diumenge, 29 de desembre de 2013

Erekat: Palestina no reconeixerà a Israel com un estat

El poble de Palestina no reconeixerà al règim d'Israel com a estat, ha reiterat aquest diumenge el cap de l'equip negociador palestí, Saeb Erekat: "Els palestins no acceptaran al règim sionista com un estat sota cap circumstància (…) no podem acceptar-ho en l'absolut, no vaig a canviar la meva història ni la meva cultura", ha assegurat Erekat durant una entrevista concedida a la cadena ‘Euronews’.

Quant a les converses de pau palestí-israelianes, Erekat ha indicat que no s'han obtingut resultats tangibles, ja que des de la represa dels diàlegs, el passat 29 de juliol, el règim israelià va començar a espatllar les negociacions: "Em refereixo a la matança, des de llavors, de 31 palestins a sang freda, a més de que els israelians van prosseguir la seva activitat colonitzadora amb la construcció de 5.992 habitatges (en territoris ocupats), la qual cosa equival a tres vegades el creixement normal a la ciutat de Nova York", ha agregat el titular palestí.

Ha denunciat, així mateix, l'escalada dels actes terroristes del règim d'Israel a l'assetjada Franja de Gaza, així com els atacs dels soldats israelians als palestins en la mesquita d'Al-Aqsa, accions que confirmen que aquest règim "està decidit a destruir les converses".

Les anomenades converses de pau, afavorides per Estats Units, van rebre un fort rebuig de grups palestins, entre ells, el Moviment de Resistència Islàmica Palestina (HAMAS) i el Moviment de la Yihad Islàmica.

Aquests moviments exigeixen el cessament de l'expansió dels assentaments il·legals israelians, l'alliberament dels presos i el reconeixement de Palestina com un Estat independent dins de les fronteres anteriors a 1967, com a condicions prèvies per dialogar amb el règim de Tel Aviv.

Els cabrits del PP, cabrejats per uns 'Pastorets' amb el diable Wert espanyolitzant

Els bens de llet i cabrits de les NNGG -llegeixi's ñ, ñ- del PP a Girona consideren una "falta de respecte" un cartell teatral que mostra al ministre Wert, banyut com a diable, atacant el català i Catalunya. Una nova versió de la tradicional obra a Moià se centra en la consulta, que intenten impedir 'Satasnar' i 'Lluciwert'. Torquemada Maria dels Plans de Lluna Tobarra presentarà un acte de fe davant el Gran Inquisidor opusitori Fernández i el seu gos del senyor, o dominic i botxí, Gallardón, el que esperen 'amb il·lusió' els pastorets Esquerret i Converjó.

L'espectacle teatral de Els Pastorets de Girona s'està representant aquests dies, i fins a dissabte que ve 4 de gener, en el teatre municipal. I aquest any l'espectacle s'anuncia amb un cartell molt particular, on es poden veure a uns diablillos ratllant paraules escrites en llengua catalana i reescrivint-les en castellà imperial.

Entre el grup de diables vermells que presenta el cartell està un amb la cara del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, com un dels personatges de la representació, el diable Lluciwert.

La caricatura burleta del ministre en la promoció de l'obra teatral suposa per als cadells del partit del Govern a Girona una "falta de respecte". "Volem denunciar la falta de respecte al govern i al ministre Wert en el cartell dels Pastorets de Girona", han publicat en el seu compte de Twitter.

En l'obra, Esquerret i Converjó somien amb l'anunci de la data i la pregunta de la consulta, exposada a les travetes de Satasnar i Lluciwert. Amb aquest guió es pretén destensar el debat sobiranista i, de pas, reivindicar l'exercici del dret a decidir.

Bebès i tràfic de dones a Espanya: la prostitució forçada i impune

"María" va venir a Espanya des del Paraguai per treballar de netejadora en un hotel però era un engany i va acabar en un club d'alterne obligada a prostituir-se. Una nit es va sincerar amb un client que, impressionat per la seva història, va contractar els seus serveis durant dies fins que li va aconseguir una ocupació lluny i després es va casar amb ella. Les màfies usen als seus bebès per coaccionar-les a exercir la prostitució forçada.

Sembla el guió d'una pel·lícula amb final feliç, però és un cas real i recent, que explica la treballadora social Felicia Carmen Marecos, del Consolat General del Paraguai a Màlaga. És una de tantes històries de dones que buscaven fugir de la pobresa i van caure a les xarxes de tracta de persones.

La majoria de les víctimes de "tràfic de blanques" amb finalitats d'explotació sexual identificades a Espanya provenen de Brasil, Xina, Nigèria, Paraguai i Romania, segons fonts policials, que xifren en 12.000 les potencials afectades i en cinc milions d'euros (sis milions de dòlars) el guany diari de les màfies d'aquest delicte al país.

"María", un nom fictici, va venir a Espanya encoratjada per la seva germana, qui ja vivia a Madrid i formava part de l'engany. Les dones forçades a exercir la prostitució solen ser captades amb ajuda de familiars, amics o coneguts.

La jove es va atrevir a denunciar el seu cas. Però és difícil que les dones ho facin “perquè estan coaccionades des dels seus països d'origen”, va advertir a IPS l'especialista en migracions i tracta d'éssers humans del Col·lectiu Caminant Fronteres, Helena Maleno. Moltes no parlen espanyol, estan amenaçades, endeutades, ignoren que hi ha ajudes, manquen de documentació i temen a la policia.

A més, “no solen reconèixer-se a si mateixes com a víctimes”, va apuntar Paula Mandillo, treballadora social de l'associació malaguenya Dona Emancipada, que en 2012 va ajudar a més d'un centenar de dones, sobretot nigerianes i romaneses.

El primer informe de la Comissió Europea sobri tracta d'éssers humans a Europa, publicat per Eurostat a l'abril de 2013, xifra en 23.632 les víctimes de 2008 a 2010, amb un creixement de 18% durant el trienni. Del total, un 15% són nenes i nens.

En 62% dels casos, aquestes persones, la majoria dones, van ser captades per a la seva explotació sexual, en 25 per cent laboral i en 14 per cent d'altres tipus, com a extracció d'òrgans. Espanya va ser en 2010 el segon país de la Unió Europea (UE) amb més víctimes de tracta de persones, després d'Itàlia, segons l'estudi.

Les organitzacions de la Xarxa Espanyola contra la Tracta de Persones reclamen una llei integral contra el delicte, que penalitzi totes les seves formes i no solament la destinada a l'explotació sexual.

També demanen un enfocament de drets humans, perquè, asseguren, “preval un tractament purament criminal o centrat en la prevenció i persecució del delicte, així com del control de la migració”.

Un exemple és el cas d'una dona estrangera que va ser violada i, quan va denunciar el delicte en una comissaria d'una localitat costanera de Màlaga, la van detenir i la van expulsar per la seva situació irregular, van relatar a IPS fonts de l'Equip d'Atenció a l'Immigrant de la Guàrdia Civil d'aquesta província andalusa.

