dissabte, 7 de juliol de 2012

El president romanès suspès de nou pel Parlament

Jose Luis Forneo: No es tracta de la primera vegada que l'antic comandant de marina mercant, exmembre del Partit Comunista Romanès i exalt càrrec del Ministeri de Transport de la Romania Socialista, se suspèn per sobrepassar els límits a les seves competències establerts a la Constitució capitalista imposada per la classe dominant el 1991. El proper 29 de juliol es celebrés el Referèndum per ratificar la suspensió o no del president de Romania.

La primera vegada, fa cinc anys, va ser destituït pel Parlament, però, després del referèndum establert per sancionar la decisió del Parlament, va rebre el suport dels votants i continu ocupant el càrrec, fins a les eleccions celebrades l'any 2008 en què va tornar a guanyar per la mínima entre contundents sospites de frau electoral.

Des d'aquell llavors, i després de la victòria del seu partit, el Partit Demòcrata Liberal en les eleccions parlamentàries, va provocar que Traian Basescu fora, de fet, el que governés tots els àmbits de la política romanesa, ja que els governs que nomenava estaven formats per les seves homes i actuaven al seu dictat.

Així que tots els brutals retallades que han patit els romanesos des d'aquell any (25% del salari dels funcionaris, pujada de l'IVA, retallades dels pressupostos de la ja malmeses sanitat i educació, etc...) van ser decidits en el Palau de Cotroceni, seu del President de la República, i no al Palau Victòria, on es troba el Govern.

El cansament de la població després de 22 anys de saqueig econòmic i social, accentuat per les ultimes decisions dels governs de Basescu, van provocar que en les ultimes eleccions municipals el PDL tingués una dràstica caiguda a nivells propers al 14%, mentre la coalició formada pel Partit Social Demòcrata i el Partit Liberal va obtenir un rotund èxit.

Les circumstàncies van forçar a Basescu a nomenar primer ministre al líder del PSD, Victor Ponta, moment des del qual els enfrontaments entre govern i presidència han estat constants. El principal exemple va ser el de la presència en l'última reunió dels líders europeus, a la qual aLloc per primera vegada el primer ministre de Romania, en lloc del president, tot i els picar de peus de l'antic contrabandista Basescu.

Basescu, com ja s'ha recordat en diferents ocasions en aquest bloc, es vanta d'haver fet una fortuna en època comunista aprofitant la vostra posició de capità de marina mercant amb el contraban de tabac. Lògic que si un delinqüent, que el reconeix obertament, ocupa un càrrec tan important, les coses no poden sortir bé en un país. El pitjor de tot és que la majoria de la classe política de la Romania actual, com la de tots els països capitalistes, està formada per criminals de l'estil, tot i que, per descomptat, ells mateixos s'encarreguen de que els seus delictes econòmics no siguin considerats tan greus.

La destitucion de Basescu estava cantada fa temps, ja que s'ha guanyat a pols l'enemistat del seu poble, al qual ha empobrit, humiliat i menyspreat pràcticament des que va arribar al poder (res de nou, d'altra banda, en un país on l'únic objectiu i valor és l'acumulació de capital), no suposa, d'altra banda, un canvi evident en el desastre polític, moral i econòmic de la Romania dominada per les màfies capitalistes i els seus diferents encarnacions com partits polítics.

En realitat, i el pacte entre el Partit Social Demòcrata i el Partit Liberal així ho demostren, es tracta d'una mera lluita per agafar la millor tallada del filet, i en absolut una qüestió de projectes polítics. El PSD i el PL són, en teoria, els pols més extrems del panorama polític romanès (almenys dels grans partits), i encara no se sap quin és el programa híbrid que sortirà de barrejar una teòrica aposta per polítiques socials i una altra basada en l'aprimament total de l'estat.

El proper 29 de juliol es celebrés el Referèndum per ratificar la suspensió o no del president de Romania.

Israel amplia la seva bel·ligerància a la frontera amb el Líban

Les fonts de seguretat libaneses informen que Israel ha ampliat els seus moviments militars a les fronteres amb El Líban. L'Exèrcit del règim sionista ha començat a desplegar, des d'aquest matí, carros de combat i transports blindats de personal en els camps ocupats de Chebaa, sud del Líban. A més, els avions no tripulats israelians sobrevolen la regió.

Cal assenyalar que el comandant de la 91. Divisió de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), el general de brigada Hertzi Halevy, va anunciar dijous que estan preparant-se per començar el que seria la seva tercera guerra contra el Líban.

"La pròxima guerra serà diferent, i per tant hauríem de detenir-la tan aviat sigui possible, per tal de facilitar les coses per al front intern. Això significa dur a terme un fort atac en contra del Líban, i el dany serà enorme", va afirmar Hertzi Halevy. "No hi ha més remei que lluitar contra l'enemic on sigui, i que es troba al cor d'una zona poblada", va afegir l'oficial israelià.

El règim sionista adopta mesures bel·ligerants contra El Líban malgrat la resolució 1701 del Consell de la Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (CSONU), que prohibeix qualsevol moviment contra el territori libanès.

