divendres, 19 d’agost de 2011

Desacord entre la NASA, Xina i Rússia sobre l'impacte d'Apophis


L'any 2004, Roy A. Tucker, David J. Tholen i Fabrizio Bernardi, així com l'Observatori Nacional de Kitt Peak, van identificar l'asteroide Apophis. Segons els càlculs preliminars es va estudiar la possibilitat que aquest asteroide impactés a la Terra l'any 2029. No obstant això, càlculs posteriors van explicar que les possibilitats eren mínimes. Per la seva banda, els informes emesos per Rússia afirmen que les possibilitats que Apophis xoqui amb la Terra són molt altes. Ahir Xina va aixecar les alertes en afirmar que els seus científics proposen canviar la trajectòria d'Apophis o 2004 MN4 que estarà bastant a prop de la terra l'any 2029. Amaga informació la NASA? El vídeo és en anglès (altres vídeos a l'enllaç) però les imatges són prou aclaridores sobre la missió de la nau.

Es preveu que l'asteroide passi a prop de la Terra l'any 2012, la qual cosa permetrà als investigadors estudiar més de prop i decidir els plans per al futur.

L'asteroide té una massa de 46 milions de tones i un diàmetre de 270 metres, una grandària superior al de dos camps de futbol, i s'acostarà a la Terra uns 37-38 mil quilòmetres. Si l'asteroide entrés en una petita àrea de l'espai d'uns 600 metres d'ample, anomenat "bocaclau o pany gravitacional" (bocallave o cerradura gravitacional), podria tornar a la Terra en 7 anys i això li dóna una probabilitat de xoc el 13 abril 2036, encara que aquesta probabilitat és considerada molt baixa.

La NASA rebutja l'informe rus que afirma que l'asteroide Aphophis xocarà amb el nostre planeta Terra l'any 2029

Si durant la trobada del 2029 amb la Terra, Apophis passés per una "pany gravitacional", una regió molt precisa de l'espai de no més de 400 metres de diàmetre, que el situaria en trajectòria de col lisió per a un futur impacte el dia 13 d'abril de 2036. Aquesta possibilitat va mantenir a l'asteroide en el nivell 1 de l'escala de Torí fins a agost de 2006. Noves observacions de la trajectòria d'Apophis van revelar que molt probablement no passarà per la "pany", de manera que el 5 d'agost de 2006, Apophis va ser rebaixat al nivell 0 de l'escala de Torí. A 19 d'octubre de 2006, la probabilitat d'impacte estimada per al 13 abril 2036 era d'1 sobre 45.000.

Per l'Oficina del Programa d'Objectes Propers a la Terra de la NASA, si bé és cert que hi ha la possibilitat que Apophis s'estavelli contra el nostre planeta l'any 2036, les possibilitats són d'1 de 250.000.

Segons un informe oficial de la NASA, el futur d'Apophis el divendres, abril 13, 2029, inclou un acostament a la Terra no més proper de 29.470 quilòmetres sobre la meitat de l'Atlàntic, veient a simple vista com una brillant llum en ràpid desplaçament pel nostre cel. Depenent de la seva composició, podria modificar la seva forma a causa de les forces causades pel camp gravitacional de la Terra.

Tot i que aquesta distància es troba dins dels satèl lits que orbiten la Terra, la NASA calcula que Apophis passarà per la zona interna de la posició dels satèl lits, en un pla inclinat a 40 graus de l'equador de la Terra, per la qual cosa no suposarà una amenaça per als satèl lits sobre la regió més poblada.

Els russos expliquen que l'any 2029, Apophis passarà per la qual cosa es coneix com a ull de pany gravitacional, una regió en l'espai molt estreta, en la qual l'efecte de la gravetat de la Terra és tal que podria atreure a Apophis, provocant seu impacte en el nostre planeta el 13 abril 2036.

Es preveu que l'asteroide passi a prop de la Terra l'any 2012, la qual cosa permetrà als investigadors estudiar més de prop i decidir els plans per al futur.

