dijous, 24 de març de 2011

L'OTAN en conflicte d'interessos sobre una Líbia que crema

"La força aèria líbia ja no existeix com a força combatent", ha declarat un portaveu del Comandament britànic. França i Turquia són els països més reticents a que l'OTAN assumeixi el comandament i control de la intervenció a Líbia. França esgrimeix la reticència dels països àrabs, mentre que Turquia ha insistit que l'operació ha d'estar sota control de l'ONU i no l'OTAN. En l'atac a Líbia participen els EUA, Regne Unit, França, Canadà, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Dinamarca. Veient el gràfic de RIA hom es pregunta: Com és que Gaddafi no ho ha fet servir?

Les autoritats líbies van informar que els bombardejos llançats sobre el país van causar desenes de morts entre la població civil.

Els caces britànics han destruït tota la força aèria de Gaddafi i els avions de l'OTAN volen amb tota impunitat sobre l'espai aeri libi, atacant a les tropes de terra de l'exèrcit libi.

"Ara estem exercint una pressió sostinguda i implacable sobre les forces armades líbies", ha declarat el vice mariscal aeri Gren Bagwell, segons el text de les seves declaracions emeses des d'una base en el sud d'Itàlia des d'on els avions de guerra britànics ataquen els seus objectius.

"Efectivament, la seva for��a aèria ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa aèria integrada i les xarxes de comandament i control estan severament danyades fins al punt que podem operar amb gairebé impunitat per tota Líbia",
ha afegit.

El mercenari britànic ha assegurat també que espera "alguns canvis" sobre l'estructura de lideratge de les forces aliades però ha subratllat que en tot cas l'operació continuaria sense cap esquerda.

L'OTAN no arriba a un acord per a la zona d'exclusió aèria a Líbia

Els Vint aliats de l'Aliança Atlàntica, que dimarts van donar llum verda al pla operatiu i la directiva executiva per aplicar l'embargament, encara no han arribat a un consens perquè l'OTAN assumeixi el comandament de la zona d'exclusió aèria per les reticències de França i Turquia.

França i Turquia són els països més reticents a que l'OTAN assumeixi oficialment el comandament i control de la intervenció a Líbia. França esgrimeix la reticència dels països àrabs, mentre que Turquia ha insistit que l'operació ha d'estar sota control de l'ONU i no l'OTAN.

En el cas d'Alemanya, el Govern de Berlín ha rebutjat participar en tota operació militar a Líbia, però considera responsabilitat de la resta d'aliats decidir si participen o no, mentre Merkel ha aprovat enviar 300 soldats més a l'Afganistan.

Alemany dicta a Mas: Copagament a sanitat, a justícia i a educació

El "Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)" que va triar CiU, encapçalat per qui va ser proposat com a conseller d'economia, Salvador Alemany Mas, cap d'Abertis a Catalunya, ha emès avui el seu primer document de "diagnosis i propostes" on proposen, entre d'altres "novetats", un sistema de finançament propi -de CiU-, instaurar el copagament sanitari per qui no pagui una mútua privada de les del conseller de Salut, Boí Ruiz, i aconseguir el contracte "únic" -d'esclaus?- al mercat laboral.

Els "experts" suggereixen el que ja va fer Euzkadi mentre el senyor Pujol no feia res, i que Catalunya ara "aconsegueixi negociar bilateralment amb l'Estat" un sistema equiparable al concert econòmic que tenen el País Basc i Navarra que permeti "recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar els impostos que paguen els catalans i millorar el finançament de la Generalitat mantenint una quota de solidaritat equilibrada amb la resta d'Espanya".

El Consell resumeix en 50 pàgines l'anàlisi de la situació i les possibles vies per remuntar l'economia. Entre d'altres propostes, destaca el copagament com a via per regular la demanda de serveis públics com la sanitat, la justícia o la universitat.

En el camp laboral, a més d'una crítica a la reforma laboral aprovada a l'Estat espanyol, les propostes dels "experts" de CiU passen per "aconseguir un contracte únic i corregir la rigidesa salarial".

Mas no ha dit el que ha costat el consell dels seus "experts" que han repetit el que el conseller Boí Ruiz ja li deia a la consellera Marina Geli quan era el cap dels consorcis hospitalaris privats de Catalunya, tot just fins que va ser nomenat conseller de Salut.