El Govern de Beirut ha condemnat, en repetides ocasions, al règim d'Israel per contravenir la resolució del Consell de Seguretat, però fins ara Israel no ha rebut cap sanció de part de la Comuniqueu Internacional.

"Crítica de Clinton a la Xina sobre Síria és inacceptable

Un portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina ha afirmat avui dissabte que la crítica de la Secretari d'Estat nord-americana Hillary Clinton a la Xina en l'última reunió de "Amics de Síria" és "inacceptable". Els ministres van acordar que cal establir un govern de transició a Síria per tal de resoldre els conflictes, però no van decretar l'expulsió del president sirià Bashar al-Assad. El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha acusat avui Occident de provocar a Síria una guerra a tota escala. Foto: La Clinton fent diplomàcia al vell estil de Jack Daniel's i Tennessee.

"La Xina no està obstaculitzant la resolució del conflicte de Síria", va declarar Liu Weimin, portaveu de la cancelleria xinesa, en una conferència de premsa en comentar el discurs pronunciat per Clinton aquest divendres a París.

En la tercera reunió de "Amics de Síria", Clinton va dir que Rússia i Xina "havien endarrerit la solució a la crisi dels 16 mesos", descrivint les seves posicions com "intolerables".

Però Liu va replicar: "Al contrari, la Xina ha contribuït significativament en la salvaguarda de la Carta de l'ONU, les normes bàsiques que governen les relacions internacionals, la pau i l'estabilitat de la regió, i els interessos fonamentals del poble sirià, així com en la recerca d'una solució política al problema de Síria".

El portaveu va dir que la reunió de Ginebra, una trobada de caràcter ministerial del Grup d'Acció sobre Síria en la qual Xina va exercir un paper constructiu, va aconseguir resultats positius.

La reunió de Ginebra celebrada el 30 juny 2012 va comptar amb la participació dels ministres de Relacions Exteriors dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU, a més de Turquia, Kuwait, Qatar, l'Iraq, i representants de l'ONU, la Lliga Àrab i la Unió Europea. Els ministres van acordar que cal establir un govern de transició a Síria per tal de resoldre els conflictes, però no van decretar l'expulsió del president sirià Bashar al-Assad.

La posició imparcial i constructiva de la Xina, així com els seus esforços diplomàtics, han estat reconeguts de manera àmplia i recolzats per la comunitat internacional, va afegir Liu, indicant que qualsevol intent de tacar la imatge de la Xina, o danyar les seves relacions amb altres països serà inútil.

Lavrov acusa Occident de provocar "una guerra molt gran" a Síria


El ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, ha acusat avui Occident de provocar a Síria una guerra a tota escala: "El més probable és que la seva postura (d'Occident) condueixi al deteriorament de la situació, escalada de la violència i, a la llarga, una guerra molt gran", va advertir Lavrov en comentar, després d'una reunió amb el seu homòleg alemany Guido Westerwelle, les possibles conseqüències del fracàs del nou pla d'arranjament per Síria.

Lavrov veu "predeterminació dels condemnats" a la pregunta de si Rússia acceptaria nous debats sobre Síria en el Consell de Seguretat de l'ONU, si fracassa la iniciativa de pau formulada en la recent trobada de Ginebra. "O, potser, és la seguretat que els membres més radicals de la comunitat internacional, aquells que exigeixen el canvi del règim (a Síria), no modificaran la seva postura", ha afegit.

El cap de la diplomàcia russa va deixar clar que Moscou no donarà llum verda a "una operació d'imposició de la pau" a Síria. "No és altra cosa sinó una intervenció. No podem aprovar-la ", ha subratllat. Quant a les missions de "cascos blaus", es requereix habitualment el consentiment del respectiu Govern i les altres parts en conflicte, va recordar.

El secretari general de la Lliga Àrab Nabil al Arabi va proposar la vigília aplicar en relació amb Damasc el capítol VII de la Carta de l'ONU que preveu l'ús de la força davant l'amenaça a la pau.

Lavrov va qualificar d '"inútils" les especulacions sobre si Rússia o altres països podrien donar asil a l'actual president de Síria, Bashar Assad. "No té sentit parlar-ne fins que els propis sirians s'asseguin a negociar", va comentar.

La trobada del 30 de juny a Ginebra, en què van participar els caps de l'ONU i la Lliga Àrab, així com els responsables de la política exterior de la UE, Xina, EUA, França, Gran Bretanya, Rússia, Turquia, Iraq, Kuwait i Qatar, va acabar amb l'adopció d'un comunicat que crida a cessar la violència i marca les pautes de la futura transició a Síria, entre elles, la creació d'un Govern que inclogui totes les forces polítiques, un govern de transició a Síria per tal de resoldre els conflictes, però no van acordar l'expulsió del president sirià Bashar al-Assad.

