dimecres, 1 de setembre de 2010

Cayo: "Un de cada 4 euros no paga impostos"

El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha assenyalat avui que l'agenda del seu partit per al mes de setembre està centrada en la vaga general del dia 29 perquè, ha dit: "S'ha de parar un dia Espanya perquè la política social es reorienti en favor dels treballadors i no del poder financer". En roda de premsa a la seu d'IU, Lara ha iniciat el curs polític després de les vacances amb la mirada posada en una protesta que ha donat suport "sense matisos" i davant la qual s'ha mostrat "optimista", ja que, segons ha afirmat , serà "una gran vaga".

Ha confiat que en els grans mitjans de comunicació hi hagi "gent valenta" que "tiri dels cables" a les dotze de la nit el dia de la vaga i ha assegurat que el temps transcorregut entre la seva convocatòria i la celebració ha estat positiu, ja que ha permès que tota la "maquinària sindical" s'hagi posat en marxa per explicar les raons.

Lluita contra el frau fiscal

El coordinador general d'IU ha rebutjat que es pugui augmentar el temps mínim de cotització per tenir dret a la jubilació i que s'hagin "confirmat" retallades en la inversió pública de l'Estat, el que suposarà, segons ell, més atur en Espanya. Ha indicat que la seva formació intentarà que -a través dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2011- es lluiti contra el frau fiscal perquè a Espanya "un de cada quatre euros segueix sense pagar impostos".

Lara ha considerat que els comptes per a l'any neixen limitades amb la retallada en el sostre de despesa del 7,7% anunciat pel Govern, que fixa, ha dit, el pressupost en nivells similars als de 2002.

Lara retreu al Govern que "una vegada més" falti a la paraula al "ajornar" la Llei de Llibertat Religiosa i "agenollar-se" davant el Vaticà.

S'ha referit a més a les paraules del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va presentar a Espanya en l'Exposició Universal de Xangai com un país que té un futur de la grandària de Miquelet, el nadó robotitzat de més de sis metres que s'exposa al pavelló espanyol. "El que Zapatero no ha explicat a Miquelet és que a Espanya un nen que neix té un 50% de possibilitats de no trobar feina fins que compleixi els 35 anys com a mínim, que es pot jubilar als 67 anys i (... ) que si vol tenir pis l'ha de tenir compartit o amb una hipoteca de per vida", ha subratllat el representant d'IU.

En el seu repàs pels assumptes que han estat notícia durant les últimes setmanes, Lara ha retret al Govern que "una vegada més" hagi faltat a la paraula donada al "ajornar" la Llei de Llibertat Religiosa i l'ha acusat d'haver-se posat "de genolls" davant el Vaticà.

PSOE i PP, "coresponsables" de les morts a l'Afganistan

Sobre la situació a l'Afganistan, ha estès les seves crítiques al PP, que va ser el que va fer que Espanya es "sumés a la invasió" del país, i que, per això, és "coresponsable" al costat del PSOE, segons Lara, de "les morts que s'estan produint". Ha tornat a demanar, en aquest sentit, el retorn de les tropes espanyoles de l'Afganistan "amb seguretat i urgència".

Pel que fa al Sàhara, ha condemnat la "repressió" per part del Govern del Marroc als activistes espanyols a El Aaiun i ha considerat "intolerable" la posició del Govern "justificant la fal.làcia de que els policies marroquins anaven a defensar-se". Ha explicat que el seu partit seguirà treballant pel poble sahrauí i que la seva intenció era reunir-se amb els activistes canaris però que aquests van preferir que la trobada no es produís perquè "no volien veure a polítics". No obstant això, Lara ha indicat que la seva formació decidirà en els propers dies si forma part de la flota d'ajuda que té previst partir cap al Sàhara.

El coordinador general d'IU ha parlat també del viatge d'una delegació del PSOE a Cuba i ha dit que els socialistes haurien de "haver-se donat una volta primer per L'Aaiun", ja que Espanya "no té cap responsabilitat" amb l'illa, però sí "amb un territori envaït que va ser espanyol".