Herrera demana explicacions de Mas al Parlament per la imputació d'Osàcar

El diputat d'ICV-EUiA Joan Herrera proposa a la junta de portaveus la compareixença del president, Artur Mas, al Parlament per donar explicacions sobre la imputació de Daniel Osàcar pel cas de finançament irregular de CDC. ICV-EUiA no entén els criteris pels quals la Generalitat va fer marxa enrere en la petició d'imputació de l'extresorer de CDC pocs dies després del canvi de Govern. Per això, ha emplaçat Mas a donar explicacions, "en el format que vulgui", a la Cambra parlamentària.

Després que Artur Mas hagi manifestat el seu interès perquè s'esclareixi la "veritat" del suposat cas de finançament irregular de CDC, Joan Herrera ha anunciat la seva petició. Herrera ha instat Convergència que se sumi a la proposta de compareixença del president de la Generalitat.

D'altra banda, la portaveu del PSC al Parlament, Laia Bonet, ha dit que no tanca la porta a sumar-se a la petició de compareixença de Mas, si bé primer volen que comparegui a la comissió de justícia el secretari del Govern, germà Gordó, i la cap dels Serveis Jurídics de la Generalitat, a qui Mas ha carregat la responsabilitat del canvi de criteri del Consorci del palau sobre la petició d'imputació d'Osàcar.

Mahmoud Yabril nomenat per Sarkozy virrei de Líbia

L'economista Mahmoud Yabril ha estat elegit nou líder dels rebels libis. Des del passat 5 de març, Yabril era el director del Comitè del Consell Nacional de Transició que s'encarregava d'assumptes militars i estrangers, a més de liderar els esforços per convèncer les potències estrangeres a reconèixer el Consell com el legítim govern del país. Yabril és sols conegut per ser qui es va reunir amb el president francès Nicolas Sarkozy, a París, on se li va donar el reconeixement oficial del Consell Nacional de Transició com l'únic representant del poble libi. Ara Yabril s'ha convertit en el "primer ministre Interí del govern de transició" libi cap a la monarquia.

No hi ha cap informació sobre les activitats d'aquest "economista" abans de sa reunió amb Sarkozy, ni dades sobre on i per a qui treballava.

Álvaro Colom y Sandra Torres, de casados a novios... ¡por Guatemala!

El president guatemalenc, Álvaro Colom, i la seva esposa, Sandra Torres, van presentar una demanda de divorci voluntari, que ha estat qualificada com un frau, perquè l'actual primera dama pugui presentar la seva candidatura a la Presidència. La Constitució guatemalenca prohibeix a familiars directes del president en exercici presentar candidatura a la Presidència. Sandra Torres ja havia anunciat fa algun temps la seva intenció de succeir el seu marit i, davant l'impediment legal, ja es rumorejava la possibilitat d'un divorci per poder eludir la llei.

Carmen Aída Ibarra, directora del Moviment Pro Justícia de Guatemala, va comentar que ja s'han iniciat els tràmits del divorci, que ara hi ha una nova legislació que permet que aquest procés sigui més ràpid i que no portaria més d'un mes.

Pel que fa a les reaccions que va provocar la notícia, la senyora Ibarra assenyala que "ha estat pres com un frau de llei i com una estafa legal, perquè el vincle matrimonial es dissol amb la finalitat que la candidatura de Sandra Torres sigui viable. Però això no dissol el vincle afectiu entre ells. Això vol dir que podria passar de ser esposa del President i Primera Dama de la Nació, a ser candidata i al mateix temps núvia del President de la República. Des del punt de vista moral, s'està qüestionant que la primera parella del país sigui la que estigui donant un exemple no adequat de com s'ha d'utilitzar la institució del matrimoni".

Benjamín Prado: "El paper de la CIA a la Transició va ser molt profund"

Benjamín Prado publica 'Operació Gladio', una novel.la d'espies ambientada a la Transició i on una periodista investiga les entranyes de la 'Xarxa Gladio', organització anticomunista promoguda per la CIA per sembrar el caos i evitar l'expansió de l'esquerra per Europa: "El paper de la CIA i dels serveis secrets americans en la Transició espanyola és molt més profund del que se sap", explica i recorda l'atemptat de Carrero Blanco: "És molt estrany que matin a Carrero Blanco estant aquí Henry Kissinger, secretari d'Estat dels EUA, i el maten davant de l'ambaixada nord-americana amb tota la zona pentinada per la CIA", indica. A més, subratlla que l'any 2008 es va desclassificar un document secret de l'Ambaixada americana en què es deia que el millor per a Espanya és que "Carrero desaparegués del mapa".