Una jove romanesa de 24 anys, multada en diverses ocasions per la policia per exercir la prostitució als carrers de Barcelona, es va suïcidar el 23 de setembre i solament llavors es va saber que havia estat víctima d'una xarxa que des de 2000 va explotar sexualment a 200 dones, i que el proxeneta era el seu propi marit. “Per sensibilitzar a la societat del que està passant cal tenir clar que tracta no és prostitució ni immigració irregular, sinó que hi ha immigrants irregulars i persones en explotació sexual que són víctimes de tracta”, va emfatitzar Maleno.

Si les autoritats espanyoles troben indicis que una dona en situació irregular és víctima de tracta, han de notificar-li que té dret a un període de 30 dies de restabliment i reflexió.

En aquest termini se suspenen els expedients d'expulsió, compten amb l'assessorament d'una organització especialitzada i decideixen si denuncien i col·laboren amb les autoritats policials i judicials en la recerca del delicte. En aquest cas, poden accedir al permís de residència, segons va establir una reforma de 2009 de la Llei d'Estrangeria: “És un problema que la persecució del delicte es base en la denúncia de la víctima. Encara que no denunciï, cal protegir els seus drets humans” i això passa per no expulsar-les als països d'origen on la seva vida pot córrer perill, considera Maleno.

Moltes nigerianes captades per aquestes xarxes fan el camí des del seu país a peu pel desert, embarassades i amb nens, fins al Marroc on s'embarquen en pasteres cap a les costes espanyoles. “El període de 30 dies de restabliment és mínim davant el que sofreixen”, va apuntar l'activista de Caminant Fronteres. En països com Noruega és de sis mesos i les oenegés participen en la identificació de víctimes, diu.

La tracta de persones es va tipificar com a delicte en el Codi Penal espanyol solament al desembre de 2010, amb penes d'entre cinc i 10 anys de presó. Els quatre casos que des de llavors tenen ja sentència judicial ferma, es van resoldre amb condemna pels 10 implicats.

Segons Maleno, a Espanya existeix un “problema grandíssim” amb les víctimes de tracta amb finalitats d'explotació sexual procedents de Romania, perquè la seva migració és regular, atès que el país és membre de la UE. Per això “no entren en el circuit de protecció que estableix el protocol contra la tracta” i tenen una gran mobilitat dins del país i del territori europeu, va explicar. Les màfies usen a bebès, ja sigui per passar a dones subsaharianes a territori espanyol o per coaccionar-les, quan exerceixen la prostitució forçada, alerta.

Fins a aquest any quan arribava una pastera a la costa, les autoritats no identificaven als bebès. Però ara van començar a prendre's les seves empremtes dactilars i, de manera més incipient, a realitzar test d'ADN a dones i nens en punts de control fronterer, per verificar que siguin mares i fills, va dir Maleno.

Al setembre, el govern va concedir asil per primera vegada a una dona víctima d'una xarxa d'explotació sexual, una nigeriana mare d'una nena de tres anys, que va arribar en pastera a la fi de 2010 i va decidir encarar a la màfia que va traficar amb ella.

Sevilla: Una doctora embriaga va tractar d'injectar anestèsia en l'ull a un pacient

La Junta d'Andalusia ha obert una recerca sobre una doctora del centre de salut San Hilario, a Dos Hermanas, que presumptament va estar embriaga el dia de Nadal passant consulta. Els pacients van cridar a la Policia després que intentés injectar-li anestèsia en l'ull a un d'ells. Sotmesa al test d'alcoholèmia, va triplicar la taxa permesa per conduir. Foto: El centre de salut San Hilario, on han ocorregut els fets.

Fonts de la delegació territorial de la Conselleria de Salut van confirmar ahir que s'ha iniciat una recerca interna sobre l'ocorregut i que s'està prenent declaració a testimonis i companys de la facultativa, així com revisant l'expedient de la mateixa. Les mateixes fonts van precisar que, si la recerca confirma l'estat d'embriaguesa de la doctora, es prendran mesures disciplinàries.

La mèdic estava realitzant una guàrdia de 24 hores en urgències el dia 25 de desembre en el centre de salut Sant Hilario. A la tarda, diversos pacients van cridar a la Policia Nacional per advertir que la doctora es trobava amb símptomes evidents d'haver ingerit una quantitat important d'alcohol.

Els pacients es van decidir a cridar a la Policia després que la doctora atengués a un d'ells, que va acudir al centre de salut amb un problema a l'ull. La mèdic va intentar posar-li anestèsia a l'ull i el pacient es va negar, va sortir de la consulta i va comentar l'ocorregut amb altres persones que es trobaven en l'ambulatori.

Una vegada avisada la Policia Nacional, una patrulla d'aquest cos va acudir al centre de salut i va comprovar la veracitat de la denúncia dels pacients. La dona, aparentment, es trobava sota els efectes de l'alcohol. Els agents van cridar als seus companys de la Policia Local de Dos Hermanas perquè acudissin a l'ambulatori amb el etilómetro que s'utilitza en els controls d'alcoholèmia de tràfic. La doctora es va sotmetre voluntàriament a la prova d'alcoholèmia, en la qual va llançar una taxa de 0,91 mil·lilitres d'alcohol per litre d'aire espirat en un primer mesurament i de 0,88 en una segona.

Aquesta taxa és gairebé quatre vegades superior a la màxima permesa per conduir, que és de 0,25. La Policia va cridar al coordinador de torn del Servei Andalús de Salut, que va acudir a l'ambulatori. La Policia ha obert diligències i enviarà un informe al jutjat, que investigarà la conducta de la facultativa i si aquesta podria haver incorregut en alguna falta o delicte.

València torna a cridar contra Fabra i el PP pel tancament de RTVV

Ciutadans i treballadors de Ràdio Televisió Valenciana s'han concentrat aquest migdia davant del Palau de la Generalitat del PP per protestar contra el tancament de l'ens públic, avui fa exactament un mes, per la màfia franquista que encapçala Alberto Fabra. Ho han fet a les 12.19, moment en què el 29 de novembre el govern d'Alberto Fabra va tallar les emissions de Canal 9. Els concentrats han fet un minut de silenci i han cridat contra el president, exigint-ne la dimissió i el retorn de les emissions de RTVV.

Avui fa un mes, l'emissió de Canal 9 se n'anà a negre. Eren les 12.19 quan el govern d'Alberto Fabra complia l'amenaça i tancava la Ràdio Televisió Pública Valenciana malgrat les queixes i protestes d'oposició, treballadors i bona part de la societat civil. D'aquesta manera, i enmig de crits de 'Açò és un colp d'estat', posava fi a vint-i-quatre anys d'emissió de RTVV i deixava el País Valencià sense televisió en català.

Les últimes hores de Canal 9 van ser de les més vistes, amb una programació especial dels treballadors, que van prendre el plató. De fet, la resistència d'aquests va impedir durant dotze hores la desconnexió de les emissions, que s'havia intentat de matinada amb un desplegament policíac. Fins i tot el tècnic contractat pel Consell per a tancar l'emissió, Paco 'Telefunken', s'hi va negar. Hores més tard, el jutjat número 1 de Paterna ordenava el desallotjament de les instal·lacions i a migdia, els membres de la comissió de liquidació de RTVV es presentaven a la seu de l'ens a Burjassot per executar la sentència de mort de Canal 9.

