divendres, 31 de desembre de 2010

Artur Mas premia a Salvador Alemany Mas amb 3'45% més de beneficis

Lluís Recoder, ha avançat que el Govern incrementarà l'any que ve els peatges de les autopistes una mitjana del 3,45% i que revisarà el pla nacional d'infraestructures i el projecte de la línia 9 del metro de Barcelona. És la primera mesura de corrupció conseqüència del pacte amb l'oligarquia catalana i espanyola, representada pel president del Cercle d'Economia i cap de govern de CiU a l'ombra, Salvador Alemany i Mas, president del cercle neocon i d'ACESA-AUCAT, franquícies d'Abertis i gestors de les autopistes catalanes, on Josep Mª Cullell Nadal i Juan Antonio Samaranch Salisachs són també vocals. Evidentment, Salvador Alemany Mas renuncià a ser conseller d'economia a canvi de dirigir el govern des de l'ombra.

Ja ho va dir Artur Mas ben clar davant l'empresariat madrileny en el molt publicitat esmorzar a Madrid amb més de tres-cents empresaris.

Mas va dir llavors que "la seva prioritat si guanya les eleccions serà formar el millor Govern, definir un pla econòmic per a aixecar el país, emprendre canvis fiscals que incentivin la inversió, implantar la moderació fiscal i aprimar l'administració, fins arribar a una reducció del 20-25% de la seva estructura".

Veiem que cumpleix, especialment en implantar la moderació fiscal pujant les autopistes catalanes (és a dir d'Abertis, Acesa, Aucat, La Caixa i el senyor Salvador Alemany i Mas, president del Cercle d'Economia que governa CiU i president d'ACESA) un 3'47% mentre les estatals ho faran un 1%.

Això, a part de beneficiar exclusivament als accionistes del Cercle d'Economia i el govern ple de vells corruptes de Pujol, suposarà un augment de l'inflació i altre perdua important de poder adquisitiu dels catalans.

Recoder ha considerat "absolutament impossible i irreal", donada l'actual conjuntura econòmica, poder executar el pla nacional d'infraestructures, que suposa una inversió de 100.000 milions d'euros en els pròxims vuit anys. És per això que ha anunciat que s'haurà de "revisar i abaixar les expectatives" en els plans d'infraestructures.

El Govern d'Artur Mas també revisarà el projecte de la línia 9 del Metro de Barcelona a causa del seu "sobrecost". Segons Recoder, aquestes obres tenen una "desviació de 500 milions d'euros a l'any". Malgrat que ha reconegut que la línia 9 és "absolutament necessària i imprescindible", ha advertit que la seva construcció "provoca un problema de país" a l'absorbir la meitat dels recursos (del seu departament) cosa que, en la seva opinió, "impedeix fer polítiques de reequilibri territorial".

La sociovergència ben planejada i la corrupció des de Palau

No és pas casual que el 14 de desembre, un dels últims actes del govern en funcions fora aplanar el camí per al benefici de qui li paga les campanyes electorals a Artur Mas. Segons el decret: "Abertis integrarà en una nova societat filial anomenada Invicat (Infraestructures Viàries de Catalunya) les autopistes que gestiona en règim de concessió que són titularitat de la Generalitat", a més de les que ja gestionava.

Així, clarament, Lluis Recoder, expert en tripijocs urbanístics i especulació immobiliària, com ha demostrat a Cugat del Vallés sobradament, comença a traspassar beneficis als amics, mentre enfonsen la Generalitat i la ciutadania al crit hipócrita i fatxenda de que "calen sacrificis" als catalans, mentre la corrupció sociovergent instaurada per Pujol es reinstala en l'impunitat i el neofranquisme.

El Govern català en funcions ha aprovat la creació d'aquesta nova societat, que assumeix les autopistes C-31/C-32, Montgat-Mataró Palafolls, i la C-33, Barcelona-Montmeló: "L'escissió i creació d'una nova societat permetrà disposar d'uns comptes, d'un pla econòmic i d'una política inversora diferenciada de les altres autopistes d'Abertis a Catalunya, l'AP-2 i l'AP-7", però tot gestionat per Abertis, el que sona a oximoron desvergonyit i escandalós.