La NASA afirma que les investigacions futures i els nous càlculs de 2013 possiblement confirmaran que l'any 2036 Apophis passarà a una distància mínima de 49 milions de quilòmetres de la Terra.

La solució de la nau canviant sa direcció ja va ser publicada fa més de dos anys a Scientific American (Investigación y Ciencia).

Un astrònom consultat per Sírius ens ha confirmat l'informació i sols ens ha fet un comentari personal: "A molts ens estranya que el laboratori espacial i els vols de les llançadores hagin deixat de tenir interès per EUA, fins al punt de dependre dels Soiuz russos per a les seves tasques, mentre s'entesta en posar barreres de missils a la frontera amb Rússia (amb els que Rússia vol participar) i signa amb ells el tractat Start que permet a cadascú sobrevolar i fer fotos de l'altre".

Xina va fer públic recentment el seu projecte per iniciar, aquest mateix any, el primer llençament per la creació d'una base espacial pròpia.

Cayo Lara: "La rebaixa de l'IVA és un regal a la banca i als promotors"

El coordinador federal d'Esquerra Unida, Cayo Lara, ha declarat que la mesura de rebaixar del 8 al 4% l'IVA a les persones que comprin un habitatge nou abans del 31 de desembre "és un regal dels impostos públics a la banca ia els promotors urbanístics". Lara opina que el Govern ha fet "un abandó de funcions" en la tasca de lluitar contra el frau fiscal.

Cayo Lara ha valorat les mesures que ha adoptat el Govern en el Consell de Ministres durant la roda de premsa que ha ofert a la capital Albacete, assenyalant que aquesta mesura "no permetrà que es mogui el mercat de l'habitatge ni crearà ocupació".

"Per aquesta rebaixa una persona no va a comprar un habitatge", ha dit Lara. "El que passa és que el preu de l'habitatge a Espanya no està d'acord amb la immensa majoria dels salaris que tenen els treballadors" ha explicat el coordinador d'IU.

"Aquesta mesura ni mourà el mercat ni crearà ocupació"

Sobre l'avançament de pagaments de l'impost de societats, Cayo Lara ha significat que "és una mesura que no talla el frau". Ha añañadiendo que "el Govern es fa còmplice responsable per la deixadesa de funcions que ha fet en lluita contra el frau fiscal al nostre país".

D'altra banda, Lara ha criticat que "cap de les mesures és per crear ocupació, en un moment en què hi ha a l'agost 171.000 aturats més que l'any passat a Espanya".

El valor d'Apple equival al dels 32 grans bancs de la zona euro, després de les caigudes en borsa

El fabricant informàtic Apple té, en l'actualitat, el mateix valor en els mercats que els 32 grans bancs de la zona euro, després de les caigudes en borsa que han registrat els títols de bancs com l'espanyol Santander, el francès BNP Paribas, el alemany Deutsche Bank i l'italià Uni Credit. Els bancs de la zona euro han perdut un 75% del seu valor des de maig de 2007. Aquestes pèrdues contrasten més amb el continuat augment de valor del fabricant informàtic en els mercats, segons les dades facilitades per l'agència Thomson Reuters.

Les accions dels bancs han patit fortes pèrdues en les dues últimes setmanes, posteriors a la rebaixa de qualificació del deute sobirà dels EUA per l'agència Standard & Poor 's. El volum que els valors bancaris representen en la negociació borsària ha provocat a més amb l'elevada volatilitat, la caiguda dels parquets, que han registrat les majors caigudes de l'any.

Els valors bancaris de la zona euro han perdut un 75% del seu valor des del màxim assolit al maig de 2007. Precisament, els bancs van registrar pèrdues molt importants en els índexs borsaris, de més del 10% en alguns casos, després dels rumors, després desmentits, de noves rebaixes de qualificació del deute sobirà francesa, el passat 10 d'agost.

En contrast, la capitalització d'Apple en el mercat s'ha disparat fins 340.000 milions de dòlars (236.018.000 d'euros), després de l'èxit del llançament de productes com l'iPod, l'iPhone i l'iPad.