Protestes i escridassades a Fabra, també avui

Els dies següents al tancament van ser protagonitzats per protestes de tota mena i una multitudinària manifestació que exigia la dimissió del president del govern. A més, d'ençà del tancament, Alberto Fabra ha estat escridassat en nombrosos actes, tots amb una forta presència policíaca, on s'ha trobat protestes improvisades que li han fet sentir el malestar social per la seva decisió.

Però, si bé al principi fins i tot es va mostrar desafiant amb els manifestants ('Qui em vulga acompanyar, que ho faça', va dir) i va assegurar que mantindria l'agenda i continuaria anant a tots els actes, el cert és que aquests últims dies s'han convocat menys actes, les aparicions públiques del president s'han reduït i moltes convocatòries de premsa s'han limitat als fotògrafs.

Un espai per a la iniciativa privada?

Paral·lelament, des que es va tancar RTVV s'ha obert el debat sobre qui ocuparà el seu espai. En aquestes setmanes, han aparegut diverses informacions apuntant que es crearia un canal privat autonòmic, i el mateix Alberto Fabra va admetre que la iniciativa privada ocuparia l'espai buit deixat per Canal 9.

Una altra qüestió que continua oberta és la possibilitat de retornar el senyal de TV3. Però la Generalitat Valenciana ha donat per mort el conveni de reciprocitat i descarta que TV3 es torni a veure si no 'respecta l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, la denominació d'aquesta comunitat i la denominació de la llengua recollides en l'estatut d'autonomia'.

Escàndol a Croàcia per l'emissió de receptes a canvi de suborns

La fiscalia anticorrupció croata (USKOK) ha imputat a un total de 364 metges i farmacèutics per emetre receptes a canvi de suborns en un escàndol -habitual i tolerat a Espanya- pel qual està sent investigada també la farmacèutica Farmal. La Fiscalia els acusa dels delictes de conspiració per delinquir, suborns, abús de poder i incitació a l'abús de poder, segons recull l'agència de notícies croata Hina.

Segons el plec de càrrecs, el director executiu de Farmal, Drazen Dedi, va crear i estava al capdavant d'una xarxa de metges i farmacèutics de tot el país que venien els productes de l'empresa i rebien a canvi regals, efectiu i viatges per valor d'entre el 5 i el 10 per cent dels medicaments receptats.

La farmacèutica emprava a més a 22 visitadores que es desplaçaven fins a les consultes i farmàcies per lliurar-los els premis. Es tracta del cas amb major nombre d'imputats de la història de Croàcia i recull delictes comesos entre 2009 i octubre de 2012. La Policia va començar a actuar el passat 13 de novembre, quan van ser detinguts nou persones, inclòs Dedi.

Un policia anglès imbècil dispara amb una pistola elèctrica a un cec i el deixen lliure

Un membre imbècil de l'Scotland Yard del baró Cameron de la illa Albió, al comtat de Lancaster (al nord-oest d'Anglaterra), ha disparat amb una pistola elèctrica a un ciutadà cec en creure que el bastó blanc era una espasa samurai. L'oficial ha quedat lliure sense càrrecs davant la indignació de la víctima que apel·larà la sentència.

Colin Farmer, amb 61 anys d'edat, caminava tranquil·lament pels carrers de Chorley, al comtat de Lancaster, de camí a un pub, quan un agent de policia li va donar l'alt. El propi policia va declarar que diversos veïns de la zona van trucar per telèfon a la caserna per avisar que hi havia un home amb una espasa samurai. Llavors l'agent li va disparar amb una pistola elèctrica de 50.000 volts. Colin, el cec, creia que estava sent atacat per un grup de hooligans, va caure estabornit i va ser increpat fins que van veure que es tractava d'un bastó i una persona invident. Va ser ingressat a un hospital on va assegurar haver viscut un infern.

El policia no serà processat


Després de la resolució de la Comissió Independent de Queixes contra la Policia, van resoldre que l'agent no serà processat per disparar imprudentment amb una pistola elèctrica, després d'enviar l'arxiu a la Fiscalia de la Corona, perquè realment els veïns van cridar per alertar d'un home que estava caminant amb una espasa samurai i el policia només feia el seu treball. Simplement va confondre el bastó amb l'espasa i per això va disparar amb la seva pistola elèctrica i no han de presentar-se càrrecs. De fet sembla ser que els propis veïns van cometre el mateix error.

Colin Farmer va mostrar la seva disconformitat amb la sentència i va assegurar que anava a emprendre les degudes accions legals. La víctima va assegurar que la Llei estableix que l'oficial només ha d'utilitzar la seva pistola elèctrica si existeix un perill mortal per a les persones i en aquest cas no ho hi havia, per la qual cosa hauria de ser castigat i re-entrenat. Malgrat la resolució de la Comissió, el senyor Farmer va presentar una reclamació per danys i perjudicis contra la Policia de Lancaster.

França aprova l'impost del 75% als salaris més alts

El Consell Constitucional de França ha validat aquest diumenge l'impost del 75% a les empreses que paguin als seus emprats salaris de més d'un milió d'euros a l'any, una promesa electoral del president socialista François Hollande que aplicarà un pressupost que pretén un estalvi de 15.000 milions d'euros en 2014 i un dèficit públic del 3,6% del PIB. Foto: com es pot veure, Hollande no sap tirar a l'arc, però ho intenta!

La decisió del Constitucional, màxima instància judicial de França, arriba un any després que aquest mateix òrgan rebutgés una primera versió d'aquesta taxa, en considerar que la forma en la qual estava redactada podia comportar desigualtats davant el fisc. Hollande va anunciar llavors que treballaria per elaborar una nova versió que aconseguís el plácet del Consell, un impost que l'Executiu sempre ha catalogat com a transitori.

Després de la fallada del Constitucional, l'Executiu va manifestar la seva satisfacció per una decisió que valida "la gairebé totalitat de les disposicions" del text redactat pel Govern. "Les disposicions relatives a la política econòmica del Govern han estat validades" i se censuren essencialment "esmenes tècniques", van declarar en un comunicat conjunt els ministres d'Economia i de Pressupost, Pierre Moscovici i Bernard Cazeneuve, respectivament.

D'aquesta forma, l'Executiu podrà aplicar un pressupost que persegueix un estalvi de 15.000 milions d'euros en 2014 i un dèficit públic del 3,6 % del Producte Interior Brut (PIB). Els anomenats "savis" d'aquest consell han censurat, no obstant això, 24 articles dels 236 del pressupost del Govern per 2014 i la rectificació dels de 2013, alguns a petició de l'oposició i uns altres per iniciativa pròpia.

El Constitucional no va acceptar, per exemple, una nova segmentació en trams de l'impost sobre la fortuna que impedirà que el contribuent pagui més del 75 % d'impostos, la qual cosa podria ocórrer si algú disposa d'un patrimoni important i uns ingressos baixos.