Torró critica la política "classista" del PP en educació

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, acusa al conseller d'educació Font de Mora “d’exprimir” als universitaris amb la reducció de les beques: "Potser algú encara tenia dubtes sobre quina és la política social (en el sentit classista) del Consell. Retallar les beques universitàries (discriminant, a més, a favor de les universitats privades) sols té un objectiu: Facilitar el negoci dels inversors de les institucions privades (entre les que es troba l'Església) i castigar, encara més, els treballadors i les classes mitjanes. Robin Hood, però a l'inrevès".

Lluís Torró considera que la política de contenció i retalls del Consell: “Està deixant l’educació en una situació més que crítica. La reducció de les beques universitàries en un 35% és una mostra més de l’actitud de Font de Mora, qui ha donat l’esquena totalment a la universitat pública. Li exigim d’immediat una rectificació”. Torró alerta que la disminució de les beques “provocarà que molts alumnes en situació econòmicament delicada no puguen cursar els seus estudis”.

Esquerra Unida acusa al PP d’haver encetat “una dinàmica molt perillosa, en la què la prioritat l’han ubicat en fer pagar les conseqüències de la crisi a la població més sensible i a qüestions de necessitat bàsica com és la sanitat, l’educació o els serveis socials. Ens preocupa moltíssim l’opressió que està provocant a través dels retalls per tots els costats”.

Torró recorda que en el cas de la Universitat, “els retalls es multipliquen dia rere dia, tal i com ocorre en tota l’educació al País Valencià. Ara és la disminució de les beques però fa uns mesos va ser la dels Erasmus, o la pujada de les taxes en un 4% El Consell incompleix amb la seua responsabilitat d’invertir en les universitats públiques i posa en perill que molts joves puguen accedir a la Universitat per qüestions econòmiques”, assenyala.

El diputat d’EUPV ha exigit a Font de Mora que done explicacions sobre aquesta disminució de les ajudes universitàries: “li demanem que realitze les operacions que calguen per evitar la minva i que no es toquen més aquestes ajudes”, sol•licita Torró.

"Camps actua com una Star en hores baixes"

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz afirma que el president del Consell, Francisco Camps: “Gasta més energia en evitar la premsa, la crítica i el contacte amb la realitat que en atendre les seues responsabilitats. Hem passat d’un Camps delirant, rodejat de fans, a un Camps que es presenta en els llocs sense avís i agenda prèvia per a que no li espere ningú. Camps ha substituït la tàctica dels palmeros pel factor sorpresa”. Sanz acusa al president de la Generalitat “d’actuar cada vegada més com una star-system en hores baixes. No sols no assumeix la seua situació judicial, sinó que modifica tota la seua agenda i la seua tasca per a impedir que se li pregunte per ella i per a no respondre a cap crítica”.

La dirigent d’EUPV insta a Camps a “tornar a la realitat d’immediat. Els valencians i valencianes estem patint un president que lluny d’actuar com hauria de fer-ho, donant la cara i assumint les seues responsabilitats, viu en una ficció paral·lela a la realitat. Ens preguntem si la pròxima tàctica de Camps serà no sols la d’anar d’incògnit, sinó fer-se acompanyar de disfresses o de cotxes amb llunes tintades”, ironitza.

EUiA Gramenet contra la censura del PSC

El regidor d'EUiA a Gramenet Àngel Pla denuncia que: "A principis del mes de Juny, Esquerra Unida i Alternativa va fer una sol·licitud per un espai a la Festa Major, que ha estat denegat per l’Ajuntament doncs només, i després de fer un recurs, se’ns deixa posar-hi informació, i sempre que no coincideixi amb cap activitat de la Festa Major. Es per aquest motiu que hem realitzat una queixa al Defensor de la Ciutadania, doncs creiem que es tracta d’un greuge comparatiu, i una clara censura vers la nostra formació. D'ençà l'any 2001 a la festa major de Coloma de Gramenet no hi ha l'espai dels tradicionals "xiringuitos" d'entitats i partits. El PSC ha convertit la Festa Major de la ciutat en un "Festival" amb diferents actuacions i activitats "asèptiques" on els ciutadans/es son espectadors però no participants.

