dijous, 10 de març de 2011

Alerta roja davant el proper cop feixista a Europa

Patrick Le Hyaric: Es prepara, en els cenacles europeus, un veritable cop antidemocràtic i d'acceleració de la destrucció de les nostres adquisicions socials anant més enllà del que podíem imaginar després del Tractat de Lisboa. Aquest document, ocultat als ciutadans, està destinat a preparar el Consell de l'Euro de l'11 de març i el Consell Europeu del 25 i 26 de març. El document datat el 25 de febrer de 2011, que actualment es troba en mans dels governs, batejat: "Cooperació per a les millores de les polítiques econòmiques a la zona euro. Principals elements i conceptes", ho revela. Conté un horrible arsenal d'una horrible ofensiva antisocial que corre el perill d'afectar a treballadors, joves, jubilats, en els propers mesos.

Una integració de l'economia europea en el capitalisme encara més gran

Constitueix l'última mòlta del Pacte de competitivitat sobre el qual la premsa econòmica ha intentat fer-nos creure, els últims dies, que serà rebaixat. No es parla ni de la creació d'ocupació ni de desenvolupament industrial i agrícola, ni dels serveis públics ni de la millora del poder adquisitiu. Comença amb aquestes línies que afirmen la seva elecció política: "El pacte pretén aprofundir el pilar econòmic de la unió monetària afavorint la convergència entre les economies de la zona euro". Així es projecta una major integració capitalista a la Unió Europea. En realitat, es tracta d'un pacte franco-alemany per dirigir l'economia europea, a partir dels països de la zona euro, amb els criteris dels dirigents de la dreta alemanya, i en resposta a la demanda del capital europeu.

Aquí només enumero un cert nombre d'aquestes greus i pesades decisions que s'estan preparant.

Es demana competir més en els salaris simplement mitjançant el mecanisme d'ajustar els salaris en el sector públic (moderació salarial, en diuen) desmantellar els sistemes de jubilació pública i retardar l'edat de jubilació.
Aquesta es preveu en un primer moment per als 67 anys. Davant les protestes el text crida a "ajustar l'edat de jubilació a l'esperança de vida, reduint les jubilacions anticipades i utilitzant incentius per a romandre més temps treballant".

Promoure la precarietat com a norma en l'ocupació


Els primers estudis sobre el projecte de Sarkozy d'harmonització de la fiscalitat entre França i Alemanya inclouen un augment de l'impost sobre els ingressos a França. Aquest document s'adjunta "privilegia la taxació del consum mitjançant la fiscalitat indirecta", la més injusta, com tots sabem (versió europea de l'IVA social). En contra, es buscarà una base imposable comú de l'impost per a les empreses, així doncs una baixada dels impostos als empresaris de França.

Pel que fa a la feina, es demana aplicar per tot la "flexibilitat-seguretat", és a dir, promoure la precarietat com a norma d'ocupació. El Consell Europeu vol també ocupar-se de la manera com han de ser dirigides les "negociacions socials" arribant fins preconitzar "la revisió dels dispositius de fixació de salaris" per "augmentar la descentralització en els processos de negociació i el mecanisme d'indexació. Així hi haurà més negociacions col.lectives globals però també grans fragmentacions per sector i fins i tot per territori.

El projecte del Consell Europeu demana "eliminar tota restricció d'obertura dels comerços que es basi en criteris d'horaris o geogràfics". Dit d'una altra manera els comerços estaran oberts obligatòriament els diumenges i més si és necessari. Pel que fa als sectors i professions que estaven protegits per quotes com les farmàcies, els taxis, els notaris, els veterinaris, els perruquers, els arquitectes etc... Seran oberts i competitius. És, d'altra banda, el que proposava l'informe Attali.

El text que ens oculten inventa el concepte "fre de deutes". Aquest serà obtingut pel control a priori dels pressupostos dels Estats, els pressupostos socials pel Consell o la Comissió contra els parlaments nacionals. I per la primera vegada, es planteja en un text d'origen europeu la necessitat de modificar les constitucions nacionals per inserir la prohibició de produir dèficit.

Per demostrar bé la seva voluntat de ferro, el tàndem Sarkozy-Merkel, vol que, "cada Estat membre de la zona euro s'ha de posar d'acord per definir al més alt nivell (és a dir, al nivell de presidents de govern, deixant així de banda al Consell i al Parlament) els objectius concrets a assolir en els propers 12 mesos".

Hem de parar aquest horrible projecte de guerra antisocial i antidemocràtic

És doncs urgent! Hem d'aturar ràpidament aquest horrible projecte de guerra antisocial i antidemocràtic. Mentre que els pobles s'alliberen en aquest moment de les dictadures, les institucions europees, elles, desitgen com mai instal lar les dictadures de les finances contra els drets socials i humans.

Mobilitzem com ho vam fer contra la directiva Bolkstein i el Projecte de Constitució europea. Contra un tal atac predefinit, totes les forces progressistes polítiques i socials tenen el deure de treballar per unir a totes les capes socials en la seva diversitat. Tots es veuran afectats de forma greu i d'una nova manera gràcies a aquest pacte signat per les potències financeres. El 20 de març, uns dies abans de la reunió del Consell Europeu, el conjunt de candidats de Front de Gauche en les eleccions cantonals permetrà oposar-se, mitjançant un rebuig categòric, a aquest projecte.

Patrick Li Hyaric, director de l'Humanité i Vice-president del grup GUE/NGL (En cast. PIE o Partit de la Izquierda Europea, on s'integren IU i EUiA, PEU en català; EL-European Left-, en anglès) al Parlament europeu.