Una altra víctima mortal d'una estafa legal i beneïda pel nazisme del PP-PSOE

Julio Miralles fill es va llevar la vida a la presó d'Albocàsser després d'apunyalar a un exempleat de Bankia que va vendre 400.000 euros en participacions al seu pare i àvia. Julio Miralles pare es penedeix d'haver cobrat una herència: “Va ser l'origen de la nostra desgràcia”, murmura amb la mirada perduda mentre per la sala d'estar dels Miralles, una família valenciana d'antics comerciants, desfilen veïns i parents. Abracen en silenci al sexagenari matrimoni de Julio i la seva dona, Maruja, després que el seu únic fill, un policia local de València de 38 anys, es va penjar la Nitbona a la presó castellonenca d'Albocàsser. Allí romania des de maig després d'apunyalar a l'empleat prejubilat i lladre de Bankia que va estafar als seus pares i a la seva àvia més de 400.000 euros en preferents, tots els estalvis de tota una vida. A la foto: els assassins.

La mare dels Miralles va rebre després de la mort del seu pare 120.000 euros en herència, el 13 de juliol de 1997. Aquest dia, en ple desconcert dels nazis per l'assassinat del feixista Miguel Ángel Blanco, l'empleat de banca Germán Sánchez es va presentar a la casa de la vídua a recollir els diners. Es van fiar d'ell perquè era parent llunyà de la família. A poc a poc es va convertir en el guardià del patrimoni acumulat durant les tres dècades que el matrimoni va regentar una drogueria al barri valencià de Torrefiel. “Jo signava el que em demanava Germán. Anava a veure'l a l'oficina de Bankia de Paterna. Com era de confiança…”, relata Julio, descompost.

Els pares del policia local mort van confiar els seus diners a un conegut


La relació client-emprat de Bankia va ser estreta fins a fa dos anys. El fill de Julio es va assabentar llavors per la televisió de la “estafa” de les preferents. Milers de persones bastonejaven casseroles al carrer. Per primera vegada sentia el terme de les participacions d'alt risc contractades de forma fraudulenta. El policia va mirar el seu compte. Bingo. Era un dels 300.000 afectats del controvertit producte venut per Bankia i la majoria de les caixes d'estalvi.

Els Miralles van demanar explicacions al seu home de confiança, avui prejubilado amb menys de 60 anys. L'antic empleat, que es manté amagat, els va donar llargues, recorden. “La seva dona ens deia que estava de viatge. Però s'anava a passejar amb la bicicleta o a nedar a la piscina”, afegeixen. El tracte afectuós va esdevenir en odi. I va obsessionar al fill.

El mort va arribar a obsessionar-se amb el bancari pocavergonya al que va atacar a la seva casa

El fornit agent, que estava casat, es va anar tancant al seu món. Va deixar de dormir. Va caure en la depressió. Afirmava que anava a perdre la seva casa. Que els seus pares acabarien cridant a la porta de la caritat. En la reguarda de la Policia Local del Carme va comentar al seu centenar de companys com un conegut havia arruïnat a la seva família. Els seus caps li van retirar l'arma. “Detectem un comportament de risc”, confirma un agent que li descriu com “reservat, responsable i cumplidor”.

Un dia del maig passat el policia, que no estava de servei, es va desplaçar sense avisar a la pedania valenciana de Pinedo, en el cor de l'horta, on Germán Sánchez té el seu segon habitatge. Allí va acoltellar al que considerava culpable dels seus desventuras. El exempleado de Bankia es va recuperar de les ferides. Però el jutge va ordenar l'ingrés a la presó preventiva de l'agent. “Julio ens va dir que aniria a parlar amb Germán, però mai que li agrediria. No justifiquem el que va fer”, recorda el matrimoni.

Els superiors de l'agent van detectar un comportament de risc

El policia va estar vigilat a la presó per un altre reclús. En una ocasió ja havia intentat llevar-se la vida. Per això, li van retirar els cordons i el cinturó. “Va engreixar i ens deia que li donaven molt bé de menjar”, recorda la mare mentre abraça la foto d'un home de dos metres d'altura i més de 100 quilos de pes que va arribar a jugar al bàsquet en el Tavernes. L'agent havia ingressat amb 23 anys en la policia local.

La següent seqüència es va desenvolupar la Nitbona. Tres advocats van cridar a la porta de la família Miralles. El Rei acabava de pronunciar el seu discurs. “Pensem que ens dirien que el nostre fill sortia en llibertat per Nadal”. El matrimoni volia abonar la fiança perquè Julio assistís a l'aniversari del seu fill, que ahir va complir sis anys, però els lletrats els van informar que el pres s'havia llevat la vida.

El pare va aixecar el telèfon. Va marcar el número de Germán. “Li vaig dir que era un fill de puta”. L'exempleat estafador de Bankia va denunciar al seu antic client per amenaces. Julio va ser arrestat i conduït per quatre agents davant el jutge. Quatre hores després el van posar en llibertat provisional amb una ordre d'allunyament per protegir a Sánchez. “Un dels policies em va fer un petó. Era un antic company del meu fill”, recorda. L'agent va ser enterrat ahir en el cementiri general de València.

És la una de la tarda. Segueixen aterrant amics a la casa de la família Miralles. Un veí opina que el lladre està al carrer i la seva víctima, sota terra. Un altre afegeix que la societat és injusta per naturalesa. Julio segueix amb la mirada perduda. Insisteix en una idea: “Tant de bo no hagués cobrat mai l'herència”.

Soria: un 'Aznarín' pocavergonya en el paradís de les màfies franquistes

El ministre al servei de la màfia franquista que va robar les elèctriques pels seus quinquis del PP-PSOE José Manuel Soria (PP) enfonsa les seves arrels en el fang de la mentida, com a bon catòlic indecent: “Dono la cara frenant la pujada de la tarifa de la llum”, diu, però si alguna cosa fa és mostrar una incompetència total i una il·limitada desvergonya. Unesa, el lobby més poderós de l'economia espanyola, ha substituït al concepte oligàrquic que els economistes crítics d'un altre temps (Ramón Tamames o Santiago Roldán) van batejar com “les cent famílies”. Unesa és el poder. L'oligopoli elèctric, braç financer de la partitocracia corrupta de la dictadura franquista i monàrquica del corral dels porcs endollats: Espanya.

Soria és un clon d'Aznarín en fotocòpia, amb exbigotet ridícul i feixista, gomina fluixa i posat displicent i avorrit. Un salvapàtries d'ocasió; un producte racial i inútil de l'Espanya d'avortaments reciclats del PP, paradís de la impunitat, la corrupció i l'hipocresia nazicatòlica. Un home provincià de perfil mesquí i propens a la conjura intestina i amb demostrada pràctica a l'hora de cercenar caps, mentir o robar sense maníes. Va ser alcalde de Las Palmas i va liderar el PP de Canàries després d'aconseguir la sortida del seu contrincant José Miquel Bravo de Laguna, ficat fins al coll en el cas Bango.