El document exhorta a la transformació de Síria en un Estat democràtic que garanteixi ple respecte de drets humans. També preveu la possibilitat de revisar, a través d'un ampli diàleg nacional, la recentment adoptada Constitució d'aquest país per després organitzar eleccions pluripartidistes i formar nous òrgans del poder.

L'oposició siriana, com la de l'Afganistan


El president del Comitè de relacions exteriors de la Duma Estatal, Alexéi Pushkov, creu que, tot i que els així anomenats Amics de Síria afirmen que l'oposició armada lluita per la democràcia, en realitat l'oposició armada lluita per la dictadura. "Serà la dictadura de les forces que aspiren a arribar a el poder, la que substituirà Assad", va dir.

"Ja és obvi que no té res a veure amb la democràcia, com ho evidencia el caràcter de les accions de l'oposició armada: l'oposició no vol les negociacions, no vol seguir el pla de Kofi Annan, no vol participar en l'òrgan de transició, vol adjudicar-se el poder ple", subratlla Pushkov. "No entenc com EUA pot donar suport a l'oposició armada perquè són el mateix tipus de persones que atempten contra els soldats nord-americans a l'Iraq i Afganistan i maten soldats de l'OTAN a l'Afganistan.

Resulta que a l'Afganistan són enemics dels EUA i a Síria són els seus aliats", denuncia Pushkov, que considera el suport exterior que rep l'oposició com el veritable motor que alimenta el conflicte civil a Síria. "Crec que si la revolta no comptés amb suport exterior no tindria cap expectativa. Però com que el suport extern és molt seriós, tenen lloc contribucions financeres, subministrament d'armes i el suport polític, per això en comptes d'un moviment insurgent que no té cap futur, observem una situació de guerra civil quan a causa de la ingerència exterior el país apareix dividit en dos".

El tancament de la mineria eliminarà 14.000 llocs de treball a Astúries

El desmantellament de la mineria a Astúries destruiria a curt termini uns 14.000 llocs de treball -3.500 directes i uns 10.500 indirectes-, segons les estimacions que manega el conseller d'Economia del Principat, Graciano Torre (PSOE), que considera "incomprensible" la retallada d'ajudes decidida pel Govern del PP i amb el qual, segons ell, s'aboca al tancament al sector. Foto: Els miners descarreguen un camió amb carbó procedent de l'estranger a l'A-6, aquest divendres.

En una entrevista, Torre assegura que ni Astúries ni Lleó estan "preparades" per assumir la desaparició d'una activitat el "declivi" estava ja pactat amb la Unió Europea on, subratlla, "hi va haver de lluitar" per garantir almenys la seva supervivència fins a 2018, data límit per al tancament d'explotacions deficitàries.

Aquest acord, recorda, establia a partir d'aquest any unes reduccions progressives d'ajuts públics, però de menor quantia que la retallada del 63% plantejat pel Ministeri d'Indústria per al 2012.

Es produeix un tancament immediat d'explotacions, les conques mineres asturianes, especialment la del sud-occident, poden quedar "com un desert" i repetir el que va passar en comarques lleoneses com les de Cistierna o Fabero "on les mines es van tancar en vuit mesos" i en què, tot i els esforços per atreure noves inversions, "avui dia no hi ha ningú. Ni ningú, ni res".

El titular d'Economia es nega a entrar ara en el debat sobre la bona o mala utilització dels fons destinats a reindustrializar les conques ia dotar d'infraestructures, encara que admet que és una qüestió de la qual es pot discutir, sobre la gestió realitzada "per totes les parts que van intervenir".

"Ara la qüestió és la supervivència del sector. Del que cal parlar és de les ajudes per seguir traient carbó en les quantitats i amb els decreixements pactats amb la UE, i qui intenti crear una cortina de fum sobre un problema aliè a l'actual , amb mi que no compte", subratlla.

"Crear aquesta situació per 90 o 100 milions d'euros no hi ha ningú amb seny que ho comprengui"

Torre qüestiona a més les garanties ofertes per la presidenta de l'empresa pública Hunosa, Teresa Mallada, que, malgrat la retallada, mantindrà la seva actual nivell d'ocupació -1.850 treballadors-atès que "cada any" seu accionista universal, la SEPI, "ha de posar diners" i en aquestes circumstàncies "hauria de ser molt més".

Segons la seva opinió, si la SEPI ha garantit que cobrirà aquestes aportacions, Hunosa "hauria de dir", tot i Torre dubte d'aquesta circumstància i assenyala que, si no és així, la seva presidenta hauria d'analitzar la situació "amb més rigor" atès que resulta difícil creure que la companyia estatal sobrevisqués al tancament de la resta del sector.

Per al conseller d'Economia, que ja va ser responsable d'Indústria en l'anterior Govern socialista, Astúries necessita "agafar-se amb més força" als seus sectors tradicionals després que la crisi iniciada el 2008 "s'alentís fortament" el canvi progressiu del model industrial de la regió.