"En una novel.la de espies tens dret a sumar determinades peces de la realitat i arribar a una conclusió, que és el que jo he fet". Així mateix, Benjamín Prado explica que la Xarxa Gladio, formada per gent de la Gestapo, va portar a terme més de 4.000 atemptats a tot Europa: "Muntar la 'estratègia de la tensió' organitzant crims i atemptats per tot Europa i culpant a grups d'esquerra i evitant que els partits comunistes arribessin al poder". "És una novel.la de espies perquè la realitat era una novel.la de espies", precisa.

En aquest sentit subratlla que els dos únics personatges de la novel.la que no són inventats són el comissari Medina i el terrorista Vicenzo Vinciguerra, neofeixista convicte en una presó de Milà i sospitós d'haver traslladat a Itàlia l'armes amb les quals es va assassinar als advocats d'Atocha: "Poca gent sap que dins de l'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha hi havia un terrorista de la Xarxa Gladio i que portava una metralleta amb la qual van ser metrallats els advocats, i al dia següent, algú va tapar a la paret els forats de ràfega i aquesta metralleta mai va arribar al sumari ". "I era un fusell de l'exèrcit espanyol, algú de l'exèrcit es va entregar el terrorista", argumenta l'autor.

"Jo crec que hi va haver molts pactes de silenci i moltes renúncies durant la Transició i passat el temps hi ha molta gent que no ha rebut el tracte que una democràcia li deu a tots els seus ciutadans", valora aquest escriptor, que ha treballat en aquesta novel.la durant sis anys. "A Espanya tendim a ocultar una part de les coses, i si ocultes les coses, semblen pitjor del que són.

"La Transició no va ser tan perfecta. A més, qui pot pensar que després de 38 anys de dictadura se solucioni tot en any i mig", afegeix. En aquesta mateixa línia, denuncia que el Valle de los Caidos estigui ple de republicans, enterrats amb" traïdoria i nocturnitat". "La obligació de l'Estat és donar les restes als familiars que els reclamin", apunta Benjamín Prado, per a qui el Valle és una" atrocitat" i una "anomalia històrica" amb tints "horteres".

"És al.lucinant que hi hagi un monument funerari a un dictador i a sobre ple de republicans allà ficats", assenyala. En aquest sentit reconeix que ell també està una "mica cansat de la Guerra Civil". Per això aquesta novel.la tracta sobre la Transició i els seus efectes i els assumptes que no van quedar del tot resolts.

Així mateix, a les pàgines de 'Operació Gladio' apareix el jutge Garzón, ja que Prado considera "inaudit" el que està passant. "Que un jutge de l'Audiència Nacional es posi a investigar els crims de la Dictadura per intentar reparar els drets d'algunes persones i que el Tribunal el posi al carrer, em sembla terrible", valora. "En aquests moments, un dels grans perills d'aquest país són els jutges, tant quan veus que a un jutge que intenta perseguir el Franquisme i el troben a l'Audiència com el que jutja un home que dóna a una dona vint punyalades i no dicta acarnissament".

"Els jutges porten una bandera sota la toga encara que se suposa que haurien d'estar al marge", adverteix. "Si contra alguna cosa està xocant la memòria històrica és més contra els jutges que contra els polítics, suposant que siguin coses diferents", adverteix Benjamín Prado, que creu que és una "estupidesa" el concepte de "les dues Espanyes". Així mateix, i respecte al paper del PSOE a la memòria històrica, assegura que li "fa mal" perquè l'ha "deixat a mitges" i no se sap ben bé per por de qui o qui. "Crec que en aquest país encara hi ha gent que no ha rebut la reparació de la democràcia que ha de rebre", insisteix.

El bisbe nazi Williamson: "Crec que no hi va haver càmeres de gas"

El bisbe britànic negacionista de l'Holocaust serà jutjat aquest estiu a Alemanya | ratzinger va aixecar la seva excomunió com ultradret�� seguidor de Lefévre el 2009.
El polèmic bisbe britànic Richard Williamson, conegut per les seves declaracions negacionistes de l'Holocaust jueu i membre de la ultraconservadora Germandat de Pius, serà jutjat aquest estiu a Alemanya per incitació a l'odi racial i el defensarà un reconegut nazi.

L'Audiència de Ratisbona anuncià ahir el començament del procés contra el bisbe lefevrià i va fixar la data per al 4 de juliol. El judici, per unes declaracions que va fer a una emissora escandinava, s'havia d'haver celebrat el novembre passat, però va haver de ser ajornat pel fet que l'acusat va canviar d'advocat i el seu nou defensor necessitava temps per conèixer les actes.

"Crec que les proves històriques parlen fortament en contra que sis milions de jueus fossin gasejats intencionadament en les cambres de gas com a estratègia traïdora d'Adolf Hitler. Crec que no hi va haver càmeres de gas", va dir Williamson en aquella entrevista.


