables. Els funcionaris ucraïnesos no comenten de moment l'assumpte.

Ucraïna va signar el 2009 un contracte de 2.400 milions de dòlars amb l'Iraq, pel que havia de subministrar vehicles blindats, equips aeronàutics i armes d'alta precisió, així com prestar serveis de reparació i modernització de material bèl·lic. En més d'una ocasió, els iraquians van estar a punt de rescindir el contracte a causa del incompliment dels terminis de lliurament.

Una de les persones més riques d'Ucraïna

Abans d'esdevenir primera ministra, Timoixenko va ser considerada l'aliada més significativa del líder de l'oposició, Víktor Yushchenko, i va ser extremadament visible durant les eleccions ucraïneses del 2004. Era una de les líders més importants de la Revolució Taronja, la qual va portar al poder a Yushchenko. Durant aquest període, els mitjans del feixisme internacional li deien la "Joana d'Arc de la Revolució Taronja".

El 3 de març de 2010 va ser destituïda del seu càrrec de primera ministra per la Rada Suprema, en una moció de censura al seu Govern. A partir de maig de 2010, es van iniciar diversos procediments legals en contra de Timoixenko. El 5 d'agost de 2011, va ser arrestada per haver "violat en repetides ocasions la seva interdicció de sortir de Kíev i obstruït la investigació que es portava a terme en contra" a causa de abús d'autoritat.

Segons la cort, això va portar a la signatura de contractes de gas, desavantatjosos per Ucraïna, amb Rússia al gener de 2009. L'11 d'octubre de 2011, Timoixenko va ser condemnada a 7 anys de presó, després d'haver estat declarada culpable en els càrrecs anteriorment exposats. I mira que amb el nom ja avisava.

Reconeguda narcolèpsia en nens que van rebre la vacuna contra la grip A

Miguel Jara: British Medical Journal (BMJ), una de les "bíblies" de la medicina basada en l'evidència, confirma que la vacuna de la grip A va causar narcolèpsia en els nens que la van rebre durant la "pandèmia" de 2009.

Ha passat el temps suficient per anar confirmant el que ja sabíem, que la por genera "danys col·laterals". Així ho publicàvem fa uns dies, sobre el cas d'un greu error de diagnòstic infós per la por i ara BMJ ofereix una anàlisi retrospectiva desenvolupada a Anglaterra des de 2009 entre la població vacunada en concret amb Pandemrix, la vacuna ad hoc de GlaxoSmithKline.

La marca, una de les que va comprar el Ministeri de Sanitat espanyol llavors conduït per Trinidad Jiménez era al punt de mira de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) poc després d'aplicar. L'OMS, que va ser qui "va fabricar" la falsa pandèmia en elevar el nivell de risc al grau màxim, anunciar ja fa dos anys que almenys dotze països, en els quals es va dispensar Pandemrix, registrar casos de narcolèpsia-un trastorn neurològic caracteritzat per accessos de somnolència irresistible durant el dia-en nens i adolescents que prèviament havien estat vacunats contra la grip A.

A la fitxa tècnica del producte es reconeix la narcolèpsia com reacció adversa "molt rara". El que sembla curiós és que en les conclusions de l'informe, la "culpa" recaigui sobre l'adjuvant de la vacuna ASO3. Aquest segons la pròpia fitxa, està compost per: esqualè (10,69 mil · ligrams), DL-α-tocoferol (11,86 mil·ligrams) i polisorbat 80 (4,86 mil·ligrams)

L'esqualè ha estat envoltat de polèmica des de finals de la dècada dels anys 90. Però la versió oficial, la de l'OMS, manté que és segur.

Es dóna la circumstància que aquesta vacuna porta com a conservant el també polèmic Tiomersal o Timerosal, fabricat a base de mercuri i s'ha relacionat en diferents ocasions amb danys neurològics.

El fabricant ho avisa (de manera insistent):

S'ha de tenir precaució quan s'administra aquesta vacuna a persones amb hipersensibilitat coneguda (diferent de la reacció anafilàctica) al principi actiu, a qualsevol dels excipients, al tiomersal ja residus (proteïnes d'ou i de pollastre, ovoalbúmina, formaldehid, sulfat de gentamicina i desoxicolato sòdic).

Però coneixeu algun lloc on abans d'aplicar qualsevol vacuna es facin les proves necessàries per saber si cada un de nosaltres som hipersensibles a algun d'aquests components?

Disturbis després la condemna a mort d'un líder islàmic a Bangladesh

Almenys són ja 30 els morts i centenars els ferits en els disturbis després de l'anunci de condemna al líder del major partit islamista i cap de l'oposició al govern despòtic i corrupte de Bangla Desh, Delawar Hossain Sayedee, acusat de crims de guerra, comesos suposadament durant el conflicte bèl.lic contra Pakistan el 1971.

