dimecres, 26 de gener de 2011

A l'AN de Navarra hi ha un jutge!


L'Audiència de Navarra ha emès una sentència pionera segons la qual el fet de tornar el pis al banc ja liquida el préstec que el propietari tenia pendent amb l'entitat. La sentència, emesa en segona instància, dóna la raó al ciutadà i l'exonera de continuar pagant la hipoteca després que el banc s'hagi quedat l'immoble per embargament, un fet immoral que només es dona a l'Espanya "democràtica" dels banquers. Al vídeo, el catedràtic Arcadi Oliveras parla clar d'Emilio Botín i altres malfactors "nacionals".

"El valor de la finca, tot i el resultat de la subhasta, és suficient per cobrir el principal del deute reclamat." Amb aquestes paraules, l'Audiència de Navarra dóna la raó a un jutge, que en primera instància, ja va decidir a favor del propietari d'un pis a qui, el banc, després d'embargar-li el pis, li va continuar exigint el pagament de la hipoteca.

El banc, el BBVA, que recorrerà contra la decisió de l'Audiència, al·lega que tot i quedar-se el pis, el valor havia baixat respecte al preu a què es va taxar en el moment de concedir la hipoteca.

Aquesta pràctica bancària, totalment legal a l'Espanya dels banquers i els Gürtel però impensable a Rússia, Xina, EUA o França, suposa una gran maldecap per a 18.000 famílies catalanes. Aquests afectats catalans miren ara d'utilitzar les mateixes escletxes legals.

El MI6 britànic va col.laborar amb l'ANP en la lluita contra Hamàs

El servei d'informació i espionatge britànic per l'estranger, el MI6, va ajudar a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) amb un pla secret per a reprimir al moviment islamista Hamàs, segons revelen documents filtrats pel diari The Guardian. El pla va ser elaborat el 2004 pel MI6, conjuntament amb funcionaris del Govern, i lliurat per un agent d'aquest servei destacat a Jerusalem a un alt càrrec palestí anomenat Jibril Rayub. Els documents filtrats indiquen també una estreta col.laboració entre les forces israelianes i l'ANP, en matèria militar i de seguretat.

Espionatge i plans de col.laboració

Segons The Guardian, l'aparell de seguretat palestí, criticat per les seves reiterades violacions dels drets humans, ha aplicat en bona part a Cisjordània el pla britànic.

El document britànic incloïa propostes molt detallades basades en una sèrie de contactes "fiables" de l'ANP al Regne Unit que escapaven al control dels "caps de seguretat tradicionals" i tenien "línia directa" amb l'espionatge israelià.

El pla de seguretat per Palestina del MI6 recomana la detenció d'oficials de mig rang de Hamàs i altres grups armats i "l'internament temporal" de dirigents de Hamàs i de la Jihad Islàmica palestina amb "finançament de l'Unió Europea, però assegurant-se que són ben tractats".

Entre els documents secrets filtrats n'hi ha un que relata una reunió celebrada el 2005 entre el llavors ministre de Defensa israelià, Shaul Mofaz, i el titular de l'Interior palestí, Nasser Yousef.

Referint-se a Hassan al Madhoun, comandant de les Brigades dels màrtirs d'Al Aqsa, vinculades a Al-Fatah, i considerat per Israel responsable d'un atac suïcida l'any anterior, el ministre israelià pregunta al palestí: "Sabem on viu... Per què no el mateu?".

A la qual cosa el titular de l'Interior palestí respon: "L'entorn no ho facilita, les nostres capacitats són limitades". Israel mataria a Al Madhoun unes setmanes més tard en un atac al vehicle en què viatjava, llançat des d'un avió no tripulat.

El Regne Unit i la lluita contra Hamàs

Segons els documents filtrats, el portaveu principal de l'ANP, Saeb Erakat, va confessar a un alt funcionari nord-americà en 2009: "Hem de matar palestins per imposar la nostra autoritat, perquè hi hagi una sola força militar i imperi una única llei".

Els documents filtrats ara posen sobretot de relleu, segons The Guardian, l'estretament involucrats que van estar els britànics en l'enfortiment de l'aparell de seguretat de l'Autoritat Nacional Palestina, dirigit a partir de finals de la dècada dels anys noranta per la CIA (serveis secrets nord-americans).

Segons Alistair Crooke, ex funcionari dels serveis d'intel.ligència britànics que va treballar també algun temps per a l'UE a Israel i els territoris palestins, els documents reflecteixen una decisió del llavors primer ministre britànic, Tony Blair, de vincular la política de seguretat del Regne Unit i l'UE a la lluita contra Hamàs.

Aquesta decisió va tenir l'efecte d'un bumerang en guanyar els islamistes d'aquest moviment les eleccions palestines el 2006.

El control de l'exercit sobre Cisjordània per l'ANP s'ha tornat més dur i extens des de que Hamàs va aconseguir el govern de Gaza el 2007.

Des de llavors, centenars de militants de Hamàs i altres activistes han estat detinguts de forma rutinària i sotmesos a tot tipus de violacions dels drets humans en els territoris controlats per l'Autoritat Nacional Palestina.

L'11-S aixeca polseguera a l'ONU

El Govern dels Estats Units va demanar ahir dimarts l'acomiadament del relator especial de l'Organització de Nacions Unides (ONU) per a la defensa dels drets dels palestins, Richard Falk, després que el funcionari qüestionés la versió oficial sobre l'atac a les torres bessones del World Trade Center a Nova York (nord-est) el setembre de 2001. Falk, en qüestionar la versió del Govern dels Estats Units sobre l'atac al World Trade Center, també va afirmar que darrere de les causes de l'atemptat van existir intencions encobertes de les autoritats nord-americanes.

La sol.licitud va ser realitzada per l'ambaixadora dels Estats Units a l'ONU, Susan Rice, que en un comunicat va sostenir que els comentaris de Falk "són menyspreables i profundament ofensius", la qual cosa li resta prestigi per exercir el càrrec que ocupa dins de l'organisme multilateral segons EUA.

"En la meva opinió, els recents comentaris del senyor Falk són tan nocius que hauria de quedar clar a tothom que no pot continuar en un càrrec en què representa l'ONU", va ressenyar el document emès per Rice.

