dimarts, 14 de maig de 2013

El principal partit opositor turc acusa Erdogan de finançar Al-Qaida

El principal partit opositor turc, el Partit Republicà del Poble de Turquia (CHP, per les sigles en turc), ha acusat aquest dimarts el primer del país de finançar al grup terrorista Al-Qaida que porta a terme operacions de sabotatge a Síria: "Vostè està reforçant a Al-Qaida a Turquia, els està donant armes i manant-los a Síria", ha declarat al Parlament el líder del CHP, Kemal Kilicdaroglu, dirigint-se al primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Rússia adverteix a Netanyahu d'accions que desestabilitzin Síria.

El líder de l'oposició ha llançat aquestes declaracions després que les polítiques del Govern d'Ankara fossin fortament criticades per estar alineades amb Qatar i Aràbia Saudita, països que donen suport directe amb armes i diners als terroristes sirians.

De la mateixa manera, Kilicdaroglu ha carregat contra el titular turc per haver posat en risc la seguretat de les fronteres de Turquia, a involucrar-se en el conflicte intern del país veí.

Amb aquestes paraules, el parlamentari opositor ha fet al·lusió al recent doble atemptat amb cotxe bomba a la localitat turca fronterera amb Síria de Reyhanli, que es va saldar dissabte amb la mort ja de 51 persones. "No hi ha cap frontera. Hem obert els nostres braços a grups terroristes extremistes", ha destacat.

Segons el líder opositor, el premier turc ha facilitat a aquests grups "un espai, els ha donat armes i entrenament per enviar-los després a Síria a matar als seus propis germans i germanes". Segons la seva opinió, "Erdogan és responsable dels nens i les dones assassinats a Síria".

Turquia, juntament amb l'Aràbia Saudita i Qatar, entre altres països regionals, i alguns occidentals, fomenta la violència que travessa Síria des de fa més de dos anys, a través del suport que ofereix a les bandes armades, les accions terroristes busquen enderrocar el Govern del president sirià, Bashar al-Assad.

Rússia adverteix a Netanyahu d'accions que desestabilitzin Síria

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha advertit aquest dimarts que cal evitar tot el que pugui desestabilitzar la situació a la crisi siriana: "És crucial en aquest moment important evitar qualsevol acció que pugui desestabilitzar la situació", ha afirmat Putin després de reunir-amb el primer ministre del règim israelià, Benjamin Netanyahu, a la ciutat de Sotxi, al sud de Rússia.

A més d'anunciar que la continuació de la crisi siriana pot afectar tota la regió, el mandatari rus ha assenyalat que únicament "la fi del conflicte armat i la transició cap a la negociació política poden prevenir el desenvolupament d'un escenari negatiu".

Aquesta visita es realitza en un moment en què el règim de Tel Aviv es mostra preocupat per la intenció de Rússia de vendre avançats sistemes de defensa aèria S-300 a Damasc.

Netanyahu està "completament decidit" a impedir la venda de míssils russos a Síria, va afirmar diumenge el ministre israelià d'Aigua i Energia, Sylvan Shalom, a la ràdio pública israeliana.

Per la seva banda, el ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va anunciar divendres que Moscou no té la intensió de subministrar armes a Síria més enllà dels contractes actuals que s'estan complint.

"Rússia no està planejant vendre. Rússia va vendre fa molt temps i està completant el subministrament d'equipaments, o sigui un sistema de defensa antiaèria, segons contractes ja signats", ha precisat el canceller rus.

Planeta prova amb Guerra i ZP després del fracàs amb les 'memòries' d'Aznar i Bono

L'oligopoli editorial franquista Planeta va pagar bestretes milionaris per unes "memòries" que ni es creu ningú ni importen un rave. El oligarca franquista Lara ha patit un important revés editorial amb les memòries polítiques de José María Aznar i José Bono. Dos homes grisos i mesquins que, malgrat les propaganda mediàtica afí i al presumpte interès dels "records històrics"-o histèrics-que narren des de l'egocentrisme més provincià, no han superat entre tots dos la xifra dels 100.000 exemplars. Dades ruïnosos per als contractes que van subscriure amb el grup de José Manuel Lara i que, en el cas d'Aznar, x arribar al milió d'euros.

Planeta pensava trobar un filó amb el qual desafiar la crisi amb la publicació dels diaris d'alguns dels polítics més rellevants dels últims anys. I en aquestes segueix, doncs després Bono i Aznar, també desfilaran per les llibreries l'exvicepresident Alfonso Guerra, el diputat més veterà del Parlament, i el mateix José Luis Rodríguez Zapatero, les memòries, un relat de la crisi o dels grans projectes de seu mandat, com l'Aliança de les Civilitzacions, pateixen un considerable retard, ja que havien d'haver lliurat a l'editorial a l'octubre.

Segons fonts editorials consultades per aquest diari, ni Bono ni Aznar han superat les expectatives posades en ells. I això malgrat que, en el cas del polític manxec, els seus diaris Els explicaré inclouen dards provocadors i mordaços contra el mateix Guerra, de qui diu es creia "amo de voluntats alienes" i que era "un professional, un perit en intrigues "i que inclouen, també, revelacions com que Mario Conde es va voler afiliar al seu dia al PSOE. Per aquesta obra, i per altres dos volums acordats amb l'editorial, Bono ha cobrat 800.000 euros, que li van abonar a la vegada que l'exdirigent socialista es va mudar al seu nou àtic del carrer Velázquez de Madrid.

Amb aquestes xifres, Planeta hauria d'haver superat la xifra dels 360.000 exemplars per amortitzar la inversió d'un llibre que va sortir a la venda per 24,50 euros. Una cosa semblant al que ha passat amb Aznar. Tant Zapatero com Aznar podrien haver tancat un acord amb el grup de Lara que ronda el milió d'euros. En el seu cas, a més, els seus llibres ni tenen l'interès de revelar comentaris políticament incorrectes sobre destacats líders de la política que van conviure amb ells en el seu afany de no ser massa estridents. No esperin, per això, comentaris despectius cap a la cancellera alemanya Angela Merkel o cap a d'altres dels que van ser els seus homòlegs.

Les memòries de Rodríguez Zapatero tenien, al principi, com a principal al·licient el fet que l'expresident socialista pensava difondre, en exclusiva, la carta que li va enviar el director gerent del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, que va motivar, després, la reforma exprés de la Constitució per limitar el dèficit i incloure el principi de l'estabilitat pressupostària. Aquella missiva, però, ja ha estat revelada per la premsa, pel que Zapatero ha hagut de refer els seus escrits per aportar noves dades que justifiquin o, almenys, prevegin un bon retorn a les vendes de l'avançat en concepte de bestreta.