L'UNESCO critica el PP en relació a la immigració a Badalona

Davant d’algunes opinions polítiques recents referents a la immigració present a la ciutat de Badalona, el Centre UNESCO de Catalunya considera necessari manifestar al conjunt de la ciutadania, als grups polítics de la ciutat i a la seva societat civil: Que la necessària i imprescindible lluita contra les causes i manifestacions de l’incivisme i la inseguretat, no s’hauria d’identificar amb la condició d’immigrant i que, si es fa, es confon la ciutadania i es comet una injustícia i una irresponsabilitat que posa en risc la convivència a la ciutat.

Que les polítiques d’integració necessiten un esforç sinèrgic i dialogat de tota la societat i són l’expressió d’un procés que els responsables polítics han d’acompanyar o liderar des de la serenor i el rigor defugint tota mena d’oportunisme, instrumentalització, precipitació i banalització. La interrupció d’aquest procés és sempre contraproduent i té conseqüències negatives per a la cohesió social perquè genera resistències i atia l’hostilitat i, tal vegada, l’enfrontament entre col·lectius de ciutadans, especialment en temps d’aguda crisi social i econòmica.

Que és contrari a l’esperit dels drets humans universals utilitzar un discurs que predisposi el conjunt de la ciutadania a la discriminació i priorització jeràrquica arbitrària entre els ciutadans en funció del seu origen ètnic, cultural o religiós, i que deixi de banda el principi d’igualtat. Si hi ha d’haver alguna prioritat, ha de ser en qualsevol cas l’atenció als qui més pateixen en la nostra societat, sigui quina sigui la seva identitat. El grau de valentia de les respostes que es donin a les situacions existents s’ha de valorar des de la capacitat de gestionar i donar resposta als reptes socials i no des del populisme i la polèmica amb voluntat segregadora.

El Centre UNESCO de Catalunya lamenta que les darreres manifestacions d’alguns polítics es considerin un model a seguir perquè això no contribueix a crear un clima adequat per afrontar plegats els desafiaments d’una vila convivencial, justa i pròspera. Demanem i confiem que aquests polítics reconsiderin i rectifiquin el seu discurs i que la prudència, el seny i la responsabilitat guiïn la propera campanya electoral. Pel bé dels ciutadans de Badalona i del conjunt de la nostra societat.

CLESA anuncia mobilitzacions contra els Ruiz Mateos

El comitè d'empresa de Cacaolat, juntament amb UGT i CCOO, ha decidit concentrar-se el 26 de març a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar per la incertesa dels treballadors davant la situació de les empreses propietat de Nova Rumasa. El secretari general de la federació agroalimentària de CCOO de Catalunya, Miguel Ángel Domínguez, ha explicat que la plantilla viu immersa en un estat de "desànim" i que la direcció de Cacaolat està començant a retardar en els pagaments de les nòmines.

Els treballadors també han detectat falta de productes, procedents d'altres empreses de Nova Rumasa, necessaris per elaborar els seus articles.

Les protestes s'iniciaran el 12 de març a Madrid amb una manifestació dels treballadors d'una desena d'empreses del grup i, segons Domínguez, sortiran de Barcelona tres autocars cap a la capital espanyola amb l'objectiu que uns 2.000 empleats es sumin a la mobilització. A més, els empleats dels centres de Parets del Vallès (Barcelona) i Barcelona de Cacaolat, xifrats en uns 400, es concentraran cada divendres a l'entrada i sortida del centre de treball a partir del 18 de març.

Expert de l'ONU demana investigació "seriosa" sobre tortures durant administració Bush

L'expert de Nacions Unides sobre la tortura, Juan Méndez, instà ahir al president dels Estats Units, Barack Obama, a obrir una investigació "seriosa" sobre les pràctiques de tortures que es van realitzar durant l'administració de George W. Bush. El funcionari va emfatitzar que cap "investigació seriosa del que va passar durant la guerra contra el terror" ha estat abordada per la nova administració nord-americana, si bé va reconèixer que Obama "va prendre iniciatives per posar fi a les pràctiques del passat".

Méndez ha assenyalat que la "responsabilitat primera" per investigar "una eventual utilització de la tortura per part de l'administració Bush correspon a Estats Units".

El pronunciament passa a pocs dies que Obama ordenés l'organització de nous processos militars d'excepció i regulès la detenció il.limitada de més de 40 detinguts a la presó il.legal de Guantánamo (Cuba), renunciant a la majoria dels seus compromisos de campanya presidencial.

La congelació dels processos a Guantánamo va ser un dels primers gestos de Obama, que tractava mostrar una ruptura amb les pràctiques de Bush, però el Congrés nord-americà va limitar les seves intencions en prohibir la transferència de qualsevol detingut a territori nord-americà, fins i tot per ser jutjat.

Després de la seva elecció, Barack Obama es va comprometre també a respectar la Convenció de Ginebra, prometent que la seva administració no utilitzaria la tortura en els interrogatoris de presoners.

L'expresident nord-americà George W. Bush va afirmar en les seves memòries que va autoritzar la pràctica del "water boarding" (simulació d'ofegament), reconeguda en la majoria dels països del món com una forma de tortura.

Un ex alt funcionari del Govern de Bush va assegurar que l'antic dirigent tenia coneixement que a la presó de Guantánamo es trobaven recloses persones innocents.

El febrer d'aquest any, l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) va instar el Govern suís a obrir una investigació a l'ex president nord-americà George W. Bush, "per crims de guerra i crims contra la humanitat" durant la guerra a l'Iraq, que ha deixat al llarg de set anys dos milions de morts i milions de desplaçats.

Iraq: 8 anys després, "Curveball" reconeix haver inventat tot, sobre les armes biològiques

Un país que, 8 anys després, està encara commocionat pels més de 100.000 civils morts i per una guerra terrible.