La diplomàtica va afegir que Falk, que al seu bloc personal va escriure que Washington encobria assumptes importants com les causes d'aquests atacs, "demostrava alts nivells de parcialitat i politització".

Amb aquesta frase, va fer referència també al president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, que en reiterades ocasions -com molts més arreu el món- ha advertit que la versió difosa sobre els atemptats oculta informació sobre el motiu de l'atac.

Previ al comunicat de Rice, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, també havia rebutjat els comentaris de l'humanista, que va qualificar com "absurds" i "una demostració de la retòrica incendiària".

"És una falta de respecte a la memòria de les gairebé tres mil persones que van perdre la vida en aquest tràgic atemptat", ha afirmat Ban, que no ha comentat l'informe fet a mida per Israel sobre els assassinats al Mar de Mármara i la Flotilla de la Pau a Gaza, que Turquia ja ha titllat de fals i parcial.

Tot i la sol.licitud, un dels portaveus de Ban, Vijay Nambiar, ha assenyalat que fins ara no s'ha decidit acomiadar Falk ja que la decisió correspon únicament al Consell de Drets Humans de Ginebra, ens adscrit a l'ONU del qual depèn el lloc del relator.

A gairebé una dècada de l'esdeveniment, s'han conegut diverses opinions que contradiuen la versió oficial sobre l'11 de setembre del 2001.

Entre elles hi ha la del càmera nord-americà Kurt Sonnenfeld, que l'any passat va afirmar davant els mitjans de comunicació que la tesi que les torres van col.lapsar després que contra elles impactessin dos avions comercials, és una farsa.

Sonnenfeld era càmera d'una agència federal i va obtenir accés il.limitat a la zona afectada, i ha insistit que va gravar imatges que sostenen la seva teoria, en la qual afirma que alts funcionaris del Govern nord-americà estaven al corrent dels atacs abans que succeïssin.

Davant les declaracions, el Govern de nord-americà va començar una persecució contra Sonnenfeld i actualment enfronta una demanda d'extradició des de l'Argentina, on actualment viu refugiat al costat dels seus esposa i filles.

Tres morts en manifestacions contra Mubarak a Egipte

Un agent de la policia i dos civils han mort en el marc de les manifestacions contra el règim dictatorial de Hosni Mubarak a dues ciutats d'Egipte, informà el ministeri de l'Interior del país. Segons la font, com a resultat de les protestes iniciades ahir contra l'Executiu egipci, l'agent policial va morir en el centre del Caire, i els civils, a la ciutat de Suez. Els manifestants, que van superar les 20.000 persones, exigeixen millores econòmiques i llibertat política.

Amb crits com: "A baix, a baix, Hosni Mubarak!" els manifestants es van enfrontar a la policia, perseguint els seus efectius per El Caire. Les autoritats policials van utilitzar canons d'aigua i gasos lacrimògens per dissoldre les protestes.

Algunes fonts parlen d'ocupacions i protestes escampades per tot el país.

ICV-EUiA Mataró titlla a CiU "d'irresponsable i electoralista"

La portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Mataró, Quitèria Guirao, creu que el president de CiU, Joan Mora, és un “irresponsable” per donar una visió “alarmista i catastrofista” de la realitat econòmica de l’Ajuntament. Per la portaveu roigverda, Mora tergiversà la realitat per donar una visió “esbiaixada i electoralista”. Un gest que també demostraria “l’irresponsabilitat i insolvència” de Mora com a candidat.

La regidora d’ICV-EUiA assegura que tant “caixes i bancs, així com els proveïdors tenen plena confiança en l'Ajuntament, molta més que la que mostra el candidat de CiU, que només es dedica a embrutar la imatge econòmica de l'Ajuntament, amb finalitats purament electoralistes”.

Guirao defensa que el govern municipal d’esquerres de la ciutat ha tirat endavant un pressupostos “plenament realistes” amb els quals es vol seguir prestant “els serveis que la ciutat necessita, lluitar contra la crisi, mantenir la cohesió social, defensar i millorar l’estat del benestar i preparar la ciutat pels reptes de futur”.

Finalment, Guirao demana a Mora que “rebaixi l’alta intensitat electoralista que practica” ja que no ajuda gens a la imatge de l’administració “que pretén governar”. Per això el convida “a canviar d’estratègia, a explicar el seu model de ciutat i com el pensa portar a terme”.

La PACE no pot ignorar les atrocitats del règim de Kosovo




El Consell d'Europa ja no podrà ignorar les atrocitats del règim kosovar de Hashim Thaçi. Dick Marty, un investigador independent i membre de l'Assemblea Parlamentària d'aquest organisme (PACE), va presentar ahir, en una reunió plenària, el seu informe sobre el mercat negre de teixits i òrgans humans arrelat a Kosovo i prop d'aquesta regió.

Ara li sorprèn que el seu document hagi provocat una reacció tremenda, ja que els fets exposats havien estat coneguts abans: "És difícil comprendre, perquè al llarg de tants anys havia gran volum de la informació i ningú resultava interessat", va assenyalar el parlamentari suís , referint-se als notoris casos de 'trasplantologia negra' i sobre tots aquests casos de la desaparició sovint de persones que van ser abordats pels periodistes europeus. "L'existència de les presons secretes al nord d'Albània així mateix es verifica amb múltiples investigacions (...), és més, aquesta informació va passar al Tribunal", ha afegit.

En el seu informe Marty legar a la participació personal de Hashim Thaçi, l'actual primer ministre de la república autoproclamada i l'exlíder de l'Exèrcit Libertador de Kosovo en els delictes més abominables comesos en la dècada dels 1990. En particular, ell va establir "un control violent" sobre el tràfic d'heroïna.

Aquesta força paramilitar, segons el parlamentari de la PACE, va ser coneguda mundialment com una agrupació terrorista i mafiosa abans de 1998. Aquest 'Exèrcit' el nucli era el grup de Drenica encapçalat per Thaçi, inicialment solia privar de llibertat a la gent fent-los 'captius', però després que les forces internacionals de l'KFOR intervinguessin a la regió el juny de 1999, va començar a desfer-se de els 'acòlits dels serbo' i dels seus 'enemics interns'. En aquell període en el contigu territori d'Albània apareixien zones totalment controlades pels militants kosovars on transportar als segrestats.