En tots aquests casos, Planeta ha signat uns contractes amb xifres milionàries que es corresponen amb la situació anterior a 2008, a l'inici de la crisi. Des de llavors, el negoci editorial ve patint pèrdues continuades properes al 20% cada any.

"Una pàgina difícil d'arrencar"


En aquestes circumstàncies veuran la llum, a finals de maig, les memòries de Guerra, que podrà rescabalar-se en elles de les crítiques de Bono. El text incorpora -segons ha avançat en una nota l'editorial- la seva sortida del Govern, el 1991, i l'enfrontament entre ell i el seu vell amic Felipe González, que el 1992 li va enviar -segons revela ara- una carta de dimissió de la presidència del Govern.

Guerra recorda també el fitxatge del jutge Baltasar Garzón: "Un gran cop electoral", li va dir Felipe, que "ens esclatarà en la nostra pròpia cara", va replicar Guerra.

Tampoc s'escapa de referir-se a alguns dels casos més tèrbols del felipisme com Filesa o els GAL i, també, les pugnes al PSOE, les relacions amb els mitjans, amb revelacions com el nom del ministre que filtrava els Consells de Ministres a Jesús de Polanco, l'oferiment d'Álvarez-Cascos d'un càrrec institucional per a l'autor, el curiós nomenament de Rodríguez Zapatero i, ja com a president del Govern, la seva errònia gestió de la crisi o l'estratègia de reobrir els estatuts d'autonomia.

Alemanya: Beate Zschäpe, càrrecs per coautoria en deu assassinats neonazis

El fiscal federal Herbert Diemer va llegir a Munic els càrrecs contra la presumpta terrorista Beate Zschäpe (foto) i quatre acusats en el procés que se segueix contra la cèl·lula neonazi "Resistència Nacional Socialista" (NSU). Mentre el procés judicial contra la cèl·lula neonazi NSU continua a Munic, quatre investigacions paral·leles intenten determinar els fallos de seguretat -i possibles complicitats- que van permetre els successos que es jutgen a la capital bavaresa.

Com pretenien els familiars de les víctimes, es va arribar a l'anhelada lectura de l'acusació una vegada que es va poder aclarir l'allau de presentacions de recursos judicials amb que la defensa de Zschäpe va tornar a obrir la sessió. En llegir els càrrecs, el fiscal va acusar Zschäpe d'haver estat coautora de tots els actes criminals atribuïts a la NSU: l'acusada, juntament amb els difunts Uwe Böhnhardt i Uwe Mundlos, va cometre 10 assassinats, va assenyalar. Zschäpe va seguir la lectura dels càrrecs tirada cap enrere i sense mostrar cap emoció.

En l'acusació, el fiscal va descriure els objectius de la NSU: "seleccionar de manera capritxosa" persones provinents del sud d'Europa, especialment d'origen turc, "i assassinar a trets". El fiscal va explicar en detall com Böhnhardt i Mundlos acabar amb nou homes de negocis d'origen turc i grec disparant amb una de pistola marca "Ceska".

"L'acusada Zschäpe, que va participar de la planificació i preparació de cada mort, estava a càrrec d'ocultar les accions criminals de Böhnhardt i Mundlos i crear un refugi segur", va assenyalar Diemer. A més dels assassinats, els membres de la NSU són responsables de l'explosió de dues bombes a la ciutat de Colònia, on almenys 23 persones van resultar ferides, i d'intent d'assassinat de dos agents de policia a Heilbronn, on va morir una oficial.

Contra Zschäpe i quatre nazis més

Zschäpe va tenir la tasca "d'ocultar els moviments dels seus còmplices i crear un refugi segur, així com d'administrar el botí, atès que era l'encarregada de complir amb les obligacions financeres del grup contrets amb tercers", també en relació amb els 15 robatoris a bancs atribuïts al grup. A més, Zschäpe incendiar suposadament l'habitatge que compartia amb els seus còmplices després d'Böhnhardt i Mundlos es matessin el 4 de novembre de 2011 per a evitar ser arrestats.

"Com fundadora d'un grup d'idees racistes de tipus nacionalsocialista l'únic propòsit era matar persones, l'acusada coneixia això i va buscar en tots els casos que els crims tingueren èxit". Per tant, segons l'acusació, Zschäpe va fer la seva pròpia contribució a cada acte criminal. Zschäpe acompanyar Böhnhardt quan va tractar de llogar caravanes, i també va participar en l'adquisició d'armes. És en funció d'això que el fiscal va presentar el càrrec de coautoria.

André E., un altre dels acusats, va ajudar a la NSU sobretot per aconseguir caravanes. Holger G. va obtenir documents i cèdules d'identitat per permetre que els tres membres principals poguessin portar una vida en la il·legalitat. Ralf Wohlleben i Carsten S., finalment, van aconseguir la "Ceska" amb què Böhnhard i Mundlos van cometre els assassinats i estan acusats d'haver ajudat a perpetrar nou morts.

La defensa de Zschäpe i Wohlleben havia retardat fins ara la lectura dels càrrecs, presentant recursos de recusació per presumpta parcialitat contra tres jutges, just el dia en què va iniciar el procés, el dilluns de la setmana passada.

Aquest dimarts, després del rebuig del tribunal al recurs de recusació presentat per la defensa Wohlleben, dos advocats defensors van tornar a presentar recursos, queixant-se per les dimensions de la sala on es desenvolupa el judici, al seu parer massa petita. Però aquestes demandes també van ser rebutjades i el procés ha de continuar el seu curs en el matí d'aquest dimecres.

Investigacions paral·leles sobre el cas NSU


Mentre el procés judicial contra la cèl·lula neonazi NSU continua a Munic, quatre investigacions paral·leles intenten determinar els fallos de seguretat -i possibles complicitats- que van permetre els successos que es jutgen a la capital bavaresa.

En una sessió del Comitè d'Investigació del cas NSU al parlament alemany, el dilluns, (13 de maig) es va interrogar quatre funcionaris d'entre els gairebé 3.000 treballadors de l'Oficina de Protecció de la Constitució. L'objectiu d'aquesta sessió és descobrir en quina mesura van fallar les autoritats encarregades de la seguretat en el cas dels crims adjudicats a la cèl·lula neonazi "Clandestinitat Nacionalsocialista" (NSU).