"Curveball", és el nom en clau que li van atribuir els serveis d'informació alemanys i nord-americans. 8 anys més tard, Rafid Ahmed Alwan Al Janabi acaba de parlar al diari anglès The Guardian. "L'enginyer iraquià, que havia fugit del seu país a Alemanya el 1995, ha reconegut haver fabricat completament totes les informacions sobre l'existència d'armes biològiques a l'Iraq. Informacions que van ser el nucli de les justificacions nord-americanes per atacar el país el 2003.

"Una confessió, prossegueix el diari, que arriba just després del 8 aniversari del discurs pronunciat per Colin Powell a les Nacions Unides". "Va ser el 5 de febrer, aquest dia, Rafif Ahmed Alwan En Janabi, iraquià a l'atur, estava davant de la pantalla de TV "en el seu petit pis de la ciutat de Erlangen". En aquest moment descobreix, amb estupefacció, que el munt de mentides que havia explicat als serveis d'informació alemanys és una de les proves fonamentals de la demostració nord-americana dirigida a convèncer "la comunitat internacional" perquè se sumi a la guerra contra el Iraq de Saddam Hussein.

Fa 6.000 anys ja es prenien fongs al.lucinògens

Un equip de científics ha descobert pintures rupestres a la Península Ibèrica que apunten que fa 6.000 anys ja es feien servir aquests fongs. La cova on s'han trobat les pintures està a Conca, a Villar del Humo, un dels llocs de major concentració d'art prehistòric, on hi ha 12 jaciments d'art rupestre. Són Patrimoni Mundial de la Humanitat. En un d'ells, en l'anomenat tauler de Selva Pascuala, les pintures rupestres mostren un uro, un gegantí toro que va viure fa milers d'anys a la Península Ibèrica.

I a prop, 13 figuretes amb aspecte de bolet (o de runes ibèriques). Els estudiosos de la paret, entre els quals figura l'historiador espanyol Juan Francisco Ruiz de la Universitat de Castella-la Manxa, creuen que representen bolets Psilocybe hispanica, pròpis de la zona.

Aquest bolet conté psilocibina i psilocina, que són tòxics al.lucinògens, és a dir, després de la seva ingestió es deforma la percepció de les distàncies i les formes, alteren els colors, apareixen visions, deorientación, tremolors i canvis emocionals.

Descobert per error


El químic que va aïllar aquest component per primera vegada el 1959 va ser Albert Hofmann el mateix que va descobrir l'LSD per error, una altra substància extremadament al.lucinògena.

L'ús d'aquests dos compostos va ser prohibit el 1971 pel Conveni de l'ONU de substàncies psicotròpiques celebrat a Viena.

Aquesta troballa a Conca és la primera evidència directa del possible ús ritual d'un bolet Psilocybe en la Prehistòria europea. Però en altres llocs del món sí que hi ha des de fa temps constància del seu ús, com a Mèxic.

Allà utilitzaven fins a 20 tipus d'aquests bolets. S'han trobat artefactes que els homes prehistòrics feien servir per a la seva preparació de fa 2.000 anys i fins i tot roques amb forma de bolets i estatuetes entre les restes de la cultura Maya. També hi ha evidències de l'ús d'aquests bolets a Algèria, a l'Àfrica, fa uns 6.000 anys.

Jaruzelski jutjat pels saquejadors de Polònia 30 anys després

Jose Luis Forneo: El judici del general polonès Wojciech Jaruzelski, de 87 anys, sota la vaga acusació de "crims comunistes" per haver imposat la llei marcial a Polònia el 1981 contra les revoltes organitzades pel Sindicat Solidaritat, es va reprendre el dilluns a Varsòvia, després d'una interrupció de sis mesos a causa de la malaltia d'un dels jutges. Jaruzelski va comparèixer davant el tribunal regional de Varsòvia al costat de l'ex cap del Partit Comunista, Stanislaw Kania, acusat en la mateixa causa. Foto: Jaruzelski i Ceauçescu a Polònia.

El judici contra la cúpula del Partit Comunista polonès es va iniciar el 2 d'octubre de 2008. El que va ser president de la Polònia Socialista del 1981 al 1989 es va declarar innocent de tots els càrrecs. Els acusadors són els fiscals del "Institut del Record Nacional", un organisme estatal que investiga els suposats crims de l'era comunista, basant-se en la campanya per criminalitzar el passat i per evitar que es presti excessiva atenció al saqueig de la riquesa abans col.lectiva per part de les elits nazionalcatòliques en el present.

De fet, cap fiscal ha acusat el govern polonès de donar suport a la invasió il.legal de l'Iraq, o als que han convertit l'economia nacional i el territori en una colònia dels Estats Units i l'UE

A Wojciech Jaruzelski se l'acusa, 31 anys després, d'haver comès "crims comunistes" i d'imposar la llei marcial el 1981, pels incidents provocats pel sindicat Solidaritat, que avui tots sabem que estava finançat per la CIA, i dirigit per aquesta altra màfia encapçalada aleshores pel també polonès Karol Wojtyla des del Vaticà. De fet, els obrers polonesos avui pateixen avui les conseqüències dels objectius pels quals lluitava Lech Walesa, el líder d'aquell sindicat. És a dir, el dret de les multinacionals de saquejar la riquesa del país i d'enviar a la desocupació als obrers polonesos quan els vingués de gust.

"Em declaro innocent. Rebutjo els càrrecs tal com van ser formulats per la fiscalia. Considero que no tenen fonament ni objectivitat", va dir Jaruzelski, davant el circ del judici contra el comunisme.

La societat de l'Amèrica Llatina s'allunya de l'Església catòlica

Segons les últimes investigacions de la Fundació Catòlica de Santa Maria la societat de l'Amèrica Llatina està allunyant-se de l'Església catòlica i les evangèliques i el laicisme guanyen terreny. D'acord amb l'informe, encara que el 53% es declara catòlic, el 75% d'ells mostra poca o cap confiança en l'Església. En l'informe es diu sobretot que aquesta institució ocupa l'últim lloc en credibilitat per als joves d'Amèrica Llatina.