En un annex al seu informe Dick Marty va citar un detallat mapa dels desplaçaments de les persones capturades que ulteriorment van ser utilitzades per a la venda dels seus teixits i òrgans en el mercat negre. Entre les víctimes figuren no només ciutadans de Sèrbia, sinó de molts altres països, com la pròpia Albània, Kazakhstan, Moldàvia, Rússia i Turquia.

Els debats que els parlamentaris van desencadenar després del document i que van durar més de dues hores contenien en la seva majoria judicis positius. L'únic membre de la PACE qui no va recolzar el treball de l'investigador suís, va ser el parlamentari albanès Shpеtim Idrizi. En la seva paraula va remarcar que "moltes imputacions, exposades en l'informe són poc fonamentada". Idrizi va explicar la seva postura amb un argument rematat: que "no veiem, no sentim els testimonis de les víctimes".

El mateix dia de la important reunió a Estrasburg el diari The Guardian en un article seu reiterar, basant-se en unes filtracions alienes a l'informe del membre de la PACE, que el comandament militar dels països de l'OTAN sabia de la pertinença de Hashim Thaçi a un clan mafiós. Uns funcionaris fins i tot li van denominar 'peix gros' dins de l'estructura criminal que controlava la regió i van reconèixer que era immune, ja que gaudia d'un fort suport per part dels països de l'Aliança.

"Els documents classificats de l'Aliança indiquen que EE. UU. i altres països de l'occident que havien donat suport al Govern de Kosovo, durant els últims anys disposaven d'una vasta informació sobre els seus vincles criminals-va recalcar el diari londinenc-. Aquests documents representen una informació detallada sobre les xarxes del crim organitzat a Kosovo, treta dels cables dels serveis d'informació occidentals i els informadors. En ells, s'hi descriu la geografia de la propagació de l'activitat de les bandes kosovars i són enumerats els seus enllaços familiars i comercials ".

Segons The Guardian, les missives filtrades identifiquen així mateix a un altre polític kosovar integrant de la màfia albanesa i del que els especialistes occidentals van revelar que exercia un fort control sobre l'exguerriller Thaçi fins al punt de dominar.

Yamaha tanca per sorpresa i acomiadarà 430 treballadors

Els treballadors de l'empresa de Yamaha a Palau-Solità i Plegamans es concentren a les portes de la fàbrica davant l'anunci de tancament de la multinacional japonesa. 430 treballadors poden anar al carrer. Segons el president del Comitè, l'empresa va tenir beneficis l'any passat i la decisió no està justificada, es tracta d'una deslocalització en tota regla, possiblement a França. Els treballadors s'han trobat amb l'anunci en arribar avui als seus llocs de treball.

Yamaha encara no ha comunicat oficialment als treballadors la intenció de tancar la planta de fabricació de motocicletes, l'única que el grup té a tot l'Estat, però està previst que aquesta setmana n'informi els representants dels treballadors. Assabentats per les informacions publicades als mitjans, els treballadors s'han mostrat sorpresos i han acusat l'empresa de deslocalitzar la planta a França. Per la seva banda, la companyia al·lega una caiguda de vendes del 50% a tot Europa.

Per CCOO, el més greu no és que es deslocalitzi l'activitat que fins ara es feia a Espanya, sinó que durant anys la factoria de França ha estat deficitària i s'ha finançat amb els bons resultats de la planta a Espanya. I és que la decisió de la companyia arriba tot i els beneficis que va tenir la planta de Palau-Solità i Plegamans durant l'any passat. La UGT de Catalunya també ha emès un comunicat en el qual rebutja "frontalment" la decisió de Yamaha.

Demà hi ha convocada una reunió amb el comitè d'empresa de la planta del Vallès Occidental. Però el comitè ja ha dit que rebutja que l'única factoria de Yamaha a Espanya tanqui i anuncien mobilitzacions contra la decisió de l'empresa. Afegeixen que serà complicat per a la multinacional justificar el tancament, ja que la planta catalana no està en números vermells, una condició que exigeix l'administració per aprovar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) d'extinció, cosa que correspon a la Generalitat.

El jutge Pedraz reconstruirà a Iraq la mort de José Couso

Les autoritats iraquianes han autoritzat finalment el viatge del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz a l'Iraq per reconstruir les circumstàncies de la mort, el 2003, del càmera de televisió espanyol José Couso. El país àrab ha accedit, a més, que el magistrat espanyol estigui acompanyat pel jutge iraquià Shiba Ahmed i han donat visat d'entrada al país tant als quatre periodistes testimonis de la mort com als advocats de l'acusació, en un viatge que està previst per als propers dies.

D'aquesta manera, Pedraz compta amb la col.laboració de les autoritats iraquianes per saber què va passar el 8 d'abril de 2003 a l'Hotel Palestina. Una contribució que, no obstant, no li han prestat des de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, els qui es van oposar al viatge en considerar que era "jurídicament inviable".

Al setembre de 2010, la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar per quatre vots a favor i un en contra autoritzar Pedraz a viatjar a l'Iraq per investigar la mort del càmera de televisió.

L'objectiu del magistrat és realitzar una inspecció ocular del lloc on es van produir els trets que van acabar amb la vida del càmera gallec de Telecinco, va tenir lloc enel Hotel Palestina de Bagdad el 8 d'abril de 2003.

L'economia del R.U. perd un 0,5% per les mesures antisocials de Cameron

L'economia britànica es va desplomar inesperadament en el quart trimestre del 2010 i el PIB va caure un 0,5% respecte al mateix període de 2009, una contracció que contradiu totes les expectatives, després que en el tercer trimestre es registrés un creixement del 0,7%. És el primer descens de la producció del R.U. des que va sortir de la recessió en el tercer trimestre del 2009 i suposa una altra mala notícia per al baró David Cameron, després que la setmana passada la inflació arribés el 3,7%, gairebé el doble que a la zona euro, el que fa aflorar el fantasma de l'estagflació.

Els analistes, malgrat el mal temps que va patir el país el desembre i que va perjudicar a l'activitat, esperaven un repunt d'entre el 0,3% i el 0,5%, però la caiguda de la construcció i dels serveis, els sectors predominants en l'economia britànica, han llastrat el creixement.

Es descarta una altra recessió

De fet, s'estima que el mal temps ha restat al voltant d'un 0,5% al PIB, el que significa que, fins i tot si no hi hagués hagut temporal, l'economia no hauria crescut i s'hauria mantingut plana.