Tot i això, aquesta investigació no es desenvolupa en relació directa amb el procés judicial contra la NSU i el seu membre, Beate Zschäpe, que té lloc al Palau de Justícia de Munic. El que aquesta comissió determina és la responsabilitat política dels fets, no la jurídica.

Per Hans-Christian Ströbele, membre del partit Aliança 90/Els Verds al Comitè d'Investigació del cas NSU al Parlament alemany, el procés té, inevitablement, un objectiu diferent del de la investigació d'aquesta instància. "El judici té una sèrie d'acusats, i el tribunal ha de decidir si les proves contra ells demostren la seva culpabilitat. Això no passa en la investigació del comitè", explica Ströbele. Els agents de Serveis Secrets i la Policia a què crida a declarar no són acusats, diu Ströbele, tot i que les seves accions hagin estat errònies.

Diferències i similituds


Ströbele és un veterà del treball de recerca al Parlament. En 1985 va començar el seu treball al Bundestag, i va ser un dels membres del consell que va investigar l'escàndol financer que va envoltar l'excanceller federal Helmut Kohl. Ströbele explica així la seva missió en el comitè d'investigació de la NSU: "No acusem ningú personalment. Hem de descobrir, des del punt de vista polític, què és el que va fallar".

Tot i això, hi ha un punt essencial que tots dos, tant el procés judicial com el Comitè de Recerca, tenen en comú, segons Ströbele: l'interès dels familiars de les víctimes. "Tots dos nivells d'investigació aclareixen el desenvolupament històric de la cèl·lula NSU. El tribunal intenta donar-los als familiars de les víctimes una resposta a la pregunta de per què els seus parents van ser assassinats. S'intenta descobrir qui és responsable d'aquests fets, a part dels mateixos assassins, també des del punt de vista polític".

A menor escala

També en el Parlament regional de Turíngia, a Erfurt, s'ha organitzat un Comitè d'Investigació del cas NSU. Es tracta del segon d'un total de quatre comissions parlamentàries dedicades al cas NSU, les altres dues es troben a Saxònia ia Baviera. El comitè d'Turíngia interroga un empleat actiu a l'Oficina d'Investigacions Criminals d'aquest estat, tres treballadors de l'Oficina Federal de Protecció de la Constitució, i a un fiscal de la ciutat de Gera.

En aquest cas s'investiga la gestió de les autoritats de seguretat en relació amb la violació de diversos garatges, el 26 de gener de 1998. En aquell moment es van trobar allí grans quantitats d'explosius, malgrat la qual cosa la policia va deixar escapar als membres de la cèl·lula NSU i els va permetre, amb això, desaparèixer de l'atenció pública.

Dirk Adams, membre del Parlament de Turíngia per l'Aliança 90/Els Verds des de 2009, és part del Comitè d'Investigació de la cèl·lula NSU d'aquest Land. Ja al març de 1990 va participar en una vaga de fam per tal d'aconseguir accés als documents dels Serveis Secrets de la República Democràtica Alemanya i la verificació de membres de la Volkskammer, el parlament de la RDA.

El Comitè d'Investigació de Turíngia ha cridat a declarar 50 testimonis fins al moment, mentre que en el judici de Munic el nombre de testimonis ja supera els 600. "Espero que, com a Comitè de Recerca, aconseguim descobrir noves dades a partir de les proves del procés de Munic", explica Adams a referir-se als beneficis del procés judicial en el nivell parlamentari.

Acciona guanyarà sis vegades més del que pagarà per l'ATLL

Amb l’explotació de l’empresa Aigües Ter Llobregat, el consorci d’entitats que dirigeix José Manuel Entrecanales estima que obtindrà vora 6.000 milions d’euros mentre que Acciona hauria de pagar 1.000 milions d’euros al Govern de CiU -és a dir al poble de Catalunya i actual propietari de l'ATL- per la seva explotació durant 50 anys. Actualment el procés es troba paralitzat i en plena batalla judicial, després d'un ridícul de la Generalitat d'Artur Mas en la privatització més gran de la seva història.

L’operació de privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) li pot sortir molt sucosa a Acciona, sempre i quan la batalla legal que ha paralitzat l’adjudicació no acabi suposant una marxa enrere en la concessió. Segons publica el diari Ara, mentre el consorci d’empreses que encapçala Acciona hauria de pagar un total de 1.000 milions d’euros al Govern català per la seva explotació durant 50 anys, ells preveuen rebre vora 6.000 milions en ingressos. Segons la documentació a la que ha tingut accés aquesta publicació, la cartera d’ Acciona (en la seva divisió d’aigua) ha passat dels 4.815 milions d’euros del març del 2012 als 11.167 milions del març passat. Les dades pertanyen al balanç de resultats de l’empresa referent al primer trimestre, tal com afirma l’Ara.

L’adjudicació va tindre lloc a finals de 2012. L’acord establia un pagament al Govern de Catalunya d’un total de 995 milions d’euros, dels quals ja se’n van fer efectius gairebé 300 al desembre. La segona i més important, un total de 696,8 milions d’ euros, hauria d’anar entrant als comptes públics en els pròxims 50 anys, segons estableix l’acord de l’adjudicació. Tot pot canviar, però, arran de la paralització d’una privatització que ha deixat en ridícul el govern de Mas.

A principi d’abril, la Generalitat va confirmar la presentació un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar la privatització i que, al seu torn, va ratificar la sentència de l’Òrgan Administracions de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) que havia tombat inicialment l’adjudicació a Acciona, portada a terme amb Lluís Recoder encara com a conseller de Medi Ambient.

El 2 de gener l’OARCC va dictaminar que Acciona hauria d’haver estat exclosa del concurs per incomplir el plec de clàusules en el calendari d’obres. L’obligatorietat d’anul·lar l’adjudicació suposa un fort cop per a l’executiu de Mas, tenint en compte que aquesta operació suposava la privatització més gran en la història de la Generalitat. L’OARCC és un organisme de la mateixa Generalitat que s’encarrega de revisar el concursos públics i en aquest cas va actuar atenent un recurs presentat per Agbar, l’altra companyia que va optar a l’adjudicació d’ATLL.

Segons l’OARCC, Acciona va presentar un projecte de millora de la xarxa de distribució de l’aigua superior als 10 anys que fixava el concurs, fet que li hauria permès presentar una oferta més econòmica que Agbar. Quan es va conèixer la resolució de l’organisme de la Generalitat, Acciona ja va anunciar que si acabava perdent la concessió demanaria el retorn immediat dels 300 milions ja abonats, a banda d’una indemnització per danys i perjudicis.