Aquest va ser el tema principal del simposi Adveniat, organitzat pel Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) a Alemanya, a la ciutat de Mülheim, el 2 de març. En el fòrum, el vicepresident d'aquesta institució catòlica, l'arquebisbe Baltazar Porras, va afirmar que en el continent es registra un "creixement massiu" d'agrupacions evangèliques i esglésies de l'Esperit Sant.

D'acord amb un altre sondeig difós a finals de tardor de 2010 pel Fòrum Pew de Religió i Vida Pública, una organització amb seu a Washington DC, els llatins, especialment els catòlics, són el grup amb menys informació sobre la seva pròpia religió.

Quan les preguntes van ser sobre el cristianisme, els llatins catòlics van respondre correctament només a la tercera part de les qüestions, que és un índex considerablement més baix que el que van tenir altres enquestats.

"El Vaticà ja no és el referent per als creients en els països en desenvolupament d'Amèrica Llatina"


"El Vaticà ja no és el referent per als creients en els països en desenvolupament d'Amèrica Llatina", va declarar el exbisbe de Palència Nicolás Castellanos, que fa anys va deixar el seu càrrec per dedicar-se al treball de missioner a Bolívia.

A més, segons va afirmar el clergue, en una entrevista a la publicació espanyola El Mundo, al nord del continent no es confia en absolut en el Vaticà, mentre que als països del sud el seu prestigi és bastant relatiu.

El clergue va criticar durament la riquesa d'alguns sectors de l'Església, argumentant que "un deixeble de Jesús no pot viure en un palau", sinó que ha de viure el més senzillament possible. "No acumulant, sinó senzillament compartint, que és la paraula clau en la meva vida i tots els deixebles de Jesús, compartir i ser solidari", ha afegit.

Protestes a Miami per les lleis contra immigrants i aturats

Desocupats, dirigents d'organitzacions d'immigrants i activistes socials van participar aquest dimarts en una protesta a Miami, que es va repetir en altres ciutats de l'estat de Florida, per rebutjar retallades en les ajudes públiques als desocupats i noves lleis antiinmigrants. María Rodríguez, de la Coalició d'Immigrants de Florida (FLIC, en anglès), va dir que a Florida hi ha "una desena de lleis que signifiquen greus retallades pressupostàries, atacs contra les unions de treballadors i contra els immigrants". "Anem a mobilitzar tota la setmana per diferents punts de l'estat en una campanya que es denomina Despertar a Florida", va dir Rodríguez.

Ha assenyalat que el governador republicà Rick Scott "vol ajustar amb la gent més humil per intentar balancejar el pressupost, en comptes de veure que les corporacions i els sectors que sí que poden pagar, paguin el just".

"Es posen cada vegada més condicions i així es limita l'accés a aquells que puguin qualificar per ajudes de desocupació", que se situa en més de 12% dels 18 milions d'habitants de Florida.

L'ALBA cerca solucions per a Líbia

Els països de l'ALBA realitzen contactes i projecten viatges per crear un comitè de "mediació" que ajudi a acabar la violència a Líbia, va dir aquest dimecres el vicecanceller equatorià, Kintto Lluc: "L'ALBA està buscant aquest tipus de mediació, s'estan plantejant determinats viatges i contactes ", va assenyalar el viceministre sobre el comitè que els cancellers del grup van acordar integrar per iniciativa de Veneçuela el passat divendres a Caracas.

Lucas va indicar que es busca suport a la proposta a l'ONU, el Consell de Seguretat ha imposat sancions contra el líder libi Muammar Gaddafi per la repressió de les revoltes, que segons aquest organisme deixen més de 1.000 morts.

"L'hi està fent amb altres governs de la regió i fora d'aquesta per intentar buscar també en el mateix si de les Nacions Unides una mediació que porti a la pau, tenint en compte el que diguin els propis libis, no el que es els intenti imposar des de fora", va sostenir en roda de premsa.

El vicecanceller equatorià no va precisar els països que estan sent contactats o on viatjarien els delegats de l'Aliança Bolivariana per als Pobles d'Amèrica (ALBA), conformada per Veneçuela, Bolívia, Cuba, Equador, Nicaragua, Antigua i Barbuda, Dominica i Saint Vincent i les Grenadines.

No obstant, el divendres el president veneçolà, Hugo Chávez, va dir que els cancellers de l'ALBA podrien actuar amb un "un equip polític de coordinació amb països d'Àfrica, Lliga Àrab, Unió Africana" i "altres països, per tractar d'anar donant forma a aquesta comissió".

Mentre Líbia avala la proposta de Chávez i la Lliga Àrab la "estudia", Estats Units la va descartar afirmant que Gaddafi no necessita que se li digui "el que ha de fer". El govern nord-americà va instar en canvi a Gaddafi a abandonar el poder que va assumir fa de 42 anys.

Europarlamentàris: Fitxar, fugir i cobrar dietes pel morro

L'eurodiputada pels West Midlands, Nikki Sinclaire, denuncià ahir el frau de molts eurodiputats: Fitxar i fugir per cobrar les dietes. Precisament una de les europarlamentaris 'caçades' per Sinclair, la socialista espanyola Eider Gardiazábal (foto), néta de l'expresident del PSOE Ramon Rubial, explicava fa uns mesos en un xat a 'El Mundo' que la UE li costa a cada ciutadà de la Unió 235 euros anuals... que s'embutxaquen aquests pocavergonyes.