Delawar Hossain Sayedee, de 73 anys i vicepresident del partit opositor Jamaat-i-Islami, va ser condemnat per un tribunal especial per la seva implicació en assassinats, saquejos, violacions, incendis intencionats i conversions forçoses de hindús a l'islam durant la guerra d'independència.

El jutge ATM Fazle Kabir anunciar el veredicte en la seva presència i enmig de fortes mesures de seguretat, a causa de la vaga general convocada pel partit opositor, que exigia la posada en llibertat de l'acusat.
DW.DE

Després de conèixer la decisió del tribunal, els seguidors del partit islamista van sortir al carrer per protestar en diverses ciutats del país i es van enfrontar amb la policia, va informar la televisió Independent. Els manifestants van incendiar un pont ferroviari que uneix la capital Daca amb la ciutat portuària de Chittagong.

El tribunal ja va condemnar a mort en absència a l'ex líder del partit Abdul Kalam Azad per la seva implicació en els mateixos crims. Al començament de febrer, el vicesecretari general del partit islamista, Abdul Quader Mollah, va ser condemnat a cadena perpètua.

Els manifestants afins al govern porten quatre setmanes als carrers demanant la pena de mort per a tots els criminals de guerra i la prohibició del partit. El partit islamista considera que es tracta d'un judici polític. Grups defensors dels drets humans van expressar també la seva preocupació sobre la justícia del procés.

Bangla Desh: el pitjor lloc per treballar

Empreses alemanyes i nord-americans s'encarreguen seva roba a Bangla Desh, un país que exporta milers de milions d'euros en tèxtils i que, tanmateix, manté miserables condicions laborals.

"Hi ha moltes mares que no van arribar a casa. Els seus fills les van esperar en va". La desesperació i la ira són evidents a la cara de la dona que parla, una treballadora tèxtil que estava entre els 15 mil obrers de la roba que van marxar el dilluns (2012.11.26) pels carrers de Dhaka, la capital de Bangla Desh, per demanar millores en la seguretat i en les condicions de treball.

Des de 2006 prop de 200 persones han mort en incendis de fàbriques al país i més de 3500 han resultat ferides de gravetat. La majoria de les víctimes són dones, les que componen el 80 per cent de la massa laboral de gairebé 3,5 milions de persones que es guanya la vida en aquestes fàbriques. Els sindicats han alçat la veu sobre el tema més d'una vegada, perquè "no es realitzen simulacres, els extintors no funcionen o les portes d'escapament estan tancades", revela Amirul Haque Amin, president de la "Federació Nacional de Treballadors Tèxtils".

Les portes tancades. Això va passar en l'incendi de dissabte (2012.11.24), on van morir 110 persones. Un supervivent, Mohammad Ripu, va explicar a l'agència AFP que "ens vam adonar ràpidament que hi havia un incendi, però quan vam córrer a la porta d'emergència, estava tancada". Ripu va saltar per la finestra des del segon pis i es va salvar amb ferides lleus. El problema és que moltes fàbriques s'ubiquen en edificis de fins a deu pisos.

Assumir la responsabilitat

Bangla Desh és, juntament amb la Xina i l'Índia, un dels principals exportadors de tèxtils del món. Moltes marques occidentals, com C & A, Ikea i altres, s'encarreguen a fàbriques en països del sud d'Àsia a causa dels baixos costos que això implica. Alemanya va importar, segons xifres oficials, 2,8 mil milions d'euros en tèxtils des Bangla Desh. En total, aquesta indústria aporta el 80 per cent dels ingressos per exportacions del país asiàtic.

Al començament de 2012, el grup nord-americà PVH (amb marques com Tommy Hilfiger i Calvin Klein) i l'empresa alemanya Tchibo, van signar un acord de protecció contra incendis amb diferents organitzacions i sindicats de Bangla Desh. No obstant això, aquest tracte no pot entrar en vigor fins que almenys dues grans empreses internacionals es sumin a la iniciativa. Malgrat totes les gestions, no ha estat possible aconseguir més interessats.

La manca de protecció contra incendis és tot just un dels molts mals del sector tèxtil a Bangladesh. A això se sumen els sous miserables i les extenses jornades laborals (fins a 14 hores diàries). I complica més les coses el que els treballadors no estan organitzats en sindicats. Gisela Burkhard, de la xarxa FEMNET, revela que "quan s'organitzen, les obreres són immediatament comiats o són amenaçades. Els sindicats no poden organitzar-se en les mateixes fàbriques, de manera que cal visitar a les dones a casa i això òbviament dificulta la tasca".

Càrregues policials davant la seu d'Unió Democràtica contra els manifestants

Unes 400 persones, aproximadament, s'han enfrontat a agents dels Mossos d'Esquadra davant la seu d'Unió Democràtica de Catalunya (foto), situada al carrer Nàpols de Barcelona. Els Mossos han dispersat els concentrats i fruit d'aquesta dispersió s'està registrant una batalla campal al voltant d'Arc de Triomf.