"La independència dels comptes permet un seguiment, control i fins i tot una fiscalitat més clares. A l'efecte que el Govern català pugui exercir les seves competències en matèria d'autopistes sense cap tipus de condicionant", va "explicar" el conseller de Política Territorial en funcions, Joaquim Nadal, tan content amb el nou pacte amb la dreta catalana.

A més: "Invicat podrà optar a concursos de noves concessions viàries a Catalunya i, en un futur, podria assumir i integrar les participacions d'Abertis en altres societats que gestionen autopistes de la Generalitat".

Al mateix temps, l'Executiu autonòmic també aprovà llavors, en sa reunió setmanal, el conveni que reconeix a la Generalitat un import de 21 milions a transferir per part de l'Estat per finançar parcialment el cost dels descomptes i bonificacions que han gaudit els usuaris de les autopistes de titularitat del Govern durant l'any passat, que representen 51.400.000 d'euros.

L'import acumulat -corresponent als exercicis entre 1999 i 2009- de les transferències rebudes de l'Estat per aquest concepte suma 177.500.000 d'euros.

La resta del cost anual que suporta la Generalitat per aquest concepte es sufraga amb aportacions del seu pressupost ordinari i, des de 2007, amb recursos procedents de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

SALVADOR ALEMANY MAS


Nascut a Barcelona l'any 1944, casat, 2 filles, 4 néts.

Professor Mercantil i Llicenciat en Ciències Econòmiques per l'Univ. de Barcelona, Diplomat per IESE (l'escola empresarial de l'Opus Dei) Censor Jurat de Comptes.

Salvador Alemany Mas fou President de la Secció de Bàsquet del FC Barcelona i vicepresident del F.C. Barcelona en el període 1986-2003. En l'actualitat ocupa diversos "càrrecs esportius" de caràcter internacional.

Salvador Alemany Mas ha presidit Creu Roja a Barcelona, sent el vicepresident de l'organització per a Catalunya fins al 2003.

Actualment és, entre altres, President d'Abertis Infraestructuras, SA, presidint diverses de les seves participades no només a Espanya sinó també a l'estranger.

També cobra i exerceix com a Vicepresident de Concessionàries d'Autopistes, Túnels, Ponts i Vies de Peatge (ASETA), Conseller Delegat de Saba Aparcaments SA, Vicepresident de Parc Logístic SA i de Centre Intermodal de Logística SA (CILSA), Vicepresident de Areamed, President Honorari del Gremi de Garatges de Barcelona, President Honorari de AEGA ("Associació Espanyola d'Aparcaments i Garatges") i PRESIDENT DEL CERCLE D'ECONOMIA.

ACESA: Presidente: Salvador Alemany Mas
Vocales: BCN Godia representada por (Xavier Amat Badrinas)
* Josep Mª Cullell Nadal
* Juan Francisco García Gómez
* Josep Ibern Gallart
* Jaume Lanaspa Gatnau
* María Dolores Llobet María
* Enrique Piñel López
* Juan Antonio Samaranch Salisachs
* Lluís Serra Serra

Jaume Reixach: Perill: Recoder

Jaume Reixach: Per ocupar el càrrec de conseller de Política Territorial, el president Artur Mas ha triat el fins ara alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. Cal reconèixer que Recoder és un dels polítics convergents que s’ha llaurat una millor imatge pública i que els santcugatencs, en general, valoren molt positivament la seva gestió. A més, ha estat –durant aquests últims set anys- l’alcalde de la ciutat més important en mans de CiU. Foto: Ja no serà el 4%, ans si es pot, el 100%!

Catalunya és un país geogràficament petit i ecològicament fràgil. Per això, la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (d’ara en endavant sembla que es dirà Política Territorial i Sostenibilitat) és una peça clau en l’organigrama de la Generalitat. D’aquest departament en depenen, per exemple, el traçat de les infraestructures viàries, l’adjudicació de les obres públiques, la construcció dels ports esportius o l’aprovació dels plans d’urbanisme (que, normalment, comporten processos de requalificació).

Però no és or tot el que llueix a Sant Cugat. Proporcionalment, és el municipi de Catalunya que ha viscut amb més intensitat el “boom” immobiliari, passant en pocs anys de 30.000 a 90.000 habitants. A més, i a cop de requalificacions, Recoder ha creat un eixam de parcs de negocis que, després d’un vertiginós procés especulatiu, han acabat esdevenint una ruïna anunciada.