Malgrat tot, i gràcies al robust creixement aconseguit en el primer semestre, l'economia britànica ha tancat l'any 2010 amb un increment del 1,4% respecte al 2009, encara lluny de la previsió oficial del Govern, que estimava un creixement de l'1 , 8%.

Així mateix, no s'espera que la contracció es prolongui un altre trimestre més, el que suposaria tornar a caure en la recessió. En qualsevol cas, el ministre de Finances, George Osborne, ja ha confirmat que el Govern mantindrà el seu programa de retallada de la despesa pública, que és precisament per a molts una de les causes de la frenada.

Manifest del Front Gener 14 a Tunísia

El 20 gener 2011 diverses organitzacions de l'esquerra radical, entre d'altres el PCOT (Partit Comunista dels Treballadors de Tunísia) i el PTPD (Partit del Treball Patriòtic i Democràtic), van constituir un front, nomenat el «Front gener 14» en referència a la data de la fugida del president Ben Ali.

L'objectiu del Front és dur a terme l'organització de la resistència contra l'actual Govern de transició, que encara inclou líders del partit de Ben Ali, el RCD (Rassemblement Constitutionnel démocratique), i per construir una alternativa popular basada en els comitès de vigilància existents, que s'han constituït en barris a Tunísia, amb la finalitat de defensar als habitants contra el terror difòs per matons del RCD i la policia presidencial. La crida es dirigeix a totes les forces polítiques, sindicals, associatives progressistes, demanant-los que compleixin els objectius destinats per la revolució popular de Tunísia.

Aquí està el text fundacional (en àrab): http://www.albadil.org/spip.php?article3675

"Afirmant el nostre compromís amb la revolució del nostre poble, que ha estat lluitant pels seus drets a la llibertat i a la dignitat nacional i ha fet grans sacrificis, dotzenes de màrtirs, milers de ferits i empresonats, en la seva lluita per superar els enemics interns i externs i frustrar els intents avortats per aixafar a aquests sacrificis, hem constituït el "Front 14 de gener", un marc polític "que treballarà per l'avanç de la revolució popular, per a la realització dels seus objectius i per oposar-se a les forces de la contrarevolució. Aquest quadre comprèn organitzacions nacionals progressistes i democràtiques.

Les tasques urgents immediates següents:

1 - Enderrocar l'actual Govern Ghannouchi o qualsevol altre Govern que adopti símbols de l'antic règim i la seva política antinacional i antipopular que van beneficiar els interessos del anterior president caigut.

2 Dissoldre el RCD, confiscar la seva seu central, propietats, actius i fons, ja que tots ells pertanyen a la gent.

3 - Formació d'un govern interí que gaudeixi de la confiança del poble i la militancia política, associativa, sindicats i forces progressistes.

4 - Dissoldre la cambra de representants, el Senat, tots els òrgans ficticis, així com l'Alt Consell Magisterial.

5 - Dissolució de la policía política i adopció d'una nova política de seguretat, fonamentada en el respecte dels drets humans i la superioritat de la Llei.

6 - El judici per als que són culpables de robatori dels diners de la gent, aquells que han comès crims contra ells, com la repressió, la presó, la tortura i la humiliació, i de tots aquells que són convictes de corrupció i apropiació indeguda de béns públics.

7 - L'expropiació de la família del ex governant i els seus amics i associats i tots els servidors públics que hagin usat les seves posicions per enriquir-se a costa de la gent.

8 - La creació de llocs de treball per als aturats i mesures d'urgència per concedir una indemnització en cas d'atur, millorar la cobertura social i el poder adquisitiu dels empleats.

9 - La construcció d'una economia nacional al servei del poble, on els sectors vitals i estratègics siguin sota la supervisió de l'Estat i la renacionalització de les institucions que han estat privatitzades, la formulació de la política econòmica i social que trenca amb l'enfocament liberal capitalista.

10 Garantir les llibertats civils i individuals, en particular la llibertat de manifestar-se i organitzar-se, d'expressió, de premsa, de la informació i de pensament, l'alliberament dels presos i la promulgació d'una Llei d'amnistia.

11 - El Front saluda el suport de les masses populars i de les forces progressistes en el món àrab i al món sencer a la revolució a Tunísia, i convida a seguir el seu suport per tots els mitjans possibles.

12 El Front exigeix resistència a la normalització de les relacions amb l'entitat sionista i la seva penalització, i el suport dels moviments d'alliberament nacionals en els països àrabs, així com en tot el món.

13 - El Front crida a totes les masses populars i nacionalistes i les forces progressistes a perseguir la mobilització i la lluita legítimes en tota manera, particularment als carrers, per tal d'assolir els seus objectius.

14 - El Front dóna la benvinguda a tots els comitès, associacions i formes populars d'autoorganització i els convida a ampliar la seva zona d'intervenció en tot el que fa a l'exercici dels assumptes públics i altres aspectes de la vida quotidiana.

Glòria als màrtirs de la Intifada i la victòria a les masses revolucionaries del nostre poble".

Les 10 empreses més controvertides de 2010

La consultora d'anàlisi de dades socials i ambientals d'empreses RepRisk elabora cada any el seu "Rànquing Anual d'Empreses Controvertides", basat en un clipping de notícies de premsa negatives. Aquest any, sense sorpreses, el lideren British Petroleum i Transocean, les dues principals responsables del major desastre ambiental de la història.

RepRisk és proveïdora de l'índex de Sostenibilitat de Dow Jones, de Bloomberg i de diversos fons de pensions europeus. Accedeixi al Top Ten.

El Top Ten va quedar conformat així:

1. Transocean Ltd
2. BP PLC
3. Vedanta Resources PLC
4. ExxonMobil Corp
5. Foxconn Electronics Inc
6. Chevron Corp
7. BG Group PLC
8. Royal Dutch Shell
9. Sinar Mas Group
10. Magyar Aluminium (MAL)

Transocean ja va encapçalar la llista el 2010, segons RepRisk, a causa de les seves mesures relatives a l'explosió del pou petrolier en aigües profundes Horitzó del qual era titular. L'informe de RepRisk expressa que "Transocean estava en possessió de dades que indicaven que la barreja de ciment per segellar el Macondo era inestable, però no va actuar en base a aquesta informació".