Es tracta, suposadament, de persones que haurien participat en la manifestació universitària que ha recorregut el centre de la ciutat i que ha acabat al Parc de la Ciutadella, enclavament que es troba molt a prop de la seu d'Unió.

Els concentrats, que han bolcat diverses contenidors a manera de barricades, han llançat pedres i petards als agents desplegats a la zona. Els agents han detingut una jove.

Els Mossos d'Esquadra han tancat amb cadenats totes les portes d'accés al Parc de la Ciutadella de Barcelona per impedir que la manifestació d'estudiants i professors universitaris arribi al Parlament de Catalunya.

Xina planeja instal·lar una estació espacial tripulada

Xina informa del projecte per establir en òrbita, en la pròxima dècada, una gran estació espacial tripulada, un lloc avançat que també podria allotjar astronautes d'altres nacionalitats. La informació es coneix just quan els mitjans de comunicació oficials xinesos informen d'una nova missió espacial al juny i agost d'aquest any, amb tres astronautes que serien enviats a bord de la nova nau Shenzhou-10.

La nau espacial es connectarà a un mòdul espacial experimental conegut com Tiangong 1, que serveix com a prototip per a una estació espacial. L'acoblament és considerat un pas important cap a la construcció d'una instal·lació espacial permanent.

D'acord amb el lloc web de notícies sobre l'espai i astronomia 'Space', hi ha possibilitats que al programa participin astronautes de l'Agència Espacial Europea (AEE), una informació, basada en la recent intensificació de les relacions entre les parts.

Cal esmentar, que la Xina anteriorment va llançar el Tiangong 1 o "Palau celestial", com a part dels seus experiments que podrà situar el país asiàtic a tenir una pròpia estació espacial, com els Estats Units i Rússia.

IU ja ha presentat la querella pels papers de Bárcenas

Izquierda Unida (IU) s'ha querellat aquest dijous a l'Audiència Nacional contra els extesorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, els exmembres de la cúpula del partit Rodrigo Rato, Ángel Acebes i Federico Trillo, així com vuit empresaris, per la suposada comptabilitat B a la formació política. El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha presentat aquest dijous una querella conjuntament amb Ecologistes en Acció, les associacions Justícia i Societat i Lliure d'Advocats i Els Verds, contra un total de quinze persones, entre polítics i empresaris, per onze suposats delictes.

En ella, demana que el tribunal requereixi urgentment a la Fiscalia Anticorrupció, que està investigant els coneguts com papers de Bárcenas, totes les diligències que ha practicat fins ara perquè el cas l'assumeixi l'Audiència Nacional.

Diner negre

IU afirma que els extesoreros i els aleshores membres del Govern i alts càrrecs del partit "rebien una quantitat de diners o bé mercaderies, serveis i altres regals en espècie en pagament per haver violat la llei" a canvi d'adjudicacions als empresaris, "defraudant així a la societat i fent prevaler exclusivament el seu propi i desmesurat afany d'enriquiment".

En concret, el partit destaca que Rato, Acebes i Trillo -exvicesecretari, exsecretari general i exresponsable jurídic del PP, respectivament-, eren ministres quan es van produir alguns d'aquests presumptes pagaments i, per tant, hi havia la incompatibilitat de rebre recursos (figuren com receptors de diners del PP en els papers manuscrits) que no fossin els propis de la seva tasca en el ministeri.

En la querella, IU desgrana les donacions dels empresaris al PP que figuren en els papers manuscrits atribuïts Bárcenas i els relaciona amb adjudicacions fetes a aquestes empreses per les administracions públiques.

Així, demana que s'investigui José Luis Sánchez Domínguez (Grup Sando), que hauria pagat al voltant de 1.200.000 euros; Manuel Contreras Caro de Azvi, que va donar, segons el publicat, 858.000 euros; Juan Manuel Villarmir (OHL), que hauria donat més de mig milió d'euros, igual que Luis del Rivero Asensio, de Sacyr Vallehermoso.

La querella també apunta Alfonso García Pozuelo (Constructora Hispànica), que va poder pagar el PP entre 250.000 i 300.000 euros, la mateixa quantitat que Juan Manuel Fernández Rubio (Aldesa), José Mayor Oreja (FCC), a nom figuren lliuraments de l' almenys 170.000 euros en els papers publicats i Antonio Vilella (grup Rubau), que suposadament va pagar 100.000 euros.

Fins a onze delictes

IU indica que aquestes donacions i pagaments poden ser constitutius d', entre d'altres, els delictes d'associació il · lícita, blanqueig, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, frau, falsedat i apropiació indeguda de fons electorals.

Si és admesa a tràmit, demana que es citi com a testimonis el president del Senat, Pío García Escudero, al diputat del PP Eugenio Nasarre, l'expresident balear Jaume Matas, l'exdiputat del PP Jaime Ignacio del Burgo, al membre de les Juntes Generals de Àlaba del PP Santiago Abascal i l'exconseller de Salut de Navarra Calixto Ayesa.