La decisió de l’OARCC va significar una monumental patacada a Lluís Recoder, el conseller de Territori i Sostenibilitat que va adjudicar ATLL a Acciona en contra del parer d'altres membres de l'Executiu, que s'inclinaven per una Agbar, controlada per la francesa Suez i per la Caixa.

Encariment de la factura de l’aigua


ATLL s’encarrega de la distribució de l’aigua en alta –des de les fonts fins als dipòsits municipals- de l’àrea metropolitana de Barcelona i és propietària d’infraestructures com la dessalinitzadora del Prat [a la imatge], Ja abans que s’adjudiqués ATLL, des de diversos col·lectius s’havia denunciat la privatització, entenent que suposava la pèrdua del control d’un recurs essencial, com és l’aigua, que només beneficiaria determinades empreses privades.

En aquest sentit, la plataforma Aigua és Vida ja havia manifestat que tot plegat es traduiria en un increment de les tarifes, confirmat fa setmanes quan es va anunciar que els ciutadans de l’àrea metropolitana pagaran enguany un 18% més de mitjana en la tarifa de l’aigua.

Rússia deté un agent de la CIA i crida a l'ambaixador d'EUA

Agents del Servei Federal rus de Seguretat (FSB) van detenir un espia americà de la CIA que usava com a cobertura el càrrec de tercer secretari de l'ambaixada dels EUA a Moscou. Foto: La detenció de Ryan Christopher Fogle, agent d'EUA.

El detingut portava a sobre dispositius tècnics especials, instruccions per a l'agent al que planejava reclutar, un important suma en efectiu i recursos per canviar d'aspecte, diners que li ha estat requisat en bitllets de 500 euros i instruccions per mantenir la comunicació clandestina.

Ryan Fogle va ser traslladat a una oficina de l'FSB i, després d'una sèrie de tràmits, traspassat a representants de l'ambaixada dels EUA. Fogle oferia un agent del servei secret rus un milió de dòlars a canvi de cooperació, segons una carta gravada i difosa per l'FSB.

Arran del succés, el Ministeri rus d'Afers Estrangers ha citat per dimecres l'ambaixador dels EUA, Michael McFaul.

Estudiants de la UAB bloquegen de manera “indefinida”el rectorat

Un centenar d'estudiants mobilitzats per la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF) ha tancat dimarts i de manera "indefinida" l'accés al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com a protesta davant de les retallades en el sector universitari. Denuncien la manca de democràcia interna al centre i reclamen ser escoltats. Entre d'altres aspectes, es queixen per l'encariment de les taxes que paguen els alumnes i per la creixent precarització dels treballadors.

Els estudiants ja fa quatre setmanes que ocupen l’edifici, però ara han decidit intensificar l’acció i impedir l’accés a l’espai fins que l’equip de govern del centre escolti les seves reivindicacions.

La CAF ha donat per esgotada la via institucional, davant el que considera una “falta de voluntat de negociar” i per la "mancança evident de democràcia que hi ha als òrgans de la UAB", segons informa en un comunicat. Els accessos a l’edifici s’han tancat a partir de les 5h amb cadenes, en una acció de "resistència pacífica”. Posteriorment, membres de seguretat han procedit a desmuntar les portes per obrir les entrades. La CAF denuncia l’encariment de les taxes que paguen els estudiants i els acomiadaments i creixent precarització dels treballadors, alguns dels quals també participen a la protesta.

Tres erupcions solars de màxima categoria en 24 hores

Al Sol li ha costat començar 2013, però en les últimes hores sembla haver-se decidit fer valer el fet que estigui a prop del màxim d'activitat teòric de l'actual cicle solar i ha llançat tres erupcions solars de la categoria X. En concret han estat produïdes per la regió activa 1748, que estava just darrere de la vora del Sol quan va començar a deixar anar aquestes erupcions però que ara comença a ser visible a causa de la rotació d'aquest.

Les tres erupcions han assolit les categories X1.7, X2.8 i X 3.23 i es calcula que hi ha un 40% de possibilitats que en les pròximes 24 hores es produeixi alguna altra.

Efectes sobre la Terra


Per convenció, la categoria de les erupcions es mesura pel pic de la quantitat de raigs X d'entre 100 i 800 picòmetres de longitud d'ona, mesurats en watts per metre quadrat, captats pels satèl·lits GOES, que orbiten la Terra a 35.800 quilòmetres d'aquesta.

Aquestes categories són, de menor a major, A, B, C, M i X, amb una graduació d'1 a 9 en cadascuna d'elles. Dins de cada classe l'augment és lineal, de manera que una erupció M9 és nou vegades més potent que una M1. Però entre classes cadascuna és 10 vegades més potent que l'anterior, de manera que una X2 per exemple i és quatre vegades més més potent que una M5.

Tant les de categoria M com les de categoria X poden causar efectes perceptibles a la Terra i en l'espai que l'envolta, com són les aurores, que es veuen en latituds tant més baixes com més potent sigui l'efecte de l'erupció solar, problemes en les comunicacions per ràdio, i fallades intermitents definitives en l'electrònica dels satèl·lits artificials i naus espacials.

Aquestes tres erupcions han estat més acompanyades d'ejeccions de massa coronal, que són més problemàtiques que les erupcions en si perquè estan formades per partícules enormement energètiques que són capaços d'arribar al nivell del sòl en el nostre planeta i causar problemes en les xarxes elèctriques.

Tranquil·litat


En qualsevol cas, cap de les tres erupcions en qüestió ni els seus ejeccions de massa associades apunten cap planeta, encara que sembla que sí que podrien arribar als observatoris Epoxi i Spitzer de la NASA sobre el dia 15.

Però n'hi ha prou amb saber-ho perquè la NASA pugui prendre mesures perquè l'impacte d'aquestes partícules cause els menors efectes possibles. El mateix succeeix quan una erupció solar o una ejecció de massa coronal apunten cap a la Terra.

Tampoc cal oblidar, de totes maneres, que hem viscut durant milers d'anys a la Terra sense tenir tan sols idea que aquests fenòmens existien i que tot i així seguim aquí. D'altra banda, aquestes tampoc no són les més fortes que ha produït el present cicle solar.

Urdangarin multiplicà els seus ingressos de 30.700 a 571.800 euros en 7 anys

Urdangarin va multiplicar els seus ingressos de 30.783-571.844 euros entre els anys 2002 i 2009, tal com consta en les declaracions de la renda que han estat aportades per l'Agència Tributària (AEAT) al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, encarregat del cas Nóos.