BP, que operava l'equip de perforació en aigües profundes del golf de Mèxic, va ser descrita per RepRisk com "l'empresa de la que més s'ha parlat aquest any", i va ocupar el segon lloc en l'informe. El 2009, BP va tenir el novè lloc entre les empreses més controvertides.

El tercer lloc el 2010 va ser per Vedanta Resources. Ses operacions mineres a l'Índia van ser molt criticades per l'incompliment de les normes internacionals en les àrees dels drets dels pobles indígenes, la biodiversitat, la contaminació, la seguretat i el suborn. El 2009, Vedanta va ocupar el segon lloc en la llista de RepRisk.

Exxon Mobil va ser criticada per les seves operacions a Nigèria on la seva filial presumptament va tractar d'evitar el pagament de compensacions per un vessament de petroli que es va produir el maig de 2010 i, juntament amb altres empreses petrolieres multinacionals, Exxon no va poder acabar amb la perjudicial pràctica de la crema de gas amb l'argument que fer-ho seria "econòmicament inviable".

Sobre la taiwanesa Foxconn Electronics, RepRisk informà que tot i els esforços per millorar la qualitat de vida dels treballadors, "la companyia manté una cultura de treball militarista i continua pagant salaris baixos". En la seva planta de Longhu, a la Xina continental, es van suïcidar 10 treballadors durant l'any passat.

Per la demanda en curs en l'Equador, entre altres qüestions, Chevron ha mantingut un lloc destacat en la premsa d'aquest any. A més, ha estat acusada de complicitat en violacions dels drets humans en països com Myanmar i Nigèria.

BG Group PLC va ser multada al febrer pel projecte Karachaganak de camps de gas amb 21 milions de dòlars per danys al medi ambient. Aquests inclouen residus excessius, abocaments i emissions. El consorci encara enfronta diverses investigacions de les autoritats de Kazakhstan per evasió i frau fiscal.

El 2010, la reputació de Royal Dutch Shell es va veure entelada, una vegada més, per les acusacions de suborn i evasió d'impostos. Als EUA, Shell i cinc altres empreses de serveis de petroli van accedir a pagar US $ 236,5 milions per resoldre una demanda dels EUA per suborn a l'estranger. A més, Shell es va comprometre a pagar una multa de USD 48.200.000 per evitar una acció judicial en els EUA per les acusacions sobre que l'empresa subornar funcionaris nigerians.

El Grup Sinar Mas va ser criticat durament el 2010 per desforestació excessiva a les seves plantacions de palma d'oli a Indonèsia. La companyia, juntament amb les seves filials, incloent Àsia Pulp & Paper (APP), AgriResources d'Or, SMART PT i Sinar Mas Forestal, va ser atacada per la destrucció de les selves tropicals de Sumatra a Indonèsia, que "contribueixen al canvi climàtic a través de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la destrucció dels hàbitats d'espècies en perill, com els orangutans i els tigres de Sumatra", diu l'informe de Rep Risk. Grans empreses com Nestlé, Kraft, Unilever i Burger King l'han deixat de comprar.

Desconeguda a nivell internacional, Magyar Aluminium, hongaresa, va ser empesa al punt de mira a l'octubre de 2010 quan un dipòsit d'una de les plantes d'alumini va tenir fuites de gairebé 200 milions de litres de fangs tòxics. L'accident presumptament va matar nou persones per ofegament i en va ferir més de cent. Es van inundar els pobles de Devecser i Kolontar a l'oest d'Hongria amb deixalles químiques i es van contaminar el riu Danubi i diversos afluents.

La reforma monetària de Gorbatxev va enfonsar l'URSS

El 22 de gener de 1991, es va posar en marxa la darrera reforma monetària de la Unió Soviètica, ideada per l'últim primer ministre de l'inepte Gorbatxev, Valentín Pavlov. Oficialment, el seu objectiu consistia a eliminar els rubles falsos que entraven des de l'estranger i retirar de la circulació l'excés de la massa monetària per combatre el dèficit del mercat de mercaderies, segons els pelegrins arguments de la propaganda Reagan-Thatcher-Wojtyla, però només van aconseguir enfonsar l'economia de l'URSS i repartir-se el negoci amb els amics. I en això estan encara.

Per a mitjans de 1990, el Govern de Gorbatxev va decidir "introduir elements de l'economia de mercat", en un experiment que, com era de preveure, va arruïnar l'economia dels més febles i va deixar l'URSS en mans dels nous oligarques, com era previst des de la City londinenca. Entre els programes de reformes proposats, el president Mikhaïl Gorbatxev es va decantar pel de l'Executiu, que va apostar per un procés de transició més prolongat, un sector públic predominant i un control més dur de l'economia per part de l'estat.

El 22 de gener de 1991, Gorbatxev va signar un decret pel qual es van retirar de la circulació els bitllets de 50 i 100 rubles expedits el 1961, i es va restringir a 500 rubles la quantia que "els particulars" podien retirar dels seus dipòsits bancaris.

El decret es va divulgar la nit del 22 de gener, quan la majoria dels bancs i comerços ja havien tancat, i va entrar en vigor a les 00.00 del 23 de gener.

El termini disponible per canviar els bitllets que es canviaven pels nous va ser de tres dies, i l'import màxim bescanviable va ser de 1.000 rubles.

Tot i que el bescanvi es va realitzar també en els centres de treball i en les oficines de correu, de seguida van sorgir grans cues, sobretot en les caixes d'estalvi, donat el reduït termini per al canvi dels bitllets.

Segons les autoritats, l'objectiu de la dràstica mesura era combatre els anomenats "ingressos extres", provinents de l'economia submergida, el mercat negre i la corrupció i eliminar de la circulació bitllets falsos, per reduir d'aquesta manera la massa monetària i aturar la inflació.

L'autor de la reforma va ser l'últim primer ministre de l'URSS, Valentín Pavlov, que a l'agost de 1991 formaria part de la junta colpista que va intentar sense èxit posar fi a la Perestroika de Gorbatxov que portà el país a la fallida.

Pavlov havia argumentat -seguint les directrius del govern i contra la seva postura particular- la "necessitat" d'aquesta mesura per les grans quantitats de bitllets de 50 i 100 rubles presumptament concentrats en l'economia submergida i a l'estranger.