Presenten una denúncia contra el Papa per encobriment de pederastes

Una desena d'organitzacions feministes i d'homosexuals d'Euskal Herria ha presentat una denúncia contra el Papa Benet XVI, en la qual demanen la seva detenció "en territori espanyol" per "encobriment de pederastes de manera sistemàtica i organitzada". La denúncia va ser registrada el passat dia 11 davant el Jutjat de Guàrdia de Donostia, però va ser donada a conèixer ahir. La denúncia fa referència als casos de pederàstia ocorreguts en el si de l'Església Catòlica i recorda que "no existeix immunitat dels caps d'Estat sobre actes que representin crims de lesa humanitat". Foto: "Els hipòcrites".

El text recorda que "qualsevol tribunal pot exercir la jurisdicció universal" sobre delictes com "els actes generalitzats de tortura, abusos sexuals i encobriment d'aquests, apologia de la misogínia i l'homofòbia i persecució per motius polítics, ètnics, de gènere o de orientació sexual".

L'escrit exigeix ​​a les institucions públiques que l'Església Catòlica "deixi de rebre diners públics, que als seus agents no se'ls permeti acostar-se als menors d'edat, i que la seva jerarquia sigui investigada per possibles crims contra la humanitat".

Finalment, la denúncia reclama que "es procedeixi a la detenció i ingrés a la presó sense fiança" de Joseph Ratzinger "fins a la celebració del judici on es dicti sentència conforme procedeixi en Dret".

Proves de la brutalitat policial contra la manifestació laica


Com a mínim tres vegades va carregar ahir la policia per desallotjar, un cop més, la Puerta del Sol. La concentració-convocada en repulsa pels incidents del dia anterior-transcorria en calma fins que, en una acció inexplicable, la policia trencava el cordó de carrer Carretes permetent que els pelegrins de la JMJ que hi romanien s'ajuntessin de nou amb els concentrats, moment en què es van repetir els enfrontaments verbals del dia anterior. (3 vídeos més a la pàg. de la notícia).

Càrrega policial i aplaudiments dels JMJ

La primera càrrega de la policia arribava poc després. En Carretas, abans que la policia trenqués el cordó, havia, a més de pelegrins, un grup de manifestants que no van poder acostar-se fins la concentració. Tampoc els van deixar fer-ho quan sí van passar els pelegrins. Fins allà es van acostar llavors dos furgons de la policia i diversos agents d'antiavalots que, després de posar-se el casc i treure la porra, es van alinear i van començar a córrer contra els manifestants. Aquests van fugir cap a la plaça de Jacinto Benavente evitant rebre algun cop de porra (diversos pelegrins van aplaudir l'acció policia

Periodista retinguda a la Puerta del Sol la nit del 17 agost 2011 mentre realitzava la seva feina:


Càrrega policial i detencions a la Castellana, Madrid, el 4 d'agost. Dotze policies per detenir un periodista: El vídeo recull com un gran nombre d'agents antiavalots deté Gorka Ramos, periodista de lainformacion.com:

A Sol, mentre, la policia envoltava als concentrats. Els pelegrins, sota recomanació policial, van abandonar la plaça. Amb les persones que quedaven a l'interior de Sol, però fora de la concentració, no hi va haver recomanacions. La policia es va decidir a desallotjar. No hi va haver càrregues, encara que sí van copejar i van retenir a dues persones, incrementant la tensió.

Un cop desallotjada la plaça, només quedaven les persones que havien estat des de l'inici en la concentració, just al centre de Sol i contínuament envoltats per policia. Van decidir treure'ls de la plaça a través del carrer Carretes. Situar tres furgons darrere dels manifestants i es van posar en marxa perquè aquests haguessin de sortir caminant. Un cop a Carretes, un gran nombre d'agents antiavalots, encara sense casc, van repetir la mateixa tècnica que havien usat amb els vehicles. Caminaven perquè els concentrats no hi pugui haver aturats.