Compte amb Lluís Recoder. El seu posat de “bon noi” amaga un “tauró” amb els ullals molt afilats. L’operació de requalificació urbanística per tal de permetre la construcció de la nova seu corporativa de Laboratoris Esteve a Sant Cugat és un exemple del seu “modus operandi”: comportarà la destrucció d’una important massa boscosa a la zona de Can Marcet, però augmentarà els ingressos municipals.

Lluís Recoder es vanta de tenir el reconeixement de la delegació espanyola de l’organització Transparència Internacional. Però, a la vegada, l’Ajuntament de Sant Cugat està ben “pringat” en el “cas Millet”. Segons la documentació intervinguda al Palau de la Música, l’adjudicació de les obres de construcció d’un pavelló esportiu de Sant Cugat a l’empresa Ferrovial va generar el famós 4% que després Fèlix Millet es repartia amb CDC.

Advocat especialitzat en dret urbanístic, Recoder se les sap totes. Per això, la participació accionarial de la seva dona, Anna Lloveras, a la companyia Hakerson Internacional SL, que promou un gran projecte immobiliari a L’Hospitalet, aixeca lògiques suspicàcies. Pel procés de requalificació que comporta i per la identitat dels altres socis d’Hakerson Internacional SL: Joan Laporta (excompany de despatx de Lluís Recoder), Joan Franquesa (exregidor d’Urbanisme de Sant Cugat i vicepresident del Barça amb Laporta) i Josep Colls (sogre de Josep Antoni Duran Lleida), entre d’altres.

Jo espero i desitjo que Lluís Recoder no caigui en les temptacions òbvies que l’envolten i sigui un bon conseller de Política Territorial i Sostenibilitat de la Generalitat. Pel seu bé (i el de tots) no m’agradaria que acabés com altres antecessors seus en el càrrec, com Josep Maria Cullell o Jaume Roma.

Cuba: Desembre més fred dels últims 60 anys

Dues estacions meteorològiques situades a la província de Matanzas, al nord-oest de Cuba, van registrar a la matinada del 15 i el 28 de desembre les temperatures de 1,9 i 2,8 graus Celsius, respectivament, mentre que la mitjana de temperatures nocturnes en aquestes dates ronda 15 graus. Aquest desembre és el més fred des de 1951, ha constatat el director del Centre Nacional del Clima de l'Institut de Meteorologia de Cuba, Ramón Pérez, citat pel diari Granma.

Va dir que "a l'illa han entrat ja sis fronts de massa d'aire fred ". També va assenyalar que les baixes temperatures de desembre contrasten molt amb les de l'estiu passat, un dels més càlids en la història de les observacions meteorològiques a Cuba.

Localitzen a Andalusia 614 fosses comunes amb 47.000 víctimes del franquisme

La Junta d'Andalusia va presentar dimarts el Mapa de fosses comunes a la comunitat, després de set anys de treball, i ha conclòs que hi ha 614 fosses a 359 municipis amb 47.399 persones assassinades per la repressió franquista, de les quals el 50% estan identificades. Així ho van explicar en roda de premsa el comissari per a la Memòria Històrica, Juan Gallo, i el viceconseller de Governació i Justícia, José Antonio Gómez Periñán, que ha subratllat que aquesta tasca "estava pendent des de fa anys" i que ara "és el moment de la dignificació de les víctimes "de la Guerra Civil i la postguerra.

El mapa, que des de dimarts està disponible al web de la Conselleria de Governació i Justícia, inclou dades amb la data d'obertura de cada fossa, el nombre de enterrats, una descripció del lloc, fotos aèries i explicacions del context històric de com es van produir els esdeveniments.

A l'interior dels cementiris

La majoria de les fosses estan en l'interior dels cementiris (415), 21 estan a l'exterior dels cementiris, 54 en carreteres o camins, 36 en tàlvegs o barrancs, 17 en zones edificades i 71 en el capítol anomenat "altres" .

Les 614 fosses situen a Andalusia com la comunitat amb més enterraments d'aquest tipus del país, on hi va haver 130.199 represaliats pel franquisme, segons les dades de la Junta, que cita Espinosa Maestre.

Gall i Gómez Periñán han assenyalat que el cent per cent de les restes no es podran identificar mai perquè alguns estan en mal estat causa de l'ús de calç viva o perquè no hi ha familiars per contrastar la informació de l'ADN.