No obstant, la reforma a desgana de Pavlov, que tan sols 10 dies abans havia negat rotundament la seva possibilitat d'aplicació, va colpejar a desenes de milers de simples treballadors soviètics que tenien estalviat alguns diners, tant en els bancs, com "sota el matalàs". Molts van veure desaparèixer en qüestió de dies els seus estalvis de tota una vida.

Malgrat el caràcter dràstic de la reforma i el gran desgast que va suposar per les autoritats, el seu objectiu amb prou feines es va aconseguir, ja que la mesura va permetre retirar de la circulació 14.000 milions de rubles, aproximadament un 10,5% de la massa monetària i tan sols un 17,1% dels 81.500 milions de rubles que es preveien retirar.

El 2 d'abril de 1991, el Govern va anunciar una pujada dels preus dels aliments, el transport i els serveis d'habitatge, que es van disparar entre un 100% i un 300%. Segons va calcular a finals de l'any un grup d'experts, la reforma monetària que Gorbatxev imposà a Pavlov va provocar que el 1991 tanqués amb una alça de preus d'un preocupant 680%.

El resultat principal de la reforma va ser, al costat del acusat empobriment de la població i l'empitjorament de la crisi econòmica, la gran pèrdua de suports del Govern, que continuà amb el cop d'estat de Boris Ieltsin i la CIA, i la creació de la Rússia actual del nou partit dinàstic de Putin i Medvédev.

Segons l'opinió de nombrosos politòlegs i historiadors, les reformes polítiques i econòmiques dutes a terme el 1991 a la URSS, van avançar en gran mesura, com ja era previst, sa disolució, rubricada per votació unànime a la Duma, en aplicació del Dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut a la Constitució democràtica soviètica. A les dictadures d'aparador, encara no ho és, com ja saben. Al Sudan, sí.

Rachid Ghannouchi, líder del moviment Ennahdha, rebutja l'actual govern

El líder del moviment islamista tunisià Ennahdha, Rachid Ghannouchi anuncia el retorn a Tunísia en els pròxims dies. Rebutja l'actual govern i convocarà eleccions per a una assemblea constituent. Des de Londres, on viu a l'exili des de 1989, afirma que ha rebut el seu passaport tunisià, el que li permet tornar definitivament al seu país, "potser dins dels propers quatre o cinc dies".

Va assenyalar, a més, el desig de deixar el cap del partit islamista Ennahdha. Aquest moviment polític, prohibit a Tunísia per Ben Ali, havia recollit el 17% dels vots sota l'etiqueta de "independent" en les eleccions parlamentàries de 1989. El moviment polític ha estat rehabilitat pel govern de transició encapçalat per Mohamed Ghannouchi.

Rachid Ghannouchi va dir de deixar la presidència d'Ennahdha per donar pas a "una generació de polítics més joves i més capaços" que ell. Afirma que "no tenen ambició d'ocupar qualsevol posició en el govern". No obstant això, ell diu que vol continuar la lluita política "fins que estiguem segurs que el canvi democràtic es fa".

"Si la Constitució no canvia, un altre dictador com [Ben Ali] vindrà"


L'actual govern es jutjat per Rachid Ghannouchi com una "continuació del règim anterior. La majoria de les cares són les del règim anterior".

Posa en dubte la legitimitat de Mohammed Ghannouchi?: "Sí, és una gran provocació que es quedi al seu lloc. No tinc cap reserva personal sobre el Sr Ghannouchi, però ell va ser el primer ministre d'un dictador en els seus pitjors moments".

El líder històric del moviment islamista Ennahdha es proposa "establir una assemblea constituent que redactarà una nova constitució per a un sistema democràtic genuí". "Si la Constitució no canvia, un nou dictador vindrà, ja que la Constitució de Bourguiba va donar la Constitució de Ben Ali. No volem dictadura, ni en nom del nacionalisme, ni el nom de l'Islam, ni en nom de la modernitat".

Sobre el programa religiós i polític defensat per Ennahdha a Tunísia, Rachid Ghannouchi garanteix: "No volem establir un estat islàmic. Nosaltres no fem una crida a aplicar la llei islàmica. Fem una crida per la llibertat i la democràcia moderna genuïna", afegeix.

Miralles: "Retardar l’edat de jubilació és una mesura antisocial”

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament ha defensat el sistema públic de pensions i ha recordat que ICV-EUiA, IU, ERC i BNG votaran en contra de sa reforma: "Retardar l’edat de jubilació és una mesura antisocial”, ha assegurat Miralles, alhora que ha remarcat que diversos estudis confirmen que es produirà una pèrdua de poder adquisitiu en els pensionistes. A més, “és una mesura insolidària tenint en compte els quatre milions d’aturats que hi ha actualment al país”, ha afegit.

D’altra banda, Miralles ha afirmat que és una fal•làcia que el 2030 no hi hagi recursos per pagar les pensions ja que el fons de pensions gaudeix de bona salut i s’ha incrementat el fons de reserva. “Es parla de retallades però no d’incrementar l’estructura d’ingressos a través d’un augment de les cotitzacions, de l’ocupació, i del combat del frau fiscal i de l’economia submergida”, s’ha queixat el dirigent d’esquerres.

El líder d’EUiA ha dit que està d’acord amb què s’augmenti la vida laboral de manera voluntària però ha demanat que es limitin les prejubilacions d’empreses que presenten beneficis.

“Ens oposem frontalment a la ´bancarització´ de les caixes”

Miralles ha fet referència a declaracions del vicepresident del Govern espanyol, Afredo Pérez Rubalcaba, en què ha dit que aquesta setmana es produirà un “acelerón” en la reforma de les caixes. “Aquest acelerón´ és una ´privatización´ amb el que es vol fomentar els plans de pensions privats”, ha afirmat Miralles. “El que es busca és fer saltar pels aires el model de caixes que coneixem, cosa que tindria un efecte molt negatiu per a Catalunya”.”Si el responsables de la crisi econòmica és el sector financer el que s’ha de fer és tot el contrari: crear una banca pública i que l’Estat intervingui en aquelles entitats a les quals injecta diners públics ocupant llocs als seus consells executius de les entitats i determinant cap a on s’ha de dirigir el crèdit (cap a PYMES, autònoms i famílies)

Miralles ha preguntat al Govern de Catalunya, i concretament al conseller d’Economia, si defensarà el model de caixes actual.