Com que l'entrevista va ser realitzada en el seminari sacerdotal de la Germandat de Pius X a la localitat de Zaitzkofen, al costat de Ratisbona, és la justícia d'aquesta última ciutat la que ha de processar Williamson.

Una instància inferior va condemnar al bisbe, de 71 anys d'edat, a l'abril de 2010 a una multa de 10.000 euros per incitació a l'odi racial per aquestes declaracions, sentència contra la qual van recórrer tant el condemnat com la fiscalia.

Joseph Ratzinger va aixecar el gener de 2009 l'excomunió contra Williamson i tres bisbes de la Germandat de Pius X, fundada pel desaparegut bisbe ultraconservador Marcel Lefevbre, i va permetre el seu reingrés en l'Església Catòlica.

La decisió papal va coincidir amb la publicació de la polèmica entrevista amb Williamson, el que va portar amb si fortes crítiques al Vaticà i va fer que Ratzinger reconegués que no coneixia les declaracions negacionistes de l'Holocaust quan va anunciar que aixecava la seva excomunió.

El nou procés contra Williamson ha aixecat expectatives ja que ha contractat els serveis d'un advocat de tendències notòriament neonazis per a la seva defensa davant la justícia alemanya. La premsa alemanya informava ja a la tardor que Williamson ha escollit per dirigir la seva defensa a Wolfram Nahrath, notori membre de l'extrema dreta alemanya, afiliat al neonazi Partit Nacionaldemócrata (NPD) i últim cap de la prohibida organització juvenil ultradretana "Wiking Jugend" (Joventuts Vikingues).

Fiscalia argentina identifica tripulants d'un "vol de la mort"

La Fiscalia argentina va identificar aquest dimarts als tripulants del vol en què van ser llançades al mar tres de les fundadores de l'organització Mares de Plaça de Maig i la monja francesa Léonie Duquet durant l'última dictadura en aquest país sud-americà (1976-1983): "Estan individualitzats el vol i els seus tripulants. Fins i tot vaig viatjar a la recerca dels mecànics (dels avions) que podrien haver sobreviscut", va informar el fiscal argentí, Miguel Ángel Osorio.

Va explicar que va analitzar uns dos mil 755 vols realitzats entre 1976 i 1978 per dos avions de la Prefectura (guàrdia costanera), amb la sospita que alguns podrien haver estat utilitzats per als anomenats "vols de la mort".

Ha precisat que "l'anàlisi d'aquests vols, estem convençuts que podem acabar de individualitzar al qual va ser usat per llançar a tres fundadores de Mares de Plaça de Maig, una militant humanitària i la monja francesa".

Durant la dictadura militar argentina, avions de la Marina, la Prefectura i la Força Aèria es van utilitzar per llançar a activistes socials al mar o al riu de la Plata, amb la intenció de fer-los desaparèixer, encara que alguns cossos van ser retornats per les aigües.

Els cossos de les fundadores de Mares de Plaça de Maig van ser retornats pel mar i trobats a Santa Teresina, una ciutat de la costa atlàntica argentina a finals de desembre de 1978 i enterrats com NN (sense identificar) en un cementiri proper.

El 2005, l'Equip Argentí d'Antropologia Forense indentifica les restes. Les cinc dones van ser segrestades el desembre de 1977 al costat d'altres set persones que segueixen desaparegudes, entre elles la monja francesa Alice Domon, en un operatiu que es va iniciar amb la infiltració de Mares de Plaça de Maig per part de l'ex marí Alfredo Astiz.

Al grup el van traslladar a l'Escola de Mecànica de l'Armada (Esma), el més emblemàtic centre de tortures i mort de la dictadura que va deixar 30.000 desapareguts, segons organismes humanitaris. Els "vols de la mort" van ser una pràctica en la qual milers de persones van ser llançades al mar vives i anestesiades des d'avions militars.

El proper 24 de març es commemora a Argentina el dia Nacional de la Memòria per la Veritat i la Justícia per les morts de civils produïdes en la dictadura militar que va governar el país sud-americà.

El Parlament sionista aprova lleis racistes i xenòfobes contra els àrabs

El Parlament sionista (Knesset) ha aprovat una llei que penalitza la celebració de la "Nakba" (Catàstrofe, en àrab), amb què els palestins commemoren l'exili i la despossessió que van patir després de l'espoliació per part del sionistes el 1948. La Cambra va aprovar, amb 37 vots a favor i 25 en contra, la controvertida "Llei de la Nakba" que determina que es multarà a les autoritats locals i cossos amb finançament públic que organitzen esdeveniments per commemorar aquesta data.