Un total de 1.400 enterrats

A més, en algunes fosses no hi ha restes perquè els seus familiars els van treure als pocs dies per donar-los sepultura o perquè també es van portar al Valle de los Caídos "per omplir", segons Gall.

La majoria de les fosses estan localitzades a Andalusia occidental i la Junta no descarta que hi hagi més cobertes per habitatges o sota els nínxols d'alguns cementiris, encara que "no seran moltes més", ha precisat Gall.

Hi ha fosses de pobles amb 1.400 enterrats, com en Nerva (Huelva), o amb mil, com en Lora del Río (Sevilla), el que resulta "esglaiador" pel nombre de represaliats en relació als seus habitants, segons el viceconseller, que ha afegit que ara esperen "tancar ferides i dignificar persones destacades per la seva enteresa personal i coratge cívic".

De les 614 fosses, s'han exhumat cadàvers a petició dels familiars en sis d'elles, i dels 359 municipis on hi ha fosses, en 172 existeixen o es faran monuments a la memòria dels assassinats amb subvenció de la Junta.

La Conselleria xifra en 8.367 els morts per la violència republicana a Andalusia dels 49.272 que hi va haver a tot el país.

Israel disposada a robar el gas de jaciments del Líban

L'Estat d'Israel es diu disposat a defensar amb "la força necessària" dos jaciments de gas recentment descoberts en una zona marítima també reclamada per Líban, els quals li brindarien independència energètica per primera vegada des de la seva fundació el 1948. Es tracta dels jaciments de Tamar, amb reserves estimades en 8.000 milions de metres cúbics de gas natural, i de Leviatan, amb 450.000 milions de m3: "Israel podria tornar-se exportador de gas cap a Europa. Sobre això, estem disposats a col.laborar en projectes d'aquest tipus amb inversors exteriors, però també amb Grècia i Xipre", diu David Stover, president de l'empresa productora.

En canvi, "cap de les reivindicacions del Líban té fonament jurídic, econòmic ni cartogràfic. Israel sabrà defensar els seus interessos amb tota la força necessària davant qualsevol amenaça", va advertir Landau.

En efecte, tots dos jaciments es troben en zones en litigi, ja que les fronteres marítimes amb Líban no estan delimitades, mentre que Turquia, un ex aliat d'Israel, qüestiona un acord entre l'Estat israelià i Xipre que procura evitar conflictes a l'explotar jaciments de hidrocarburs en zones marítimes.

Cop a Gazprom

El descobriment d'aquestes reserves frustra els plans del monopoli gasístic rus Gazprom, de subministrar el seu producte al mercat israelià, informa l'agència RIA.

La prova ha confirmat que les reserves d'aquest jaciment arriben als 450.000 milions de metres cúbics encara que per la precisió de les xifres serà necessari perforar almenys dos pous més.

La companyia Noble Energy va dur gairebé un any examinant diverses variants de penetració d'Israel en el mercat global del gas, inclosa la construcció de gasoductes o plantes de liqüefacció. La firma nord-americana té una participació del 39,66% en Leviatan, la resta està repartit entre tres empreses israelianes: Delek Drilling (22,67%), Avner Oil Exploration (22,67%) i Ràtio Oil Exploration (15%).

Alemanya viu l'hivern més fred dels últims 40 anys

Alemanya viu l'hivern més fred dels últims 40 anys amb una temperatura al mes de desembre 4,3 graus per sota de la mitjana habitual, han informat avui els serveis meteorològics del país (DWD). Només el 1969 es van registrar temperatures inferiors, van precisar els seus portaveus. Tot el país es troba sota un ampli mantell de neu i en bona part del territori els termòmetres marquen 20 graus sota zero. El fred escandinau s'ha apropiat sobretot del nord i est del país. A la localitat oriental de Wiesenburg, prop de Berlín, per exemple, les temperatures només van ser positives quatre dies.

Aquesta setmana, en diverses ciutats de tot el país els menys 20 graus es van repetir cada dia.

Per això, per primera vegada des de 1981, moltes persones de tota Alemanya van gaudir de "vacances d'hivern"a causa del fred i davant la impossibilitat d'acudir a escoles i llocs de treball.