En 2008, com a membre de la comissió redactora d'una de les ponències polítiques del XVI Congrés nacional del PP, va tirar de la política a María San Gil. Quan els debats interns van aconseguir el seu màxim clima, la llavors presidenta del PP al País Basc va rebre un SMS de Soria de contingut ubérrimo: “María he rebut la teva ponència Arriba Espanya!”. El missatge va ser convenientment filtrat als mitjans de comunicació; i María, que parlava basc en la intimitat, no va tenir ni temps d'acomiadar-se.

En un país de desimputaciones sonades, a ningú se li ocorre pensar que les subhastes tramposes dels generadors són recurribles d'ofici. La Fiscalia General de l'Estat no està per res. Encara que, quan li interessa, la Fiscalia desimputa el que imputen els jutges: cas Palma Sorra o, sense anar més lluny, cas de Lourdes Cavero, l'esposa d'Ignacio González, president de la Comunitat de Madrid.

El ministre surt al pas de les companyies elèctriques, però ho fa només de boca. No pot enfront de la manipulació dels majoristes. S'assabenta del subidón del 11% que reclamen les empreses i, com tota resposta, els mana el regulador, però omet que les companyies han reduït artificialment l'oferta per incrementar el preu de la llum.

En descàrrec de Soria, convé acceptar que el sector elèctric espanyol és un nyap regit per l'oligopoli de l'oferta i la rigidesa de la demanda. Aquesta última depèn de la tarifa i la tarifa, que representa el 70% del cost de l'energia, és un preu polític decidit anualment pel Govern.

L'electricitat és un regne amb dos taifas: Sánchez Galán, president d'Iberdrola, i Borja Prado, president d'Endesa. Dos taifas i un valet de chambre compartit: el ministre Soria. L'oligopoli fixa el preu de les matèries primeres (el fuel, el gas o l'hectolitre de l'aigua de pantà) i coneix amb antelació la millor part dels Pressupostos de l'Estat. Els amos de la llum, descendents d'aquella oligarquia electrofascista que va consagrar la tarifa, ho saben tot.

Arribin d'on arribin els seus escoltes, algú els chiva a les companyies les intencions de l'Administració. Així, amb les cartes marcades, Galán i Borja Prado sempre van dos passos per davant, com el cadi que transporta els pals de golf en els greens de Sotogrande. Galán és un escalador nat i a Borja Prado li sobren els padrins. El fill de l'ex ambaixador Prado i Colón de Carvajal té entrada en Moncloa i Sarsuela, encara que on llança els seus millors hams és en les monterías de Juan Abelló.

Soria coneix els secrets del poder; els mil colors de la salamandra. Va jugar a l'amagatall amb la seva ideologia vocacional quan va ser cap de gabinet en el Ministeri d'Economia, durant l'etapa de Carlos Solchaga. Poc després, va treballar en la Secretaria d'Estat de Comerç amb el socialista Apolonio Ruíz Lleuger. Va desxifrar amb detall els vericuetos de l'antiga seu d'Hisenda, la Casa de Duana, un edifici de maó vermellós típic de Sabatini.

El ministre d'Indústria és un economista públic, la qual cosa aquí nomenem un Tècnic Comercial de l'Estat, un enarca a l'espanyola. Bona estirp, però croada en l'embull de José María Aznar -de qui sembla un germà bessó, en la cara i l'estupidesa congènita-, just en el canvi de segle. Fins a fa ben poc ha estat un reservista escorat a la dreta des d'una raonable posició de centre.

Rajoy ho va tenir en guaret i ho va nomenar en caure en el compte que seria tota una garantia per a les companyies que clamen per l'anomenat dèficit tarifari. Les companyies li recompensen la seva cura, però oficialment, el president de Unesa, Eduardo Montes, li mira per sobre de l'espatlla com aquell al que li deuen i no li paguen.

L'organització de consumidors Facua ha denunciat a les empreses de la llum a Brussel·les; ICV-EUiA les ha demandat davant el jutge. El carrer crema després de saber que la culpa del 'subidón' del preu al mercat de generadors va ser de la ciclogénesis explosiva, perquè va disparar la producció eòlica, segons la versió mentidera de les companyies. Ens prenen el pèl. El No Job Land es converteix en No Man’s Land. Pavía entra una altra vegada al Congrés! Prim i Primo de Rivera blanden el seu acer; arriben de nou els temps de rendez-vous i braç en cabestrell sota l'estàtua eqüestre d'Espartero.

Espanya, país de lladres i serenos, rotllana de magistrats melindrosos, atents al cornetí d'Eduardo Torres-Dulce, el Fiscal General. La causa pública perdona als seus clients, en una dinàmica de corrupció i feixisme il.limitats i descarats. Recusa a jutges per ficar a la presó a Blesa (Caja Madrid-Bankia), però no actua d'ofici quan un grup de pressió tracta d'estafar a milions de consumidors, i és que per això cobra i roba.

L'estafa elèctrica adquireix tints dramàtics quan s'observa la caiguda de la renda mitjana a Espanya i la nul·la competitivitat de les petites empreses. Després de l'últim Consell de Ministres, Soria diu: no pujaré la llum el 11%, “em quedaré en el 2,3%”. Així i tot, és un atropellament; una ingerència infligida a una economia que dóna les seves primeres mostres de vida després d'un lustre de devastació neoliberal/feixista.

El PP puja la llum a partir de gener un 2,3%


La llum pujarà finalment al gener un 2,3%. El Govern ha optat per triar la proposta més baixa de les dues que li oferia la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el que es traduirà en un nou augment de la factura energètica, la cambra consecutiva i el cinquè en un any, segons va acordar avui el govern del PP. Des de 2006, l'increment supera el 70% i el 80% des de 2004.

Atemptat suïcida a Rússia: 18 morts i una cinquantena de ferits

Al menys 18 persones han resultat mortes per una explosió a la principal estació de tren de la ciutat russa de Volgograd, l'antiga Stalingrad. Segons el Comitè Antiterrorista rus, es tracta d'un atemptat suïcida, que també ha fet una cinquantena de ferits. Fa dos mesos, un altre atemptat suïcida, comès a la mateixa ciutat per una dona originària de la república caucàsica del Daguestan, va matar sis persones en un autobús.

Les primeres perquisicions després de l'explosió d'avui en una estació de tren a Volgograd apunten a que es tracta d'un atemptat suïcida, va informar el Comitè Nacional Antiterrorista.

“Rajoy manipula les dades econòmiques en el seu propi benefici”

José Carlos Díez és un economista d'èxit. El seu llibre es ven com a xurros, i no és d'estranyar pel seu títol, ‘Hi ha vida després de la crisi’. Malgrat que el mentider compulsiu i feixista recalcitrant Rajoy aixeca fum per amagar el segon any del seu mandat, José Carlos Díez, professor d'Economia en el Icade, escriptor i tertulià en mitjans de comunicació creu que Mariano Rajoy “sap perfectament el que està passant, però manipula les dades econòmiques per tapar la corrupció i els mals resultats del seu partit en les enquestes”. Foto: 5 anys de mentides, espoli i corrupció dels feixistes de PP-PSOE.