Així mateix, demana informació dels contractes amb les administracions públiques de les empreses donants, els comptes enviades pel PP al Tribunal de Comptes i l'informe de vida laboral de Bárcenas entre els anys 2009 i 2013.

Lara demana justícia

A la sortida de l'Audiència, Lara ha explicat als periodistes que amb la querella pretén que "es faci justícia en aquest país per regenerar la democràcia".

"Qui tingui responsabilitats, que les pagui", ha dit Lara, que ha insistit que la investigació d'aquestes suposades donacions i pagaments del PP ha de ser judicialitzada perquè es "s'obri un futur d'esperança diferent".

Fins ara ja s'han presentat dues querelles respecte a aquesta suposada comptabilitat B, però ambdues en els jutjats de plaça de Castilla.

Referent a això, Lara ha indicat que entén que és l'Audiència Nacional -que ja investiga Bárcenas en el cas Gürtel- la que ha d'instruir aquesta causa perquè les activitats presumptament delictives "s'han produït en diferents territoris de l'Estat i el tema té envergadura nacional".

"No és una qüestió puntual que afecti un fet concret, està afectant des del punt de vista econòmic, qualitativa i quantitativament, l'interès general de l'Estat, ja que està afectat el propi PP, que és el que sustenta al Govern", ha agregat.

Báñez va gastar 376.594 euros en gratificacions extraordinàries el 2012

El Govern ha eliminat la paga extra dels funcionaris amb vista a reduir el dèficit. No obstant això, l'austeritat no s'aplica a tots per igual, ja que el Ministeri d'Ocupació, que brega amb prop de sis milions d'aturats, va destinar l'any passat 376.594 euros a pagar les gratificacions per "serveis extraordinaris" als seus alts càrrecs.

Les retallades afecten a tots, però no de la mateixa manera, ja que mentre els funcionaris perden del tot la seva extra, la quantia d'aquestes gratificacions es va reduir un 5,17% respecte a 2011, quan es van abonar 397.142 euros per aquest concepte.

Així consta en una resposta del Govern a la portaveu d'UPyD al Congrés, Rosa Díez, en relació amb els recursos destinats per pagar el personal de confiança de l'Administració General de l'Estat i als alts càrrecs de diferents ministeris, dues pagues per treballs extraordinaris.

En la seva resposta, l'Executiu recorda que la Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, de 1984, es recull la previsió que els pressupostos de cada any incloguin una partida per abonar serveis extraordinaris abonats fora de la jornada laboral pel personal no laboral (que té altres mecanismes d'hores extres) ni alts càrrecs (que "en cap cas reben gratificacions"). Aquest complement, que s'abona dues vegades l'any, s'assigna prenent com a criteri la "acreditació objectiva de serveis fora de la jornada habitual", el crèdit disponible que es reconeix en els Pressupostos i tenint en compte tant les dotacions de cada unitat del Ministeri com el lloc exercit.

En qualsevol cas, cada departament o organisme "fixa els criteris objectius" necessaris per assignar individualment aquestes quanties, que "no són fixes (en la seva quantitat) ni periòdiques" en la meritació.

Segons Treball, el 84,67% de la plantilla del Ministeri va percebre aquestes gratificacions el 2012 per una quantia de 376.594 euros.

No és la primera vegada que es descobreixen els malbarataments de la ministra Báñez en temps d'estrènyer's el cinturó. El passat 29 de juny, el seu Ministeri va abonar una factura a una empresa de càtering per valor de 3.700 euros perquè els seus alts càrrecs mengessin els divendres.

Treball es va afanyar a desglossar l'import de la factura assegurant que aquesta quantia va ascendir "únicament", a 594 euros. La resta, 3.110,40 euros, "corresponen al suport de personal per a la cuina del ministeri, de dilluns a dijous, en horari de 8 a 15 hores", informava el Ministeri en nota de premsa.

La casa reial amaga Urdangarín als robots de Google

Totes les webs tenen una pàgina que es diu robots.txt i que serveix per a indicar als robots dels cercadors, però sobretot de Google, quina part d'aquella web no cal que perdi temps indexant-la. Normalment Google opta aleshores per no rastrejar incloure aquells continguts en el seu cercador. Aquest continguts normalment són especificacions tècniques poc rellevants però ara la casa reial espanyola ha inclòs un curiós document casareal.es/robots.txt l'única ordre del qual és eliminar tots els continguts, en qualsevol llengua que fan referència a Iñaki Urdangarín.

El document ordena als robots que no facen cas dels continguts en diverses llengües sobre Urdangarín. Aquests documents de fet ja van ser esborrats de la web fa setmana (per exemple aquest http://www.casareal.es/ES/FamiliaReal/Urdangarin/) però encara es poden trobar en les còpies caxé de diversos robots i cercadors. Entrant l'ordre als cercadors de que no indenxin aquests pàgines que existien abans la casa reial el que vol és assegurar-se que desapareix el contingut també de les còpies en caxé dels cercadors mundials.