La nova legislació, proposada pel partit d'extrema dreta feixista "Israel Casa Nostra", també imposa penes als organismes que donin suport a la resistència armada o "el racisme" contra Israel, o que profanin la bandera o els símbols nacionals.

Els palestins commemoren la "Nakba" el 15 de maig (data del robatori de Palestina per part dels sionistes sancionat per l'ONU al servei de l'imperi) en els territoris ocupats i en les zones d'Israel amb majoria de població àrab amb manifestacions i actes que recorden l'exili forçós del seu poble i la pèrdua de les seves llars i terres.

Parlamentaris laboristes i dels partits d'esquerres han criticat la llei al considerar que és antidemocràtica i restringeix la llibertat de pensament i d'expressió de la població àrab, que suposa un 20% dels ocupants israelians.

La Knesset també va aprovar aquesta matinada, amb 35 vots a favor i 20 en contra, una altra llei feixista, que permetrà a petites pobles i comunitats rebutjar a residents que desitgin viure-hi per motius culturals o racials.

Les comunitats de menys de 400 famílies del Negev i la Galilea (sud i nord del país, respectivament) poden tenir "comitès d'acceptació" que neguin el permís a instal.lar-se a elles a les persones que, al seu entendre, no encaixin amb el teixit social i cultural de la comunitat.

Entre els motius que poden justificar el rebuig hi ha el que no pretenguin establir permanentment a la comunitat, que no tinguin mitjans econòmics suficients o que no encaixin en la forma de vida per motius socials o culturals.

Aquest tipus de comitès existeixen des de fa dècades en comunitats rurals i poblats religiosos d'Israel, però la nova llei el que fa és formalitzar-los legalment.

Els diputats d'esquerres i àrabs afirmen que aquesta norma s'utilitzarà per impedir als ciutadans àrabs residir en aquestes zones.

L'Associació de Drets Civils d'Israel ja ha anunciat que apel.larà la nova norma davant el Tribunal Suprem, perquè considera que "estableix un mecanisme de segregació ètnica entre els ciutadans israelians jueus i àrabs", cosa que consideren inconstitucional.

L'UDC de Duran encara la recta del cas Pallerols, després de 14 ays

El Parlament segueix debatent el cas Pallerols 14 anys després de destapar-se la trama de finançament d'UDC -el partit de Duran Lleida i sa vicepresidenta- mitjançant el desviament de subvencions de la Conselleria de Treball i la Unió Europea per a cursos de formació. L'informe de l'ens fiscalitzador -vinculat al Parlament amb el cas Pallerols, corresponent a les subvencions del Fons Social Europeu entre 1990 i 2001 que van ser desviades cap el partit i els seus membres- assenyala que, amb dades de principis de 2010, només s'han tornat l'1,5% de les subvencions que es van revocar per irregularitats, i el 92% del que s'ha exigit es pot donar per perdut perquè les empreses implicades -d'amics de Duran- "es van declarar insolvents".

A la Comissió de la Sindicatura de Comptes, els grups van debatre l'últim informe de l'ens fiscalitzador vinculat al Parlament relacionat amb el cas Treball, corresponent a les subvencions del Fons Social Europeu entre 1990 i 2001.

L'import total revocat va ser de 6,1 milions d'euros, que correspon al 34% dels 17,9 milions que es van atorgar entre 1990 i 2001 a les entitats estudiades (tres de l'empresari andorrà Fidel Pallerols, i altres tres).

El diputat del PSC Jordi Terrades va considerar que després de 14 anys «ja seria hora de tancar aquesta qüestió», de la qual va destacar la seva gravetat des del punt de vista normatiu, encara que va declinar fer un judici paral·lel, ja que els procediments judicials encara estan oberts.

Els diputats Jordi Miralles (ICV-EUiA) i Sergi de los Rios (ERC) van confiar que el cas serveixi d'exemple perquè no es repeteixin situacions similars en el futur, qui va puntualitzar que ha estat «una de les situacions més lamentables de la política catalana de les últimes dècades».

Situació actual

El cas encara està als jutjats, on la Fiscalia va presentar el febrer de 2010 peticions de penes de fins a 11 anys per a dirigents d'Unió i alts càrrecs de la Conselleria de Treball del Govern de CiU, per malversació de cabals públics, suborn i falsedat en la trama de finançament irregular d'UDC, amb el desviament de prop d'un 10% de les subvencions que havien de servir per a cursos de formació ocupacional als aturats.