En una investigació duta a terme pel diari anglès revela la rutina d'alguns divendres a Brussel.les i Estrasburg. Els parlamentaris arriben, fitxen i en menys de mitja hora es planten a l'aeroport per agafar un vol, per cobrar un plus de dietes als seus ja molt quantioses "retribucions".

Per exemple, Jolanta Hibner feia rodar la seva maleta al parlament poc abans de les vuit del matí del 21 de gener i va ser fotografiada a l'aeroport de Brussel 22 minuts després, a punt per tornar a la seva Polònia natal. Els europarlamentaris anglesos Peter Skinner i Robert Sturdy registrar la seva entrada a Brussel i van arribar a temps a agafar l'Eurostar de les 8:29 del matí per arribar, dues hores més tard, a la londinenca estació de St Pancras.

Sinclaire ha penjat les fotos per denunciar aquesta pràctica, segons ella, corrupta i per donar a conèixer en què inverteixen els diners dels contribuents anglesos. Però les normes comunitàries no l'inclouen com una cosa il legal, segons explica el portaveu d'una altra de les seves senyories, la portuguesa Figuereido

Les fotos en qüestió van ser preses el divendres dia 21 de gener, quan el parlament estava tancat, la cambra obre 134 dies l'any i cap cau en divendres. Sinclaire declara: "Un europarlamentari pot cobrar la seva dieta només quan assisteixi a reunions oficials. I no hi havia cap d'aquest tipus el divendres 21».

Els parlamentaris tenen uns sous 94.200 euros anuals sense incloure dietes. El sou mitjà d'un europarlamentari és de 6.200 euros nets al mes, més dietes, despeses de viatge i altres extras.Si cadascuna de les seves senyories fitxessin 37 divendres addicionals, cadascun guanyaria ni més ni menys 11.107 euros més l'any.

El diari anuncia que abans de les set del matí ja hi havia una cua de diputats disposats a fitxar. Abans de les deu més d'un terç, 54, dels parlamentaris van arribar amb bosses i maletes. Com a mínim 25 van deixar el parlament poc després i van ser vistos a l'aeroport o a l'estació de l'Eurostar.

"Molta gent no guanya tants diners ni en una setmana, però alguns europarlamentaris el guanyen en menys d'una hora, els contribuents haurien de saber com es gasta els seus diners" va afirmar Sinclaire, eurodiputada bastant antieuropeista que considera que Anglaterra hauria d'abandonar la UE i que el país hauria de, només, ser governat per Westminster.

235 euros per ciutadà


Precisament una de les europarlamentaris 'caçades' per Sinclair, la socialista espanyola Eider Gardiazábal, néta de l'expresident del PSOE Ramon Rubial, explicava fa uns mesos en un xat a 'El Mundo' que la UE li costa a cada ciutadà de la Unió 235 euros anuals. "La veritat és que no és una xifra elevada, sobretot si tenim en compte la quantitat de coses que aconseguim finançar amb aquests diners", afegia llavors.

En aquest mateix trobada digital, explicava que la seva motivació per anar a les llistes europees del PSOE s'explicava per una "qüestió de valors, de compromís amb unes idees, de dedicació absoluta les 24 hores del dia i de per descomptat ser votada pels ciutadans i ciutadanes".

EUA i l'OTAN volen repetir a Líbia la matança de Iugoslàvia

Andrei Fediáshin: Per fi, el president dels Estats Units, Barack Obama va advertir directament el líder libi Maumar Gaddafi que el seu país no exclou cap variant de solució a la crisi que afronta Líbia, tant política com militar. El que passa ara a Líbia fa recordar els esdeveniments a Iugoslàvia a partir dels bombardejos de 24 de març de 1999. No només el mes i els mètodes coincideixen, és que les eines, inclosos els vaixells fins i tot, són els mateixos. Queda esperar que introdueixin una zona d'exclusió aèria sobre Líbia, com ho van fer amb Iugoslàvia a principis de la guerra.

L'oposició no va aconseguir realitzar una revolució a Líbia ràpida i amb poques pèrdues. Per això, la perspectiva que es perfila és forçar el dirigent libi Muammar Gaddafi a fugir del país utilitzant eines com la diplomàcia estrangera, sancions internacionals i mètodes militars.

A semblança de l'esquema iugoslau


El Consell de Seguretat de l'ONU delibera sobre la situació a Líbia a diari i els països membres demostren una precipitació i postures massa estranyes.

Per exemple, el procurador de la Cort Penal Internacional (CPI), argentí Luis Moreno Ocampo, va anunciar el 3 de març que obria una investigació contra Gaddafi, els seus fills i el seu entorn per presumptes crims de lesa humanitat.

Formalment, té raó: el Consell de Seguretat de l'ONU va sancionar la investigació ia el 26 de febrer. Com Líbia no està entre els signants de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, una investigació d'aquest tipus només la pot sancionar el Consell de Seguretat.

La història amb la CPI és bastant curiosa. La resolució de l'institució va ser signada per tots els 15 països membres del Consell de Seguretat, inclosos tres membres permanents, els EUA, Rússia i Xina. No obstant això, Rússia i els EUA es van negar a ratificar l'Estatut de la Cort i a reconèixer la seva jurisdicció, per la qual cosa jurídicament no són membres.

Rússia i els EUA no reconeixen la potestat de la Cort per a jutjar als seus ciutadans com està estipulat per l'Estatut. I Xina no reconeix la Cort com a tal.

EUA fins i tot va insistir que la resolució estipulés que els seus ciutadans no estan sotmesos a cap tipus de jurisdicció de la Cort. Per exemple, en el cas que desembarquin a Líbia amb una intervenció humanitària o militar.

La seva postura és totalment hipòcrita: jutgem a tots però a nosaltres no ens jutja ningú.