El coordinador general d’EUiA ha critica també la reiterada defensa de la privatització de la Sanitat i dels interessos de la patronal per part del Govern de la Generalitat.

El líder d’EUiA també ha tingut paraules pel nou conseller de Salut, Boi Ruiz, del que ha dit que des de que ha pres possessió del seu càrrec “s’hauria de pensar com se li atorga la medalla al mèrit de la privatització” perquè “té una obsessió per retallar les prestacions i afavorir les mútues privades.” “Ruiz pot fer parella amb el conseller d’empresa, qui la setmana passada apareixia als mitjans com a portaveu de Nissan, defensant que s’ha de treballar més i cobrar menys.”

Respecte a les declaracions de Felip Puig en què el nou conseller d’Interior ha dit que quan el Departament el dirigia ICV-EUiA existia la impunitat al delicte, Miralles s’ha referit a Puig com el “conseller del ressentiment que apareix com la mà dura del sector social i moviments socials però que té guants de seda amb la delinqüència dels poderosos.”

Finalment, Miralles ha dit que EUiA lamenta que el PP torni a aparèixer com a “hooligan” quan es parla del català, referint-se a les declaracions de Rajoy quan s’ha començat en llengües cooficials al Senat, en què ha dit que “en un país normal això no passaria”. Així mateix, Miralles ha atribuït a la ignorància o a la mala fe les declaracions d’Arenas. “Sempre que s’apropen eleccions el PP recorre a la catalonofòbia” ha sentenciat Miralles.

EUPV Alcoi denuncia la mala planificació del PP

La falta de demanda ha provocat l’anul·lació de la llicència per a construir 180 vivendes noves en el nucli antic d’Alcoi. Aquesta situació ha segut denunciada pel grup municipal de Esquerra Unida, que considera que esta llarga llista de projectes frustrats és fruit de la crisi de la construcció i de la mala planificació del govern municipal del PP.

Paco Agulló, regidor i candidat a l’Alcaldia d’aquesta formació política, afirma que “els populars han incomplit tots els seus compromisos per a reactivar el casc històric, ja que han deixat tota la iniciativa en mans de les constructores privades, que han abandonat la construcció de noves vivendes amb els primers símptomes de la recessió econòmica”.

La construcció de la major part d’estes vivendes es va programar entre els anys 2006 i 2007, quan inclús no s’havien notat els efectes de la crisi immobiliària. No obstant, amb el pas del temps i a la vista de l’escassa demanda, les promotores van renunciar a l’obra o bé l’Ajuntament va anul·lar els permisos a l’incomplir-se els terminis previstos. Entre les actuacions de major envergadura figura un pla per a fer 48 pisos nous en el carrer Pintor Casanova, un altre per a 31 en la zona del Viaducte i un altre per a 29 en el carrer Sant Blai. Cal assenyalar, no obstant, que la pràctica totalitat de les zones de casc històric apareix reflectida en esta llista de projectes frustrats: des del Partidor fins a les proximitats de la Verge Maria.

Paco Agulló assegura que este degoteig continuat d’anul·lacions de projectes és una confirmació evident del fracàs del PP en el seu pla per a reactivar el casc històric. El regidor d’Esquerra Unida afirma que “el govern de Sedano no ha sabut ni tan sols aprofitar els períodes de bonança econòmica i de boom de la construcció per a reactivar la creació de noves vivendes en el centre”. Així mateix, l’edil insisteix que “s’ha deixat tot el projecte en mans de la iniciativa privada i el resultat ha segut l’esperat: després dels primers símptomes de crisi, s’ha paralitzat la construcció de pisos nous i la zona segueix en ple procés de deteriorament”. Des d’Esquerra Unida es considera que ha faltat planificació i es troben a faltar polítiques destinades a atraure nous habitants per al centre, a través de pisos de protecció o de vivendes de lloguer.

Com a exemple de la falta de planificació, Paco Agulló s’ha referit a la situació denunciada esta setmana per diferents veïns de cases noves del casc històric. Estos ciutadans s’han queixat que els nous edificis estan rodejats de solars buits en què s’acumulen fems i desperdicis, reclamant-li a l’Ajuntament una millor neteja i manteniment del solars.

ICV-EUiA Badalona repta al PP a un debat públic

“El que és important no és qui serà alcalde sinó quines polítiques s'hi aplicaran" puntualitza Carles Sagués: “El senyor Garcia Albiol, del PP, vol col·locar en el centre de la campanya la seva única obsessió de ser alcalde de Badalona. Nosaltres reptem al PP a fer un debat d’idees, de programa electoral. Reptem el PP perquè vol defugir del que és autènticament important i real: Saber quines són les propostes per a Badalona".

Per a ICV-EUiA, Badalona es troba davant dos reptes estructurals històrics: Sortir de la crisi i buscar solucions per a la ciutadania que la pateix, i acollir i integrar les persones que han arribat a Badalona durant les darreres dècades.

L’única manera de afrontar aquests dos reptes és, per ICV-EUiA: “Apostar per una política decidida per la igualtat social i la generació d’ocupació”, amb un govern que faci d'aquests dos objectius la seva prioritat, “reforçant i creant nous programes socials i d'atenció a les persones des del sector públic” i, això, afirma Sagués: “Només ho pot fer un govern liderat per l'esquerra, i ICV-EUiA aspira a liderar l'esquerra de Badalona a partir del 22 de maig”.

"El que és important no és qui serà l’alcalde sinó quines polítiques s’hi aplicaran", puntualitza el president del Grup Municipal d'ICV-EUiA: "Hem de canviar el punt de vista i l'anàlisi vers els problemes de la gent, perquè guanyi Badalona”.

EUPV reclama explicacions sobre la prioritat en la concessió de beques a embarassades

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, ha presentat una pregunta a Les Corts Valencianes, en la què demana a la consellera de Benestar Social, Angélica Such, que explique els motius pels quals el Consell ha establert com a prioritat estar embarassada per a rebre, a través de l’IVAJ, beques d’idiomes per a estudiar a països de l'Unió Europea: “No entenem bé aquesta mesura i considerem que el Consell el que està intentant amb ella és premiar a les joves que tenen fins menys de 20 anys i que estan embarassades. No creem que siga una iniciativa raonable”.