ICV-EUiA: Duran és el "màxim responsable de les accions delictives" del 'cas Pallerols'

Per ICV-EUiA, el líder de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, és el "màxim responsable de les accions delictives" del cas Pallerols i, per tant, "ha de donar explicacions i dir quina vinculació té ell amb aquests casos de corrupció o si tenia coneixement". El cas Pallerols és com s'ha anomenat l'escàndol dels suposats falsos cursos de formació contractats per la conselleria de Treball amb què presumptament es recollien diners per finançar UDC.

Entre tots els implicats, on hi ha diversos polítics d'UDC, la Fiscalia arriba a demanar 55 anys de presó per delictes de malversació de fons públics, suborn i falsedat. La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, assegurà ja al mes de febrer passat que "si Duran i Lleida no dóna explicacions pot donar peu a pensar que amaga alguna cosa com a primer responsable d'Unió".

Per la seva part, Duran i Lleida sempre ha evitat pronunciar-se sobre aquest cas, tot i que si s'ha mostrat "sorprès" per la "duresa" de la Fiscalia i afirmà que estava "la mar de tranquil".

En canvi, per Ortiz, Duran i Lleida "ha de donar explicacions i aclarir els fets al voltant d'aquesta trama de corrupció sobre el finançament irregular de la seva formació". La portaveu d'ICV també assegurà que CiU enganya a la ciutadania mentre "s'omplen la boca parlant de valors, d'ètica i de transparència en les finances dels partits polítics" i ironitzà amb l'actitud de CiU al qualificar de "comprensible" que "no hagin tingut la voluntat política d'acceptar mesures de transparència i límit de despesa en campanyes electorals en la ponència de la llei electoral".

Gavaldà inculpà a Llibre i altres alts càrrecs d'UDC

Qui va ser secretari d'organització d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) entre 1994 i 1996, Vicenç Gavaldà, ha defensat la seva innocència de les acusacions de desviament de fons públic que li atribueixen en el cas Pallerols atorgant la responsabilitat de les finances del partit a Josep Sánchez Llibre i altres càrrecs successius d'UDC.

Israel amenaça amb altre progrom criminal a Gaza

Militants palestins dispararen aquest dimecres projectils contra Beer Sheva i Ashdod, les principals ciutats del sud d'Israel, responent d'aquesta manera als continus atacs de l'aviació sionista, que va assassinar ahir almenys a vuit palestins durant un atac contra Gaza, causant també la mort de quatre adolescents que estaven jugant a futbol. Quatre palestins van morir per trets de carros de combat.

Un dels míssils palestins va causar ferides de mitjana gravetat a un veí de Beer Sheva que va ser hospitalitzat, va informar l'Exèrcit d'ocupació. Un altre va caure a uns cinc quilòmetres del centre d'Ashdod, sense afectar a ningú. Dos projectils més van explotar en una zona descampats prop de la frontera entre la franja de Gaza i Israel.

Benjamin Netanyahu, va dir lamentar aquestes "víctimes fortuïtes" però va responsabilitzar amb la hipocresia habitual al moviment Hamàs de l'escalada de violència a Gaza i l'ús de civils en qualitat d'escut humà, que últimament serveix d'excusa per justificar els assassinats de l'imperi i els seus lacais. Va assegurar que Israel no té la intenció de provocar un deteriorament de la situació-obviant els assentaments il legals i les contínues agressions al poble palestí, així com el simple fet de la il.legalitat del "estat" sionista-, però va dir que prendrà mesures enèrgiques per "protegir els seus ciutadans".

L'escalada de tensió a les fronteres de Gaza i la multiplicació de respostes, que la setmana passada van registrar una mitjana diària de 50, serveixen als sionistes per justificar una nova intervenció militar a la assetjada Gaza. El subcap del Gabinet, Silvan Shalom, va comparar la situació actual amb la que va precedir a l'operació criminal Plom Fos, a principis de 2009. Aquella ofensiva israeliana contra Gaza va costar la vida a 1.400 palestins, més de 400 nens, sense que l'ONU ni els seus aliats de l'OTAN fessin res per evitar-ho.

Shalom va manifestar que el Govern israelià podria plantejar una nova operació d'aquest tipus encara que al mateix temps va reconèixer que "tal pas situaria la regió en una situació molt més explosiva".

Camats tem que el Govern no vulgui debatre i només busqui la foto

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha criticat la manca d'informació per encarar la Cimera contra la crisi econòmica de divendres vinent i ha lamentat no saber "a hores d'ara" amb quins agents i entitats s'asseuran a treballar, ni haver rebut un document amb les propostes a debatre i ha assegurat que "si ha de ser útil, a aquestes alçades ja hauríem de tenir un document de treball".