Grups d'antiavalots van darrere d'algunes de persones que ja havien fugit

Segona càrrega. La policia seguia traient els concentrats de Carretes fins que van arribar a la cap de carrer que uneix aquesta amb el carrer del Correu, per on van intentar escapar diverses persones. Alguns antiavalots van treure la porra i van copejar a diverses persones que s'havien quedat quietes per veure el que succeïa.

Tercera càrrega, la més forta. Diversos furgons de la policia van baixar Carretes en direcció contrària al desallotjament al mateix temps que els antiavalots es van posar els cascos i van treure la porra. La gent es va veure obligada a pujar a les voreres. Pujaven més lentament a causa de la gran concentració de gent als laterals. Just en aquest moment, els agents van descarregar amb força sobre les persones que tenien al seu abast sense motiu aparent. Entre quatre o cinc antiavalots van colpejar amb ràbia a una jove, a la qual van ferir a l'esquena i el costat. Un home que intentava defensar-se es va emportar un cop de porra al coll i diversos a l'esquena i cames. Els manifestants van fugir carrer amunt i es van dispersar a la plaça de Jacinto Benavente.

Molts van marxar a casa seva i altres van escapar cap a Atocha o Tirso de Molina. Als carrers que porten a aquestes zones es van produir diverses situacions inexplicables. Grups d'antiavalots, organitzats en una mena d'ordres, van darrere d'algunes d'aquestes persones que ja havien fugit, colpejant a algunes d'elles a mesura que se les trobaven, fins que, finalment, es van replegar i van romandre en l'entrada a Carretes, alguns d'ells apostats amb escuts i pistoles de boles de goma.
Provocadors

Durant el final de la concentració d'ahir van aparèixer, si bé eren minoria, provocadors en tots els grups: concentrats, pelegrins i policia. Així com algun pelegrí es va acostar a provocar amb insults quan la policia va trencar el cordó de Carretes, algun manifestant responia o iniciava una confrontació de la mateixa manera. En el cas de la policia, per exemple, es va veure com un dels agents encarregats de gravar tot el que passava, somreia i deia als manifestants amb xiulets o sons estranys amb intenció de que s'enfadin.

Al final de la nit, a més, hi va haver alguna cosa més que provocadors. En Tirso de Molina, on es van concentrar alguns dels concentrats després que acabessin les càrregues, una persona va agredir a un pelegrí que caminava només llançant-li un objecte al cap.

Veneçuela: El Parlament aprova la nacionalització de les reserves en or

L'Assemblea Nacional de Veneçuela ha ratificat la decisió del Govern de nacionalitzar els actius en or, que superen els 12.000 mllions d'euros, que formen part de les reserves internacionals del país. Les reserves monetàries de Veneçuela -29.000 milions de dòlars (20.067.000 d'euros)- estan dipositades al Regne Unit (17,90%), Panamà (0,67%), Estats Units (11,31%), Alemanya (0,68%), França (6,48%) i Suïssa (59,17%). Montoya va assegurar que l'objectiu és posar aquests diners en els bancs dels principals socis comercials de Caracas, és a dir, Xina, Rússia i Brasil.

El Parlament ha aprovat també la decisió de transferir les reserves operatives a institucions financeres de països amb economies emergents com la Xina, Rússia i Brasil. Per la seva banda, el ministre veneçolà de Planificació i Finances, Jorge Giordani, ha recalcat que "Veneçuela no està sola i ha estat una avantguarda en aquest procés d'integració a Amèrica Llatina i el Carib". Les reserves internacionals de Veneçuela superaven al començament d'agost els 29.000 milions de dòlars (20.067.000 d'euros), dels quals el 63% estan en or, segons un informe del Banc Central de Veneçuela.

Així mateix, ha indicat que les reserves internacionals del país no generen interessos a la nació, però quan es requereix d'un préstec s'ha de pagar 13 o 15% d'interès: "Com és la cosa?. Les nostres reserves no valen res i quan demanem un crèdit si hem de pagar fins a un 15% d'interès", ha valorat.