Queden lluny les festes majors on el Xiringuitos del Rugby Dragons, del Voley Santa Coloma o del Draft Gramenet eren referents. On entitats politiques, de solidaritat, veïnals i socials posàvem estand.

Els "xiringuitos" a més era un lloc de trobada entre els ciutadans/es de Gramenet, i d’aquells antics veïns que tornaven per la festa a la nostra ciutat i que es retrobaven després de l'estiu.

Esquerra Unida i Alternativa hem fet cada any una reivindicació d'aquest espai, un espai participatiu, com punt de trobada entre els veïns/es, de difusió de l'activitat de les entitats, i a més per tal de recaptar fons per mantenir el funcionament d'aquestes.

Volem dir:

Que les entitats ciutadanes queden excloses de poder gestionar les barres de bar de les zones de concert, que no es pot ser-hi present sense un permís, una assegurança de responsabilitat civil i mil coses més.

Que cada cop més las actuacions i les activitats no estan a l'alçada de una ciutat de primera, com és Santa Coloma.

Que els veïns i veïnes no es senten coparticeps de les activitats, i cada cop més les senten com més llunyanes. Abans era el punt de retrobada després dels mesos d'estiu.

EUiA pensem que els models de festa major, on funcionen les "penyes", els "xiringuitos", las "quadrilles", "comparses", son festes dinàmiques plenes de vida i de cultura popular.

EUiA posarà una parada el proper dissabte al Parc Europa, on començarem la campanya de convocatòria de la vaga general pel proper 29 de Setembre i amb l’objectiu de continuar demanant un espai per a les entitats, un espai que estigui inclòs dins la programació de la festa major i on puguin participar totes les entitats, doncs considerem que cal recuperar una FESTA MAJOR, POPULAR I PARTICIPATIVA

EUiA: "El nou calendari escolar no té ni cap ni peus"

El responsasble de l’Àrea d’Ensenyament d’EUiA i conseller d’Educació de l’Ajuntament d'Adrià de Besòs, Gregorio Belmonte, ha lamentat avui que el nou calendari escolar, proposat per la Conselleria d’Educació de la Generalitat i que s’aplicarà a partir del 7 de setembre, es dugui endavant: “Sense el consens dels equips docents i les famílies”. També ha senyalat que per al col·lectiu de mestres: “Pedagògicament no té ni cap ni peus”, a més de carregar la responsabilitat de les activitats extra escolars a les AMPA i els Ajuntaments sense que s’hagi presentat un calendari d’activitats ni adjudicat recursos per a les mateixes.

Recordem que el nou calendari escolar contempla que les classes comencin una setmana abans, el 7 de setembre, que hi hagi una setmana de vacances al febrer, l'eliminació, al juny i a primària, de la jornada intensiva i s’obliga al professorat a treballar al centre educatiu durant la primera setmana de juliol.

La Comissió Permanent d’EUiA ja va aprovar la següent resolució al respecte:

La proposta del Departament d’Educació no s’ha consensuat prou i no és positiva ni per a alumnes ni per a professors, perquè alternar períodes de vacances i períodes lectius de menys durada millora el rendiment educatiu, però no resol qüestions que tenen a veure directament amb l’èxit educatiu i amb la conciliació laboral, familiar i personal.

Realitzar una setmana de vacances en el mes de febrer o de març és una mesura que no compta amb el consens de la comunitat educativa, sobretot pel que fa a les activitats de lleure a organitzar per atendre els alumnes dels quals la seva família no se’n pot fer càrrec en aquesta setmana. Els ajuntaments no han estat consultats abans de decidir la proposta, quan es demana als consistoris que organitzin, juntament amb les associacions de mares i pares, les activitats de lleure per aquesta setmana de vacances.