“És una estratègia política en el seu propi benefici”, afirma José Carlos Díez. El capo corrupte de la màfia franquista utilitza el seu discurs de la recuperació com “un instrument polític”, que és en realitat “una provocació” en un país amb “sis milions d'aturats”, afegeix aquest economista, que ja treballa en un nou llibre, sobre el qual es resisteix a parlar.

“Necessito poder mirar a la cara al meu fill”


Està indignat per la intervenció del president, aquest divendres. “No puc quedar-me callat quan veig que menteix i em baso en les dades oficials, en les de el propi Ministeri d'Economia, del Govern. Jo, afortunadament, no tinc problemes econòmics, però necessito poder mirar a la cara al meu fill quan arribo a casa”. Per això la carta a Rajoy? (publicada aquest dissabte en El País). Sí, aquí amb aquestes dades del Govern demostro que no són tal la recuperació, la millorade les exportacions, el de la prima de risc o la millora de l'ocupació. És el primer president de la democràcia que sortirà amb menys ocupació que el que es va trobar”.

Fals, que hi hagi menys aturats


“No és cert que hi hagi menys aturats registrats en les oficines d'Ocupació perquè estan treballant. Ell ho sap. El que succeeix és que han perdut l'esperança, han tirat la tovallola i ja no confien que aquest Govern crearà ocupació. Molts han deixat de buscar i una altra part es van fora d'Espanya”, afirma José Carlos Díez.

Més dèficit en la Seguretat Social


Les arques de la Seguretat Social no estan gens bé. Aquest any tancarà amb “un dèficit d'1,8% del PIB o sigui 18.000 milions”, perquè “gairebé 300.000 persones han perdut el seu lloc de treball i, per descomptat, ja no poden aportar. Les ocupacions precàries estan substituint a les estables i això significa també menor recaptació”.

Díez apunta als seriosos problemes de recaptació de l'Estat, perquè hi ha menys ocupacions i salaris més baix, amb el que per concepte de l'Impost sobre la Renda (IRPF) la recaptació és menor.

10.000 milions més de deute cada mes


De quina recuperació parla Rajoy? “Aquest any es paguen més interessos pel deute públic que augmenta al voltant de 10.000 milions al mes. El dèficit reconegut entre gener i octubre és de 37.000 milions, un 10% major que el de 2012; un 15% més que el que va deixar el Govern de Zapatero. El deute públic acabarà l'any prop d'un bilió d'euros, 100.000 milions per sobre de 2012. Aquesta és la realitat”.

“No és cert que les exportacions vagin bé. Només va haver-hi dos mesos bons la primavera passada i després d'això, s'han paralitzat”, assegura Díez, que desmunta el que és un dels arguments estrella de Rajoy quan parla de recuperació.

Seguim sense crèdit i sense reforma fiscal


“Les famílies segueixen sense accés al crèdit, el mateix que els petits empresaris”, que han de fer front a unes condicions leoninas per part dels bancs quan els reclamen crèdits, aclareix l'economista.

José Carlos Díez critica que el PP no hagi afrontat una reforma fiscal que Espanya necessita a crits. “Retardar-ho ha tingut efectes devastadors sobre l'ocupació i el deute públic des del seu ajust de l'any passat”. Està convençut que “hi ha vida després d'una crisi de deute, com ha demostrat Estats Units, però només si “hi ha un bon diagnòstic i polítiques adequades”, el que a l'Espanya nazicatòlica i feixista no és el cas.

La consulta sobre la MAT avança

Veïns com la Marina Pera, que estudia als Estats Units, o com en Marc Rodó, que treballa a Irlanda, han pogut aprofitar que són a casa per Nadal per votar a la consulta popular organitzada per No a la MAT de la Selva el proper 26 de gener. Ahir, l'organització va decidir obrir les urnes durant dues hores a la biblioteca de Santa Coloma de Farners per tal de rebre vots anticipats a la consulta que servirà per prendre el pols a la societat civil i saber si vol o no que aquesta infraestructura elèctrica creui la comarca amb torres de 70 metres d'alçada. No és una consulta vinculant, però No a la MAT espera "demostrar" que els veïns rebutgen la línia de Molt Alta Tensió per respecte al paisatge, per model energètic i per salut.

El ramal de la MAT i la subestació de Riudarenes és la part del projecte dels 400 kV a la demarcació que té la tramitació més endarrerida. De fet, a la resta de trams, o bé Red Eléctrica ja ha acabat l'obra -com és el cas del que connecta Sentmenat i Bescanó- o bé les màquines ja han entrat sobre terreny i estan aixecant les 115 torres que transportaran electricitat des de la subestació de Bescanó fins a Santa Llogaia d'Àlguema.

No a la MAT de la Selva, una agrupació de ciutadans, ha organitzat una consulta popular per al 26 de gener amb l'objectiu de poder demostrar amb proves que els veïns de la Selva no volen que torres de 70 metres d'alçada creuin el territori de punta a punta per portar electricitat.

Ahir, i durant dues hores, van obrir les urnes per facilitar el vot anticipat dels veïns que per diverses circumstàncies no podran ser a la comarca el dia que se celebri la consulta popular.

Durant dues hores, entre les onze del matí i la una del migdia, una cinquantena de persones es van apropar a la biblioteca J. Vinyoli de Santa Coloma de Farners per votar. L'únic requisit: ser major d'edat i estar empadronat en algun dels municipis de la comarca afectats pel futur pas de la MAT. Entre aquests veïns que han votat de forma anticipada hi ha la Marina Pera, que durant l'any viu als Estats Units, on està estudiant un màster de Sociologia.

"El dia 20 torno a marxar cap als Estats Units i trobo que és una gran oportunitat poder votar avui (en referència a ahir)", va explicar Marina Pera; qui va afegir que, encara que la consulta no sigui vinculant, és "molt important" que la ciutadania pugui donar la seva opinió. "Hauríem de poder decidir tots sobre les infraestructures que aniran al nostre territori", va afirmar Pera.

Com ella, en Marc Rodó també va decidir votar ahir. El motiu és que el dia 26 de gener tampoc serà a Santa Coloma de Farners perquè ja haurà tornat a Irlanda, on treballa. "Jo també volia votar sobre una cosa que ens afecta tant, sobretot per als que apreciem el paisatge i la natura", va detallar.

Des de l'agrupació No a la MAT de la Selva, Xavi Amat va considerar que aquesta consulta serveix per suplir un "dèficit democràtic" que hi ha hagut, al seu entendre, en relació amb la construcció d'aquesta infraestructura. "Independentment que els tràmits administratius estiguin funcionant i que estiguem en situació de preexecució de la MAT, la consulta respon a un dèficit democràtic perquè trobem a faltar que es consulti a la població", va explicar.

Empadronats i "estrangers"


No a la MAT va preveure dues urnes, una per als empadronats i afectats per la MAT a la Selva i una altra per a "estrangers" que, simbòlicament, vulguin també donar la seva opinió i respondre amb un "Sí" o amb un "No" si volen que la línia de Molt Alta Tensió creui les comarques gironines.