Els documents ja han estat incorporats a la causa, si bé de moment el jutge instructor José Castro no s'ha unit al cas les de la Infanta Cristina a l'espera de resoldre els recursos interposats contra aquesta diligència.

El magistrat va sol · licitar a l'AEAT les declaracions dels últims deu anys a petició del sindicat Mans Netes, personat com a acusació popular. Una mesura a la qual s'han oposat tant el Duc com la seva dona a través de sengles recursos de reforma.

En la resolució per la qual va cursar la sol·licitud a Hisenda, el jutge justificava que la interlocutòria pel qual va imputar a la filla del rei Joan Carles tenia "plena vigència" de cara a acordar noves diligències d'investigació al voltant de la Infanta, per el que res no impedia "que es puguin dur a terme les que" s'estimen oportunes".

Un institut pròxim al PP proposa que els rics puguin comprar els vots que vulguin

Un institut d'investigació pròxim al sector del PP representat per Esperanza Aguirre proposa cobrar per tenir dret a vot en les eleccions. En un article publicat a la seva web oficial sota el títol 'En defensa del vot censitari', l'institut Juan de Mariana afirma que el vot de les persones riques és més important que el de les que no ho són i proposa cobrar pel vot. Com més diners pagués el votant més vots se li comptabilitzarien.

L'Institut Juan de Mariana va ser fundat el 2005 per un grup de professors i professionals vinculats a universitat com la Rei Juan Carlos o CEU i a mitjans extremistes com Intereconomia. Cada any atorga un premi anual, el darrer dels quals va anar a Mario Vargas Llosa.

El director de l'institut és Juan Ramón Ralló, un economista nascut a Benicarló.

Iran acusa "Occident" de les matances a Síria

El president de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran (Mayles), Ali Lariyani, ha responsabilitzat aquest dimarts a l'Occident de les matances a Síria: "El suport financer i armamentístic de l'Occident als terroristes per assassinar al poble de Síria està en el marc de seva aventurisme contra les nacions de la regió", ha assegurat Larijani. "Síria no participarà en cap conferència que afecti la seva sobirania nacional.

Després de referir-se als recents esdeveniments a Síria i a les confessions d'algunes autoritats de països occidentals per solucionar aquesta crisi per la via política, durant una sessió pública de la Mayles, l'alt legislador iranià ha afirmat que "aquesta confessió dels occidentals es planteja transcorreguts dos anys de la guerra i després de la massacre de desenes milers de persones a Síria, doncs, d'acabat comprenen la pèrdua del seu poder operatiu a Síria".

"L'Iran ha anunciat en reiterades ocasions que la crisi siriana se solucionarà només a través de diàlegs pacífics", ha recordat Larijani per després assegurar que "els països regionals que van recolzar les polítiques de l'Occident en la destrucció i les matances a Síria, avui han de respondre per les seves actituds".

"El fracàs dels enemics de Síria mostra que les nacions de l'Orient Mitjà estan al corrent dels complots occidentals i que mai obeiran als colonitzadors", ha afirmat el president del Parlament iranià i ha afegit que "els occidentals i els seus aliats imaginaven que podien concedir una identitat al règim d'Israel, abusant dels avatars regionals".

"Gràcies als musulmans, es materialitzarà l'objectiu del Despertar Islàmic, o sigui, la retirada del hegemonisme i els seus mercenaris regionals de la zona amb el que es formarà un Orient Mitjà sense armes", ha conclòs.

Síria no participarà en cap conferència que afecti la seva sobirania nacional


El ministre d'Informació sirià Omran al-Zoubi ha afirmat que "optar per la solució política a la crisi a Síria i realitzar un diàleg nacional sirià que no exclou ni desqualifica a ningú, i abasta tots els temes, és una iniciativa siriana des de l'inici d'aquesta crisi".

En una entrevista al canal libanès "Al-Manar", el ministre al-Zoubi va destacar que "el govern sirià va acollir amb satisfacció els resultats de la reunió del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, amb el seu homòleg dels EUA, John Kerry, i va expressar el seu optimisme, però aquest optimisme és cautelós perquè les paraules no són suficients, sinó que han d'haver passos següents i discutir els detalls".

Al-Zoubi va afegir: "hem de saber si l'enteniment rus-nord-americà sobre la importància i la necessitat de la solució política com una opció única, s'aplica sobre tots, i si per als nord-americans i els seus lacais és una opció secreta o pública".

Sobre la participació de Síria en la Conferència Internacional, consensuada entre Rússia i els Estats Units, el ministre d'Informació va dir que "aquest tema depèn dels detalls i l'evolució dels esdeveniments, però la decisió política és clara i evident d'anar-se'n cap a una solució política, donar suport als esforços internacionals positius i alhora afrontar al terrorisme".

"Síria no serà part per a res en cap acció o esforç polític o diàleg o una reunió que afecti, directament o indirectament, la sobirania nacional", va precisar el titular d'Informació.

Els diputats catalans, més grassos que la mitjana dels ciutadans

Els diputats del Parlament de Catalunya de la passada legislatura -amb molt poca variació amb l'actual- tenien percentatges de sobrepès superiors a la mitjana de la població catalana, encara que les diputades mantenien millor la seva línia i estaven per sota de la mitjana, segons un estudi de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), que conclou que un 79,7% dels parlamentaris autonòmics catalans presentaven un alt índex de risc cardiovascular, davant el 25,6% de les diputades.

El doctor Xavier Formiguera va ser l’encarregat de realitzar l’estudi en el Parlament, on va pesar i va mesurar la cintura 66 dels 135 diputats que formen aquesta cambra.

"Aquest estudi ens va permetre assentar els fonaments per realitzar una investigació de més calat que activarem d’aquí a uns mesos per fer un seguiment dels parlamentaris catalans des de la seva arribada a lacambra fins que conclogui el seu temps d’elecció", ha explicat en un comunicat el doctor Formiguera.

El metge ha afirmat que "només així podrem traçar una radiografia precisa de l’estat dels polítics i saber si compleixen o no les estadístiques actuals de sobrepès i obesitat per assegurar-nos que consciencien amb responsabilitat a la població de la necessitat d’adoptar hàbits de vida saludables".