El Parlament de Nafarroa aprova que l'Església pagui contribució urbana

L'Església catòlica i les altres confessions religioses hauran de pagar als ajuntaments de Nafarroa la contribució territorial urbana per les propietats que no estan destinades al culte, segons ha acordat el Parlament foral amb els vots a favor de PSN, Bildu, Aralar-NaBai i I-E, i en contra d'UPN i PPN.

El ple del Parlament de Nafarroa ha aprovat el projecte de llei de modificació de la Llei foral d'Hisendes Locals, que recull, a través de l'esmena de PSN i Esquerra-Ezkerra, que l'Església catòlica i altres confessions religioses paguin als ajuntaments la contribució territorial urbana. Si bé el projecte de llei ha estat aprovat per unanimitat, el punt referent a l'Església ha rebut el vot en contra d'UPN i PPN.

Amb els vots a favor de PSN, Bildu, Aralar-NaBai, IE i els parlamentaris no adscrits, ha quedat derogat un article de l'anterior norma que suposava un «privilegi no justificat a favor les confessions religioses», segons Esquerra-Ezkerra.

Per al portaveu d'UPN, Carlos García Adanero, el pagament de l'impost sobre béns immobles per l'Església catòlica té un «clar interès ideològic» i ha advertit que el tractat vigent entre l'Estat espanyol i el Vaticà és de «obligat compliment» a Nafarroa.

Segons la seva opinió, no és de rebut que el Parlament «vulgui collar algú que fa una tasca imprescindible en el moment actual», en al·lusió a la feina que realitza Càritas i que -com ha denunciat la organització- es financia al marge de l'església catòlica.

Sobre això, Maite Esporrín (PSN) ha ressaltat que els llocs destinats al culte romanen exempts del pagament i ha apuntat que poden estudiar excepcions com en el cas de Càritas, la tasca ha valorat.

Per al portaveu de Bildu, Víctor Rubio, sí que hi ha qüestions ideològiques en aquest assumpte, ja que «ideològic és que tots paguem el mateix», mentre que Xabi Lasa, d'Aralar-NaBai, ha retret a UPN que faci «populisme barat» al barrejar la tasca de Càritas amb el fet que l'Església pagui «com qualsevol mortal» pels seus béns que no estan destinats al culte.

EUA prepara als terroristes sirians

EUA augmenta el seu suport als terroristes a Síria i ja està entrenant als mercenaris en una base d'aquesta regió, informa The New York Times que cita alts càrrecs de l'Administració nord-americana. Per primera vegada, EUA ofereix a grups armats de l'oposició siriana "assistència no letal i equips que podrien ajudar-los en la seva campanya militar" contra el règim de Baixar Assad.

La missió d'entrenament ja està en marxa tot i que encara es desconeix el lloc exacte en què es porta a terme, així com la seva envergadura i abast. De tota manera, és la major implicació dels EUA en un conflicte que, segons les estimacions internacionals, s'ha cobrat almenys 70.000 víctimes des de març de 2011.

El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, es reunirà aquest dijous a Roma amb dirigents de l'oposició siriana i, segons afirma, els oferirà suport "no letal" i possible ajuda financera directa en el futur.

El "suport no letal" podria incloure el subministrament de vehicles, equips de comunicacions i dispositius de visió nocturna, però no armes, segons NYT. Les armes ja li són subministrades per les monarquies del Golf ia través del aliat de l'OTAN, Turquia, al llarg de la frontera amb Síria.

La PAH ocupa una sucursal del Banc Popular a Barcelona

Diverses dotzenes de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han ocupat la sucursal del Banc Popular situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, en protesta pel bloqueig de 40 casos d'afectats per execucions hipotecàries, segons fonts d'aquesta organització . Els manifestants han entrat cap a les 10:30 a l'oficina del Banc Popular fent sonar xiulets i altres instruments i portant pancartes en les que reivindiquen que els responsables bancaris negociïn aquests 40 casos.

Fonts del Banc Popular consultades han assegurat que la política de l'entitat és no fer desnonaments forçosos i que l'any passat es van negociar 17 lloguers socials a tot Espanya. Respecte a l'ocupació de l'oficina barcelonina, les mateixes fonts han declinat fer comentaris.

Els membres de la PAH i les persones que donen suport a aquesta acció de protesta han indicat que volen un interlocutor vàlid per negociar les 40 execucions hipotecàries i que romandran a l'interior de la sucursal fins a poder parlar amb un responsable de l'entitat.

Universitaris en vaga contra les retallades en educació

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (Pudup) ha convocat per aquest dijous una vaga de 24 hores estudiants i professors de les universitats dels Països Catalans per protestar contra les retallades, la pujada de preus i la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce). La portaveu de la Pudup, Laura Gené, ha assenyalat que els universitaris marxaran sota el lema "L'educació no pagarà el seu deute", ja que la protesta té l'objectiu de "aturar la sagnia del sector públic i fer un replantejament seriós de cap a on va "la universitat i la societat.