La banca guanyarà més a costa de quatre milions d'hipotecats

La baixada de tipus d'interès per part del Banc Central Europeu (BCE) tindrà un "nul impacte" per a quatre milions d'hipotecats. Segons assenyala Adicae, l'associació d'usuaris bancs caixes i assegurances, el fet que milions de persones que es van endeutar per comprar un habitatge tinguin en els seus préstecs les anomenades "clàusules sòl" fa que les rebaixes de tipus d'interès no repercuteixin en favor de els consumidors.

Així, aquesta associació denuncia que aquest tipus de clàusules estan fent que moltes famílies hipotecades estiguin pagant tipus d'entre el 3,5% i el 6% en un moment en que l'euríbor se situa en el 1,26%. De fet, aquestes disposicions que bancs i caixes estan tornant a incorporar a les noves hipoteques, han motivat una macrodemanda col·lectiva d'Adicae contra més de cent bancs i caixes a la qual s'han sumat més de 15.000 hipotecats.

Segons l'associació d'usuaris de la banca, les clàusules sòl fan que en una hipoteca de 150.000 euros a trenta anys, la quota mensual sigui de mitjana 142 euros més, el que li suposa al client pagar al voltant de 1700 euros de més a l'any. Aquest és el motiu, prossegueix Adicae a través d'un comunicat, pel qual un 10% de les hipoteques amb clàusules sòl estiguin tenint creixents problemes de morositat.

Setmana de protestes

Amb l'objectiu de denunciar com la banca espanyola "s'apropia de la rebaixa de tipus" i "allunya artificialment el preu real de les hipoteques dels tipus oficials", Adicae prepara una setmana de mobilitzacions. Entre el 16 i el 20 de juliol, aquesta associació durà a terme assemblees informatives a tot Espanya, organitzarà enviaments massius de cartes i correus electrònics a institucions, partits polítics i òrgans judicials, presentarà escrits davant els ministeris d'Economia, Justícia i Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

També convocarà concentracions davant les entitats que han imposat aquesta "abusiva i arbitrària" limitació a la baixada del preu de les hipoteques.

Peter Higgs: "No tinc idea" de per a què serveix el bosó


El nom de Higgs ha donat molt que parlar aquesta setmana després que el CERN anunciés haver trobat una partícula que sembla ser el bosó que porta aquest nom. Però la partícula va ser batejada així per un físic britànic, anomenat Peter Higgs, que el 1964 va proposar al costat d'altres científics una teoria per explicar per què la matèria té massa.

Higgs, de 83 anys, va afirmar respecte al descobriment que "és agradable tenir la raó de vegades". Va dir també que li semblava estrany que una partícula tingués nom de científic, i va suggerir que se li canviés el nom a "H".

El físic va admetre també "no tenir idea" de quines aplicacions pràctiques pot tenir aquest descobriment. "Només hi ha per un temps molt curt. Probablement és una milionèsima d'una milionèsima d'una milionèsima d'una milionèsima de segon. No sé com aplicar això a alguna cosa útil", va dir.

I és que la "utilitat" del bosó de Higgs és més aviat teòrica, com a part de les coses que ens serveixen per entendre el món. El científic va parlar en una conferència a la Universitat d'Edimburg, lloc on va publicar per primera vegada la seva teoria del bosó.

Higgs va declarar que no pensava que la partícula hagi de ser descoberta mentre ell era viu, encara que va afirmar que no tenia dubtes sobre l'existència del bosó. "L'existència de la partícula és tan crucial per entendre com funciona la resta de la teoria (el Model Estàndard) que era molt difícil per a mi entendre com no podria ser-hi", va dir.

També va indicar que havia estat contactat per Stephen Hawking, qui-a més de perdre $ 100 apostats contra la descoberta-va suggerir que Higgs havia de guanyar el premi Nobel.

Higgs va dir que el nom de "partícula de Déu" era un acudit fet per un altre acadèmic que originalment la va cridar la "partícula maleïda" (goddamn) perquè era molt difícil de trobar.

El bosó de Higgs ajuda a explicar com les partícules fonamentals guanyen massa, una propietat que els permet unir-se i formar els elements que coneixem de l'univers, com estrelles i planetes.

L'esquerra mundial es solidaritza amb la Revolució Bolivariana

En l'acte de tancament del XVIII Fòrum de Sao Paulo, els partits polítics, moviments socials i organitzacions de l'esquerra mundial, van acordar declarar el 24 de juliol com a Dia de Solidaritat Mundial amb la Revolució Bolivariana i organitzaran un twittasso mundial a favor d'Hugo Chávez, a través de la compte @chavezcandanga, a l'agost pròxim.

Aquest divendres, culmina el Fòrum de Sao Paulo en què més de 600 organitzacions progressistes d'esquerra van participar en la discussió de 14 tallers temàtics, en els quals es va abordar la situació política i social de Llatinoamèrica i el Carib

Els temes centrals del debat van ser les àrees de defensa, democratització de la informació i comunicació, medi ambient, canvi climàtic, migracions, moviments sindicals i socials.