En aquest sentit, Giordani ha manifestat que la nacionalització d'aquestes reserves és un procés de correcció de la decisió dels governs del país en les dècades dels vuitanta i els noranta, "quan les van treure del país per rebre crèdits d'organismes internacionals capitalistes".

Les reserves internacionals de Veneçuela superaven al començament d'agost els 29.000 milions de dòlars (20.067.000 d'euros), dels quals el 63% estan en or, segons un informe del Banc Central de Veneçuela.

Les reserves internacionals col.locades en or s'han incrementat un 35 per cent, en passar de 13.297.000 de dòlars (9.202.000 d'euros) a 17.914.000 de dòlars (12.398.000 d'euros), segons informa el diari local 'El Universal'.

En canvi el petroli, la principal font d'ingressos de Veneçuela, no ha tingut la mateixa sort i les reserves internacionals derivades dels seus guanys no han crescut des de començament d'any, per contra, registren una caiguda de 2,5 per cent , precisa el rotatiu.

Fabra cobrarà 90.000 euros, més cotxe i xofer a càrrec públic

L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ha ocupat el seu lloc com a secretari general de la Cambra de Comerç castellonenc, el mateix que ocupava fa 16 anys i del qual es va allunyar amb una excedència. Fabra cobrarà 6.000 euros bruts al mes amb 15 pagues, el que suma 90.000 euros anuals per representar els empresaris castellonencs. Per tant, el popular conservarà el mateix sou que quan era president de la Diputació. Així mateix, mantindrà el cotxe oficial i el seu xofer de sempre, José del Camp, pagats per la Cambra del Comerç.

Els guardaespatlles, en canvi, i segons les seves pròpies declaracions, aniran a compte del Partit Popular: "El meu seguretat no li importa a ningú perquè no la paguen els ciutadans", va declarar visiblement molest.

A la Cambra del Comerç, Carlos Fabra s'ocuparà dels recursos humans i exercirà com a director dels serveis a les empreses, entre d'altres funcions. També donarà fe en els plens i comitès i s'encarregarà de la promoció exterior.

A Fabra, que va ser imputat per una denúncia d'Hisenda per irregularitats en la declaració de la renda de l'any 1999, se li acumula la feina, ja que també seguirà sent el president de l'empresa gestora de l'aeroport de Castelló.

"Absolutament escandalós"


La diputada de Compromís Marina Albiol va exigir explicacions pel "absolutament escandalós" sou que rebrà Carlos Fabra pel seu nou càrrec. També el portaveu d'Iniciativa a Castelló, Carles Mulet, ha considerat que la incorporació de Fabra és "ofensiu contra el comerç castellonenc. És un cop en tota regla a la credibilitat de la Cambra que un màxim representant del principal partit polític de la província sigui al mateix temps el secretari general d'una entitat que ha de representar a tots els comerços i empreses de la província", va dir Mulet.

Una sentència obligaria a l'Estat alemany a tornar part de costos dels estudis

Fins ara, els costos de l'educació a Alemanya no eren deduïbles dels impostos. Això pot canviar aviat després de dos sentències de la Cort federal de Finances (BFH), amb seu a Münster, que obliguen a les autoritats recaptadores a tornar als estudiants un percentatge dels costos assumits durant els seus anys d'estudi. Un estudiant universitari a Renània del Nord Westfàlia, per exemple, paga més de 700 euros semestrals pels costos d'estudis.

En principi, tota l'educació a Alemanya és gratis. Si bé sempre els estudiants han pagat una aportació semestral (Studentenbeitrag) que envolta els 200 euros, en vista de la precària situació econòmica de les comunes, cada vegada més universitats han introduït una matrícula semestral (Studiengebühren) d'uns 500 euros. En total, un estudiant universitari a Renània del Nord Westfàlia, per exemple, paga més de 700 euros semestrals pels costos d'estudis.

Millorar nivell educatiu, però amb quins diners?