EUiA demana al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya cercar un consens més ampli amb la comunitat educativa, amb els Ajuntaments i amb el món econòmic i social pel que fa a la proposta d'avançar el curs escolar. D’aquesta manera es treballarà per donar respostes a les necessitats reals dels i les alumnes, de la comunitat educativa i de la societat.

Davant la setmana de vacances del febrer, és imprescindible que es produeixi un ampli pacte per a què pares i mares puguin conciliar la seva vida laboral amb la familiar. Per això, és necessari que es produeixin acords en els consells econòmics i socials que permetin una racionalització del temps de treball, que es reconeguin les vacances de hivern i que es concedeixin als treballadors permisos retribuïts.

Eliminar l’horari intensiu en les setmanes de curs de més calor disminueix la qualitat de l'ensenyament degut a què les temperatures del mes de juny i la manca de recursos de molts edificis escolars per combatre la calor, genera en els alumnes cansament i dificultats de concentració i atenció, sobretot en les hores lectives de la tarda.

El Departament d'Educació programa un avançament de la preinscripció escolar per poder preparar amb més temps el començament del curs, però no avança la data de matriculació dels alumnes, la qual es manté en el mes de juny. Aquest fet deixa tan sols a les famílies dos mesos, juny i juliol, per resoldre al·legacions i reclamacions a les Oficines Municipals d'escolarització.

Medi Ambient vol una nova avaluació del Quart Cinturó

El Departament de Medi Ambient i Habitatge que encapçala l'ecosocialista Francesc Baltasar, ha fet arribar al Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino una resolució on sol·licita que deixi sense efecte la decisió de mantenir els procediments d'Avaluació d'Impacte Ambiental del projecte del Quart Cinturó o Ronda del Vallès. La conselleria al·lega que l'anterior avaluació del projecte ha caducat i no s'ajusta a la normativa vigent impulsada pel Govern de Catalunya.

En l'escrit que el departament ha fet arribar a la ministra, el conseller assenyala que el procediment consultiu, iniciat pel minsteri l'any 2004, actualment no s'ajusta a la normativa ambiental vigent. Això ve motivat, segons explica Francesc Baltasar en la carta, perquè no incorpora al projecte la designació de nous espais naturals protegits, ni té en compte els fonaments d'avaluació ambiental de plans i programes del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, pel que fa a criteris de sostenibilitat i mobilitat.

Així mateix, la resolució assenyala que el tràmit d'informació pública no té validesa en tant que les consultes sobre l'estudi d'impacte ambiental no recullen la realitat ambiental, territorial i social de la zona. Per aquesta raó, el contingut del document sobre els potencials impactes, i la diagnosi territorial i del medi ambient, no són adequats i es considera necessari reelaborar-los.

Malgrat les promeses de Ratzinger, impunitat pels pederastes

L'Església catòlica no obrirà un procés canònic a l'exbisbe de la diòcesi de Bruges, Roger Vangheluwe, que va admetre haver abusat de menors d'edat, entre ells un nebot seu, quan era sacerdot, ja que els fets han prescrit. Fonts pròximes a la víctima van indicar a la premsa la setmana passada que Vangheluwe havia pagat a la família perquè no el denunciés almenys fins que els fets haguessin prescrit, el què va passar fa dos anys, amb el coneixement del cardenal Godfried Danneels, qui ho va negar però ha estat demostrat que mentia i va fer el possible per amagar-ho. A la foto, el violador amb el seu protector, al 1985.

Tot i que el Vaticà va duplicar el juliol el període dins del qual es pot jutjar a un religiós per cometre crims d'aquest tipus (de deu a vint anys, comptats des que la víctima adquireix la majoria d'edat), els abusos comesos per l´exbisbe de Bruges daten de fa 24 anys.

No obstant això, Josep Ratzinger té poders per imposar una sanció sense infringir el procediment judicial propi de qualsevol estat de dret, explica l'expert canònic Rik Torfs.