La vaga anirà acompanyada d'una manifestació central que està convocada a les 12.30 hores a plaça Universitat de Barcelona, i prèviament es preveu que es produeixin piquets informatius als principals campus de la Universitat de Barcelona (UB), tant a la Diagonal com al Raval, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ia la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que poden tallar algunes vies.

Tot i que ha expressat que és "difícil" fer previsions del seguiment de la vaga, perquè coincideix amb l'inici del segon semestre, la plataforma espera rebre suficient suport per part de la comunitat educativa, ja que compten amb el professorat, i aquest dijous es compleix un any de la manifestació estudiantil de 2012.

En el manifest que crida a la vaga, la plataforma ha expressat que sorgeix de la "necessitat de donar una resposta contundent capaç de provocar un viratge de les actuals polítiques neoliberals", que precaritzen la vida dels ciutadans i de les futures generacions, ha sostingut.

Una retallada de 168 milions d'euros en quatre anys, centenars de professors acomiadats, un augment de fins al 66% de les matrícules i l'amenaça de la reforma educativa del ministre Wert són les principals raons que han portat aquest dijous a la comunitat universitària catalana a la vaga.

Les causes reals de les retallades

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala les causes reals de les retallades de despesa pública, incloent-hi la despesa pública social, que no tenen res a veure amb els arguments que s'estan promovent en els fòrums on es reprodueix la saviesa convencional. La causa de les retallades és l'enorme poder de les institucions financeres, tant en l'establishment de l'Eurozona com en l'establishment espanyol.

Un dels arguments que es donen amb major insistència per justificar les polítiques públiques de retallades de despesa pública, incloent la despesa pública social, és que els Estats s'estan gastant molt més del que poden fer-ho. Des d'aquesta postura s'argumenta que les despeses en pensions, en sanitat, en educació, en serveis socials, en escoles d'infància i una llarga llista de transferències i polítiques públiques de l'Estat del Benestar han aconseguit dimensions que no són sostenibles per a les arques de l'Estat, tant si són del govern central o de les comunitats autònomes (CCAA).

D'acord amb aquesta teoria, el govern espanyol ha pres la decisió de retallar ni més ni menys que 39.000 milions d'euros el 2013 que afectaran molt negativament als components esmentats de l'Estat del Benestar d'Espanya i de les seves comunitats autònomes, incloent Catalunya. Les retallades imposats pel govern central a les CCAA -que són les que gestionen la majoria dels serveis públics d'aquest Estat del Benestar- representen un atac frontal (i no hi ha altra manera de descriure'l) a aquests serveis públics, que ja estan entre els menys finançats de la UE-15, el grup de països de nivell de desenvolupament semblant a l'espanyol, incloent el català.

La despesa social (predominantment públic) per habitant a Espanya ia Catalunya està entre els més baixos en aquest comunitat. La mitjana de la UE-17 (que és la UE-15 més Eslovàquia i Estònia) va ser de 8.030 unitats de poder de compra el 2010, mentre que a Espanya va ser de 6.284 i a Catalunya de 6.563. És a dir, que tant Espanya en el seu conjunt com Catalunya gasten en protecció social aproximadament una cinquena part menys del que gasten els països amb un nivell de desenvolupament.

L'argument que ens hem estat gastant més del que podem gastar manca doncs de credibilitat científica. Mentre que el nivell de riquesa d'Espanya i Catalunya va ser el 91% i el 110% del PIB de la mitjana de la UE-15 respectivament, la despesa social per habitant va ser només del 78% i del 82% de la mitjana de tal comunitat incloent també Estònia i Eslovàquia. Tant Espanya com Catalunya són prou riques com per gastar molts més recursos dels que gasten en el seu Estat del Benestar.

El que passa és que l'Estat no els recull. Els ingressos a l'Estat i a la Generalitat de Catalunya són més baixos del que els correspondria pel nivell de riquesa que aquests països tenen. Miri com es miri, el fet és que les retallades no poden justificar-se perquè gastem massa.

La causa d'aquestes retallades s'ha de buscar en un altre lloc. I aquest és, precisament, en l'enorme poder que les entitats financeres tenen, tant a Catalunya ia Espanya, com a l'Eurozona, on recau la responsabilitat per tals retallades. Vegem les dades. Alhora que el govern espanyol vol retallar 39.000 milions d'euros, el mateix govern té pensat gastar 38.589.000 d'euros només a pagar els interessos del deute públic, interessos que han estat artificialment elevats com a resultat del disseny del sistema financer de l'Eurozona.

Si el Banc Central Europeu (BCE), i abans el Banc d'Espanya, hagin prestat des de 1989 a l'Estat espanyol diners als mateixos interessos als quals el BCE l'ha prestat a la banca privada, el deute públic espanyol seria avui un 14% del PIB, en lloc del 90%. El Banc Central Europeu no és un Banc Central sinó un enorme lobby dels interessos financers. Per aquest motiu presti diners a un 1% a la banca privada i que sigui aquesta la que amb aquests diners compri bons de l'Estat espanyol a uns interessos del 6% i del 7%.