Per això, la portaveu ecosocialista al Parlament ha assegurat tenir la sensació que "el Govern ens vol portar més a una foto com a comparsa de les seva escenificació que no pas com a agents de de canvi i de transformació".

En aquesta línia, Camats ha dit que "és difícil abordar una cimera contra la crisi econòmica quan cada vegada que se'ls demana l'abast de les retallades, CiU ens remet a l'aprovació dels Pressupostos" . Per això, la dirigent ecosocialista ha dit que "si volen que siguem agents de proposta, aquí les tenen" i ha detallat les mesures que la formació ecosocialista portarà divendres a la Cimera i que estan relacionades amb el model energètic, la política fiscal així com mesures de suport per a les persones més vulnerables i que més estan patint les conseqüències de la crisi econòmica.

Els deu punts que la coalició traslladarà en el si de la Cimera són mesures relacionades amb (1) la recuperació del crèdit, el sanejament del sistema bancar i la defensa de les famílies endeutades; (2) mantenir una fiscalitat forta i progressiva, avançar en la concertació fiscal i lluitar contra el frau; (3) generar infraestructures sostenibles i energies renovables per reduir la dependència energètica, (4) defensar les activitats productives i la nova economia verda i ajudar els emprenedors; (5) apostar per la investigació, la innovació i la societat de la informació; (6) enfortir l'ensenyament públic; (7) prioritzar la cohesió social als barris i als serveis públics; (8) reconvertir el món rural, equilibrar el territori i millorar el patrimoni rural; (9) modernitzar els sectors terciaris i, finalment, (10) mantenir la solidaritat amb els més afectats per la crisi econòmica.

Gomà vindica la política basada en la “coherència, honestedat i quotidianitat”

El candidat d’ICV-EUiA per Barcelona, Ricard Gomà, presentà el cartell de precampanya que, sota el lema “Fer política mirant els ulls de la gent” pretén “reivindicar la política”, des dels valors que ha atribuït a la coalició roig i verda: “Coherència, honestedat i quotidianitat”.“Nosaltres no enganyem a ningú, diem el que pensem i fem el que diem”, ha assegurat Gomà, afegint que “no es pot dir el mateix de formacions com CiU o el PSOE”. Ha recordat que “Artur Mas va prometre de tot en campanya, menys les retallades” que ha impulsat tan bon punt ha arribat al govern.

“Va prometre una Catalunya millor, i les decisions que ha pres CiU fins ara només porten a una Catalunya amb més privilegis i menys drets”, ha assegurat.

Acompanyat de la candidata d’EUiA, Isabel Ribas, Gomà ha estès idèntica crítica al PSOE, que “mai va anunciar en campanya que retallaria sous, congelaria les pensions o impulsaria una reforma laboral” com la que ha dut a terme el Govern espanyol.

Gomà ha assegurat també que el lema que recull “aquesta mirada als ulls de la gent” pretén ser també “una crida a la mobilització” de la “gent senzilla i compromesa”, i ha apel·lat a que “les persones converteixin la por, a les retallades, al futur incert, no en resignació sinó en indignació, i això els porti a la lluita i a l’esperança, per imposar-se democràticament als interessos d’uns pocs”.

Marga Sanz: “Camps ha oblidat ja les lliçons de bondat i ara practica la supèrbia i la burla als ciutadans”

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat i coordinadora de la formació d’esquerres ha qualificat de “vergonyosa” l’actitud del president Camps durant la manifestació d’ahir que tingué lloc a Castelló contra el tancament de les emissions de TV3. “Camps ha canviat les classes sobre la bondat i totes aquelles patotxades que ens deia des de la tribuna de Les Corts, per fer-se fotos superbes, somrient cínicament davant d’una manifestació de ciutadans i ciutadanes que expressen la seua oposició lliure al tancament del senyal de TV3. Creiem que és una manca de respecte, i una mostra palpable de la seua burla i de la seua incapacitat per a escoltar a la ciutadania”.

Per a Sanz, la imatge de Camps davant dels manifestants “és summament descriptiva. Es tracta d’un president amortitzat que recorre a l’histrionisme, a l’anècdota molesta, a l’actitud xulesca i supèrbia, en lloc d’arrimar-se per escoltar els que els manifestants reclamen”, critica.

Esquerra Unida insta a Camps “a deixar la provocació, i a atendre més les seues responsabilitats amb els ciutadans i ciutadanes. Li recordem que com a president té preceptiu escoltar a tot el món i no sols als seus palmeros com fa des de ja fa temps”, lamenta Sanz.