Ratzinger ja ha utilitzat el seu poder per apartar un sacerdot de la vida religiosa, però de moment no ha pres una mesura tan severa amb un bisbe, recorda Torfs.

El que sí que va fer el Papa el passat mes d'abril va ser cessar del càrrec a Vangheluwe després que reconegués els abusos a un menor que és el seu nebot i va ser amagat pel cardenal Godfried Danneels, qui va mentir públicament negant-ho però que ha qwuedat en evidència pels documents trobats per la policia en l'escorcoll del seu palau.

Aquest cas va destapar un escàndol a Bèlgica i va ser motiu de desenes de denúncies d'abusos en el si de l'Església al país.

Hamas: "Les negociacions són il.legítimes"

El líder de Hamas a Damasc, Khaled Mashaal, va dir que les negociacions directes entre l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i Israel no tenen legitimitat política, nacional ni fins i tot ètica: "Aquest és el camí de la part dèbil que lliura al seu poble i es sotmet a Estats Units", va dir Mashaal. El líder va fer la declaració durant un iftar, el menjar posterior a la posta de sol que trenca el dejuni de tot el dia durant el Ramadà, organitzat per Hamas per als orfes palestins a Damasc. Uns 160 militants de Hamas han estat detinguts arrel de l'atemptat d'ahir en que van morir quatre ocupants sionistes.

"En les pròximes converses a Washington es vendran els interessos palestins", va afirmar Mashaal.

Tant el govern israelià com l'ANP van acceptar una invitació dels Estats Units per reobrir les converses directes a Washington el 2 de setembre. Aquesta és la primera ocasió en prop de dos anys en què l'ANP i Israel s'asseuran davant d'una taula per converses directes.

El màxim líder de Hamas, que viu a l'exili a Síria, va exhortar dimarts passat als líders d'Egipte i Jordània a boicotejar les negociacions directes entre l'ANP i Israel.

La setmana passada, 11 faccions polítiques palestines amb seu a Damasc van rebutjar la decisió de l'ANP d'entaular converses directes amb el govern del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu.

Quant ens costarà la visita del cap del Vaticà?

El Govern guarda silenci sobre el cost que li suposarà la visita de Josep Ratzinger a Barcelona, el proper 7 de novembre. A la roda de premsa posterior al primer Consell Executiu després del parèntesi estival, el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, no ha contestat aquesta pregunta que li han fet els periodistes. En canvi, el conselleiro de Presidència gallec, Alfonso Rueda, va fer públic que per a les arques de la Xunta de Galícia, la visita del cap del Vaticà, que es farà el 6 de novembre, coincidint amb l'any sant Xacobeo, suposarà 4 milions d'euros.

Baltasar també ha estat preguntat sobre si els consellers preveuen assistir als diferents actes oficials que s'organitzaran amb motiu de la visita. La seva resposta ha estat que el programa es desconeix, malgrat ja s'ha fet públic, i està penjat a la pàgina web de l'Arquebisbat de Barcelona, tot i que encara està pendent de la confirmació oficial definitiva.

Pel que fa al cost del viatge, ICV-EUiA ha assegurat que la seva formació estarà especialment atenta perquè les administracions només paguin la seguretat.

Per als ecosocialistes, cal evitar que en la visita de Ratzinger passi el mateix que la que va fer a València l'any 2006, quan va assistir al V Trobada Mundial de Famílies. Segons les xifres que s'han considerat en les Corts Valencianes, el cost que va tenir la visita per les arques públiques va ser de 25 milions d'euros, quantitat que inclou el que va desemborsar Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) per a les retransmissions en directe.