Un negoci rodó i que la població paga a base de retalls i retalls de la despesa pública, incloent el social. Aquesta és la raó que hi hagi tantes retallades. I tot un tinglado ideològic s'ha construït i promogut pels mitjans de major difusió a tal de justificar tal realitat. Així de clar.

La dreta torna a evitar la compareixença de Mas al Parlament sobre el cas Palau

Els vots en contra de CiU i ERC al ple del Parlament han tombat la proposta perquè Mas comparegui per donar comptes sobre el cas Palau, una petició que comptava amb el suport de la resta de grups parlamentaris i també han rebutjat una llista de mesures per lluitar contra la corrupció. El text defensava, entre altres coses, el cessament dels càrrecs públics que siguin imputats per casos de corrupció. En aquest cas, els tres grups més a l'esquerra al Parlament -ICV-EUiA, C's i CUP- s'han quedat sols votant a favor de la proposta, mentre que ERC, PSC i PPC s'han abstingut, i CiU ha tornat a votar en contra.

ICV-EUiA proposava, entre altres mesures, cessar dels seus càrrecs a les persones imputades per corrupció, fixar un sou màxim per al sector públic, que l'administració no pugui contractar empreses amb persones imputades, prohibir la condonació del deute als partits polítics o crear un registre de lobbies.

ERC, PSC i PPC s'han abstingut en considerar que aquest tema requereix un debat "profund" i fet amb "rigor" en el marc de les dues ponències per assolir acords entre totes les formacions.

De fet, la ponència sobre la llei de transparència i d'accés a la informació pública s'inicia demà els seus treballs a la cambra catalana, mentre que la de la llei electoral ho va fer el passat dilluns 25 de febrer, els treballs en ambdós casos es preveu que estiguin conclosos en uns tres mesos.

Tant CiU com ERC, que han votat en contra de totes les propostes de la coalició ecosocialista i han advocat també pels treballs en ponència, han acusat així a aquest grup de "oportunisme" amb aquesta moció de "perdigonada", al que Camats ha contestat: "oportunistes (ICV-EUiA)?. Quan creuen vostès que són oportunes les mesures que proposem nosaltres?".

Durant el debat d'aquesta moció, ICV-EUiA i PPC han protagonitzat un moment de tensió, quan la portaveu ecosocialista, Dolors Camats, ha comparat les propostes del PP al Congrés per lluitar contra la corrupció com si la "camorra (italiana) presentés un pacte antimàfia".

PP, ICV-EUiA, CUP i C's exigeixen a Mas que 'faci neteja' a CiU

El PP, ICV-EUiA, CUP i C's van exigir ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, que, a més d'impulsar mesures per millorar la transparència, 'fes neteja a CiU', en referència als casos de presumpta corrupció que l'afecten. En el debat anticorrupció al parlament, el portaveu del PP, Enric Millo, i els caps d'ICV-EUiA i C's, Joan Herrera i Albert Rivera, van repassar alguns dels casos que han afectat CiU els darrers anys per demanar a Mas que actués amb coherència. El portaveu de la CUP, David Fernàndez, va repassar els casos de corrupció que afecten Catalunya i va carregar contra 'l'extensa cortina de silencis i opacitats' que han afavorit les irregularitats.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, va demanar que una de les propostes anticorrupció fos un 'pacte de la integritat', en què administracions i empreses de la construcció es comprometessin a desterrar les pràctiques il·legals. I el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va presentar un decàleg contra la corrupció aprovat pel seu partit, i va coincidir amb Mas que els encausats havien de deixar els càrrecs si finalment eren acusats i s'obria un judici contra ells.

Un responsable de supervisar les mesures anticorrupció desvinculat de CiU

Mas es va comprometre a seguir de prop la implantació de les les 51 mesures (pdf) de lluita contra la corrupció que ell mateix va proposar després de la reunió amb els òrgans de control de la gestió pública, i a donar-ne compte al parlament. Va explicar que se n'encarregaria una nova figura que pensa crear i que tindrà la responsabilitat de fer el seguiment de les mesures que s'impulsen en els àmbits corresponents i informar-l'en directament. Aquest lloc l'ocuparà una persona desvinculada a CiU, tot i que Mas no va aclarir si fóra un independent o algú lligat a una altra formació política.

Torremadé nega l'assetjament sexual i ella ratifica la denúncia

L'expresident de la Diputació i alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), es defineix com "una persona propera" i potser per aquesta raó "va tocar amb la mà" l'exassessora Minerva Amador. Ho va fer "per parlar però sense cap ànim diferent". Així ho va reconèixer ahir davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 2 de Girona que investiga el presumpte delicte d'assetjament sexual del qual l'acusa Amador.