Llestos per reaccionar

Des de la primera setmana de febrer, a les ribes de Líbia avancen forces dels EUA i l'OTAN. Per al 4 de març el Canal de Suez el van creuar, arribant al golf de Sirte (a la costa de Líbia), la nau d'assalt amfíbia i portahelicópteros USS Kearsarge, el navili de suport USS Ponce i el submarí nuclear Scranton que formen part del grup d'operacions amfíbies dels EUA amb el portaavions Enterprise al capdavant. Aquest últim es troba a la part nord del Mar Roig, com per assolir Líbia amb facilitat.

Només Rússia i la Xina es pronuncien contra la intervenció militar. Els altres membres del Consell de Seguretat diuen que estan preparats "per a qualsevol eventualitat", però reconeixen que per a la intervenció cal la sanció de l'ONU.

En aquest sentit, la situació a Líbia de nou recorda la de Iugoslàvia abans dels bombardejos que l'OTAN va denominar "Operació Força Aliada" i els EUA "Operació Enclusa Noble". A la primavera del 1999 Rússia i la Xina van aconseguir, malgrat tot, bloquejar la resolució de l'ONU que va autoritzar l'acció bèl.lica contra Iugoslàvia. Però l'OTAN va començar bombardejos sense cap sanció, violant la Carta de l'ONU, guiant-se per la seva pròpia Carta.

Aquesta va ser interpretada per aquell cas de tal manera que des de llavors l'Aliança pot valer d'ella per a qualsevol intervenció al seu antull. Iugoslàvia no havia agredit a cap estat de l'OTAN, ni representava amenaça per cap dels seus membres.

A propòsit, la decisió de bombardejar va ser presa no per un republicà ferotge, sinó pel president demòcrata, Bill Clinton. Alguns afirmen que l'operació bèl.lica a Iugoslàvia va ser un pretext per desviar l'atenció de l'opinió pública cap al escàndol relacionat amb Mónica Lewinsky, la negativa del president a comparèixer davant el Congrés i del possible impeachment.

Croàcia: Milers de manifestants exigeixen la renúncia del Govern

Milers de persones s'han manifestat durant la nit d'aquest dimarts als carrers de Zagreb per exigir la renúncia del Govern de Coracias. Aquestes protestes, que es porten repetint gairebé cada dia des de finals de febrer, han servit també per commemorar el Dia Internacional de la Dona. Les manifestacions, convocades a través de la xarxa social Facebook, han exigit la renúncia de la primera ministra Jadranka Kosor, i l'han acusat de mala gestió i corrupció.

En aquesta ocasió, els manifestants s'han dirigit a una fàbrica tèxtil Kamensko, declarada recentment en fallida. Allà s'han unit al costat dels extreballadors de la planta que han perdut els seus llocs i que en el passat es van manifestar per reclamar-los.

"El que ens va passar a nosaltres li pot passar a altres", ha comentat a AFP Djurdja Krnjak, una de les extreballadores de la planta.
Protestes contra els principals partits

Les manifestants han dipositat davant l'entrada les roses vermelles que han rebut aquest dimarts pel Dia de la Dona mentre cridaven: "Volem treballar".

Posteriorment, els manifestants s'han dirigit a la seu de la governant Unió Democràtica Croata (HDZ) xiulant i cridant consignes contra el president, com "Jadranka (Kosor), ves-te'n!" O "HDZ, lladres".

Tampoc s'ha lliurat de les protestes el principal partit de l'oposició, el Partit Socialdemòcrata (SDP). Després de les protestes davant la seu del HDZ, els manifestants s'han dirigit a la seu principal SDP, davant la qual han corejat consignes com "vosaltres també" o "SDP, lladres".

Aquestes manifestacions s'han registrat sense incidents, informa AFP.

Diversos dies de protestes


Les protestes s'han succeït en diferents intervals les últimes dues setmanes la capital i altres ciutats del país. Tot i aquestes, el HDZ es nega a convocar les eleccions parlamentàries per abans de la tardor, legant que fer-ho destorbaria l'esperada conclusió de les negociacions d'accés a la Unió Europea.

Xina invertirà 197.000 milions de dòlars en construcció d'habitatges assequibles

Xina invertirà 1,3 bilions de iuans (196.900 milions de dòlars) en la construcció de 10 milions d'unitats d'habitatges assequibles el 2011, anuncià dimecres Qi Ji, viceministre d'Habitatge i Desenvolupament Urbà-Rural. El govern central i les autoritats locals aportaran 500.000 milions de iuans, mentre que les institucions públiques i les companyies privades s'encarregaran de reunir la resta, ha precisat Qi durant una roda de premsa celebrada en el marc de la sessió anual de l'Assemblea Popular Nacional (APN, màxima legislatura).

"Volem insistir que almenys el 10% dels guanys obtinguts pels governs locals a través de la venda de terres ha de dedicar-se al programa d'habitatges assequibles", va afegir el viceministre.

Qi va instar a les autoritats locals a prioritzar la construcció d'aquest tipus d'habitatges a l'hora de distribuir els voltant de 200.000 milions de iuans que percebran mitjançant l'emissió de bons governamentals.

A més, aquest any s'invertiran 500.000 milions de iuans en la millora de quatre milions d'habitatges de baixa qualitat. Els governs locals aportaran 40.000 milions de iuans.

En els últims anys, el govern central ha reforçat les mesures de control sobre els preus immobiliaris, la constant pujada s'ha convertit en motiu de fortes queixes per part dels residents de les grans ciutats del país. No obstant això, els preus dels habitatges s'han mantingut en nivells alts.