EU rebutja el nou pont de Fusta a València

El candidat d’Esquerra Unida a l’Alcaldia de València, Amadeu Sanchis, ha mostrat hui la seua oposició a la construcció del nou Pont de Fusta, tant pel seu cost, com per la seua efectivitat real: ”Des d’Esquerra Unida pensem que aquesta proposta, no sols és un sobrecost innecessari, sinó que a més a més respon a una lògica de mobilitat urbana pensada en el vehicle privat abans que en els peatons. Hem de tindre en compte, que la proposta de l’Equip de Govern, malgrat el que puga aparentar, reforça l’accés al casc històric de València amb vehicle privat, de tal manera que la construcció del nou Pont de Fusta agravarà la situació del trànsit rodat, i farà estèril la peatonalització del Pont de Serrans, afirma Sanchis”.

“Des d’Esquerra Unida coincidim en que cal evitar el trànsit de vehicles pel Pont de Serrans, i que la seua peatonalització és una necessitat. Però al mateix temps, el que cal es la peatonalització del Centre Històric de tal forma que els accessos al mateix ajuden a eixe objectiu. Així, la transformació del Pont de Serrans en un accés únicament per a peatons, bicicletes i les línies d’autobús que passen actualment, seria un element dissuasori a l’hora d’agafar el vehicle privat per a arribar al centre. Malauradament, nosaltres creem que aquesta reforma està pensada més per a l’ús dels pàrkings de l’Avinguda Baró de Càrcer que en el recuperar el Pont de Serrans”, explica el candidat d’Esquerra Unida

“Pareix, com si al final la lluita per mantindre un llit del riu lliure de cotxes, com proposava el franquisme, ara estiga amenatzat novament per una successió de ponts, que increment el tràfic rodat, fent així augmentar les taxes de contaminació de València”, conclou Sanchis.

Carreras demana ampliar les línies d’autobús davant l'endarreriment del TRAM

La portaveu d'Esquerra unida a la ciutat de Castelló, Carmen Carreras, considera irrisori que en sis anys, “el PP solament ha posat en funcionament 1,5 kilòmetres de bus guiat, i anuncien que per a 2012 solament tenen previst licitar el bucle centre de Castelló”, i agrega, “les promeses de Camps d'un Tram amb uns 40 kilòmetres de trajecte per a 2010 han quedat en paper mullat, ja veurem si per al 2020 apleguem als tres kilòmetres”, ironitza.

Carreras critica la manca de compromís del Consell en matèria de transport públic a la ciutat de Castelló. “El Consell s'està convertint en el govern dels endarreriments, qualsevol data que donen per a la finalització d'un projecte s'ha de col·locar en quarantena com a mínim”.

La candidata considera adient, donat el retard de la implantació del TRAM a Castelló donar solucions per a la mobilitat a la ciutat. “En aquests moments viatjar en autobús a Castelló és una aventura”, i requereix, “es potencien i amplien les línies com a solució provisional fins que entre en funcionament el bus guiat”, i afegeix, “no podem estar esperant eternament que el Partit Popular faça realitat les inversions que ha promès”.

La portaveu d'esquerres posa com exemple la situació dels usuaris del transport públic que des del Grau han d'agafar dos autobusos, amb caminada inclosa, per arribar a l'estació de ferrocarril o a la universitat i demana una línia provisional directa que travesse Castelló des del Port fins la UJI.

Albiol reclama explicacions sobre les irregularitats en els trasllats d’infermeria

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha qualificat de “molt greus” les denuncies fetes públiques fa uns dies per CCOO sobre les irregularitats que s’han donat en els trasllats de personal d’infermeria a hospitals i centres sanitaris públics. “Estem parlant de que s’ha afavorit a polítics i directius de Sanitat, per això considerem urgent que Cervera done una explicació en Les Corts Valencianes i procedisca a la depuració total de responsabilitats”.

Albiol ha assenyalat que el conseller haurà de donar detalls clars sobre quin ha estat el procés i els criteris que s’han seguit per a que s’adjudiquen els trasllats, “perquè està clar que a no tots els aspirants se’ls ha valorat de la mateixa manera, malgrat alguns tenir més puntuació que els que han aconseguit finalment el trasllat, els quals han resultat ser en alguns casos polítics i directius de Sanitat”.

Esquerra Unida reclama al Consell que no tanque la legislatura sense donar explicacions sobre aquest assumpte, “ni sense oferir-nos la transparència i claredat que li exigim en aquest cas i, lamentablement, en molts altres més, on l’opacitat és la tònica general”, ha criticat.