Durant l'activitat, que es va desenvolupar des del passat 4 juliol a la ciutat de Caracas, capital de Veneçuela, els joves i les dones del món van avaluar l'experiència tècnica, econòmica, política i social dels governs d'esquerra a Amèrica Llatina.

En aquest sentit, els assistents al fòrum ratificar el seu rebuig a la destitució de Fernando Lugo com a president de Paraguai, a la vegada van reiterar el desconeixement de Federico Franco com a nou mandatari d'aquest país.

Entre les personalitats convidades al Fòrum van destacar la premi Nobel de la Pau, la guatemalenca Rigoberta Menchú, el líder de l'esquerra radical francesa, Jean-Luc Mélenchon, i l'ex senadora colombiana, Piedad Córdoba, a més del president Hugo Chávez, encarregat d'encapçalar la clausura de l'activitat.

FSP crida els pobles del món a unir-se per Veneçuela

En el seu manifest final, el Fòrum de Sao Paulo va expressar la seva solidaritat amb el procés revolucionari, emprès pel Primer Mandatari d'aquest país, Hugo Chávez.

"(...) La solidaritat amb Veneçuela és un imperatiu històric, ja que els sectors populars comprenen cada vegada amb més claredat que el seu destí està lligat al de la Revolució Bolivariana (...)", diu el text

El text afegeix que es van acordar els següents punts:

1. Mobilitzar l'opinió pública mundial contra la campanya de descrèdit i mentides que avança el Departament d'Estat i les grans empreses de la comunicació contra la Revolució Bolivariana.
2. Concretar la solidaritat amb la Revolució Bolivariana i el Comandant Hugo Chávez realitzant activitats i esdeveniments per difondre els èxits polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals del procés d'inclusió i dignificació del poble veneçolà en la construcció del bon viure de la Pàtria.
3. Alertar l'opinió pública mundial sobre el pla de la ultradreta nacional i internacional dirigit a desconèixer els resultats electorals del 7 d'octubre per tal de desestabilitzar el procés democràtic i revolucionari de Veneçuela.

El XVIII Fòrum de Sao Paulo, que per primera vegada es va desenvolupar a Caracas, ha estat un espai propici, perquè prop de 600 delegats de moviments socials d'esquerra i gairebé 100 representants de partits polítics dels cinc continents, ratifiquin la unitat dels seus lluites antiimperialistes.

Les evidències apunten que Al-Qaida està darrere de la violència a Síria

Al-Qaida està darrere del caos i la inestabilitat a Síria, asseguren diversos analistes polítics després que aquest dijous el ministre d'Exteriors de l'Iraq revelés que posseeix "sòlids informes" sobre la matèria.

El comentarista polític i historiador Gerald Horne va dir a RT que "per als que han prestat atenció al conflicte sirià no és cap secret que Al-Qaida està darrere dels intents per incitar una revolta contra el règim d'Al Assad".

Horne va recordar que fins i tot el ministre d'Exteriors britànic William Hague va assegurar fa unes setmanes que grups afiliats a aquesta organització terrorista estarien operant en territori sirià i que haurien perpetrat atemptats al país amb la intenció de exacerbar la violència.

"Tots sabem que durant la dècada dels 80, quan els EUA estaven tractant de desestabilitzar a l'Afganistan van col·laborar amb Al-Qaida i el seu abatut líder Bin Laden ", afirma. Hague va indicar que l'Iraq va tenir una experiència encara més amarga amb Al-Qaida. "Abans de la invasió nord-americana, fa uns 10 anys, hi havia prop de dos milions de cristians a l'Iraq. Després de la invasió i causa dels atemptats amb cotxes bomba i altres atacs reivindicats per Al-Qaida, ara hi ha només uns centenars de milers.

"L'analista afirma que molts cristians iraquians van optar per refugiar-se a Síria i ara estan experimentant el mateix que ja havien viscut al seu país d'origen. La declaracions de Hague van ser fetes després que aquest dijous el ministre iraquià d'Afers Estrangers va assegurar que disposa de "sòlides" informacions que demostren que membres de la xarxa Al-Qaida van entrar a Síria procedents de l'Iraq per cometre "atacs terroristes".

Anteriorment, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va revelar que Al-Qaida era responsable dels atacs amb dos cotxes bomba suïcides que van esclatar a Damasc el maig passat i van causar per almenys 55 morts. Síria, per la seva banda, ha denunciat en diverses ocasions que grups terroristes estaven darrere de la desestabilització del país. Segons el president Bashar Al-Assad, els "grups terroristes" van augmentar els homicidis i segrestos al país i "cap diàleg o activitat política poden tenir èxit mentre aquests grups armats segueixin operant i estenent el caos i la inestabilitat ".

El CNT libi vol que la nova constitució es basi en la xària

Les normes de la Sharia, la màxima llei de l'islam, han de constituir la base del sistema legislatiu de Líbia. Així ho ha declarat el representant del Consell Nacional de Transició (CNT), Saleh Darhub. Segons Darhub, els libis prediquen l'islam i volen que les normes d'aquesta religió siguin la base de la legislació. La imposició de l'anacrònica llei islàmica a Líbia suposa el darrer revés per la societat líbia, sacsejada per una intervenció militar de l'OTAN que ha col·locat a Al-Qaida i els wahabistes al govern.