EM-EU es refunda com l'alternativa d'esquerres

Esquerra de Menorca-Esquerra Unida (EM-EU) ha refundat l'assemblea local de Ciutadella després que el Fòrum Ciutadà no obtingués representació política en les últimes eleccions municipals. El grup de persones que integra la gestora compta amb noms com Fela Pons, Maria Amor Mateus, Iñaki Silveira i Jesús Ortega, entre altres. L'assemblea local compta amb el suport de Luis Camarero, portaveu del Fòrum Ciutadà, un col.lectiu que manté la seva activitat com a moviment ciutadà prop de EM-EU. L'assemblea ressorgeix: "Per oferir un referent a totes les persones que no se senten representades i per als ciutadans que estan desencantats".

El coordinador insular de la formació, Jesús Barrasa, afirma que l'assemblea local reneix "com a alternativa d'esquerres a Ciutadella" amb l'objectiu que EM-EU recuperi la presència a l'Ajuntament i al carrer. La gestora s'encarregarà de preparar la candidatura que concorrerà a les eleccions i l'elaboració del programa electoral. Fela Pons assenyala que l'ideari polític tindrà prioritat com l'educació i la cultura, les necessitats socials, l'ordenació del territori i la protecció del medi ambient, la millora de la mobilitat i la incidència en actuacions en benefici de la joventut.

Pons assenyala que l'assemblea local pretén convertir-se "en un referent per a totes aquelles persones que ara no se senten representades i les que estan desencantades o fins i tot decebudes pels representants de les nostres institucions". L'assemblea vol convertir-se "en un espai d'acollida d'idees i propostes de les persones que volen una altra Ciutadella". Per això, la gestora iniciarà contactes amb la ciutadania i amb la xarxa associativa de la ciutat per canalitzar propostes i iniciatives. Fela Pons destaca el funcionament assembleari de la gestora, que definirà la candidatura i la persona que encapçalarà la llista d'EM-EU a Ciutadella.

Un altre dels membres de la gestora, Iñaki Silveira, va aprofitar l'acte d'ahir per condemnar l'última víctima de la violència de gènere. "La igualtat serà un dels nostres eixos prioritaris de treball". Silveira considera que en l'actualitat a Ciutadella "no s'està fent una política d'esquerres. L'equip de govern està sotmès al xantatge d'un partit minoritari ". Alhora incideix en que els pressupostos "són un doble atac a la reducció de serveis a la ciutadania i als treballadors, amb la reducció, per exemple, de les contractes de neteja". L'assemblea local es manifesta en contra de la construcció del dic, que qualifiquen de aberració i d'atemptat contra el territori. "El dic, com l'aeroport, l'hospital Mateu Orfila o la variant de Ferreries, forma part de les obres que s'han iniciat a qualsevol preu".

Des de l'gestora es fa una crida als ciutadans i treballadors de Menorca a participar en la vaga general convocada el proper dia 29 setembre.

Reunió de municipis "moralment exclosos"

Una vintena de municipis que s'han declarat 'moralment exclosos' de la Constitució espanyola es reuniran aquest diumenge, dia 5 de setembre, al monestir de Sant Pere de Rodes. Des de l'àmbit municipal i de forma unitària, alcaldes i regidors es trobaran per impulsar el procés perquè la nació catalana pugui exercir el dret a l'autodeterminació. De moment ja han confirmat l'assistència a l'acte representants de vint municipis de tot Catalunya. Dos mesos després que El Port de la Selva comencés la iniciativa de declarar-se 'moralment exclòs' de la carta magna, ja són una setantena de municipis els que han seguit les mateixes passes.

El passat 5 de juliol, l'Ajuntament del Port de la Selva va prendre l'acord de declarar-se, per unanimitat, 'moralment exclòs' de la Constitució espanyola després de la retallada del Tribunal Constitucional a l'Estatut de Catalunya. Des de llavors, seixanta-vuit municipis s'han adherit a aquesta iniciativa. Entre aquests destaquen Vic, Vilafranca del Penedès, Mollerussa, Ripoll i Banyoles. Els consistoris que s'hi han afegit són de diferents colors polítics i hi ha governants de CiU, ERC, PSC, ICV i grups independents.