Albiol ha acusat al Consell d’estar “totalment plegat als dictàmens de la jerarquia eclesiàstica, a la moral més ultraconservadora i als grups pro vida. Amb mesures com aquestes el que fa el govern del PP és premiar a les joves que es queden embarassades i considerar aquest fet com un mèrit”, critica.

Esquerra Unida reclama a la consellera explicacions, “perquè considerem que, en concret aquesta conselleria, i també altres, com és la d’educació, estan absolutament impregnades últimament d’aquest esperit d’adoctrinament dels joves valencians i valencianes. Exigim al Consell que aparte els rosaris d’una vegada per totes de la seua gestió”.

Carreras: "El PP gestiona a colp de propaganda i improvisació"

La candidata d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, considera la introducció de dos autobusos a l'estació per reforçar el TRAM una solució improvisada desprès d'eliminar les línies 11 i 12: “Aquesta mesura no és en benefici de la mobilitat dels usuaris del transport públic, ocorreix tot el contrari, és una mesura propagandística per augmentar els viatgers del TRAM artificialment”, i reclama la restitució de les dues línies suprimides, “per evitar transbords absurds”.

La representant d'esquerres considera absurda la decisió de l'equip de govern de retirar dues línies d'autobusos urbà que arribaven fins la UJI, per a acte seguit, recolzar el TRAM amb dos autobusos entre l'estació de ferrocarrils i la universitat: “Volem que l'ajuntament ens explique com és possible que necessite reforçar el mateix trajecte a on han decidit eliminar dues línies”, reclama.

“L'ajuntament vol tornar bojos als usuaris del transport públic, amb canvis sense sentit i transbords perfectament evitables”, considera la candidata a l'alcaldia, i recrimina que el PP “està degradant aquest servei públic sense cap raó, simplement per unflar les estadístiques del TRAM, i considera que les molèsties que ocasionen als viatgers els dona el mateix mentre que el TRAM tinga, encara que a la força, unes xifres de viatgers considerables”.

“Per si no fóra poc”, es queixa la portaveu d'EUPV a Castelló, “ni tan sols han sigut capaços de calibrar els efectes de la retirada de les línies 11 i 12, i davant les queixes han hagut de posar dos autobusos de reforç per que el TRAM no es col•lapse a l'aplegar a l'estació de Renfe, és completament esperpèntic”, assegura, “però una bona mostra de la manera de gestionar del PP, a colp de propaganda i improvisació”.

Albiol demana la protecció de la platja d'Almenara

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, demanarà explicacions al Consell per la destrucció d'elements arquitectònics de gran valor històric en el paratge natural de Els Estanys: “Infraestructures ha demostrat una manca de respecte pel patrimoni realment escandalosa”, critica.

La portaveu d'esquerres considera molt greu la destrucció de búnquers de la guerra civil i de la casa dels estanys en les obres del vial de la platja d'Almenara i té previst presentar una proposició no de llei perquè la resta d'elements de la zona, “en aquests moments amenaçats, com són el depòsit àrab de Quartons i els megàlits de Gomis, siguen protegits”.

La representant d'esquerres demanarà explicacions i l'assumpció de responsabilitats a la Conselleria d'Infraestructures per la planificació d'una millora de la carretera d'Almenara a la costa sense tindre cap cura d'aquests elements arquitectònics i considera que aquestes destrosses no tenen sense cap sentit des del punt de vista tècnic.

Albiol lamenta el poc respecte de l'administració autonòmica per construccions de gran valor, tant històric com de reclam turístic, i reclama que adeqüen les obres a l'entorn paisatgístic. “Les estructures destrossades pertanyien al paratge natural de Els Estanys i estaven integrades perfectament en el seu entorn, però la conselleria no ho ha vist així desgraciadament”.

ICV-EUiA lamenta que CiU també "socialitzi les pèrdues i privatitzi els guanys"

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, lamenta que el Govern de CiU "acompanyi" el govern espanyol en la reforma de les caixes d'estalvi: "És especialment greu l'ús del diner públic per salvar el sector financer a canvi de condicions zero, sobretot en un context de retallades socials", ha assegurat Camats que també ha lamentat que "el govern català tingui la mateixa actitud que el govern espanyol d'apostar per socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys", ha afegit.

De la mateixa manera, Camats ha criticat CiU per "no fer res" per preservar el model català "en risc" i ha advertit que la reforma anunciada pel govern espanyol "té efectes especialment dramàtics" a Catalunya que fins ara ha tingut un model de caixes que ha suposat l'existència d'institucions sense afany de lucre que reverteixen els seus guanys a l'interès general i que han possibilitat la funció social i el benestar social de moltes organitzacions que treballen amb col·lectius desfavorits. "De nou supedita interessos d'uns pocs -els potencials compradors dels bancs- a l'interès general: els usuaris però també els beneficiaris de la funció social de les caixes", ha puntualitzat.

La portaveu ecosocialista també s'ha volgut referir a la vaga encoberta a Renfe i ha criticat al Govern per "tirar pilotes fora" acusant a d'altres administracions però sense donar respostes als usuaris ni facilitar-los la informació: "De nou són els ciutadans que pateixen un doble desemparament: una vaga encoberta amb la manca de serveis que això suposa i la manca d'agilitat de la Generalitat per informar degudament", ha dit.

Per altra banda, Camats també ha tingut paraules pel conseller d'Interior, Felip Puig, a qui ha acusat d'"ideologitzar i utilitzar políticament el departament d'Interior, i, concretament els Mossos d'Esquadra". "Sembla mentida que el conseller Puig apel·li al programa electoral de CiU per avalar que s'hagi d'abolir una mesura eficient com els 80 Km/h o la derogació del rigorós Codi Ètic dels Mossos", ha lamentat.

Finalment, Camats ha considerat "una molt mala notícia" la dimissió ahir de l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo com a president del Comitè d'Ètica dels Mossos per la decisió del Govern d'Artur Mas de derogar el Codi Ètic: "La dimissió d'una persona de prestigi com Jiménez Villarejo és una mala notícia perquè el Comitè d'Ètica és un organisme que l'homologa als cossos de seguretat amb més prestigi, més transparents i més democràtics de l'entorn europeu que garanteixen una bona manera d'actuar", ha afegit.