En aquest sentit, el CNT recomana a l'Assemblea Constituent del país convertir la Sharia en la principal font de la legislació. Així mateix, Darhub creu que aquesta qüestió no hauria de ser proposada en referèndum. El representant de l'organisme governant de Líbia va afegir que aquesta recomanació va ser adoptada per apaivagar als ciutadans libis, que temen que la nova Constitució no es basi en la Sharia. "No tenim por de celebrar un referèndum sobre la Sharia. No obstant això, ens agradaria tranquil·litzar els ciutadans que tenen por dels referèndums", ha subratllat.

El 7 de juliol Líbia celebrarà eleccions parlamentàries. Els libis s'erigiran a 200 diputats a l'Assemblea Constituent que hauran de nomenar un nou govern interí, així com reunir una comissió encarregada de redactar una nova Constitució. En el marc de la nova Carta Magna serà aprovada la forma de govern a Líbia i es determinarà el paper de l'islam en el sistema estatal i social del país àrab.

L'ONU preocupada per seguretat a Líbia

Per la seva banda les Nacions Unides han declarat que estan alerta per l'estat de la seguretat a Líbia de cara a les eleccions legislatives el dissabte. Diversos enfrontaments sacsegen el país africà des de l'agressió imperialista de l'OTAN que va acabar amb el govern sobirà tribal liderat per Muammar al Gaddafi i el seu assassinat sense garanties legals.

Els islamistes estenen la xària, el caos i el cólera a Mali

El nord de Mali segueix donant males notícies. A la destrucció del patrimoni històric de Tombuctú, mausoleus de sants i la Porta de la Fi del Món de la mesquita de Sidi Yayia, cal sumar ara la col·locació de mines per part dels islamistes al voltant de la ciutat de Gao, on la situació es deteriora per moments. Els problemes en el servei públic estan provocant que augmenti la insalubritat i que comencin a aparèixer casos de còlera: dues persones han mort i hi ha almenys una trentena de casos.

Amb els rebels tuareg del Moviment Nacional d'Alliberament del Azawad (MNLA) en retirada de les principals ciutats després de la seva derrota davant els islamistes, són aquests els que dicten les noves normes en el nord de Mali. Fins fa una setmana tenien el contrapès del MNLA però ara tenen les mans totalment lliures per fer i desfer com vulguin. Mentre el MNLA, conscient de la seva inferioritat militar, es reagrupa en algun lloc del desert i es pren el seu temps per donar una resposta, els nous senyors de les ciutats del nord són els líders de grups islamistes radicals com Ansar Dine o els terroristes de Mujao i AQMI.

El passat cap de setmana, després de l'anunci de la Unesco d'incloure els monuments de Tombuctú i la Tomba dels Askia (Gao) a la llista de patrimoni mundial en perill, els islamistes d'Ansar Dine van carregar contra una desena de mausoleus de la ciutat dels 333 sants i contra la Porta de la Fi del Món de la mesquita Sidi Yayia, una construcció de 1440 considerada una de les joies de la ciutat.

Els islamistes, sota la influència del salafisme wahabbista, argumenten que cap tomba ha de sobresortir sobre una altra i a més van voler provar a la població que el món no s'anava a acabar el dia que s'obrís la Porta de la Fi del Món, creença arrelada entre la població musulmana de Tombuctú. Per això la van destrossar entre la indignació i la ràbia continguda dels habitants de la ciutat i la irada resposta internacional, fins i tot des l'orbe musulmà, que consideren "aberrant" el que està passant a Tombuctú.

A diversos centenars de quilòmetres, a la ciutat de Gao, la situació empitjora per moments. Després que el Moviment per la Unitat de la Jihad a l'Àfrica Occidental (Mujao) aconseguís expulsar als líders del MNLA de la ciutat (provocant una vintena de morts), i davant el temor que es produeixi o bé un atac dels rebels tuareg o una intervenció militar, aquest grup terrorista (el mateix que manté segrestats en aquesta regió a dos espanyols des del mes de novembre) ha començat a sembrar de mines els voltants de Gao. "Ara tenim por a moure'ns de la ciutat", assegurava un resident. Efectivament, per al MNLA, més que una acció defensiva, es tracta de "segrestar" a tots els habitants de Gao i impedir la seva sortida de la ciutat.

I allà la situació es deteriora per moments. Els testimonis parlen d'una ciutat on s'esgoten les provisions i només van quedant els animals per menjar, els talls de llum són freqüents i l'abastament d'aigua travessa seriosos problemes. Aquest fet està provocant que molts ciutadans hagin de recórrer diversos quilòmetres fins al riu a agafar aigua d'allà i que s'hagi detectat una trentena de casos de còlera, amb l'agreujant que comencen a faltar els subministraments a l'hospital. Dues persones han mort ja a causa d'aquesta malaltia.