Willy Meyer: "Els drets humans són una assignatura pendent per a la Unió Europea"

L'eurodiputat d'Izquierda Unida, Willy Meyer, va participar ahir tarda al debat sobre drets humans que va tenir lloc al Ple del Parlament Europeu amb la presència de l'Alta Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de seguretat, Catherine Ashton. Meyer va mostrar a Ashton la importància de tractar en peu d'igualtat tots els drets humans ja siguin socials, culturals, cívics o polítics per recordar que "la crisi actual ens ha portat els índexs d'atur més alts des de la II GM, a una greu crisi alimentària mundial i l'increment dels éssers humans condemnats a la pobresa".

"Aquest retrocés en els drets humans s'ha vist agreujat a conseqüència de les mesures neoliberals adoptades, que no han fet més que degradar l'accés a l'educació, a la sanitat, a l'habitatge oa un treball digne, tots ells drets humans també, i deteriorar greument els serveis públics a través de la privatització, la liberalització i la desregularització del mercat "va continuar Meyer.

"Les mesures d'austeritat aplicades en els diferents països membres de la Unió Europea no han fet més que accentuar les desigualtats. Cal invertir aquesta tendència i caminar cap a una millor distribució de la riquesa, uns salaris dignes i ocupacions de qualitat, per així poder parlar d'una UE respectuosa amb els drets humans ".

Per al coordinador de Política Internacional d'IU "la UE no ha fet res més que instrumentalitzar els drets humans i així ho demostra la seva Política de Veïnatge i els seus acords d'Associació amb dirigents i règims com Gaddafi, Mubarak, Mohamed VI o Netanyahu que violen sistemàticament els drets humans ".

"Els aixecaments en el món àrab, a Tunis, Egipte o Líbia, són el reflex d'aquesta instrumentalització i del fracàs de la política exterior de la UE, que s'ha mostrat més interessada en garantir els intercanvis comercials i el lliure comerç que en garantir els drets humans ", ha assenyalat Meyer.

Així mateix, l'eurodiputat d'Esquerra Unida va assenyalar que "la UE ha de fer una reflexió de fons que el porti a abandonar la seva actual preocupació prioritària pel lliure comerç, una preocupació que l'ha portat a no aplicar, en cap sola ocasió, la clàusula segona dels Acords d'Associació, acords que no ha suspès davant el constant incompliment dels drets humans en els països socis ".

"Tots aquests motius demostren que els drets humans són una assignatura pendent per a la Unió Europea" va concloure Meyer.

Miralles retreu a Mas que anés a Brusel·les a “mostrar la dimensió de la tisora”

El vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA acusa el president de la Generalitat, en el Ple del Parlament, de queixar-se aquí dels mecanismes econòmics imposats per Europa i assumir-los acríticament davant el president de la Comissió Europea, Durão Barroso. Jordi Miralles, ha preguntat aquest matí en el Ple del Parlament al president de la Generalitat, Artur Mas, per l’abast i el balanç de la seva recent visita al president de la Comissió Europea (CE), Durão Barroso, a Brusel·les, i per la repercussió que pugui tenir per l’enfortiment de l’Estat del Benestar a Catalunya.

El diputat d’ICV-EUiA li ha retret al president “haver perdut una gran oportunitat" i haver tingut "una actitud acrítica” en aquesta trobada i l’ha acusat, així mateix, de “dir aquí diu una cosa i allà una altra”, doncs “aquí diuen que se’ls imposen uns mecanismes econòmics des d’Europa i allà els assumeixen”, ha assegurat Miralles.

Per al diputat d'esquerres, Mas en realitat ha anat a Brusel·les a "mostrar la dimensió de la tisora" i ha aprofitat per evidenciar encara més les incoherències de CiU, subratllant que diuen una cosa a la cambra catalana i en fan una altra al Congrés dels Diputats. Miralles ha posat d’exemple que Mas hagi dit avui al Parlament que farà el possible per evitar que les famílies hipotecades que han perdut la seva vivenda segueixin pagant el deute al banc, quan fa dues setmanes CiU va votar el contrari al Congrés.

Miralles ha fet saber a Mas que “no porten bones notícies” a la gent i al país, sinó que "el seu govern genera incertesa i inseguretat a molta gent”. Així, li ha retret que “cada dia que passa hi ha més atur, més empreses que marxen i més ciutadans, professionals i usuaris que viuen amb creixent incertesa pels anuncis de les retallades”. El diputat roig i verd s’ha refermat en el que ICV-EUiA va anunciar que faria “una oposició ferma”, si es produïa una involució a l’Estat de Benestar que “hem creat durant molts anys”. A més, Miralles ha advertit a Mas que aquesta “contestació a les retallades també se la trobarà al carrer”.

Finalment, el diputat d’ICV-EUiA ha assegurat que les retallades del Govern de Mas són fruit d’una “opció ideològica” del Govern que té a veure amb una “regressió en el model social i la conseqüent pèrdua de qualitat de vida de les persones”. Miralles ha dit que “vostés i nosaltres tenim models socials diferents, és evident”, però pensant em les persones que pateixin la crisi li ha demanat que "rectifiqui”.

Albiol acusa Defensa d'incomplir la Llei de Memòria

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, acusa al Ministeri de Defensa de desatendre les peticions dels familiars i historiadors de poder accedir amb facilitat a l’arxiu de judicis sumaríssims de la guerra civil: “Subdelegació està posant entrebancs i dificultant l’accés, com han denunciat diversos col·lectius, i el govern de l’estat no té intenció de fer absolutament res”.

La portaveu d’esquerres recorda que al mes de gener, el diputat d’IU Gaspar Llamazares va preguntar al Congrés dels Diputats “les accions que el Ministeri de Defensa pensava portar a terme per evitar que la Subdelegació de Defensa de Castelló continue posant traves als investigadors i als familiars en l’accés de la documentació dels consells de guerra sumaríssims”.