Al final de la jornada, des del col·lectiu de No a la MAT van explicar que en el moment de tancar les urnes, el president va dipositar els vots en un sobre i es va aixecar acta sobre la quantitat de vots recollits, que es costudiaran fins al recompte de la Consulta Popular. "Una cinquantena de vots que tenen el seu pes emocional i democràtic en or", va remarcar l'entitat.

A més, l'associació va considerar que l'acció d'ahir també va servir "com a prova de foc dels instruments i espais on es portarà a terme la Consulta -a Riudarenes, Sils i Santa Coloma de Farners-" i per augmentar-ne la difusió.

Santiago Vidal, jutge: 'Si les lleis són cadenes, el poble les haurà de trencar'

‘Votarem, no en tingueu cap dubte, perquè votar és l’exercici bàsic d’un dret fonamental en qualsevol sistema democràtic’, diu el jutge de l’audiència de Barcelona, Santiago Vidal. A més, afegeix: ‘I si les lleis acaben essent cadenes el que caldrà és que el poble les trenqui’. La manera de fer-ho diu, 'ha de ser pacífica, oposant arguments i paraules, a tot el que siguin insults, menyspreu, coaccions, amenaces.' Això, el propòsit final, per Vidal, ha de ser el de fer un estat nou dins d’Europa, 'però també un estat nou socialment: un estat que posi com a prioritat bàsica la justícia, l’equitat, les despeses socials, l’ajuda a aquelles persones més desafavorides de la nostra societat.'

Si fa un any volien fer-nos por a l'hora de votar a les eleccions, ara volen impedir el referèndum. Aleshores Quim Masferrer, Lloll Bertran, Salvador Cardús, i una desena més de veus de la societat civil van fer una crida a votar sense por i van contestar enginy i ironia el discurs apocalíptic dels partits i les institucions espanyoles. Ho vam recollir en la sèrie 'Sense por'. Ara VilaWeb ha convidat els mateixos protagonistes per reafirmar que sí que votarem i que votarem Sí-Sí. Divendres la va encetar la sèrie Màrius Serra, la va continuar Txe Arana i, avui, Santiago Vidal.

A més de Màrius Serra, Txe Arana, Santiago Vidal, participaran en aquesta sèrie, igual que fa un any, Salvador Cardús, Carme Forcadell, Pere Mas, Matthew Tree, Vicent Partal, Lloll Bertran...

Joan Amorós: 'A tot arreu dupliquen les línies menys al corredor mediterrani'

El govern espanyol ha licitat el tram del corredor mediterrani entre Vandellòs i Castelló només amb ample de via europeu, fet que ha despertat les queixes d'empresaris valencians i catalans. També s'alarmen que en aquest tram no s'hagi previst l'anomenat tercer carril, que permetria d'incorporar l'ample de via internacional sense eliminar l'ample ibèric. Això farà que els trens de mercaderies provinents del sud s'hagin de desviar de València cap a Madrid per anar a Europa. Joan Amorós, secretari general de FERRMED -lobby europeu en favor del corredor mediterrani- considera que la decisió és un pegat per a una mala gestió i defensa un tercer carril com a 'mal menor'. 'La xarxa transeuropea obliga a canviar d'ample, però no hi ha cap pla ben fet per a aquest canvi. Ens trobarem amb aquest problema durant anys a no ser que posin un tercer carril entre Tarragona i Castelló'.

—El govern espanyol ha decidit treure la via d'ample ibèric i deixar el tram només amb ample de via europeu. Quina explicació té?
—És molt més econòmic que no pas posar un tercer carril. A més, pretenen que per aquest tram hi passin tota mena de trens, de manera que els AVE que sortiran de Barcelona cap al sud continuaran per aquesta línia fins a València. Les línies amb tercer carril no admeten velocitats altes, perquè de tant en tant hi ha un canvi de fil que ho fa complicat, i en una línia amb tercer carril els trens no poden anar a més de 120 km/h. Com que no fan allò que haurien de fer, que és la nova línia entre Tarragona i Castelló, han decidit canviar l'ample de via, que és més econòmic i segur per a l'alta velocitat. Així, en aquest tram, els trens de passatgers podran anar a 200 km/h.

—Els transports de mercaderies, que són d'ample ibèric, no podran passar-hi i s'hauran de desviar per Madrid?
—Sí, desgraciadament és així mateix. Ho fan per tapar forats, perquè això s'hauria de resoldre fent l'altra línia, que fa anys que l'haurien d'haver feta. A tot arreu dupliquen les línies menys al corredor mediterrani. La Comissió Europea estableix que totes les línies principals de la xarxa transeuropea canviïn d'ample, així que si no tenim una alternativa preparada, que seria una altra via, ens trobarem sempre amb problemes com aquest. Des de FERRMED continuem instistint que posin el tercer carril, però hi ha objeccions perquè els passatgers se'n ressentiran.

—Fer que els trens de mercaderies es desviïn per Madrid pot semblar una decisió un pèl absurda…
—L'han hagut de prendre perquè no han fet els deures. Quin sentit té que hi hagi alta velocitat sense cap estudi econòmic entre Madrid i Astúries, Galícia, Extremadura, i que no n'hi hagi entre Barcelona i València, amb molt més trànsit ferroviari? Cap, simplement no els dóna la gana. Si s'hagués fet, el problema no existiria. I ara es veuen obligats a fer un invent com aquest per sortir del pas.

—És una manera de recuperar el corredor central?
—Com sempre, afavoriran tot allò que impliqui passar per Madrid. Però allà també hauran de canviar l'ample de via: ara a Madrid no tenen cap sortida de mercaderies cap a la resta d'Europa, i si no el canvien Madrid quedarà sempre aïllat a l'ample ibèric. Em fa l'efecte que en aquest cas han pres aquesta decisió per estalviar-se els diners d'una altra via.

—I què passa amb el transport de passatgers?
—S'haurà de fer amb l'ample internacional. De fet, haurem de canviar-ho tot a ample internacional. L'ample ibèric només té sentit a les rodalies, de Barcelona i de València, perquè hi ha molt de material, i no tindran més remei que posar tercer carril. Però els trens de passatgers de mitja i llarga distància, com el Talgo, ja admeten els dos amples de via i canvien sense aturar-se. Entre Castelló i Tarragona, com que no hi rodalies, opten per canviar l'ample de via directament, que és més econòmic i segur. Nosaltres, que defensem les mercaderies, demanen que facin un tercer carril, i després que el treguin, tot i que comprenc que és complicat i que pot afectar els trens de passatgers.

El nazi Rajoy trenca l'Eix Mediterrani i gira de Vandellòs a Madrid per tornar a Castelló


La Unió Europea ha obligat l'estat espanyol a completar el corredor mediterrani però el govern de feixistes de Rajoy ha trobat la manera de seguir-lo inutilitzant en una mostra de delirant incompetència i estupidesa desbordant. En una decisió que fora demencial si no fos premeditada i fruit de la bogeria corrupta del franquisme, la setmana passada la banda mafiosa del PP va licitar el tram Vandellòs-Castelló només amb ample de via europeu.