En nombroses regions, com a Baviera i la Selva Negra, al sud, en un sol dia van caure 20 o 30 centímetres de neu nova.

Mentrestant, l'aeroport de Frankfurt, el més gran del país i un dels principals d'Europa, va registrar un rècord al desembre: la neu va arribar als 59 centímetres. "Mai des que es van iniciar els mesuraments hi va haver tanta", va subratllar el DWD.

Carreras critica la gestió del Planetari pel PP

La candidata d'EUPV a Castelló, Carmen Carreras, critica la nefasta gestió horària per part de l'ajuntament, del Planetari de Castelló, amb tancaments injustificats e imprevistos. La candidata critica durament a l'equip de govern popular de Castelló,
perquè no existeix un horari ni una programació clars per al públic, tancant sense cap explicació, “aquests tancaments són producte la desídiadel PP que podria evitar-se amb un mínim de planificació”, explica.

“Ens trobem en unes dates perfectes perquè el Planetari oferisca els seus serveis, en mig de Nadal, amb tots els xiquets i xiquetes sense escola, i molts adults de vacances”, argumenta la candidata a l'alcaldia de Castelló, "en lloc d'això ens trobem amb un horari discontinu i tancaments sense cap tipus d’avis, aquest no es un cas aïllat, en estiu també tanca les seues portes amb una total arbitrarietat. Aquesta no és una manera seriosa de portar la programació d'un dels indrets més emblemàtics del Grau de Castelló”, recrimina.

Carreras critica la falta d'una mínima política cultural, producte de l'absència de planificació de l'ajuntament en referència als horaris i programació del Planetari. “No qüestionem que els treballadors agafen vacances, tenen tot el dret de fer-ho, però l'edil responsable hauria de prendre les mesures pertinents per substituir els treballadors i que el Planetari continuara donant servei a la ciutadania amb un mínim de coherència i continuïtat”.

3.000 persones a Palma: 'Deien que Espanya era eterna però ja li queda poc'.

Més de 3.000 persones, segons la organització de la manifestació, han clamat pels carrers de Palma de Mallorca a favor de la autodeterminació dels pobles i per la independència dels Països Catalans. Algú, poc després d'arrencar, cremava un cartró en el que es llegia 'Reforma laboral' i 'Constitució Espanyola'. Durant prop d'una hora i mitja, s'han sentit crits de 'Visca Terra Lliure', 'Fora les forces d'ocupació' i 'Li diuen democràcia i no ho és'.

La manifestació s'ha iniciat de manera pacífica cap a les 19 h, i ha estat farcida d'estelades i pancartes que deien: 'Som una nació, autodeterminació', 'Amb la unitat popular, cap a la independència i el socialisme' o 'Deien que Espanya era eterna però ja li queda poc'.

La policia nacional espanyola ha carregat contra alguns manifestants després de l'intent de la crema d'una bandera espanyola cap a la fi de l'acte, moment en que la policia nacional ha intervingut amb violència. La marxa ha coincidit amb la commemoració de la Diada de Mallorca.

La manifestació, que ha començat al passeig del Born, l'han encapçalat, entre d'altres polítics, el secretari general del PSM, Biel Barceló, el president d'Esquerra, Joan Lladó, el diputat del PSM, Antoni Alorda, i la portaveu d'Esquerra al Parlament de Catalunya, Ana Simó, subjectant una pancarta amb el lema 'Som una nació. Autodeterminació'.

També alguns han pujat a una bastida i han penjat una pancarta en que es llegia: 'Contra la reforma laboral, el jovent unit'.

L'enfrontament més intens, però, s'ha viscut al carrer dels Oms de Palma, a uns metres d'acabar la manifestació. Uns joves que pertanyien als grups dels Joves de l'Esquerra Independentista de Mallorca i Maulets ha llegit un manifest, i en acabar, dos joves vestits de blanc i amb la cara i el cap tapats han procedit a cremar una bandera espanyola.

En aquest moment, la policia espanyola ha aparegut fins a l'indret i ha procedit a detenir als responsables de la crema. Aquí s'ha iniciat la càrrega ja que els manifestants impedien l'arribada dels policies al cercle. S'han llençat cadires i taules, ja que l'incident ha tingut lloc al costat d'un bar que les tenia al carrer, i els policies s'han defensat amb les porres.