Alguns dels municipis que ja han confirmat l'assistència diumenge al monestir de Sant Pere de Rodes són Vic, Sant Pere de Torelló, Calders, Santpedor, el Brull, Tagamanent, Arenys de Munt, Argentona, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Lladó, la Selva de Mar, Crespià, Manlleu, Lliçà d'Amunt, Llambilles o Sant Gregori.

Les malalties rares fora de la Seguretat Social


A Espanya, els nens que pateixen defectes genètics sovint no reben un tractament adequat ja que el sistema de seguretat social del país no és capaç de cobrir aquestes despeses. El cas d'Andrea no té repercussió en els mitjans de comunicació, ni està present en les paraules dels congressistes, però, com ella, a Espanya hi ha més de 3 milions de persones que pateixen malalties-comunament anomenades-rares: Un cas per cada 2.000 habitants.

Andrea té múltiples deficiències sensorials i el seu diagnòstic, després de 11 anys, encara està per saber. El que se sap és que ella veu borrós, no pot caminar ni tampoc parlar. Malgrat les seves dificultats es comunica amb sons, un llenguatge que Raquel, la seva mare, entén perfectament. Des que Andrea va néixer, la seva mare es va convertir en la seva ombra i va amb ella a tots els llocs.

Segons la Constitució Espanyola, tot ciutadà té dret a rebre assistència sanitària de qualitat. No obstant això, pel que fa a Andrea, sembla que la teoria dista molt de la pràctica. La seguretat social espanyola no cobreix les seves despeses i el treball amb pedagogs corre per compte de la família.

Raquel compte que la seva filla li ha ensenyat a tirar endavant juntament amb altres pares, "a realitzar com a persona ia aconseguir coses ja anar a les institucions a anar ia demanar ia reclamar els nostres drets que potser mai m'ho hagués plantejat".

Els pacients i familiars de persones que pateixen aquestes rares malalties tenen com una última esperança a la investigació dels laboratoris. En concret, el 80% d'aquests mals tenen una base genètica. Tal com explica Francesc, genetista amb més de 20 anys d'experiència, tant en termes econòmics, com en termes socials, patir una malaltia rara és un patiment extra perquè aquestes persones tenen el convenciment d'estar en un total desemparament. Ningú sap sobre la seva patologia

El cas de Maria Victòria és una lluita contra rellotge. Té síndrome de Rett, una malaltia degenerativa. Tot el que aprèn en un any se li pot oblidar en tan sols un dia. De vegades, és una batalla que la seva mare Yolanda se li fa molt dura.

Dues vegades per setmana, María Victoria va a classes de psicomotricitat. Però en l'actualitat, la major preocupació de Yolanda està en el futur de la seva filla quan deixi de poder anar a l'escola. Per això, juntament amb altres pares, està decidida a construir un centre de dia. "Jo vull el que qualsevol mare. Ella és persona també i té els mateixos drets que qualsevol", explica Yolanda.

A més de l'estigma social i les adversitats burocràtiques, casos com el d'Andrea i Maria Victòria no troben remeis en farmàcies per millorar la seva qualitat de vida. Les seves malalties, en ser minoritàries, no representen un benefici per a les empreses farmacèutiques. Com a conseqüència, la investigació és molt lenta i les seves possibles solucions queden als llimbs.

Recentment, el Congrés espanyol va aprovar la llei de dependència amb la qual les famílies que tenen malalties rares reben 500 euros d'ajuda. No obstant això, encara hi ha moltes llacunes i, de vegades, és difícil no pensar que encara hi ha ciutadans de primera i de segona classe.

Els dragonets i les abelles pol.linitzadores

Complexa i amb una corol.la en forma de tub, així és la característica flor del dragonet (Antirrhinum), una planta present a la conca mediterrània a la que la forma de tub converteix en la més hermètica del món. La seva forma és tan tancada que el seu pol.len i nèctar són inaccessibles per a la majoria dels insectes. Per primera vegada, un estudi realitzat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) demostra que, com es pensava, només les abelles poden entrar en la flor. A més l'estudi ha donat algunes sorpreses.