Mentrestant, continuen les converses a múltiples bandes. L'opció de la intervenció militar és defensada per pràcticament tots els països de la regió excepte per Algèria, que tem que la seva zona sud es converteixi en la rereguarda dels islamistes atacats per una força militar estrangera. Alger segueix privilegiant l'opció del diàleg, una porta que continua oberta en les negociacions que estan tenint lloc a Ouagadougou (Burkina Faso).

El problema és que mentre el MNLA es bat en retirada, els islamistes segueixen inamovibles en la seva premissa d'aplicació de la xaria o llei islàmica al nord del país, cosa que és inacceptable per a la gran majoria dels malians, un país fins ara laic i respectuós amb els diferents credos i religions.

En dies passats es va anunciar l'arribada a Ouagadougou del president interí de Mali, Dioncounda Traoré, però aquesta visita ha estat suspesa.

Un article de JOSÉ NARANJO (TW: NARANJO_P) a Guinguibali.com.

Rigoberta Menchú subratlla la decadència del sistema capitalista global

La Premi Nobel de la Pau guatemalenca Rigoberta Menchú va afirmar que la humanitat està en la recerca d'un nou sistema de vida, davant la decadència del capitalisme mundial. "La humanitat busca una nova esperança, hi ha una decadència global, una decadència institucional, per això veiem la desocupació a Europa i per això veiem les violències organitzades, crims organitzats en molts països, llavors hem de donar-li una resposta a aquesta de decadència institucional que viu el capitalisme, el neoliberalisme", va assegurar Menchú en entrevista a Telesur, des de Veneçuela, on participa del Fòrum de Sao Paulo.

Menchú va afegir que això se li sumen les intervencions militars en molts països. "Les invasions han causat molt dolor als nostres pobles, des de la intervenció als processos democràtics, des de l'ús de la força per aplacar els moviments d'alliberament nacional als plans contrainsurgents que han fet possible realment al genocidi, al etnocidi en els últims temps".

Va assenyalar que tots aquests actes del sistema capitalista, en decadència, "ens encoratgen a una lluita de la utopia de l'emancipació, la utopia de la llibertat dels pobles, la utopia que algun dia siguem iguals, que no hagi de venir un imperi a aplacar el que fem".

La líder indígena va dir que "és un temps que nosaltres hem de reafirmar les nostres lluites en contra de les intervencions, en contra de la carrera armamentista, que ha contaminat les nostres vides a tot el planeta".

Menchú va emfatitzar el suport que reben els moviments socials, en particular els indígenes, dels governs progressistes d'Amèrica Llatina.

"Venim aquí (al Fòrum de Sao Paulo) a enfortir en primer lloc aquest sentiment de que no estem lluitant sols, sinó que tenim respatllers, respatllers de governs progressistes", va afirmar la Premi Nobel de la Pau.

Va assegurar, que des d'aquest espai és necessari "assumir des de l'esquerra un missatge de nova era per a la humanitat, un missatge de nova vida, un missatge de felicitat per a la humanitat".

Per això ha considerat "tan important" que el Fòrum de Sao Paulo sigui celebrat a Veneçuela, "perquè el president Hugo Chávez ha batallat per la vida tot aquest temps i qui més pot saber de com està la vida, sinó és algú que lluita des d'aquesta pròpia experiència per la vida ".

Premi Menchú

La indígena guatemalenca va revelar que la Fundació Menchú prepara el lliurament d'un premi. "Vull retribuir als pobles, vull tornar-li als líders socials, als dirigents, a molta gent que ha engegat iniciatives, fins i tot al cinema indígena, a la comunicació indígena, a l'art, a la música, vull retribuir tot això" .

Ha assegurat que el premi Menchú buscarà "dignificar les persones o els processos o els moviments".

Wikileaks

Menchú va ressaltar la rellevància que han tingut les publicacions de Wikileaks, el fundador del qual, Julian Assange va demanar asil polític a l'Equador.

"L'efecte que ha causat Wikileaks a la xarxa social és molt forta, la difusió de la informació ha estat molt gran, si més no a Guatemala ha generat un debat nacional i una indignació de sectors que saben que hi ha agendes confidencials que atempten contra les seves vides, les seves llibertats fonamentals o contra la seva dignitat".

Menchú va expressar que "el fet que sigui perseguit aquest personatge (...) és la paradoxa, és la doble moral, d'una banda s'enalteix aquells que suposadament tenen control dels mitjans de comunicacions i només volen la seva veritat i per l'altra es censura a aquells que diuen la veritat, que no té amos més que els pobles".

“I què faig si no tinc papers. M’he de morir?”

B. R. A. no vol que publiquem el seu nom. Té por que el reconeguin. És un immigrant cubà sense papers que pateix una malaltia crònica. És diabètic, hipertens i té problemes cardíacs. Tot i això, fins fa uns dies no coneixia ni les retallades del Govern ni com podien afectar-lo. B. R., durant l’entrevista a dBalears amb el llapis d’insulina al braç. Foto: J.M.