Per dur a terme l’estudi es va habilitar una sala dins de l’edifici seu del parlament català on van realitzar, durant dos dies de ple (23 i 24 de maig del 2012), exàmens antropomètrics els 66 parlamentaris que voluntàriament van voler determinar el seu pes, talla i perímetre de cintura i analitzar la seva composició corporal, registrant a més el sexe, edat i filiació política.

D’ells, van ser els homes els que van presentar valors de sobrepès i obesitat superiors a la mitjana, mentre que els de les dones van ser inferiors a la mitjana.

En obesitat abdominal, un 20 % dels homes i un 3,2 % de les dones tenien una circumferència de cintura per sobre dels punts de tall establerts per a aquesta. "Confiem que aquesta experiència s’estengui a altres cambres legislatives per conscienciar sobre el greu problema de l’obesitat a Espanya i per poder posar fre al seu creixement, començant per la classe política, que és la que ha d’adoptar conductes exemplars a imitar per la resta de ciutadans", ha dit Formiguera.

"Encara que en teoria són persones més sensibilitzades en la lluita contra l’excés de pes, aquest estudi demostra que pateixen els mateixos problemes que la població general. Una tendència que cal canviar ja que d’ells parteixen les polítiques de lluita contra l’obesitat", ha conclòs l’especialista.

De Gispert presidirà la comissió d'estudi pel dret de decidir a proposta d'ICV-EUiA

La presidenta del parlament, Núria de Gispert (CiU), presidirà la comissió d'estudi pel dret de decidir, arran de l'acord de la junta de portaveus. ICV-EUiA ha estat qui ha proposat atorgar la presidència a De Gispert, atesa la importància que atribueixen a la comissió. CiU, ERC i la CUP han vist amb bons ulls la candidatura, mentre que PSC, PPC i Ciutadans s'hi han oposat.

Els socialistes han demanat a De Gispert que renunciï presidir la comissió del dret de decidir per 'respecte institucional', atès que hi haurà dos grups (PPC i Ciutadans) que no hi participaran. Respecte al PPC, el seus portaveus han demanat formalment que la comissió no es constitueixi mentre estigui suspesa la declaració de sobirania pel Tribunal Constitucional espanyol.

El debat sobre la presidència de la comissió pel dret de decidir ha estat intens durant la reunió de la junta de portaveus. Ni PSC, ni PPC ni Ciutadans no volien que aquesta responsabilitat correspongués a la presidenta del parlament, Núria de Gispert, tal com han acordat la resta de grups de la cambra. Tots tres partits han criticat la decisió de situar la màxima representant del parlament al capdavant d'una comissió que no inclourà tots els partits, perquè PPC i Ciutadans han anunciat que no hi participaran.

Populars i Ciutadans han afegit que la presidenta del parlament no hauria de participar en una comissió que probablement el govern espanyol recorrerà al TC i que, per tant, podria acabar suspesa: 'S'ha de preservar la figura institucional de la presidenta.'

Per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, la situació és precisament la contrària. La importància de la comissió pel dret de decidir, de la qual haurien de sortir les propostes per a vehicular l'exercici del dret de l'autodeterminació dels catalans, reclama la presidència d'una figura institucional sòlida. Tot i que no s'ha posat data a la constitució de la comissió d'estudi, hauria de començar a funcionar durant les setmanes vinents.

Debat de totalitat de la llei de consultes


El nomenament de la presidenta de la comissió pel dret de decidir ha coincidit amb la inclusió en l'ordre del dia del ple de la setmana que ve del debat de totalitat de la llei de consultes. La ponència conjunta d'aquesta llei es va tancar el 19 de març amb la signatura de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP i, si supera el debat de totalitat, la setmana que ve en començarà la tramitació parlamentària.

PPC i Ciutadans han presentat esmenes a la totalitat per tal que la proposició de llei sigui rebutjada sense debatre's en comissió parlamentària. Aquests dos partits van ser els més crítics amb la llei de consultes, perquè interpretaven que se'ls havia enganyat atès que, deien, es pretenia fer una llei exclusivament per poder legalitzar la convocatòria d'una consulta sobiranista.

A més de les consultes no referendàries, aquesta proposició de llei pretén regular tots els mecanismes de participació institucional, com enquestes i fòrums. A més, el text que començarà el tràmit parlamentari presenta algunes diferències respecte del projecte de llei que va registrar el govern la legislatura passada: l'edat de vot baixa fins els 16 anys i s'elimina el dret de vet del president de la Generalitat a les consultes proposades per la ciutadania.

Venus, Júpiter i Mercuri es reuniran al vespre del 26 de maig

El capvespre del 26 de maig serà més que especial. Aquest dia, Venus, Júpiter i Mercuri es reuniran cap al final de l'ocàs per formar un brillant triangle que mesurarà tot just tres graus de diàmetre. Un nou vídeo de ScienceCast presenta les pròximes atraccions que es podran observar en el cel del capvespre. Les conjuncions triples de planetes són bastant rares. L'última vegada que es va produir una va ser al maig de 2011 i això no tornarà a succeir fins a octubre de 2015.

Aquest triangle és especialment interessant perquè involucra als tres planetes més brillants en el cel nocturn de maig: primer, Venus, segon, Júpiter i tercer, Mercuri. El triangle serà visible fins i tot en llocs urbans amb gran contaminació lumínica.

El millor moment per observar és al voltant de 30 a 60 minuts després del capvespre. Els tres planetes estaran abraçant l'horitzó, de manera que és essencial tenir una vista nítida del cel occidental.

Deixi que Venus sigui la seva guia. Apareixerà en el crepuscle molt abans que els altres dos planetes. Quant s'ubiqui a Venus, observi en aquesta adreça amb binoculars. Si els seus binoculars són comuns, els tres planetes es veuran simultàniament en l'ocular. A mesura que el capvespre es vagi esvaint, deixeu els binocles, finalment el triangle es farà visible a simple vista.

No obstant això, vostè no haurà d'esperar fins al 26 de maig per gaudir de l'espectacle. Els planetes començaran a reunir algunes setmanes abans. Els dies d'especial interès són els que s'esmenten a continuació:

Des de l'11 fins al 13 de maig, quan la Lluna, Venus i Júpiter formin una llarga recta diagonal que es projectarà cap amunt des del capvespre, el 23 de maig, quan Júpiter i Venus convergeixin a menys de 5 graus de distància, és a dir prou a prop com per veure'ls amb binoculars, el 24 de maig, quan Mercuri passi a menys de 2 graus de Venus, donant així forma al triangle que arribarà al seu màxim grau de compacitat dues nits després, el 26 de maig.