Posant per endavant que "els fets que es denuncien són falsos", Torramadé va reconèixer que sí que va tocar l'exassessora però només "a la mà, a l'espatlla i al genoll" probablement en el transcurs de la conversa per "intentar convèncer-la que es presentés a una llista". Fora d'això, no li hauria tocat cap altra part del cos ni va actuar amb ànim libidinós.

És més, l'enrenou que es va generar dies després amb relació al sopar d'inici de campanya va provocar que ahir l'expresident de la Diputació també mostrés al jutge un missatge enviat per una regidora de l'Ajuntament de Girona en el qual s'indicava que "no se li pot donar crèdit al que està passant" perquè es tracta d'una "calúmnia" injusta. En clara referència als presumptes tocaments.

No amaga Torramadé la seva creència que darrere la denúncia hi ha una "implicació política" a la vista de com s'han desenvolupat els fets i que hi havia "sectors" que no el volien com a president de la Diputació. Unió va apartar-lo de la direcció del partit i ell va acabar dimitint.

Per la seva banda, l'exassessora va relatar fil per randa el mateix que havia referit en la denúncia. Segons les seves manifestacions, els tocaments van començar-se a produir en el moment que Torramadé li va demanar que hauria d'"obrir converses" amb el president de Convergència a Salt per negociar les llistes en les properes eleccions municipals. I va ser quan ella va negar-s'hi al·legant que no estava capacitada per realitzar aquest encàrrec que l'alcalde de Salt "va tenir un gest d'enfadat" i va iniciar els tocaments més severs a la zona genital.

Amador també va relatar al jutge instructor el segon episodi dels presumptes tocaments, que haurien tingut lloc fora del restaurant, a la zona on va produir-se l'acte polític d'inici de campanya electoral. Va referir també que "no sap per què no va reaccionar" en aquell moment d'una forma més contundent.

Ahir va voler deixar clar també que mai va demanar diners a canvi de no interposar una denúncia i va referir que arran d'aquest episodi està en tractament psiquiàtric i psicològic. Concretament des del dia 27. L'advocat va insistir en el fet que Amador "mai va demanar ni un sol euro com a compensació", sinó que va ser el mateix Torramadé, qui mitjançant els seus advocats, li va oferir.

"Per això, la situació és doblement immoral, perquè l'única cosa que ella volia era oblidar aquest malson", va explicar Joaquim Bech de Careda. A l'exassessora se li va preguntar pel fet que trigués 16 dies a presentar la denúncia, a la qual cosa va respondre que havia trigat molt a fer-se la idea de la gravetat de la situació perquè això suposava "tirar a l'aire tota la seva vida". A més, va perdre la feina i considerava que denunciar-ho "seria molt difícil", atès també al fet que "li podia fer molt de mal a la seva família".

24,7 milions d'indemnització per a un "conseller" de Telefónica

L'exconseller delegat de Telefónica, Julio Linares (foto), ha rebut una indemnització de 24,7 milions d'euros pel cessament de les funcions executives del seu càrrec que es va produir el setembre passat després de més de 40 anys a la companyia. A aquesta xifra cal sumar els 3,4 milions d'euros de retribució variable que va percebre com a conseller executiu i la seva retribució fixa i dietes, per comptabilitzar els ingressos totals el 2012 del que va ser número dos del grup presidit per César Alierta.

A més, l'ex secretari general tècnic de presidència de Telefónica, Luis Abril, i el exresponsable de l'àrea d'auditories, Calixto Rius, que van abandonar la companyia a finals de 2012, han percebut una indemnització en conjunt de 10,89 milions d'euros, segons la informació remesa pel grup a la CNMV.

La remuneració total dels consellers de Telefónica, incloent els salaris fixos i variables dels consellers executius, es va situar en 50,2 milions d'euros (25,8 milions si es descompta la partida no recurrent del pagament per indemnització a Julio Linares), enfront dels 28,1 milions d'euros de l'exercici anterior. Les retribucions fixes dels consellers van ascendir a 11.820.000 (12,48 milions el 2011), Les variables van passar de 8,16 milions el 2011-10.500.000 el 2012. En el capítol d'altres beneficis (aportacions a fons de pensions i primes d'assegurances de vida) es registren 134.000 euros, enfront dels 178.000 de l'exercici anterior.

Telefónica ha precisat que excloent la indemnització del seu anterior conseller delegat i de la seva retribució variable s'ha produït una forta reducció de la retribució dels consellers fins els 22,4 milions, conseqüència d'una baixada de la retribució variable o bonus, propera al 13 %, i la inexistència de pagament en accions per als consellers executius, que el 2011 havia ascendit a 4,7 milions d'euros.

D'altra banda, la remuneració total que han percebut, per tots els conceptes, els directius que integraven l'alta direcció de la companyia (exclosos els que formen part integrant del Consell d'Administració) va ascendir a 2012-25.850.000 d'euros (14,9 milions si s'exclouen les indemnitzacions d'abril i Rius) enfront dels 19.560.000 percebuts el 2011.