Abelles dotades d'un pes i força considerables per obrir la corol.la dels dragonets són els millors pol.linitzadors, també abelles tan petites com una formiga aconsegueixen pol.linitzar-los. Els científics van prendre múltiples fotografies i gravar en vídeo a les abelles quan visitaven les plantes. Els científics han anat més enllà i han comprovat que quatre espècies d'abelles, de les 1.000 presents a Espanya, són capaces de fecundar de manera significativa les tres espècies de dragonets estudiades.

"La seva dependència de les abelles és tal que sense elles la major part de les espècies d'Antirrhinum s'extingiria", assenyala l'investigador del Reial Jardí Botànic de Madrid (CSIC) Pau Vargas, un dels autors de l'estudi que publica la revista Journal of Natural History. El seu grup ha estudiat la floració i pol.linització de Antirrhinum charidemi, Antirrhinum graniticum i Antirrhinum braunblanquetii, tres de les 23 espècies de dragonets presents a Espanya, de les quals 17 són endèmiques de la península Ibèrica i vuit es troben en perill d'extinció a Espanya.

Segons el científic del CSIC, la investigació demostra l'estreta relació entre les flors tancades dels dragons i l'especificitat dels seus polinitzadors: "Ara queda per estudiar si l'elevat nombre de dragonets amenaçats es troben en aquesta situació de perill per l'absència d'abelles pol·linitzadores en la seva àrea de distribució", destaca.

Rècord d'immersió de nou submarí xinés


Un nou submarí explorador fabricat a la Xina va superar amb èxit les proves a les quals ha estat sotmès. Les autoritats del país estan orgulloses de la seva capacitat d'immersió: Una profunditat de més de 3,5 quilòmetres. El submarí es va submergir al mar de la Xina Meridional amb l'objectiu addicional de dipositar la bandera del país en el fons marítim. Aquest procés va ser retransmès per la televisió nacional xinesa. Segons van informar els mitjans xinesos, el submarí va establir un rècord en operar amb aquesta profunditat durant 9 hores i 3 minuts, sense cap error tècnic.

És el cinquè submarí d'aquest tipus al món. Estats Units, França, Rússia i el Japó ja comptaven amb potents submergibles d'aquesta classe. L'aparell va ser inventat amb fins científics i ja va passar 17 immersions de prova des de maig fins al juliol.

Aquesta operació es va desenvolupar en el marc de la disputa sobre la pertinença de les aigües del mar de la Xina Meridional. Mentre que Pequín insisteix que tot el mar és territori xinès, algunes illes d'aquesta zona són considerades com a pròpies per Vietnam, Malàisia, Filipines i Brunei.

EUiA insta a la retirada d'Afganistan

Esquerra Unida i Alternativa mitjançant la seva responsable de Solidaritat i Pau, Àngels Tomàs, ha declarat: “EUiA lamenta la mort dels dos guàrdies civils i de d’intèrpret espanyols, assassinats ahir a l’Afganistan” però també EUiA es reafirma en la seva postura demandant la retirada de les tropes espanyoles a l’Afganistan davant fets com els d’ahir, amb el que ja sumen 92 els membres de les forces espanyoles morts a l’Afganistan, des de que Espanya s’hi va instal·lar l’any 2002".

S’ha recordat també que cap dels objectius amb els que el Govern espanyol justificava la presència de les tropes espanyoles a l’Afganistan -la captura de Bin Laden, acabar amb el tràfic d’opi i defensar els drets de les dones afganes- s’ha assolit.

La responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA denuncia que el 2009 augmentés a Espanya en un 4,5% el personal militar, tenint en compte l’augment de despesa pública que suposa i que en aquests moments, el cost del manteniment de les tropes a l’Afganistan sobrepassa el mig milió d’euros diaris. “Reclamem que el contingent torni a Espanya i que els diners que el Ministeri de Defensa espanyol dilapida en temps de crisi es destinin a polítiques socials”.