Com us n’assabentàreu?
Fa tres dies vaig anar a la farmàcia a comprar la medicació. Cada mes compr una capsa d’insulina per la Seguretat Social. Em costava dos euros i busques i les pastilles per al sucre no arribaven a tres. Llavors trec de la butxaca quatre euros, però l’al·lota que m’atén, que és nova, em dóna un rebut de 110 euros. Em vaig posar molt nerviós.

Què féreu?
No ho vaig poder comprar i no tenia cap reserva d’insulina a casa. Vaig anar a l’ambulatori. La doctora em digué que no era un problema dels metges, que era cosa del Govern, i que a partir d’ara les receptes ja vénen així. N’he de pagar el 100%.

Us vàreu assessorar?
Li vaig dir: “què faig?”. I em digué que anàs a Urgències o que veiés l’assistenta social. Ella m’informà que hi ha excepcions que afecten la gent sense recursos, però m’avisà que per a mi no servien perquè no tenc papers. Llavors li vaig contestar: “I què faig si no tenc papers, m’he de morir?”. Em digué que no, que anàs a Metges del Món.

Us varen ajudar?
Em varen prendre les dades i em varen dir que anàs a Son Espases perquè m’injectassin la insulina. Però allà no em donaren el medicament.

Què us costa la medicació?
La insulina val ara setanta euros i l’altre medicament, quaranta i busques, però és que també prenc pastilles per a la tensió i per al cor. Abans tot plegat em costava una mica més de deu euros al mes. I a vegades m’ho pagava l’assistenta social. No tenc papers i només faig feines esporàdiques que cobr en negre com netejar un local, fer una mudança...

Com viviu tot aquest calvari?
Vull ser positiu. Per ara l’assistència mèdica no me l’han negada.

Fa molt que viviu a Mallorca?
Més de cinc anys. Vaig venir de visita i vaig quedar. Gairebé sempre he anat al mateix ambulatori. Allà em coneixen. Som diabètic, hipertens i tenc problemes cardíacs. També duc un catèter.

Us han avisat que havíeu de pagar més per la medicació?
No, només vaig sentir-ne alguna cosa pels bars. Hi ha un senyor espanyol que està jubilat i que durant l’Eurocopa sempre en parlava. Es queixava molt que pujaven els medicaments. A l’ambulatori també se’n queixa, la gent.

I ningú més no us n’ha dit res?
Avui m’ho ha comunicat la cap d’admissió del centre de salut. M’ha dit: “Vés a Estrangeria, perquè a partir de l’1 de setembre no tindràs dret ni a la visita mèdica”. Però he tingut sort, perquè he contat el que m’estava passant a la infermera i m’ha donat insulina. Ha tingut un gest humanitari.

Teniu por del que pot venir?
Clar, jo amb la insulina puc aguantar quinze dies, però i després què? He d’anar cada dia a Son Espases? A més, se m’han acabat les pastilles del sucre i em puc descompensar. Si hagués estat llest, el que hauria d’haver fet amb les receptes en blanc que tinc a casa és comprar la insulina unes setmanes abans i així guardar-la.

El Sol llança 12 flamarades en només tres dies

L'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA (SDO) ha detectat 12 flamarades solars en només tres dies, des del passat 3 de juliol, totes elles provinents de la regió 1515, una taca solar que s'ha mostrat particularment activa aquesta setmana. L'última d'aquestes flamarades, que va arribar al punt màxim aquest dimecres, va provocar una apagada de ràdio moderat que ha disminuït des de llavors, però que ha provocat que els astrònoms s'hagin centrat tota la seva atenció en aquesta taca solar que ocupa més de 100.000 quilòmetres, segons publica la web especialitzada Space.

Els apagades de ràdio es produeixen quan els raigs X o la llum ultraviolada extrema d'una flamarada arriba a una de les capes de l'atmosfera terrestre coneguda com ionosfera.

En impactar contra la ionosfera, la capa per la qual viatgen les ones de ràdio, les partícules degraden la informació que transporten i afecten per igual a les ones d'alta i baixa freqüència.

Al marge de les erupcions solars, totes de classe M (la segona de major intensitat), també s'han produït diverses ejeccions de massa coronal, núvols de plasma i partícules carregades que irrompen en l'espai durant les tempestes solars.

Aquestes ejeccions poden pertorbar el funcionament dels satèl·lits i, quan es dirigeixen directament a la Terra, també poden provocar estralls en les telecomunicacions i causar talls d'energia.

En aquesta ocasió, segons la NASA, les partícules disparades per les flamarades solars durant aquesta setmana es mouen de manera relativament lenta -entre 300 i 600 quilòmetres per segon-, i és probable que no assoleixin la Terra ja que la taca no està orientada cap a nostre planeta.

No obstant això, durant els últims dies aquesta regió solar està girant lentament cap al nostre planeta, pel que els científics estan monitoritzant la seva activitat per observar la seva evolució.