El triangle començarà a dispersar el 27 de maig, però fins i tot llavors l'espectacle no acabarà. El 28 de maig, Venus passarà a un grau de distància de Júpiter formant d'aquesta manera un parell veritablement espectacular.

Des de l'inici fins al final de l'esdeveniment, els tres planetes, que es podran veure a simple vista, estaran prou a prop com per poder mirar-los usant el camp dels binoculars comuns, des del 23 de maig fins a principis de juny. La nit del 26 de maig serà la millor de moltes nits molt bones per a l'observació.

Vagi fora, miri cap a l'Oest i observi els planetes. És una meravellosa manera de finalitzar el dia.

La Fiscalia de CiU no investigarà les sospitoses adjudicacions a empreses de Bagó

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit no investigar les presumptes martingales comeses per l’empresari Ramon Bagó al centre de salut integral (CIS) de les Cotxeres de Borbó, denunciades fa gairebé un any per la CUP de Barcelona. El president del Grup Serhs ocupava càrrecs directius a la societat, finançada amb fons públics, que va contractar el seu hòlding empresarial al CIS Cotxeres de Borbó. La Fiscalia Anticorrupció sí que l'investiga després que l'Oficina Antifrau alertés que hauria aprofitat els seus càrrecs al CSC per lucrar-se.

El fiscal considera que els fets no constitueixen un delicte. El centre està gestionat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), un organisme finançat amb fons públics que gestiona 44 hospitals i 76 CAP arreu del Principat i en el qual Bagó hi ha tingut càrrecs directius durant res dècades. Bagó, que també està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció, és el fundador i president del Grup Serhs i se l’acusa d’haver aprofitat els seus càrrecs al CSC per contractar el seu hòlding empresarial.

Segons el conveni signat amb l’administració, CHC SA, presidida per Bagó, s’encarregava de la “construcció de l’edifici i posterior gestió dels serveis sanitaris del CIS Cotxeres”. El 21 de febrer de 2008, Bagó va signar la licitació per triar l’empresa que aixecaria l’edifici per un valor de 19,7 milions i el mateix mes encarregava el“control i gestió de costos, temps d’execució i qualitat de l’obra” a l’empresa CHC Consultoria i Gestió SA, que dirigeix ell mateix.

Un cop l’edifici va estar construït, va començar a actuar el Bagó empresari, que en set mesos (juny 2010-gener 2011) va aconseguir tres contractes (mobiliari, subministrament i equipament de cuina, i servei de restauració) que sumen prop d’1,5 milions del CIS Cotxeres per a dues empreses de Serhs. En els tres, Bagó hi va poder incidir des del seu seient al consell d’administració de CHC SA, que controla l’empresa (CHC Vitae) que els va adjudicar.

La que sí que continua endavant és la investigació endegada al febrer per la Fiscalia Anticorrupció, arran d’un informe de l’Oficina Antifrau. Segons la investigació, Bagó hauria aprofitat la seva posició de privilegi al CSC per lucrar-se. I és que només des del 2002, les empreses del Grup Serhs van adjudicar-se contractes del CSC que ascendien a més de 50 milions d’euros. L’informe de l’Oficina Antifrau arrenca el 1998 quan Serhs comença a rebre els contractes de la cafeteria de l’Hospital Municipal de Badalona a través de Badalona Serveis Assistencials. Entre d’altres, Bagó hauria pogut cometre els delictes de negociacions prohibides i revelació i ús d’informació privilegiada en benefici propi.

Factòtum convergent al Maresme –va ser alcalde de Calella del 1979 al 1991- sembla que l’etapa en què Bagó era intocable ja s’ha acabat. Fa unes setmanes es va endegar hi ha una campanya ciutadana a través de la plataforma change.org que reclama que se li retiri la Medalla d’Or de Calella, que l’Ajuntament, en mans de CiU, li va concedir al febrer de l’any passat. La iniciativa, endegada per l’Assemblea d’Unitat Popular de l’Alt Maresme (AUPAM), ja ha recollit gairebé 200 adhesions i considera que cal acabar amb els premis als “presumptes corruptes”.

El Grup Serhs és un enorme hòlding turístic, de distribució i alimentari amb 64 empreses i 2.600 treballadors que el 2011 va facturar 473 milions d’euros.

Els esportistes podran fumar marihuana un dia abans de les competicions

L'Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha augmentat el llindar de la quantitat permesa de marihuana en sang dels esportistes. Si abans un esportista no podia fumar cànnabis abans de les competicions internacionals, ja que el nivell màxim de marihuana en sang no havia de superar 15 ng/ml, avui sí pot fumar un porro atès que el llindar ha augmentat 10 vegades, fins a 150 ng/ml.

Així ho estipulen les modificacions introduïdes en el Document Tècnic de l'AMA TD 2013DL durant la reunió del Comitè Executiu a Monreal. No obstant això, la marihuana segueix sent considerada una substància prohibida i continuarà a 'La llista de substàncies i mètodes prohibits' elaborada per l'AMA.

En altres paraules, un esportista pot ser desqualificat sis mesos per fumar cànnabis el dia de la competició, però té dret a consumir un dia abans.

Al maig de 2012 l'AMA no descartava excloure la marihuana de la llista de substàncies prohibides en aquells esports en què no ajudi a millorar el rendiment físic dels atletes.

Repugnància i indignació per un vídeo en què un mercenari sirià mossega el cor d'un soldat assassinat

El mercenari de l'OTAN Abu Sakar s'abalança sobre el cos d'un soldat sirià, li talla el pit i, sense tremolar, li extreu amb parsimònia el fetge i el cor. "Li juro a Déu, soldats de Baixar, gossos, menjarem els vostres cors i fetges. Al·là és gran. Els meus herois de Baba Mar, masacrad als alauites i sacadles els cors per coméroslos", diu, en àrab. Després, es porta el cor extirpat a la boca i es disposa a mossegar-lo.

Aquest macabre ritual, mostrat en un vídeo procedent de la invasió imperialista a Síria, que ha aconseguit l'agrupació Human Rights Watch (HRW), mostra la cara més inhumana i alhora real dels criminals que occident i les monarquies tiràniques i salvatges del Golf financen per acabar amb el govern d'Al-Assad, des de fa ja més de dos anys, amb un balanç provisional de 70.000 víctimes. És prova, a més, de les atrocitats es cometen en el bàndol imperialista que el feixisme publicita com herois per la llibertat.