Cau una xarxa d'hackers espanyols que va robar milions en caixers de tot el món

Una operació conjunta de la Policia Nacional espanyola i una agència de seguretat nord-americana ha permès desmantellar la trama espanyola d'una xarxa d'hackers responsable d'extreure més de 60 milions de dòlars en caixers de tot el món. Aquesta xarxa ja va actuar el febrer passat de forma simultània en 23 països i en poques hores es van fer amb 40 milions de dòlars en 34.000 retirades d'efectiu. 446 d'aquestes disposicions d'efectiu (400.000 dòlars) es van realitzar en una sola nit en caixers de Madrid.

En aquesta operació a Espanya, han estat detingudes vuit persones que, segons ha informat la Policia Nacional, seguien precises instruccions del capdavanter de la xarxa, un expert informàtic arrestat a Alemanya capaç de vulnerar les bases de dades d'entitats bancàries per inhabilitar totes les mesures de seguretat i restriccions sobre l'ús de targetes.

L'estructura d'aquesta xarxa mundial naixia d'una sola persona, qui definia les relacions a mantenir per la resta de membres i el moment concret en el qual activar-los per obtenir la major quantitat d'efectiu en el menor temps possible. Aquest líder era capaç d'atacar les bases de dades de companyies processadores de les dades de targetes de crèdit de les entitats bancàries per robar informació altament sensible. Quan aconseguia comprometre el sistema, tenia accés a inhabilitar totes les mesures de seguretat, incloent restriccions de velocitat, restriccions geogràfiques, restriccions de balanç (permetent realitzar transaccions amb balanços negatius) i fins a restriccions del PIN (permetent als autors incorporar qualsevol PIN).

Per portar a la pràctica l'estafa, el cervell de la xarxa comunicava determinades numeracions de targetes bancàries a persones de la seva confiança repartides per tot el món. Els líders de cada cèl·lula copiaven aquestes numeracions en targetes blanques dotades de bandes magnètiques i les distribuïen entre la seva xarxa de col·laboradors. En el moment exacte en el qual el líder eliminava els límits de retirada i restriccions geogràfiques d'aquestes targetes començava una operació coordinada a escala mundial per extreure en caixers automàtics i de forma simultània la major quantitat d'efectiu disponible.

El citat líder controlava tota l'operació i monitorizaba la quantitat exacta que havia tret cada cèl·lula, de manera que en cas d'intentar enganyar-li, aquest podia precisar l'hora, data, lloc i quantitat que havien extret.

60 milions d'euros


Estats Units investigava des de l'any 2007 les activitats il·lícites d'una complexa organització involucrada de forma regular en activitats d'extracció d'efectiu en caixers automàtics.

Entre les transaccions s'incloïen operacions il·limitades en les quals els investigats van poder manipular els balanços, límits de retirada i controls de les bases de dades de diverses targetes de dèbit de prepagament associades a diverses entitats bancàries. La informació que van obtenir assenyalava les dates en les quals components de l'organització investigada havien actuat a Espanya. Per a això van utilitzar en diversos caixers automàtics de diverses entitats bancàries localitzades a Madrid numeracions de targetes procedents en la seva majoria d'Estats Units.

A la fi de 2012 els investigadors van identificar l'atac coordinat a les bases de dades d'una companyia de processament de pagaments situades a Índia. Aquesta intrusió va permetre als membres d'aquest entramat realitzar els dies 22 i 24 de desembre extraccions que van superar els 7.000.000 de dòlars USA, en comptes de dues entitats financeres. Pocs dies més tard, en un nou atac a una altra companyia processadora de targetes de crèdit situada a Florida, van inhabilitar totes les mesures de seguretat de la base de dades de targetes prepagament, incloent restriccions geogràfiques o de PIN.

Amb aquests canvis, els cervells de l'organització van distribuir aproximadament 20 comptes a les diferents a cèl·lules de l'organització situades en aproximadament 16 països. Els membres de les cèl·lules van gravar aquesta informació en targetes amb banda magnètica i van començar a realitzar les extraccions de forma massiva i simultània quan els va ser donada l'ordre. En total van realitzar 9.300 transaccions fraudulentes en una mica més de 15 hores amb les quals van obtenir uns beneficis il·lícits de més de 9.000.000 de dòlars.

Del total d'operacions realitzades en aquests tres dies per la trama investigada, es van identificar a Espanya 200 extraccions fraudulentes en caixers automàtics de les províncies de Madrid, Màlaga i Barcelona amb les quals van obtenir prop de 68.000 euros.

Al febrer de 2013, van executar un nou atac massiu i coordinat en caixers automàtics de 23 països, entre els quals es trobava Espanya. Durant aproximadament 13 hores van retirar més de 39 milions de dòlars americans en més de 34.000 operacions il·lícites. Solament a Espanya es van realitzar 446 disposicions en prop de set hores, sempre de matinada, per un import total que superava els 390.000 dòlars -al voltant de 285.000 euros-.

Alguns dels caixers utilitzats ara coincideixen amb els empleats en l'atac de finals de 2012, la qual cosa apuntava al fet que els autors podrien ser els mateixos, i que va permetre a més ser identificats per la Policia Nacional.

Vuit detinguts a Espanya

Les recerques desenvolupades a Estats Units van permetre la identificació i posterior desarticulació a primers de maig de la cèl·lula encarregada de realitzar les operacions a la ciutat de Nova York, composta per vuit individus. Set d'ells van ser detinguts i el vuitè, suposat capdavanter de la cèl·lula, hauria estat assassinat a República Dominicana el passat 27 d'abril.

Per la seva banda, els investigadors espanyols van aconseguir identificar a les persones que formarien la cèl·lula de l'organització assentada a Espanya. Una de les persones identificades, que comptava amb antecedents per l'ús fraudulent de targetes des que era menor, s'havia convertit una vegada aconseguida la majoria d'edat en el cervell del grup de l'organització resident a Espanya.

Vuit persones van ser finalment detingudes, sis de nacionalitat romanesa i dos naturals del Marroc, en les localitats madrilenyes de Millorada del Camp i Fuenlabrada. A més es van practicar tres registres domiciliaris en els quals s'han intervingut 25.000 euros en efectiu, dos lectors gravadors de targetes de crèdit, al voltant d'1.000 targetes verges amb banda magnètica, material informàtic, i gran quantitat de joies i documentació pendent d'anàlisi. Igualment s'han bloquejat dos immobles valorats en més de 500.000 euros.

L'operació policial es va precipitar arran de la detenció a Alemanya de l'hacker, on havia viatjat des del seu lloc de residència habitual, en companyia d'un altre ciutadà romanès amb antecedents a Espanya i identificat com el principal responsable d'un atac realitzat a Romania al novembre amb el qual van aconseguir més de 3,5 milions de dòlars.

Amb aquesta operació s'ha aconseguit desarticular la major part de l'organització assentada a Espanya quan estava començant a reorganitzar-se per realitzar un atac similar als anteriors per diversos països de la Unió Europea i, fins i tot, a Japó.