Escolars i estudiants alemanys exigeixen, des de fa anys, millors condicions, com en aquesta marxa en 2009.Escolares i estudiants alemanys exigeixen, des de fa anys, millors condicions, com en aquesta marxa el 2009.

Els costos per als estudiants van començar a créixer proporcionalment a la reducció dels mitjans financers de cada Land o Estat federat. L'educació, les seves estratègies, estructures i infraestructura, són a Alemanya de competència exclusiva de cada Land. Així ho va preveure el sistema federal alemany des de la seva fundació. Però el que es va concebre com una saludable competència nacional pels millors escoles i universitats impedeix fins avui una reforma general que atengui realment les necessitats educatives. Cada Land defensa aguerridament seu sistema i les seves estructures. Així, sovint, els mitjans no arriben per satisfer l'objectiu nacional: mantenir -i elevar- l'alt nivell d'innovació científica i tecnològica alemany.

Des de començaments dels anys 90, les caixes de moltes universitats van començar a buidar-se. Tant que no era possible garantir-los una cadira i una taula als matriculats. Així que moltes universitats van elevar els costos dels estudis, com la Universitat de Colònia, on des del semestre d'hivern 2006/2007 cada estudiant venia pagant uns 700 euros semestrals, sense incloure assegurança mèdica, ni alimentació, ni habitatge ni transport ni llibres .

Esperances per a estudiants a Renània

Però l'arribada de la coalició de socialdemòcrates i verds al govern de Renània de Nord-Westfàlia el 2010 li va millorar les perspectives a milers d'estudiants en aquest Land. A partir del proper semestre d'hivern 2011/2012, la matrícula semestral per valor de 500 euros serà abolida. S'espera que altres Länder, com Hamburg i Baden-Württemberg segueixin l'exemple de Düsseldorf. Baviera, al contrari, va aprovar una alça de costos de matrícules fins a 2.000 euros per postgraus.

Mentrestant, els estudiants han lliurat una batalla jurídica a la recerca de la reducció o abolició dels costos d'estudi, que ara dóna fruits. En dos casos, la Cort federal de Finances (BFH) va fallar a favor dels estudiants que, en un futur, podrien exigir de l'Estat part dels diners pagats per estudis. La decisió, però, commina primer al legislatiu a reformular li llei de recaptació d'impostos que "no és clara". Així que fins que això no passi, aquestes fallades no tindran conseqüències pràctiques.

Gastar en estudis és invertir

L'Associació alemanya d'Assessors Tributaris (DStV) va saludar els errors "ja que, en vista dels alts costos de l'educació, és legítim exigir al fisc un percentatge del pagat". Fins ara els estudiants que declaren renda només podien anotar els costos dels estudis com "pèrdues", recorda Uwe Rauhöft, del Nou Gremi d'ajuda per a la Declaració d'Impostos.

Declarar com a "pèrdues", quan, probablement, es tracta de la millor inversió en la vida d'una persona, és una cosa que molts no comprenen a Alemanya. Tampoc encara el Govern. Per això la decisió ha caigut com una galleda d'aigua freda en aquest estiu alemany, de per si aigualit. Tot i això, "les fallades són un senyal en la direcció correcta", va dir Patrick Meinhardt, portaveu per a educació de la bancada liberal al Bundestag.

Contribuents segueixen sent els grans finançadors

Però mentre uns han estat sorpresos, sobretot en el ministeri federal de Finances, altres es declaren absolutament en contra que el fisc li torni als estudiants part dels costos, ja que els veritables costos de l'educació a Alemanya són assumits pels contribuents, que els paguen amb els seus impostos.

En tot cas, des de ja, val la pena incloure els costos d'estudis en la declaració de renda. La decisió insta les autoritats tributàries a reconèixer als estudiants quatre anys d'estudis amb retroactivitat. Fins al 31 desembre 2011 venç l'últim termini per presentar el formulari de 2007. Una altra cosa és que les autoritats acceptin fer-lo efectiu.