Abu Sakar és algú conegut entre les faccions rebels. HRW diu que té en el seu poder altres vídeos en què se'l veu participant en el bombardeig de localitats xiïtes al Líban i presumir de la mort de diversos milicians de Hezbollah morts en combat a Síria. Sota el seu nom de guerra s'amaga Khalid al Hamad, un criminal de la localitat d'Homs que va participar en la fundació de la banda de mercenaris "Brigades de Faruk".

El vídeo va aparèixer per primera vegada el 12 de maig en diversos llocs web, i ha estat difós per partidaris del règim de Baixar Al-Assad per mostrar la cara autèntica dels mercenaris, i les seves amenaces a la minoria alauita, a la qual pertany el president . Fets com que un altre grup opositor, el Front Al Nusra, hagi jurat fidelitat a Al-Qaida, han provocat dubtes entre les potències occidentals sobre la conveniència d'armar als opositors en la seva lluita.

"Una manera important d'aturar aquests horrors diaris a Síria, des decapitacions a mutilacions i execucions, és despullar a tots els costats de la seva sensació d'impunitat", assegura Nadim Houry, director adjunt de l'Orient Mitjà en HRW. "Aquestes atrocitats són traumàtiques, però també ho és l'obstruccionisme d'alguns membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que encara no donen suport enviar a ambdues parts a la Cort Penal Internacional", l'agència al servei dels EUA que a la força ia desgana ha hagut d'acceptar l'evidència i reconèixer-la.

Segons el Comitè Internacional de la Creu Roja, la mutilació de cadàvers està prohibida en conflictes internacionals i nacionals, com el de Síria. "La prohibició de les mutilacions de cadàvers en conflictes armats no internacionals queda coberta en el crim de guerra 'cometre atrocitats contra la dignitat personal' segons l'Estatut de la Cort Penal Internacional", segons diu aquesta organització en el seu manual de Dret Humanitari Internacional.

Fabra col·loca un fatxenda de Noves Generacions amb un sou de 45.000 €

"Les coses costen". Amb aquesta estupidesa resumia dissabte passat l'idiota presidenta de les joventuts hitlerianes del PP, Beatriz Jurado, el futur laboral de la joventut espanyola, en una fastigosa proclama falangista durant la clausura de la festa de la seva organització a Astúries, en el qual la també senadora per Còrdova va diferenciar als joves del PP d'altres decents -que van protestar la passada setmana contra l'atac a l'educació de la seva banda de mafiosos- que pensen -segons la retrasada mental- que "el futur és un regal". La bandarra immoral ja té una parelleta a joc: Joan Carles Caballero (foto), 45.000 euros per posar boca i el que calgui al servei de l'amo.

No obstant això, no tots els joves semblen tenir la mateixa fortuna en aquests durs temps que descriu Jurado, segons procedn de famílies honrades o de la màfia feixista i corrupta de criminals i psicòpates del PP. La passada setmana el seu homòleg a NNGG del País Valencià, Joan Carles Caballero, tan sols mig any després d'assumir aquest càrrec ha tingut la fortuna de ser designat pel Govern valencià-a mans del inepte i corrupte Alberto Fabra-com a nou secretari general del Institut Valencià de la Joventut (IVAJ). Un càrrec inventat i inexistent fa dos anys, pel que aquest jove nascut el 1989 cobrarà aproximadament 45.000 euros bruts anuals, el màxim que podria cobrar un funcionari de carrera amb cervell en aquesta institució, segons fonts sindicals.

Fins llavors, el currículum conegut de Cavaller-que Público va sol · licitar ahir al PP valencià sense que a última hora tingués encara una resposta-, llicenciat en Dret i afiliat al PP quatre anys enrere, es limitava al seu lloc com a tècnic a l'IVAJ per desenvolupar un programa per fomentar l'"emprendedurisme". I aquesta no era la primera vegada que li somreia la fortuna a l'entorn de l'Institut de la Joventut. Segons ha informat al seu dia el diari Levante, Cavaller va uocació"

No obstant això, no tots creuen que el seu ascens es degui al factor sort. "El PP utilitza les institucions com una agència de col·locació dels seus dirigents i això és un greu insult a la transparència, la democràcia i als ciutadans i ciutadanes, que veuen que amb els diners públics es paguen elevats sous a persones que han estat designades a dit ", ha valorat el diputat de Compromís i portaveu en matèria de Joventut, Fran Ferri, que preguntarà en el ple a la consellera de Benestar Social pels criteris del nomenament. Altres diputats de l'oposició s'han manifestat en el mateix sentit sense resposta del Consell fins ara.

El paradoxal, recorda Adel Francés, portaveu de STA-Intersindical Valenciana, és que fins fa dos anys a l'IVAJ només hi havia un lloc de designació directa (el de director, que ara ocupa Marcos Sanchis, antic militant de NNGG), mentre que aquest segon no s'havia utilitzat fins ara, "precisament quan els governs tant autonòmic com estatal en mans del PP no paren de dir que cal aprimar l'administració i fins i tot fan retallades". Sense anar més lluny, el mateix IVAJ ha retallat la seva plantilla de treballadors en un 15% en els últims anys.

CiU desallotja l’edifici de Ciutat Vella ocupat diumenge pel 15-M

Poques hores després que fonts de l’Ajuntament de Barcelona avisessin que no permetrien la continuïtat de l’ocupació de l’edifici del carrer Sant Pere Més Baix alliberat diumenge pel moviment 15-M, agents antiavalots de la Guàrdia Barcelona han desallotjat a tres quarts de set del matí les quatre persones que hi havia dormint a l’immoble.

L'ocupació s'havia portat a terme al final de la manifestació de commemoració del segon aniversari del 15-M i l’havia encapçalat el col·lectiu Las barrikadas, que pretenia convertir l'espai en un centre social per al barri. De fet, ja s’havien programat un seguit d’activitats per a aquesta setmana.

L’immoble s’ubica al número 88 del carrer Sant Pere Més Baix, al districte de Ciutat Vella de la capital catalana i és propietat de la societat Foment de Ciutat Vella, que té participació majoritària del consistori. Segons fonts municipals citades dilluns per l’agència Europa Press, el 2009 va rebre una primera inversió de 192.000 euros procedents dels fons estatals d'inversió local per arreglar la façana.

Les mateixes fonts van afirmar que a l’immoble està previst crear-hi 12 pisos socials, després que les persones que hi vivien fossin reallotjades en el passat perquè l’immoble no reunia les condicions mínimes per viure. De fet, ara estaria pendent d’una rehabilitació integral.