La representant d’EUPV argumenta que des de diverses associacions fa temps que es ve denunciant que “s’està dificultant que es puguen obtindre les copies dels sumaríssims, ja que no els permeten copiar els arxius digitalitzats, ni fer més de 10 còpies per dia, quan hi ha sumaríssims que tenen 200 o 300 pàgines”, i lamenta que el propi govern, “no tinga cap interès en posar final a aquesta situació i fer complir la llei”.

La diputada considera que el Ministeri de Defensa en la seua resposta, s’ha desatès completament del problema d’accés a les copies dels processos sumaríssims del franquisme. “El govern central no pense fer res per solucionar una situació injusta, simplement han mirat cap altre lloc”. “Han contestat el que tots sabíem, que a Castelló es troben copies digitals dels originals que es troben a Madrid, i que amb això es garanteix l’accés a tots els interessat que així ho demanen”, i afegeix, “han obviat completament el problema”.

Albiol exigeix a Defensa que “deixe de posar traves i facilite l’accés a la documentació i expedients relacionats amb la guerra civil i la repressió franquista” i afegeix que “només recuperant la nostra memòria col·lectiva sobre el passat podrem construir un futur just”.

Marga Sanz denuncia pagaments sense IVA del Consell a Calatrava

El grup parlamentari d’esquerres ha presentat en Les Corts una bateria de preguntes al Consell, en les què demana explicacions clares sobre els motius pels quals l’arquitecte Santiago Calatrava ha facturat i cobrat sense que li s’aplique l’IVA en diverses de les seus obres, entre elles, l’Àgora. “Hem detectat aquestes irregularitats i esperem que el conseller Gerardo Camps ens done una explicació respecte les condicions en les què es produïren aquestos pagaments i si el fet que no s’haja carregat l’IVA és perquè Calatrava té residència fiscal a Suïssa, concretament a Zurich”, ha assenyalat la coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz.

Sanz detalla, per exemple, que en el projecte i direcció d’obres de l’Àgora, Calatrava facturà i cobrà a 31 de desembre de 2006 un total de 3.962.125 euros sense IVA, “quan l’import a facturar hauria d’haver sigut de 3.100.493 euros. Volem una resposta del conseller al respecte i saber, òbviament, si aquest desfasament s’ha corregit”. De la mateixa manera, en el cas de les torres el pagament que es va realitzar mitjançant xec bancari, prèvia presentació de factura emesa sense IVA a 31 de desembre de 2005, va ser de 2.591.400 euros.

Esquerra Unida, a més, demana a la conselleria d’Economia conèixer altres detalls sobre, per exemple, el domicili fiscal de Calatrava durant la formalització dels contractes de l’Àgora i de les torres gratacels davant la Ciutat de les Arts, com es va fer el pagament de l’IVA i si s’ha complit la legalitat. “Tot el que envolta els contractes de la Generalitat Valenciana amb Calatrava és summament tèrbol. Poques vegades les xifres ens quadren i més quan vegem que no apareixen les quantitats exactes, aquestes són desorbitades o no corresponen amb l’obra feta o no feta”, ironitza.

Cal recordar que el grup parlamentari d’esquerres ha reclamat també tota la documentació al voltant del projecte de les torres i de l’Àgora, “ja siga els expedients i els contractes en un cas, com l’avantprojecte, projecte bàsic i projecte d’execució de direcció d’obra, en l’altre. També han exigit la còpia dels informes tècnics i jurídics que justifiquen la contractació de Calatrava per CACSA”.

EUPV acusa al PP de “seguir condemnant a l’ostracisme” a l’agricultura

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha denunciat l’escassa inversió pública en I+D+i i “la duríssima marginació” que pateix l’agricultura valenciana per part del govern del PP, qui retalla de nou el pressupost –en un 17’12%- a l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) per a 2011. “L’agricultura per aquest govern és l’últim dels escalons, i l’està condemnant a una mort lenta i dolorosa, amb l’oblit i els retalls que aplica any rere any. L’IVIA és una mostra i exigim explicacions de la consellera al respecte”, critica.

Torró afirma que el PP “ha demostrat una desídia molt preocupant pel sector agrari. És insostenible i intolerable que l’IVIA patisca aquestes minves de pressupost i de personal, quan és un institut necessari pel que fa als estudis que realitza sobre els diferents conreus del País Valencià, en especial aquells que es refereixen als cítrics o a l’arròs”.

Esquerra Unida reclama a la consellera Maritina Hernández que comparega en Les Corts i explique els motius d’aquestos nous retalls, “els quals lamentablement contrasten amb les inversions que destina aquest Consell a qüestions tan prescindibles com la Formula 1 i a projectes faraònics, i que damunt alguns no es realitzen, com els del senyor Calatrava. L’agricultura es mereix un tracte prioritari i li exigim a aquest govern que rectifique el pressupost d’immediat. En un moment de crisi com el que estem passant, hauria d’invertir-se més que mai en investigació. D’altra manera s’està condemnant el futur del nostre camp”, demana Torró.

Comunicat de la Lliga per la Laïcitat

La Lliga per la Laïcitat manifesta la seva disconformitat amb el sistema de finançament que l'estat atorga a l'Església Catòlica a través de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), ja que suposa una violació de la neutralitat de l'estat davant les religions. Aquesta assignació pressupostària de l'estat es destina en la seva totalitat directament al sosteniment de la seva estructura organitzativa i confessional i no a la seva acció social.

A més, representa una petita part del que els pressupostos de les diferents administracions li destinen, un finançament directe que algunes fonts quantifiquen en més de 7.000 milions de euros.

Volem denunciar la manca de transparència i la lectura esbiaixada que l'Església catòlica fa sobre el seu finançament.

VEURE EL COMUNICAT COMPLERT (Amb informació complementària):

http://www.laicitat.org/html/Financament_EC_2011.htm